dilluns, 26 d’octubre de 2009

Les retribucions docents

El complement del lloc de treball (2) [article 136.1.c) de la Llei 12/2009, d'educació]

A aquest nou "complement del lloc de treball o funció docent", ja li vaig dedicar una breu nota el proppassat 6 de juliol. En el comentari d'avui em dedicaré a comparar-lo amb l'actual "complement específic", desglossat en el cas dels col·lectius docents en diferents components, que contenen molts punts de contacte amb el nou complement retributiu.

Faré, al mateix temps, un resum històric de la gènesi del complement específic docent, sense el qual és difícil comprendre la seva naturalesa jurídica, aparentment molt allunyada de les previsions bàsiques de l'article 23.3.b) de la Llei 30/1984:

"El complement específic destinat a retribuir les condicions particulars d'alguns llocs de treball, atenent l'especial dificultat tècnica, el grau de dedicació, la responsabilitat, la incompatibilitat, la perillositat o la penalitat. No es pot assignar més d'un complement específic a cada lloc de treball." [derogat per l'Estatut bàsic de l'empleat públic]

1) El complement específic docent es va regular, inicialment, per Ordre de 19 d'octubre de 1987 (BOE núm. 252, de 21.10.1987) i per Ordre de 18 de juliol de 1988 (BOE núm. 173, de 20.7.1988).

L'aplicació del complement específic docent, tal com està regulat a l'article 23.3.b) de la Llei 30/1984, es va acordar a la Mesa Sectorial de Personal Docent de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, en què es va signar el 7 d'abril de 1989 un acord sobre retribucions, homologació i d'altres aspectes que afecten les condicions de treball dels ensenyants públics no universitaris [ratificat pel Govern de la Generalitat en les sessions dels dies 24 de gener de 1989, 17 de juliol de 1989 i 20 de novembre de 1989, acords no publicats al DOGC] amb la finalitat, segons diu el preàmbul, d'homologar el sistema retributiu del personal docent al sistema retributiu general dels funcionaris públics, "amb la necessària adaptació a les condicions específiques de treball de la funció docent".

A l'apartat 2 sobre "Retribucions" de l'esmentat acord, entre altres aspectes i a partir de l'1 de gener de 1989 es va acordar "afegir un complement específic de 6.000 ptes. mensuals als catedràtics", i també es va fixar "afegir un complement específic docent per a tots els professors esmentats en l'apartat anterior, de 6.000 ptes. mensuals", complement específic que s'havia d'incrementar l'1 de juny i l'1 d'octubre del 1990.

"El complement específic resultant seria de 17.000 ptes. mensuals des de l'1 d'octubre de 1990". Aquest és l'origen del component "general" del complement específic docent, que inicialment tenia la mateixa quantia per a tots els cossos docents, i que més endavant s'ha diferenciat entre el cos de primària i els cossos de secundària.

2) Però en aquella data ja existien els complements específics per "responsabilitat" dels càrrecs directius i altres òrgans unipersonals de coordinació. El que no hi havia encara a l'any 1990 era el tercer component del complement específic per "estadis docents".

Una altra vegada, i després d'una manifestació del professorat que va omplir la Diagonal fins a la seu del Departament, per Acord de la Mesa Sectorial de negociació del personal docent d'ensenyament públic sobre el "complement específic de la funció docent", de 18 de juny de 1992, s'estableix el component "d'estadis docents" del complement específic docent, donant compliment, segons el seu preàmbul, als "acords subscrits entre el Departament d'Ensenyament i les organitzacions sindicals el 7 d'abril de 1989" [esmentat al punt anterior], i per això "s'estableix, per als funcionaris de carrera docent, un sistema de promoció mitjançant l'assoliment d'estadis personals, amb la corresponent retribució del complement específic de la funció docent".

El procediment d'aplicació d'aquest Acord es va regular per Ordre del Departament de 4 de novembre de 1994, publicada al DOGC núm. 1979, de 30.11.1994, en què es recullen les conseqüències retributives d'aquest sistema de promoció docent:

Article 2.1, "Segons el que preveu l'acord de la mesa sectorial de negociació del personal docent d'ensenyament públic sobre el complement específic de la funció docent, de 18 de juny de 1992, la promoció retributiva dels funcionaris docents de carrera es realitzarà, al llarg de la seva carrera professional, mitjançant cinc estadis diferents de promoció que comportaran diferents nivells retributius del complement específic".

Aquí trobem una primera definició de la naturalesa del complement específic docent, que "comporta diferents nivells retributius", és a dir components, segons el nivell educatiu (component "general" de primària o de secundària), segons la responsabilitat (component "singular" per responsabilitats de direcció o coordinació docent, incloent la tutoria, que és una modalitat de coordinació), i segons el nombre d'estadis docents reconeguts dintre de la carrera professional (component "d'estadis", en què es valora la formació, entre altres mèrits docents al llarg d'un període de sis anys).

3) L'estructura del complement específic docent en tres "components" és comuna a totes les comunitats autònomes i a l'Estat, i ha estat sancionada per sentències del Tribunal Suprem, com ara la STS 6578/1996, de 20 de setembre, FJ 5:

"El complemento específico de 359.184 ptas. anuales que percibe el personal funcionario estatal, según la certificación del Ministerio de Educación y Ciencia de 15 abril de 1994, aportado a los autos consta de 3 componentes: uno el denominado coloquialmente «sexenio cero», otro singular por el desempeño de órganos unipersonales o puestos singulares de trabajo y un tercero y último llamado componente por formación que se percibe por cada seis años de servicio como funcionario de carrera en la función pública docente, siempre que se hayan acreditado durante dicho período 100 horas de actividad de formación. Es pues, claro, que este complemento en su conjunto es como afirma el apartado tercero de los hechos probados un nuevo sistema retributivo que premia la permanencia y formación y que como aclara el fundamento jurídico primero de la sentencia impugnada es un complemento que no es común para todos los profesores estatales, sino que sólo lo perciben los que reúnen las cualidades exigidas […]"

Cap dels tres components del complement específic docent no té relació directa amb els llocs de treball ocupats, malgrat les prescripcions de l'article 23.3.c) de la Llei 30/1984, ja esmentat al principi d'aquesta nota.

4) Aquesta mateixa estructura en tres components del complement específic es troba en la regulació del professorat universitari (vegeu, per exemple, l'article 2.3 del Reial decret 1086/1989, de 28 de agosto, sobre retribucions del professorat universitari): el complement específic del docent universitari resulta de la suma del "component general", igual per a tots els membres de cada cos de funcionaris, el "component singular" per l'acompliment dels diferents càrrecs acadèmics, i els "components per mèrits docents, fruit d'una avaluació de l'activitat docent realitzada cada cinc anys.

5) Amb molt poques modificacions, l'apartat b) de l'article 24 EBEP ha recollit els criteris de l'article 23.3.b) sobre el complement específic de la Llei 30/1984:

L'Estatut bàsic de l'empleat públic manté amb una lleu modificació els criteris per a definir els complements específics dels llocs de treball (ha substituït "perillositat i penositat" per una expressió oberta "les condicions en què es desenvolupa la feina", la qual permet introduir altres criteris).

Segons la jurisprudència, el complement específic regulat a la Llei 30/1984 tenia dos característiques fonamentals:

• La concreció del complement es fixa atenent les característiques d'"un" lloc de treball;
• L'objectivitat: s'havia de fer atenent les condicions particulars d'aquell lloc de treball, prèvia valoració de les condicions, i no atenent els cossos o escales dels funcionaris.

6) Finalment, la LEC, desplegant l'esmentat article 24.b de l'EBEP, ha regulat a l'article 136.1.c) el nou complement del lloc de treball o funció docent, adaptant-lo a les especificitats dels col·lectius docents i introduint nous criteris per a quantificar els imports corresponents als diferents conceptes o components del complement:

"Complement del lloc de treball o funció docent, en atenció a l'especial dificultat tècnica, l'especial dedicació o la responsabilitat, i per a retribuir també la major dedicació al centre, la innovació i la recerca educativa i la implicació en el millorament dels rendiments escolars.

El Govern ha de determinar les condicions per a la percepció de més d'un d'aquests conceptes per part d'un mateix funcionari o funcionària docent."

dilluns, 19 d’octubre de 2009

El projecte educatiu de centre (2)

[responsables de l'elaboració, aprovació i execució del projecte educatiu de centre]

L'autonomia dels centres educatius es concreta, entre altres aspectes, en el fet d'"elaborar, aprovar i executar un projecte educatiu i un projecte de gestió, com també les normes d'organització i funcionament del centre" [LOE, article 120.1]. Per entendre els límits d'aquesta autonomia dels centres hem de precisar els responsables de l'elaboració, aprovació i execució dels diferents instruments que permeten realitzar l'acció educativa d'una manera autònoma en relació amb les prescripcions de l'Administració educativa.

En aquesta tasca, començarem amb l'anàlisi dels responsables del projecte educatiu de centre, i per tant resseguirem els preceptes corresponents de la LEC i també alguns de la legislació orgànica estatal que no han estan recollits a la Llei d'educació, però que completen el disseny jurídic d'aquesta matèria, en tractar-se de normes bàsiques de l'Estat.

Responsables del projecte educatiu

El director o directora

El director dels centres públics comparteix amb el claustre del professorat la redacció del projecte educatiu [el director "formula la proposta inicial" (article 142.5.a), el claustre del professorat "formula els projectes educatius, a iniciativa del director o directora" (article 94.1)] i les modificacions i adaptacions corresponents.

En canvi, el director dels centres concertats no té aquesta responsabilitat, que interpreto que està en mans del titular, que és qui "disposa el projecte educatiu" (LOE, article 121.6) i qui "aprova el projecte educatiu del centre, havent escoltat el consell escolar" (LEC, art. 95.1). Les responsabilitats del director dels centres concertats són, en relació amb el projecte educatiu, "dirigir i coordinar totes les activitats educatives del centre d'acord amb el projecte educatiu" (LEC, art. 150.2.a) i "impulsar l'aplicació del projecte educatiu" (LEC, art. 150.2.f).

El director dels centres públics, en canvi, rep més concrecions en les seves responsabilitats referents a l'aplicació del projecte educatiu:

- "Assegura l'aplicació de (...) tots els altres plantejaments educatius del projecte educatiu del centre recollits en el projecte de direcció" (art. 142.5.c).
- "Estableix els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu" (article 142.5.e);
- "Impulsa, d'acord amb els indicadors de progrés, l'avaluació del projecte educatiu" (article 142.5.i);
- "El projecte de direcció ha d'ordenar el desplegament i l'aplicació del projecte educatiu per al període de mandat i concretar l'estructura organitzativa del centre" (article 144.1);
- "El director o directora respon del funcionament del centre i del grau d'assoliment dels objectius del projecte educatiu, d'acord amb el projecte de direcció" (article 147.7).

També correspon al director o directora dels centres públics "posar el projecte educatiu a disposició de l'Administració educativa, que n'ha de requerir la modificació en cas que no s'ajusti a l'ordenament" (LEC, art. 94.2), responsabilitat aquesta atribuïda al titular dels centres concertats, no al seu director (LEC, art. 95.2).


El claustre del professorat

El claustre del professorat dels centres educatius públics "intervé en l'elaboració i la modificació del projecte educatiu" (article 146.2.a), redactant, com hem vist abans (article 94.1), el projecte educatiu, i formulant "propostes a l'equip directiu i al consell escolar per a l'elaboració dels projectes del centre" (LOE, art. 129.a).

El claustre del professorat dels centres concertats també "ha de participar en la formulació del projecte educatiu, d'acord amb el que estableixin les normes d'organització i funcionament del centre" (LEC, art. 95.1).


El consell escolar

El consell escolar dels centres públics és l'òrgan que té les màximes responsabilitats en relació amb el projecte educatiu, ja que li correspon "l'aprovació del projecte educatiu" (LEC, art. 94.1), amb una majoria qualificada "de tres cinquenes parts dels membres" (LEC, art. 148.3.a); a més, el director o directora "ret comptes davant el consell escolar" del grau d'assoliment dels objectius del projecte educatiu (LEC, art. 147.7), i doncs, avalua els diferents projectes del centre (LOE, art. 127.a).

El paper del consell escolar dels centres concertats és molt menor en comparació amb el dels centres públics; es redueix a un tràmit de "ser escoltat" previ a l'aprovació per part del titular (LEC, art. 95.1).


La Inspecció d'Educació

Entre les responsabilitats de la Inspecció d'Educació, la LEC li atribueix la funció de "controlar l'assoliment dels objectius definits en els projectes educatius" (art. 178.1.a) i, en conseqüència, d'"examinar i comprovar l'adequació dels projectes educatius" (article 179.1.c), que són novetats en relació amb la LOE.

dimecres, 14 d’octubre de 2009

El projecte educatiu de centre (1)

Dels tres factors principals en què es fonamenta, la LEC (l'autonomia dels centres educatius, la figura del director i l'avaluació del sistema educatiu), avui iniciaré, breument -el projecte educatiu descrit a la LEC permet escriure un llibre sencer-, el comentari del projecte educatiu, un dels instruments educatius que està relacionat directament amb les tres potes en què es recolza la LEC: el projecte educatiu concreta i limita l'autonomia del centre, el director és el principal impulsor i executor del projecte educatiu (ha de desenvolupar-lo en el seu projecte de direcció) i, finalment, el projecte educatiu inclou els indicadors de progrés que permeten avaluar tots els actors de la vida del centre.

El projecte educatiu és la concreció i adaptació als trets característics del centre de tota la normativa educativa que regula les activitats del centre (tant la mateixa LEC com els reglaments del Govern o del Departament que la despleguin) i, per tant, també suposa un desplegament, en el marc del centre educatiu, de la LEC (en la mesura que concreta, interpreta i aplica les previsions legals, adequant-les a les necessitats i objectius del centre).

Avui només enumeraré, en aquesta primera nota sobre el projecte educatiu, tot un seguit de documents educatius relacionats directament entre ells o que formen part del mateix projecte educatiu, ja que en definitiva el projecte educatiu no és un document únic, sinó que conté diferents parts, unes d'obligatòries i unes altres d'opcionals:

- El projecte educatiu. "[…] és la màxima expressió de l'autonomia dels centres educatius, recull la identitat del centre, n'explicita els objectius, n'orienta l'activitat i hi dóna sentit amb la finalitat que els alumnes assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu" [article 91.1; vegeu també els articles 14.1, 22.2.d), 25.1.a), 25.3, 28.3, 29.1a), 29.2.a), 30.1, 53.2, 56.6, 57.4, 76.1, 77.2, 78.2, 79.2, 79.3, 82.1, 83.1, 84.1, 86.3.h), 88.2, 90.2, 91- 95, 97.4, 98.2, 102.1 i 2, 104.5, 108.1 i 3, 110.1, 114.2.b), 114.3 i 5, 115.1 i 2, 123.6, 124.2, 142.3, 142.5.a), b), c), d), f) i i), 142.7.b), 144.1 i 2, 146.2.a), 147.7, 148.3.a), 150.2.a) i f), 154.2.a), DA 11.1.a) i 2.a)].

- Les normes d'organització i funcionament del centre. No estan definides ni a la LEC ni a la LOE [vegeu els articles 19.4, 23, 24.4, 24.5, 25.1.e), 26.3, 35.1, 37.4, 95.1, 98.1, 98.4, 142.7.a), 146.2.h), 148.3.d), 149.2, 150.2.h), 151.1, 152.2.f), 153.2, 153.3, 154.2 i 155].

- L'acció tutorial. "[A l'educació bàsica] comporta el seguiment individual i col•lectiu dels alumnes, ha de contribuir al desenvolupament de llur personalitat i els ha de prestar l'orientació de caràcter personal, acadèmic i, si escau, professional que els ajudi a assolir la maduresa personal i la integració social" [article 57.7; vegeu també els articles 59.5, 61.6, 97.3 i 146.2.c)].

- El projecte lingüístic. "Emmarca el tractament de les llengües al centre" [article 14.1; vegeu, a més, els articles 12.2 i 3, 14, 91.4.e), 97.3, 142.5.c) i d)].

- El projecte de direcció. "Ha d'ordenar el desplegament i l'aplicació del projecte educatiu per al període de mandat i concretar l'estructura organitzativa del centre" [article 144.1; vegeu també els articles 91.8, 102.2, 142.3, 142.5.c), 143.2 i 4, 144, 147.3 i 147.7].

- La programació general anual del centre, no definida a la LEC. L'article 125 de la LOE, que no té caràcter bàsic, la defineix com la planificació anual que "recull tots els aspectes relatius a l'organització i el funcionament del centre, inclosos els projectes, el currículum, les normes, i tots els plans d'actuació acordats i aprovats" [vegeu a la LEC els articles 25.1.g), 142.5.h), 148.3.b) i 152.2.h)].

- El caràcter propi del centre, si n'hi ha: "L'escola pública catalana es defineix com a inclusiva, laica i respectuosa amb la pluralitat, trets definidors del seu caràcter propi" [article 93.2; vegeu també els articles 25.1.b), 22.2.d), 25.3, 91.1 i 4 f), 93.2. i 3, 104.5 i 108.3]; per al caràcter propi dels centres privats, expressió de la llibertat de creació de centres docents de l'article 27.5 CE, vegeu article 22 de la LODE.

- Els acords de coresponsabilitat. "amb l'Administració educativa amb l'objectiu de desenvolupar l'aplicació del projecte educatiu" [article 92.1; vegeu també els articles 48.5, 50.3, 92.1 i 2, 98.2, 142.4.i), 148.3.c), 150.2.f) i 152.2.i)].

- Els contractes programa. "[Articulen] recursos addicionals, que han de permetre als centres una programació pluriennal" [article 48.5; vegeu també els articles 152.2.c) i i), 201.1 i 205.9];

- La carta de compromís educatiu. "en la qual han d'expressar els objectius necessaris per a assolir un entorn de convivència i respecte pel desenvolupament de les activitats educatives" [article 20.1; vegeu, a més, els articles 20, 25.1.d), 31.1, 35.1, 97.3, 142.5.c), 142.6.a), 148.3.e) i 152.2.g)].

- L'ordenació de les activitats complementàries, si n'hi ha, les activitats extraescolars i els serveis que s'ofereixen [articles 6.3, 7.2, 25.1.f), 35.3, 50.3, 62.1, 91.f), 104.2, 152.2.e) i g), 158.2.k) 169.1, 202 i 205.11].

- Els projectes d'innovació educativa. "Projectes d'innovació pedagògica i curricular que tinguin l'objectiu d'estimular la capacitat d'aprenentatge, les habilitats i potencialitats personals, l'èxit escolar de tots els alumnes, la millora de l'activitat educativa i el desenvolupament del projecte educatiu dels centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya" [article 84.1; vegeu també els articles 84 i 86.3.h)].

- Els indicadors de progrés, que permeten avaluar "el projecte educatiu i, eventualment, els acords de coresponsabilitat", així com el projecte de direcció, i en definitiva tot el sistema educatiu [articles 91.4.b), 142.5.i), 144.3 i 185.1].


De tots aquest documents no apareixen a la LOE ni el projecte lingüístic, ni els acords de coresponsabilitat, ni els contractes programa ni la carta de compromís educatiu. En canvi, a la LOE apareixen recollits com a instruments organitzatius dels centres el "pla de convivència", que forma part de les normes d'organització i funcionament (article 124.1 LOE), i el "projecte de gestió" (article 123 LOE). Malgrat que no es troben amb aquestes denominacions a la LEC, estan reflectits tanmateix en els documents educatius que he enumerat abans.

dilluns, 5 d’octubre de 2009

El Govern

El Govern [article 117.1 de la Llei 12/2009, d’educació]

Quan l'article 117.1 de la LEC desenvolupa les competències del Govern en matèria de funció pública docent, ens trobem amb una enumeració més curta que l'establerta a l'article 5 del Decret legislatiu 1/1997, que regula la funció pública a Catalunya, i a primera vista, sembla que les set competències del Govern que recull la LEC en aquesta disposició estan totes incloses dintre de les 12 de l'esmentat Decret legislatiu. No hi hauria, per tant, cap novetat normativa en la regulació d'aquest àmbit competencial fonamental, com ara el desplegament normatiu i l'actuació administrativa del Govern en matèria de funció pública docent.

Ara bé, si s'analitza amb més detall el contingut de l'article 117.1 LEC, i ens fixem no només en el que diu sinó també en el que no hi apareix en comparació amb les competències generals en matèria de funció pública atribuïdes al Govern pel Decret legislatiu 1/1997, s'arriba a la conclusió que aquest article 117.1 no és en absolut una norma buida que es limiti a "repetir" el que ja ha prescrit una altra llei (no ens trobem, en absolut, davant les leges repetitae, segons l'argot dels tècnics juristes).

En relació amb aquestes competències del Govern en matèria de funció pública docent. m'interessa especialment destacar els aspectes següents:

1) Primer de tot, que no és important el fet que la llista de competències del Govern a la LEC sembli més curt que el del Decret legislatiu, ja que s'ha de completar amb tota la resta de facultats atribuïdes al Govern al llarg de la llei, en altres articles. Així s'especifica d'entrada en la primera competència, "exercir la potestat reglamentària en els supòsits en què ho determina aquesta llei" [apartat a) de l'article 117.1], i, sense ànim de ser exhaustiu ara, la LEC menciona la competència del Govern en molts altres articles:

- "El Govern ha de regular per reglament el procés de selecció del director o directora" (article 143.3).
- "El Govern ha d'establir per reglament el procediment de renovació del mandat de les direccions dels centres" (article 143.5).
- "El Govern ha d'establir un règim jurídic específic del personal directiu docent, els criteris i el procediment per a determinar la condició de personal directiu professional" (article 116.1).
- "Correspon a l'Administració educativa de la Generalitat [...] el desplegament de l'ordenació de la funció pública docent" (article 158.2.a.Setè).
- "L'accés i la integració en els cossos regulats pels articles 111, 112, 119, 120 i 121 i la disposició addicional novena han d'ésser efectius quan ho determini el Govern" (Disposició addicional 2.1).
- "El Govern ha de promoure les modificacions normatives per a garantir els règims de jubilació, de classes passives i de seguretat social dels funcionaris afectats" (Disposició addicional 2.3).
- "Correspon al Govern determinar les circumstàncies per les quals els funcionaris [...] poden desenvolupar funcions docents en etapes o ensenyaments diferents dels assignats al cos a què pertanyen [..]" (article 112.3).
- "El Govern ha d'establir els criteris d'idoneïtat i el procediment específic perquè el personal funcionari docent pugui acreditar competència docent per a impartir àrees, matèries i mòduls professionals diferents dels atribuïts a la seva especialitat docent" (article 112.5).
- "El Govern ha de regular els requisits i els procediments d'accés, la durada del nomenament, el període de pràctiques, el procediment de gestió i els criteris d'ordenació de la borsa de treball" (article 122.2).
- "El Govern ha d'establir la jornada ordinària i les jornades especials dels funcionaris docents, la distribució ordinària de la dedicació horària setmanal a les activitats escolars en el centre i la participació en les activitats extraescolars i complementàries" (article 135.1).
- "El Govern ha de determinar les condicions aplicables a l'establiment dels òrgans unipersonals a què fa referència l'apartat 1, i ha d'establir els criteris d'assignació als centres dels recursos docents i els complements retributius corresponents" (article 101.2).

2) En altres apartats de l'article 117.1 hi ha competències específiques dels col·lectius docents no recollides a l'esmentat Decret legislatiu:
- "establir les especialitats docents de cadascun dels cossos docents" [article 117.1. c), competència també recollida a l'article 112.4],
- "regular els procediments de provisió de llocs de treball docent" [articles 117.1.f) i 99.2],
- "fixar els complements retributius de promoció professional" [article 117.1.d), competència que també està recollida als apartats 1 i 2 de l'article 136].

Totes aquestes competències són desplegament de la mateixa LEC o de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, que encara no han estat regulades amb caràcter general a tots els funcionaris públics de la Generalitat.

3) Finalment, la novetat més important és precisament la competència que no apareix a la llista i que, per tant. no està atribuïda al Govern, sinó al Departament. Em refereixo a la d'aprovar les relacions de llocs de treball (competència del Govern amb caràcter general, d'acord amb l'apartat f) de l'article 5 del Decret legislatiu 1/1997).

Aquesta competència en matèria de funció pública docent ha estat atribuïda directament i únicament al Departament ("Correspon al conseller del Departament [...] definir les plantilles docents dels centres i serveis educatius i, si escau, de les zones educatives, i també les plantilles de la Inspecció d'Educació, segons l'article 117.2.f), a diferència d'altres competències que estan atribuïdes, de manera compartida, al Govern i al Departament, com succeeix amb l'exercici de la potestat reglamentària, que l'exerceixen el Departament (article 117.2.b) i el Govern (article 117.1.a), "en els supòsits en què ho determina aquesta llei".