divendres, 19 de desembre de 2014

Parlament de comiat als meus companys del Departament



Avui hem celebrat al Departament d’Ensenyament el meu comiat com a jubilat imminent. Després d’uns parlaments molt entranyables de la consellera i de la secretària general, m’ha tocat a mi dirigir unes paraules als companys que m’acompanyaven en aquest acte. Us reprodueixo el que portava preparat (que no he reproduït literalment en la meva intervenció, mai he sabut llegir un discurs), per compartir amb tots vosaltres l’alegria que tinc dins meu:



Primera i darrera vegada que us parlo, amb ocasió de la meva jubilació

Us he parlat moltes vegades fins avui (en xerrades, conferències, cursos de formació...), però avui és diferent: és la primera vegada (i la última) que em jubilo, i no tinc experiència prèvia en aquest tipus de discurs. M’acomiado de tots vosaltres després de 33 anys al Departament, i se’m fa difícil parlar, us ho confesso, sobre tot per l’emoció d 'aquest moment únic de la meva vida, en què tanco una etapa laboral i començaré una de nova.


Dels molts records de vosaltres que m’emporto amb mi

No us faré un discurs ni una conferencia, com em va demanar l'Eloissa, us parlaré de vosaltres i de mi mateix, d’alguns dels molts records que tinc de tots aquests anys i del que m’ha suposat treballar al Departament d’Ensenyament.

Us deixaré, per tant, un darrer record meu, m’acontento amb això.


He tingut dues professions molt diferents i les dues m’han agradat

He tingut la sort de tenir dues professions ben diferents -la de professor de grec i la de gestor de professorat- i les dues m’han agradat, m’ho he passat bé sempre, malgrat les dificultats d’alguns moment. He hagut d’aprendre a superar les dificultats i a no llençar mai la tovallola.

Ara és diferent: arriba l’edat de jubilació, i encara que com a alt càrrec podria seguir mes allà de l’edat de la jubilació forçosa, he decidit demanar la jubilació i el cessament com a director general.

Fins ara he dedicat molt més temps a aquesta tasca de gestor (33 anys) que al grec (només els 10 primers anys, després de sortir de la universitat). Ara tornaré a llegir grec en viu, sense traduir-ho, la qual cosa que m’agrada tan com l’altre professió: he tingut la sort de tenir dues professions molt diferents i les dues m’han agradat!!!


Una primera idea: estic molt content del que he fet

Estic molt content d’haver arribat fins aquí i del futur que s’obre amb la nova etapa. Jo no em vaig escapar de la docència l’any 1982 (vaig deixar l’institut, pensant que estaria fora només un parell d’anys i han estat 33...

Però durant aquest període he canviat de professió: de professor de grec m’he convertit en gestor de tot el professorat de Catalunya dels centres públics.

Amb aquest canvi, que no és menor, he tingut la sort de poder defensar normes en les quals havia participat personalment redactant-les: decrets, lleis i acords de Govern. Perquè el que realment m’ha agradat fer en aquests 33 anys és escriure normativa i gestionar procediments organitzatius.

Quan vaig passar de director d’institut a cap de servei de professorat, ja vaig arribar amb una idea: calia millorar l’administració educativa, com a director m’havia trobar molt sol, no abandonat pels companys del centre, sinó de l’administració, que llavors es gestionava des del Ministeri en Madrid.

Us deia que estic content, i us poso un exemple: quan vaig arribar a aquesta casa, dedicat només del professorat de batxillerat, venia amb la idea de millorar les plantilles dels centres públics. Ho vaig fer amb el batxillerat ja fa temps, i ara al final de la meva carrera, he aconseguit que s’aprovi el decret de plantilles que afecta a tots els nivells educatius.


També he tingut la sort de posar jo mateix la data a la jubilació

Tinc més motius per estar content (feliç, com diria Epicur): he pogut superar la incertesa del dia a dia buscant sempre solucions als problemes, fossin o no meus, he passat per 8 o més canvis de Govern de la Generalitat durant aquest temps, amb l’angoixa de si el nou conseller em cessaria o no. Mai m’han cessat com a subdirector, i ara he pogut decidir jo la data a la meva jubilació i demanar el cessament com a director general.


La culpable del canvi professional ha estat la genètica

La culpable de què hagi aguantat 33 anys gestionant els assumptes de professorat al Departament és la genètica: mai us ho havia dit, però el meu avi matern, a més de mestre, era un dels “habilitats” que feien les nòmines als mestres a Conca en els anys 1950 (encara el recordo preparant les seves nòmines amb plomí), i per altra banda, per part paterna, tan el meu besavi com el rebesavi van ser notaris d’un poblet de Madrid. Ara podeu entendre la meva afició a la gestió i al dret, imprescindible per a tot el que fet al Departament.

Ja veieu que igual vaig equivocar la carrera fent clàssiques en lloc d’haver estudiat dret o qualsevol altre estudi relacionat amb la gestió i organització, però la genètica no perdona i malgrat haver estudiat grec antic, vaig acabar fent de gestor i d’operador jurídic com els meus avantpassats.


He aguantat tant temps perquè el meu equip m’ha acompanyat

He tingut una altra sort: una part molt important de l’equip personal de gestió del professorat (aquí al Departament i als serveis territorials) m’han acompanyat tots aquests anys, hem après junts les noves tecnologies i hem pogut millorar molt la gestió.

A molts dels meus companys els he vist fer tota la carrera administrativa: auxiliar /administratiu / tècnic superior/ cap de negociat/ cap de secció i cap de servei. D’aquesta manera, han acumulat una experiència en professorat que justifica l’èxit de moltes operacions a les quals ens hem afrontat tots junts (oposicions massives, concursos de  trasllats, col·locacions d’estiu, borsa de treball de personal interí, nòmines i pressupostos, plantilles docents, selecció dels directors...)


Un record especial per als que van marxar

Abans de finloitzar, vull tenir un record especial per a les persones que ens van deixar massa aviat, després de treballar amb nosaltres molt temps: em refereixo a la Roissin Ribalta (2001), a l’Enric Almiñana (2004), a la Mercè Grenzner (2006), a la Maite Badía (2009), a l’Anna Gomà (2009), a la Josefina Biboum (2012), a la Maribel Miquel (2013) i a en Miquel Fornells (2013).

A tots ells i elles les tinc en el meu cor...


Paraules finals

Només em queda ja dir-vos, no adéu, sinó fins sempre... Em porto tants records i estic tan satisfet d’haver-vos acompanyat tots aquests anys, que no us oblidaré mai, i a més, tampoc marxo tant lluny, continuaré vivint a Barcelona i ens podrem trobar quan convingui. Una abraçada molt forta a totes i a tots.

dilluns, 15 de desembre de 2014

Jubilació, que significa alegria



Estic content de poder-vos anunciar a tots els seguidors del blog que aquest 31 de desembre em jubilo, després d’haver treballat al Departament els darrers 33 anys, tots ells dedicats a la gestió del professorat.

La jubilació em comporta tancar una etapa de més de 43 anys de treball com a professor, director d’institut i com a gestor a l’Administració, però també s’obre un nou horitzó en el qual tindré més temps per fer altres activitats que no he pogut atendre mentre treballava. Tindré, en definitiva, temps per llegir i reflexionar sobre temes que he tingut pràcticament abandonats, com ara el grec antic, tan de  la literatura com de la filosofia gregues. Però vull mantenir l’exercici mental que m’exigeix escriure, enfrontant-me a analitzar i comentar aspectes que m’interessen, tal com he vingut fent des de fa més de cinc anys.

Aquest blog ha rebut ja més de 135.000 visites des de la seva inauguració el mes de maig de 2009, poc abans de publicar-se al DOGC la LEC, i després de rumiar-ho molts mesos, he decidit mantenir-lo actiu passada la meva jubilació. És la única cosa que us vull comentar en la nota d’avui: no li canviaré el títol al blog, però ampliaré la seva temàtica a tot el món educatiu i al de l’administració pública, amb comentaris personals que us puguin ser d’utilitat, en uns moments com els actuals, de canvi profund de la societat i de l’Administració.

A diferència del que he fet fins ara, procuraré contestar tots els vostres dubtes i preguntes que vulgueu fer-me arribar a través del blog, tinguin o no relació amb el contingut de la nota publicada en cada moment. Fins ara, això no ho he pogut fer i m’he limitat a comentar la normativa educativa, però a partir d’ara el meu blog també servirà per resoldre qüestions concretes que em plantegeu per compartir-les amb la resta de seguidors.

Fins l’any que ve. Bon Nadal¡