divendres, 7 de setembre de 2012

Evolució recent del sistema educatiu de Catalunya (2000-2012)

L'any 2004 vaig tenir l'ocasió de repassar l'evolució del sistema educatiu de Catalunya, en especial la de les plantilles docents, entre el curs 1990-1991, en què es va aprovar la LOGSE, i el 2003-2004, una vegada finalitzat el llarg període d'implantació de la reforma educativa del 1990 (1).

Avui, quasi vuit anys després d'aquell treball, completaré les dades referents al creixement del sistema educatiu fins a l'actualitat, per tal d'analitzar aquest darrer període en què s'han aprovat diverses lleis orgàniques educatives, la LOCE (2002) i la LOE (2006), i la LEC (2009), que fa temps que comento en aquest blog.

En els darrers 12 cursos els centres públics han vist incrementat en un 47,0% l'alumnat escolaritzat (268.096 alumnes més entre el curs 2000-2001 —570.312 alumnes— i el 2011-2012 —838.408 alumnes—), a diferència del que havia passat en el període d'implantació de la LOGSE, on es va produir una disminució significativa dels alumnes escolaritzats en els ensenyaments de règim general: així, entre el curs 1990-1991 i el curs 2000-2001 els centres públics de Catalunya van perdre un total de 131.685 alumnes (el 19,7%). Malgrat aquesta disminució d'alumnat, les plantilles de professorat es van incrementar en 5.547 professors (un 14,7%) al llarg del període d'implantació de la reforma educativa de la LOGSE.

Com a conseqüència d'aquest doble fenomen (decrement de l'alumnat i increment simultani de la plantilla docent) les ràtios d'alumnes per professor van millorar fins a nivells mai coneguts: en l'educació infantil i primària la ràtio alumnes/mestre va passar de 19,3 el curs 1990-1991 a 12,3 el curs 2000-2001, i en els ensenyaments secundaris la ràtio alumnes/professor va baixar de 15,1 el curs 1990-1991 a 12,5 el curs 2000-2001.
Les ràtios actuals han mantingut els nivells següents:
Curs Alumnes / mestre Alumnes / professor
2009-2010 12,1 10,7
2010-2011 12,3 10,1
2011-2012 13,0 10,4

El fort creixement de l'alumnat en un 47,0% entre el curs 2000-2001 i 2011-2012, que he mencionat abans, s'ha vist compensat amb un increment de la plantilla docent dels centres i serveis educatius en un 41,7% (19.544 professors més en aquest mateix període).
Curs Plantilla docent Increment %
2000-2001 46.902
2001-2002 47.237 335 0,7
2002-2003 47.720 483 1,0
2003-2004 49.162 1.442 3,0
2004-2005 51.524 2.362 4,8
2005-2006 53.701 2.177 4,2
2006-2007 59.829 6.128 11,4
2007-2008 63.310 3.481 5,8
2008-2009 66.061 2.751 4,3
2009-2010 66.567 506 0,8
2010-2011 66.771 204 0,3
2011-2012 66.431 -340 -0,5

Tanmateix, el creixement de les despeses de personal docent (nòmines) ha estat superior al de la plantilla docent, com analitzarem després en el punt (3) d'aquest post. De moment em limito a destacar el indicador següent: entre els anys 2000 i 20012 el capítol I del pressupost inicial del Departament d'Ensenyament s'ha incrementat en 1.323,6 milions d'euros (un +102,6%). Vegeu, a continuació, l'evolució anual de les xifres pressupostàries entre el 2000 i el 2012 corresponents al capítol del personal docent:
Evolució de les despeses de personal docent
Anys Capítol I personal docent (Pressupost inicial) Increment %
2000 1.290,3
2001 1.339,9 49,6 3,8
2002 1.395,2 55,3 4,1
2003 1.585,4 190,2 13,6
2004 1.729,5 144,1 9,1
2005 1.872,5 143,0 8,3
2006 2.071,9 199,4 10,6
2007 2.343,8 271,9 13,1
2008 2.579,1 235,3 10,0
2009 2.758,1 179,0 6,9
2010 2.685,3 -72,8 -2,6
2011 2.606,4 -78,9 -2,9
2012 2.613,9 7,5 0,3
(milions d'euros)
Durant aquest mateix període el pressupost inicial del Departament d'Ensenyament va créixer en menor proporció: un increment de +2.256,8 milions d'euros (un +95,9%) entre 2000 i 2012.
Evolució del Pressupost Inicial del Departament d'Ensenyament
Anys Pressupost inicial total Increment %
2000 2.354,2
2001 2.493,6 139,4 5,9
2002 2.705,1 211,5 8,5
2003 2.903,7 198,6 7,3
2004 3.376,0 472,3 16,3
2005 3.759,3 383,3 11,4
2006 4.177,0 417,7 11,1
2007 4.540,2 363,2 8,7
2008 4.881,3 341,1 7,5
2009 5.122,0 240,7 4,9
2010 5.317,6 195,6 3,8
2011 4.894,3 -423,3 -8,0
2012 4.611,0 -283,3 -5,8
(milions d'euros)
Analitzaré, a continuació, una selecció dels indicadors més significatius d'aquest darrer període de dotze anys en què ha coincidit l'expansió del sistema educatiu de Catalunya amb una assignació molt important de recursos humans als centres públics, i amb un increment de la despesa de nòmines en una proporció superior a altres factors, per exemple al creixement de l'alumnat dels centres públics. Quan calgui, compararé també les dades d'aquest període recent de l'evolució del sistema educatiu de Catalunya amb el període d'implantació de la LOGSE (1990-2000), que ja vaig analitzar en l'estudi que he esmentat abans (publicat el 2005).
(1) Evolució de l'oferta educativa d'educació infantil 3 anys en els centres públics

L'oferta del segon cicle de l'educació infantil ha evolucionat de manera espectacular: s'ha passat de 4.913 grups d'educació infantil el curs 2000-2001 als actuals 7.580 en aquest curs 2011-2012 (amb un increment del 54,2%); en P3 l'increment ha estat superior: dels 1.590 grups del curs 2000-2001 als 2.559 grups el curs actual, amb un increment del 60,9%.
L'evolució de la plantilla de mestres d'educació infantil s'ha incrementat en una proporció superior als grups: s'ha passat d'una plantilla de 6.118 mestres el curs 2000-2001 (amb una ràtio d'1,24 mestres/grup) als actuals 10.036 mestres (amb una ràtio d'1,32 mestres/grup).

Aquesta situació actual contrasta molt amb la del curs 1990-1991, quan es va aprovar la LOGSE: en aquell curs, on per primera vegada es va iniciar la implantació d'aquest nivell educatiu, només hi havia 197 grups de P3 dels 3.347 grups de tota l'etapa de l'educació infantil (llavors, amb una ràtio d'1 mestre per grup).

En definitiva, entre el 1990-1991 i el 2011-2012 l'oferta de grups d'educació infantil s'ha incrementat en un 126,4%.
Evolució de l'educació infantil en els centres públics
Curs Grups P3 Total grups ed. infantil
1990-1991 197 3.347
1991-1992 604
1992-1993 997
1993-1994 1.235
1996-1997 1.553 4.908
2000-2001 1.590 4.913
2005-2006 2.101 6.140
2011-2012 2.559 7.580

El creixement de 969 grups de P3 entre el 2000-2001 i el curs actual 2011-2012 (un 60,1%) correspon al creixement continu dels naixements entre els anys 1998 i 2008 a Catalunya: hem passat de 56.572 naixements l'any 1998 a 89.024 naixements l'any 2008, amb un increment de 32.452 naixements entre els dos anys (un +57,3%). A partir de l'any 2009 es produeix un decreixement dels naixements: 84.849 l'any 2009 i 84.015 l'any 2010.

(2) Creixement de l'alumnat dels centres públics 2000-2012

Com ja he comentat abans, entre els cursos 2000-2001 i 2011-2012 l'alumnat als centres públics s'ha incrementat en 268.096 alumnes (un 47,0%). Malgrat aquest fort creixement de l'alumnat, la ràtio alumnes/professor s'ha mantingut pràcticament estable, gràcies a l'increment simultani de les plantilles docents (en els dotze cursos hi ha hagut un increment de plantilla docent de 19.544 professors, un 41,7%).
 
Curs Alumnat centres públics Increment %
2000-2001 570.312
2001-2002 574.167 3.855 0,7
2002-2003 593.897 19.730 3,4
2003-2004 616.487 22.590 3,8
2004-2005 637.391 20.904 3,4
2005-2006 655.505 18.114 2,8
2006-2007 680.576 25.071 3,8
2007-2008 716.438 35.862 5,3
2008-2009 752.601 36.163 5,0
2009-2010 782.000 29.399 3,9
2010-2011 806.439 24.439 3,1
2011-2012 838.408 31.969 4,0

L'evolució de la ràtio alumnes/professor ha passat, a primària, de 19,3 el curs 1990-1991 a 13,0 el curs 2011-2012, i a secundària, de 15,1 el curs 1990-1991 a 10,4 el curs 2011-2012. Els dos últims cursos aquesta ràtio ha pujat lleugerament en haver-se congelat les plantilles docents malgrat el creixement d'alumnes:
Curs Alumnes/mestre Alumnes/professor
1990-1991 19,3 15,1
2000-2001 13,8 9,5
2002-2003 12,4 10,9
2003-2004 12,3 10,8
2004-2005 12,0 10,6
2005-2006 11,9 10,4
2006-2007 10,9 10,3
2007-2008 12,0 10,3
2008-2009 11,9 10,2
2009-2010 12,1 10,7
2010-2011 12,3 10,1
2011-2012 13,0 10,4

(3) Evolució del pressupost del Departament d'Ensenyament, en especial la de les nòmines de personal docent

Com he comentat abans, entre els anys 2000 i 2012 el pressupost inicial total del Departament d'Ensenyament s'ha incrementat en un 95,9% i ha passat dels 2.354,2 M€ l'any 2000 als 5.317,6 M€ l'any 2010 i a 4.611,0 aquest any 2012. En aquest mateix període, les nòmines del personal docent s'han incrementat, en una proporció superior a la del pressupost total, en un 102,6% des dels 1.290,3 M€ l'any 2000 fins als 2.613,9 M€ l'any 2010 (vegeu els quadres evolutius del capítol I docent i del pressupost inicial del Departament d'Ensenyament que he recollit a la introducció).

Per explicar aquest increment de les nòmines en una proporció molt superior a altres aspectes del sistema educatiu, com per exemple els alumnes dels centres públics, hem de recórrer a diferents factors:

(a) Increment de les retribucions dels empleats públics:

Entre els anys 2000 i 2009 les retribucions bàsiques i complementàries dels funcionaris docents es van incrementar en un 29,91% acumulat, segons la següent evolució anual:
Anys % Increment retribucions
2000 +2
2001 +2
2002 +2
2003 +2
2004 +2
2005 +2,5
2006 +2,7
2007 +3,85
2008 +4,5
2009 +3
2010 -2,5
2011 -5,0

(b) Increment de les pagues extraordinàries dels funcionaris públics:

Entre els mesos de juny de 2003 i desembre de 2006 les pagues extraordinàries van incorporar, progressivament, el 100% del complement de destinació. A continuació, entre els mesos de juny de 2007 i desembre de 2009 es va anar incorporant a les pagues extraordinàries el 100% dels complements específics.

L'increment del complement de destinació en les pagues extraordinàries ha comportat uns 341,6 M€ entre el 2007 i el 2011; a més, la incorporació gradual dels complements específics a les pagues extraordinàries ha comportat un total de 498,4 M€ en aquest mateix període. Si es sumen les dues millores retributives, suposa un total de 840,0 M€ durant aquests darrers cinc anys.
(c) Increment de la despesa dels estadis docents:

Entre els anys 2004 i 2011 els estadis docents han sofert un doble increment (per una part, l'increment dels imports mensuals, i per una altra, l'increment del nombre de perceptors).
L'increment dels perceptors del complement retributiu d'estadis docents ha estat superior al 36,4% entre els anys 2004 i 2012: així, els perceptors han passat de 37.589 professors l'any 2004 (que cobraven un total de 107.550 estadis mensuals, amb una mitjana de 2,86 estadis/professor) a 51.285 perceptors l'any 2012, que cobren un total de 140.800 estadis mensuals, amb una mitjana de 2,74 estadis/professor).

L'increment dels imports dels estadis en el darrer període 2000-2012 (un 54,3%, passant de 378,11 €/mes els cinc estadis l'any 2000 als 583,38 €/mes l'any 2012) és molt superior al del període 1995-2000 (amb un increment del 9,7%, de 344,55 €/mes els cinc estadis l'any 1995 a 378,11 €/mes els cinc estadis l'ant 2000). Aquest any 2012 la mitjana dels cinc estadis a la resta de comunitats autònomes és de 395,01 €/mes els cinc estadis, mentre que a Catalunya aquest import mensual ascendeix a 583,38 €/mes.

Una altra novetat que ha incidit directament en l'increment de la despesa dels estadis docents és el fet que a partir del curs 2005-2006 estan percebent els complements dels tres primers estadis els funcionaris interins i substituts. Inicialment van rebre el reconeixement del primer estadi un total de 5.552 interins el curs 2005-2006, amb una despesa de 6,7 M€ anuals, i actualment estan cobrant aquest complement de promoció docent un total de 4.487 interins, amb una despesa anual de 6,3 M€. Els darrers tres anys, la despesa global acumulada per aquest concepte ha estat de 32,6 M€ (7.215 perceptors l'any 2010, 5.202 l'any 2011 i 4.487 aquest 2012).

Així la despesa en la nòmina anual per estadis docents ha passat de 146,4 M€ l'any 2005 a 188,3 M€ l'any 2011 (amb un increment del 28,6%), i amb una despesa total acumulada, al llarg d'aquests 7 anys, de 1.057,5 M€.

(d) Increment de la despesa pels complements específics dels càrrecs de direcció i de coordinació:

La plantilla de càrrecs de coordinació dels centres públics s'ha incrementat notablement entre els cursos 2000-2001 i 2005-2006; ha passat de 7.810 òrgans unipersonals de coordinació (amb dret a percebre complement específic pel càrrec de coordinació) a 16.621 entre aquests dos cursos (amb un increment del 112,8% en sis cursos), La plantilla de càrrecs ha continuat creixent fins a un total de 21.662 aquest curs 2011-2012 (amb un increment del 177,3% en tot el període).

L'increment de la despesa pels complements específics dels càrrecs de direcció i de coordinació entre els anys 2005 i el 2011 ha estat de 40,8 M€ (un 91,2%).

(e) Increment de les gratificacions extraordinàries per jubilació voluntària:

Els imports per les gratificacions extraordinàries per jubilació voluntària han passat de 3,6 M€ l'any 2004 a 16,3 M€ l'any 2010, amb una despesa total acumulada al llarg del període de 71,3 M€.

Aquest fortíssim creixement de la despesa per aquestes gratificacions coincideix amb l'increment del nombre de professors jubilats en els darrers anys: entre 1995 i 2000 es van jubilar un total de 1.926 docents, mentre que entre els anys 2001 i 2011 el total de professorat jubilat ha pujat a 11.277 professors.

(f) Increment de la plantilla de funcionaris dels cossos de catedràtics:

Durant els cursos 2207-2008, 2008-2009 i 2009-2010 es van resoldre tres convocatòries anuals d'accés als cossos de catedràtics, que van permetre accedir a aquests cossos un total de 3.270 professors. La despesa consolidada anual per retribuir la promoció professional d'aquest col·lectiu de professors ha estat, a partir de l'any 2010, d'11,1 M€ anuals (amb una despesa global acumulada per a tot el període 2008-2010 de 26,4 M€).

(4) Evolució de la plantilla de professorat dels centres públics

El creixement de les plantilles docents dels centres públics ha estat desigual en els dos períodes que estem analitzant, 1990-2000 i 2000-2012. En el primer, es va produir un increment de 5.547 dotacions (el 14,7%), repartides de manera desigual entre primària i secundària (el cos de mestres es va incrementar en 1.090 dotacions, el 4,7% de la plantilla inicial, i els cossos de secundària van assolir un increment superior, en 4.457 dotacions (el 30,7%).

En canvi, entre els cursos 2000-2001 i 2011-2012 el creixement global de la plantilla docent ha estat de 19.529 dotacions (el 41,6%), amb un repartiment entre primària i secundària radicalment diferent al del període anterior: en educació infantil i primària l'increment de plantilles ha arribat a 14.678 dotacions (el 67,1% de la plantilla del cos de mestres), mentre que en la resta de nivells educatius l'increment ha estat de 4.366 dotacions (el 18,1% de la plantilla inicial). Les plantilles dels serveis educatius han crescut en aquest mateix període un 49,9%.

La proporció entre les plantilles de primària i de secundària ha evolucionat de la següent manera en els darrers 22 anys:

1990-1991 —61,5% plantilla de mestres; 38,5% plantilla de secundària—
2000-2001 —47,6% plantilla de mestres; 52,4% plantilla de secundària—
2011-2012 —56,3% plantilla de mestres; 43,7% plantilla de secundària—.

També s'ha incrementat de manera molt significativa la plantilla dels òrgans de direcció i de coordinació dels centres públics: entre els cursos 2000-2001 i 2011-2012 els directors i els altres responsables dels equips de direcció han tingut un increment del 29,6% i 28,5%, respectivament (han passat de 2.083 directors el curs 2000-2001 a 2.701 aquest curs, i de 4.319 òrgans unipersonals de direcció a 5.550).

Com hem vist abans, la plantilla dels òrgans de coordinació amb complement específic ha crescut en un 177,3% entre el 2000-2001 i el curs 2011-2012 (han passat de 7.810 coordinadors en el 2000-2001 als actuals 21.662).

(5) Oferta pública d'ocupació docent i borsa de treball de personal docent

Un increment tan important de la plantilla docent ha permès al Departament d'Ensenyament convocar un elevat nombre de places a oposicions. Així, entre els anys 1991 i 2004 es van convocar un total de 17.938 places de tots els cossos docents, i entre el 2005 i el 2011 s'han convocat 27.506 noves places (amb un total de 45.444 places convocades entre 1991 i 2011).

El nombre de personal interí docent que ha superat els processos selectius ha estat desigual en els dos períodes: entre 1991 i 2004 van ingressar als cossos docents un total de 9.586 interins i substituts (el 39,2% de tots els seleccionats en aquest període); entre 2005 i 2011 el nombre d'interins i substituts seleccionats ha pujat fins als 21.737 professors (el 82,7% de tots els seleccionats). Cal tenir en compte, per a la interpretació d'aquests resultats, l'elevat nombre de places convocades els anys 2005 i 2006, un total 6.245, i el sistema transitori d'ingrés dissenyat per la LOE que s'ha aplicat entre els anys 2007 i 2011).
L'evolució del nombre d'interins docents al llarg d'aquest període ha estat la següent:
Curs Interins % sobre plantilla
1991-1992 3.692 9,1
2000-2001 4.780 10,2
2003-2004 7.513 15,4
2006-2007 13.937 22,5
2011-2012 7.574 11,8

Per cobrir les noves vacants de les plantilles i les substitucions temporals la borsa de treball de personal docent ha evolucionat des de 10.579 professors el curs 1995-1996 a 22.705 el curs 2000-2001 i a 38.686 el curs 2005-2006 (actualment, hi ha 38.009 aspirants a la borsa el curs 2011-2012).

(6) Evolució de les substitucions docents

El total de dies substituïts amb jornada sencera ha evolucionat de 831.848 dies l'any 2000 fins a 1.420.895 dies l'any 2011, amb un increment del 70,8%.

La despesa corresponent a les retribucions del professorat substitut s'ha incrementat en un 107,8% entre l'any 2000 (en què la nòmina dels substituts, tant els de jornada sencera com els de jornada parcial, va ser de 112,9 M€ anuals) i el 2009 (en què es va incrementar fins als 234,6 M€ anuals). L'any 2011 les retribucions anuals de substitucions van baixar a 199,8 M€.

Un dels factors que han intervingut en l'increment de la despesa de les substitucions és l'aplicació d'un acord que ha previst, entre els anys 2006 i 2011, el nomenament el mes de juliol dels substituts que havien treballat durant sis o més mesos al llarg del curs. Aquesta mesura ha suposat una despesa acumulada de 70,4 M€ en tot el període (amb un total de 27.879 substituts nomenats al llarg dels sis estius).

Conclusió

Aquesta expansió del sistema educatiu de Catalunya durant els darrers 12 anys ha comportat, per tant, un increment molt important dels recursos assignats als centres públics i que ha afectat la pràctica totalitat dels indicadors econòmics: plantilles de professorat, retribucions del professorat, plantilles dels òrgans de direcció i coordinació, substitucions del professorat, retribucions dels complements específics de responsabilitat i dels estadis docents, entre altres, fins a l'esclat de la crisi econòmica i financera l'any 2010, a partir del qual s'han pres decisions de contenció i reducció de la despesa pressupostària que han afectat tots els departaments de la Generalitat de Catalunya.

En una altra ocasió, quan passin alguns anys, tornaré per analitzar amb una certa distància l'evolució del sistema educatiu a partir de l'inici de la crisi econòmica i financera que ha sacsejat les partides pressupostàries del Departament d'Ensenyament des de l'any 2010.

En definitiva, la meva intenció en aquest post ha estat fer un breu repàs de l'evolució recent dels recursos humans i econòmics assignats als centres públics "per evitar, com deia Heròdot, que, amb el temps, els fets humans restin en l'oblit".
________________________________________

(1) Vegeu "Especialitats docents, plans d'estudis i plantilles dels centres". Conferència pronunciada el 20 de novembre de 2004 en el curs-seminari La secundària a debat, organitzat per la FETE-UGT i publicada en L'educació secundària a debat. Idees i propostes, Barcelona, Ediciones del Serbal, 2005, pàgs. 37-69, i a la Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, núm. 124, juliol de 2005, pàgs. 135-143, i núm. 125, gener de 2006, pàgs. 101-129.