dilluns, 20 de juny de 2011

Actes administratius

Ús dels verbs referits als actes administratius en l’exercici de l’autonomia dels centres públics

Han passat ja dos mesos des de la finalització del meu curs de formació sobre l’autonomia dels centres educatius, que em va permetre oferir-vos a tots vosaltres, els seguidors del blog, un seguit de quadres que permetien distribuir els diferents instruments educatius en què es concreten tots els àmbits de l’autonomia. Aquests dies he tornat a revisar tot aquell material didàctic per preparar una altra intervenció en una sessió formativa que impartiré al final d’aquest curs, i m’he adonat que encara és possible esprémer una mica més la informació que contenen aquelles graelles.

Com podreu comprovar en el quadre que penjo avui en el blog, sense comentaris (les conclusions són fàcils d’extreure, ja hi arribareu vosaltres mateixos), he reorganitzat els diferents verbs que s’utilitzen en descriure les actuacions administratives en l’exercici de l’autonomia dels centres públics, prenent com a criteri d’ordenació les tres fases clàssiques de qualsevol procediment administratiu (l’inici, els actes de tràmit i la finalització del procediment), diferenciant els actes definitius (resolucions) dels tràmits i posant en relació aquestes paraules amb els diferents responsables de l’exercici de l’autonomia.


Ja tindré ocasió, abans de marxar de vacances, de fer-vos un resum de la meva intervenció en el curs de formació de directors.



Descarregueu-vos el document



dilluns, 6 de juny de 2011

L’experimentació educativa en l’àmbit de l’autonomia dels centres educatius

A la Marta Duñach

Ara fa uns dies em van consultar si la normativa actual, després de l’aprovació de la LEC, preveu encara la possibilitat que els centres educatius facin “experimentacions educatives” o les anomenades “proves pilot”. D’entrada, em va sobtar la pregunta, perquè tinc clar que “l’experimentació, la innovació i la recerca educatives” són conceptes directament relacionats entre ells que caben tots dins l’àmbit de l’autonomia pedagògica i organitzativa dels centres educatius. Però en repassar, una vegada més, els preceptes de la LEC que fan referència a aquestes tres paraules, he comprovat que no sempre van lligades totes tres, i he aprofitat aquesta recerca puntual que vaig fer sobre “l’experimentació educativa” en la Llei, per a informar-vos avui de les conclusions a què he arribat, després d’analitzar els textos de la LEC i de la LOE, de manera complementària.



1) Derogació de la Llei de centres docents experimentals

La LEC deroga explícitament, i en la seva totalitat, la Llei 8/1983, del 18 d’abril, de centres docents experimentals (disposició derogatòria 1.a LEC), i d’altra banda, la LEC no inclou cap precepte que reguli aquesta tipologia de “centres educatius experimentals”, que no he trobat esmentats en cap precepte de la Llei. Però d’això no hem de deduir que els centres no puguin fer, en l’exercici de la seva autonomia pedagògica i organitzativa, “experimentacions educatives”, ja que el que ha fet la LEC és, simplement, no recollir la tipologia de “centres experimentals”, però no ha eliminat les “experimentacions dels centres educatius”.

2) La innovació, recerca i experimentació educatives a la LEC

Al preàmbul de la LEC, quan s’enumeren les competències exclusives en matèria d’educació atribuïdes a la Generalitat i desenvolupades per la LEC, s’inclou “la innovació, la recerca i l’experimentació educatives” (esmentada, explícitament, a l’apartat d) de l’article 131.2 EAC), però en el cos del text legal no he sabut trobar un desplegament conjunt d’aquests tres conceptes.

Repassem, com sempre, els textos:

— L’article 84 LEC en regular els projectes d’innovació pedagògica i curricular menciona “la innovació (pedagògica i curricular)” [3 vegades] i “la recerca” [1 vegada], però no fa cap referència explícita a “l’experimentació” (vegeu també l’article 16 del Decret d’autonomia).

— L’article 86.3 LEC, entre les funcions dels serveis educatius, preveu la col•laboració amb els centres en “la innovació educativa” i el suport als centres en la dinamització de llurs “projectes d’innovació” i en l’intercanvi “d’experiències i bones pràctiques educatives”, però tampoc no fa esment a “l’experimentació educativa”.

— L’article 100 LEC fixa l’oferta, per part de l’Administració educativa, de serveis d’assessorament, orientació i suport per a la gestió de “la innovació en l’àmbit educatiu”.

— L’article 104.2 LEC és l’únic precepte en què, en enumerar les funcions dels professors, s’esmenta explícitament el concepte “experimentació” en el mateix context de “la recerca i el millorament continu dels processos d’ensenyament” (apartat h) de l’art. 104.2 LEC, que reprodueix literalment l’art. 91.1.l LOE).

— L’article 107 LEC estableix que l’Administració educativa faciliti a les associacions professionals de docents legalment constituïdes la participació en l’organització i la realització “d’activitats d’innovació”.

— L’article 110.5 LEC regula la possibilitat de convocatòries públiques per a concedir llicències o atorgar permisos retribuïts al professorat dels centres públics i concertats, amb l’objectiu de promoure “la recerca i la innovació educatives” entre els professors, sense mencionar tampoc “l’experimentació”.

— L’article 136.1.c) LEC, en establir l’estructura de les retribucions complementàries dels funcionaris docents, entre altres conceptes del nou complement de lloc de treball o funció docent, esmenta “la innovació i la recerca educativa i la implicació en el millorament dels rendiments escolars”. En aquest mateix sentit, l’apartat 2.c) d’aquest article 136, entre altres criteris per a establir la quantia de les retribucions complementàries, recull el rendiment o els resultats obtinguts en el treball docent i l’esforç i “la innovació” que es porten a terme.

— Finalment, l’article 178.1.c) LEC atribueix a la Inspecció d’Educació la funció de participar en el desplegament d’accions per al millorament de la pràctica educativa i del funcionament dels centres, i també dels processos de “reforma i innovació educativa”.


3) La innovació, recerca i experimentació educatives a la LEC

A la LOE, en canvi, es fa esment, reiteradament, de “la recerca, l’experimentació i la innovació educativa” en diferents preceptes:

— L’article 1.n) LOE considera entre els principis del sistema educatiu el foment i la promoció de “la recerca, l’experimentació i la innovació educativa”, que també formen part del conjunt de factors que afavoreixen la qualitat de l’ensenyament (art. 2.2 LOE).

— L’article 91.1.l) LOE inclou, entre les funcions dels professors, “la recerca, l’experimentació i la millora contínua” dels processos d’ensenyament corresponent (funcions docents que ja hem vist abans reproduïdes a l’art. 104.2.h LEC).

— L’article 120.4 LOE situa les experimentacions en el marc de l’autonomia dels centres, que “poden adoptar experimentacions, plans de treball, formes d’organització o ampliació de l’horari escolar en els termes que estableixin les administracions educatives”. Quan aquestes experimentacions, plans de treball o formes d’organització puguin afectar l’obtenció de títols acadèmics o professionals, han de ser autoritzats expressament pel Govern (art. 120.5 LOE).

— Finalment, l’article 129 LOE atribueix al claustre de professors la competència de “promoure iniciatives en l’àmbit de l’experimentació i de la recerca pedagògica”.


4) Conclusió

D’una interpretació conjunta de la LEC i la LOE es pot concloure que encara que no s’esmenti explícitament “l’experimentació educativa”, els projectes d’innovació pedagògica i curricular (art. 84 LEC, art. 16 D_aut), els acords de coresponsabilitat (art. 48.5, 50.3, 92 i 98.2 LEC i art 12 D_aut) i les estratègies didàctiques pròpies (D_aut, art. 17 i DA 23) poden comportar activitats educatives experimentals, a més de la innovació i la recerca, com a factors de la qualitat educativa. Reprodueixo, a continuació, tres preceptes del Decret d’autonomia en què queda palesa aquesta relació entre la innovació (i, implícitament, també l’experimentació) i la qualitat i excel•lència educatives:

“Els centres poden desenvolupar projectes d’innovació pedagògica i curricular, d’acord amb el seu projecte educatiu, amb l’objectiu d’afavorir la millora de la qualitat del servei educatiu que presten i, en particular, la millora dels resultats educatius” (art. 16.1 D_aut).

“El Departament d’Educació ha de prioritzar els acords de coresponsabilitat amb els centres que desenvolupin estratègies orientades a assegurar l’equitat i a millorar els resultats educatius en entorns de característiques socioeconòmiques i culturals especialment desafavorides o singulars, o projectes d’excel•lència educativa que aportin experiències de qualitat al sistema educatiu” (art. 12.2 D_aut).

“En la concreció i desenvolupament del currículum, que s’ha de recollir en el projecte educatiu, els centres poden implantar estratègies didàctiques pròpies que requereixin una organització horària de les matèries diferent de l’establerta amb caràcter general, amb l’objectiu fonamental de millorar els resultats educatius de l’alumnat i els processos d’ensenyament i aprenentatge” (art. 17.1 D_aut).

A la LEC s’ha produït, per tant, un aparent buit en alguns preceptes que no mencionen l’experimentació al costat de la innovació i recerca (i millora) educatives, buit que cal emplenar amb la previsió explícita de l’article 131.2.d) de l’Estatut d’autonomia i dels preceptes de la LOE que he esmentat abans.

dissabte, 4 de juny de 2011

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (29) [Equip docent - Equip de suport - Equipaments escolars]

[Continuo avui amb la sèrie sobre el lèxic de l’autonomia dels centres educatius, que vaig interrompre fa ja unes quantes setmanes.]




Equip docent


1. Àmbit. L’equip docent que intervé en un mateix grup classe o en el mateix curs. L’equip docent és responsable de l’avaluació dels alumnes. Els mecanismes interns de coordinació en els equips docents. Treball en equip dels docents. Treball en equip de la direcció amb els membres de l’equip directiu.


2. Coordinació de l’equip docent i treball en equip


—En les etapes que integren l’educació bàsica, s’ha de garantir la coordinació dels integrants de l’equip docent que intervenen en un mateix grup classe (art. 79.2 LEC). Se n’ha de garantir la coordinació del tutor amb tot el professorat i amb els professionals d’atenció educativa.


—En els ensenyaments postobligatoris, correspon al tutor o tutora de cada grup garantir l’atenció educativa general dels alumnes, directament i per mitjà de l’orientació de l’acció conjunta de l’equip docent (art. 80.2 LEC).


—Les normes d’organització i funcionament del centre han de preveure els criteris per a la formació dels equips docents i els mecanismes interns de coordinació en els equips docents (art. 22.1.a D_aut).


Correspon a les administracions educatives potenciar els equips de professors que imparteixin classe en el mateix curs, com també la col·laboració i el treball en equip dels professors que imparteixin classe a un mateix grup d’alumnes (art. 130.1 LOE).


Els professors també han de participar en la presa de decisions pedagògiques que corresponen al claustre, als òrgans de coordinació docent i als equips de professors que imparteixin classe en el mateix curs (art. 119.3 LOE).


—La funció docent ha d’incorporar els valors de la col·laboració, de la coordinació entre els docents i els professionals d’atenció educativa i del treball en equip (art. 104.5 LEC). S’ha d’afavorir i facilitar el treball en equip del personal del centre (art. 19.1.c D_aut i art. 25.3 D_dir). Les concrecions organitzatives han de buscar la implicació de tot el personal en el treball en equip (art. 50.1 D_aut).


—Les funcions de la direcció comporten l’exercici d’un lideratge distribuït i del treball en equip amb els membres de l’equip directiu i, si s’escau, del consell de direcció (art. 3.2 D_dir).


—Entre les funcions dels òrgans unipersonals de coordinació, hi ha la coordinació d’equips docents i de departaments (art. 41.2 D_aut).




3. Avaluació de l’alumnat.


—Excepcionalment, es pot autoritzar la promoció d’un alumne de l’ESO amb avaluació negativa en tres matèries quan l’equip docent consideri que la naturalesa de les matèries no li impedeix seguir amb èxit el curs següent, es consideri que té expectatives favorables de recuperació i que l’esmentada promoció beneficiarà la seva evolució acadèmica (art. 28.3 LOE). Les administracions educatives han de regular les actuacions de l’equip docent responsable de l’avaluació.


—Els alumnes que passin de curs sense haver superat totes les matèries de l’ESO han de seguir els programes de reforç que estableixi l’equip docent i han de superar les avaluacions corresponents (art. 28.5 LOE).




Equip de suport (al desenvolupament del projecte educatiu)




1. Definició. La LEC introdueix un concepte nou quan preveu dins de la plantilla docent uns llocs de treball d’especial responsabilitat que tenen com a finalitat donar suport als òrgans de govern per al desenvolupament del projecte educatiu.




2. Llocs de treball d’especial responsabilitat.


La plantilla dels centres públics pot incloure llocs d’especial responsabilitat que donen suport als òrgans de govern del centre per al desenvolupament del projecte educatiu i l’aplicació del projecte de direcció (art. 115.2 LEC i art. 49.3 D_aut)


Els centres públics disposen d’un conjunt de docents i de professionals d’atenció educativa que formen l’equip de suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre (art. 102.1 LEC).


—Aquests llocs tenen un perfil específic a fi d’assegurar la continuïtat del projecte educatiu, (art 115.1 LEC).


Alguns docents dels centres són nomenats per provisió especial a partir d’una convocatòria per a equips docents de gestió amb un projecte educatiu (art. 124.2 LEC).




3. Professionals d’atenció educativa.


Els centres educatius poden disposar de professionals d’atenció educativa, que han de tenir la titulació, la qualificació i el perfil professionals adequats, per a complementar l’atenció educativa als alumnes, en funció de les necessitats de cada centre, i donar suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre, coordinadament amb els docents ( art. 108.1 LEC).




4. Administrador del centre.


—Correspon a l’administrador assistir la direcció en la gestió administrativa i econòmica del centre i donar-li suport en l’exercici de les funcions corresponents (art. 140 LEC).


5. Claustre del professorat i consell escolar.


—El claustre del professorat dels centres públics té la funció de donar suport a l’equip directiu i, si escau, al consell de direcció, en el compliment de la programació general del centre (art. 146.2.g LEC) i per al compliment del projecte de direcció (art. 48.2 D_aut)..


—Al consell escolar li correspon vetllar i donar suport a l’equip directiu per al compliment de la programació anual del centre i del projecte de direcció (art. 46.1 D_aut).


Equipaments escolars (del centre)


1. Context. Dependències i equipaments. Instal·lacions i equipaments. Espais, instal·lacions i equipaments. Normativa general sobre construccions i equipaments escolars. Equipaments i materials.


2. Organització dels espais escolars i dels entorns d’aprenentatge.


Els projectes constructius de centres educatius han de definir espais, instal·lacions i equipaments que maximitzin la sostenibilitat, redueixin l’impacte ambiental i permetin integrar les tecnologies digitals (art. 87 LEC).


—El Consell Escolar de Catalunya ha de ser consultat preceptivament sobre les normes generals sobre construccions i equipaments escolars (art. 171.3.c LEC).


3. Àmbit de la convivència. Es consideren faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre educatiu el deteriorament greu de les dependències o els equipaments del centre (art. 37.1.b LEC).


4. Centres educatius de formació professional. tenen la consideració de centre educatiu per als estudis de formació professional els centres situats en instal·lacions i equipaments d’agents econòmics, empreses i institucions que siguin autoritzats pel Departament (art. 72.2 LEC).




5. Ús social dels centres educatius.


L’ajuntament adopta les mesures oportunes en matèria de vigilància, manteniment i neteja dels locals i instal·lacions emprades, respon que els equipaments i materials del centre eventualment emprats per a l’exercici de l’activitat romanen en perfecte estat d’ús (art. 54.2 D_aut).


La direcció dels centres fixa l’import de la compensació econòmica derivada de l’activitat a desenvolupar, la qual ha de respondre a la finalitat de donar cobertura a tota la despesa generada, tant corrent com de reposició de material i de reparació d’instal·lacions i equipaments eventualment malmesos (art. 54.4 D_aut)


[Vegeu “instal·lacions”]