dilluns, 27 de juliol de 2009

Ensenyaments universals

[article 5.2 del Projecte de llei d'educació]

La Llei diferencia, en l'article 5.2, dos tipus d'ensenyaments: els obligatoris (l'educació primària i l'educació secundària obligatòria) i els gratuïts (el segon cicle de l'educació infantil, l'educació primària, l'educació secundària obligatòria, els programes de qualificació professional inicial i la formació professional de grau mitjà). Aquests ensenyaments gratuïts els denomina també "universals", amb una qualificació de nova creació en la normativa educativa, referida als ensenyaments.

Així, dels ensenyaments que comprèn el sistema educatiu, segons l'article 51, només en queden fora d'aquesta classificació de "gratuïts i universals" el primer cicle de l'educació infantil, el batxillerat, la formació professional de grau superior, l'ensenyament d'idiomes, els ensenyaments artístics, els ensenyaments esportius i l'educació d'adults.

Aquest concepte d'ensenyaments "universals" té un cert suport en els principis generals que enumera l'article 2.1.c) del projecte de Llei, en què trobem "la universalitat i l'equitat com a garantia d'igualtat d'oportunitats i la integració de tots els col·lectius". La concreció d'aquest principi d'universalitat dels ensenyaments i d'integració de tots els col·lectius es fa a l'article 5.2, amb la nova categoria dels "ensenyaments gratuïts i universals".

Aquesta novetat s'ha introduït en la tramitació parlamentària del Projecte de llei: a la versió inicial de l'article 5 de l'avantprojecte aprovat pel Govern de la Generalitat només eren gratuïts els ensenyaments obligatoris i el segon cicle de l'educació infantil, els mateixos que tenen atribuït aquest caràcter de gratuïtat a la LOE (articles 4.21 i 15.2).

La paraula "universal" només figura una vegada a la legislació orgànica educativa (però referida a l'accés a l'aprenentatge, no a l'ensenyament), si bé hi trobem algunes expressions amb un contingut molt similar, sobretot als preàmbuls de les lleis, i per tant sense vigor normatiu:

- "l'extensió de l'educació a tots els ciutadans", "l'extensió de l'educació a la totalitat de la població en el seu nivell bàsic" o "l'extensió del dret a l'educació i el seu exercici per un major nombre d'espanyols en condicions homogèniament creixents de qualitat" (LOGSE, preàmbul);
- "la universalització de l'ensenyament primari, que ja s'havia assolit en alguns països a finals del segle XIX, s'aniria completant al llarg del següent, incorporant a més l'accés generalitzat a l'etapa secundària, que va passar així a considerar-se part integrant de l'educació bàsica" (LOE, preàmbul);
- "Per garantir l'accés universal i permanent a l'aprenentatge, les diferents administracions públiques […]" (LOE, article 5.3).

Però el fet realment nou és que el legislador ha considerat dintre dels ensenyaments "gratuïts i universals" la formació professional de grau mitjà, que actualment no és ni gratuïta ni universal. Ens trobem, doncs, davant d'una innovació legal que tindrà conseqüències immediates des de l'inici de l'aplicació de la Llei.

En conseqüència, i en relació amb la matèria de finançament de l'escolarització obligatòria i d'altres ensenyaments gratuïts, l'article 199 del projecte de Llei garanteix la gratuïtat de l'escolarització "dels ensenyaments a què fa referència l'article 5.2", és a dir, els gratuïts i universals, "i ha de sostenir amb els recursos econòmics necessaris els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya, d'acord amb la programació educativa", que evidentment haurà d'incloure, pel seu caràcter de gratuït, els ensenyaments de formació professional de grau mitjà.

En definitiva, aquestes mateixes garanties de recursos econòmics suficients del sistema educatiu es reconeixen en l'article 197.3:

"[…] la Generalitat ha de dotar el sistema educatiu dels recursos econòmics necessaris per a garantir la suficiència econòmica derivada de la gratuïtat dels ensenyaments a què fa referència l'article 5.2, establerts en la programació educativa, i per a asssolir-ne els objectius".

Per tant, no ens ha de sorprendre que en l'article 42.2, de "definició i àmbit del Servei d'Educació de Catalunya", que és un dels nuclis del Projecte de llei, s'incloguin els centres públics i privats sostinguts amb fons públics per garantir "a totes les persones l'accés a una educació de qualitat i en condicions d'igualtat en els ensenyaments obligatoris i en els declarats gratuïts", és a dir, els ensenyaments de l'article 5.2.

dijous, 23 de juliol de 2009

Competències del director en la gestió del personal destinat al centre

[article 142.7.h) del Projecte de llei d'educació]

En alguns aspectes, la Llei d'educació atribueix al director dels centres públics més competències en matèria de gestió del personal docent de les previstes a la LOE. Per exemple, en comptes de "formular proposta de nomenament i cessament a l'Administració educativa dels càrrecs de cap d'estudis i secretari entre els professors amb destinació en el centre" (LOE, article 131.3) o de "proposar a l'Administració educativa el nomenament i cessament dels membres de l'equip directiu" (LOE, article 132.k), la Llei d'educació atribueix al director la funció de "nomenar els responsables dels òrgans de gestió i coordinació establerts en el projecte educatiu" (article 142.7.b), així com de "nomenar i cessar els membres de l'equip directiu i del consell de direcció" (article 147.6).

Les funcions de l'equip directiu dels centres públics, com a "òrgan executiu de govern del centre" (articles 139.2 i 147.2), reprodueixen quasi literalment allò que preveu la LOE (article 131.1 i 2), però la Llei d'educació converteix els membres de l'equip directiu en "responsables de la gestió del projecte de direcció" (article 147.3), projecte que "ha de desenvolupar el projecte educatiu" (article 91.8) i que "ha d'ordenar el desplegament i l'aplicació del projecte educatiu per al període de mandat i concretar l'estructura organitzativa del centre" (article 144.1), ja que "orienta i vincula l'acció del conjunt d'òrgans de govern unipersonals i col·legiats del centre" (article 144.4).

Ara bé, el principal responsable de la gestió del personal docent del centre és el director, al qual la Llei atribueix funcions relatives a l'organització i la gestió del centre, d'una manera més concreta que la LOE: així, el director rep la funció de "dirigir i gestionar el personal del centre per garantir que compleix les seves funcions, la qual cosa comporta, si escau, l'observació de la pràctica docent a l'aula" (article 142.7.h).

Aquesta atribució al director de l'observació de la pràctica docent a l'aula resulta una novetat legal, ja que fins ara "la supervisió de la pràctica docent" era una funció exclusiva de la Inspecció educativa (LOE, article 151.b). D'altra banda, la Llei d'educació atribueix al director competències en l'avaluació del professorat, a través de la funció de "participar en l'avaluació de l'exercici de les funcions del personal docent [...] amb l'observació, si escau, de la pràctica docent a l'aula" (article 142.5.j), col·laborant directament amb la Inspecció d'Educació en una de les seves funcions principals, la de "supervisar i avaluar l'exercici de la funció docent" (article 178.1.b).

Però la funció més important del director en relació amb la gestió del professorat és, sens dubte, la de "proposar, d'acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostàries, la relació de llocs de treball i les modificacions successives" (article 142.5.f), és a dir, el director intervé en el procediment d'elaboració de les plantilles de professorat, regulades a l'article 114, el qual li permet també proposar "requisits o perfils propis per a llocs de treball definits d'acord amb el projecte educatiu". Aquest mateix article 142 li reconeix, a més, la funció d'instar al Departament la convocatòria del procediment especial de provisió dels llocs de treball d'especial responsabilitat (article 142.5.g).

Ara només falta per completar el model de direcció amb els màxims nivells d'autonomia en la gestió, el desplegament previst en l'article 116 del Projecte de llei, que permet organitzar una direcció professional docent, en encarregar al Govern de la Generalitat l'establiment "d'un règim jurídic específic del personal directiu docent", així com "dels criteris i el procediment per a determinar la condició de personal directiu professional".

Quan es desplegui aquest règim jurídic del directiu professional, caldrà regular amb detall les responsabilitats específiques i les funcions directives de caràcter més executiu en l'àmbit organitzatiu i de gestió del personal docent, delegades pel Departament d'Educació, les quals podran incloure competències de gestió del personal docent en matèries com el nomenament del funcionari interí docent, la provisió dels llocs de treball específics i d'especial responsabilitat (de manera semblant a la funció que la Llei li atribueix per a "nomenar i cessar els membres de l'equip directiu i del consell de direcció", segons l'article 147.6).

dijous, 16 de juliol de 2009

Les propostes dels directors en relació amb les plantilles docents

[articles 102.3, 114.3, 115.1, 142.4.f) del Projecte de llei d'educació]

Cal que ens plantegem, d'entrada, si la proposta de la direcció del centre en relació amb la plantilla docent s'ha de considerar un tràmit que vincula l'aprovació de les plantilles per l'Administració educativa o si, simplement, som davant un requisit formal del procediment d'aprovació de les plantilles, que no condiciona la decisió final de l'Administració.

En no haver-hi cap previsió expressa a la Llei, hem de deduir que aquestes propostes no vinculen l'Administració, però això no vol dir que siguem davant uns informes facultatius (segons preveu l'article 83 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú), ja que la Llei d'educació relaciona directament aquestes propostes dels directors amb el contingut i objectius del projecte educatiu del centre, i en aquest sentit, en la mesura que els perfils i requisits dels llocs de treball proposats siguin la concreció dels principis i finalitats del projecte educatiu, l'Administració no pot deixar, discrecionalment, de tenir-los en compte en el moment de l'aprovació de les plantilles.

Aquestes propostes no tenen a veure únicament amb els llocs de treball específics de l'article 115, ja que el legislador ha atribuït al director la responsabilitat de "proposar, d'acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostàries, la relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives" (article 142.5.f), és a dir, la proposta del director sobre la plantilla del seu centre abasta tots els llocs de treball, siguin ordinaris, específics o d'especial responsabilitat. De manera puntual, l'apartat g) d'aquest mateix article 142.5 atribueix al director la funció de "presentar les propostes a què fa referència l'article 115", que són els llocs docents amb perfils propis i de naturalesa especial, amb sistemes de provisió diferents als dels llocs ordinaris.

Almenys en tres ocasions es recull a la Llei la competència de l'Administració de fixar la plantilla de professorat (articles 102.3, 114.4 i 114.7), però sempre amb la intervenció del director que ha d'elaborar la corresponent proposta, en funció de les necessitats derivades del projecte educatiu:

- L'Administració educativa fixa la plantilla de personal de cada centre públic a proposta de la direcció del centre (article 102.3);
- "La direcció de cada centre públic pot proposar al Departament, en funció de les necessitats derivades del projecte educatiu i concretades en el projecte de direcció del centre, llocs docents per als quals sigui necessari el compliment de requisits addicionals de titulació o de capacitació professional docent" (article 102.2);
- "El Departament, a proposta del director o directora, pot establir requisits o perfils propis per a llocs de treball de la plantilla docent definits d'acord amb el projecte educatiu del centre" (article 114.3);
- "L'Administració educativa, a proposta de la direcció del centre, i d'acord amb el procediment i les condicions que el Govern estableixi, pot determinar a quins llocs de la plantilla docent s'atorga un perfil específic a fi d'assegurar la continuïtat del projecte educatiu" (article 115.1).

El projecte educatiu també és l'instrument que habilita el director a "assignar al professorat [...] les responsabilitats de direcció, gestió i coordinació docent que requereixi l'aplicació del projecte educatiu, que han d'ésser adequades a la seva preparació i experiència" (article 114.5), és a dir, sempre que siguin apropiades al seu perfil professional, que és el nucli sobre el qual pivota tot aquest entramat de requisits, condicions de formació, titulació o experiència del professorat.

De manera semblant, la Llei autoritza el Govern a determinar les circumstàncies per les quals els funcionaris docents poden "desenvolupar funcions docents en etapes o ensenyaments diferents dels assignats al seu cos" (article 112.3), d'acord amb el seu perfil professional (atenent als requisits de titulació, formació o experiència que s'estableixin en cada cas).

Per finalitzar, també trobem la funció de proposar perfils específics en el nou organisme autònom creat per la Llei, l'Institut Superior de les Arts, que, entre altres funcions, té la de proposar al conseller uns perfils específics "de requisits addicionals o perfil propi, d'experiència o de titulació, per a accedir als llocs de treball docents que tenen l'encàrrec d'impartir ensenyaments superiors d'arts […]" (article 66.3.d).

dilluns, 13 de juliol de 2009

Nous perfils dels llocs de treball docents i el projecte educatiu

Al llarg del text de la llei, de manera molt asistemàtica apareixen nous tipus de llocs de treball docents, que no sempre estan recollits a l'article 114 en què es regulen, de manera general, les plantilles de professorat dels centres i dels serveis educatius.

Entre els llocs de treball docents podem considerar "específics" aquells que, a diferència dels llocs ordinaris, tenen assignats "requisits addicionals de titulació o de capacitació professional docent" (article 102.2). Aquests requisits reben la denominació de "addicionals" en tant que s'afegeixen als requisits d'ocupació de tots els tipus de llocs, siguin ordinaris o no: són requisits "generals" les especialitats docents i el coneixement de català. Els llocs específics es caracteritzen per tenir requisits addicionals que conformen un perfil propi de l'ocupant del lloc: una "titulació específica o la formació acreditada" (article 114.2.b), és a dir, un perfil professional, adequat sempre a les necessitats educatives dissenyades en el projecte educatiu del centre.

De manera reiterada, la Llei justifica aquests requisits específics d'alguns llocs de treball per la seva relació amb el projecte educatiu del centre. Així, el perfil dels llocs específics es dedueix de "les necessitats derivades del projecte educatiu i concretades en el projecte de direcció del centre" (article 102.2), es fixa "d'acord amb el projecte educatiu del centre" (article 114.2.b), i en definitiva, és el Departament qui "pot establir requisits o perfils propis per a llocs de treball de la plantilla docent definits d'acord amb el projecte educatiu del centre", sempre a proposta del director/a (article 114.3). Així, el perfil específic d'alguns llocs de treball té la finalitat "d'assegurar la continuïtat del projecte educatiu" (article 115.1).

En una paraula, aquest caràcter de llocs de treball lligats al projecte educatiu és el que defineix la naturalesa i la denominació mateixa d'una nova tipologia de llocs docents, els de provisió especial definits en funció del projecte educatiu: "els llocs d'especial responsabilitat que donen suport als òrgans de govern del centre per al desenvolupament del projecte educatiu" (article 115.2), i que poden ser ocupats pel professorat destinat al centre mitjançant un canvi d'adscripció interna, i per professorat destinat a altres centres, des del quals poden accedir pel procediment de provisió especial regulat en l'article 124.

Per una altra banda, també consten a la llei altres tipus de llocs docents no ordinaris: els "llocs singulars dels serveis educatius" (disposició addicional novena) i els llocs amb requisits específics no lligats al projecte educatiu, com ara els llocs de treball per impartir els ensenyaments artístics superiors (articles 65.7 i 66.3.d), "amb requisits addicionals o perfil propi, d'experiència o de titulació", un cop justificat el seu caràcter específic per les tasques assignades, corresponents a un nivell d'ensenyaments superiors, no per la seva relació amb el projecte educatiu.

A més dels llocs específics i dels d'especial responsabilitat, uns i altres amb una naturalesa lligada al projecte educatiu, la Llei d'educació preveu altres llocs docents, més propers a les tasques de direcció i gestió del centre. Així, la disposició addicional vint-i-vuitena, sobre la creació i regulació del centre singular per a l'educació no presencial, preveu llocs no reservats exclusivament a docents, a diferència dels llocs docents:

"2. En el centre per a l'educació no presencial, a més dels llocs amb atribucions docents, s'hi poden preveure, per a les tasques de direcció i gestió, llocs no reservats exclusivament a docents."

També la nova figura de l'administrador, que té les responsabilitats "d'assistir la direcció en la gestió administrativa i econòmica del centre i donar-li suport en l'exercici de les funcions corresponents" (article 140) ocupa "places" específiques, la provisió de les quals correspon al Departament.

Encara que no es digui d'una manera explícita, el desplegament de la Llei pot definir llocs de treball específics per a la direcció, en la mesura que el règim jurídic del personal directiu docent, previst en l'article 116, pot incloure l'ocupació de llocs de treball directius, amb responsabilitats específiques i reservats únicament per als funcionaris docents que hagin assolit aquesta condició de directiu professional.

dimecres, 8 de juliol de 2009

L'excel·lència educativa

[article 43.2 del Projecte de llei d'educació]

A la qualitat i l'equitat presents reiteradament a la LOE, la Llei d'educació afegeix com a nou concepte educatiu el principi d'excel·lència, importat directament del Pacte nacional per a l'educació (PNE), tal com es reconeix expressament al preàmbul del text legal:

"El Pacte constitueix un referent ineludible de la Llei d'educació, que per mitjà del Servei d'Educació de Catalunya fa seu el compromís de millora que s'hi va plasmar, amb la voluntat concorde amb la societat catalana de fer possibles al mateix temps els objectius d'equitat i d'excel·lència."

Al PNE es va constatar que "encara som lluny dels estàndards europeus pel que fa […] als nivells d'excel·lència del sistema" (pàg. 6) i entre els objectius de la gestió dels recursos públics es van destacar "l'equitat educativa, l'eficàcia i l'excel·lència del servei educatiu i l'eficiència" (pàg. 51), principis tots ells relacionats amb la qualitat del sistema educatiu.

L'excel·lència, en sentit propi, significa "qualitat superior" i també "qualificació màxima", és a dir, "qualitat que sobrepassa (excel·leix) tots els altres, que es distingeix per la seva superioritat" i també "que es converteix en referent de molts altres". En definitiva, l'excel·lència és el grau màxim de la qualitat i, per tant, habitualment apareix en els mateixos contextos que altres conceptes, com "qualitat" i "equitat", que són objectius que ha d'assolir el sistema educatiu:

- "La qualitat de l'educació, que possibilita l'assoliment de les competències bàsiques i la consecució de l'excel·lència, en un context d'equitat" (article 2.1.g);

- "El Govern ha de garantir que la prestació del Servei d'Educació de Catalunya esdevingui un referent de qualitat en el procés d'assoliment de l'equitat i l'excel·lència" (article 43.2);

- "[…] i continguts educatius de qualitat, […] orientats a potenciar l'excel·lència dels aprenentatges i a facilitar el funcionament dels centres" (article 89.2);

"Les administracions han de garantir que els centres públics dels quals són titulars siguin referent de qualitat educativa i d'assoliment dels objectius d'excel·lència i d'equitat que aquesta llei determina" (article 93.1).

La Llei d'educació converteix la "qualitat pedagògica" i la "cerca de l'excel·lència" en principis que defineixen els centres públics (article 93.3), i en aquesta mateixa direcció de la millora del sistema educatiu aquells centres educatius que "acreditin bones pràctiques educatives" rebran la qualificació de "centres de referència educativa", d'acord amb el marc reglamentari que ha d'establir el Govern (article 85).

Per a fer possible el millorament dels resultats educatius el preàmbul de la Llei fixa el propòsit de "facilitar el marc institucional estable i adequat per a la millora sistemàtica de la qualitat del sistema educatiu català", finalitat que es concreta, al llarg de tota la Llei, reforçant l'autonomia dels centres, potenciant els instruments d'avaluació i incrementant progressivament els recursos econòmics:

- "L'autonomia dels centres s'orienta a assegurar l'equitat i l'excel·lència de l'activitat educativa" (articles 90 i 77.1.d);

- "(Finalitats de l'avaluació del sistema educatiu) […] millorar la qualitat, l'eficiència i l'equitat del sistema educatiu" (article 182.2.a);

- "El Govern, a fi d'assolir els objectius d'aquesta llei, ha d'incrementar progressivament els recursos econòmics destinats al sistema educatiu i, prenent com a referència els països europeus que excel·leixen en educació, ha de situar progressivament durant els propers vuit anys la despesa educativa a l'entorn, com a mínim, del 6% del producte interior brut" (disposició final segona).

És evident que sense els recursos econòmics necessaris no serà possible atendre "els objectius d'equitat i d'excel·lència del Servei d'Educació de Catalunya i els altres objectius de caràcter específic que estableixi el Govern" (article 197.2) i amb aquesta finalitat aquest mateix article preveu l'elaboració periòdica d'un pla econòmic, directament relacionat amb la disposició final segona, que pren com a referència l'excel·lència en educació dels països europeus, igual que havia fet el PNE en considerar que l'educació catalana estava "lluny dels estàndards europeus pel que fa als nivells d'excel·lència del sistema".

Una part d'aquests recursos permetrà la implantació del nou complement per retribuir "la implicació (del professorat) en el millorament dels rendiments escolars" (article 136.1.c), que ja he comentat en la nota sobre el complement del lloc de treball, i que està directament relacionat amb l'assoliment per part del professorat de nivells superiors en la qualitat educativa amb l'objectiu final d'arribar a l'excel·lència.

dilluns, 6 de juliol de 2009

El complement del lloc de treball

[article 136 del Projecte de llei d’educació]

Una de les disfuncions en l'aplicació del sistema retributiu docent des de l'aprovació de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, ha estat que els dos complements creats per aquella llei, el complement de destinació i el complement específic, lligats a les funcions desenvolupades en el lloc de treball en el cas dels funcionaris de l'Administració, es van relacionar amb el cos docent, no amb el lloc de treball.

Però aquesta aplicació de les retribucions complementàries docents de manera diferent a la resta de funcionaris de l'Administració pública ha comportat que no hagin tingut l'oportunitat de consolidar una carrera professional mitjançant el canvi de lloc de treball, ja que els nivells del complement de destinació docent han estat sempre lligats al cos i no al lloc de treball. El mateix ha passat amb el complement específic, relacionat amb el cos del funcionari o amb la qualificació personal del docent, no amb el lloc de treball ocupat.

De tot això la principal conseqüència ha estat un gran uniformisme en el sistema retributiu, que ha homogeneïtzat les retribucions dintre de cada col·lectiu, sense tenir en compte en absolut els indicadors relacionats amb el lloc de treball: "l'especial dificultat tècnica, la responsabilitat, la dedicació…" (article 23.3.b. de la Llei 30/1984) ni les condicions en què es desenvolupa la feina.

L'article 136.1.c) del Projecte de llei d'educació trenca totalment aquesta situació: per una banda, desapareixen els dos complements esmentats, l'específic i el de destinació, i per l'altra se'n crea un de nou, denominat "complement de lloc de treball o funció docent", que a més de retribuir els criteris mencionats abans (l'especial dificultat tècnica, l'especial dedicació o la responsabilitat) n'afegeix de nous: "la innovació i la recerca educativa i la implicació en el millorament dels rendiments escolars".

Una altra novetat d'aquest nou complement retributiu, a diferència del que succeeix actualment amb el complement específic, és la possibilitat de percebre "més d'un d'aquests conceptes per part d'un mateix funcionari o funcionària docent", en les condicions que el Govern determini.

dimecres, 1 de juliol de 2009

Entrada en vigor

[disposició final quarta del Projecte de llei d'educació]

Avui el ple del Parlament de Catalunya aprova la Llei d'educació, quasi un any després que el Govern de la Generalitat aprovés l'avantprojecte de llei en la sessió del 29 de juliol de 2008. Per ressaltar la importància d'aquest esdeveniment, en la nota d'avui no analitzaré cap concepte jurídic, sinó que comentaré la disposició que regula l'entrada en vigor de la llei (la disposició final quarta) i les seves conseqüències immediates, que mereixen un comentari pels canvis que suposarà la entrada en vigor de la Llei.

En principi, hem de tenir en compte que el legislador ha modificat profundament el text inicial d'aquesta disposició tal com va ser aprovat pel Govern, ja que ha eliminat la "vacatio legis" de dos mesos prevista en la redacció de l'avantprojecte ("Aquesta Llei entrarà en vigor en el termini de dos mesos a partir de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya") i l'ha substituït per una entrada en vigor immediata a la seva publicació (el text actual pel projecte de Llei preveu que "aquesta llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya"), eliminant el termini de dos mesos i canviant el futur "entrarà" per un reforçat present "entra en vigor".

Són evidents les presses del legislador perquè la llei entri en vigor de manera immediata, sense ajornar la seva aplicació durant un breu termini de temps, com és costum des de fa temps: la LOE va entrar en vigor "al cap de vint dies de la seva publicació al BOE" (disposició final vuitena), i l'EBEP, "en el termini d'un mes a partir de la publicació en el BOE" (disposició final quarta). És poc freqüent que les lleis educatives entrin en vigor amb terminis tan breus de temps: la LOPEG va entrar en vigor també l'endemà de la seva publicació, però la LOGSE i la LOCE van entrar en vigor al cap de vint dies de la seva publicació. La intenció manifesta del legislador ha estat que la llei estigui en vigor des del primer dia del curs 2009-2010.

Ara bé, si relacionem aquesta entrada immediata en vigor del nou text legal amb els efectes, també immediats, de la derogació de tota la normativa "de rang igual o inferior que s'oposin al que estableix aquesta llei" (apartat 2 de la disposició derogatòria), cal valorar les conseqüències immediates que es desprenen d'aquestes dues disposicions de la Llei.

Per una banda, caldrà estudiar si la normativa vigent en matèria educativa ha quedat afectada, en part o totalment, per l'esmentada derogació de la Llei d'educació, i en concret, sense ànim d'exhaurir la llista de decrets promulgats pel Govern:

- la normativa sobre drets i deures de l'alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya (Decret 279/2006, de 4 de juliol);
- l'ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l'educació infantil (Decret 181/2008, de 9 setembre);
- l'ordenació general de la formació professional (Decret 332/1994, de 4 de novembre);
- l'ordenació dels ensenyaments del batxillerat (Decret 142/2008, de 15 de juliol);
- la normativa sobre mobilitat del professorat de formació professional (Decret 200/2000, de 13 de juny);
- la regulació de les reduccions de jornada (Decret 223/2002, de 23 de juliol);
- la regulació dels plans estratègics de centres sostinguts amb fons públics (Decret 132/2001, de 29 de maig);
- la gestió econòmica dels centres (Decret 235/1989, de 12 de setembre);
- els reglaments orgànics dels centres docents públics (Decrets 198/1996 i 199/1996, de 12 de juny);
- el projecte lingüístic dels centres (Decret 362/1983, de 30 d'agost, sobre aplicació de la Llei 7/1983, de 18 d'abril);
- l'atenció educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials (Decret 299/1997, de 25 de novembre);
- la regulació de l'ús social dels edificis dels centres docents públics (Decret 218/2001, de 24 de juliol);

La Llei d'educació no ha previst cap ajornament a futur dels efectes derogatoris del text legal, d'una manera semblant a com ho han fet altres lleis recents, per exemple, la disposició final quarta, apartat 3, de l'Estatut bàsic de l'empleat públic manté temporalment en vigor algunes normes vigents fins que no es dictin les noves lleis de funció pública i les normes reglamentàries de desplegament. En canvi, la Llei d'educació només ha mantingut en vigor, explícitament, dos reglaments sobre l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària i de l'educació secundària:

"Disposició transitòria sisena. Marc horari en el desplegament curricular
Mentre el Govern no dicti les disposicions reglamentàries corresponents al desplegament d'aquesta llei, són aplicables els preceptes del Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària, i del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària."

D'una interpretació literal d'aquesta disposició es pot deduir que han estat derogades totes les normes actualment vigents, a excepció d'aquestes dues mencionades explícitament, però no sempre són aconsellables les interpretacions jurídiques literals, i a més, la disposició derogatòria només deroga les normes "que s'oposin al que estableix aquesta llei". Així, és difícil interpretar quines normes s'oposen, i quines no, a allò establert per la Llei d'educació. Les comparacions entre conceptes jurídics (què és igual, què és diferent, què és contrari...) són molt difícils d'establir amb seguretat, i tot sovint no hi ha acords sobre la manera d'aplicar les regles de la lògica relacional en els textos jurídics.