dijous, 23 de desembre de 2010

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (24) [Direcció del centre]


Amb la nota d’avui, la darrera d’enguany, començo unes breus vacances de l’activitat en el blog, i aprofito per desitjar-vos unes bones festes a tots vosaltres, i un feliç any 2011.



Direcció del centre

[No podré ser exhaustiu en aquesta entrada, ja que els elements de l’autonomia del centre relacionats amb la direcció són tants, que un buidat complet, com el que vinc fent des de fa unes setmanes, em duria a construir tot un lèxic sobre la direcció, la qual cosa no descarto fer-la més endavant, si encara em queden forces en acabar aquesta anàlisi de l’autonomia dels centres educatius. Intentaré sistematitzar els trets més essencials de la figura de la direcció del centre.]


1. Òrgan unipersonal de direcció.
—Els centres educatius públics han de disposar, almenys, dels òrgans de govern següents: el director o directora; el claustre del professorat; l’equip directiu i el consell escolar (LEC, 139.1). El director o la directora, el o la cap d’estudis i el secretari o la secretària són els òrgans de govern unipersonals de la ZER (D_aut, DA 15.3).
—Llevat del cas excepcional en què correspongui acumular en una sola persona tots els òrgans unipersonals de direcció, una mateixa persona no ha d’exercir simultàniament la direcció i la secretaria (D_aut, 30.2).


2. Funcions.
—En els centres públics, correspon a la direcció de cada centre impulsar i liderar l’exercici de l’autonomia pedagògica. En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al titular o la titular de cada centre impulsar l’exercici de l’autonomia pedagògica i al director o directora liderar-lo (LEC, 97.5).
—El director o directora del centre privat exerceix la direcció pedagògica del centre (LEC, 150.1 i 154.1) [Vegeu les funcions del director dels centres privats a LEC, 105.2 i 154.2).
—Les normes d’organització i funcionament dels centres concertats poden atribuir al director o directora, en el marc de l’ordenament vigent, altres funcions addicionals a les previstes legalment (D_aut, 19.2.d).
—La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre públic (LEC, 99.1).
—Les competències de la direcció de la secció d’institut en matèria de gestió són les mateixes que les de les direccions de la resta de centres públics (D_aut, DA 12.3).

—El director o directora del centre públic és responsable de l’organització, el funcionament i l’administració del centre, n’exerceix la direcció pedagògica i és cap de tot el personal (LEC, 142.1).
—El director o directora té funcions de representació [vegeu, entre altres, LEC, 142.4 i D_dir, 5], funcions de lideratge pedagògic [vegeu, entre altres, LEC, 142.5 i D_dir, 6] i de lideratge de la comunitat escolar [vegeu, entre altres, LEC, 142.6 i D_dir, 7] i funcions de gestió [vegeu, entre altres, LEC, 142.7 i D_dir, 8 i 9] (LEC, 142.3 i D_dir, 3.1).
—El director o directora té qualsevol altra funció que li assigni l’ordenament i totes les relatives al govern del centre no assignades a cap altre òrgan (LEC, 142.8).

—Les direccions dels centres públics han de participar necessàriament en la comissió de garanties d’admissió (LEC, 46.3).
—La direcció ha de garantir la comunicació entre el centre educatiu i les famílies a propòsit del progrés personal de llurs fills (LEC, 79.4).
—En els centres públics, correspon a la direcció de cada centre impulsar i adoptar mesures per a millorar l’estructura organitzativa del centre (LEC, 98.3 i D_aut, 20.1).

—La direcció de cada centre públic pot proposar al Departament llocs docents per als quals sigui necessari el compliment de requisits addicionals de titulació o de capacitació professional docent (LEC, 102.2, 114.3 i 115.1; D_aut, 49.3).
—La direcció dels centres públics de la Generalitat intervé en la definició dels perfils del personal d’atenció educativa (D_aut, DA 21).
—L’Administració educativa fixa la plantilla de personal de cada centre públic a proposta de la direcció del centre (LEC, 102.3 i D_aut, 31.3.d. i 49.1 i 2).

—La direcció de cada centre públic està habilitada per a intervenir en l’avaluació de l’activitat docent i de gestió del personal del centre (LEC, 102.4).
—El director o directora de cada centre pot assignar al professorat les responsabilitats de direcció, gestió i coordinació docent que requereixi l’aplicació del projecte educatiu (LEC, 114.5, D_aut, 40.1.e. i D_dir, 10.1.b) i pot encarregar als òrgans unipersonals de direcció, als òrgans unipersonals de coordinació i a altres persones membres del claustre funcions de gestió, coordinació i docència, amb caràcter transitori (D_aut, 44).
—En tot cas, en els procediments de provisió per concurs específic i de provisió especial es garanteix la intervenció de la direcció del centre en la selecció de les candidatures (D_aut, 49.5 i D_dir, 10.1.f).

—La direcció del centre pot subscriure convenis amb persones físiques o jurídiques sense ànim de lucre per afavorir l’ús social d’aquests centres (D_aut, 54.3).
—La direcció del centre públic ha de comunicar al ministeri fiscal qualsevol fet que pugui ser constitutiu de delicte o falta perseguible penalment comès per qualsevol persona de la comunitat educativa en el centre o en relació directa amb la seva activitat (D_aut, DA 19.1).
—En els centres de nova creació, el director o directora ha d’ajustar la composició del consell escolar respectant el que estableixen els apartats 3 i 4 (D_aut, 45.6).

—Correspon al director del centre resoldre sobre les faltes d’assistència i de puntualitat no justificades del personal i per l’exercici del dret de vaga (D_aut, 50.3 i D_dir, 11.2 i 3) i imposar sancions disciplinàries per faltes lleus comeses per personal del centre (D_aut, 50.4 i D_dir, 12.1 i 2).
—Correspon al director proposar la incoació d’expedient disciplinari per faltes greus o molt greus del personal del centre, així com proposar la incoació d’expedients contradictoris i no disciplinaris (D_aut, 50.5, D_dir, 10.1.c. i d. i 12.3).
—El director o la directora del centre autoritza les despeses, ordena els pagaments i fa les contractacions (D_aut, 51.2).
—Correspon al director o directora autoritzar l’ús social de les instal·lacions del centre fora de l’horari escolar, així com revocar-ne l’autorització (D_aut, 54.3).

3. Autoritat pública. El director o directora, en l’exercici de les seves funcions, té la consideració d’autoritat pública i gaudeix de presumpció de veracitat en els seus informes i d’ajustament a la norma en les seves actuacions, llevat que es provi el contrari (LEC, 142.9 i D_dir, 4).

4. Equip directiu.
—Òrgan executiu de govern dels centres públics, integrat pel director o directora, el secretari o secretària, el cap o la cap d’estudis i els altres òrgans unipersonals que s’estableixin per reglament o en exercici de l’autonomia organitzativa del centre (LEC, 147.2; D_aut, 35.2).
—El director o directora pot delegar en els membres de l’equip directiu les funcions establertes pels apartats 5.b, 5.c, 6.a i 7.e de l’article 142 (LEC, 147.4).

5. Consell de direcció.
—En aplicació del projecte de direcció, i per aprofundir en la pràctica del lideratge distribuït, el director o directora del centre pot constituir un consell de direcció, amb les funcions i el règim de funcionament i de reunions que estableixin les normes d’organització i funcionament del centre (D_aut, 37.1).
—El director presideix el consell de direcció (D_aut, 37.2)

6. Nomenaments i cessaments.
—Correspon al director o directora nomenar i fer cessar els membres de l’equip directiu i del consell de direcció. També li correspon l’assignació o la delegació de funcions a altres membres del claustre, i la revocació d’aquestes funcions (LEC, 147.6, D_aut, 37.2 i D_dir, 10.1.a).
—Els tutors i tutores es nomenen pel director del centre (D_aut, 39.1). La direcció del centre pot revocar el nomenament del tutor o tutora a sol·licitud motivada de la persona interessada, o per pròpia decisió (D_aut, 39.2).
—El director o directora nomena els òrgans unipersonals de coordinació (D_aut, 41.5). Els òrgans unipersonals de coordinació reben de la direcció els encàrrecs de funcions de coordinació o especialitzades previstes a les lleis (D_aut, 41.2). La direcció del centre pot revocar el nomenament d’un òrgan unipersonal de coordinació (D_aut, 41.4).
—En el nomenament del personal interí docent per cobrir substitucions temporals, la direcció haurà de respectar la prelació de les persones aspirants, d’acord amb els principis d’igualtat, mèrit i capacitat i el procediment de gestió i els criteris d’ordenació de la borsa de treball que determini el Govern (D_aut, 50.6 i D_dir, 10.1.e).

7. Selecció / nomenament del director.
—La selecció del director o directora del centre públic es porta a terme pel procediment de concurs, en què participen la comunitat escolar i l’Administració educativa (LEC, 142.2) [vegeu, entre altres, LEC, 143 i D_dir, 13-22.]
—La comunitat educativa del centre concertat participa en el nomenament del director o directora per mitjà del consell escolar (LEC, 150.3).

8. Substitució de la direcció.
—Llevat que les normes d’organització i funcionament del centre ho prevegin altrament, el o la cap d’estudis substitueix el director o directora en cas d’absència, malaltia o vacant (D_aut, 32.4).
—Quan la direcció actual del centre participi com a candidata en el procés de selecció, s’ha d’abstenir d’exercir les funcions que el procediment assigna a la direcció. Aquestes funcions les ha d’exercir la persona que és cap d’estudis (D_dir, 16.4), la qual ha de presidir les reunions del claustre i del consell escolar on s’han d’escollir les persones representants en la comissió de selecció (D_dir, Annex 1.3).

9. Consell escolar i claustre del professorat.
—El director presideix el claustre del professorat (LEC, 142.4.c, 146.1 i 151.2; D_aut, 29.2, 48.1 i DA 15.6) i el consell escolar (LEC, 142.4.c. i D_aut, 45.6).
—Les eleccions per a la constitució o renovació de les persones membres del consell escolar les convoca el director o directora del centre públic (D_aut, 28.2). Els processos electius es desenvolupen en el centre d’acord amb les normes que aprovi el consell escolar a proposta de la direcció del centre públic o de la persona titular del centre privat concertat (D_aut, 28.5).
—Les comissions del consell escolar incorporen, en tot cas, la direcció del centre o, en la seva representació, un altre òrgan unipersonal de direcció (D_aut, 47.2 i 3).
—El director o directora informa el consell escolar del centre i el claustre de professorat del nomenament i cessament de tutors i tutores (D_aut, 39.3) i dels òrgans unipersonals de coordinació (D_aut, 41.5)..
—El consell escolar del centre es reuneix preceptivament una vegada al trimestre i sempre que el convoca el director o directora del centre o ho sol·licita al menys un terç de les seves persones membres (D_aut, 46.3).
—El claustre del professorat es reuneix preceptivament a l’inici i al final de curs, i sempre que el convoqui el director o directora del centre o ho sol·liciti al menys un terç de les persones membres (D_aut, 48.6).

10. Projecte educatiu.
—La formulació dels projectes educatius dels centres públics correspon al claustre del professorat, a iniciativa del director o directora (LEC, 94.1 i 31.3.a).
—Correspon al director o directora posar el projecte educatiu a disposició de l’Administració educativa (LEC, 94.2).

11. Projecte de direcció. Els candidats a la direcció del centre han de presentar, en formalitzar la candidatura, un projecte de direcció. El projecte de direcció ha d’ordenar el desplegament i l’aplicació del projecte educatiu per al període de mandat i concretar l’estructura organitzativa del centre (LEC, 144.1 i D_dir, 23-26).

12. Normes d’organització i funcionament.
—Correspon al consell escolar, a proposta de la direcció del centre públic o de la titularitat del centre privat concertat, aprovar les normes d’organització i funcionament i les seves modificacions (D_aut, 18.3).
—Correspon al director impulsar l’elaboració i l’aprovació de les normes d’organització i funcionament del centre i dirigir-ne l’aplicació (D_aut, 31.3.c).

13. Marc de convivència.
—Correspon a la direcció i al professorat de cada centre el control i l’aplicació de les normes de convivència (LEC, 30.4).
—La carta de compromís educatiu i les seves modificacions és signada per la direcció del centre públic o per la persona titular del centre privat concertat (D_aut, 7.6).
—Correspon a la direcció del centre imposar la sanció per faltes greument perjudicials per a la convivència (D_aut, 25.1). La instrucció de l’expedient disciplinari correspon a un o una docent amb designació a càrrec de la direcció del centre (D_aut, 25.2). La direcció resol l’expedient disciplinari (D_aut, 25.5).
—En incoar un expedient la direcció del centre pot aplicar, de manera excepcional, una suspensió provisional d’assistència a classe per un mínim de tres dies lectius prorrogables fins a un màxim de 20 dies lectius, que ha de constar en la resolució de la direcció que incoa l’expedient (D_aut, 25.4).
—La direcció del centre ha d’informar periòdicament el consell escolar dels expedients que s’han resolt (D_aut, 25.5).
—Quan l’alumne/a, i la seva família en els i les menors d’edat, reconeixen de manera immediata la comissió dels fets i accepten la sanció corresponent, la direcció imposa i aplica directament la sanció (D_aut, 25.7).

14. Pressupost anual. El pressupost anual és aprovat pel consell escolar abans del 31 de gener de l’any corresponent, a proposta de la direcció del centre. Durant l’exercici pressupostari el director o directora, si escau, en proposa al consell escolar les modificacions que consideri oportunes (D_aut, 52.2).

15. Avaluació.
—El director respon del funcionament del centre i del grau d’assoliment dels objectius del projecte educatiu, d’acord amb el projecte de direcció, i ret comptes davant el consell escolar i l’Administració educativa. L’Administració educativa avalua l’acció directiva i el funcionament del centre (LEC, 147.7 i D_dir, 31-33).
—Coincidint amb l’any de finalització dels períodes ordinaris de mandat de les direccions dels centres, s’emet un informe amb el resultat de l’avaluació externa en què s’indiquen a cada centre els aspectes susceptibles de millora (D_aut, 58,2).
—Entre els factors que es tenen en compte en l’avaluació de l’exercici de la funció directiva en els centres públics s’hi inclou necessàriament el resultat de l’avaluació del centre i de l’aplicació del seu projecte de direcció (D_aut, 61.1).
—El resultat positiu de l’avaluació del director és un mèrit a tenir en compte en tots els processos vinculats a la seva carrera professional docent (D_aut, 61.2).

16. Complements retributius.
—La regulació del complement retributiu del director o directora relatiu a les funcions de direcció ha de tenir en compte la complexitat del centre que dirigeix (LEC, 142.10 i D_dir, 30.2).
—Complement de consolidació de part del complement retributiu corresponent al càrrec (LEC, 117.1.d i D_dir, 30.4).
—Complement pel reconeixement de la funció directiva (LEC, 136.1.d. i D_dir, 30.3).
—L’avaluació positiva de l’exercici de la funció directiva en els successius mandats per a qui ha estat nomenat consecutivament permet al director o directora la consolidació d’un grau personal docent (LEC, 145.2)

17. Personal directiu professional. El Govern ha d’establir un règim jurídic específic del personal directiu docent, els criteris i el procediment per a determinar la condició de personal directiu professional dels funcionaris que ocupen o han ocupat la direcció d’un centre educatiu i els efectes que ha de tenir sobre la carrera professional d’aquests funcionaris (LEC, 116.1 i D_dir, 34-42).


[Vegeu “equip directiu”, “consell de direcció” i “òrgans unipersonals de direcció”.]

dimecres, 22 de desembre de 2010

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (23) [Desplegament - Deures]

Desplegament

[És un sinònim de "desenvolupament", en molts contextos.]

1. Àmbit. Disposicions reglamentàries de desplegament dictades pel Govern de la Generalitat (LEC, 9.1 i DT 6), les normes de desplegament de la llei (LEC, 24.1 i 5, 26.1 i 36.3), el finiment del termini de desplegament de la llei (LEC, DT 1), el desplegament del que estableix aquesta llei (LEC, DT 3.1), el desplegament reglamentari de l’ordenament dels ensenyaments (LEC, 66.3.i), el desplegament de l’ordenació de la funció pública docent (LEC, 158.2.a.setè).

2. Desplegament reglamentari.
—S’autoritza el Govern perquè dicti les disposicions necessàries per a desplegar i executar aquesta llei, sens perjudici de les habilitacions expresses de desplegament i execució que aquesta llei estableix a favor del Departament (LEC, DF 3).

3. Desplegament d’accions. La Inspecció d’Educació participa en el desplegament d’accions per al millorament de la pràctica educativa i del funcionament dels centres, i també dels processos de reforma i innovació educativa (LEC, 178.1.c).

4. Desplegament del currículum.
[Vegeu "desenvolupament del currículum".]
—Correspon al director vetllar perquè s’aprovin un desplegament i una concreció del currículum coherents amb el projecte educatiu i garantir-ne el compliment (LEC, 142.5.b. i D_aut, 31.3.e).

5. Desplegament del projecte educatiu.
[Vegeu "desenvolupament del projecte educatiu".]
—El projecte de direcció ha d’ordenar el desplegament i l’aplicació del projecte educatiu per al període de mandat i concretar l’estructura organitzativa del centre (LEC, 144.1, D_aut, 31.2 i D_dir, 23.1 i 24.1).
—En el nomenament per a la direcció de centres nous, en el projecte de direcció s’ha de substituir el desplegament i aplicació del projecte educatiu previst amb caràcter general per una proposta de projecte educatiu inicial per al centre (D_dir, 23.4).

[Vegeu "desenvolupament".]


Deures

1. Àmbit. Deures dels alumnes, dels professors, de la comunitat educativa.

2. Principis del sistema educatiu.
—El respecte dels drets i els deures que deriven de la Constitució, l’Estatut i la resta de legislació vigent és un principi general del sistema educatiu (LEC, 2.1.a).
—Els procediments de resolució dels conflictes de convivència han de vetllar per la protecció dels drets dels afectats i han d’assegurar el compliment dels deures dels afectats (LEC, 31.3.c).

3. Comunitat escolar.
—Tots els membres de la comunitat escolar tenen el dret a una bona convivència i el deure de facilitar-la (LEC, 7.1 i 30.2 i D_aut, 23.1).

4. Els alumnes.
Estudiar per aprendre és el deure principal dels alumnes i comporta els deures següents:
—Assistir a classe; participar en les activitats educatives del centre; esforçar-se en l’aprenentatge i en el desenvolupament de les capacitats personals; respectar els altres alumnes i l’autoritat del professorat.
—Respectar i no discriminar els membres de la comunitat educativa; complir les normes de convivència del centre; contribuir al desenvolupament correcte de les activitats del centre; respectar el projecte educatiu i, si escau, el caràcter propi del centre; fer un bon ús de les instal·lacions i el material didàctic del centre (LEC, 22 i 79.1.b).
—Les associacions d’alumnes tenen per finalitat essencial promoure la participació dels alumnes en l’activitat educativa i facilitar-los l’exercici dels drets i el compliment dels deures (LEC, 24.2).

5. Les mares, els pares o els tutors.
—Les mares, els pares o els tutors tenen el deure de respectar el projecte educatiu i el caràcter propi del centre, el dret i el deure de participar activament en l’educació de llurs fills, el deure de contribuir a la convivència entre tots els membres de la comunitat escolar (LEC, 25.3).
—Per a facilitar a les famílies l’exercici del dret i el deure de participar i d’implicar-se en el procés educatiu de llurs fills, els centres han d’establir procediments de relació i cooperació amb les famílies i els han de facilitar informació sobre l’evolució escolar i personal de llurs fills (LEC, 57.7 i D_aut, 15.2.b).

6. Els mestres i els professors.
Els mestres i els professors, en l’exercici de llurs funcions docents, tenen els deures específics següents:
—Exercir la funció docent d’acord amb els principis, els valors, els objectius i els continguts del projecte educatiu.
—Contribuir al desenvolupament de les activitats del centre en un clima de respecte, tolerància, participació i llibertat que fomenti entre els alumnes els valors propis d’una societat democràtica.
—Mantenir-se professionalment al dia i participar en les activitats formatives necessàries per a la millora contínua de la pràctica docent.
(LEC, 29.2 i DA 11.2, en relació amb els educadors de primer cicle d’educació infantil).
—La formació permanent constitueix un dret i un deure del professorat, i és alhora una responsabilitat de l’Administració i dels altres titulars de centres educatius (LEC, 110.2).
—Les funcions del professorat s’exerceixen en el marc dels drets i els deures establerts per les lleis (LEC, 104.3).
—El professorat exerceix la seva professió d’acord amb un conjunt de normes que reflecteixen els valors que li han de servir de guia des d’una perspectiva ètica. A aquest efecte, es pot dotar d’un codi deontològic, elaborat pels col·legis professionals respectius, que ha de tenir en compte els drets i els deures regulats per les lleis (LEC, 106.4).
—Correspon al director o directora del centre imposar sancions disciplinàries per les faltes lleus comeses pel personal del centre en relació amb els seus deures i obligacions (D_aut, 50.4).
—Correspon al director o directora proposar la incoació d’expedient disciplinari per faltes greus o molt greus del personal del centre presumptament comeses en relació amb els seus deures i obligacions (D_aut, 50.5 i D_dir, 12.3).
—De la resolució ferma d’un expedient disciplinari per incompliment greu o molt greu de deures o obligacions inherents al càrrec de director pot resultar la revocació del nomenament del director o la directora (D_dir, 22.2)
—Els mestres que ocupen els llocs adscrits a la ZER tenen la condició de mestres itinerants, amb els drets i deures que els són inherents (D_aut, DA 15.10).

7. Els professionals d’atenció educativa i el personal d’administració i serveis. Tenen el dret i el deure de participar en la vida del centre, en els termes determinats per la normativa vigent, i han de respectar el projecte educatiu i el caràcter propi del centre (LEC, 108.3).

8. Garantia dels deures.
—El Departament exerceix la inspecció del sistema educatiu respecte de tots els centres, de qualsevol titularitat, dels serveis i dels altres elements del sistema, amb l’objectiu d’assegurar l’aplicació de l’ordenament i garantir l’exercici dels drets i el compliment dels deures que en deriven (LEC, 177.1).
—Correspon al director del centre públic garantir l’exercici dels drets i deures de tots els membres de la comunitat escolar (D_dir, 7.c).
—Els inspectors d’educació, sens perjudici de llurs facultats per a assegurar el compliment efectiu de drets i deures, poden intervenir en la mediació exercint funcions d’arbitratge (LEC, 178.2).

[Vegeu "drets" i "obligacions".]

dimarts, 21 de desembre de 2010

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (22) [Designació - Despeses del centre]

Designació

1. Àmbit. Designació d’un tutor, d’un president de comissió, del director amb caràcter extraordinari, del director dels centres concertats, dels presidents i representants en òrgans col·legiats, de l’instructor d’un expedient.

2. Direcció.
—Correspon al consell escolar del centre concertat intervenir en la designació i el cessament del director (LEC, 152.2.a).
—Els titulars dels centres concertats poden acordar requerir un projecte de direcció per designar per períodes temporals els seus directors (D_aut, DA 11).
—La persona designada amb caràcter extraordinari per exercir la direcció d’un centre públic ha de presentar un projecte de direcció per al període a què s’estén el seu nomenament (D_dir, 19.3).
—La persona designada per exercir la direcció d’un centre nou ha de presentar un projecte de direcció per al període a què s’estén el seu nomenament (D_dir, 20.3).

3. Òrgans unipersonal de direcció.
—A partir de l’inici del tercer mes de baixa o d’absència temporal de la persona titular d’un òrgan unipersonal de direcció del centre, el funcionari o funcionària docent designat o designada per exercir transitòriament les funcions de l’òrgan té, per la durada del nomenament, els mateixos drets i obligacions que corresponen a la persona titular (D_aut, 36).
—Correspon als ens locals, dins de la regulació de l’autonomia dels centres de què són titulars, el procediment de designació dels òrgans unipersonals (D_aut, DA 3.2).

4. Tutor o tutora.
—En tot cas, per curs o per etapa de l’educació bàsica, s’ha d’assignar a cada alumne o alumna un tutor o tutora, designat d’entre el professorat (LEC, 79.2)
—En els ensenyaments postobligatoris, el grup classe, o la fórmula equivalent que s’adopti, ha de disposar d’un tutor o tutora, designat d’entre el professorat que s’encarrega de la docència (LEC, 80.2).

5. Òrgans col·legiats.
—Correspon al conseller del Departament nomenar els òrgans qualificadors dels processos d’ingrés i designar-ne els presidents (LEC, 117.2.e).
—Correspon al conseller o consellera titular del Departament designar el president o presidenta de cada consell escolar territorial, d’entre els vocals que el componen (LEC, 172.3).
—Correspon al Govern nomenar, a proposta del conseller o consellera titular del Departament, el president o presidenta i el director o directora de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, i correspon al conseller o consellera designar els membres del Consell Rector d’entre persones de prestigi reconegut (LEC, 189.3).
—L’òrgan tècnic de valoració està integrat per tres o més membres titulats superiors designats pel Departament d’Educació (D_dir, 36.6).
—El director dels serveis territorials presideix la comissió tècnica d’avaluació del personal directiu professional i designa la resta de membres (D_dir, 41.2).

6. Representants.
—La comissió de selecció està integrada per representants del centre educatiu designats pel consell escolar i pel claustre del professorat, representants de l’Administració educativa i representants de l’ajuntament del municipi on és situat el centre (LEC, 143.3).
—El claustre del professorat dels centres públics té la funció de designar els mestres o els professors que han de participar en el procés de selecció del director (LEC, 146.2.b).
—El claustre del professorat del centre concertats té la funció de designació dels representants del professorat en el consell escolar (LEC, 151.1). [El claustre dels centres públics té la funció d’elegir els representants del professorat en el consell escolar, LEC, 146.2.f.]
—Una de les persones representants dels progenitors en el consell escolar la designa l’associació de pares i mares més representativa del centre (D_aut, 45.4).
—Els consells escolars territorials són integrats pels vocals designats en representació de diferents sectors (LEC, 172.2).
—La condició de membre del consell escolar es perd quan es cessa en el càrrec que comporta ser-ne membre, quan es deixa de complir algun dels requisits per ser elegible o quan l’òrgan que l’ha designat en revoca la designació (D_aut, 28.4).
—El representant de l’administració local a la comissió de selecció del director de la ZER es designa a proposta conjunta dels ajuntaments afectats (D_dir, DA 6.2).

7. Instructor d’un expedient. La instrucció de l’expedient disciplinari correspon a un o una docent amb designació a càrrec de la direcció del centre (D_aut, 25.2).

8. Responsables. Un cop constituït, el consell escolar del centre ha de designar una persona que impulsi mesures educatives de foment de la igualtat real i efectiva entre homes i dones (D_aut, 27.7).

[Vegeu "nomenament", "revocació" i "elegir".]

Despeses del centre

1. Pressupost del centre.
—La gestió econòmica s’ha de sotmetre al principi de pressupost inicial anivellat en la previsió d’ingressos i despeses i al principi de retiment de comptes (LEC, 103.1 i D_aut, 51.1).
—Són objecte de la gestió econòmica dels centres les assignacions per a atendre despeses derivades de l’activitat dels centres (LEC, 103.2.a).
—El pressupost del centre és anual i únic, reflecteix la previsió de tots els ingressos i totes les despeses a què fa referència l’article 103.2 de la Llei d’educació (D_aut, 52.1).
—Per a l’autonomia de gestió econòmica dels centres públics de què és titular la Generalitat, i d’acord amb el criteri de suficiència, els pressupostos anuals de la Generalitat han de consignar aquest finançament en el capítol de despesa corrent, sens perjudici de la posterior evolució a dotacions pressupostàries per programes (LEC, 204.1).

2. Consell escolar. El pressupost anual és aprovat pel consell escolar abans del 31 de gener de l’any corresponent, a proposta de la direcció del centre. Durant l’exercici pressupostari el director o directora, si escau, en proposa al consell escolar les modificacions que consideri oportunes. El centre no pot comprometre despeses superiors al pressupost vigent (D_aut, 52.2).

3. Direcció. Correspon al director autoritzar les despeses i ordenar els pagaments d’acord amb el pressupost aprovat (LEC, 142.6.f, D_aut, 51.2 i D_dir, 9.d).

4. Ús social dels centres públics.
—La direcció dels centres fixa l’import de la compensació econòmica derivada de l’activitat a desenvolupar, la qual ha de respondre a la finalitat de donar cobertura a tota la despesa generada, tant corrent com de reposició de material i de reparació d’instal·lacions i equipaments eventualment malmesos, d’acord amb els criteris aprovats pel consell escolar. No es poden destinar altres recursos propis del centre per fer front a les despeses derivades de l’ús social dels seus edificis, instal·lacions o serveis (D_aut, 54.4).
—L’ajuntament garanteix que, si l’activitat comporta despeses per al centre, qui utilitzi les instal·lacions del centre compensa el centre per les despeses ocasionades (D_aut, 54.2).

dilluns, 20 de desembre de 2010

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (21)

Delegació

[de funcions en altres òrgans unipersonals.]

1. Tasques de direcció o de coordinació.
—El professorat del claustre dels centres públics pot tenir assignades o delegades tasques de direcció o de coordinació (LEC, 147.5 i D_aut, 37.2).
—El directiu professional exerceix competències específiques i delegades (D_dir, 39.3 i 41.1).

2. En els membres de l’equip directiu.
—El director o directora pot delegar en els membres de l’equip directiu les funcions establertes pels apartats 5.b, 5.c, 6.a i 7.e de l’article 142 de la LEC (LEC, 147.4).
—Correspon al cap d’estudis i al secretari exercir les funcions que li delegui la direcció
d’entre les previstes a l’article 147.4 de la Llei d’educació i totes les altres que li encarregui la direcció (D_aut, 32.2 i 33.2).

3. En el directiu professional docent. El Departament d’Educació pot delegar en els directors i directores que tinguin la condició de directiu professional docent i exerceixin la direcció en els llocs de treball que se’ls reserven altres competències específiques en matèria organitzativa, de gestió de personal i de gestió de recursos materials del centre educatiu (D_dir, 39.2).

4. Responsables de la delegació de funcions. Correspon al director o directora l’assignació o la delegació de funcions a altres membres del claustre, i la revocació d’aquestes funcions (LEC, 147.6).

5. Formalització de les delegacions. Les delegacions de funcions de la direcció del centre en el o la cap d’estudis i en el secretari o la secretària tenen caràcter intern al centre, es formalitzen en resolució de la direcció, que s’ha de comunicar al claustre i al consell escolar, arxivar com a documentació administrativa formal del centre educatiu públic i incorporar a les normes d’organització i funcionament (D_aut, DA 5.1).

6. Revocació de les delegacions. Les delegacions i els encàrrecs de funcions es poden revocar per la direcció en qualsevol moment, amb les mateixes formalitats que es preveuen per a la delegació (D_aut, DA 5.3).

[Vegeu "encàrrec de funcions" i "revocació".]


Demanial (propietat, titularitat)

1. Titularitat demanial de la Generalitat.
—Correspon al director del centre públic gestionar el manteniment del centre, quan la titularitat demanial de les instal·lacions correspon a la Generalitat, i instar l’administració o institució que se n’encarregui perquè hi faci les accions oportunes en els altres casos (D_dir, 9.h).
—S’autoritza el Departament d’Educació i el departament competent en matèria d’execució penal perquè adapti les previsions d’aquest Decret a les especificitats dels ensenyaments, alumnat i titularitat demanial dels edificis dels centres educatius de formació de persones adultes situats en centres penitenciaris (D_aut, DA 13).

2. Ús social dels centres públics.
—Correspon a la direcció del centre resoldre motivadament sobre l’ús social quan, excepcionalment, hagi de tenir lloc dins de l’horari escolar, sense perjudici de l’acord previ de l’ajuntament quan tingui la propietat demanial de l’escola o centre educatiu de què es tracti (D_aut, 54.1 i D_dir, 9.e).
—Correspon als ajuntaments resoldre sobre l’ús social, fora de l’horari escolar, dels edificis de les escoles i altres centres educatius dels quals en tinguin la propietat demanial (D_aut, 54.2).
—Correspon al director o directora de cada institut i de qualsevol altre centre públic la propietat demanial del qual és de la Generalitat, autoritzar l’ús social de les instal·lacions del centre fora de l’horari escolar (D_aut, 54.3).
—El Departament d’Educació ha d’establir, amb criteris d’analogia, el procediment d’autorització de l’ús social dels centres públics de la Generalitat en els casos de propietat demanial no previstos en aquest article (D_aut, 54.7).


Departament de coordinació didàctica

1. Òrgans de coordinació.
—Als instituts d’educació secundària, entre els òrgans de coordinació docent, hi ha d’haver departaments de coordinació didàctica que s’encarreguin de l’organització i el desenvolupament dels ensenyaments propis de les matèries o mòduls que se’ls encomanin (LOE, 130.2).
—Els òrgans unipersonals de coordinació reben de la direcció els encàrrecs de funcions de coordinació o especialitzades previstes a les lleis o adients a les necessitats del centre derivades de l’aplicació del projecte educatiu, entre les quals hi ha la coordinació d’equips docents i de departaments (D_aut, 41.2).

2. Cap de departament.
—Amb caràcter preferent s’atribueix als funcionaris dels cossos de catedràtics l’exercici del comandament dels departaments de coordinació didàctica (LOE, DA 8.2.b).
—En els centres que imparteixen educació secundària hi ha d’haver, com a mínim, dues persones caps de departament, el nomenament de les quals ha de recaure preferentment en personal funcionari docent dels cossos de catedràtics (D_aut, 41.3).

[Vegeu "cap de departament".]

Desenvolupament

1. Àmbit. Desenvolupament [i resultats] de les activitats educatives, desenvolupament [i concreció] del currículum, desenvolupament del projecte educatiu i d’altres projectes, desenvolupament de l’autonomia del centre, desenvolupament professional del professorat.

2. Desenvolupament de les activitats educatives.
—La carta de compromís educatiu expressa els objectius necessaris per a assolir un entorn de convivència i respecte pel desenvolupament de les activitats educatives (LEC, 20.1 i D_aut, 7.2).
—Els alumnes tenen el deure de contribuir al desenvolupament correcte de les activitats del centre (LEC, 22.2.c).
—Es considera falta greument perjudicial per a la convivència en el centre educatiu l’alteració injustificada i greu del desenvolupament normal de les activitats del centre (LEC, 37.1).
—Els mestres i els professors tenen el deure específic de contribuir al desenvolupament de les activitats del centre en un clima de respecte, tolerància, participació i llibertat (LEC, 29.2.b i DA 11.2.b).
—Els serveis digitals i telemàtics facilitats pel Departament estan orientats a millorar el desenvolupament de l’activitat educativa (LEC, 89.1).
—Correspon al consell escolar dels centres públics aprovar la programació general anual del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats (LEC, 148.3.b), així com les directrius per a la programació d’activitats escolars complementàries i d’activitats extraescolars, i avaluar-ne el desenvolupament (LEC, 148.3.j).
—Correspon al consell escolar dels centres concertats aprovar, a proposta del titular o la titular del centre, la programació general anual del centre i participar en la supervisió i l’avaluació del desenvolupament d’aquesta programació, en l’àmbit docent i en l’àmbit administratiu, i dels resultats que se n’obtenen (LEC, 152.2.h).
—El claustre dels centres públics ha de programar les activitats educatives del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats (LEC, 146.2.e).

3. Desenvolupament professional. L’Administració educativa i els titulars dels centres han de promoure els instruments i les condicions adequats per al perfeccionament, la promoció i el desenvolupament professionals del professorat (LEC, 28.2).

4. Desenvolupament del currículum.
—L’adequació del desenvolupament i la concreció del currículum en el projecte educatiu de cada centre és objecte d’avaluació, amb la finalitat de valorar l’assoliment pels alumnes de les competències definides per a cada una de les etapes educatives (LEC, 53.2).
—Als efectes del que disposa aquesta llei, s’entén per horari lectiu les hores destinades al desenvolupament del currículum establert per a cada etapa o nivell d’ensenyament (LEC, 54.2).
—El projecte educatiu ha de contenir la concreció i el desenvolupament dels currículums (LEC, 91.4.c. i D_aut, 5.1.c). En la concreció i desenvolupament del currículum, que s’ha de recollir en el projecte educatiu, els centres poden implantar estratègies didàctiques pròpies (D_aut, 17.1).
—És objecte d’avaluació l’adequació del desenvolupament i la concreció del currículum en els projectes educatius dels centres (LEC, 193.3).

5. Desenvolupament de projectes.
—El Departament ha d’afavorir les iniciatives de desenvolupament de projectes d’innovació pedagògica i curricular i el desenvolupament del projecte educatiu dels centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya (LEC, 84.1).
—Els centres públics disposen d’un conjunt de docents i de professionals d’atenció educativa que formen l’equip de suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre (LEC, 102.1). La plantilla dels centres públics pot incloure llocs d’especial responsabilitat que donen suport als òrgans de govern del centre per al desenvolupament del projecte educatiu i l’aplicació del projecte de direcció (LEC, 115.2 i D_aut, 49.3) [un perfil específic dels llocs a fi d’assegurar la continuïtat del projecte educatiu, LEC, 115.1.]
—Els centres educatius poden disposar de professionals d’atenció educativa per a complementar l’atenció educativa als alumnes, en funció de les necessitats de cada centre, i donar suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre, coordinadament amb els docents (LEC, 108.1).
—Les actuacions de desenvolupament i aplicació del projecte educatiu pressuposen una diagnosi actualitzada del centre, que s’haurà d’explicitar en el projecte de direcció (D_dir, 25.2).
—L’Administració educativa de la Generalitat ha de donar suport als centres públics en el desenvolupament dels projectes educatius (LEC, 158.3.a).

[vegeu "desplegament" i "equip de suport"]


dissabte, 18 de desembre de 2010

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (20)

Decisions

1. Àmbit. Decisions d’organització i funcionament, del òrgans col·legiats, col·lectives de l’alumnat, d’òrgans tècnics.

2. Decisions organitzatives.

—Les decisions sobre l’organització i el funcionament dels centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya s’han d’ajustar als principis d’eficàcia i d’eficiència i s’han d’orientar a garantir el dret a una educació de qualitat a tots els alumnes (LEC, 98.2).

—En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al titular o la titular de cada centre, havent escoltat el claustre del professorat, adoptar les decisions sobre l’estructura organitzativa del centre (LEC, 98.4). El claustre del professorat dels centres privats concertats té la funció d’intervenció en l’aprovació de les decisions sobre l’estructura organitzativa i les normes d’organització i funcionament (LEC, 151.1)

—El consell escolar dels centres concertats aprova, a proposta del titular o la titular del centre, les decisions pertinents sobre l’estructura organitzativa i les normes d’organització i funcionament del centre (LEC, 152.2.f). [El consell escolar dels centres públics aprova les normes d’organització i funcionament i les modificacions corresponents, LEC, 148.2.d].

—Les normes d’organització i funcionament del centre (públic i concertat) han d’aplegar el conjunt d’acords i decisions d’organització i de funcionament que s’hi adopten per fer possible, en el dia a dia, el treball educatiu i de gestió que permet assolir els objectius proposats en el projecte educatiu del centre i en la seva programació anual (D_aut, 18.2).

—En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon a la persona titular, havent escoltat el claustre de professorat, adoptar les decisions sobre l’estructura organitzativa del centre. Les disposicions que se’n derivin hauran de formar part de les normes d’organització i funcionament del centre, que ha d’aprovar el consell escolar (D_aut, 21.1 i 2).

3. Marc de convivència.

—A instància de mares, pares o tutors, el consell escolar dels centres concertats pot revisar les decisions relatives a conductes dels alumnes que perjudiquin greument la convivència en el centre (LEC, 152.2.e). [El consell escolar dels centres públics té la funció d’intervenir en la resolució dels conflictes i, si escau, revisar les sancions dels alumnes, LEC, 148.2.i].

—Les normes d’organització i funcionament del centre poden determinar que, a partir del tercer curs de l’educació secundària obligatòria, les decisions col·lectives adoptades per l’alumnat en relació amb la seva assistència a classe, en exercici del dret de reunió i prèviament comunicades a la direcció del centre i es disposi de la corresponent autorització dels pares, mares o tutors, no tinguin la consideració de falta (D_aut, 24.2).

4. Decisions dels òrgans col·legiats del centre.

—Les decisions del consell escolar dels centres públics es prenen normalment per consens. Si no és possible arribar-hi, la decisió s’adopta per majoria de les persones membres presents, llevat dels casos en què la normativa determini una altra majoria qualificada (D_aut, 46.4).

—El director del centre públic ha d’assegurar la participació efectiva del consell escolar en l’adopció de les decisions que li corresponen i en la tasca de control de la gestió del centre (D_dir, 7.d) i la del claustre en l’adopció de les decisions de caràcter tecnicopedagògic que li corresponen (D_dir, 7.e).

—La intervenció del claustre en la formulació de les normes d’organització i funcionament s’entén sense perjudici de la seva competència per adoptar les decisions sobre els temes de caràcter educatiu que li corresponen (D_aut, 48.3).

5. Decisions d’òrgans tècnics.

—Les decisions de l’òrgan tècnic d’acreditació del directiu professional docent conclouen amb la proposta de declaració o denegació motivada de l’aptitud de cada candidat (D_dir, 36.7).

—Les convocatòries públiques del procediment de selecció de la direcció dels centres públics han d’incloure el mecanisme de presa de decisions de la comissió de selecció a través de la puntuació dels projectes de direcció en què s’haurà de poder identificar la puntuació atorgada per cada membre de la comissió, per tal que es puguin emetre els vots particulars raonats corresponents quan escaigui (D_dir, annex 1.5 i 6).

—Les persones interessades poden presentar reclamació contra les decisions que contingui l’acta acreditativa de les puntuacions obtingudes, en el termini de cinc dies, davant la comissió de selecció (D_dir, annex 1.7.a).

[Vegeu “normes d’organització i funcionament”.]

Dèficit temporal transitori de recursos financers


Autonomia de gestió econòmica. Per donar compliment al principi de liquiditat, els centres públics de la Generalitat poden contractar operacions de tresoreria per a finançar el dèficit temporal transitori de recursos financers, per un import que no superi els ingressos meritats i pendents de cobrament (LEC, 197.4 i D_aut, 51.2).

Definició

1.
Àmbit. Definició del projecte educatiu, del caràcter propi del centre, dels òrgans de participació, de les infraccions i sancions, dels espais i entorns d’aprenentatge, dels objectius educatius, de les plantilles i dels perfils dels llocs de treball docents.

2. Projecte educatiu.

—Per a definir el projecte educatiu s’han de valorar les característiques socials i culturals del context escolar i, quan escaigui, de l’entorn productiu, i preveure les necessitats educatives dels alumnes (LEC, 91.3 i D_aut, 4.3; D_dir, 23.4).

—L’Administració educativa ha d’estimular i orientar la definició dels projectes educatius dels centres de nova creació i de tots els altres centres que no en disposin (LEC, 94.3).

3. Caràcter propi del centre. El projecte educatiu de cada centre recull i, si escau, desenvolupa el caràcter propi del centre definit per la titularitat (D_aut, 5.1).

4. Òrgans de participació. Els centres privats no sostinguts amb fons públics poden definir, en llurs normes d’organització i funcionament, òrgans per mitjà dels quals es canalitzi la participació de la comunitat escolar (LEC, 19.4).

5. Marc de convivència. Els centres privats no sostinguts amb fons públics disposen d’autonomia per a definir les infraccions i les sancions. La regulació que en fa aquesta llei constitueix un marc de referència (LEC, 34.2).

6. Mesures organitzatives.

—L’estructura i l’organització dels centres han de definir entorns d’aprenentatge que permetin el treball en xarxa i les diverses formes de transmissió de coneixement als grups classe, i també les activitats individuals de treball i estudi. Amb aquesta finalitat, els projectes constructius de centres educatius han de definir espais, instal·lacions i equipaments que maximitzin la sostenibilitat, redueixin l’impacte ambiental i permetin integrar les tecnologies digitals (LEC, 87).

—En exercici de l’autonomia dels centres, els òrgans de govern de cada centre poden fixar objectius addicionals i definir les estratègies per a assolir-los (LEC, 90.2 i D_aut, 50.1).

—En matèria de gestió del seu personal, els òrgans de govern dels centres públics poden definir, d’acord amb el projecte de direcció vigent, els procediments per aplicar el projecte educatiu i, en general, concretar aspectes específics de política de personal i d’avaluació del centre (D_aut, 50.1).

7. Definició d’objectius.

—L’Administració educativa i el centre han de definir els objectius dels acords de coresponsabilitat segons els principis que orienten el sistema educatiu (D_aut, 12.4).

—L’estructura i funcions de què es doten, en els centres, els òrgans de coordinació docent estan al servei de l’assoliment, segons criteris d’eficiència i eficàcia, dels objectius definits en el projecte educatiu i quantificats en els seus indicadors de progrés (D_aut, 40.2).

8. Plantilla docent.

—El Departament ha de formular les plantilles de professorat, que són públiques, i ha de definir els continguts funcionals mínims de cada lloc de treball (LEC, 114.4, 117.2.f. i D_aut, 49.1).

—Correspon a les direccions dels centres formular propostes sobre la definició dels llocs de treball docent, sempre que compleixin les prescripcions i els criteris generals sobre plantilles fixats pel Govern i el Departament d’Educació (D_aut, 49.2).

9. Perfils propis dels llocs de treball.

—El Departament, a proposta del director o directora, pot establir requisits o perfils propis per a llocs de treball de la plantilla docent definits d’acord amb el projecte educatiu del centre (LEC, 114.3 i D_aut, 31.3.d. i 49.3, 4 i 5).

—La direcció dels centres públics de la Generalitat intervé en la definició dels perfils del personal d’atenció educativa que, si escau, s’assignen al centre (D_aut, DA 21).

divendres, 17 de desembre de 2010

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (19)

Currículum

1. Definició legal.

[A la llei trobo quatre definicions, no coincidents, del contingut del currículum.]

—(1) Correspon al Govern, d’acord amb l’article 53, determinar el currículum de l’ensenyament de les llengües, que comprèn els objectius, els continguts, els criteris d’avaluació i la regulació del marc horari (LEC, 9.2).

—(2) El currículum comprèn, per a cadascuna de les etapes i cadascun dels ensenyaments del sistema educatiu, els objectius, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació. En els nivells bàsics, el currículum inclou també les competències bàsiques (LEC, 52.1).

—(3) El Govern ha de determinar el currículum, pel que fa als objectius, als continguts i als criteris d’avaluació de cada àrea, matèria i mòdul, sens perjudici del que estableix l’article 97 amb relació a l’autonomia pedagògica dels centres (LEC, 53.1).

—(4) Els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació (LEC, 97.1).

2. Responsables.

—Correspon a l’Administració educativa de la Generalitat la competència de regular el currículum de les diferents etapes i els diferents ensenyaments del sistema educatiu (LEC, 158.2.a.segon).

—El Govern ha de determinar el currículum del segon cicle de l’educació infantil de manera que permeti al centre educatiu un ampli marge d’autonomia pedagògica (LEC, 56.6).

—Pertoca al Govern establir / determinar el currículum corresponent a les diverses titulacions que integren l’oferta de formació professional inicial (LEC, 53.1 i 62.8), del diversos nivells dels ensenyaments reglats d’idiomes (LEC, 64.4), de les diverses modalitats i especialitats dels ensenyaments esportius (LEC, 68.3).

—El Govern ha de determinar els currículums dels ensenyaments postobligatoris que condueixin a l’obtenció de certificacions o titulacions pròpies de la Generalitat (LEC, 53.4).

—El Govern, per a determinar els currículums, ha de prendre en consideració els informes de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació (LEC, 53.3).

3. Continguts curriculars.

—El projecte lingüístic pot determinar els criteris per a impartir continguts curriculars i altres activitats educatives en alguna de les llengües estrangeres (LEC, 12.3 i D_aut, 5.1).

—El currículum del primer cicle de l’educació infantil s’ha de centrar en els continguts educatius relacionats amb el desenvolupament del moviment, el control corporal, les primeres manifestacions de la comunicació i el llenguatge, les pautes elementals de convivència i relació social i la descoberta de l’entorn proper dels infants (LEC, 56.5).

—El currículum del segon cicle de l’educació infantil ha d’ajudar els alumnes a desenvolupar les capacitats que els permetin identificar-se com a persones amb seguretat i benestar emocional, viure unes relacions afectives amb si mateixos i amb els altres, conèixer i interpretar l’entorn, desenvolupar habilitats de comunicació, expressió i comprensió per mitjà dels llenguatges, adquirir instruments d’aprenentatge i desenvolupar progressivament l’autonomia personal, i també tenir una primera aproximació a una llengua estrangera (LEC, 56-6).

—Per tal d’afavorir la transició al treball i a la vida adulta, el Departament ha d’impulsar la inclusió dels continguts curriculars pertinents en els plans d’estudis (LEC, 63.5).

—Els projectes educatius dels centres han de considerar els elements curriculars, metodològics i organitzatius per a la participació de tots els alumnes en els entorns escolars ordinaris (LEC, 81.2).

4. Objectius dels currículums.

—Els currículums han de garantir el ple domini de les llengües oficials catalana i castellana en finalitzar l’ensenyament obligatori (LEC, 10.1).

—Els currículums per als ensenyaments de formació professional i els ensenyaments de règim especial, llevat de l’ensenyament d’idiomes, han de garantir que els alumnes adquireixin la competència lingüística instrumental pròpia de l’ensenyament i l’àmbit professional respectius (LEC, 10.3).

—Els currículums han d’incloure l’ensenyament de, com a mínim, una llengua estrangera, amb l’objectiu que els alumnes adquireixin les competències d’escoltar, llegir, conversar, parlar i escriure, d’acord amb el Marc europeu comú de referència (LEC, 12.1).

—Enumeració dels objectius del currículum (LEC, 52.2).

—En el marc dels objectius que estableix l’article 52.2, els currículums de l’educació bàsica s’han d’orientar a l’adquisició de les competències bàsiques (LEC, 57.3).

—El currículum de l’educació secundària obligatòria s’ha d’orientar a l’adquisició de les competències bàsiques i ha de facilitar la incorporació dels alumnes als estudis posteriors (LEC, 59.3).

—El currículum i les activitats educatives del batxillerat, per a consolidar les competències bàsiques adquirides pels alumnes en acabar l’educació bàsica, han d’afavorir el desenvolupament de la competència comunicativa, l’adquisició d’habilitats per a l’autoaprenentatge i per al treball en equip i l’adquisició de les competències pròpies i específiques de la modalitat cursada (LEC, 61.3).

—Els currículums dels ensenyaments de formació professional inicial han d’atendre la innovació, les necessitats educatives dels sectors econòmics, les iniciatives de sectors nous i els mercats emergents (LEC, 62.6).

5. Concreció i desenvolupament del currículum.

—La norma reglamentària que en concreti els aspectes curriculars ha de determinar el nombre d’hores lectives (LEC, 54.3).

—S’entén per “horari lectiu” les hores destinades al desenvolupament del currículum establert per a cada etapa o nivell d’ensenyament (LEC, 54.2).

—El projecte educatiu ha de contenir la concreció i el desenvolupament dels currículums (LEC, 91.4.c).

—Les concrecions curriculars que faci el centre han de contemplar l’especificitat de la formació en centres de treball (D_aut, 5.1.c i LEC, 62.6).

—La programació general anual és la concreció de les prioritats i de tots els aspectes relatius a les activitats i el funcionament del centre, incloses les concrecions relatives al currículum (D_aut, 10.1).

La concreció dels currículums dels diferents ensenyaments pot comportar la incorporació d’objectius addicionals i l’adopció de mesures organitzatives i de gestió específiques (D_aut, 14.1).

—Els centres privats no sostinguts amb fons públics han de desenvolupar i concretar el currículum dels ensenyaments que imparteixen (LEC, 96.2). Els titulars dels centres privats no sostinguts amb fons públics han de posar a disposició de l’Administració educativa la concreció del currículum dels ensenyaments que imparteixen (LEC, 96.4).

—El director del centre públic ha de vetllar perquè s’aprovin un desplegament i una concreció del currículum coherents amb el projecte educatiu (LEC, 142.5.b, D_aut, 31.3.e i D_dir, 6.b), i ha de dirigir i assegurar l’aplicació dels criteris d’organització pedagògica i curricular (D_dir, 6.c).

6. Organització dels currículums en àrees i matèries.

—Les especialitats dels cossos docents s’han de determinar d’acord amb els currículums de les àrees, les matèries i els mòduls que han d’impartir (LEC, 112.4).

—Els mestres i els professors tenen la funció de programar i impartir ensenyament en les especialitats, les àrees, les matèries i els mòduls que tinguin encomanats, d’acord amb el currículum (LEC, 104.2.a).

—El currículum de l’educació primària està organitzat per àrees (LEC, 58.1). El currículum de l’educació secundària obligatòria i del batxillerat està organitzat per matèries (LEC, 59.7 i 61.8).

7. Mesures curriculars.

—Correspon al Departament orientar els centres per a l’aplicació de les mesures organitzatives i curriculars corresponents (LEC, 57.6).

8. Programes de diversificació curricular. L’ordenació de l’educació secundària obligatòria ha d’establir programes de diversificació curricular orientats a la consecució de la titulació. Aquests programes poden comprendre activitats regulars fora dels centres (LEC, 59.4).

9. Projectes d’innovació pedagògica i curricular.

—El Departament ha d’afavorir els projectes d’innovació pedagògica i curricular, que es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb altres organitzacions (LEC, 84.1 i D_aut, 16.2).

Els centres poden desenvolupar projectes d’innovació pedagògica i curricular, d’acord amb el seu projecte educatiu, amb l’objectiu d’afavorir la millora de la qualitat del servei educatiu que presten i, en particular, la millora dels resultats educatius (D_aut, 16.1).

El Departament d’Educació ha d’afavorir la difusió de les bones pràctiques dels centres educatius, especialment d’aquelles que es derivin de l’aplicació de projectes d’innovació pedagògica i curricular i d’estratègies didàctiques pròpies dels centres (D_aut, DA 23).

10. Estratègies didàctiques pròpies.

En la concreció i desenvolupament del currículum els centres poden implantar estratègies didàctiques pròpies que requereixin una organització horària de les matèries diferent de l’establerta amb caràcter general. En aquestes estratègies s’hi entenen compresos els projectes didàctics propis prèviament autoritzats (D_aut, 17.1).

Les estratègies didàctiques pròpies dels centres especialitzats en educació especial poden incorporar organitzacions globalitzades dels continguts curriculars d’acord amb la resposta integral que han de donar a les necessitats educatives del seu alumnat (D_aut, DA 9.1).


11. Supervisió curricular.

Tots els centres que constitueixen el sistema educatiu estan subjectes a la supervisió curricular i a l’avaluació dels resultats de rendiments educatius de l’alumnat (D_aut, 2.4 i DA 20). En tot cas, el centre ha de mantenir la concreció dels currículums a disposició de l’Administració educativa per tal que aquesta en pugui comprovar l’ajustament als mínims curriculars que garanteixen la validesa dels títols corresponents als ensenyaments reglats impartits (D_aut, 5.1.c. i DA 1.1).

Correspon a la Inspecció d’Educació supervisar l’adequació dels currículums dels centres al marc normatiu establert i, en el seu cas, correspon als òrgans administratius pertinents les actuacions que eventualment fossin necessàries, en el marc de la regulació de l’autorització de centres, de no ser atesos els requeriments de la Inspecció (D_aut, DA 1.2).


12. Avaluació del currículum.

—L’adequació del desenvolupament i la concreció del currículum en el projecte educatiu de cada centre és objecte d’avaluació, amb la finalitat de valorar l’assoliment pels alumnes de les competències definides per a cada una de les etapes educatives (LEC, 53.2 i 193.3).

L’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació ha d’elaborar informes i propostes sobre els aspectes prescriptius dels currículums educatius, d’acord amb el que estableix l’article 53 (LEC, 193.1).

—L’avaluació d’un centre ha de permetre revisar les concrecions curriculars que conté el projecte educatiu (D_aut, 59.2).

dijous, 16 de desembre de 2010

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (18)

Criteris

1. Àmbit. Criteris educatius, pedagògics, d’organització pedagògica, criteris de qualitat, de suficiència pressupostària, criteris i procediments d’avaluació, criteris de prioritat en l’accés al centre, de programació de l’oferta educativa, de publicitat i transparència.

2. Criteris pedagògics / educatius.
—El projecte lingüístic pot determinar els criteris per a impartir continguts curriculars i altres activitats educatives en alguna de les llengües estrangeres (LEC, 12.3).

—El projecte lingüístic ha d’incloure els criteris generals per a les adequacions del procés d’ensenyament de les llengües, tant globalment com individualment, a la realitat sociolingüística del centre (LEC, 14.2.d).

—Correspon al Departament, en un context d’organització flexible dels ensenyaments d’educació bàsica, establir els criteris que han de regir l’atenció a la diversitat, així com establir els criteris a què s’han d’ajustar les mesures que adoptin els centres per a atendre els alumnes amb necessitats educatives específiques i per a atendre els alumnes amb altes capacitats (LEC, 57.6).


—Els criteris pedagògics del projecte educatiu de cada centre regeixen i orienten l’exercici professional de tot el personal que, permanentment o ocasionalment, hi treballa (LEC, 77.2 i D_aut, 6.2).

—El projecte educatiu de centre ha d’establir els criteris per a organitzar els grups d’infants (LEC, 78.2 i 79.2), així com l’aplicació dels criteris d’organització pedagògica i els criteris que defineixen l’estructura organitzativa pròpia (LEC, 91.4.a. i d i D_aut, 5.1.a).

—Les normes d’organització i funcionament del centre han de ser coherents amb els principis, valors, objectius i criteris educatius que el centre determini en el seu projecte educatiu (D_aut, 5.3).

—Les normes d’organització i funcionament del centre han de preveure, entre altres aspectes, els criteris per a l’organització dels grups d’alumnes, els criteris per a la formació dels equips docents i els criteris per a l’atenció de la diversitat de l’alumnat (D_aut, 22.1.a. b. i c).

—La direcció del centre públic ha de dirigir i assegurar l’aplicació dels criteris d’organització pedagògica i curricular (D_dir, 6.c).

—En el segon cicle d’educació infantil i en l’educació primària, l’atenció docent s’ha d’organitzar tenint en compte criteris de globalitat i de no-especialització, excepte en el cas dels aprenentatges i les activitats que requereixin una atenció docent especialitzada (LEC, 78.4 i 79.5).

—Les mesures organitzatives i de gestió poden afectar els criteris d’assignació de docència al professorat (D_aut, 14.2).

—L’oferta i prestació del serveis escolars de transport, menjador i altres s’han de regir pels criteris educatius que s’estableixin en els projectes educatius dels centres (D_aut, 9.3).

3. Criteris d’avaluació.
—L’aplicació general de criteris i procediments d’avaluació és un principi rector del sistema educatiu (LEC 2.1.g).

—Els criteris d’avaluació és un element del currículum (LEC, 9.2, 52, 53)

—Els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya poden concretar els criteris d’avaluació (LEC, 97.1).

—El claustre del professorat dels centres públics té la funció de decidir els criteris per a l’avaluació dels alumnes (LEC, 146.2.d).

—Els alumnes tenen el dret d’ésser informats dels criteris i els procediments d’avaluació (LEC, 21.2).

—El projecte educatiu ha d’orientar les successives programacions generals anuals del centre i establir els criteris, indicadors i procediments per a l’avaluació de l’assoliment dels objectius previstos (D_aut, 10.2).

—En els centres públics, l’avaluació del centre ha d’aportar criteris per valorar els nous projectes de direcció en el si de la comissió de selecció de futures direccions (D_aut, 59.2.f). La comissió de selecció ha de concretar i adaptar al centre els criteris que estableix el D_dir per a la valoració dels projectes de direcció (D_dir, 17.4).

—El Departament ha d’establir els procediments i criteris de l’avaluació de l’activitat docent (LEC, 102.4), amb criteris de transparència, objectivitat, imparcialitat i no discriminació (LEC, 131.2).

—Els criteris i procediments de l’avaluació de l’exercici de la direcció han de ser públics (D_dir, 31.2) i s’ha de realitzar d’acord amb criteris de transparència, objectivitat, imparcialitat i no discriminació, i ha de garantir la informació i audiència dels personal avaluat (D_dir, 31.3 i 33).

—L’avaluació de l’exercici de la direcció de què han de ser objecte els directius professionals de centre públic s’ha d’atenir a les seves normes específiques de procediment, criteris i indicadors (D_aut, 61.3).


4. Criteris específics per a l’estructura organitzativa dels centres.

—Dels centres públics (D_aut, 20) i dels centres concertats (D_aut, 21).

—En funció de les necessitats del centre, d’acord amb els criteris del seu projecte educatiu concretats en el projecte de direcció, els centres es doten d’òrgans unipersonals de coordinació (D_aut, 41.1).

—Els tutors i tutores es nomenen pel director o directora del centre, havent escoltat el claustre en relació amb els criteris corresponents (D_aut, 39.1).

—El director o directora nomena els òrgans unipersonals de coordinació havent escoltat el claustre en relació amb els criteris d’aplicació (D_aut, 41.5).

5. Criteris de definició de les plantilles.

—Correspon al Departament fixar els criteris generals per a la definició de les plantilles de professorat (D_aut, 49.1 i 2) i a la direcció proposar les plantilles de llocs de treball docent d’acord amb criteris d’estabilitat per a cursos escolars successius (D_dir, 8.c).

—El Govern ha d’establir els criteris d’assignació als centres dels recursos docents i els complements retributius corresponents (LEC, 101.2).


6. Marc de convivència.
—Els procediments de resolució dels conflictes de convivència s’han d’ajustar als principis i criteris previstos a l’article 31.3 de la LEC.

—Les normes de desplegament de la LEC han de regular els criteris per a la graduació de l’aplicació de les mesures correctores i les sancions (LEC, 36.3).

—Per a la graduació en l’aplicació de les sancions que corregeixen les faltes dels alumnes s’han de tenir en compte els criteris previstos a l’article 24.3 del D_aut.


7. Criteris de qualitat. El Govern ha d’establir els criteris de qualitat a què s’han d’ajustar les activitats d’educació en el lleure (LEC, 39.2).

8. Criteris de programació.
—Correspon al Govern determinar els criteris de programació de l’oferta educativa, entre els quals cal considerar-ne la periodicitat, el mapa escolar i l’articulació del territori en zones educatives i llurs necessitats d’escolarització (LEC, 44.3).

—Correspon a l’Administració educativa de la Generalitat aprovar els instruments i els criteris de la programació de l’oferta educativa del Servei d’Educació de Catalunya (LEC, 158.2.c).

9. Criteris de prioritat i complementaris.
—El Govern regula el procés d’accés als centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya i en determina els criteris de prioritat (LEC, 46.1), que s’han d’aplicar en el cas que la demanda de llocs escolars per als ensenyaments sostinguts amb fons públics sigui superior als llocs disponibles en el centre (LEC, 47.1). El Govern pot establir criteris específics en l’admissió a altres ensenyaments (LEC, 47.3).

—La regulació del procediment d’admissió d’alumnes ha de garantir l’aplicació correcta dels criteris de prioritat (LEC, 46.2.a).

—Per a resoldre situacions d’empat, els centres han d’aplicar els criteris complementaris que estableixi el Govern (LEC, 47.4).

—En els procediments d’admissió dels alumnes als ensenyaments de primer cicle d’educació infantil sostinguts amb fons públics, els ajuntaments poden establir altres criteris generals de prioritat, a més dels establerts per l’apartat 1 (LEC, 47.6),

—Els criteris de prioritat mai no poden comportar discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió, llengua o qualsevol altra condició o circumstància personal de l’alumne o alumna o de la seva família (LEC, 47.7).

—Els criteris de prioritat establerts per les lletres a i b de l’article 47.1 són aplicables als infants i als joves en situació d’acolliment familiar, atenent el domicili i la composició de la família acollidora (LEC, DA 18).


10. Criteris d’idoneïtat / competència professional.
—El Govern ha d’establir els criteris d’idoneïtat perquè el personal funcionari docent pugui acreditar competència docent per a impartir àrees, matèries i mòduls professionals diferents dels atribuïts a la seva especialitat docent, (…) tenint en compte els criteris de titulació acadèmica, formació i experiència docent acreditada (LEC, 112.5).

—El Departament nomena director o directora, amb caràcter extraordinari, basant-se en criteris de competència professional i capacitat de lideratge (LEC, 143.3 i D_dir, 19.1 i 20.1).

—Els funcionaris docents poden obtenir l’acreditació de personal directiu professional docent, atenent criteris d’idoneïtat per a la funció directiva i mitjançant procediments que garanteixen la publicitat i la concurrència (D_dir, 34).

11. Criteris de complexitat.
—El complement de lloc de treball o funció docent de la direcció es determina, atenent criteris de dimensió, complexitat del centre i diversitat dels ensenyaments que s’hi imparteixen (D_dir, 30.2 i LEC, 142.10).

— El Departament d’Educació ha d’establir, d’acord amb criteris de complexitat i dificultat de gestió, els centres les plantilles dels quals tenen un lloc docent reservat a directius professionals (D_dir, DA 2).

12. Criteris d’eficiència. La direcció de la ZER i la direcció de cada escola han d’aplicar criteris d’eficiència en la gestió de l’ús de recursos (D_aut, DA 15.10).


13. Criteris de publicitat i transparència.
—El procediment d’admissió d’alumnes s’ha de regir d’acord amb els criteris de publicitat i transparència (LEC, 46.5).

—El procediment de provisió especial ha d’atendre criteris de publicitat, transparència, igualtat i capacitat (LEC, 124.1).


14. Criteris de col·laboració amb altres centres. El consell escolar aprova els criteris de col·laboració amb altres centres i amb l’entorn (LEC, 148.2.l. i 152.2.i).

15. Criteris de l’ús social dels centres públics.
—L’Administració educativa i ha de regular els criteris bàsics de l’ús social dels centres públics (LEC, 156).

—Així mateix, la direcció del centre pot subscriure convenis amb persones físiques o jurídiques sense ànim de lucre per afavorir l’ús social d’aquests centres, d’acord amb els criteris que hagi aprovat el consell escolar del centre (D_aut, 53.3 i 4).


16. Criteris de finançament.
—El Consell Escolar de Catalunya ha d’ésser consultat preceptivament sobre els criteris de finançament de la prestació del Servei d’Educació de Catalunya (LEC, 171.3.e).

—El Departament d’Educació ha d’establir els criteris per a l’assignació de recursos econòmics a les ZER i a cadascuna de les escoles que les integren (D_aut, DA 15.11).

—D’acord amb els criteris generals establerts pel Govern, el Departament pot subvencionar l’escolarització d’infants en llars d’infants de titularitat privada que desenvolupen l’activitat amb finalitat essencial de servei (LEC, 198.3).


17. Criteris de suficiència.
—El sosteniment dels centres públics atén el que estableixen, amb criteris de suficiència, els pressupostos de la Generalitat i els convenis subscrits entre l’Administració educativa i l’Administració local (LEC, 42.3).

—El finançament amb recursos públics dels centres concertats atén amb criteris de suficiència el que estableixen els pressupostos de la Generalitat (LEC, 42.4 i 204).

—Entre els criteris de plantilles, la suficiència de recursos assignats a la plantilla docent (D_aut, 49.4.d).


18. Criteris d’autorització d’activitats complementàries. El Departament ha d’establir els criteris per a autoritzar les quanties màximes que els centres poden percebre per activitats complementàries (LEC, 205.11).


[Vegeu "principis" i "requisits".]

dimecres, 15 de desembre de 2010

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (17)

Coordinació docent / didàctica

1. Àmbit. Coordinació docent, didàctica; responsabilitats i tasques de coordinació; coordinació de l’equip docent; òrgans unipersonals de coordinació docent; coordinació dels projectes educatius; coordinació de les etapes educatives; coordinació de programes i serveis de suport; funcions de coordinació de les zones educatives.

2. Funció docent de coordinació. Els mestres i els professors tenen, entre altres, la funció d’exercir la coordinació i fer el seguiment de les activitats escolars que els siguin encomanades (LEC, 104.2.f). La funció docent ha d’incorporar els valors de la col·laboració, de la coordinació entre els docents i els professionals d’atenció educativa i del treball en equip (LEC, 104.5).

3. Responsabilitats i tasques de coordinació.
—Els membres del claustre del professorat poden tenir assignades o delegades tasques de direcció o de coordinació (LEC, 147.5 i D_aut, 37.2).
—Correspon al director del centre públic assignar al professorat del centre altres responsabilitats de direcció, gestió i coordinació docent, adequades a la seva preparació i experiència (LEC, 114.5, D_aut, 44 i D_dir, 10.1.b).

4. Òrgans de coordinació didàctica / docent.
—En tots els centres públics s’han de constituir òrgans amb funcions de coordinació didàctica i de tutoria (LEC, 141). Les normes d’organització i funcionament del centre concertat han de determinar els òrgans de coordinació docent i de tutoria (LEC, 149.2).
—En el conjunt de normes d’organització i funcionament del centre (públic i concertat) s’ha de determinar l’estructura organitzativa de govern i de coordinació del centre (D_aut, 19.1.a).
—L’estructura organitzativa pròpia ha de determinar les competències i la composició dels òrgans de govern i de coordinació (D_aut, 20.3).
—Els centres fixen l’estructura i funcions dels òrgans de coordinació docent (D_aut, 40.2) i es doten d’òrgans unipersonals de coordinació (D_aut, 41.1).

5. Coordinació de l’equip docent.
—S’ha de garantir la coordinació dels integrants de l’equip docent que intervenen en un mateix grup classe. En tot cas, per curs o per etapa, s’ha d’assignar a cada alumne o alumna un tutor o tutora, designat d’entre el professorat, i se n’ha de garantir la coordinació amb tot el professorat i amb els professionals d’atenció educativa (LEC, 79.2).
—Les normes d’organització i funcionament del centre han de preveure els mecanismes interns de coordinació en els equips docents i els mecanismes de coordinació de la tutoria (D_aut, 22.1.b. i e)
—Entre les funcions de coordinació, hi ha la coordinació d’equips docents i de departaments (D_aut, 41.2).

6. Direcció.
—Correspon a la direcció del centre públic la funció de coordinar l’equip directiu (D_dir, 6.e). També li correspon dirigir / coordinar l’aplicació de la programació general anual del centre (LEC, 142.5.h. i D_dir, 8.b).
—És funció del director del centre privat dirigir i coordinar totes les activitats educatives del centre d’acord amb el projecte educatiu (LEC, 150.2.a. i 154.2.a).
—L’exercici de la direcció i gestió del personal comporta la facultat del control de l’actuació dels òrgans col·lectius de coordinació docent (D_dir, 6.g. i 9.g).
—A la direcció del centre públic li correspon nomenar i destituir els òrgans unipersonals de coordinació; assignar-los responsabilitats específiques i proposar l’assignació dels complements retributius corresponents (LEC, 142.7.b, D_aut, 41.5 i D_dir, 10.1.a).
—Els òrgans unipersonals de coordinació reben de la direcció els encàrrecs de funcions de coordinació o especialitzades previstes a les lleis (D_aut, 41.2).
—L’equip directiu de la ZER impulsa i coordina l’aplicació del projecte educatiu (D_aut, DA 15.5).
7. Cap d’estudis. Al cap d’estudis li corresponen funcions, preferentment, en els àmbits curricular, d’organització, coordinació i seguiment de la impartició dels ensenyaments i altres activitats del centre i d’atenció a l’alumnat (D_aut, 32.2).

8. Claustre del professorat.
—El claustre del professorat del centre públic estableix directrius per a la coordinació docent i l’acció tutorial (LEC, 146.2.c).
—El claustre del professorat dels centres privats, a més de les funcions que li atribueixen les normes d’organització i funcionament del centre, té les funcions de coordinació docent i tutoria (LEC, 151.1 i 155). Les normes d’organització i funcionament dels centres concertats inclouen l’estructura i funcions dels òrgans de coordinació docent i de tutoria (D_aut, 19.1.f).

9. Ens locals.
—Correspon als ens locals la regulació de les competències i la composició dels òrgans de govern i de coordinació del centre (D_aut, DA 3.2).
—Correspon als municipis la coordinació de les activitats extraescolars promogudes per l’Administració educativa (LEC, 159.3.a).
—També els correspon garantir la coordinació dels serveis socials amb els serveis educatius (LEC, 159.3.e).

10. Coordinació dels projectes educatius.
—El Departament ha de promoure la coordinació entre els projectes educatius de centres que imparteixen etapes successives a un mateix grup d’alumnes (LEC, 91.7 i D_aut, 11).
—La direcció del centre públic ha d’impulsar la coordinació del projecte educatiu del centre amb els d’altres centres per tal de poder configurar de manera coherent xarxes de centres que facin possible actuacions educatives conjuntes (D_dir, 6.h).

11. Coordinació entre les etapes educatives.
—L’educació bàsica ha de garantir la coordinació entre les etapes que la componen per tal de facilitar la continuïtat del procés educatiu i assegurar als alumnes una transició adequada d’una etapa a l’altra (LEC, 57.2).
—El Departament pot facilitar itineraris de batxillerat amb una organització flexible de l’oferta i dels horaris i amb la coordinació i la relació entre els diversos estudis postobligatoris (LEC, 61.4).
—El Departament ha d’establir mecanismes de coordinació entre els centres que imparteixen batxillerat, els centres que imparteixen formació professional de grau superior i les universitats (LEC, 61.6).
—El Govern ha de garantir la coordinació de l’ordenació dels ensenyaments universitaris amb la formació professional superior (LEC, 62.12).
—El Departament, amb relació als ensenyaments artístics reglats, ha d’establir procediments de coordinació entre les escoles de música i dansa, els centres educatius integrats, els conservatoris i els centres superiors que garanteixin l’establiment d’itineraris professionalitzadors per als alumnes amb més capacitat (LEC, 65.9).

12. Serveis educatius. Els programes i serveis específics de suport a l’educació inclusiva de l’alumnat amb discapacitat en centres educatius que duen a terme els centres especialitzats en educació especial, s’han de coordinar amb els serveis educatius (D_aut, DA 9.3).

13. Zones educatives. Les zones educatives constitueixen unitats de programació de l’oferta educativa a les quals es poden atribuir per reglament funcions de coordinació de les actuacions en el sistema educatiu i dels recursos humans i econòmics que les administracions hi aportin (LEC, 176.2).

dimarts, 14 de desembre de 2010

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (16)

Contracte programa

1. Definició. El contracte programa articula els recursos addicionals que aporta l’Administració educativa als centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya en funció de les característiques socioeconòmiques de la zona, la tipologia de les famílies dels alumnes que atén el centre i els continguts de l’acord de coresponsabilitat que se signi. Aquests recursos addicionals han de permetre als centres una programació pluriennal (LEC, 48.5 i 201.2).

2. Consell escolar dels centres concertats. Aprova els acords de coresponsabilitat i de subscripció de contractes programa i avalua la seva aplicació (LEC, 152.2.i) i també aprova els tràmits referents a les percepcions per les activitats complementàries, les activitats extraescolars i els serveis escolars establerts legalment i no coberts pels contractes programa, si se n’han subscrit (LEC, 152.2.c).

3. Mòdul incrementat del concert. La quantia del mòdul econòmic del concert per unitat escolar en centres ordinaris pot comprendre, atenent circumstàncies específiques dels centres determinades per l’Administració educativa, quantitats assignades al pagament del personal no docent de suport a la docència i, si escau, a una dotació addicional de personal docent, en els centres que compleixin els requisits que es determinin per reglament (LEC, 205.8), amb la subscripció prèvia d’un contracte programa (LEC, 205.9).


Control

1. Àmbit.
—Participació en el control i la gestió del centre;
—control dels òrgans col·lectius de coordinació per part del director;
—control de la jornada i l’horari del professorat;
—planificació, control i qualitat;
—control de l’assoliment dels objectius / control de resultats / control d’eficàcia;
—control i avaluació de la gestió;
—control econòmic i financer dels centres;
—control acadèmic i administratiu.

2. Dret de participació en el control i la gestió dels centres. La participació de la comunitat escolar s’exerceix a través dels òrgans de participació en el control i gestió dels centres i dels mecanismes de participació previstos als projectes educatius (D_aut, 8.1, DA 10.3 i 10.5 i DA 12.3). El capítol 4 del títol 1 del Decret d’autonomia, denominat "Participació en el control i la gestió dels centres" regula els òrgans col·legiats de participació. El capítol 3 del títol 2 es denomina "Participació en el control i la gestió dels centres públics".

3. Consell escolar. És un dels òrgans de participació de la comunitat escolar en el govern i la gestió dels centres educatius (D_aut, 26) i intervé en la tasca de control de la gestió del centre (D_dir, 7.d), com a òrgan de control i participació (D_dir, 25.4).

4. Claustre del professorat. És l’òrgan de participació del professorat en el control i la gestió de l’ordenació de les activitats educatives i del conjunt d’aspectes educatius del centre (LEC, 146.1 i D_aut, 48.1) o, també, l’òrgan de participació del professorat en el control i la gestió de l’acció educativa del centre (D_aut, 29.1 i DA 15.6).

5. Direcció.
—Per a dirigir i gestionar el personal del centre, la direcció del centre públic té la facultat del control de l’actuació dels òrgans col·lectius de coordinació docent de què s’hagi dotat el centre (D_dir, 9.g).
—Correspon a la direcció del centre el control de la jornada i l’horari del professorat (D_dir, 11.2).
—El directiu professional docent ha d’acreditar la competència de planificació, control i qualitat en els àmbits curricular i de gestió general dels centres educatius (D_dir, 36.5).
6. Inspecció. La inspecció d’Educació té la funció de supervisar i avaluar els centres i els serveis educatius i controlar l’assoliment dels objectius definits, respectivament, en els projectes educatius i en els plans d’actuació (LEC, 178.1.a).

7. Administració educativa.
—L’exercici de la direcció està subjecte al control i avaluació de la gestió per part de l’Administració educativa, sens perjudici del control econòmic i financer que sigui aplicable als centres educatius públics de la Generalitat (D_dir, 31.1).
—L’avaluació de l’exercici de la direcció s’ha d’atenir als principis d’eficàcia, eficiència, responsabilitat i control de resultats de la gestió, en funció dels objectius fixats i dels recursos assignats (D_dir, 31.2).
—La gestió directiva del personal directiu professional docent en els llocs reservats a aquest personal està subjecta a avaluació anual, d’acord amb els principis d’eficàcia, eficiència, responsabilitat i control de resultats, en funció dels objectius fixats i dels recursos assignats. El Departament d’Educació exerceix el control d’eficàcia en relació amb l’actuació dels directius professionals (D_dir, 40.1).
—Per donar compliment al principi de control financer, el Departament, amb la col·laboració de la Intervenció General de la Generalitat, ha d’establir anualment un pla d’auditories amb la finalitat d’exercir el control financer dels recursos públics gestionats pels centres educatius sostinguts amb fons públics i pels serveis educatius i el control financer de les subvencions atorgades a qualsevol agent o institució del sistema educatiu (LEC, 197.5).
—La direcció està sotmesa al control social mitjançant el consell escolar del centre i al control acadèmic i administratiu de l’administració, i s’exerceix en el context de l’autonomia dels centres (D_dir, 2.3).


Convenis

1. Convenis entre el Departament i els ens locals.
—El sosteniment dels centres públics atén el que estableixen, amb criteris de suficiència, els pressupostos de la Generalitat i, si s’escau, els convenis subscrits entre l’Administració educativa i l’Administració local (LEC, 42.3).
—Per mitjà de convenis amb els ens locals, es creen, es modifiquen i se suprimeixen centres públics dels quals sigui titular un ens local (LEC, 45.1, 74.1 i 159.2).
—Els convenis de col·laboració són els instruments que han de precisar la delimitació de competències i de responsabilitat del Departament i dels ens locals (LEC, 162.3 i 164.2).
—Els convenis entre el Departament i els ens locals que estableixen finançament del funcionament de centres de titularitat municipal des dels pressupostos de la Generalitat han de prendre com a referent els criteris aplicats als centres anàlegs de titularitat de la Generalitat (LEC, 204.2).
—El Departament ha de revisar amb caràcter periòdic els criteris i les partides pressupostàries a què fa referència la disposició final segona, amb l’objectiu d’assegurar que els compromisos adquirits en convenis amb els ens locals s’ajusten en tot moment a l’evolució real dels costos i dels preus (LEC, DA 4.1).
—Els convenis entre el Departament i els ens locals per a l’educació infantil han de vetllar perquè restin garantides les condicions bàsiques de qualitat que garanteixen la prestació d’aquest servei (LEC, DA 22).

2. Convenis entre els centres educatius i altres entitats.
—El consell escolar dels centres públics aprova les propostes d’acords de coresponsabilitat, convenis i altres acords de col·laboració del centre amb entitats o institucions (LEC, 148.2.c).
—La direcció del centre pot subscriure convenis amb persones físiques o jurídiques sense ànim de lucre per afavorir l’ús social d’aquests centres, d’acord amb els criteris que hagi aprovat el consell escolar del centre (D_aut, 54.3).
—Entre les estratègies didàctiques pròpies, els centres que imparteixen ensenyaments professionalitzadors han de considerar, si escau, les que es derivin d’acords o convenis amb els ens locals, empreses i altres institucions del sector productiu, que poden comportar l’establiment de calendaris escolars específics d’aquests ensenyaments, en els termes i amb les limitacions que el Departament d’Educació determini (D_aut, 17.4).

3. Plans i programes socioeducatius.
—Els centres i els ajuntaments, per iniciativa de dos o més centres o per iniciativa de l’ajuntament corresponent, poden acordar d’elaborar conjuntament plans o programes socioeducatius que afavoreixin la major integració possible en l’entorn social dels objectius educatius i socials del centre i una millor coordinació entre els recursos de les diferents administracions i dels centres mateixos. Correspon al Govern d’establir les condicions mínimes per a la formalització dels convenis que concretin aquests plans i programes (LEC, 40.1).
—El Departament, amb la finalitat d’assolir l’equitat i la qualitat, pot subscriure convenis amb els ens locals d’una zona educativa per a aportar recursos extraordinaris a plans i programes socioeducatius i activitats extraescolars (LEC, 201.3).
—El Departament ha d’habilitar les partides pressupostàries, amb els recursos necessaris, que permetin establir amb eficàcia i eficiència convenis amb els ens locals per a la realització de les activitats extraescolars i els plans i programes socioeducatius específics (LEC, DF 1.3).

4. Amb altres institucions.
—El Govern també pot proposar convenis de reconeixement i de convalidació dels ensenyaments postobligatoris que condueixin a l’obtenció de certificacions o titulacions pròpies de la Generalitat (LEC, 62.8).
—Les empreses i les organitzacions empresarials col·laboren per mitjà de convenis en els ensenyaments propis de la formació professional (LEC, 170.2).
—El Departament ha d’establir convenis amb les universitats per a definir i organitzar la formació inicial del professorat i per a garantir la qualitat d’aquesta formació, en el marc del sistema de graus i postgraus propi de l’Espai Europeu d’Educació Superior (LEC, 109.3).
—El Departament ha de fomentar convenis amb les universitats que facilitin la incorporació als departaments universitaris, com a professors associats, amb jornada completa o parcial, dels funcionaris docents destinats a centres educatius i serveis educatius i a la Inspecció Educativa (LEC, 133.2).
—En col·laboració amb les universitats de Catalunya es poden crear institucions per a la recerca en el camp de l’educació i establir per conveni programes prioritaris de recerca educativa (LEC, 168.3).
—El Departament pot subscriure convenis amb altres administracions educatives a fi d’establir criteris i procediments per a garantir l’efectivitat del principi d’igualtat en l’accés al sistema educatiu i millorar-ne la qualitat (LEC, 166) i per a cooperar amb les entitats educatives de territoris de parla catalana (LEC, 167 i DA 4.2).
—L’Administració educativa promou els ensenyaments artístics no reglats per mitjà de l’articulació de convenis de finançament amb els titulars de centres o convocatòries de subvenció (LEC, DA 20 i 27).

Convivència

Àmbit. En el centre educatiu.

[Vegeu "normes de convivència".]