dimarts, 12 de novembre de 2013

Aprovació de la LOMCE pel ple del Congrés dels Diputats

1) L’informe de la Ponència sobre al LOMCE

 El 24 de setembre de 2013 la Comissió d’Educació i Esport del Congrés dels Diputats va iniciar el debat de les esmenes al projecte de LOMCE. Aquesta va ser la primera sessió per a dictaminar l’informe elaborat per la Ponència amb el debat de les esmenes no incorporades al text per la pròpia Ponència, que en la seva reunió del 18 de setembre ja havia aprovat un nou text del projecte de LOMCE, amb la incorporació de les següents esmenes:
  •  totes les esmenes del Grup Parlamentari Popular (un total de 43, en concret les núms. 728 a 770)
  • sis esmenes del Grup Mixt (núms. 276, 277, 280, 370, 373 i 375)
  • una esmena transaccional amb l’esmena 205 del Grup Mixt
  • finalment, tres esmenes del Grup Mixt queden subsumides en les corresponents del Grup Parlamentari Popular (la núm. 174 en la núm. 729; la núm. 176 en la núm. 733 i la núm. 199 en la núm. 741).
 La resta d’esmenes (que en total ascendien a 770) es van ajornar per a la tramitació en la Comissió d’Educació.
En aquest primer apartat, us comentaré les principals novetats de les esmenes acceptades o subsumides per la Ponència i incorporades al projecte abans d’arribar a la Comissió d’Educació i Esport del Congrés dels Diputats. També podeu consultar el detall de tots els canvis introduïts en el text de la LOMCE per la Ponència.

1.1 Modificació de la definició del currículum bàsic 
A l’article 6.bis.1.e) es concreta molt més l’abast de les competències estatals en el disseny del “currículum bàsic”, perquè quedi clara la seva finalitat d’assegurar una formació comuna a tot l’Estat:

 “6.bis.1.e) El diseño del currículo básico, en relación con los objetivos, competencias, contenidos, criterios de evaluación, estándares y resultados de aprendizaje evaluables, con el fin de asegurar una formación común y el carácter oficial y la validez en todo el territorio nacional de las titulaciones a que se refiere esta Ley Orgánica”.

La redacció anterior era molt més breu: “e) El diseño del currículo básico que garantice el carácter oficial y la validez en todo el territorio nacional de las titulaciones a que se refiere esta ley orgánica”.

1.2 Criteris d’avaluació i característiques generals de les proves de final de l’Educació primària, comuns a tot el territori de l’Estat
Es modifica l’article 21.2 de la LOE, afegint la referència a la “prèvia consulta a les Comunitats Autònomes”, quan el Govern estableixi els criteris d’avaluació i les característiques generals de les proves finals de l’Educació Primària, i es recorda, per si no havia quedat prou clar, que cal “assegurar uns criteris i característiques d’avaluació comunes a tot el territori”:

“21.2. El Gobierno, previa consulta a las Comunidades Autónomas, establecerá los criterios de evaluación y las características generales de las pruebas para todo el Sistema Educativo Español con el fin de asegurar unos criterios y características de evaluación comunes a todo el territorio.

1.3 Nova excepció per a promocionar curs en l’ESO
 A l’article 28.2 de la LOE s’afegeix una nova excepció que permet la promoció de curs malgrat l’alumne tingui avaluació negativa de Llengua Castellana i Literatura i Matemàtiques:

“Podrá también autorizarse de forma excepcional la promoción de un alumno con evaluación negativa en dos materias que sean Lengua Castellana y Literatura y Matemáticas de forma simultánea cuando el equipo docente considere que el alumno puede seguir con éxito el curso siguiente, que tiene expectativas favorables de recuperación y que la promoción beneficiará su evolución académica, y siempre que se apliquen al alumno las medidas de atención educativa propuestas en el consejo orientador al que se refiere el apartado 7 de este artículo”.

1.4 Unificació en una mateixa modalitat el Batxillerat d’Humanitats i de Ciències Socials
Es modifica, novament, l’article 34.1 de la LOE amb la unificació del Batxillerat d’Humanitats i de Ciències Socials, tal com havien sol·licitat “els diferents compareixents que han informat a la Comissió d’Educació i Esport (...) per les avantatges organitzatives per als centres”.

1.5 Nou article sobre l’alumnat amb necessitats específiques d’aprenentatge
S’afegeix un nou article 79.bis a la LOE, dins una nova secció quarta sobre l’alumnat amb dificultats específiques d’aprenentatge:

«Sección cuarta. Alumnado con dificultades específicas de aprendizaje.
 Artículo 79.bis. Medidas de escolarización y atención.
 1. Corresponde a las Administraciones educativas adoptar las medidas necesarias para identificar al alumnado con dificultades específicas de aprendizaje y valorar de forma temprana sus necesidades.
 2. La escolarización del alumnado que presenta dificultades de aprendizaje se regirá por los principios de normalización e inclusión y asegurará su no discriminación y la igualdad efectiva en el acceso y permanencia en el sistema educativo.
 3. La identificación, valoración e intervención de las necesidades educativas de este alumnado se realizará de la forma más temprana posible, en los términos que determinen las Administraciones educativas.»

Però el cert és que aquest nou article no afegeix cap novetat a la LOE, que ja regula les “dificultats d’aprenentatge” en altres articles, com ara els articles 19.1, 26.5, 71.2 i 81.4;

“19.1. En aquesta etapa (educació primària) es posa especial èmfasi en l’atenció a la diversitat de l’alumnat, en l’atenció individualitzada, en la prevenció de les dificultats d’aprenentatge i en la posada en pràctica de mecanismes de reforç tan aviat com es detectin aquestes dificultats.

26.5. Així mateix, correspon a les administracions educatives regular solucions específiques per atendre els alumnes (de l’ESO) que manifestin dificultats especials d’aprenentatge o d’integració en l’activitat ordinària dels centres, dels alumnes d’alta capacitat intel·lectual i dels alumnes amb discapacitat.

71.2. Correspon a les administracions educatives assegurar els recursos necessaris perquè els i les alumnes que requereixin una atenció educativa diferent de l’ordinària, perquè presenten necessitats educatives especials, per dificultats específiques d’aprenentatge, per les seves altes capacitats intel·lectuals, perquè s’han incorporat tard al sistema educatiu

81.4. Sense perjudici del que disposa el capítol I d’aquest mateix títol, les administracions educatives han de dotar els centres públics i privats concertats dels recursos humans i materials necessaris per compensar la situació dels alumnes que tinguin especials dificultats per assolir els objectius de l’educació obligatòria, a causa de les seves condicions socials”.

1.6 Modificació de l’article 120.3 i 4 de la LOE sobre l’autonomia dels centres públics i concertats
Es modifiquen els apartats 3 i 4 de l’article 120 de la LOE, tot diferenciant entre el règim jurídic dels centres públics i concertats en relació amb els “plans específics de millora”, i afegint en l’apartat 4 una referència a les normes de convivència. Se substitueix també la vigent competència dels centres per a “ampliar l’horari escolar en els termes que estableixin les administracions educatives” per la molt més precisa competència per a “ampliar el calendari escolar o l’horari lectiu d’àrees i matèries en els termes que estableixin les administracions educatives i dins les possibilitats que permeti la normativa aplicable”.

Nova redacció: «120.3. Las Administraciones educativas potenciarán y promoverán la autonomía de los centros de forma que sus recursos económicos, materiales y humanos puedan adecuarse a los planes de trabajo y organización que elaboren, una vez que sean convenientemente evaluados y valorados. Los centros sostenidos con fondos públicos deberán rendir cuentas de los resultados obtenidos.
Las Administraciones educativas publicarán los resultados obtenidos por los centros docentes considerados en relación con los factores socioeconómicos y socioculturales del contexto en que radiquen, de acuerdo con lo indicado en los artículos 140 y siguientes de esta Ley Orgánica y en los términos que el Gobierno establezca reglamentariamente.
Las Administraciones educativas podrán establecer planes específicos de mejora en aquellos centros públicos que no alcancen los niveles adecuados.
En relación con los centros concertados se estará a la normativa reguladora del concierto correspondiente.» «4. Los centros, en el ejercicio de su autonomía, pueden adoptar experimentaciones, planes de trabajo, formas de organización, normas de convivencia, ampliación del calendario escolar o del horario lectivo de áreas o materias, en los términos que establezcan las Administraciones educativas y dentro de las posibilidades que permita la normativa aplicable sin que, en ningún caso, se impongan aportaciones a las familias ni exigencias para las Administraciones educativas.»

1.7 Nova disposició addicional sobre les avaluacions finals en l’ensenyament a distància de persones adultes S’afegeix una nova DA 40 a la LOE, amb la finalitat de facilitar el desenvolupament de les avaluacions finals en l’ensenyament a distància, en igualtat de condicions que la resta d’alumnat.

Nova redacció: «Disposición adicional cuadragésima. Evaluaciones finales en la enseñanza a distancia de personas adultas.
En los centros educativos públicos o privados autorizados para impartir enseñanza a distancia de personas adultas, las evaluaciones finales para la obtención de títulos oficiales previstos en esta Ley serán realizadas en la forma que se determine por las Administraciones educativas que haya autorizado o a la que esté adscrito dicho centro.
Si el alumno reside fuera de la localidad en la que el centro autorizado esté ubicado, las evaluaciones externas se podrán realizar fuera de dicha localidad, de acuerdo con lo establecido por convenio de colaboración entre los centros de educación a distancia de personas adultas, o a través de otras formas que garanticen el correcto desarrollo de las pruebas.»

1.8 Nova disposició addicional sobre el “Centro para la Innovación y Desarrollo de la Educación a Distancia (CIDEAD)”
S’afegeix una nova DA 42 de la LOE, que atribueix a l’Estat la competència per a impartir ensenyament a distància en tot el territori estatal, envaint frontalment la competència exclusiva de la generalitat de Catalunya sobre els ensenyament postobligatoris en règim no presencial (art. 131.2.h/ de l’EAC), amb la següent argumentació, en què s’intenta equiparar el CIDEAD a la UNED:

JUSTIFICACIÓN La organización de competencias que hasta ahora figuraba en la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, es puramente territorial. Las competencias se distribuyen entre el Estado y las Comunidades Autónomas, y lo que corresponde a estas se reparte en función del territorio. En el ámbito universitario se otorga carácter supraterritorial a la enseñanza a distancia a través de la UNED, Universidad que se relaciona administrativamente con el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte a través de la Secretaría General de Universidades. Otra excepción es la de los centros del Ministerio en el exterior, que son competencia del Estado. Son centros de titularidad suya, que trabajan en el extranjero y en que los títulos los emite el propio Ministerio. Pero en el ámbito LOE incluso las enseñanzas a distancia son de carácter territorial, lo que supone un contrasentido ya que su ámbito es virtual, no presencial y diferente del territorial. Por ello, se propone regular esta posibilidad para el CIDEAD, como se ha hecho para la UNED. El Real Decreto 1180/1992, de 2 de octubre, por el que se crea el Centro para la Innovación y Desarrollo de la Educación a Distancia crea el CIDEAD y establece su régimen jurídico, organizativo y de funcionamiento”

Nova redacció: «Disposición adicional cuadragésima segunda. Centro para la Innovación y Desarrollo de la Educación a Distancia (CIDEAD). El Centro para la Innovación y Desarrollo de la Educación a Distancia (CIDEAD), del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, impartirá enseñanza a distancia en todo el territorio nacional. El Gobierno establecerá, sin perjuicio de los principios recogidos en esta Ley Orgánica, una regulación específica del CIDEAD

1.9 Es modifiquen els articles 57 i 59 de la LODE sobre les funcions del consell escolar dels centres concertats
Amb una justificació de “millora tècnica, per facilitar la gestió dels centres educatius” es recuperen dues competències decisòries del consell escolar dels centres concertats, modificant-se els articles 57 i 59 de la LODE. En canvi, no es recupera en el cas dels centres públics la competència del consell escolar per a “aprovar l’obtenció de recursos complementaris” (art. 127 h/ LOE), que s’ha convertit en el nou text en una competència del director del centre públic (art. 132 o/ LOE).

Nova redacció: Article 57 (competències del consell escolar del centre concertat)
«e) Aprobar el presupuesto del centro en lo que se refiere tanto a los fondos provenientes de la Administración como a las cantidades autorizadas, así como la rendición anual de cuentas. (...).
i) Aprobar, a propuesta del director [finalment, la Comissió va tornar a modificar aquest apartat, substituint la proposta del director per la del titular, que és el responsable actual de fer la proposta] del centro, las aportaciones de los padres de los alumnos para la realización de actividades extraescolares y los servicios escolares cuando así lo hayan determinado las Administraciones educativas.»
Article 59 (el director del centre concertat)
«2. El mandato del Director tendrá una duración de tres años. No obstante lo anterior, el titular podrá cesar al Director antes de la finalización de dicho plazo cuando concurran razones justificadas de las que dará cuenta al Consejo Escolar.»

El text inicial de l’avantprojecte de LOMCE era el següent: “Article 57
e) Informar el presupuesto del centro en lo que se refiere tanto a los fondos provenientes de la Administración como a las cantidades autorizadas, así como la rendición anual de cuentas. (…)
i) Informar, a propuesta del titular del centro, las aportaciones de los padres de los alumnos para la realización de actividades extraescolares y los servicios escolares cuando así lo hayan determinado las Administraciones educativas.
Article 59:
2. El mandato del Director tendrá una duración de tres años.»

La vigent LODE preveu el següent: “57.
e) Aprobar, a propuesta del titular, el presupuesto del centro en lo que se refiere tanto a los fondos provenientes de la Administración como a las cantidades autorizadas, así como la rendición anual de cuentas. (...)
i) Aprobar, en su caso, a propuesta del titular, las aportaciones de los padres de los alumnos para la realización de actividades extraescolares y los servicios escolares cuando así lo hayan determinado las Administraciones educativas”. “
59.3. El mandato del Director tendrá una duración de tres años.
4. El cese del Director requerirá el acuerdo entre la titularidad y el Consejo Escolar del centro”.

2) El dictamen de la comissió d’Educació i Esport sobre al LOMCE

Entre els dies 24 i 26 de setembre de 2013 la Comissió d’Educació i Esport del Congrés dels Diputats va dictaminar el projecte de LOMCE, després de debatre i votar les esmenes que no havien estat incorporades a la ponència de la Comissió, tal com ja us he comentat a l’apartat anterior d’aquesta nota.

La Comissió només va acceptar dos de les esmenes inicials al projecte de Llei Orgànica (les núms. 215 i 221 del Grup Parlamentari Unió, Progrés i Democràcia) i 21 esmenes transaccionals.

Repassaré breument en aquest apartat les noves incorporacions més destacables al projecte de llei, que ja ha estat aprovat pel Ple del Congrés dels Diputats el 10 d’octubre i enviat al Senat, on va entrar aquest proppassat 14 d’octubre de 2013. També podeu consultar el detall de tots els canvis introduïts en el text de la LOMCE per la Comissió d’Educació.

2.1 Especialització dels centres que imparteixen batxillerat en diferents “branques”.
S’afegeixen dos apartats 1.bis i 1.ter nous i es modifica l’apartat 2 de l’article 34 de la LOE, sobre l’organització general del batxillerat.

Nova redacció: «Artículo 34. Organización general del Bachillerato.
1. Las modalidades del Bachillerato que podrán ofrecer las Administraciones educativas y, en su caso, los centros docentes serán las siguientes:
a) Ciencias.
b) Humanidades y Ciencias Sociales.
c) Artes.
1. bis Los centros de enseñanza, en las localidades donde exista oferta suficiente para que puedan ser impartidas todas las opciones, podrán especializarse en las siguientes ramas:
a) Siguiendo el currículo establecido para la opción de Ciencias:
1) Ciencias de la Naturaleza
2) Tecnología
b) Siguiendo el currículo establecido para la opción de Humanidades y Ciencias Sociales:
1) Humanidades
2) Ciencias Sociales
1 ter. El proyecto educativo de cada centro concretará las materias de modalidad que se ofertan en cada caso. Los centros deberán ofertar, al menos, dos de las ramas, correspondiendo una a la opción de Ciencias y otra a la de Humanidades y Ciencias Sociales.

2. En el proceso de aprendizaje de lengua extranjera,
la lengua castellana o la lengua cooficial sólo se utilizarán como apoyo. Se priorizarán la comprensión y expresión oral. Se establecerán medidas de flexibilización y alternativas metodológicas en la enseñanza y evaluación de la lengua extranjera para el alumnado con discapacidad, en especial para aquél que presenta dificultades en su expresión oral. Estas adaptaciones en ningún caso se tendrán en cuenta para minorar las calificaciones obtenidas”.

2.2 Nou apartat 6 dels articles 34.bis i 34.ter, sobre l’organització del primer i segon curs de batxillerat.
S’afegeix un nou apartat 6 als articles 34.bis i 34.ter sobre l’organització del primer i segon curs de batxillerat, que autoritza les administracions educatives i als centres a elaborar itineraris en el batxillerat:

“34.bis i ter.6. Las Administraciones educativas y, en su caso, los centros podrán elaborar itinerarios para orientar a los alumnos en la elección de las materias troncales de opción.»

2.3 Nou apartat als article 35 i 39, sobre els principis pedagògics del batxillerat i els principis generals de la formació professional
S’addiciona un nou apartat 3 a l’article 35 de la LOE, que afegeix als criteris pedagògics el d’atenció als alumnes amb necessitat específica de suport educatiu:

«35.3. En la organización de los estudios de Bachillerato se prestará especial atención a los alumnos con necesidad específica de apoyo educativo.»
“39.7. En los estudios de Formación Profesional se prestará especial atención a los alumnos con necesidad específica de apoyo educativo.»


2.4 Modificació de l’apartat 4 de l’article 122.bis de la LOE, sobre els projectes educatius de qualitat dels centres
S’afegeix en aquest apartat la necessitat de motivar les decisions del director sobre gestió de professorat en els principis de mèrit i capacitat, la qual cosa és òbvia, tal com preveu la normativa que regula el procediment administratiu i la funció pública, i es recorda a les administracions educatives que s’han d’encarregar del compliment de la normativa aplicable en matèria de recursos humans, precisió totalment innecessària:

“122.bis.4. Para la realización de las acciones de calidad, el director del centro dispondrá de autonomía para adaptar, durante el período de realización de estas acciones, los recursos humanos a las necesidades derivadas de los mismos. Las decisiones del director deberán fundamentarse en los principios de mérito y capacidad y deberán ser autorizadas por la Administración educativa correspondiente, que se encargará de que se cumpla la normativa aplicable en materia de recursos humanos. La gestión de los recursos humanos será objeto de evaluación específica en la rendición de cuentas. El director dispondrá de las siguientes facultades: (…)”

En qualsevol, cas el nou text corregeix un error tècnic del text anterior, en el qual hi havia una remissió al desplegament reglamentari per part del Govern, incoherent amb el caràcter no bàsic que té aquest article 122.bis, segons la disposició final cinquena de la LOE:

“4. Para la realización de las acciones de calidad, el director del centro dispondrá de autonomía para adaptar los recursos humanos a las necesidades derivadas de los mismos. A tal efecto, dispondrá de las siguientes facultades, de acuerdo con las condiciones que el Gobierno determine reglamentariamente: (…)”

2.5 Consideració d’autoritat pública de l’equip directiu i els professors

S’afegeix a l’apartat 3 de l’article 124, que té caràcter bàsic, sobre les normes d’organització, funcionament i convivència, la consideració de l’equip directiu i dels professors com a autoritat pública en els procediments d’adopció de mesures correctores:

“124.3. Los miembros del equipo directivo y los profesores serán considerados autoridad pública.
En los procedimientos de adopción de medidas correctoras, los hechos constatados por profesores y miembros del equipo directivo de los centros docentes tendrán valor probatorio y disfrutarán de presunción de veracidad “iuris tantum”, sin perjuicio de las pruebas que, en defensa de los respectivos derechos o intereses, puedan señalar o aportar los propios alumnos.

La consideració del director com a autoritat pública per la LEC a l’article 142.9 és més ampla que la de l’article 124.3 LOE, ja que es refereix a “la presumpció de veracitat en els seus informes i d’ajustament a la norma en les seves actuacions”, no només en els procediments disciplinaris dels alumnes:

“LEC, art. 142.9. El director o directora, en l’exercici de les seves funcions, té la consideració d’autoritat pública i gaudeix de presumpció de veracitat en els seus informes i d’ajustament a la norma en les seves actuacions, llevat que es provi el contrari”.

2.6 Modificació de l DA 38 LOE, sobre la llengua castellana i les llengües cooficials
Es modifiquen els apartats 1 i 4 de la DA 38 de la LOE

«Disposición adicional trigésima octava. Lengua castellana, lenguas cooficiales y lenguas que gocen de protección legal.
1. Las Administraciones educativas garantizarán el derecho de los alumnos a recibir las enseñanzas en castellano, lengua oficial del Estado, y en las demás lenguas cooficiales en sus respectivos territorios. El castellano es lengua vehicular de la enseñanza en todo el Estado y las lenguas cooficiales lo son también en las respectivas Comunidades Autónomas, de acuerdo con sus Estatutos y normativa aplicable.

4. En las Comunidades Autónomas que posean, junto al castellano, otra lengua oficial de acuerdo con sus Estatutos, o, en el caso de la Comunidad Foral de Navarra, con lo establecido en la Ley Orgánica 13/1982, de 10 de agosto, de Reintegración y Amejoramiento del Régimen Foral de Navarra, las Administraciones educativas deberán garantizar el derecho de los alumnos a recibir las enseñanzas en ambas lenguas oficiales, programando su oferta educativa conforme a los siguientes criterios: (…)

c) Las Administraciones educativas podrán, asimismo, establecer sistemas en los que las asignaturas no lingüísticas se impartan exclusivamente en lengua castellana, en la lengua cooficial o en alguna lengua extranjera, siempre que exista oferta alternativa de enseñanza sostenida con fondos públicos en que se utilice la lengua castellana como lengua vehicular en una proporción razonable.

2.6 Nova disposició addicional, sobre el sistema de préstec de llibres
S’afegeix una nova disposició addicional cinquena de la LOMCE, amb el següent text:

“Disposición adicional quinta (nueva). Sistema de préstamos de libros de texto. El Ministerio de Educación, Cultura y Deporte promoverá el préstamo gratuito de libros de texto y otros materiales curriculares para la educación básica en los centros sostenidos con fondos públicos, en el seno de la Conferencia Sectorial de Educación”.

3) Increment de la conflictivitat competencial en el text definitivament aprovat pel Ple del Congrés dels Diputats 

Per finalitzar, repasso breument alguns dels aspectes conflictius del text aprovat pel Congrés, des del punt de vista del repartiment competencial entre l’Estat i les Administracions educatives:

3.1 Increment de la normativa reservada a l’Estat a la LOMCE, mitjançant nous articles i apartats incorporats al text amb caràcter bàsic
Durant el debat parlamentari en el Congrés dels Diputats s’han incrementat els aspectes bàsics de la LOMCE afegint nous preceptes tots ells amb aquest caràcter, quan el seu contingut no justifica que siguin considerats norma bàsica.

Malgrat els nombrosos preceptes nous, un total de 19 articles i apartats, no s’ha modificat en absolut la DF cinquena de la LOE que enumera els articles i apartats que no són bàsics (al contrari, la única modificació ha estat per a donar caràcter bàsic a l’apartat 41.5, sobre els criteris bàsics que ha de fixar el Govern per a les exempcions de les proves d’accés als cicles formatius, apartat considerat inicialment amb caràcter no bàsic).

La majoria de les novetats introduïdes en el text aprovat pel Ple del Congrés es refereixen al “desenvolupament organitzatiu dels centres públics”, que és competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya, segons l’article 131.2.c) de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Per exemple, es regulen amb caràcter bàsic en els diferents ensenyaments les mesures organitzatives dirigides als alumnes amb necessitat específica de suport educatiu (art. 35.3, 39.7 i el nou 79.bis, totalment prescindible, ja que no afegeix res de nou al que ja regula la LOE vigent).

També s’amplia el detall dels aspectes organitzatius dels centres públics i del contingut dels seus projectes educatius, envaint clarament les competències organitzatives de la Generalitat (vegeu els art. 25.8.bis i 34.bis.6 i 34.ter.6, tots nous, sobre els itineraris curriculars, l’art. 34.1.bis sobre les branques dins les modalitats del batxillerat o l’article 120.4 sobre “l’autonomia dels centres per a adoptar experimentacions, plans de treball, formes d’organització, normes de convivència...”).

3.2 Invasió competencial flagrant en algunes de les novetats del text aprovat pel Congrés dels DiputatsAltres novetats, com ara la nova DA 42 que atribueix a l’Estat la competència “per a impartir ensenyament a distància en tot el territori nacional” xoca frontalment amb la competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya sobre “els aspectes organitzatius dels ensenyaments en règim no presencial adreçats a l’alumnat d’edat superior a la de l’escolarització obligatòria” (art. 131.2.h/ EAC), i suposa una invasió competencial flagrant.

Tampoc no es pot acceptar el contingut de la nova DA 5 de la LOMCE, que atribueix al Ministeri d’Educació la promoció del préstec gratuït de llibres de text i altres materials curriculars per a l’educació bàsica en els centres sostinguts amb fons públics, en tot el territori estatal, envaint les competències de les CCAA en aquesta matèria.

3.3 S’han afegit algunes contradiccions al text, difícils d’explicar, perquè no s’han motivat
-1) S’ha modificat de nou l’art. 57 de la LODE que regula les competències del Consell Escolar dels Centres Concertats, recuperant aquest òrgan col·legiat les competències inicials per a aprovar el pressupost del centre i, a proposta del director, aprovar les aportacions dels pares dels alumnes, competències que havien estat modificades en el projecte de llei, substituint el terme “aprovar” pel més tou “informar”. D’aquesta forma, el CEC dels centres concertats recupera competències decisòries.

En canvi, en la tramitació en el Congrés no s’ha modificat cap dels apartats de l’article 127 LOE, que regula les competències del CEC dels centres públics, convertit ara en un òrgan consultiu.

També s’ha modificat l’art. 59.2 LODE, recuperant la capacitat del titular del centre concertat per a cessar el director, per raons justificades, i amb el tràmit de comunicació al consell escolar en lloc en lloc de l’acord entre titular i consell escolar, que és el redactat vigent d’aquest precepte.

-2) Hi ha una contradicció entre els preceptes que regulen les proves finals d’etapa:
  • l’art. 21.2 (el Govern, prèvia consulta a les CCAA, establirà per a tot el sistema educatiu espanyol, els criteris d’avaluació i les característiques generals de les proves finals de primària, amb la finalitat d’assegurar uns criteris i característiques comunes a tot el territori) 
  • l’art. 24.4 (el MECD establirà per a tot el sistema educatiu espanyol els criteris d’avaluació i les característiques de les proves de final d’ESO, les dissenyarà i establirà el seu contingut per a cada convocatòria), 
  • i l’art. 36.bis.3 (el MECD, prèvia consulta a les CCAA, establirà per a tot el sistema educatiu espanyol els criteris d’avaluació i les característiques de les proves finals del Batxillerat, i les dissenyarà i establirà el seu contingut per a cada convocatòria).
 Hi ha, per tant, una contradicció manifesta: les proves finals de primària, que no intervenen en l’expedició de cap titulació oficial, les regula el Govern, en canvi les de l’ESO i Batxillerat que són un requisit per a l’obtenció del títol acadèmic, queden en mans del Ministre d’Educació.

3.4 Hi ha un excés de tutela de les Administracions educatives per part de l’Estat
L’art. 122.bis.4, que no té caràcter bàsic, li recorda a l’Administració educativa corresponent que s’ha d’encarregar de què es compleixi la normativa aplicable en matèria de recursos humans per part de les direccions dels centres.

3.5 L’Estat amplia en matèria educativa les seves competències bàsiques, en modificar la redacció de molts preceptes
-1) La nova definició del “currículum bàsic” en l’art. 6.bis.1.e) és totalment invasiva, i no deixa cap marge per desenvolupament normatiu per les Administracions educatives, ja que inclou els objectius, competències, continguts, criteris d’avaluació, estàndards i resultats d’aprenentatge avaluables, amb la finalitat d’assegurar una “formació comuna”, que va molt més enllà del que fins ara s’havia entès com a “aspectes bàsics del currículum”.

L’art. 6.bis.2.c) oprimeix una mica més les competències autonòmiques en matèria curricular, que queden limitades no per la normativa del Govern, sinó a través del MECD, situació sorprenent, ja que fins ara mai el MECD havia regulat ni limitat els aspectes curriculars bàsics, aprovats sempre per RD, no per Ordre ministerial.

-2) També s’amplien les competències estatals en la regulació de l’autonomia dels centres educatius (art. 6.bis.5, que introdueix plans d’actuació dels centres, mesura netament organitzativa; art. 71.1, que introdueix plans de centres prioritaris; art. 76, que a més dels plans d’actuació crea la figura dels “programes d’enriquiment curricular”, matèria també organitzativa; art. 120.3, sobre els plans específics de millora dels centres públics que no assoleixin els nivells adequats; art. 121.7, que preveu singularitats curriculars i d’organització i els corresponents agrupaments pedagògics en el projecte educatiu).

-3) La competència estatal per a regular les avaluacions finals d’etapa ratlla el ridícul, pel detall a què s’arriba, i per atribuir al MECD, i no al Govern, l’establiment dels criteris d’avaluació i les característiques de les proves de l’ESO i el Batxillerat, així com del disseny i l’establiment del contingut per a cada convocatòria (art. 29.4 i 36.bis.3). Només correspon a les Administracions educatives la realització material de les proves (art. 144.1), que seran aplicades i qualificades per professorat del sistema educatiu espanyol extern al centre, és a dir, per professorat dels centres públics i privats.

-4) Es declara, amb caràcter general, el castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament en tot l’Estat (DA 38.1), juntament amb les llengües cooficials, d’acord amb els seus Estatuts i normativa aplicable. Aquesta novetat de què l’Estat, per primera vegada en la història, entri a regular per llei orgànica i amb caràcter bàsic les llengües vehiculars de l’ensenyament, xoca frontalment amb la STC sobre l’EAC del 2006, i amb la doctrina reiterada de l’alt tribunal que ha dit que no existeix el dret dels pares a elegir la llengua vehicular de l’ensenyament del seus fills.

A més, i com a segona novetat en aquesta matèria, l’Estat regula la possibilitat d’impartir assignatures no lingüístiques en llengua castellana, en la llengua cooficial o en alguna llengua estrangera, sempre que existeixi oferta alternativa d’ensenyament sostingut amb fons públics en què s’utilitzi la llengua castellana com a llengua vehicular en una proporció raonable. L’Estat no és competent per a regular l’ús com a vehiculars en l’ensenyament de les llengües cooficials, ja que aquesta competència és de la Generalitat, i ha estat regulada a l’Estatut d’Autonomia. Tampoc no és competent l’Estat per a regular l’ús vehicular d’una llengua estrangera en matèries no lingüístiques, i molt menys lligat a l’oferta alternativa en centres sostinguts amb fons públics d’ensenyament en castellà en una proporció raonable.

3.6 Hi ha un excés de remissions normatives al Govern de l’Estat i fins i tot del MECD
En tot el text de la llei aprovada pel Congrés dels Diputats hi ha un total de 42 referències al futur desplegament pel Govern i un total de 22 referències al Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, excessives des de qualsevol punt de vista.