dilluns, 21 de febrer de 2011

Els òrgans de representació dels col·lectius docents

[DA 10.2 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació]


El dijous 3 de febrer d’enguany es van celebrar a Catalunya eleccions sindicals per elegir els representants de les juntes de personal docent. Era la primera vegada en què s’aplicaven les previsions de la LEC en relació amb els òrgans de representació dels col·lectius docents, ja que la Llei “estableix una junta de personal en cadascun dels serveis territorials en què se subdivideix l’estructura administrativa del Departament i a la ciutat de Barcelona, que han de funcionar com a unitats electorals” (LEC, DA 10.2).

La novetat d’aquest precepte de la LEC que comento avui és evident: hem passat de quatre unitats electorals (d’àmbit provincial) i, per tant, d’una representació sindical organitzada en quatre juntes de personal (la de Barcelona, amb 43.683 electors al novembre de 2006, va ser la unitat electoral més gran de tot l’Estat a les eleccions anteriors) a una distribució del cens docent en deu unitats electorals que han elegit els seus representants sindicals agrupats en deu juntes de personal docent.

L’aplicació dels criteris de representativitat (establerts amb caràcter general per a tots els col·lectius, docents o no, a l’article 39.5 de l’EBEP) en aquestes deu juntes de personal ha permès un increment molt important del nombre total de membres electes: així, hem passat de 176 representants elegits a l’anterior procés electoral de 2006 a un total de 348 representants el 2011 (amb un increment de 172, el 97,7%).

La finalitat del legislador en aprovar la disposició addicional que estic comentant era distribuir la representativitat dels col·lectius docents d’una manera més equilibrada i adequada a la realitat administrativa de Catalunya, subdividida en nou serveis territorials i un consorci de la ciutat de Barcelona. No tenia cap justificació mantenir la distribució territorial anterior, que atribuïa a una única junta, la de Barcelona, el 66% dels electors i, en canvi, només el 42,6% del total de representants. Enguany aquest desequilibri s’ha corregit: a les sis unitats electorals de Barcelona s’han elegit 218 representants, el 62,6% del total (molt proper al pes dels electors, el 65,4% del cens de Catalunya).

Aquest increment del nombre de juntes de personal i de representants elegits al procés electoral ha coincidit també amb un increment considerable del nombre d’electors del cens, atès l’increment de la plantilla docent aquests darrers anys: hem passat de 66.268 electors l’any 2006, a 74.345 aquest any (amb un increment de 8.077 electors, el 12,2%).

Però aquesta primera vegada en què s’ha aplicat la LEC en el procés electoral de les juntes de personal docent ha coincidit amb una forta disminució de la participació del professorat en el procés: hem passat d’una participació del 43,1% en el procés del 2006, a un 36,2% aquest 2011 (amb una disminució de 1.633 vots emesos, el -5,7% en relació amb l’any 2006).

Per tant, l’indicador que més ha augmentat ha estat el de l’abstenció: si en el 2006 no van exercir el dret de vot 37.707 professors (el 56,9% del cens total), aquest 2011 l’abstenció ha arribat a un total de 47.417 electors (el 63,8% del cens), amb un increment absolut de l’abstenció de 9.710 electors (el 25,8% dels que es van abstenir el 2006).

Ara bé, si a aquesta baixa participació de l’electorat hi afegim també un increment del vot en blanc (que ha crescut un 22% en comparació amb les eleccions anteriors, apropant-se al 4,6% de tot el cens), s’arriba a la conclusió paradoxal que algunes candidatures sindicals han incrementat notablement el nombre de representants per la nova distribució territorial de les juntes de personal, malgrat haver perdut un nombre significatiu de vots en relació amb les anteriors eleccions.

Vegeu, finalment, per a constatar aquest fet, alguns indicadors dels resultats comparatius entre els dos processos electorals (només incloc al quadre aquells sindicats que han superat el llindar del 5% de vots en el total de Catalunya):


Eleccions sindicals docents 2011

% vots 2011

Total representants 2011

Increment vots

%

Increment representants

%

USTEC -STES

36,5

140

–1.640

–14,4

+62

+79,5

CCOO

28,2

105

+47

+0,6

+57

+118,8

ASPEPC -SPS

12,5

47

+590

+21,3

+27

+135,0

UGT

7,9

24

–256

–10,8

+9

+60,0

CGT

5,0

18

+188

+16,2

+13

+260,0

dimecres, 16 de febrer de 2011

El projecte de direcció

Ja fa dues setmanes que es va publicar la convocatòria de concurs de mèrits per seleccionar el director o la directora dels centres educatius dependents del Departament d’Ensenyament, que per primera vegada aplica l’article 143 de la LEC i l’article 13.2 del Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics (vegeu la Resolució ENS/223/2011, de 26 de gener, publicada al DOGC núm. 5810, de 3.2.2011).

Aprofito aquesta novetat per a comentar avui el projecte de direcció, “especialment rellevant per a l’exercici de la direcció dels centres públics” (segons ho recull el preàmbul de la convocatòria) i així podré atendre la petició que em va fer Mario González Jorge, director de l’Escola Remolins de Tortosa, el proppassat 17 de novembre en un comentari al blog, en què em va demanar “algunes orientacions pel que fa als continguts dels projectes de direcció”.


El projecte de direcció com a instrument de l’autonomia del centre

La primera novetat que cal ressaltar és el fet que el projecte de direcció, a més de ser un element essencial a valorar en el procediment de selecció del director o directora (LEC, art. 143.3 i 144.1), esdevé un instrument central de l’autonomia del centre, una vegada nomenat el director. En efecte, la seva eficàcia en la gestió de la vida del centre es manté després de finalitzar el procediment de selecció, ja que “una vegada nomenat el director o directora, la implementació del projecte de direcció orienta i vincula l’acció del conjunt d’òrgans de govern unipersonals i col·legiats del centre” (LEC, art. 144.4).

A la LOE, en canvi, el projecte de direcció només intervé en el procés de selecció com un dels requisits dels candidats, que “han de presentar un projecte de direcció que inclogui, entre altres, els objectius, les línies d’actuació i la seva avaluació” (LOE, art. 134.1.d) i com a element que s'ha de valorar en el concurs de mèrits (LOE, art. 135.4).

La segona novetat del projecte de direcció definit a la LEC és la seva relació directa amb el projecte educatiu del centre, a diferència del projecte de direcció de la LOE, en què “els objectius, les línies d’actuació i la seva avaluació” semblen referits al director, però no necessàriament al projecte educatiu.

La LEC converteix, per tant, el projecte de direcció en un instrument de l’autonomia del centre en lligar-lo estretament al projecte educatiu i en la mesura que orienta i vincula l’acció de tots els òrgans del centre, tant els unipersonals com els col·legiats. És l’instrument mitjançant el qual es desplega el projecte educatiu durant el període de mandat del director. Com qualsevol altre instrument, el projecte de direcció és aprovat (art. 142.3) quan la comissió selecciona un candidat que haurà de ser nomenat per l’Administració educativa.

Així, el projecte de direcció presenta els següents continguts i finalitats a la LEC:

— a) “ha de desenvolupar el projecte educatiu”, d’acord amb el que estableix l’article 144 (art. 91.8);
— b) “ha d’ordenar el desplegament i l’aplicació del projecte educatiu per al període de mandat i concreta l’estructura organitzativa del centre” (144.1);
— c) “concreta les necessitats derivades del projecte educatiu” (102.2);
— d) emmarca les funcions del director que “s’exerceixen en el marc de l’ordenament jurídic vigent, del projecte educatiu del centre i del projecte de direcció aprovat” (142.3)
— e) i, finalment, com ja hem esmentat abans, “la implementació del projecte de direcció orienta i vincula l’acció del conjunt d’òrgans de govern unipersonals i col·legiats del centre” (144.4).

Atesa la naturalesa del projecte de direcció, el seu desplegament normatiu apareix als dos decrets: a l’article 31 del Decret 102/2010, d’autonomia (“Projecte de direcció i exercici de la direcció del centre”) i al capítol 4 del Decret 155/2010, de la direcció dels centres públics (“Projectes de direcció”, articles 23-26).


Continguts del projecte de direcció a la LEC i als dos decrets


1) El projecte de direcció concreta el projecte educatiu del centre

El projecte de direcció concreta les previsions del projecte educatiu per al període del mandat del director/a, i desplega, entre altres, els aspectes següents:

— a) El projecte de direcció, atès que ordena el desplegament i l’aplicació del projecte educatiu per al període de mandat (LEC, 91.8, 144.1, D_aut, 31.2 i D_dir, 23.1), ha d’establir les línies d’actuació prioritàries que s’han de desenvolupar durant el període (D_dir, 24.1) i ha de preveure actuacions d’aplicació del projecte educatiu (D_dir, 25.1).

— b) Les actuacions de desenvolupament i aplicació del projecte educatiu pressuposen una diagnosi actualitzada del centre, que s’haurà d’explicitar en el projecte de direcció (D_dir, 25.2).

— c) El projecte de direcció ha d’incloure la precisió d’objectius a assolir en l’àmbit pedagògic, vinculats a la millora dels resultats educatius (D_dir, 25.2).

— d) El projecte de direcció concreta tots els plantejaments educatius que tingui incorporats el projecte educatiu (D_dir, 6.c).

— e) Els òrgans de govern dels centres públics poden definir, d’acord amb el projecte de direcció vigent, els procediments per a aplicar el projecte educatiu (D_aut, 50.1)

— f) El projecte de direcció condiciona l’aplicació del projecte educatiu en establir, per exemple, acords de coresponsabilitat (D_aut, 12.1).

— g) El projecte de direcció concreta els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu (D_aut, 20.1) i fa concrecions organitzatives (D_dir, 25.1), entre altres l’estructura organitzativa (LEC, 144.1 i D_dir, 23.1). Les concrecions organitzatives que es proposin en el projecte han de buscar la major sistematització de les activitats del centre, entre altres objectius (D_dir, 25.3).

— h) El projecte de direcció precisa els indicadors explícits per a l’avaluació del mandat d’acord amb els indicadors de progrés establerts en el projecte educatiu (LEC, 144.3, D_aut, 31.2 i D_dir, 23.1, 25.1 i 4) i s’han d’acompanyar dels mecanismes de retiment de comptes als òrgans de control i participació. Quan el centre tingui un acord de coresponsabilitat en vigor, el projecte de direcció ha d’incorporar els indicadors corresponents (D_dir, 25.4).

— i) El projecte de direcció concreta les necessitats derivades del projecte educatiu (LEC, 102.2).

— j) El projecte de direcció ha d’incorporar els elements que es considerin pertinents per a l’aprofundiment en l’exercici del lideratge distribuït i per al foment de la participació de la comunitat escolar en el centre (D_dir, 25.5).


2) El projecte de direcció pot incloure previsions de modificació del projecte educatiu

— Quan escaigui, el projecte de direcció conté les propostes i elements necessaris per a la revisió del projecte educatiu (D_aut, 31.2).

— Si escau, el projecte de direcció ha de formular propostes en relació amb l’adaptació o modificació, total o parcial, del projecte educatiu (D_dir, 24.1).


3) El projecte de direcció dels centres nous i dels nomenaments amb caràcter extraordinari

— Els projectes de direcció per a centres sense projecte educatiu propi han de preveure d’adoptar-ne un durant el mandat (LEC, 144.2).

— En cas de nomenament amb caràcter extraordinari, el projecte de direcció es pot referir exclusivament a la programació anual d’activitats, en concordança amb el projecte educatiu del centre (D_dir, 23.3).

— En el nomenament per a la direcció de centres nous, en el projecte de direcció s’ha de substituir el desplegament i aplicació del projecte educatiu previst amb caràcter general per una proposta de projecte educatiu inicial per al centre (D_dir, 23.4).



Gestió del projecte de direcció

Correspon a les persones membres de l’equip directiu la gestió del projecte de direcció (D_aut, 35.1), d’acord amb les precisions següents:

— La direcció del centre públic s’exerceix en el marc de l’ordenament jurídic vigent, del projecte educatiu de centre i del projecte de direcció (LEC, 142.3 i D_dir, 2.1).

— La implementació del projecte de direcció vigent orienta i vincula l’acció del conjunt d’òrgans de govern unipersonals i col·legiats del centre en el període de mandat de la direcció corresponent (LEC, 144.4, D_aut, 31.2 i D_dir, 2.1, 46.1 i 48.2).

— En aplicació del projecte de direcció, i per aprofundir en la pràctica del lideratge distribuït, el director del centre pot constituir un consell de direcció (D_aut, 37.1).

— Al consell escolar i al claustre els correspon vetllar l’equip directiu per donar-hi suport a fi de complir la programació anual del centre i del projecte de direcció (D_aut, 46.1 i 48.2).

— El projecte de direcció es concreta, cada curs, mitjançant les programacions generals anuals, que han de permetre assolir els objectius formulats en el projecte (D_dir, 24.2).

— Les persones membres de l’equip directiu, com a responsables de la gestió del projecte de direcció, han de retre comptes dels resultats de la gestió del personal destinat al centre i han de preparar propostes per a millorar aquesta gestió (D_aut, 50.2).

— En l’actualització del projecte de direcció motivada per la renovació del mandat, s’han de tenir en compte les actualitzacions de tots els aspectes del projecte inicial, sens perjudici d’introduir-ne de nous, amb els indicadors corresponents (D_dir, 26.1).


Avaluació del projecte de direcció

Entre els factors que es tenen en compte en l’avaluació de l’exercici de la funció directiva en els centres públics s’hi inclou necessàriament el resultat de l’avaluació del centre i de l’aplicació del seu projecte de direcció (D_aut, 61.1). L’avaluació del projecte de direcció incideix directament en l’avaluació del director i del centre educatiu:

— Les direccions responen del grau d’assoliment dels objectius del projecte educatiu d’acord amb el projecte de direcció, i han de retre comptes a la comunitat escolar (D_dir, 2.3)

— L’avaluació del projecte educatiu i del funcionament general del centre abasta l’aplicació del projecte de direcció i, si escau, dels acords de coresponsabilitat (D_dir, 6.f).

— Els indicadors d’avaluació dels centres públics es concreten en la programació general anual, a partir dels indicadors que consten en el projecte de direcció, i d’acord amb els indicadors del projecte educatiu (D_aut, 58.1).

— El projecte de direcció ha d’incloure uns indicadors, derivats dels que estableix el projecte educatiu del centre, que han de servir per a avaluar l’exercici de la direcció (D_dir, 23.1). Aquesta avaluació de l’exercici de la direcció dels centres públics ha d’incloure, entre altres aspectes, l’aplicació del projecte de direcció i els resultats obtinguts mesurats mitjançant els indicadors del projecte de direcció (D_dir, 33.b).


El projecte de direcció en el procés de selecció

En el procés de selecció del director intervé de manera destacada la valoració del projecte de direcció presentat per cada candidat, ja que aquest projecte intervé en les dues parts de la segona fase de valoració: la comissió de selecció valora, en un primer moment, el projecte com a tal, aplicant uns criteris fixats pel Decret de direccions, i després l’utilitza també per a valorar la capacitat de lideratge dels aspirants, mitjançant un entrevista.

Com ja hem comentat abans, la virtualitat del projecte no finalitza amb la resolució del procés de selecció, ja que una vegada l’òrgan competent de l’Administració ha nomenat el director, el seu projecte serveix com a instrument per a aplicar els continguts del projecte educatiu i per a avaluar l’assoliment dels objectius fixats i l’èxit escolar.

En aquest darrer apartat del post d’avui, assenyalaré les principals novetats del projecte de direcció dintre del procediment de selecció del director.


1) Presentació i pautes per a elaborar el projecte de direcció


—Per a l’elaboració del projecte de direcció, les persones candidates poden consultar la documentació relativa al centre a la direcció del qual opten en el mateix centre i en les seus dels serveis territorials del Departament d’Ensenyament o del Consorci d’Educació de Barcelona, segons correspongui, d’acord amb les especificacions que estableixi la convocatòria (D_dir, 15.4).

El claustre i el consell escolar han de conèixer el projecte abans que la comissió de selecció en faci la valoració.

— El claustre i el consell escolar del centre educatiu han de conèixer les candidatures presentades al concurs de mèrits de selecció del director o directora del centre, i els seus projectes de direcció (D_dir, 23.2).

Amb aquesta finalitat, la direcció del centre educatiu o de la ZER ha de convocar el claustre de professorat i el consell escolar per notificar-los les sol·licituds admeses, elegir els membres de la comissió de selecció que en cada cas correspongui i posar en coneixement dels dos òrgans els projectes de direcció de les persones candidates (D_dir, annex 1.1).


2) Valoració del projecte per la comissió de selecció


— En el procés de selecció del director o directora es valora el projecte de direcció que ha de presentar cada candidat o candidata, amb una puntuació mínima, d’acord amb el que s’estableixi per reglament (LEC, 143.2).

— El concurs de mèrits per a la selecció de la direcció consta de dues fases eliminatòries. En la primera fase es valoren els mèrits relacionats amb la competència i l’experiència professional dels aspirants en l’àmbit de la gestió i la docència en centres i serveis educatius, així com la formació específica i la formació acadèmica general. En la segona fase es valoren el projecte de direcció i la capacitat de lideratge
de les persones candidates (D_dir, 17.1).

— En la segona fase de valoració de mèrits, el membre de la comissió que actua com a secretari i ponent presenta a la comissió una anàlisi valorativa de cada projecte de direcció, que haurà de servir per a ordenar i argumentar el debat i la deliberació corresponents i facilitar, si escau, l’expressió de vots particulars a la resolució adoptada per la comissió. Prèviament, la comissió ha de concretar i adaptar al centre els criteris que estableix aquest Decret per a valorar els projectes de direcció (D_dir, 17.4).

— La valoració del projecte de direcció s’ha d’atenir als criteris següents:

• El contingut del projecte s’ha d’adequar als continguts que estableix l’article 25. El contingut ha de mostrar coneixement del centre, de la seva estructura organitzativa, del seu funcionament, del seu projecte educatiu, si en té, i, quan escaigui, dels resultats de les darreres avaluacions internes i externes del centre. Així mateix, ha de mostrar coneixements sobre l’entorn i la seva influència o relació amb el centre.

• S’ha de valorar la coherència del projecte de direcció amb el projecte educatiu del centre i els fonaments i la viabilitat de les propostes de modificació del projecte educatiu, si escau, i la relació del projecte de direcció amb els objectius de sistema que hagi definit el Departament d’Ensenyament.

• També s’ha de valorar la coherència entre els objectius i les estratègies que es proposen, els criteris per a l’optimització dels recursos disponibles, el realisme en matèria de recursos a obtenir i, si escau, la proposta d’equip directiu que s’hi formula.

• En matèria d’estratègies, s’han de valorar les línies d’actuació previstes, la seqüència temporal de les actuacions i la previsió de marges per a rectificar decisions i adaptar-les a l’evolució dels indicadors, especialment en matèria de resultats educatius.

• També s’ha de valorar el rigor i la simplicitat dels indicadors, que han de permetre l’avaluació de l’exercici de la direcció i de l’aplicació del projecte durant el mandat i fer efectiva la transparència en la gestió (D_dir, annex 2, apartat C).

— La comissió de selecció ha de valorar la capacitat de lideratge de l’aspirant a la direcció a partir de la defensa que haurà de fer del projecte de direcció que ha presentat i d’una entrevista personal amb el candidat (D_dir, annex 2, apartat D).


3) Nomenament de director amb caràcter extraordinari

— La persona designada amb caràcter extraordinari per a exercir la direcció d’un centre o la designada per a un centre nou, sense procés de selecció, ha de presentar, abans de l’acabament del primer trimestre del curs escolar, un projecte de direcció per al període a què s’estén el seu nomenament (D_dir, 19.3 i 20.3).


4) Renovació del mandat de director

— A l’acabament del seu període de nomenament, el director o directora pot optar per continuar en l’exercici del càrrec durant un altre mandat, sempre que hagi estat avaluat de manera positiva l’exercici de la direcció i que presenti, abans de fer-se’n efectiva la renovació, l’actualització del seu projecte de direcció (D_dir, 21.1).

divendres, 11 de febrer de 2011

La funció docent a la LEC

Aquest dissabte 5 de febrer he participat en una sessió formativa de cinc hores en el curs de formació “Coneix a fons la LEC”, organitzat per la Xarxa d’Innovació Pedagògica (XIP) a la Casa del Mar de Barcelona. No he pogut simultaniejar al llarg de la setmana passada la preparació de la conferència i la meva nota setmanal al blog i, per tant, aprofitaré el material del curs per a fer-vos, seguidors del blog, un resum de la meva intervenció sobre “La funció docent a la LEC”, i així podreu compartir les meves reflexions amb els qui van assistir al meu curs.

Introducció

Entre el 2006 i el 2007 es va produir una situació legislativa excepcional a l’Estat espanyol, ja que en només un any es van aprovar tres lleis importants per al sistema educatiu, que han suposat canvis legislatius que afecten directament el sistema educatiu en general i la funció pública docent, en particular. Em refereixo a l’aprovació de la Llei orgànica d’educació (LOE, maig de 2006), l’Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC, juny de 2006) i l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP, maig de 2007).

L’elaboració dels primers esborranys sobre la LEC i de l’avantprojecte per part del Departament d’Educació es va fer a continuació, durant els anys 2007 i 2008, fins a la seva aprovació pel Parlament de Catalunya el juliol del 2009.

El títol VIII de la LEC, sobre el professorat i altres professionals dels centres, que analitzaré avui, s’ha d’interpretar en aquest context de renovació legal motivat per les tres lleis esmentades, que han permès el desplegament de l’ordenació de la funció pública docent de la Generalitat de Catalunya.

La meva intervenció sobre “La funció docent a la LEC” s’estructura en quatre apartats:

1) La LEC i la funció docent en centres de titularitat pública o privada

2) Per què una ordenació de la funció pública docent a la LEC?

3) Doble estructura a la funció pública docent. Accés als cossos. Accés als llocs

4) La carrera professional i el nou sistema retributiu del personal docent

Però abans d’entrar a desenvolupar el contingut del primer punt de la meva xerrada, vull compartir amb vosaltres dues reflexions prèvies que em permeten destacar la importància de la regulació legal del professorat a la LEC.

1. La primera pregunta que hauríem de respondre en analitzar la LEC i el professorat és per què s’ha dedicat un títol sencer de la Llei, amb 7 capítols i 35 articles, a la regulació del professorat. Si tenim en compte que l’objecte de la Llei és “regular el sistema educatiu de Catalunya” (art. 1) i que el professorat “exerceix la responsabilitat principal del procés educatiu” (art. 28.1) com a “agents principals del procés educatiu en els centres” (art. 104.1), hauria estat molt difícil regular la resta d’elements del sistema educatiu sense entrar també a desplegar la funció docent, en tota la seva extensió.

També és cert, però, que el títol VIII de la LEC podria haver-se limitat a regular les funcions del professorat, els seus drets i deures, l’estructura de llocs de treball i els procediments de provisió, entre altres aspectes, sense crear uns cossos docents propis de la Generalitat de Catalunya. Aquesta és una de les novetats més destacables de la regulació de la funció docent a la LEC, ja que la creació de cossos docents propis ha permès al legislador d’introduir altres novetats que han de ser regulades per normativa amb rang de llei:

a) Definir una carrera professional docent.

b) Dissenyar un nou sistema d’ingrés / accés als cossos.

c) Regular per decret les especialitats dels cossos propis.

d) Establir un nou sistema retributiu.

e) Definir nous procediments d’avaluació del professorat.

f) Assignar més marge d’autonomia de gestió del personal docent.

2. La segona reflexió inicial es refereix als fonaments sobre els quals s’ha construït la LEC, tots quatre relacionats entre ells i amb el principal objectiu que pretén la Llei: la millora de l’èxit escolar. La LEC, com tothom sap, recolza sobre quatre fonaments, i l’absència de qualsevol d’ells no hauria permès construir l’estructura del sistema educatiu:

a) L’autonomia del centre educatiu (basada en el projecte educatiu del centre).

b) La direcció reforçada del centre públic [dissenyada al voltant del projecte de direcció, que concreta el projecte educatiu).

c) L’avaluació dels diferents actors dels processos educatius (concretada en els indicadors de progrés que han d’incloure els projectes educatiu i de direcció).

d) L’ordenació de la funció pública docent (adequada a l’autonomia del centre i sotmesa a l’avaluació de l’acompliment).

La Llei crea, per tant, els cossos docents propis i integra els funcionaris actuals en els nous cossos, però ajorna, sine die, l’efectivitat dels preceptes referents a l’accés i la integració en els nous cossos (regulats pels art. 111, 112, 119, 120, 121, 129 i DA 9), els quals “han d’ésser efectius quan ho determini el Govern, una vegada garantit el manteniment dels règims de jubilació, de classes passives i de seguretat social dels funcionaris afectats, sens perjudici de l’aplicació immediata de la resta de la regulació continguda en el títol VIII” (DA 2).

1) La LEC i la funció docent en centres de titularitat pública o privada

1.1. La funció docent (art. 104, 28 i 29)

L’article 104 regula la funció docent dels mestres i dels professors que “són els agents principals del procés educatiu en els centres” (art. 104.1), com a “professionals que exerceixen la responsabilitat principal del procés educatiu” (art. 28.1). Aquesta responsabilitat que s’ha d’entendre “en el marc definit per l’article 104, inclou la transmissió de coneixements, destreses i valors” (art. 28.1) i el seu exercici constitueix un dret i un deure del professorat, en el marc del projecte educatiu del centre (art. 29.1 i 2).

Els mestres i els professors tenen, entre altres, les funcions següents (art. 104):

a) Programar i impartir ensenyaments.

b) Avaluar els alumnes.

c) Exercir la tutoria i la direcció de l’aprenentatge dels alumnes.

d) Contribuir al desenvolupament personal dels alumnes.

e) Informar periòdicament les famílies sobre el procés d’aprenentatge.

f) Exercir la coordinació de les activitats escolars i fer-ne el seguiment.

g) Exercir les activitats de gestió, de direcció i de coordinació.

h) Col·laborar en la recerca, l’experimentació i el millorament continu.

i) Promoure i organitzar activitats complementàries i participar-hi.

j) Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació.

k) Aplicar les mesures correctores sancionadores.

L’apartat 5 d’aquest mateix article 104 afegeix que l’exercici de la funció docent s’ha de fer “en el marc dels principis de llibertat acadèmica, de coherència amb el projecte educatiu del centre i de respecte al caràcter propi del centre”, i ha d’incorporar els valors de la col·laboració, de la coordinació i del treball en equip.

Vull destacar la relació directa entre la “llibertat acadèmica” (que comporta la llibertat d’ensenyament, estudi i investigació del docent en l’exercici de la seva professió) i la “llibertat de càtedra”, com a garantia constitucional de l’àmbit ideològic de tots els docents, tant si treballen als centres públics com als centres concertats, que ha de ser protegit de tota ingerència externa. L’autonomia organitzativa dels centres ha de respectar la “llibertat acadèmica” del professorat, per tal de garantir, individualment i col·lectivament, la “llibertat de ciència” de tots els docents. En definitiva, la “llibertat acadèmica” ha de garantir i completar la seva dimensió personal, constituïda per la “llibertat de càtedra” (he seguit la doctrina del Tribunal Constitucional a les STC 26/1987 i 75/1997).

1.2. La formació permanent (art. 110, 28 i 29)

Cal destacar dues novetats de la formació permanent: en primer lloc, que té per objectiu millorar les pràctiques educatives, especialment amb relació al projecte educatiu de cada centre i millorar la gestió dels centres (art. 110.1) i, segon, que el dret a la formació permanent s’exerceix preferentment dins l’horari laboral (art. 110.2) i que les activitats formatives s’han de portar a terme prioritàriament en els centres educatius (art. 110.3).

També s’ha de ressaltar el fet que la formació permanent ha d’incloure en tots els casos l’avaluació de l’aprofitament dels assistents (art. 110.3) i que la superació dels programes de formació inicial relatius a la funció directiva es considera un mèrit preferent en el procediment de selecció del director/a (art. 145.1).

1.3. La formació inicial (art. 109)

En aquesta matèria la LEC hi passa de puntetes, ja que correspon a la normativa estatal la competència exclusiva per a regular els requisits de titulació inicial del professorat dels diferents nivells educatius. Així en aquest article 109 de la LEC es repeteixen, quasi literalment, els principis recollits sobre la formació inicial de l’article 100 de la LOE, amb les novetats següents: la formació inicial ha d’incloure “el coneixement suficient d’una llengua estrangera, el domini de les tecnologies de la informació i la comunicació i el coneixement de les institucions i la cultura catalanes” (art. 109.2).

2) La funció pública docent

2.1. Per què una ordenació de la funció pública docent a la LEC? Què significa “ordenació”, en aquest context?

Per primera vegada, una llei del Parlament ha regulat “l’ordenació de la funció pública docent”, precisament aquest és el títol de l’article 111 de la LEC, en què s’enumeren els col·lectius de personal que integren la funció pública docent: el personal funcionari de carrera pertanyent als cossos creats per aquesta Llei, el personal docent funcionari interí i el personal docent contractat en règim laboral.

El verb “ordenar” (i el substantiu “ordenació”), referit a la funció pública, significa “agrupar els funcionaris en cossos, escales, classes o categories” i, per tant, està relacionat amb l’estructura administrativa de persones (agrupades en cossos de funcionaris).

Ara bé, aquest mateix verb també s’utilitza en relació amb l’altre tipus de estructura, la dels llocs de treball: els llocs també “s’ordenen” en les relacions de llocs de treball (denominades “plantilles docents”, en el cas de la funció pública docent). Així, a l’EBEP s’usa “ordenació de l’activitat professional” (art. 72), “agrupació de llocs de treball” (art. 73), “ordenació dels llocs de treball” (art. 74) i “agrupació de funcionaris en cossos i escales” (art. 75), i també a la LOE: “La funció pública docent s’ordena en els cossos següents […]” (DA 7.1) i “Les comunitats autònomes han d’ordenar la seva funció pública docent en el marc de les seves competències” (DA 6.2).

“L’ordenació”, que podem considerar equivalent a “estructuració” en aquest context, es refereix, per tant, a la doble estructura en què s’organitza la funció pública docent, la de cossos i la de llocs de treball, que tant els uns com els altres són “estructures legals”, segons la denominació de la jurisprudència.

La LEC, de manera molt innovadora, ha incidit directament en les estructures de la funció pública docent, en crear cossos docents propis de la Generalitat de Catalunya, i definir els continguts de les plantilles docents i la tipologia de llocs de treball docents (en “ordinaris”, “específics” i “d’especial responsabilitat”). Tot això amb una finalitat ben clara: poder dissenyar un model propi de sistema d’accés als cossos docents i regular uns procediments de provisió dels diferents tipus de llocs docents, de manera adequada a les prescripcions dels projectes educatius dels centres públics.

2.2. Cossos docents propis de la Generalitat de Catalunya (art. 112)

L’Estatut d’autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat, en matèria de funció pública, “la competència exclusiva sobre l’ordenació de la funció pública” (art. 136.a), salvant el que disposa la lletra b), que, entre altres, recull la competència compartida per al desenvolupament dels principis ordenadors de l’ocupació pública.

En aplicació d’aquesta competència exclusiva de la Generalitat sobre l’ordenació de la funció pública, l’article 112 de la LEC crea cinc cossos docents propis, en comptes dels dotze creats per la LOE:

Cossos docents LEC Nivells educatius Cossos docents LOE
Mestres de la Generalitat de Catalunya Educació infantil i primària Mestres
Catedràtics d’Educació de la Generalitat de Catalunya Educació secundària obligatòria, batxillerat i formació professional Catedràtics d’ensenyament secundari
Ensenyaments d’arts plàstiques i disseny, de conservació i restauració de béns culturals i ensenyaments de la modalitat d’arts del batxillerat. Catedràtics d’arts plàstiques i de disseny
Ensenyaments d’idiomes Catedràtics d’escoles oficials d’idiomes
Ensenyaments superiors de música i dansa i ensenyaments d’art dramàtic Catedràtics de música i arts escèniques
Inspectors d’Educació de la Generalitat de Catalunya
Inspectors d’Educació
Professors d’Educació de la Generalitat Educació secundària obligatòria, batxillerat i formació professional Professors d’ensenyament secundari
Ensenyaments elementals i professionals de música i dansa, art dramàtic, ensenyaments superiors de música i dansa o de la modalitat d’art del batxillerat Professors de música i arts escèniques
Ensenyaments d’arts plàstiques i disseny, de conservació i restauració de béns culturals i ensenyaments de la modalitat d’arts del batxillerat Professors d’arts plàstiques i disseny
Ensenyaments d’idiomes Professors d’arts plàstiques i disseny
Professors tècnics de la Generalitat de Catalunya Formació professional i, excepcionalment, en l’ESO Professors tècnics de formació professional

Ensenyaments d’arts plàstiques i disseny, de conservació i restauració de béns culturals Mestres de taller d’arts plàstiques i disseny


El criteri que empra la Llei per a estructurar els nous cossos és, sempre, l’agrupació de “funcionaris capacitats per llur especialitat docent per a exercir la docència en les etapes i els ensenyaments” assignats a cada cos, llevat del cos d’Inspectors d’Educació de la Generalitat de Catalunya que agrupa “els funcionaris que tenen específicament assignat l’exercici de les funcions d’inspecció educativa”.


2.3. Cossos propis, funcions docents i especialitats docents (art. 112)

L’article 112 també obre la possibilitat que el Govern determini les circumstàncies per les quals els funcionaris docents “puguin complir funcions docents en etapes o ensenyaments diferents dels assignats al cos a què pertanyen, d’acord amb els requisits de titulació, formació o experiència establerts en cada cas” (art. 112.3).

Així mateix, correspon al Govern “determinar les especialitats dels cossos docents, d’acord amb els currículums de les àrees, les matèries i els mòduls que han d’impartir” (art. 112.4) i “establir els criteris d’idoneïtat i el procediment específic perquè el personal funcionari docent pugui acreditar competència docent per a impartir àrees, matèries i mòduls professionals diferents dels atribuïts a la seva especialitat docent, tenint en compte els criteris de titulació acadèmica, formació i experiència docent acreditada i la superació d’un període de pràctiques amb avaluació positiva” (art. 112.5).

2.4. Estructuració dels llocs de treball en plantilles de professorat (art. 114)

L’article 114 de la LEC, entre altres, regula el contingut de les plantilles de professorat, del qual vull destacar els aspectes següents:

— Les plantilles de professorat de la Generalitat inclouen els llocs de treball dotats pressupostàriament dels diversos centres educatius públics, de les zones escolars rurals i dels serveis educatius, classificats, si escau, per especialitats docents (art. 114.1).


— El Departament ha de formular les plantilles de professorat, que són públiques, i ha de definir els continguts funcionals mínims de cada lloc de treball (art. 114.4), a proposta de la direcció del centre (art. 102.3).

— Correspon al conseller o consellera titular del Departament, en matèria de funció pública docent, definir les plantilles docentsdels centres i serveis educatius i, si escau, de les zones educatives, i també les plantilles de la Inspecció d’Educació (art. 117.2.f).

— [Correspon al director del centre públic] proposar, d’acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostàries, la relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives (art. 142.5.f).

— La direcció de cada centre públic pot proposar al Departament, en funció de les necessitats derivades del projecte educatiu i concretades en el projecte de direcció del centre, llocs docents per als quals sigui necessari complir requisits addicionals de titulació o de capacitació professional docent (art. 102.2 i 114.2.b).

— El Departament, a proposta del director o directora, pot establir requisits o perfils propis per a llocs de treball de la plantilla docent definits d’acord amb el projecte educatiu del centre (art. 114.3 i 115.1).

— El Departament, en la formulació de les plantilles docents, ha de tenir en compte el caràcter específic de l’escola rural (art. 114.7).

Una de les principals novetats en aquesta matèria organitzativa del treball docent és la previsió legal de la intervenció de les direccions dels centres públics en el procediment d’aprovació de les plantilles pel Departament: es fixa el tràmit preceptiu de les propostes de les direccions, d’acord amb el projecte educatiu, en relació amb la plantilla docent, i també en relació amb els requisits dels llocs de treball ordinaris i amb els perfils dels llocs de treball específics o dels d’especial responsabilitat.

La LEC, per tant, manté el nom tradicional de “plantilles docents”, però n’amplia el contingut al de les relacions de llocs de treball, per diferents motius: per a especificar els sistemes de provisió de cada lloc de treball; per a detallar els requisits d’ocupació dels llocs i, finalment, per a donar publicitat a les retribucions complementàries dels llocs de treball docent.

2.5. Tipus de llocs de treball (art. 114.2.c)


La Llei diferencia entre tres tipus de llocs de treball:

a) ordinaris (amb o sense requisits “addicionals” de titulació, art. 102.2);

b) específics (o “singulars”, DT 9), amb un perfil específic, art. 115.1 i 123.4);

c) de provisió especial o d’especial responsabilitat, art. 99.2, 102 i 115.2).

Hi ha una coincidència entre els tipus de llocs i els tres sistemes de provisió (concursos de mèrits: ordinari o concurs general i concurs específic de mèrits; i procediment de provisió especial, que no es resol per concurs de mèrits).

Els llocs de treball específics “exigeixen tècniques de treball o responsabilitats especials o condicions d’ocupació amb peculiaritats pròpies, especificades a les plantilles de professorat, d’acord amb el projecte educatiu” (art. 123.6).

Els llocs d’especial responsabilitat estan reservats per al professors “que formen l’equip de suport als òrgans de govern del centre per al desenvolupament del projecte educatiu” (art. 102.1 i 115.2) i es proveeixen per “un sistema de provisió de caràcter extraordinari” (art. 99.2).

3) Doble estructura a la funció pública docent. Accés als cossos.

Accés als llocs

3.1. Sistema d’ingrés als cossos (art. 119)

El sistema d’ingrés als cossos és de concurs oposició, que inclou una fase de pràctiques, per mitjà de convocatòria pública, que ha de garantir els principis d’igualtat, publicitat, mèrit i capacitat (art. 119.1). En la fase de concurs es valoren, entre altres mèrits, la formació acadèmica, l’experiència docent prèvia i l’acreditació del domini de llengües estrangeres.

En la fase d’oposició es valoren els coneixements específics de l’especialitat docent a la qual s’opta, la capacitat pedagògica i el domini de les tècniques necessàries per a l’exercici docent. Les proves poden incloure una entrevista (art. 119.1 i 3).

El període de pràctiques permet valorar el grau de desenvolupament de les competències professionals dels candidats (art. 119.2).

S’ha d’acreditar un coneixement suficient i adequat del català, tant en l’expressió oral com en l’escrita, d’acord amb les competències corresponents al nivell C2 del Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües, i s’ha d’acreditar un nivell de competències corresponent al nivell B2 del Marc pel que fa al domini de llengües estrangeres, sens perjudici del nivell exigit per a accedir a l’especialitat de llengües estrangeres (art. 119.5).

Per primera vegada, en una norma s’estableix que “les proves de l’oposició es fan en català, sens perjudici de les excepcions parcials que es puguin establir per reglament en l’accés a especialitats lingüístiques, i han d’incloure coneixements sobre les institucions i la cultura catalanes” (art. 119.6).

3.2. Sistemes de provisió: concurs i provisió especial

Correspon al Govern regular els procediments de provisió de llocs de treball docent (117.1.f), procediments establerts per als diferents tipus de llocs de treball: ordinaris, específics i de provisió especial (art. 114.2.c).

Hi ha dos sistemes de provisió: el sistema ordinari de concurs (de mèrits) i el sistema extraordinari de provisió especial (art. 99.2 i 123.1). Els concursos de mèrits de provisió de llocs de treball es fan per mitjà de convocatòria pública i poden ésser generals o específics (art. 123.1). Els concursos generals són el procediment normal de provisió de llocs de treball docents (art. 123.5).

Els concursos específics (o de llocs singulars) es convoquen per als llocs de treball docents específics que exigeixen tècniques de treball o responsabilitats especials, i poden exigir l’elaboració de memòries o la realització d’entrevistes (art. 123.6).

Els llocs de treball d’especial responsabilitat que donen suport als òrgans de govern del centre per al desenvolupament del projecte educatiu (art. 115.2), quan s’han de cobrir amb professorat que no tingui destinació obtinguda per concurs en el mateix centre docent, es cobreixen per mitjà de convocatòria pública, pel procediment de provisió especial, d’acord amb el que el Govern estableixi per reglament. La provisió d’aquests llocs ha d’atendre criteris de publicitat, transparència, igualtat i capacitat, i ha de valorar en tot cas la idoneïtat dels candidats amb relació a les responsabilitats exigides per a ocupar el lloc de treball (art. 124.1).

Els docents que cessin en un lloc de treball ocupat per provisió especial o que en siguin remoguts resten adscrits a la zona educativa corresponent al lloc de treball que havien obtingut amb anterioritat per concurs de mèrits, i tenen preferència per a ocupar, amb caràcter definitiu, la primera vacant pròpia de llur especialitat, sense necessitat de participar en un concurs de provisió (art. 124.3).

4) La carrera professional docent i el nou sistema retributiu

4.1. La carrera (o promoció) professional docent

La LEC utilitza indistintament les expressions “carrera professional” o “promoció docent” per a referir-se al nou model de carrera, dins el mateix cos docent o amb canvi de cos, que permet l’exercici del dret de promoció professional. [Vegeu “carrera professional”, art. 116.1, 128.1, 136.1.b; “carrera docent”, art. 131.3, 145.2; “promoció docent”, art. 131.1; “promoció professional”, art. 186.1.c.].

La promoció docent s’articula sobre la base d’una avaluació periòdica de la tasca professional feta (art. 131.1), ja que l’avaluació de l’exercici docent ha de permetre l’acreditació dels mèrits dels docents per a la promoció professional (art. 186.1.c). I l’avaluació positiva de l’exercici dels càrrecs unipersonals de govern s’ha de tenir en compte en la valoració de la carrera docent (art. 145.2).

L’article 128 de la LEC regula els quatre procediments de carrera professional docent, els dos primers comporten canvi de cos (modalitats de promoció “interna”), mentre que els altres dos permeten la promoció dins el mateix cos:

a) Promoció interna entre cossos docents de diferent subgrup de classificació, eventualment amb canvi de centre de destinació.

b) Promoció [horitzontal] a altres cossos docents del mateix subgrup de classificació.

c) Promoció [interna horitzontal] docent per mitjà de l’adquisició progressiva de graus docents o de l’adquisició de la categoria superior de sènior.

d) Obtenció del reconeixement de noves especialitats del mateix cos, sense canvi de lloc.

4.2. La promoció interna (art. 129)

Els funcionaris del cos de mestres i del cos de professors tècnics, classificats en el subgrup A2, poden accedir al cos de professors d’educació per mitjà del sistema de concurs oposició per un torn de reserva a les convocatòries corresponents, sempre que tinguin la titulació requerida per a accedir al cos corresponent i tinguin una antiguitat mínima de sis anys com a funcionaris de carrera en el cos de procedència (art. 1291).

L’accés al cos de catedràtics d’educació per concurs de mèrits és un procediment de promoció interna, regulat per l’article 120.

4.3. L’adquisició de graus docents (art. 131)

L’adquisició de graus docents forma part de la carrera horitzontal, sense canvi de lloc ni de cos, regulada per l’article 131, basada en una avaluació periòdica de la tasca professional feta, amb criteris de transparència, objectivitat, imparcialitat i no-discriminació. Els set graus es poden adquirir progressivament, cada període de cinc anys i tenen assignat un complement retributiu.

4.4. La categoria superior de sènior (art. 132)

Dins el cos de mestres i el cos de professors tècnics de la Generalitat de Catalunya, i amb el límit global màxim del 30% del nombre de places de cadascun dels cossos, la carrera docent permet d’assolir la categoria superior de sènior als funcionaris docents que hagin obtingut en el mateix cos quatre graus personals docents.

Per a assolir aquesta categoria cal superar un procés selectiu convocat amb aquest objecte, en el qual la comissió de valoració ha de comprovar els mèrits docents i formatius, l’exercici de la docència i els coneixements de l’especialitat per part dels aspirants, que han d’acreditar, si no ho han fet anteriorment, un coneixement suficient i adequat del català, tant en l’expressió oral com en l’escrita.

L’adquisició de la categoria superior de sènior atorga el dret a percebre el complement retributiu corresponent i es valora com a mèrit docent específic en tots els concursos públics de mèrits.

4.5. Nou sistema retributiu docent (art. 136.1)

El nou sistema retributiu docent a la LEC inclou les següents retribucions complementàries:

a) Complement general docent / complement de formació inicial

b) Complement de carrera professional per grau personal

c) Complement de lloc de treball o funció docent: especial dificultat tècnica, especial dedicació o responsabilitat; també més dedicació, la innovació i la recerca educativa i la implicació en el millorament dels rendiments escolars

d) Complement pel reconeixement de la funció directiva

e) Complement per haver assolit la categoria superior de sènior

f) Complement de consolidació per exercir prèviament la funció directiva (117.1.d)

El Govern ha d’establir la quantia de les retribucions complementàries docents tenint en compte les responsabilitats atribuïdes als cossos docents i els factors següents (especificats per l’art. 136.2):

a) La progressió assolida en la carrera professional

b) La dificultat tècnica, la responsabilitat, la dedicació especial, la incompatibilitat per a exercir determinades funcions i ocupar determinats llocs de treball o les condicions en què es desenvolupa la tasca corresponent al lloc de treball docent.

c) El rendiment o els resultats obtinguts en el treball docent i l’esforç i la innovació amb què es porta a terme.

4.6. Complements retributius del director

La LEC regula les retribucions complementàries dels directors docents en diferents preceptes:

1) Complement de lloc de treball o funció docent [art. 136.1.c), 136.2 i 142.10]

2) Complement de consolidació de part del complement específic, quan cessa el director [art. 117.1.d)]

3) Complement pel reconeixement de la funció directiva, que no va lligat en absolut al requisit d’haver cessat en el càrrec directiu [art. 136.1.d)]

4) L’avaluació positiva de l’exercici de la funció directiva en els successius mandats permet al director o directora consolidar un grau personal docent superior al que tindria reconegut si no hagués exercit la direcció [art. 145.2]

4.7. Garanties retributives

L’article 127.2 introdueix una garantia retributiva per al funcionari docent que cessi en un lloc de treball de l’Administració de la Generalitat: Els docents que ocupen llocs de treball no reservats exclusivament a funcionaris docents de l’Administració de la Generalitat, si en són remoguts discrecionalment o per alteració o supressió del lloc de treball, tenen les mateixes garanties de tipus retributiu que les establertes amb caràcter general per la normativa de funció pública per als casos de remoció i cessament. Per a aquests casos s’estableix un nou component de les retribucions complementàries dels funcionaris docents fixats per l’article 136.1, equivalent a una part de les retribucions complementàries lligades al lloc de treball del qual han estat remoguts. La quantia d’aquest component s’ha d’equiparar, com a mínim, amb el complement per l’exercici previ de la funció directiva establert per l’article 136.1.d).

Els efectes dels drets retributius corresponents al component de les retribucions complementàries, establert per l’article 127.2, es reconeixen a partir de la data d’entrada en vigor de la Llei 7/2007, de l’Estat (DA 16.2).