Nous conceptes a la Llei d'educació

L’actuació dels directors com a operadors jurídics

2012-01-17T07:45:00.000-08:00

En l’exercici de les seves funcions, els directors han d’ajustar-se sempre a la normativa en les seves actuacions (art. 142.9 LEC). Els inspectors d’educació, per la seva banda, tenen l’atribució de requerir als directors que adaptin llurs actuacions a la normativa vigent (art. 179.1.e LEC).

Fins aquí, res de nou en relació amb la normativa anterior a la LEC, que tanmateix introdueix ara una novetat important en definir els nous límits que delimiten les actuacions dels directors i dels inspectors, quan estableix que “els inspectors d’educació, en l’exercici de llurs funcions i atribucions, han d’adequar llur actuació al règim d’autonomia dels centres i a l’assignació de responsabilitats a la direcció” (art. 179.2 LEC).

Els inspectors han de respectar, evidentment, el règim d’autonomia dels centres i les responsabilitats dels directors, en la mesura que l’exercici de l’autonomia està regulat per la normativa i, sobretot, perquè les regles aprovades als diferents instruments del centre que defineixen l’organització del centre, han assolit força de norma que obliga al seu compliment per part de tots els components de la comunitat educativa, inclosos els inspectors.

És evident, per tant, que uns i altres, directors i inspectors, estan sotmesos a la normativa en les seves actuacions, tal com li exigeix a l’Administració la Llei 26/2010, del 4 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya: les administracions públiques “actuen, sota la direcció dels òrgans de govern respectius, amb submissió plena a la llei i al dret” (art. 31.1).

Els directors exerceixen les seves funcions (de representació, de lideratge pedagògic i de lideratge de la comunitat escolar i de gestió) “en el marc de l’ordenament jurídic vigent, del projecte educatiu del centre i del projecte de direcció aprovat” (art. 142.3 LEC). En l’exercici d’aquestes funcions, els directors han d’actuar no només en el marc de la normativa vigent sinó que també han de respectar les previsions del projecte educatiu del centre i del projecte de direcció, i, en conseqüència, necessiten un coneixement suficient del marc jurídic per a interpretar i aplicar les normes vigents. En concret, la seva actuació ha de tenir en compte els criteris, principis, objectius, finalitat, procediments i les regles que interactuen en el sistema educatiu.

Només en aquest context d’estricte compliment de la normativa poden els directors prendre les decisions adequades a les seves funcions, ajustades al dret i a la llei. És en aquesta actuació administrativa dels directors que podem incloure’ls en la categoria d’operadors jurídics, en la mesura que les seves decisions són sempre el resultat d’interpretar i aplicar la norma.

Les resolucions administratives i decisions que prenen els directors, les podem identificar amb “operacions jurídiques”, en la mesura en què contenen els dos elements essencials de qualsevol altra operació, sigui aritmètica o d’un altre tipus:

— un càlcul on s’apliquen determinades regles (= procediment administratiu exigit en tota actuació o acte administratiu) i

— un resultat ( =decisió o resolució administrativa).

Com a garantia de legalitat, les resolucions administratives han de seguir els tràmits del procediment previstos a la legislació, entre altres, la motivació que és un dels requisits fonamentals que garanteix la legalitat de les resolucions administratives: així, actualment està reconegut el dret dels ciutadans que “les decisions de les administracions públiques estiguin motivades, amb una referència succinta als fets i als fonaments jurídics, amb la identificació de les normes aplicables i amb la indicació del règim de recursos que escaigui” (art. 22.1.c Llei 26/2010).

Les decisions administratives dels directors, per tant, s’han de basar sempre en una motivació jurídica, per tal d’evitar l’arbitrarietat, la subjectivitat i la irracionalitat de la decisió i, en definitiva, proscriure la indefensió de l’interessat. Aquesta motivació requereix els següents passos previs a la decisió o resolució final:

— l’anàlisi de la normativa relacionada

— la decisió sobre els preceptes jurídics que s’han d’aplicar per resoldre l’assumpte

— la interpretació correcta de la normativa seleccionada, i finalment

— la valoració de tots els elements i conseqüències que es poden derivar.

Una resolució sense cap motivació ni fonamentació jurídica pot ser declarada nul·la de ple dret i, per tant, ineficaç. Tanmateix, qualsevol recurs que s’interposi contra una resolució immotivada assolirà fàcilment la declaració de nul·litat i restarà sense cap efecte administratiu. El requisit de motivació es basa, en definitiva, en els principis de transparència i d’objectivitat en l’actuació dels òrgans de les administracions públiques (art. 2 Llei 26/2010).

De la mateixa manera que és difícil imaginar una operació aritmètica sense un procediment de càlcul i un resultat, les resolucions administratives han d’incloure sempre una fonamentació jurídica basada en les normes aplicables i una decisió que es derivi necessàriament dels antecedents analitzats en els fonaments de dret. En l’actuació dels directors no hi ha mai un acte generat directament en la voluntat del responsable de la direcció, ja que no són possibles els “actes absolutament discrecionals”, sense cap fonamentació jurídica.

Això no significa que les decisions dels directors estiguin totalment “reglades”, sense cap marge de discrecionalitat, ja que, com he comentat en un altre post d’aquest blog, els directors dels centres públics gaudeixen d’un ampli marge d’autonomia en l’exercici de les seves funcions. Ara bé, el marge de discrecionalitat de què disposen els directors en prendre les seves decisions va lligat, precisament, a la valoració de la normativa, que sempre permet un marge d’arbitri (que és el contrari d’arbitrarietat), és a dir, un marge per a optar entre dues o més solucions possibles, totes elles correctes i ajustades a la norma. També és difícil de trobar una qüestió jurídica que tingui només una única solució correcta, i d’aquí la importància de la interpretació de la norma com a pas previ a la resolució administrativa.

És fonamental per als directors dels centres públics conèixer suficientment les normes que han d’aplicar en la seva actuació diària. En general, no és possible fer operacions de cap tipus sense conèixer (millor encara, dominar) les regles que hi intervenen, i en el cas dels directors no poden actuar sense conèixer suficientment la normativa educativa, que és la que regula el funcionament del sistema educatiu, i també el funcionament dels centres educatius com a nucli central on es realitzen els processos d’ensenyament i aprenentatge dels alumnes.

Les operacions jurídiques de les direccions que estic comentant avui, poden acabar en un simple informe o en un acte administratiu (de tràmit o resolutori). En qualsevol cas, tots ells s’han de formular, entre altres, amb els següents principis generals: objectivitat (aplicant els criteris i les regles dels procediments), transparència i publicitat, imparcialitat, eficàcia i eficiència, proporcionalitat, bona fe i lleialtat institucional, evitant sempre l’arbitrarietat i la irracionalitat en la decisió administrativa.

L’autonomia dels professors

2011-12-30T14:37:00.000-08:00

Aquest 31 de desembre de 2011 fa 30 anys que em vaig incorporar al Departament d’Ensenyament, dedicats tots ells sense interrupció a la gestió del professorat

Porto, pràcticament tot aquest any que ara acaba, escrivint en aquest blog sobre l’autonomia del centre educatiu, i també sobre l’autonomia del director. Avui dedicaré el darrer post de l’any a l’autonomia del professor, que és el complement necessari per reforçar l’organització autònoma dels centres, ja que l’autonomia del centre (ni tampoc la del director) no pot anul·lar l’autonomia del professor en l’exercici de les seves funcions. Hauré d’entrar, doncs, a analitzar una altra vegada la llibertat de càtedra del professor, com a expressió personal de la llibertat de ciència i de la llibertat acadèmica, i els àmbits d’actuació (i, per tant, també els límits) de la funció docent individual, i la seva relació directa amb els àmbits de l’autonomia del centre.

És evident que un professor no pot al·legar els marges de la seva autonomia pedagògica i acadèmica, per a obviar el compliment de les previsions de l’organització pedagògica del PEC, però també cal reconèixer, amb la mateixa intensitat, que els projectes del centre han de respectar el nucli individual de la llibertat acadèmica del professor en l’exercici de les seves funcions docents, tant en l’àmbit pedagògic com en l’ideològic.

El treball, individual i en equip, del professorat

L’exercici autònom de la funció docent està explícitament reconegut a la LEC, quan s’afirma que “el professorat gaudeix d’autonomia en l’exercici de les seves funcions docents, dins els límits que determina la legislació i en el marc del projecte educatiu” (art. 28.3 i 29.1.a LEC; “en el marc dels drets i els deures establerts per les lleis”, art. 104.3 LEC).

Amb freqüència, la dificultat de l’intèrpret dels textos legals resideix en poder definir amb exactitud quins són els límits dels conceptes jurídics, la qual cosa no sempre és fàcil. En aquest cas, l’autonomia dels professors en l’exercici de les seves funcions docents està limitada pel marc normatiu i per les previsions del propi projecte educatiu del centre, però aquesta autonomia personal del docent no pot difuminar-se fins el punt de desaparèixer dins d’un excés de desplegament normatiu i de detall del projecte educatiu que arribi a comportar la supressió de tota autonomia docent del professorat.

Per tant, el projecte educatiu (i la normativa) han de preservar un nucli central de l’actuació dels professors, que no pot ser envaït per l’organització del centre: per exemple, “el professorat té la responsabilitat última a l’hora de concretar l’aplicació del currículum” (art. 52.1 LEC). De fet, els mestres i els professors són “els professionals que exerceixen la responsabilitat principal del procés educatiu”, responsabilitat que inclou la transmissió de coneixements, destreses i valors” en les activitats d’ensenyament i aprenentatge (art. 28.1 LEC), i, en definitiva, són “els agents principals dels procés educatiu en els centres (art. 104.1 LEC).

Aquest exercici de les funcions docents es realitza en l’àmbit individual i col·lectiu (com a equip docent i dins el claustre del professorat, el principal òrgan col·legiat amb responsabilitats pedagògiques).

Treball individual del professorat.

Les funcions docents, relacionades a l’art. 104.2 LEC, es poden agrupar de la següent manera:

a) Docència directa: “programar i impartir ensenyaments”, “avaluar el procés d’aprenentatge dels alumnes”, “exercir la tutoria dels alumnes”, “exercir la direcció i l’orientació global de l’aprenentatge dels alumnes”;

b) Activitats complementàries de la docència: “contribuir al desenvolupament personal dels alumnes en els aspectes intel·lectual, afectiu, psicomotor, social i moral”, “informar periòdicament les famílies sobre el procés d’aprenentatge”, “promoure i organitzar activitats complementàries, i participar-hi, dins o fora del recinte escolar”, “utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació”, “aplicar les mesures correctores i sancionadores derivades de conductes irregulars”;

c) Tasques de gestió, direcció i coordinació: “exercir la coordinació i fer el seguiment de les activitats escolars que els siguin encomanades”, “exercir les activitats de gestió, de direcció i de coordinació que els siguin encomanades” ;

d) Activitats de recerca, experimentació i innovació: “col·laborar en la recerca, l’experimentació i el millorament continu dels processos d’ensenyament”.

Algunes d’aquestes responsabilitats formen el nucli central que defineix la funció docent, en la mesura que són exclusives dels professors, i no poden ser compartides per altres professionals del centre, en concret em refereixo a les funcions de docència directa. Altres responsabilitats, en canvi, poden ser compartides amb altres professionals del centre, com, per exemple, l’administrador a qui “correspon assistir la direcció en la gestió administrativa i econòmica del centre” (art. 140 LEC) o els professionals d’atenció educativa que “complementen l’atenció educativa as alumnes i donen suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre, coordinadament amb els docents” (art. 108.1 LEC).

Treball en equip dels professors.

L’equip docent és l’encarregat d’impartir docència a un grup d’alumnes i la seva acció conjunta és coordinada pel tutor o tutora de cada grup (art. 79.2 i 80.2 LEC).

La llei també preveu un “equip de suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre” (art. 102.1 LEC) format per un conjunt de docents i de professionals d’atenció educativa que són nomenats “per provisió especial a partir d’una convocatòria per a equips docents de gestió amb un projecte educatiu” (art. 124.2 LEC).

En definitiva, es destaquen a la llei “els valors de la col·laboració, de la coordinació entre els docents i els professionals d’atenció educativa i del treball en equip” (art. 104.5 LEC), que cal afavorir i facilitar (art. 19.1.c D_aut). En aquest sentit, les concrecions organitzatives del centre han de buscar “la implicació de tot el personal en el treball en equip i afavorir-ne el creixement dels nivells de motivació i de satisfacció” (art. 50.1 D_aut).

Límits i garanties de l’autonomia del professorat

En l’exercici de llurs funcions docents, els mestres i els professors han d’exercir la funció docent “d’acord amb els principis, els valors, els objectius i els continguts del projecte educatiu” (art, 29.2.a LEC), que actuen com a límits de la seva actuació professional.

Paral·lelament, la funció docent s’ha d’exercir “en el marc dels principis de llibertat acadèmica, de coherència amb el projecte educatiu del centre i de respecte al caràcter propi del centre (art. 104.5 LEC). El primer principi, el de llibertat acadèmica protegeix l’actuació dels professors davant d’ingerències externes, mentre que els altres dos principis restringeixen la seva funció als límits establerts al projecte educatiu i al respecte al caràcter propi del centre, inclòs, en el seu cas, en el mateix projecte educatiu.

En contrapartida, tant el projecte educatiu com la resta de la normativa educativa han de respectar la llibertat de càtedra del professorat (art. 2.1.d LEC), que és la dimensió personal de la llibertat acadèmica del professorat, que cal garantir, individualment i col·lectivament, per tal de protegir la llibertat de ciència de tota ingerència externa. De fet, la llibertat de càtedra és una garantia constitucional de l’àmbit ideològic de tots els docents, dels centres públics i concertats.

Un altre límit de l’autonomia dels professors, que ha de ser respectat per l’organització curricular del centre, és l’especialitat docent del lloc de treball ocupat, que delimita els continguts de les àrees, les matèries i els mòduls que han d’impartir els professors (art. 112.4 LEC). Tanmateix, aquest no és un límit absolut i inamovible, ja que “les mesures organitzatives i de gestió poden afectar (...) els criteris d’assignació de docència al professorat” (art. 14.2 D_aut), i el director “pot encarregar (al professorat) funcions de gestió, coordinació i docència, sempre que siguin adequades a la seva preparació i experiència i tinguin caràcter transitori” (art. 44 D_aut) “i que siguin requerides per a l’aplicació del projecte educatiu” (art. 10.1.b D_dir).

Per acabar, vull referir-me a la perspectiva ètica que ha de guiar la conducta professional del professorat, que “exerceix la seva professió d’acord amb un conjunt de normes que reflecteixen els valors que li han de servir de guia des d’una perspectiva ètica” (art. 106.4 LEC). A aquest efecte, la LEC ha previst la possibilitat d’un codi deontològic, elaborat pels col·legis professionals, que tingui en compte els drets i els deures regulats per les lleis.

Els indicadors de progrés del projecte de direcció

2011-12-12T12:28:00.000-08:00

A Miquel Fornells, director d’institut i director general de professorat, in memoriam

En la mesura que el projecte de direcció s’ha convertit en la LEC en l’instrument de desplegament del projecte educatiu del centre, l’avaluació de cadascun d’aquests dos projectes és inseparable l’una de l’altra. Com l’objecte de l’avaluació del sistema educatiu és “descriure, analitzar, valorar i interpretar les polítiques, les institucions i les pràctiques educatives amb l’objectiu de mantenir-les, desenvolupar-les o modificar-les” (art. 182.1 LEC), hem d’entendre que l’avaluació dels dos principals instruments de l’autonomia del centre educatiu, el PEC i el PdP, comporta la descripció, l’anàlisi i la valoració de tots els elements que els componen.

Per a portar a terme l’avaluació del projecte de direcció el mateix projecte ha d’incloure i precisar “els indicadors explícits per a l’avaluació del mandat d’acord amb els indicadors de progrés establerts en el projecte educatiu” (art. 144.3 LEC, 31.2 D_aut, i 23.1, 25.1 i 4 D_dir). Quan el centre tingui un acord de coresponsabilitat en vigor, el projecte de direcció ha d’incorporar els indicadors corresponents (art. 25.4 D_dir).

La finalitat principal dels indicadors és, doncs, la de permetre de comprovar l’aplicació del projecte de direcció (i, en definitiva, del projecte educatiu) i de verificar-ne l’assoliment dels objectius (art. 197.3, LEC).

La importància que té aquesta avaluació és evident: els resultats de l’avaluació de l’aplicació del projecte de direcció i de l’avaluació del centre es tenen en compte en l’avaluació de l’exercici de la funció directiva en els centres públics (art. 61.1 D_aut), ja que l’avaluació del projecte educatiu i del funcionament general del centre abasta l’aplicació del projecte de direcció i, si escau, dels acords de coresponsabilitat (art. 6.f D_dir).

I, per tant, els indicadors que intervenen en el procés d’avaluació dels centres públics es concreten en la programació general anual, a partir dels indicadors que consten en el projecte de direcció, i d’acord amb els indicadors del projecte educatiu (art. 58.1 D_aut). El projecte educatiu ha d’orientar sempre les successives programacions generals anuals del centre i establir els criteris, indicadors i procediments per a l’avaluació de l’assoliment dels objectius previstos. El resultat d’aquesta avaluació es recull, finalment, en la memòria anual corresponent (art. 10.2 D_aut).

En l’actualització del projecte de direcció, pel que fa a la renovació del mandat, s’han de tenir en compte les actualitzacions de tots els aspectes del projecte de direcció inicial que es considerin pertinents, sens perjudici de la possibilitat d’introduir-ne de nous, amb els indicadors corresponents (art. 26.1 D_dir). De tot això es pot deduir que tots els aspectes que configuren el projecte de direcció han de tenir emparellats els indicadors corresponents.

L’Administració educativa, per tant, avalua l’acció directiva i el funcionament del centre (art. 147.7 LEC i 31-33 D_dir) i coincidint amb l’any de finalització dels períodes ordinaris de mandat de les direccions dels centres, s’emet un informe amb el resultat de l’avaluació externa en què s’indiquen els aspectes susceptibles de millora a cada centre (art. 58.2 D_aut).

Diagnosi actualitzada del centre

En el projecte de direcció s’ha d’explicitar una diagnosi actualitzada del centre, per tal de portar a terme les actuacions de desenvolupament i aplicació del projecte educatiu (art. 25.2 D_dir).

Aquesta diagnosi inicial del període de mandat ha d’incloure una descripció, el més detallada possible, dels principals aspectes de l’estat actual que conformen el centre educatiu, i de fet comporta una primera valoració de la situació del centre al principi del mandat. Entre d’altres, la diagnosi pot referir-se als següents elements essencials del centre:

—les característiques que té el centre (art. 25.1.c i 56.7 LEC);

—participació de la comunitat escolar;

—l’alumnat;

—el professorat i altre personal del centre (professionals d’atenció educativa i personal d’administració i serveis);

—mesures i instruments d’acollida o de formació als nous docents (art. 77.2 LEC);

—la plantilla de personal (llocs de treball docent i del personal d’administració i serveis);

—estructura organitzativa: òrgans de govern unipersonals de direcció i de coordinació;

—el consell escolar i altres òrgans col·legiats (claustre de professorat, equip directiu, i si escau, consell de direcció);

—el funcionament dels centres educatius / àmbit general del centre (LEC, 13.1);

—horari general del centre;

—relació d’instruments d’autonomia aprovats (en cadascun dels tres àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió);

—les normes de funcionament / regles o normes de convivència (mecanismes de mediació implantats);

—els currículums impartits;

—la programació d’activitats d’ensenyament i aprenentatge (lectives, complementàries i extraescolars);

—mesures d’inclusió;

—projectes d’innovació educativa;

—els serveis que ofereix el centre;

—la realitat sociolingüística;

—els acords de coresponsabilitat i, si escau, contractes programa;

—procediments i instruments de control en la gestió del centre;

—el pressupost, els recursos econòmics (ingressos assignats i recursos addicionals);

—l’ús social del centre;

—acords amb associacions sense ànim de lucre (art. 39.3 LEC);

—mecanismes de comunicació i informació a les famílies;

—les instal·lacions i material didàctic (art. 22.2.e LEC).

—els equipaments (art. 37.1.b LEC);

—la documentació acadèmica, pedagògica i administrativa dels centres (LEC, 179.1.c).

La descripció, i valoració, dels elements que s’incloguin en la diagnosi inicial de la situació actual del centre, ha d’incorporar, sempre que sigui possible, mesures quantificades corresponents, que permetin poder comparar l’evolució dels diferents indicadors de progrés que intervenen en cada avaluació (anual o al final del mandat ordinari del director) amb la situació descrita en la diagnosi inicial. En definitiva, els indicadors han de mesurar (i, per tant, valorar) l’evolució i la millora de cadascun dels aspectes que s’han destacat en la diagnosi.

Indicadors de progrés del projecte de direcció

Els indicadors permeten fer una estimació quantitativa i qualitativa del grau d’eficàcia en la realització de les activitats educatives, amb la finalitat de millorar la futura actuació del centre. La medició es pot realitzar sobre les activitats educatives habituals del centre i sobre els objectius establerts al projecte de direcció, vinculats a la millora dels resultats educatius (art. 25.2 D_dir). La valoració dels resultats també requereix establir una estimació qualitativa, segons els criteris prèviament establerts.

Els indicadors de progrés pertinents han de referir-se a elements de context, recursos, processos i resultats i han de ser revisables periòdicament en funció dels resultats de l’avaluació del centre. En qualsevol cas, se n’han d’incorporar de relatius a resultats o rendiments acadèmics (art. 5.1.b i 57.2 D_aut).

Com ja hem vist abans, el projecte de direcció precisa els indicadors que han de servir de referència per a la seva avaluació, d’acord amb els indicadors de progrés establerts en el projecte educatiu (art. 31.2 D_aut i 23.1 D_dir). De fet, els indicadors de progrés quantifiquen els objectius que s’han definit en el projecte educatiu i s’han establert al projecte de direcció (art. 40.2 D_aut).

D’acord amb les característiques del context en què es desenvolupa l’acció educativa, l’avaluació relaciona els resultats educatius amb els processos d’ensenyament i aprenentatge, els recursos i la seva gestió, els objectius del centre i els indicadors de progrés del projecte educatiu (art. 55.1 D_aut). L’activitat avaluadora afecta, globalment, els àmbits pedagògic, de gestió d’organització, és a dir, l’avaluació abasta l’exercici global de l’autonomia del centre.

Per a definir els indicadors de progrés del projecte de direcció cal tenir en compte el contingut del mateix projecte, els trets fonamentals dels qual són els següents, a més dels mateixos indicadors de progrés:

1) Actuacions en desplegament del PEC: El PdD ha d’establir les línies d’actuació prioritàries que s’han de desenvolupar durant el període (art. 24.1 D_dir) i ha de preveure actuacions d’aplicació del PEC (art. 25.1 D_dir).

2) Objectius que cal assolir: El PdD ha d’incloure la precisió d’objectius que cal assolir en l’àmbit pedagògic, vinculats a la millora dels resultats educatius (art. 25.2 D_dir).

3) Plantejaments educatius: El PdD concreta tots els plantejaments educatius del PEC (art. 6.c D_dir).

4) Orientacions per als procediments d’aplicació del PEC (art. 50.1 D_aut).

5) Elements organitzatius: El PdD concreta els elements organitzatius del centre determinats pel PEC (art. 20.1 D_aut), entre altres, concrecions de l’estructura organitzativa (art. 144.1 LEC i 23.1 D_dir).

6) Necessitats educatives: El PdD concreta les necessitats derivades del PEC (art. 102.2 LEC).

7) Lideratge distribuït i participació de la comunitat escolar: El PdD ha d’incorporar els elements pertinents per a aprofundir en l’exercici del lideratge distribuït i per a fomentar la participació de la comunitat escolar en el centre (art. 25.5 D_dir).

Una altra forma de classificar els indicadors de progrés del PdD, ordenats segons els àmbits d’actuació del centre educatiu i que personalment m’agrada més, és la següent:

1) Indicadors del grau d’aplicació de l’autonomia del centre: per mesurar el divers nivell d’aplicació de l’autonomia del centre en els diferents instruments educatius (PEC, NOFC, PGAC, PdD, projectes d’innovació educativa, acords de coresponsabilitat, etc.) en els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió.

2) Indicadors de l’exercici de les funcions dels diferents responsables del centre: per fer una estimació quantitativa i qualitativa del grau d’eficàcia amb què els diferents responsables de direcció, coordinació i tutoria fan les seves activitats, assoleixen els seus objectius i en els resultats de les activitats i objectius.

3) Indicadors de l’organització interna: sobre els procediments i criteris establerts pel centre en l’àmbit organitzatiu (pedagògic i de gestió econòmica i de personal). Sobre els criteris de l’estructura organitzativa interna.

4) Indicadors de l’aprenentatge de la convivència: sobre les pautes, criteris i regles establertes en les normes de convivència. Resolucions de conflictes. Imposició de mesures correctores i sancionadores. Mecanismes de mediació.

5) Indicadors de la participació de la comunitat escolar: per mesurar el grau de participació de les mares i els pares i els alumnes en la vida del centre, així com els canals de comunicació del centre amb les famílies. Nombre de visites de mares i pares amb el tutor del seu fill/a.

6) Indicadors dels resultats acadèmics dels alumnes: resultats o rendiments acadèmics dels alumnes, taxa d’abandonament escolar, nombre de titulacions acadèmiques expedides pel centre. Grau d’implicació del professorat en el millorament dels rendiments escolars.

7) Indicadors de la gestió de personal del centre: índex d’absentisme del professorat i altre personal adscrit al centre, grau de puntualitat, recompte mensual de les absències justificades i no justificades de tot el personal. Participació del professorat en els òrgans col·legiats del centre, i en les seves comissions. Formació permanent i perfeccionament del professorat i altres professionals d’atenció educativa.

8) Indicadors de les activitats educatives: quantificació de les diferents activitats lectives (de classe, de reforç, desdoblaments), complementàries i extraescolars aprovades a la PGAC. Grau d’assistència dels alumnes i del professorat. Activitats de recerca, innovació i experimentació educatives (en l’àmbit pedagògic i curricular). Grau de concreció i desplegament dels currículums. Procediments d’inclusió educativa.

9) Indicadors econòmics i pressupostaris: quantificació dels ingressos i despeses derivades de les activitats del centre. Ingressos derivats de l’ús social del centre.

10) Indicadors d’objectius a assolir en l’àmbit educatiu: sobre els objectius, les prioritats i plantejaments educatius i curriculars establerts al PEC.

El sistema educatiu com a espai educatiu

2011-11-28T07:56:00.000-08:00

A la Mercè Espuny i a la Victòria Peremiquel, en agraïment per haver-me acompanyat amb entusiasme en l’elaboració d’aquest blog des del primer dia. Les trobaré a faltar moltíssim.

Molts dels conceptes que utilitza el legislador en la descripció del contingut i de les funcions del sistema educatiu de Catalunya estan relacionats, etimològicament, amb diferents aspectes de l’espai físic (i temporal) i, per tant, podem definir, d’entrada, el “sistema educatiu” com un espai on s’integren tots els elements i processos que intervenen en l’acció educativa.

De fet, l’objectiu principal de la LEC és “regular el sistema educatiu de Catalunya” (art. 1.1) i en aquesta tasca de determinar les regles o normes a què ha d’ajustar-se el sistema educatiu la LEC porta a terme “l’ordenació general del sistema educatiu” (art. 109.1), establint “les normes reguladores del sistema educatiu” (art. 178.1.e).

Etimologia de la paraula “sistema”

Com és ben conegut, la paraula “sistema” deriva directament del grec antic σúστημα, que originàriament tenia el significat de “conjunt de coses enganxades”, i és aquesta mateixa idea de “pega” la que cohesiona un sistema, com a nucli del contingut del primitiu substantiu grec, derivat d’un verb que significava, en un sentit molt concret, “pegar, enganxar”. Com tantes altres vegades, una paraula grega originàriament molt concreta que significava un munt de “coses enganxades entre si”, va derivar a un terme abstracte, com l’actual “sistema educatiu”.

El “sistema” enfront del “caos”

Un “sistema”, en la mesura que disposa d’una estructura ordenada i regulada per principis, criteris i regles, es contraposa, per exemple, al “caos” (que també deriva del grec antic, amb el sentit originari de “massa confusa d’elements estesos en l’espai, abisme”), on regna el desordre per l’absència absoluta de regles de funcionament.

El “centre educatiu” comparteix molts elements del “sistema educatiu”, ja que d’una manera preferent el centre és el lloc fonamental on es desenvolupen les activitats educatives i els processos de l’ensenyament i l’aprenentatge, i tant l’un com l’altre conformen un “espai educatiu”.

Així, podem considerar el centre educatiu com a “microsistema” educatiu que ha de funcionar i obtenir resultats d’acord amb les regles generals del mateix sistema i les específiques que cada centre educatiu hagi aprovat en l’exercici de la seva autonomia, i el director del centre, entre altres objectius previstos al PEC i al PdD, ha d’aconseguir que el centre no derivi vers el caos i el desordre educatius, evitant que els alumnes s’enfonsin en el fracàs sense assolir els objectius educatius.

Límits espacials del sistema educatiu

El sistema educatiu com a espai educatiu engloba, entre altres elements, els drets i deures de tots els agents que intervenen en els processos educatius, i és l’espai on tenen lloc les diferents activitats educatives. Que ens trobem davant un “espai (físic)” educatiu és fàcil de comprovar:

— una persona pot estar dins i fora del sistema educatiu;
— hom pot formar-se dins i fora del sistema educatiu (formació reglada / formació contínua);
— hom pot accedir al sistema educatiu a través dels procediments de matriculació;
— també es pot abandonar (sortir de) el sistema educatiu (havent obtingut, o no, una titulació determinada).

El sistema educatiu, per tant, té límits espacials (i temporals), en la mesura en què es pot delimitar en l’espai i es poden fixar els elements que estan dins i els que estan fora d’aquest espai (art. 5.1):

— a l’espai educatiu (als diferents ensenyaments, als centres educatius) es pot accedir (art. 4.1 i 78.2), de la mateixa manera que s’accedeix a l’educació (art. 21.2.a) o a la formació permanent (art. 21.2.b);
— s’ha de garantir l’accés, la permanència i la progressió dels alumnes en el sistema educatiu (LOE, art. 3.8);
— els alumnes s’incorporen al sistema educatiu (art. 10.2);
— els ensenyaments estan integrats en el sistema educatiu [= “estan dintre de” en tant que formen part del tot] (art. 62.1);
— els diferents estudis es poden cursar [= “recórrer”] en els centres educatius (art. 37.3);
— el currículum [= “carrera”] guia les activitats educatives escolars (art. 52.1), al llarg del curs [un altre derivat de “carrera”], a través de les etapes educatives [originàriament, una etapa era la distància que l’exèrcit havia de recórrer en un dia].
— el sistema comprèn àmbits [= “espais”] educatius i inclou un mapa escolar, com a instrument de l’oferta i de la programació del sistema educatiu (art. 8.2 i 158);
— de la mateixa manera que es pot accedir al sistema educatiu, hom pot també abandonar el sistema (LOE, art. 5.4) i restar-ne fora.

Definició del sistema educatiu

El sistema educatiu inclou els diferents elements que l’integren (tots els aspectes educatius, els àmbits, els sectors implicats, els usuaris, la comunitat educativa, el professorat...) i l’estructura que li dóna cohesió (les relacions entre els diferents elements i les regles que el fan funcionar).

De fet, el sistema educatiu és un “conjunt d’elements relacionats entre ells per formar part d’una estructura que posa en relació tots els elements interns del sistema a través dels nexes, de les regles i de les relacions que els posen en contacte”.

Cal també diferenciar el sistema educatiu, com a espai ordinari de formació inicial de tota la població, i el món laboral, situat fora del sistema educatiu, però on continua la formació al llarg de la vida de les persones adultes, una vegada han abandonat el sistema educatiu.

Conclusió: sistema i utopia mítica

Mentre escrivia avui aquesta nota no he pogut evitar pensar en un altre “espai” que em va tenir ocupat, fa ja molt anys, mentre preparava la tesi doctoral sobre la utopia política de Plató i el mite grec; m’estic referint a l’espai polític (en el sentit originari d’espai físic de la polis, tal com l’entenien els fundadors de les ciutats gregues o els arquitectes com Hipòdam de Milet, que va dissenyar el Pireu al segle V a.C.), on s’esdevenia l’acció democràtica de les antigues póleis, en especial les colònies repartides per tot el litoral del Mediterrani, lluny de la metròpoli.

Aquest espai polític on es realitzava la vida ciutadana i política s’oposava, evidentment, als dissenys utòpics com la República de Plató, la característica principal dels quals era, precisament, la manca de referència a un espai real i per això mateix la definició del model utòpic recorria a imatges mítiques de l’altre món, el de les illes dels benaventurats, on es podia viure en un estat de permanent felicitat sense haver de treballar.

Abans m’he referit a la contraposició entre “sistema” i “caos”; ara us deixo a vosaltres perquè seguint el fil de la nota d’avui compareu els trets essencials del “sistema educatiu” tal com està regulat a la LEC i l’aplicació proposada encara per alguns teòrics que defensen una organització utòpica dels ensenyaments, no gaire allunyada del “caos” del mite grec.

La programació general anual del centre

2011-11-08T00:04:00.001-08:00

Després de molts mesos d’analitzar enaquest blog els principals instruments educatius en què es desenvolupa l’autonomiadels centres, m’adono que encara no he dedicat cap nota a la programaciógeneral anual del centre (PGAC), que és, sens dubte, el document més proper aldia a dia de totes les activitats que desenvolupen els centres.

D’entrada, sorprèn que la programacióanual del centre no aparegui esmentada en tot el títol VII de la LEC, dedicat al’autonomia dels centres. Però d’això no es pot deduir que el legislador hagioblidat aquest instrument educatiu, ja que apareix esmentat en els preceptesque regulen les funcions del director del centre públic (LEC, art. 142.5.h),del claustre del professorat (LEC, art. 146.2.g), el consell escolar del centrepúblic (LEC, art. 148.3.b) i el consell escolar del centre concertat (LEC, art.152.2.h).

L’article 125 de la LOE, que no té caràcter bàsic, defineix la PGAC com la planificació anual que “recull tots els aspectes relatius a l’organització i el funcionament del centre, inclosos els projectes, el currículum, les normes, i tots els plans d’actuació acordats i aprovats”.

L’horari escolar es concreta en funció de les previsions de la PGAC

Una de les primeres funcions que compleix la PGAC és concretar l’àmbit temporal de l’horari escolar del centre en l’educació secundària. A diferència del que succeeix en el segon cicle de l’educació infantil i en l’educació primària, en les quals la mateixa llei estableix el límit de mil cinquanta hores cada curs a l’horari escolar, que es pot estendre més enllà de l’horari lectiu, “en la resta d’etapes, l’horari escolar, que conté en tot cas l’horari lectiu, es pot concretar en funció de la programació anual del centre” (LEC, art. 54.4). És a dir, en les etapes de secundària els centres poden delimitar l’horari escolar en la PGAC, sense restriccions de tipus legal.

Els centres públics poden autoritzar a les associacions sense ànim de lucre l’ús de les instal·lacions del centre “més enllà de l’horari escolar” (LEC, art. 39.3). Aquest ús únicament “queda subjecte a les necessitats derivades de la programació de les activitats dels centres” (LOE, DA 15.6). Aquest ús social dels centres públics no ha d’interferir, ni impedir ni dificultar les activitats ordinàries dels centres dins l’horari escolar, que inclou totes les activitats (lectives, extraescolars o complementàries) “aprovades pel consell escolar i previstes a la programació anual del centre” (D_aut, art. 53.2).

Responsables de la PGAC

El director
Correspon al director proposar la programació general anual del centre, coordinar-ne l’aplicació amb la resta de l’equip directiu i retre’n comptes mitjançant la memòria anual (D_dir, art. 8.b).

El director orienta, dirigeix i supervisa les activitats del centre, d’acord amb les previsions de la programació general anual, amb la col·laboració de l’equip directiu (D_dir, art. 6.e) i dirigeix l’aplicació de la programació general anual (LEC, art. 142.5.h i D_aut, 31.3.e) i també dóna suport a l’equip directiu i, si escau, al consell de direcció, en el compliment de la programació general del centre (LEC, art. 142.6.g).

Aquesta direcció de l’aplicació de la programació general anual comporta garantir-ne el compliment (D_aut, art. 31.3.e).

El claustre del professorat
El claustre del professorat formula a l’equip directiu i al consell escolar propostes per a l’elaboració de la programació general anual (LOE, art. 129.a) i també aprova i avalua tots els aspectes educatius dels projectes i de la programació general anual (LOE, art. 129.b).

La LEC atribueix al claustre la funció de programar les activitats educatives del centre (LEC, art. 146,2) que formen part, necessàriament, de la PGAC. A més, el claustre ha de vetllar perquè es compleixi la programació anual del centre i perquè es compleixi el projecte de direcció, així com donar suport a l’equip directiu (D_aut, art. 48.2).

El consell escolar
Correspon al consell escolar dels centres públics aprovar la programació general anual del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats (LEC, art. 148.3.b i LOE, art. 127.b), a proposta del claustre del professorat (LOE, art. art.129.a) i sens perjudici de les competències del claustre de professors, en relació amb la planificació i organització docent (LOE, art. 127.b).

El consell escolar també aprova les directrius per a programar activitats escolars complementàries i activitats extraescolars, i n’avalua el desenvolupament (LEC, art. 148.3.j).

A més, li correspon vetllar perquè es compleixin la programació anual del centre i el projecte de direcció, i també donar suport a l’equip directiu (D_aut, 46.1).

El consell escolar dels centres concertats aprova, a proposta del titular del centre, la programació general anual del centre i participa en la supervisió i l’avaluació del desenvolupament d’aquesta programació, en l’àmbit docent i en l’àmbit administratiu, i dels resultats que se n’obtenen (LEC, art. 152.2.h i LODE, art. 57.f).

Contingut de la PGAC

La PGAC és la concreció anual dels continguts del PEC i del PdD en el període del mandat del director (D_auto, art. 10.1 i D_dir, art. 24.1 i 2).

La programació general anual és, en definitiva, la concreció de les prioritats i de tots els aspectes relatius a les activitats i al funcionament del centre per al curs corresponent, incloses, si escau, les concrecions relatives als projectes, el currículum, les normes i tots els plans d’actuació acordats i aprovats (D_aut, art. 10.1, que recull la definició de la LOE, art. 125).

El projecte educatiu ha d’orientar les successives programacions generals anuals del centre i establir els criteris, indicadors i procediments per a l’avaluació de l’assoliment dels objectius previstos. El resultat d’aquesta avaluació es recull en la memòria anual corresponent (D_aut, art. 10.2).

Són objecte d’avaluació el desenvolupament i els resultats de la programació general anual del centre en l’àmbit docent i en l’àmbit administratiu (LEC, art. 148.3.b i 152.2.h). La PGAC en concreta, per a cada curs escolar, els indicadors d’avaluació corresponents (D_aut, 58.1).

El projecte de direcció ordena el desplegament i l’aplicació del projecte educatiu per al període de mandat de la direcció del centre i es concreta, cada curs, mitjançant les programacions generals anuals, “que han de permetre assolir els objectius formulats en el projecte” (D_dir, art. 24.1 i 2 i D_aut, art. 18.2).

La importància d’aquesta programació anual és tal que, en cas de nomenament del director amb caràcter extraordinari, “el projecte de direcció es pot referir exclusivament a la programació anual d’activitats, en concordança amb el projecte educatiu del centre” (D_dir, art. 23.3), en comptes de referir-se a tot el PEC.

Per tant, el contingut de la PGAC, en el període anual de cada curs escolar, ha d’incloure els aspectes següents:

— (1) La concreció de les prioritats educatives del curs escolar i la proposta d’objectius anuals, en coherència amb el PEC i el projecte de direcció.
— (2) Tots els aspectes relatius a l’organització de les activitats i els serveis que es presten durant tot l’horari escolar, i al funcionament del centre.
— (3) Concrecions relatives
- (a) als projectes del centre,
- (b) al currículum,
- (c) a les normes del centre i
- (d) a tots els plans d’actuació acordats i aprovats.
— (4) L’horari escolar, que inclou l’horari lectiu i les activitats complementàries i extraescolars, aprovades pel consell escolar de centre.
— (5) La concreció dels indicadors d’avaluació, d’acord amb els criteris, indicadors i procediments d’avaluació establerts pel PEC. El resultat de l’avaluació es recull en la memòria anual corresponent.

Garantia d’informar la comunitat escolar sobre la PGAC

La direcció de cada centre públic i la titularitat i la direcció de cada centre privat concertat han de garantir que la comunitat escolar és informada del contingut de la programació general anual i del resultat de la seva avaluació (D_aut, art. 10.3 i LEC, art. 25.1.g).

Procediment d’elaboració de la programació general anual

Per acabar, reprodueixo un quadre sobre el procediment d’elaboració d’aquest instrument educatiu, que ja us vaig incloure en una altra nota mesos enrere:

El director com a gestor de personal

2011-10-25T02:00:00.000-07:00

Els verbs que s’utilitzen en l’autonomia de gestió de personal

Si repassem els verbs usats per a atribuir responsabilitats als diferents òrgans de govern del centre públic, es poden assenyalar algunes coincidències i divergències que, si més no, criden l’atenció. Fa temps que vaig aprendre a donar a les paraules la importància que es mereixen, i quan una determinada norma recorre a un verb i no a un altre, podem estar segurs que hi ha algun motiu darrere d’aquesta opció, motiu que no sempre serà fàcil de descobrir. Avui em fixaré, sobretot, en els verbs emprats en l’àmbit de gestió de personal de l’autonomia dels centres públics.

Proposar, formular propostes

Dels diferents verbs que es fan servir en el disseny de l’autonomia de gestió del centre públic, només un apareix atribuït als tres responsables principals de l’autonomia del centre (el director, el claustre del professorat i el consell escolar); el verb “proposar o formular propostes” es predica de tots tres, a vegades sobre els mateixos aspectes de la gestió del centre.

Al director se li atribueix competència per a formular propostes referents a tots aquests temes:

— la proposta inicial i les modificacions i adaptacions del PEC

— la programació general anual

— l’aprovació de les NOFC

— els llocs docents amb requisits addicionals o perfils propis

— la plantilla del centre / la relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives

— la incoació d’expedient disciplinari per faltes greus o molt greus del personal

— la incoació d’expedients contradictoris i no disciplinaris

— per a millorar la gestió del personal del centre

El claustre del professorat també té atribuïda competència per a fer propostes sobre el projecte educatiu del centre i la programació general anual del centre, com el director, a qui de fet s’atribueix la proposta inicial del PEC.

El consell escolar i el claustre del professorat poden fer propostes referents a mesures i iniciatives sobre convivència.

La resta de verbs només s’utilitzen atribuïts a dos responsables o únicament a un en exclusiva. Així, els verbs “dirigir” i “avaluar” els comparteixen el director i el claustre del professorat, però en contextos diferents, mentre que els verbs “aprovar” i “decidir” tenen com a subjectes el claustre del professorat i el consell escolar. La resta de verbs només es prediquen d’un únic responsable, com veurem a continuació.

Dirigir, gestionar

El director dirigeix el personal del centre i totes les activitats del centre i, per tant, també dirigeix l’aplicació de la programació general anual i de les NOFC. Com a màxim responsable de la gestió del centre, el director gestiona el professorat i l’altre personal del centre, així com el projecte de direcció, juntament amb la resta de l’equip directiu. El claustre del professorat dirigeix l’ordenació de les activitats educatives i del conjunt dels aspectes educatius del centre.

Avaluar, valorar

El director i el claustre del professorat avaluen les concrecions curriculars.

El claustre del professorat avalua totes les activitats educatives de la programació general anual i el desenvolupament i els resultats de les activitats educatives. Per la seva banda, el director avalua l’activitat docent i de gestió del personal del centre.

Avaluar, controlar

En canvi, aquesta accepció de l’avaluació com a control solament està atribuïda al director, entre els diferents responsables del centre educatiu. Així, s’atribueix al director la capacitat per a observar la pràctica docent a l’aula i el control de l’actuació de tot el personal del centre:

— Correspon al director dirigir i gestionar el personal del centre per garantir que compleix les seves funcions, la qual cosa comporta, si escau, l’observació de la pràctica docent a l’aula.

— El director ha de controlar l’actuació dels òrgans col·lectius de coordinació docent de què s’hagi dotat el centre.

— El director intervé en l’avaluació de l’activitat docent i de gestió del personal del centre i de l’exercici de les funcions del personal docent i de l’altre personal.

— El director pot requerir també la documentació pedagògica i acadèmica que consideri necessària per a deduir-ne les valoracions corresponents.

Resoldre, establir, decidir, aprovar

La direcció del centre públic resol sobre:

— les faltes d’assistència i de puntualitat no justificades del personal,

— les absències per l’exercici del dret de vaga,

— les sancions disciplinàries per faltes lleus comeses pel personal,

— mesures disciplinàries dels alumnes,

— la concessió al professorat de la plantilla dels permisos que preveu la legislació.

També estableix els elements organitzatius del centre determinats pel PEC i decideix sobre la participació del professorat en activitats de formació.

El claustre del professorat decideix sobre els criteris per a l’avaluació dels alumnes i estableix directrius per a la coordinació docent i l’acció tutorial. El claustre aprova la concreció curricular del PEC i de la programació general anual del centre.

El consell escolar és l’encarregat d’aprovar la majoria dels instruments de l’autonomia del centre:

— el projecte educatiu i les modificacions corresponents,

— la programació general anual del centre,

— les propostes d’acords de coresponsabilitat, convenis i altres acords de col·laboració del centre amb entitats o institucions,

— les normes d’organització i funcionament i les modificacions corresponents,

— la carta de compromís educatiu,

— el pressupost del centre i el rendiment de comptes,

— les directrius per a la programació d’activitats escolars complementàries i d’activitats extraescolars,

— els criteris de col·laboració amb altres centres i amb l’entorn.

En canvi, al director del centre públic no se li atribueix, en cap precepte de la normativa, l’aprovació de documents educatius.

Nomenar (i fer cessar), seleccionar

La direcció nomena i fa cessar:

— tots els responsables dels òrgans de gestió i coordinació,

— el tutors,

— els membres de l’equip directiu i del consell de direcció.

També se li atribueix al director la competència per a seleccionar i nomenar els substituts docents i per a intervenir en la selecció de candidatures del concurs específic i del procediment de provisió especial. El directiu professional intervé en el procés d’incorporació del personal docent al centre, amb destinació provisional, per a ocupar una vacant de la plantilla. Finalment, la direcció formula propostes de nomenament dels aspirants seleccionats en el procediment de provisió especial.

Assignar (funcions), delegar

La direcció del centre públic assigna:

— responsabilitats de direcció, gestió i coordinació docent al professorat,

— responsabilitats específiques als òrgans unipersonals de direcció i de coordinació,

— tasques docents de la persona expedientada com a mesures organitzatives provisionals,

— la jornada especial als funcionaris docents adscrits al centre.

Els òrgans unipersonals de coordinació reben de la direcció els encàrrecs de funcions de coordinació o especialitzades fixades per les lleis. En definitiva, la direcció delega funcions en els membres de l’equip directiu.

Assignar (complements retributius)

El director proposa l’assignació dels complements retributius corresponents als òrgans unipersonals de direcció i de coordinació.

El directiu professional docent assigna al professorat de la plantilla els complements retributius docents relacionats amb la major dedicació al centre, la innovació i la recerca educativa i la implicació en la millora dels rendiments escolars. Per a acabar us annexo, per si us resulta útil, el següent quadre sobre la distribució d’ús dels principals verbs emprats per la normativa en regular l’autonomia de gestió de personal:

La tècnica legislativa de la LEC: el desplegament de les lleis orgàniques educatives

2011-09-28T03:47:00.000-07:00

Ja fa més de dos anys que escric en aquest blog sobre les novetats de la LEC i encara no he entrat a comentar-vos, mínimament, la tècnica legislativa que ha utilitzat el legislador per desenvolupar la legislació bàsica educativa aprovada per l’Estat. Avui, doncs, us ofereixo unes pautes per interpretar millor la Llei d’educació.

La LEC només menciona explícitament la LODE una vegada, al preàmbul, quan parafraseja el preàmbul de la LOE:

“La Llei orgànica d’educació defineix el servei públic d’educació com un servei essencial de la comunitat que pot ésser prestat pels poders públics i la iniciativa social com a garantia dels drets fonamentals dels ciutadans”.

A l’articulat la LEC es refereix, en cinc preceptes, a la regulació orgànica del dret a l’educació (és a dir, la LODE una altra vegada) i a la legislació orgànica, però sense mencionar explícitament a quina de les lleis orgàniques s’està referint:

LEC, art. 21.2. “Els alumnes, a més dels drets reconeguts per la Constitució, l’Estatut i la regulació orgànica del dret a l’educació, tenen dret a: (...)”

LEC, art. 50.3. “El Departament ha de regular les activitats complementàries i els serveis escolars, i n’ha de garantir el caràcter no lucratiu en els termes establerts per la regulació orgànica i la voluntarietat de la participació dels alumnes”.

LEC, art. 152.2. “Corresponen al consell escolar (dels centres concertats) les funcions següents:
a) Intervenir en la designació i el cessament del director o directora del centre i en la selecció i l’acomiadament de docents, en els termes establerts per la legislació orgànica en aquesta matèria”.

LEC, art. 205.1. “El model ordinari de finançament amb recursos públics dels centres privats que presten el Servei d’Educació de Catalunya és el concert educatiu, tal com el defineixen la regulació orgànica i aquesta llei”.

LEC, art. 205.8. “La quantia del mòdul econòmic del concert per unitat escolar en centres ordinaris, que han de determinar les lleis de pressupostos de la Generalitat, pot comprendre, (...) a més de les especificacions establertes per la regulació orgànica, quantitats assignades al pagament del personal no docent de suport a la docència (...)”.

En canvi, amb una tècnica radicalment diferent, la Llei 17/2007, de 10 de desembre, d’Educació d’Andalusia, remet directament a preceptes de la legislació orgànica en 62 ocasions, normalment amb l’expressió “de conformitat amb el que preveu l’article (...)” o “en els termes establerts a l’article (...)”, esmentant sempre el precepte concret de la LODE i de la LOE:

— Llei 17/2007, art. 7.2.j, 10.2, 10.3, 34.2, 38.2 i 135.3 [remeten a la LODE].
— Llei 17/2007, art. 3.3.c, 4.1, 13.1, 13.2, 13.3, 13.3.b, 13.4, 13.8, 13.9, 13.11, 13.13, 13.14, 15.1, 15.2, 15.4, 18.1, 22.1, 23.8, 41.2, 45.1, 46.8, 52.2, 55.2, 56.2, 59.1, 62.2, 68.3, 77.1, 78, 84.2, 86.2, 88.1, 101.3, 103, 104.2, 104.4, 113.3, 113.4, 131.3, 134.1, 135.3, 136.2, 145.2, 156.1, 156.2, 160.1, 171.1, 171.2, 175.1.i, 176, DA 2, 4.1, DT 1.1, 2.1, 5.1i 5.5 [remeten a la LOE].

Aquesta mateixa tècnica de remissions explícites a la legislació orgànica educativa la trobem en l’articulat de les lleis 6/2008, de 26 de desembre, d’Educació de Cantàbria, i 7/2010, de 20 de juliol, d’Educació de Castella-La Manxa, però no a la Llei 4/2010, de 7 de març, d’Educació d’Extremadura, que només menciona la LODE i la LOE en el seu preàmbul.

Ara bé, del fet que la LEC no expliciti els preceptes de la LODE i la LOE, no es pot deduir en absolut que el legislador hagi evitat desplegar els aspectes bàsics i orgànics d’aquestes dues lleis. Al contrari, són nombrosos els preceptes de la LEC que segueixen i desenvolupen el contingut de la legislació orgànica. El que passa a vegades és que el legislador ha estat selectiu en aquest desplegament orgànic, ja que no fa una regulació completa d’algunes matèries, quan no reprodueix ni desenvolupa tots els aspectes declarats bàsics per la LOE, la qual cosa pot dificultar la seva interpretació.

Per tant, caldrà llegir la LEC i la LOE simultàniament, especialment quan la matèria estigui declarada bàsica per la mateixa LOE. Així, en alguns preceptes hi ha aparents “llacunes” a la LEC que no són tals, ja que els aparents “buits” s’han d’emplenar amb les previsions bàsiques de la LOE. M’estic referint, per exemple, a l’article 146 LEC sobre les funcions del claustre del professorat, entre les quals no es menciona explícitament la “d’aprovar i avaluar la concreció del currículum i tots els aspectes educatius dels projectes i de la programació general anual” (LOE art. 129.b), però que cal interpretar inclosa dins la clàusula final del mateix article 146.2.i) LEC, que atribueix al claustre del professorat “qualsevol altra (funció) que li sigui atribuïda per les normes legals o reglamentàries”.

Una altra aparent llacuna de la LEC la trobem en el procediment de selecció del director del centre públic. Així, a l’article 143 LEC no es desenvolupen amb detall tots els aspectes que la LOE ha regulat amb caràcter bàsic (art. 133-137 LOE), ni tan sols s’esmenten els requisits per accedir ni els supòsits de cessament, aspectes que s’han d’emplenar amb les previsions de la LOE. En canvi, la LEC introdueix en el procediment de selecció del director una novetat essencial que no trobem a la LOE: la superació dels programes de formació relatius a la funció directiva es considera un mèrit preferent en el procediment de selecció del director (LEC art. 145.1), així com també es destaca en el procediment de selecció la valoració de la capacitat de lideratge del candidat (LEC art. 143.2), lideratge no mencionat a la LOE.

En canvi, en altres ocasions no ens trobem davant de llacunes legislatives. Per exemple, el fet que la LEC no mencioni explícitament en cap precepte el “projecte de gestió dels centres públics” (LOE art. 123) entre els instruments d’autonomia del centre no suposa que s’hagi produït cap llacuna legal, ja que la regulació del projecte de gestió de la LOE no té caràcter bàsic, i per tant no obliga a regular-lo en totes les administracions educatives. De totes maneres, cada vegada estic més convençut que la LEC ha fusionat, parcialment, en el “projecte de direcció aprovat” el projecte de gestió del centre.

L’autoritat del professorat

2011-09-20T01:43:00.000-07:00

Des de la LODE (1985) la legislació bàsica estatal ha reconegut l’autoritat del professorat en el marc de la convivència dels centres educatius, recollint que els pares i els alumnes tenen el deure de respectar l’autoritat del professorat.

Així, als pares i tutors dels fills o pupils “els correspon respectar i fer respectar les normes establertes pel centre, l’autoritat i les indicacions o orientacions educatives del professorat” (LODE, art. 4.2.f). Paral•lelament, els alumnes han de “participar i col•laborar en la millora de la convivència escolar i en la consecució d’un adequat clima d’estudi al centre, respectant […] l’autoritat i orientacions del professorat” (LODE, art. 6.4.e).

Aquesta primera idea del respecte per l’autoritat del professorat ha estat recollida per quasi totes les lleis educatives aprovades a diferents comunitats autònomes:

— “Els alumnes tenen el deure de respectar els altres alumnes i l’autoritat del professorat” (LEC, art. 22.1.d).

— “Además del estudio, el alumnado tiene el deber de respetar la autoridad y las orientaciones del profesorado” (art. 8.2 de la Ley 17/2007, de 10 de desembre, de Educación de Andalucía).

— “Los deberes del alumnado se sustentan en […] la colaboración con el profesorado, respetando su autoridad, y con sus compañeros y compañeras” (art. 11.2 de la Ley 7/2010, de 20 de juliol, de Educación de Castilla-La Mancha).

— “En el proceso educativo, el alumnado tiene el deber de […] respetar la autoridad del profesorado y sus derechos, así como cumplir sus directrices y orientaciones” (art. 46.b de la Ley 4/2011, de 7 de març, de Educación de Extremadura).

— En canvi, la Ley 6/2008, de 26 de desembre, de Educación de Cantabria, no recull ni una vegada la paraula “autoridad”.

Els professors exerceixen, doncs, “la responsabilitat principal del procés educatiu i l’autoritat que se’n desprèn” (LEC, art. 28.1), especialment en l’àmbit de la convivència del centre, ja que “correspon a la direcció i al professorat de cada centre, en exercici de l’autoritat que tenen conferida […], el control i l’aplicació de les normes de convivència” (LEC, art. 30.4). En aquesta mateixa direcció, entre els criteris que orienten l’organització pedagògica dels centres s’hi preveu “l’establiment de regles basades en els principis democràtics, que afavoreixen els hàbits de convivència i el respecte a l’autoritat del professorat” (LEC, art. 77.1.f).

Ara bé, algunes lleis educatives han anat més lluny en el reconeixement de l’autoritat del professorat, i han atribuït al professorat la “consideració d’autoritat pública” en l’exercici de les seves funcions docents.

1) La Ley de Educación de Castilla-La Mancha (2010) menciona explícitament “l’autoritat pública del professorat en l’exercici de les seves funcions” a l’article 16:

“16.3. El Consejo de Gobierno regulará los supuestos, las condiciones y el alcance de la autoridad del profesorado en el ejercicio de sus funciones.
16.4. La Consejería competente en materia de educación comunicará a la fiscalía correspondiente las actuaciones contra el profesorado que, en su caso, pudieran constituir un supuesto de atentado contra la autoridad pública en el ejercicio de sus funciones.”

La LEC, en canvi, només ha atribuït aquesta consideració d’autoritat pública al director del centre públic (art. 142.9) i als inspectors (art. 177.2), que gaudeixen de presumpció de veracitat en els seus informes i d’ajustament a la norma en les seves actuacions, llevat que es provi el contrari.

2) La Ley de Educación de Extremadura (2011), sense explicitar-ne d’entrada l’autoritat pública del professorat, preveu que “el profesorado tendrá la consideración de autoridad académica y magistral” (art. 56.2), en un àmbit que supera el marc de la convivència, que és on es desplega habitualment l’autoritat del professorat.

Tanmateix l’article 165 d’aquesta llei reconeix explícitament al professorat “en el desempeño de sus funciones […] la consideración de autoridad pública, con los efectos que le reconoce el ordenamiento jurídico” (art. 165.1). Però a continuació sembla que els efectes d’aquesta consideració del professorat es limitin a l’àmbit disciplinari: “A tal fin, los hechos constatados por el profesorado en el ejercicio de sus competencias disciplinarias gozarán de presunción de veracidad” (art. 165.1).

3) Finalment, la comunitat autònoma que ha regulat amb més detall l’autoritat del professorat ha estat Madrid, que ha dedicat una llei específica a aquesta matèria, la Ley 2/2010, de 15 de juny, de autoridad del profesor (publicada al BOE d’1.10.2010), que té per objecte “reconocer y reforzar la autoridad del profesor y fomentar la consideración y el respeto que le son debidos en el ejercicio de sus funciones y responsabilidades, con el fin de mejorar la calidad del sistema educativo y garantizar el derecho a la educación” (art. 1).

Dins el capítol I d’aquesta llei, de protecció jurídica del professor, es dediquen dos articles a l’autoritat pública dels directors i d’altres membres de l’equip directiu, així com dels professors, que “tendrán, en el ejercicio de las potestades de gobierno, docentes y disciplinarias que tengan atribuidas, la condición de autoridad pública, y gozarán de la protección reconocida a tal condición por el ordenamiento jurídico” (art. 5).

Ara bé, la presumpció de veracitat es limita, en l’article 6, al marc disciplinari: “En el ejercicio de las competencias disciplinarias, los hechos constatados por los directores y demás miembros de los órganos de gobierno, así como por los profesores, gozan de presunción de veracidad, cuando se formalicen por escrito en documento que cuente con los requisitos establecidos reglamentariamente” (art. 6), malgrat que l’article 5 ja esmentat ha atribuït la condició d’autoritat pública als directors, altres directius i professors “en l’exercici de les potestats de govern, docents i disciplinàries.”

En canvi, la LEC atribueix al director del centre públic la consideració d’autoritat pública en l’exercici de totes les seves funcions, no només les disciplinàries, i gaudeix de veracitat en els seus informes i d’ajustament a la norma en les seves actuacions, llevat que es provi el contrari, no només en l’àmbit disciplinari (LEC, art. 142.9 i D_dir, art. 4.1). Però no ha conferit aquesta consideració d’autoritat pública ni als altres òrgans directius del centre ni a la resta dels professors. El temps dirà si va ser apropiada aquesta novetat d’atribuir exclusivament al director del centre públic la condició d’autoritat pública, a més de l’inspector, que ja la tenia atribuïda per la LOE.

L’autonomia del director del centre públic

2011-07-15T03:11:00.000-07:00

Als alumnes del primer curs en Direcció de Centres Docents Públics, i especialment al director pedagògic del curs, Carles Mata

Tal com us vaig avançar en el darrer post, avui us faig un resum de la meva intervenció del dissabte 2 de juliol de 2011 en el curs en Direcció de Centres Docents Públics, a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Veureu que vaig intentar fer una síntesi de molt del material que us he facilitat aquest any al blog, referit a l’autonomia del centre educatiu i, en especial, al paper fonamental que hi té la figura del director del centre públic, com a màxim responsable de la gestió del centre i de l’aplicació de l’autonomia en els diferents àmbits (pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos).

Introducció

L’organització de l’autonomia dels centres públics es fonamenta en una estructura complexa, en la qual interactuen els diferents òrgans de govern unipersonals i col•legiats (tant els membres de l’equip directiu i altres òrgans de coordinació com el consell escolar i el claustre de professors) que són els responsables de l’exercici de l’autonomia en els diferents àmbits, i per una altra banda, també hi intervenen els diferents instruments educatius de què es dota cada centre educatiu per impulsar la seva autonomia (sobretot, el projecte educatiu, les normes d’organització i funcionament del centre, la programació general anual i el projecte de direcció, entre altres documents).

Avui intentaré analitzar els nexes que posen en relació els diferents responsables (en especial, la direcció i el seu equip directiu) i els quatre instruments essencials de l’autonomia (que acabo d’esmentar) en l’aplicació dels tres àmbits de l’autonomia. Això ens permetrà entendre millor el funcionament de l’autonomia a partir del disseny de l’estructura dels diferents elements que hi intervenen, i que, com passa amb qualsevol estructura organitzativa, comprèn diferents components (els responsables, els documents educatius en què es concreten les regles, els objectius i els criteris) i les relacions de tota mena que es defineixen entre uns i altres. Sóc conscient de la dificultat del tema que abordo, ja que sempre resulta complicat descriure les estructures d’una organització, precisament perquè es tracta d’una matèria amb un fort contingut abstracte.

En definitiva, repassaré l’estructura que ha teixit la Llei d’educació i el seu desplegament normatiu que permet exercir l’autonomia dels centres públics en el marc de les responsabilitats dels diferents òrgans de govern, de què es dota el centre, i a través dels diferents instruments en què es concreten les regles, els principis i les finalitats que fan possible el desenvolupament de l’autonomia.

L’autonomia del centre i l’autonomia del director

La LEC i els dos decrets que la despleguen, el d’autonomia i el de les direccions, sempre es refereixen a “l’autonomia dels centres educatius”, mai no hi trobem recollida explícitament “l’autonomia del director del centre públic”. Però és evident que el desplegament de l’autonomia dels centres educatius, tal com queda recollida pel capítol II del títol VI de la LEC, sobre els criteris per a l’organització pedagògica dels centres i pel títol VII, de l’autonomia dels centres educatius, no es pot interpretar sense la regulació del capítol I del títol IX, sobre el govern dels centres educatius de titularitat pública, i en especial l’article 142, sobre el director o directora, que és el complement necessari de la regulació de l’autonomia del títol VII.

L’ampliació de les competències del director en extensió —l’article 142 LEC inclou 26 apartats amb diferents competències de les direccions i els decrets d’autonomia i de direccions preveuen 28 competències del director en matèria de gestió del personal del centre— i en intensitat —moltes de les noves competències són decisions o resolucions finals del director en comptes de meres propostes o iniciatives— és conseqüència directa de l’ampliació del marge d’autonomia en l’actuació del director.

La darrera atribució de competències al director, segons l’art. 142.8 LEC, té una amplitud extraordinària: “El director o directora té qualsevol altra funció que li assigni l’ordenament i totes les relatives al govern del centre no assignades a cap altre òrgan”. És a dir, el director té assignada qualsevol competència que la LEC atribueixi “al centre educatiu” i que no estigui assignada explícitament a cap altre òrgan del centre.

L’autonomia com a llibertat d’opció

La LEC no defineix l’autonomia, a part d’incloure-la com un “principi organitzatiu” del centre (art. 2.3.c LEC), però referida al director l’hem d’entendre com una “llibertat d’opció”, que li permet optar entre diverses solucions, totes vàlides, és a dir, l’autonomia del director es converteix en un marge de la discrecionalitat tècnica de la direcció del centre, i també en la capacitat per a decidir i resoldre determinats assumptes que són competència seva.

El director gaudeix d’autonomia en la seva gestió en la mesura en què disposa de possibilitat d’opció en les seves decisions, que li permet actuar amb “arbitri” (que és el contrari d’arbitrarietat) dins un marge, més o menys ampli de discrecionalitat, dins l’àmbit de la decisió o resolució en els diferents àmbits educatius.

Podem definir l’autonomia del centre educatiu d’una manera més propera a l’àmbit de la política, com la potestat que té el centre per a regir-se mitjançant normes i òrgans de govern propis.

Límits de l’autonomia

L’autonomia de cada centre es concreta en els diferents instruments de què es doten els centres educatius. Aquests instruments, a més de constituir la definició de l’autonomia, limiten els diferents òrgans del centre per exercir-la. Així hi trobem, entre altres, els següents límits a l’exercici de l’autonomia:

— Acords del consell escolar del centre
— Acords del claustre de professors
— Normativa (lleis, decrets, ordres)
— Projecte educatiu del centre
— Normes d’organització i funcionament del centre
— Programació general anual
— Projecte de direcció aprovat
— Pressupost del centre
— Carta de compromís educatiu
— Acords de coresponsabilitat

Novetats de la LEC en relació amb els instruments educatius de l’autonomia

La majoria dels instruments educatius en què es fonamenta l’exercici de l’autonomia dels centres estan recollits per la normativa estatal:

— les normes de convivència (LOE, 121.2, “pla de convivència”)
— la carta de compromís educatiu (LOE, 121.5, sense donar-li nom específic)
— el projecte educatiu (LOE, 121)
— el projecte lingüístic (no amb aquest nom, però la LOE preveu projectes, per exemple als art. 125 i 127.a)
— les normes d’organització i funcionament (LOE, 124)
— els criteris de l’organització pedagògica (LOE, 121)
— la programació general anual (LOE, 125)
— els acords de coresponsabilitat i el contracte programa (no amb aquest nom, però l’art. 122.2 LOE preveu la mateixa idea).

D’altra banda, la LEC introdueix les següents novetats importants, que permeten incrementar el grau d’autonomia dels centres educatius públics:

— el projecte educatiu es concreta i s’aplica per mitjà del projecte de direcció, que es converteix en un instrument “aprovat” de l’autonomia del centre — a diferència de la LOE, on només és un requisit dels candidats a la direcció (art. 135.4 LOE)—, que no manté cap virtualitat després del procés de selecció del director;
— les normes d’organització i funcionament inclouen l’estructura organitzativa pròpia del centre, que no apareix a la LOE; el projecte educatiu inclou els criteris de l’estructura organitzativa pròpia;
— l’equip directiu és el responsable de la gestió del projecte de direcció i de l’aplicació del projecte educatiu;
— el director del centre nomena tots els responsables del centre (a diferència de la LOE, en què només proposa el nomenament) i és el màxim responsable de la gestió dels centres educatius públics.

Responsables de l’autonomia dels centres

Els diferents òrgans de govern del centre (director, equip directiu, claustre de professors i consell escolar del centre) intervenen en els tres àmbits de l’autonomia:

Autonomia pedagògica
— El director impulsa i lidera l’exercici de l’autonomia pedagògica i assegura l’aplicació del PEC.
— El claustre de professors aprova i avalua la concreció del currículum i tots els aspectes educatius dels projectes (LOE).
— El consell escolar aprova el projecte educatiu.

Autonomia organitzativa
— El director ha d’establir els elements organitzatius del centre.
— El director dirigeix l’aplicació de les NOFC.
— El director impulsa l’elaboració i l’aprovació de les NOFC i adopta mesures per a millorar l’estructura organitzativa.
— El projecte de direcció ha de concretar l’estructura organitzativa pròpia del centre.
— El consell escolar aprova les NOFC.

Autonomia de gestió (de personal i econòmica)
— L’equip directiu és el responsable de la gestió del projecte de direcció.
— El director és responsable de l’organització, el funcionament i l’administració del centre (= “gestió del centre”).
— La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre.
— El director dirigeix i gestiona el personal del centre.

Ara bé, el claustre de professors només té competències en els àmbits pedagògic i organitzatiu, no en el de gestió. En canvi, el director i el seu equip directiu, així com el consell escolar, intervenen en tots tres àmbits (pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos), com es dedueix del quadre següent:

Els àmbits i els instruments de l’autonomia

Si comparem el contingut dels diferents instruments educatius en què es concreta l’autonomia dels centres educatius, es pot comprovar que dels quatre instruments principals (PEC, projecte de direcció, NOFC i programació general anual), ningú no està especialitzat en un àmbit únic, sinó que tots quatre comparteixen la definició de cadascun dels àmbits, de manera que podem concloure que l’exercici de l’autonomia, en els diferents àmbits —pedagògic, organitzatiu i de gestió—, és el fruit de l’exercici compartit dels quatre instruments mitjançant un procés complex en el qual intervenen —com hem vist abans—, els diferents responsables i instruments de l’autonomia.

1. L’autonomia pedagògica
Projecte educatiu de centre
— Objectius i criteris educatius
— Prioritats i plantejaments educatius
— Procediments d’inclusió educativa
— Criteris d’atenció a la diversitat
— Concreció i desenvolupament del currículum
— Acció tutorial

Projecte de direcció aprovat
— Precisió dels objectius educatius
— Concreció de necessitats educatives
— Concreció de plantejaments educatius
— Concreció de criteris d’organització pedagògica i curricular

Normes d’organització i funcionament del centre
— Criteris i mecanismes pedagògics
— Concreció de l’organització pedagògica
— Criteris d’organització dels grups
— Criteris de formació d’equips docents
— Mecanismes d’acció tutorial

Programació general anual
— Concreció dels objectius del PEC i del currículum i de tots els plans d’actuació acordats i aprovats

2. L’autonomia organitzativa
Projecte educatiu de centre
— Criteris d’estructura organitzativa pròpia
— Valors i objectius per a l’aprenentatge de la convivència
— Elements organitzatius
— Criteris que han d’orientar les mesures organitzatives

Projecte de direcció aprovat
— Concreció de l’estructura organitzativa
— Concreció dels elements organitzatius del PEC
— Propostes per a la revisió del PEC

Normes d’organització i funcionament del centre
— Estructura organitzativa pròpia
— Competències i composició dels òrgans
— Concreció de les funcions del cap d’estudis
— Encàrrecs de funcions de la direcció
— Procediments
— Normes de convivència

Programació general anual
— Concreció anual de totes les prioritats dels projectes i normes
— Previsió de totes les activitats de l’horari escolar

3. L’autonomia de gestió de recursos
Projecte educatiu de centre
— Indicadors de progrés
— Criteris i procediments d’avaluació
— La direcció proposa requisits o perfils propis d’alguns llocs, adequats a les necessitats educatives del PEC

Projecte de direcció aprovat
— Orienta i vincula l’acció del conjunt d’òrgans
— En aplicació del projecte de direcció es constitueix un consell de direcció
— Actuacions d’aplicació del PEC i indicadors per a l’avaluació del mandat

Normes d’organització i funcionament del centre
— Assignació o delegació de funcions de la direcció
— La direcció ha d’impulsar i adoptar mesures per a millorar l’estructura organitzativa
— La direcció dirigeix l’aplicació de les NOFC

Programació general anual
— El claustre i el consell escolar donen suport a l’equip directiu en el compliment de la programació
— El director dirigeix l’aplicació de la programació general anual
— El director dirigeix i supervisa totes les activitats del centre
— El director concreta els indicadors d’avaluació

Tal com es pot deduir del quadre següent, tots tres àmbits d’autonomia es concreten en els quatre instruments que acabem d’analitzar:

Finalment, podem dibuixar visualment les relacions que hi ha entre els tres àmbits d’autonomia i els quatre instruments principals mitjançant els quals s’exerceix, segons l’esquema següent:

La gestió del projecte de direcció aprovat
El projecte de direcció és l’únic instrument que no ha estat aprovat pel consell escolar del centre, i en la LEC esdevé l’eina fonamental de gestió (de fet, podem concloure que la LEC ha incorporat al projecte de direcció el projecte de gestió de l’article 123.4 de la LOE, com a instrument d’ordenació i utilització dels recursos humans i materials), en la mesura que ordena el desplegament i l’aplicació del projecte educatiu, concreta l’estructura organitzativa del centre i orienta i vincula l’acció del conjunt d’òrgans unipersonals i col•legiats.

Als membres de l’equip directiu, com a òrgan executiu de govern del centre públic, els correspon la gestió del projecte de direcció (art. 35.1 del Decret d’autonomia) i, entre altres competències, els correspon retre comptes dels resultats de la gestió del personal del centre, preparar propostes per a millorar aquesta gestió, així com adequar l’estructura de la plantilla i de l’organització pròpia del centre als objectius fixats pel projecte educatiu (art. 50.2 del Decret d’autonomia).

Competències del director en la gestió del personal del centre
La LEC, en dissenyar el perfil del director del centre públic en l’àmbit de gestió del personal, ha apropat la seva figura a la de l’inspector d’educació, ja que comparteixen les atribucions següents: tenen la consideració d’autoritat pública, intervenen en l’avaluació del personal, observen la pràctica docent a l’aula i supervisen les activitats educatives del centre.

De manera paral·lela, els inspectors d’educació, en l’exercici de llurs funcions i atribucions, han d’adequar llur actuació al règim d’autonomia dels centres i a l’assignació de responsabilitats a la direcció (art. 179.2 LEC).

Algunes de les competències de les direccions dels centres públics en matèria de gestió del seu personal es poden agrupar en els següents àmbits d’actuació:

Plantilles docents dels centres
— Proposar requisits (o perfils propis) addicionals de titulació o de capacitació d’alguns llocs de treball
— Proposar al Departament la plantilla de personal del centre i les modificacions successives

Provisió de llocs de treball
— El director intervé en els procediments de concurs específic i de provisió especial

Cap de tot el personal
— Resoldre sobre les faltes d’assistència i puntualitat no justificades
— Imposar sancions disciplinàries per faltes lleus
— Assignar responsabilitats de direcció, gestió i coordinació docent
— Assignar la jornada especial
— Participar en l’avaluació de tot el personal del centre

Nomenaments
— El director nomena els responsables dels òrgans de gestió i coordinació i proposa l’assignació dels seus complements retributius
— El director selecciona el personal docent per cobrir substitucions temporals

Altres competències
— Adopció de mesures organitzatives provisionals en un procediment disciplinari
— Proposta de l’assignació de complements retributius als òrgans unipersonals de direcció i de coordinació
— Direcció i gestió del personal del centre per a garantir que compleix les seves funcions.

Conclusió
1. L’autonomia dels centres públics és una “autonomia compartida”, ja que en cadascun dels tres àmbits —pedagògic, organitzatiu i de gestió— hi ha implicats els quatre instruments principals de l’autonomia —PEC, projecte de direcció, NOFC i programació general anual— i, d’altra banda, cadascun dels diferents òrgans unipersonals i col•legiats exerceix l’autonomia del centre en cadascun dels tres àmbits.

2. L’autonomia s’exerceix, doncs, per mitjà d’una “xarxa” complexa, formada per tres tipus d’elements:

— (1) els responsables (cadascun en la seva àrea de competència)
— (2) els àmbits d’autonomia (que comparteixen molts elements relacionats)
— (3) els instruments educatius (amb els criteris i regles de l’autonomia)

3. El director del centre públic és el principal responsable (quasi “únic”) de l’autonomia de gestió del personal del centre.

Aquest és el darrer post d’aquest curs. Ben aviat començo les vacances i, com cada estiu, deixaré descansar el blog fins al nou curs escolar. Que gaudiu d’unes vacances d’estiu tranquil•les.

Actes administratius

2011-06-20T05:47:00.000-07:00

Ús dels verbs referits als actes administratius en l’exercici de l’autonomia dels centres públics

Han passat ja dos mesos des de la finalització del meu curs de formació sobre l’autonomia dels centres educatius, que em va permetre oferir-vos a tots vosaltres, els seguidors del blog, un seguit de quadres que permetien distribuir els diferents instruments educatius en què es concreten tots els àmbits de l’autonomia. Aquests dies he tornat a revisar tot aquell material didàctic per preparar una altra intervenció en una sessió formativa que impartiré al final d’aquest curs, i m’he adonat que encara és possible esprémer una mica més la informació que contenen aquelles graelles.

Com podreu comprovar en el quadre que penjo avui en el blog, sense comentaris (les conclusions són fàcils d’extreure, ja hi arribareu vosaltres mateixos), he reorganitzat els diferents verbs que s’utilitzen en descriure les actuacions administratives en l’exercici de l’autonomia dels centres públics, prenent com a criteri d’ordenació les tres fases clàssiques de qualsevol procediment administratiu (l’inici, els actes de tràmit i la finalització del procediment), diferenciant els actes definitius (resolucions) dels tràmits i posant en relació aquestes paraules amb els diferents responsables de l’exercici de l’autonomia.

Ja tindré ocasió, abans de marxar de vacances, de fer-vos un resum de la meva intervenció en el curs de formació de directors.

Descarregueu-vos el document

L’experimentació educativa en l’àmbit de l’autonomia dels centres educatius

2011-06-06T05:13:00.000-07:00

A la Marta Duñach

Ara fa uns dies em van consultar si la normativa actual, després de l’aprovació de la LEC, preveu encara la possibilitat que els centres educatius facin “experimentacions educatives” o les anomenades “proves pilot”. D’entrada, em va sobtar la pregunta, perquè tinc clar que “l’experimentació, la innovació i la recerca educatives” són conceptes directament relacionats entre ells que caben tots dins l’àmbit de l’autonomia pedagògica i organitzativa dels centres educatius. Però en repassar, una vegada més, els preceptes de la LEC que fan referència a aquestes tres paraules, he comprovat que no sempre van lligades totes tres, i he aprofitat aquesta recerca puntual que vaig fer sobre “l’experimentació educativa” en la Llei, per a informar-vos avui de les conclusions a què he arribat, després d’analitzar els textos de la LEC i de la LOE, de manera complementària.

1) Derogació de la Llei de centres docents experimentals

La LEC deroga explícitament, i en la seva totalitat, la Llei 8/1983, del 18 d’abril, de centres docents experimentals (disposició derogatòria 1.a LEC), i d’altra banda, la LEC no inclou cap precepte que reguli aquesta tipologia de “centres educatius experimentals”, que no he trobat esmentats en cap precepte de la Llei. Però d’això no hem de deduir que els centres no puguin fer, en l’exercici de la seva autonomia pedagògica i organitzativa, “experimentacions educatives”, ja que el que ha fet la LEC és, simplement, no recollir la tipologia de “centres experimentals”, però no ha eliminat les “experimentacions dels centres educatius”.

2) La innovació, recerca i experimentació educatives a la LEC

Al preàmbul de la LEC, quan s’enumeren les competències exclusives en matèria d’educació atribuïdes a la Generalitat i desenvolupades per la LEC, s’inclou “la innovació, la recerca i l’experimentació educatives” (esmentada, explícitament, a l’apartat d) de l’article 131.2 EAC), però en el cos del text legal no he sabut trobar un desplegament conjunt d’aquests tres conceptes.

Repassem, com sempre, els textos:

— L’article 84 LEC en regular els projectes d’innovació pedagògica i curricular menciona “la innovació (pedagògica i curricular)” [3 vegades] i “la recerca” [1 vegada], però no fa cap referència explícita a “l’experimentació” (vegeu també l’article 16 del Decret d’autonomia).

— L’article 86.3 LEC, entre les funcions dels serveis educatius, preveu la col•laboració amb els centres en “la innovació educativa” i el suport als centres en la dinamització de llurs “projectes d’innovació” i en l’intercanvi “d’experiències i bones pràctiques educatives”, però tampoc no fa esment a “l’experimentació educativa”.

— L’article 100 LEC fixa l’oferta, per part de l’Administració educativa, de serveis d’assessorament, orientació i suport per a la gestió de “la innovació en l’àmbit educatiu”.

— L’article 104.2 LEC és l’únic precepte en què, en enumerar les funcions dels professors, s’esmenta explícitament el concepte “experimentació” en el mateix context de “la recerca i el millorament continu dels processos d’ensenyament” (apartat h) de l’art. 104.2 LEC, que reprodueix literalment l’art. 91.1.l LOE).

— L’article 107 LEC estableix que l’Administració educativa faciliti a les associacions professionals de docents legalment constituïdes la participació en l’organització i la realització “d’activitats d’innovació”.

— L’article 110.5 LEC regula la possibilitat de convocatòries públiques per a concedir llicències o atorgar permisos retribuïts al professorat dels centres públics i concertats, amb l’objectiu de promoure “la recerca i la innovació educatives” entre els professors, sense mencionar tampoc “l’experimentació”.

— L’article 136.1.c) LEC, en establir l’estructura de les retribucions complementàries dels funcionaris docents, entre altres conceptes del nou complement de lloc de treball o funció docent, esmenta “la innovació i la recerca educativa i la implicació en el millorament dels rendiments escolars”. En aquest mateix sentit, l’apartat 2.c) d’aquest article 136, entre altres criteris per a establir la quantia de les retribucions complementàries, recull el rendiment o els resultats obtinguts en el treball docent i l’esforç i “la innovació” que es porten a terme.

— Finalment, l’article 178.1.c) LEC atribueix a la Inspecció d’Educació la funció de participar en el desplegament d’accions per al millorament de la pràctica educativa i del funcionament dels centres, i també dels processos de “reforma i innovació educativa”.

3) La innovació, recerca i experimentació educatives a la LEC

A la LOE, en canvi, es fa esment, reiteradament, de “la recerca, l’experimentació i la innovació educativa” en diferents preceptes:

— L’article 1.n) LOE considera entre els principis del sistema educatiu el foment i la promoció de “la recerca, l’experimentació i la innovació educativa”, que també formen part del conjunt de factors que afavoreixen la qualitat de l’ensenyament (art. 2.2 LOE).

— L’article 91.1.l) LOE inclou, entre les funcions dels professors, “la recerca, l’experimentació i la millora contínua” dels processos d’ensenyament corresponent (funcions docents que ja hem vist abans reproduïdes a l’art. 104.2.h LEC).

— L’article 120.4 LOE situa les experimentacions en el marc de l’autonomia dels centres, que “poden adoptar experimentacions, plans de treball, formes d’organització o ampliació de l’horari escolar en els termes que estableixin les administracions educatives”. Quan aquestes experimentacions, plans de treball o formes d’organització puguin afectar l’obtenció de títols acadèmics o professionals, han de ser autoritzats expressament pel Govern (art. 120.5 LOE).

— Finalment, l’article 129 LOE atribueix al claustre de professors la competència de “promoure iniciatives en l’àmbit de l’experimentació i de la recerca pedagògica”.

4) Conclusió

D’una interpretació conjunta de la LEC i la LOE es pot concloure que encara que no s’esmenti explícitament “l’experimentació educativa”, els projectes d’innovació pedagògica i curricular (art. 84 LEC, art. 16 D_aut), els acords de coresponsabilitat (art. 48.5, 50.3, 92 i 98.2 LEC i art 12 D_aut) i les estratègies didàctiques pròpies (D_aut, art. 17 i DA 23) poden comportar activitats educatives experimentals, a més de la innovació i la recerca, com a factors de la qualitat educativa. Reprodueixo, a continuació, tres preceptes del Decret d’autonomia en què queda palesa aquesta relació entre la innovació (i, implícitament, també l’experimentació) i la qualitat i excel•lència educatives:

“Els centres poden desenvolupar projectes d’innovació pedagògica i curricular, d’acord amb el seu projecte educatiu, amb l’objectiu d’afavorir la millora de la qualitat del servei educatiu que presten i, en particular, la millora dels resultats educatius” (art. 16.1 D_aut).

“El Departament d’Educació ha de prioritzar els acords de coresponsabilitat amb els centres que desenvolupin estratègies orientades a assegurar l’equitat i a millorar els resultats educatius en entorns de característiques socioeconòmiques i culturals especialment desafavorides o singulars, o projectes d’excel•lència educativa que aportin experiències de qualitat al sistema educatiu” (art. 12.2 D_aut).

“En la concreció i desenvolupament del currículum, que s’ha de recollir en el projecte educatiu, els centres poden implantar estratègies didàctiques pròpies que requereixin una organització horària de les matèries diferent de l’establerta amb caràcter general, amb l’objectiu fonamental de millorar els resultats educatius de l’alumnat i els processos d’ensenyament i aprenentatge” (art. 17.1 D_aut).

A la LEC s’ha produït, per tant, un aparent buit en alguns preceptes que no mencionen l’experimentació al costat de la innovació i recerca (i millora) educatives, buit que cal emplenar amb la previsió explícita de l’article 131.2.d) de l’Estatut d’autonomia i dels preceptes de la LOE que he esmentat abans.

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (29) [Equip docent - Equip de suport - Equipaments escolars]

2011-06-04T13:46:00.000-07:00

[Continuo avui amb la sèrie sobre el lèxic de l’autonomia dels centres educatius, que vaig interrompre fa ja unes quantes setmanes.]

Equip docent

1. Àmbit. L’equip docent que intervé en un mateix grup classe o en el mateix curs. L’equip docent és responsable de l’avaluació dels alumnes. Els mecanismes interns de coordinació en els equips docents. Treball en equip dels docents. Treball en equip de la direcció amb els membres de l’equip directiu.

2. Coordinació de l’equip docent i treball en equip

—En les etapes que integren l’educació bàsica, s’ha de garantir la coordinació dels integrants de l’equip docent que intervenen en un mateix grup classe (art. 79.2 LEC). Se n’ha de garantir la coordinació del tutor amb tot el professorat i amb els professionals d’atenció educativa.

—En els ensenyaments postobligatoris, correspon al tutor o tutora de cada grup garantir l’atenció educativa general dels alumnes, directament i per mitjà de l’orientació de l’acció conjunta de l’equip docent (art. 80.2 LEC).

—Les normes d’organització i funcionament del centre han de preveure els criteris per a la formació dels equips docents i els mecanismes interns de coordinació en els equips docents (art. 22.1.a D_aut).

—Correspon a les administracions educatives potenciar els equips de professors que imparteixin classe en el mateix curs, com també la col·laboració i el treball en equip dels professors que imparteixin classe a un mateix grup d’alumnes (art. 130.1 LOE).

—Els professors també han de participar en la presa de decisions pedagògiques que corresponen al claustre, als òrgans de coordinació docent i als equips de professors que imparteixin classe en el mateix curs (art. 119.3 LOE).

—La funció docent ha d’incorporar els valors de la col·laboració, de la coordinació entre els docents i els professionals d’atenció educativa i del treball en equip (art. 104.5 LEC). S’ha d’afavorir i facilitar el treball en equip del personal del centre (art. 19.1.c D_aut i art. 25.3 D_dir). Les concrecions organitzatives han de buscar la implicació de tot el personal en el treball en equip (art. 50.1 D_aut).

—Les funcions de la direcció comporten l’exercici d’un lideratge distribuït i del treball en equip amb els membres de l’equip directiu i, si s’escau, del consell de direcció (art. 3.2 D_dir).

—Entre les funcions dels òrgans unipersonals de coordinació, hi ha la coordinació d’equips docents i de departaments (art. 41.2 D_aut).

3. Avaluació de l’alumnat.

—Excepcionalment, es pot autoritzar la promoció d’un alumne de l’ESO amb avaluació negativa en tres matèries quan l’equip docent consideri que la naturalesa de les matèries no li impedeix seguir amb èxit el curs següent, es consideri que té expectatives favorables de recuperació i que l’esmentada promoció beneficiarà la seva evolució acadèmica (art. 28.3 LOE). Les administracions educatives han de regular les actuacions de l’equip docent responsable de l’avaluació.

—Els alumnes que passin de curs sense haver superat totes les matèries de l’ESO han de seguir els programes de reforç que estableixi l’equip docent i han de superar les avaluacions corresponents (art. 28.5 LOE).

Equip de suport (al desenvolupament del projecte educatiu)

1. Definició. La LEC introdueix un concepte nou quan preveu dins de la plantilla docent uns llocs de treball d’especial responsabilitat que tenen com a finalitat donar suport als òrgans de govern per al desenvolupament del projecte educatiu.

2. Llocs de treball d’especial responsabilitat.

—La plantilla dels centres públics pot incloure llocs d’especial responsabilitat que donen suport als òrgans de govern del centre per al desenvolupament del projecte educatiu i l’aplicació del projecte de direcció (art. 115.2 LEC i art. 49.3 D_aut)

—Els centres públics disposen d’un conjunt de docents i de professionals d’atenció educativa que formen l’equip de suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre (art. 102.1 LEC).

—Aquests llocs tenen un perfil específic a fi d’assegurar la continuïtat del projecte educatiu, (art 115.1 LEC).

—Alguns docents dels centres són nomenats per provisió especial a partir d’una convocatòria per a equips docents de gestió amb un projecte educatiu (art. 124.2 LEC).

3. Professionals d’atenció educativa.

—Els centres educatius poden disposar de professionals d’atenció educativa, que han de tenir la titulació, la qualificació i el perfil professionals adequats, per a complementar l’atenció educativa als alumnes, en funció de les necessitats de cada centre, i donar suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre, coordinadament amb els docents ( art. 108.1 LEC).

4. Administrador del centre.

—Correspon a l’administrador assistir la direcció en la gestió administrativa i econòmica del centre i donar-li suport en l’exercici de les funcions corresponents (art. 140 LEC).

5. Claustre del professorat i consell escolar.

—El claustre del professorat dels centres públics té la funció de donar suport a l’equip directiu i, si escau, al consell de direcció, en el compliment de la programació general del centre (art. 146.2.g LEC) i per al compliment del projecte de direcció (art. 48.2 D_aut)..

—Al consell escolar li correspon vetllar i donar suport a l’equip directiu per al compliment de la programació anual del centre i del projecte de direcció (art. 46.1 D_aut).

Equipaments escolars (del centre)

1. Context. Dependències i equipaments. Instal·lacions i equipaments. Espais, instal·lacions i equipaments. Normativa general sobre construccions i equipaments escolars. Equipaments i materials.

2. Organització dels espais escolars i dels entorns d’aprenentatge.

—Els projectes constructius de centres educatius han de definir espais, instal·lacions i equipaments que maximitzin la sostenibilitat, redueixin l’impacte ambiental i permetin integrar les tecnologies digitals (art. 87 LEC).

—El Consell Escolar de Catalunya ha de ser consultat preceptivament sobre les normes generals sobre construccions i equipaments escolars (art. 171.3.c LEC).

3. Àmbit de la convivència. Es consideren faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre educatiu el deteriorament greu de les dependències o els equipaments del centre (art. 37.1.b LEC).

4. Centres educatius de formació professional. tenen la consideració de centre educatiu per als estudis de formació professional els centres situats en instal·lacions i equipaments d’agents econòmics, empreses i institucions que siguin autoritzats pel Departament (art. 72.2 LEC).

5. Ús social dels centres educatius.

—L’ajuntament adopta les mesures oportunes en matèria de vigilància, manteniment i neteja dels locals i instal·lacions emprades, respon que els equipaments i materials del centre eventualment emprats per a l’exercici de l’activitat romanen en perfecte estat d’ús (art. 54.2 D_aut).

—La direcció dels centres fixa l’import de la compensació econòmica derivada de l’activitat a desenvolupar, la qual ha de respondre a la finalitat de donar cobertura a tota la despesa generada, tant corrent com de reposició de material i de reparació d’instal·lacions i equipaments eventualment malmesos (art. 54.4 D_aut)

[Vegeu “instal·lacions”]

La qualitat de l’ensenyament en la LEC i en altres lleis educatives

2011-05-25T04:43:00.000-07:00

Aquest 26 de maig de 2011 es compleixen dos anys de la publicació de la primera nota en aquest blog “Nous conceptes a la Llei d’educació”, que es titulava “La implicació del professorat en el millorament dels rendiments escolars”. Estic sorprès d’haver mantingut actiu aquest blog durant tot aquest temps, quan inicialment vaig pensar que no passaria del primer any. Però aquesta tasca d’escriure en un blog és engrescadora i molt diferent de la d’escriure un llibre o un article científic (experiència per la qual ja he passat més d’una vegada, sobretot quan em dedicava al grec antic, però ara he canviat d’ofici) i torno al blog una vegada i una altra, sobretot quan veig que sou molts els qui hi entreu cada dia i em feu saber que us resulten útils els meus comentaris de la Llei d’educació.

Avui m’enredo en l’anàlisi d’un concepte difícil d’atrapar amb exactitud, la “qualitat de l’ensenyament”, d’un ús tan freqüent i en contextos tan diferents que a vegades sembla que s’hagi buidat del seu contingut precís com a principi i objectiu educatiu, pel fet d’haver-se saturat el concepte a conseqüència d’un ús excessiu, no sempre afortunat. M’estic referint, per exemple, a la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació (LOCE), que va incloure aquest concepte en el títol de la Llei orgànica i en 45 preceptes. Va ser una llei que mai no es va arribar a aplicar, derogada en la seva totalitat per la LOE abans que entrés en vigor.

Per a celebrar l’aniversari del blog, ampliaré el camp dels meus comentaris sobre la “qualitat de l’ensenyament” a altres lleis d’educació que han estat aprovades per diferents Parlaments autonòmics aquests darrers anys: les dues primeres, la d’Andalusia i la de Cantàbria, són anteriors a la Llei d’educació de Catalunya; les altres dues, la de Castella-la Manxa i la d’Extremadura, s’han aprovat amb posterioritat. En ordre cronològic són les següents:

—Ley 17/2007, de 10 de diciembre, de Educación de Andalucía [LEA]

—Ley 6/2008, de 26 de diciembre, de Educación de Cantabria [LECa]

—Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació [LEC]

—Ley 7/2010, de 20 de julio, de Educación de Castilla-La Mancha [LECM]

—Ley 4/2011, de 7 de marzo, de Educación de Extremadura [LEEx]

Objectiu de garantir i afavorir la “qualitat educativa” / la “qualitat de l’ensenyament”

El preàmbul de la LEC relaciona la “qualitat educativa” amb la superació de les desigualtats socials encara vigents en el sistema educatiu i amb els objectius “d’equitat i d’excel·lència de la nostra educació, que són garantia de progrés personal” (vegeu, també, els art. 2.1, 93.1, 43.2, 182.2.a, 201.3 i DF 1.2 LEC). La garantia de “la qualitat i l’equitat” també es recull en altres lleis (art. 1.1, 10, 41.2 i 90 LEEx, art. 10.1 i 162 LECM, art. 2.a LECa) com a “dos principis indissociables” (preàmbul, art. 7, 140.1.a i 148.3 LOE i art. 2.d i 181.2 LEEx).

També trobem “la finalitat d’assegurar la qualitat educativa per a tothom” (art. 87.1 LOE) en el mateix context de la cohesió social i com a “garantia de la igualtat d’oportunitats en l’educació” (art. 112.1, 122.1 LOE), garantia que es reprodueix en altres lleis juntament amb l’educació de qualitat (art. 125.1, 129.1 LECa, art. 1.1 i 139.2 LEEx, art. 2, 7.1, 10 i 121.1 LECM), així com en l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que garanteix “els drets d’accés en condicions d’igualtat i a la qualitat de l’ensenyament” (art. 21.3 EAC, també els art. 42.2 i 166 LEC).

Així, el Govern de la Generalitat de Catalunya “ha de garantir que la prestació del Servei d’Educació de Catalunya esdevingui un referent de qualitat en el procés d’assoliment de l’equitat i l’excel·lència” (art. 43.2 LEC; aquesta mateixa idea l’expressa l’art. 93.1 LEC, referida només als centres públics).

El Govern, per tant, “ha d’afavorir la qualitat” (dels centres públics) (DA 25 LEC), seguint la mateixa línia traçada per la LOE: “Els poders públics han de prestar una atenció prioritària al conjunt de factors que afavoreixen la qualitat de l’ensenyament” (art. 2.2 LOE, art. 144 LECM).

Factors que afavoreixen la “qualitat de l’ensenyament”

A l’article 2.2 de la LOE s’enumeren els factors que afavoreixen la qualitat de l’ensenyament: “en especial, la qualificació i formació del professorat, el seu treball en equip, la dotació de recursos educatius, la recerca, l’experimentació i la renovació educativa, el foment de la lectura i l’ús de biblioteques, l’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió, la funció directiva, l’orientació educativa i professional, la inspecció

educativa i l’avaluació” (explícitament esmentat per l’art. 144 de la LECM).

Ara bé, el “factor essencial de la qualitat de l’educació” recau en la funció docent (art. 1.m LOE) i així el professorat esdevé “pedra angular del sistema per a la millora de la qualitat de l’educació” (art. 56.1 LEEx).

Oferir / assolir / garantir una “educació de qualitat”

Els dos principis de qualitat i igualtat van, molt sovint, units: “Els centres (públics i privats) han d’estar dotats dels recursos educatius, humans i materials necessaris per a oferir un ensenyament de qualitat i garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació” (art. 122 LOE, art. 129.1 LECa, art. 6.l LECM). I, per tant, correspon a les administracions educatives “dotar els centres públics dels mitjans materials i humans necessaris per a oferir una educació de qualitat i garantir la igualtat d’oportunitats en l’educació” (art. 112.1 LOE, art. 125.1 LECa, art, 133.1 i 144.1 LEEx).

L’assoliment “d’una educació de qualitat”, fonamentada —com ja hem vist abans— en l’equitat, en la igualtat d’oportunitats i en la participació social, esdevé l’objectiu primer de la Llei d’educació d’Extremadura (art. 1.1 LEEx). Objectiu de qualitat que es detallarà en el projecte educatiu, com a instrument bàsic en el qual es concreta l’autonomia pedagògica dels centres, i que ha d’establir “les prioritats, els valors i objectius necessaris per a assolir una educació de qualitat” (art. 141.1 LEEx).

La finalitat de la Llei d’educació de Castella-la Manxa és “garantir un sistema educatiu de qualitat en condicions d’igualtat” (art. 2 LECM), de manera que “el sistema educatiu públic de Castella-la Manxa garantirà a tots els alumnes i les alumnes una educació de qualitat, amb el respecte a les diferències personals, per a la superació de les desigualtats, independentment dels seus orígens i les seves característiques” (art. 121.1 LECM).

D’una manera molt semblant, “el sistema educatiu extremeny garantirà una educació de qualitat que, des de l’equitat i el respecte a les capacitats individuals, persegueixi la universalització de l’èxit educatiu de l’alumnat” (art. 10 LEEx). La Llei d’educació d’Andalusia té, entre altres objectius, el de “garantir la qualitat del sistema educatiu d’Andalusia” (art. 5.b LEA).

També la LEC, en aquesta mateixa direcció, declara que “el sistema educatiu (de Catalunya), en el marc dels valors definits per la Constitució i per l’Estatut, es regeix […] per la qualitat de l’educació, que possibilita l’assoliment de les competències bàsiques i la consecució de l’excel·lència, en un context d’equitat” (art. 2.1 LEC; vegeu l’art. 1 a LOE).

Dret a una “educació de qualitat” / a “la qualitat de l’ensenyament”

El dret a una educació de qualitat, no recollit explícitament per la Constitució, apareix a l’Estatut d’autonomia de Catalunya: “Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets” (art. 21.1 EAC). Referint-se, però, als centres privats sostinguts amb fons públics, l’Estatut d’autonomia també garanteix “els drets d’accés en condicions d’igualtat i a la qualitat de l’ensenyament” (art. 21.3 EAC).

Com a protagonistes del procés educatiu, la LEC ha concretat aquest dret dels alumnes, “a rebre una educació integral i de qualitat” (art. 21.1 i 98.2 LEC), ja reconegut per la LOE, quan estableix que “els pares o tutors, en relació amb l’educació dels seus fills o pupils, tenen el dret a rebre una educació, amb la màxima garantia de qualitat, d’acord amb els fins que estableixen la Constitució, l’estatut d’autonomia corresponent i les lleis educatives” (art. 4.1 LOE; vegeu, també, l’art. 7.1 LEA, l’art. 7.1 i 10.1 LECM i l’art. 45.1 LEEx).

Garantiment de l’accés a “una educació de qualitat”

Com a desplegament de l’Estatut d’autonomia, la LEC regula el Servei d’Educació de Catalunya, el qual “conformat pels centres públics i pels centres privats sostinguts amb fons públics, garanteix a totes les persones l’accés a una educació de qualitat i en condicions d’igualtat en els ensenyaments obligatoris i en els declarats gratuïts” (art. 42.2 LEC).

Al preàmbul de la Llei d’educació d’Andalusia es remet a l’Estatut d’autonomia d’Andalusia, que recull la garantia “de l’accés de tots els andalusos a una educació permanent i de qualitat que els permeti la seva realització personal i social”. Però a la Llei d’educació de Castella-la Manxa s’inclou “el servei educatiu públic de Castella-la Manxa”, d’una manera molt semblant al Servei d’Educació de Catalunya, ja que la seva finalitat és “garantir l’accés de totes les persones a una educació de qualitat en condicions d’igualtat en els ensenyaments obligatoris i en els declarats gratuïts” (art. 7.1 LECM; vegeu també “garantir una educació de qualitat” art. 3.b i 10 LEEx, “garantir una escolarització de qualitat”, art. 178.4 LEEx, “fer efectiva una educació inclusiva de qualitat”, art. 160.c LECM o “la qualitat de l’educació, en el marc d’una escola inclusiva”, art. 4.b LECM).

Garantiment de “la qualitat del sistema educatiu” / “del sistema d’ensenyament” / “de l’ensenyament”

D’acord amb les previsions de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, “els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament i han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica de l’alumnat basada en els valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica” (art. 44.1 EAC). I, en aquest mateix context, “el garantiment de la qualitat del sistema educatiu” s’inclou entre les competències exclusives de la Generalitat de Catalunya en matèria d’educació (art. 131.2.d EAC).

Aquesta mateixa garantia l’esmenta la LOE: “com a garantia de la qualitat de l’ensenyament [les administracions educatives han de programar] una adequada i equilibrada escolarització dels alumnes amb necessitat específica de suport educatiu” (art. 109.2 LOE) o l’escolarització dels alumnes de l’educació bàsica en un municipi pròxim en les zones rurals (art. 82.2 LOE).

“La qualitat de l’educació” com a principi del sistema educatiu

La qualitat de l’educació per a tot l’alumnat és un dels principis generals que regeixen el sistema educatiu (art. 2.1 LEC, art. 1.a LOE, art. 2.d LEEx). Aquest principi es trasllada als diferents ensenyaments (“qualitat dels ensenyaments artístics”, art. 65.1 i 66.6 LEC, “qualitat dels ensenyaments d’educació infantil i primària”, art. 112.4) per tal de garantir que “tots els centres disposin dels recursos necessaris per a assegurar la qualitat dels ensenyaments corresponents” (art. 125.6 LECa).

En un altre precepte, aquest principi educatiu s’esmenta també com a “principi de qualitat pedagògica” (art. 93.3 LEC).

Millora de la “qualitat de l’educació” / “de l’ensenyament” / “del sistema educatiu”

La difusió de les bones pràctiques educatives o de gestió dels centres docents, així com l’avaluació del sistema educatiu han de contribuir “a la millora de la qualitat de l’educació” (art. 10.1 i 140.1.a LOE). Per una altra banda, la coordinació, l’orientació, la tutoria, l’atenció educativa a la diversitat i l’organització estan “encaminats a millorar la qualitat de l’ensenyament i el funcionament dels centres” (art. 102.2 LOE, art. 114.3 LECa, art. 153.1.a LECM i art. 158.3 LEEx).

En el marc de la seva autonomia, els centres han de facilitar la realització “d’actuacions que contribueixin a la millora de la qualitat educativa, de l’èxit acadèmic i de la convivència escolar” (art. 54.3 LEEx i art. 153.1.a LECM). La millora educativa també es concreta en “la millora de la qualitat de la gestió” del centre (art. 127.k LOE).

La inspecció del sistema educatiu assegura “la millora del sistema educatiu i la qualitat i equitat de l’ensenyament” (art. 148.3 LOE, art. 162 LECM i art. 181.2 LEEx).

L’avaluació del sistema educatiu té entre les seves finalitats, “contribuir a la millora contínua de la qualitat de l’educació” (art. 166.1 LEEx, art. 182.2.a LEC) o “augmentar la qualitat de la pràctica dels centres” (art. 6.k LECM). La Llei d’educació d’Extremadura és molt clara en aquest aspecte: “Els nivells de qualitat i equitat del sistema educatiu extremeny seran objecte d’avaluacions nacionals i internacionals” (art. 174 LEEx).

La investigació i la innovació pedagògiques, per la seva banda, han de promoure “la millora de la qualitat de l’ensenyament” (art. 159 LEEx).

La millora de la qualitat de l’educació s’estableix com a objectiu educatiu “en un marc d’equitat i justícia social que afavoreixi la supressió de desigualtats” (art. 2.a LECa) o en el marc de les “activitats de formació, investigació i innovació educatives, que tinguin per objecte la millora de la qualitat i la cerca de l’excel·lència” (art. 185 LEEx).

En definitiva, el que es pretén és “la millora sistemàtica de la qualitat del sistema educatiu català”, segons reconeix el preàmbul de la LEC, “per a singularitzar el sistema educatiu català, millorar-ne la qualitat i dotar-lo de l’estabilitat necessària per a assolir els seus objectius” (vegeu l’art. 166 LEC, l’art. 7 LOE i l’art. 176 LEA). A la LEC apareixen, indistintament, les expressions “millorar la qualitat de l’ensenyament” (art. 171.2.d i 172.5 LEC) i “millorar la qualitat i l’equitat del sistema educatiu” (art. 182.2.a LEC, art. 20 LECa i art. 132.1 LECM) i també “millorar l’equitat i la qualitat del Servei d’Educació de Catalunya” (DF 1.2 LEC).

Qualitat (millora contínua) de la pràctica docent / de la formació del professorat

L’avaluació de la funció docent té com a finalitat “millorar la qualitat de l’ensenyament i el treball dels professors” (art. 106.1 LOE i art. 122.1 LECa), que “han de mantenir-se professionalment al dia i participar en les activitats formatives necessàries per a la millora contínua de la pràctica docent” (art. 29.2 LEC, art. 102.2 LOE, art. 185 LEEx i art. 114.3 LECa). La formació del professorat, en definitiva, “redunda en la qualitat de la pràctica docent” (art. 21.1.c LECM).

El Departament ha de “garantir la qualitat d’aquesta formació inicial del professorat, en el marc del sistema de graus i postgraus propi de l’Espai Europeu d’Educació Superior” (art. 109.3 LEC i art. 4.f LECM). Ja hem vist abans que el principal factor que afavoreix la qualitat de l’ensenyament és “la qualificació i formació del professorat” (art. 2.2 LOE).

Les administracions educatives “poden reconèixer i premiar la tasca didàctica o de recerca de professors i centres, facilitant la difusió dels treballs o experiències que hagin merescut aquest reconeixement per la seva qualitat i esforç” (art. 90 LOE).

Servei educatiu “de qualitat” / “cartes de serveis”

En definitiva, s’han de garantir “les condicions bàsiques de qualitat que garanteixen la prestació del servei educatiu” (DA 22 LEC). Així, és freqüent trobar l’expressió “la prestació d’un servei educatiu de qualitat” en les diferents lleis educatives (art. 2 LEA, art. 6.n LECM i art. 136 LEEx), i aquesta qualitat dels serveis educatius es recull en la realització de “cartes de serveis” i en el desenvolupament de sistemes d’avaluació de la qualitat dels òrgans i unitats administratives que conformen l’Administració educativa.

Algunes de les lleis d’educació recullen aquestes cartes de serveis, “on es plasma el compromís de qualitat de l’òrgan corresponent i es recullen les prestacions i els drets de la ciutadania en relació amb els serveis que s’ofereixen” (DA 5 LECa i art. 176.3 LEEx). També s’estableixen “sistemes de gestió de qualitat en els centres educatius” (art. 106.2 LEEx).

Millora de la qualitat de vida

L’Estatut d’autonomia de Catalunya garanteix també “la qualitat del servei i la gratuïtat de l’assistència sanitària pública” (art. 42.4 EAC) i “la qualitat del servei i la gratuïtat dels serveis socials que les lleis determinen com a bàsics” (art. 42.5 EAC), juntament amb el dret de totes les persones a “una educació de qualitat” (art. 21.1 EAC), el dret a “la qualitat de l’ensenyament” (art. 21.3 EAC) i la garantia general de la “qualitat del sistema d’ensenyament” (art. 44.1 i 131.2.d EAC), així com el foment de “la investigació i la recerca científica de qualitat” (art. 44.4 EAC) i “el garantiment de la qualitat i de l’excel•lència de l’ensenyament universitari” (art. 172.2.f EAC), garanties i drets que podem incloure dins l’objectiu més general de “la millora de la qualitat de vida de totes les persones”, reconegut també a l’Estatut d’autonomia de Catalunya i a la Constitució (art. 40.1 EAC i art. 45.2 CE).

Conclusió: qualitat i avaluació del sistema educatiu

He fugit en aquesta nota d’intentar oferir-vos una definició del concepte “qualitat educativa”, repte que ajorno per a una altra ocasió. Però us he facilitat una revisió dels contextos legals on s’usa aquesta paraula per tal que pugueu, cadascun de vosaltres, arribar a una conclusió personal: em conformo amb què copseu la complexitat i dificultat de definir-la, quan s’utilitza en contextos molt diversos: la “qualitat” (com a principi, criteri o valor educatiu) es predica de tot el sistema educatiu, i per tant, la trobem referida a cadascun dels elements que componen aquest sistema: l’ensenyament (els ensenyaments) / l’educació, la formació inicial i permanent del professorat, el treball en equip, la dotació de recursos educatius, la recerca / l’experimentació / la renovació educativa, l’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió, la funció docent i la funció directiva, la inspecció i l’avaluació.

Tanmateix, si hem de destacar, per acabar la nota, algun element essencial d’aquesta “qualitat educativa” és, precisament, la seva relació amb l’avaluació de tot el sistema (partint del nivell curricular, i passant pels centres educatius i els agents que hi intervenen: professorat i altre personal i els alumnes), ja que com a valor educatiu, la qualitat educativa es pot mesurar i valorar en els seus nivells d’excel•lència. Com es diu al preàmbul de l’EBEP, “la finalitat primordial de qualsevol reforma ha de ser millorar la qualitat dels serveis que el ciutadà rep de l’Administració”. (Vegeu també el que fixa l’art. 16.1 del Decret d’autonomia dels centres educatius: “Els centres poden desenvolupar projectes d’innovació pedagògica i curricular amb l’objectiu d’afavorir la millora de la qualitat del servei educatiu que presten i, en particular, la millora dels resultats educatius”.)

I, per tant, l’element primordial de tot el que he analitzat és l’objectiu de millora de la qualitat, que cal assolir com a conseqüència de les mesures que s’adoptin a partir de l’avaluació de tot el sistema educatiu, tot mesurant els indicadors que ens permeten valorar la qualitat del servei educatiu.

Com a cloenda, reprodueixo un apartat de l’article 55 del Decret d'autonomia, on queda molt ben definida aquesta relació essencial entre la millora de la qualitat del servei educatiu i l’avaluació:

“55.1. L’avaluació té per finalitat contribuir a la millora de la qualitat del servei que presten els centres i té com a referència l’assoliment de les competències de l’alumnat. D’acord amb les característiques del context en què es desenvolupa l’acció educativa, l’avaluació dels centres relaciona els resultats educatius amb els processos d’ensenyament i aprenentatge, els recursos i la seva gestió, els objectius del centre i els indicadors de progrés del projecte educatiu”.

Les normes (regles) de convivència a les NOFC

2011-04-23T10:02:00.000-07:00

Encara recordo la meva experiència com a director novell d’institut redactant l’esborrany del “reglament de règim interior”, que desplegava les previsions de la Llei orgànica 5/1980, de 19 de juny, de l’estatut dels centres escolars, poc temps després que s'hagués aprovat la Constitució. Llavors va ser la primera vegada en què em vaig enfrontar a escriure un document sobre l’organització de l’institut, en un moment en què hi havia poca normativa educativa i estava encara en vigor la magnífica Llei general d’educació del 1970.

Aquell reglament era llavors l’únic instrument del centre per a organitzar la vida escolar, i era aprovat pel consell de direcció, l’òrgan col·legiat anterior a l’actual consell escolar del centre. S’hi establia la participació dels diferents estaments de la comunitat educativa en la gestió i control del centre, així com “les faltes de disciplina dels alumnes i les correlatives sancions, i els òrgans del centre competents per a imposar-les” (art. 39.1 LOECE).

Han passat més de trenta anys d’aquella primera experiència meva en el desplegament de la normativa educativa, i ara els directius dels centres públics teniu aquest curs una tasca molt semblant: heu d’adaptar a les previsions del decret d’autonomia la part de les normes d’organització i funcionament que estableixi cada centre en aplicació dels articles 23, 24 i 25 d’aquest decret, és a dir, heu de revisar i posar al dia les normes (o les regles) de convivència que formen part de les NOFC. Fa dies que he anat endarrerint el moment d’enfrontar-me a l’anàlisi d’aquest capítol difícil de l’organització dels centres sobre la convivència i el règim disciplinari dels alumnes (ja fa quasi tres setmanes que no escric cap nota al blog), i avui intentaré presentar-vos un esquema exhaustiu amb les previsions de la LEC i les concrecions del decret d’autonomia, per tal que pugueu revisar si us ha passat per alt algun detall important.

(1) Principis i criteris de l’aprenentatge de la convivència

— El decret d’autonomia evita la paraula “disciplinari” per referir-se a “les mesures correctores i sancionadores de les irregularitats o faltes comeses per l’alumnat que afectin la convivència” (art. 24.1); en canvi, la LEC utilitza l’expressió “mesures disciplinàries” en relació amb els alumnes (per exemple, als art. 142.6.b i 150.2.e LEC; també la trobem al decret de directors, art. 7.b).

— El “respecte a la convivència” és un dels principis rectors del sistema educatiu (art. 2.1.h LEC) i s’identifica també amb “el respecte als principis democràtics de convivència” (art. 3 LEC), ja que “les regles de convivència als centres educatius s’han de basar genèricament en els principis democràtics i específicament en els principis i normes que deriven d’aquesta llei” (art. 7.3 LEC). Les normes d’organització i funcionament dels centres “han de determinar formes de participació dels alumnes que en propiciïn la formació en els hàbits democràtics de convivència” (art. 23 LEC).

— “Els procediments de resolució de conflictes de convivència s’han d’ajustar als principis i criteris següents:

a) Han de vetllar per la protecció dels drets dels afectats i han d’assegurar el compliment dels deures dels afectats.

b) Han de garantir la continuïtat de les activitats del centre, amb la mínima pertorbació per a l’alumnat i el professorat.

c) Han d’emprar mecanismes de mediació sempre que sigui pertinent” (art. 31.3 LEC).

[Vegeu, també, art. 31.4, 5 i 6 LEC]

(2) La carta de compromís educatiu i la convivència

— En la carta de compromís educatiu els centres han d’expressar “els objectius necessaris per a assolir un entorn de convivència i respecte pel desenvolupament de les activitats educatives” (art. 20.1 LEC), per tal de garantir “la cooperació entre les accions educatives de les famílies i la del centre educatiu en un entorn de convivència, respecte i responsabilitat en el desenvolupament de les activitats educatives” (art. 7.2 D_aut).

— La carta de compromís educatiu és, per tant, “el referent per al foment de la convivència” (art. 31.1 LEC), i els seus compromisos s’han de referir, entre altres, “a l’adopció de mesures correctores en matèria de convivència” (art. 7.4 D_aut).

(3) La convivència: dret i deure dels alumnes i d’altres membres de la comunitat escolar

— Els alumnes tenen dret a “gaudir d’una convivència respectuosa i pacífica, amb l’estímul permanent d’hàbits de diàleg i de cooperació” (art. 21.2.g LEC) i tenen el deure de “complir les normes de convivència del centre” (art. 22.2.b LEC).

— “L’aprenentatge de la convivència és un element fonamental del procés educatiu i així ho ha d’expressar el projecte educatiu de cada centre” (art. 30.1 LEC). Tots els membres de la comunitat escolar “tenen dret a conviure en un bon clima escolar i el deure de facilitar-lo amb llur actitud i conducta en tot moment i en tots els àmbits de l’activitat del centre” (art. 30.2 LEC i art. 23.1 D_aut). Les mares, els pares o els tutors “tenen el deure de contribuir a la convivència entre tots els membres de la comunitat escolar” (art. 25.3 LEC).

(4) Les normes de convivència a les NOFC

— Les normes d’organització i funcionament del centre “han de ser coherents amb el fet que l’aprenentatge i la pràctica de la convivència són elements fonamentals del procés educatiu” (art. 23.1 D_aut).

— Les normes de convivència formen part de les normes d’organització i funcionament del centre (NOFC) i inclouen els aspectes següents (art. 19.1.e D_aut):

(1) Aplicació de mesures per a promoure la convivència.

(2) Mecanismes de mediació.

(3) Definició de les irregularitats dels alumnes quan no siguin greument perjudicials per a la convivència.

(4) Establiment de mesures correctores d’aquestes irregularitats.

(5) Circumstàncies que poden disminuir o intensificar la gravetat de la conducta de l’alumnat.

Les normes d’organització i funcionament del centre, a més del que estableixl’apartat e) de l’article 19.1, han de preveure (art. 24.2 D_aut):

(6) Mesures correctores referides a les faltes injustificades d’assistència a classe i de puntualitat.

Així mateix, poden determinar que:

(7) A partir del tercer curs de l’educació secundària obligatòria les decisions col·lectives adoptades per l’alumnat en relació amb la seva assistència a classe, en exercici del dret de reunió i prèviament comunicades a la direcció del centre i es disposi de la corresponent autorització dels pares, mares o tutors, no tinguin la consideració de falta.

(8) Les mateixes normes han de determinar en quines situacions les mesures correctores s’han d’aplicar directament pel professorat i en quins casos en correspon l’aplicació als òrgans unipersonals de govern del centre.

(9) Així com el procediment per informar-ne la família i, si és possible i escau, establir, amb aquesta, pautes compartides d’actuació.

— “L’aplicació de mesures correctores i sancionadores de les irregularitats o faltes comeses per l’alumnat que afectin la convivència, establertes a la Llei d’educació, a les normes d’organització i funcionament del centre i, en el seu cas, en la carta de compromís educatiu s’ha d’inscriure en el marc de l’acció educativa i té per finalitat contribuir a la millora del seu procés educatiu. Sempre que sigui concordant amb aquesta finalitat, la mesura correctora ha d’incloure alguna activitat d’utilitat social per al centre” (art. 24.1 D_aut).

(5) Resolució pacífica de conflictes. Procediment de mediació

— “La resolució de conflictes, que s’ha de situar en el marc de l’acció educativa, té per finalitat contribuir al manteniment i la millora del procés educatiu dels alumnes” (art. 31.2 LEC).

— “Correspon al Departament, en l’àmbit dels centres públics, i als titulars dels centres, en l’àmbit dels centres privats, l’adopció de mesures i iniciatives per a fomentar la convivència en els centres i la resolució pacífica dels conflictes” (art. 31.6 LEC).

— “La mediació és un procediment per a la prevenció i la resolució dels conflictes que es puguin produir en el marc educatiu, per mitjà del qual es dóna suport a les parts en conflicte perquè puguin arribar per si mateixes a un acord satisfactori” (art. 32.1 LEC).

— “Els centres han d’establir mesures de promoció de la convivència, i en particular mecanismes de mediació per a la resolució pacífica dels conflictes i fórmules per mitjà de les quals les famílies es comprometin a cooperar de manera efectiva en l’orientació, l’estímul i, quan calgui, l’esmena de l’actitud i la conducta dels alumnes en el centre educatiu” (art. 30.5 LEC)..

— “El Departament ha d’establir les normes reguladores del procediment de mediació, que han de definir les característiques del procediment i els supòsits bàsics en què és procedent d’aplicar-lo” (art. 32.2 LEC).

— “Les normes d’organització i funcionament han d’incorporar les mesures de promoció de la convivència establertes en el centre, així com els mecanismes i fórmules per a la prevenció i resolució de conflictes. Entre aquests mecanismes s’ha de considerar el de la mediació, sens perjudici de les altres iniciatives de foment de la convivència i de la resolució pacífica dels conflictes que adoptin el Departament d’Educació i les persones titulars dels centres” (art. 23.2 D_aut).

— “En l’exercici d’aquesta funció, el director o directora del centre té la facultat d’intervenció, directa o per persona tècnicament capacitada a la qual designi, per exercir funcions d’arbitratge i de mediació en els conflictes que es generin entre membres de la comunitat educativa” (art. 7.b D_dir).

(6) Protecció contra l’assetjament escolar i contra les agressions

— “El Govern i el Departament han d’adoptar les mesures necessàries per a prevenir les situacions d’assetjament escolar i, si s’escauen, afrontar-les de manera immediata, i per a assegurar en tot cas als afectats l’assistència adequada i la protecció necessària per a garantir-los el dret a la intimitat” (art. 33.1 LEC).

— “El Departament ha de posar a disposició dels centres els mitjans necessaris per a atendre les situacions de risc d’assetjament escolar. En cas que resulti imprescindible, es poden adoptar mesures extraordinàries d’escolarització, i el Departament pot adoptar també, en l’àmbit del personal al seu servei, mesures extraordinàries de mobilitat” (art. 33.2 LEC).

— “El Govern ha d’adoptar les mesures normatives pertinents per a assegurar, davant les agressions, la protecció del professorat i de la resta de personal dels centres educatius i de llurs béns o patrimoni. En el cas que les agressions siguin comeses per menors escolaritzats al centre, si fracassen les mesures correctores o de resolució de conflictes, s’han d’aplicar les mesures establertes per la legislació de la infància i l’adolescència (art. 33.3 LEC).

(7) Mesures (accions) correctores i sancionadores

— “Les mesures correctores i sancionadores aplicades han de guardar proporció amb els fets i han de tenir un valor afegit de caràcter educatiu” (art. 31.4 LEC) i han “d’incloure, sempre que sigui possible, activitats d’utilitat social per al centre educatiu” (art. 31.5 LEC).

— “Les disposicions d’aquesta llei relatives a les infraccions i a les sancions només són aplicables als centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya” (art. 34.1 LEC). “Els centres privats no sostinguts amb fons públics disposen d’autonomia per a definir les infraccions i les sancions. La regulació que en fa aquesta llei constitueix un marc de referència. Tanmateix, els és directament aplicable el que estableixen els apartats 1 i 2 de l’article 36” (art. 34.2 LEC).

— “Les irregularitats en què incorrin els alumnes, si no perjudiquen greument la convivència, comporten l’adopció de les mesures que estableixin la carta de compromís educatiu i les normes d’organització i funcionament del centre” (art. 35.1 LEC).

— “Les conductes i els actes dels alumnes que perjudiquin greument la convivència es consideren faltes i comporten la imposició de les sancions que aquesta llei determina” (art. 35.2 LEC).

— “Les conductes i els actes contraris a la convivència dels alumnes són objecte de correcció pel centre si tenen lloc dins el recinte escolar o durant la realització d’activitats complementàries i extraescolars o la prestació de serveis escolars de menjador i transport o d’altres organitzats pel centre. Igualment, comporten l’adopció de les mesures correctores i sancionadores que escaiguin els actes dels alumnes que, encara que tinguin lloc fora del recinte escolar, estiguin motivats per la vida escolar o hi estiguin directament relacionats i afectin altres alumnes o altres membres de la comunitat educativa (art. 35.3 LEC).

(8) Criteris d’aplicació de mesures correctores i sancions

— “L’aplicació de mesures correctores i sancions no pot privar els alumnes de l’exercici del dret a l’educació ni, en l’educació obligatòria, del dret a l’escolarització. En cap cas no es poden imposar mesures correctores ni sancions que atemptin contra la integritat física o la dignitat personal dels alumnes” (art. 36.1 LEC).

— “La imposició de mesures correctores i sancionadores ha de tenir en compte el nivell escolar en què es troben els alumnes afectats, llurs circumstàncies personals, familiars i socials i la proporcionalitat amb la conducta o l’acte que les motiva, i ha de tenir per finalitat contribuir al manteniment i la millora del procés educatiu dels alumnes. En el cas de les conductes greument perjudicials per a la convivència, la imposició de les sancions s’ha d’ajustar al que disposa aquesta llei” (art. 36.2 LEC).

— “Les normes de desplegament d’aquesta llei han de regular els criteris per a la gradació de l’aplicació de les mesures correctores i les sancions, i el procediment i els òrgans competents per a aplicar-les” (art. 36.3 LEC).

— “Per a la gradació en l’aplicació de les sancions que corregeixen les faltes esmentades a l’article 37.1 de la Llei d’educació, s’han de tenir en compte els criteris següents (art. 24.3 D_aut):

a) Les circumstàncies personals, familiars i socials i l’edat de l’alumnat afectat.

b) La proporcionalitat de la sanció amb la conducta o acte que la motiva.

c) La repercussió de la sanció en la millora del procés educatiu de l’alumnat afectat i de la resta de l’alumnat.

d) L’existència d’un acord explícit amb els progenitors o tutors legals, en el marc de la carta de compromís educatiu subscrita per la família, per administrar la sanció de manera compartida.

e) La repercussió objectiva en la vida del centre de l’actuació que se sanciona.

f) La reincidència o reiteració de les actuacions que se sancionen”.

(9) Faltes greus i sancions relacionades amb la convivència

“Es consideren faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre educatiu les conductes següents (art. 37.1 LEC):

a) Les injúries, ofenses, agressions físiques, amenaces, vexacions o humiliacions a altres membres de la comunitat educativa, el deteriorament intencionat de llurs pertinences i els actes que atemptin greument contra llur intimitat o llur integritat personal.

b) L’alteració injustificada i greu del desenvolupament normal de les activitats del centre, el deteriorament greu de les dependències o els equipaments del centre, la falsificació o la sostracció de documents i materials acadèmics i la suplantació de personalitat en actes de la vida escolar.

c) Els actes o la possessió de mitjans o substàncies que puguin ésser perjudicials per a la salut, i la incitació a aquests actes.

d) La comissió reiterada d’actes contraris a les normes de convivència del centre”.

— “Els actes o les conductes a què fa referència l’apartat 1 que impliquin discriminació per raó de gènere, sexe, raça, naixença o qualsevol altra condició personal o social dels afectats s’han de considerar especialment greus” (art. 37.2 LEC).

— “En tot cas, els actes o conductes a què fa referència l’article 37.1 de la Llei d’educació s’han de considerar especialment greus, i les mesures sancionadores s’han d’acordar de manera proporcionada a aquesta especial gravetat, quan impliquin discriminació per raó de gènere, sexe, raça, naixença o qualsevol altra circumstància personal o social de terceres persones que resultin afectades per l’actuació a corregir” (art. 24.4 D_aut).

— “Les sancions que es poden imposar per la comissió d’alguna de les faltes tipificades per l’apartat 1 són la suspensió del dret de participar en activitats extraescolars o complementàries o la suspensió del dret d’assistir al centre o a determinades classes, en tots dos supòsits per un període màxim de tres mesos o pel temps que resti fins a la finalització del curs acadèmic, si són menys de tres mesos, o bé la inhabilitació definitiva per a cursar estudis al centre” (art. 37.3 LEC).

— “Entre les conductes contràries a la convivència que han de constar a les normes d’organització i funcionament de cada centre hi ha d’haver, si més no, totes les que tipifica l’apartat 1, quan no siguin de caràcter greu, i també les faltes injustificades d’assistència a classe i de puntualitat” (art. 37.4 LEC).

— Per aplicació d’una resolució sancionadora de caràcter disciplinari es pot produir un canvi de centre (art. 48.6 LEC).

— “Les faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre tipificades a l’article 37.1 de la Llei d’educació es corregeixen mitjançant una sanció de les previstes a l’article 37.3 de la Llei esmentada. Correspon a la direcció del centre imposar la sanció en la resolució de l’expedient incoat a l’efecte, sens perjudici que la mesura correctora incorpori alguna activitat d’utilitat social per al centre i, en el seu cas, del rescabalament de danys que es puguin establir de manera complementària en la resolució del mateix expedient” (art. 25.1 D_aut).

(10) Responsabilitat per danys

— “Els alumnes que, intencionadament o per negligència, causin danys a les instal·lacions o el material del centre o en sostreguin material han de reparar els danys o restituir el que hagin sostret, sens perjudici de la responsabilitat civil que els correspongui, a ells mateixos o a les mares, als pares o als tutors, en els termes que determina la legislació vigent” (art. 38 LEC).

(11) Responsables de l’aplicació de les mesures disciplinàries

— “Els mestres i els professors tenen, entre altres, la funció d’aplicar les mesures correctores i sancionadores derivades de conductes irregulars, d’acord amb l’article 34” (art. 104.k LEC).

— “Correspon al director del centre públic garantir el compliment de les normes de convivència i adoptar les mesures disciplinàries corresponents” (art. 142.6.b LEC i art. 7.b D_dir). En l’exercici d’aquesta funció, el director o directora del centre té la facultat d’intervenció, directa o per persona tècnicament capacitada a la qual designi, per exercir funcions d’arbitratge i de mediació en els conflictes que es generin entre membres de la comunitat educativa (art. 7.b D_dir).

— “Correspon a la direcció i al professorat de cada centre, en exercici de l’autoritat que tenen conferida, i sens perjudici de les competències del consell escolar en aquesta matèria, el control i l’aplicació de les normes de convivència” (art. 30.4 LEC). Al tutor li correspon “vetllar per la convivència del grup d’alumnes i la seva participació en les activitats del centre” (art. 15.2 D_aut).

— “Correspon a la direcció del centre imposar la sanció en la resolució de l’expedient incoat a l’efecte, sens perjudici que la mesura correctora incorpori alguna activitat d’utilitat social per al centre i, en el seu cas, del rescabalament de danys que es puguin establir de manera complementària en la resolució del mateix expedient” (art. 25.1 D_aut).

— Al consell escolar dels centres públics li correspon “Intervenir en la resolució dels conflictes i, si escau, revisar les sancions als alumnes” (art. 148.3.i LEC).

— “És funció del director del centre concertat adoptar les mesures disciplinàries pertinents respecte dels alumnes davant de problemes greus de convivència en el centre” (art. 150.2.e LEC).

(12) Procediment en la correcció de faltes greus. Instrucció de l’expedient disciplinari

—(1) Incoació de l’expedient. “La instrucció de l’expedient a què fa referència l’apartat anterior (per faltes greument perjudicials per a la convivència) correspon a un o una docent amb designació a càrrec de la direcció del centre. A l’expedient s’estableixen els fets, i la responsabilitat de l’alumnat implicat, i es proposa la sanció així com, si escau, les activitats d’utilitat social per al centre i, en el seu cas, l’import de reparació o restitució dels danys o materials que eventualment hagin quedat afectats per l’actuació que se sanciona” (art. 25.2 D_aut).

— (2) Tràmits d’informació. “De la incoació de l’expedient la direcció del centre n’informa l’alumnat afectat i, en el cas de menors de 18 anys, també els progenitors o tutors legals. Sens perjudici de les altres actuacions d’instrucció que es considerin oportunes, abans de formular la proposta definitiva de resolució, l’instructor o instructora de l’expedient ha d’escoltar l’alumnat afectat, i també els progenitors o tutors legals, i els ha de donar vista de l’expedient completat fins a la proposta de resolució provisional per tal que puguin manifestar la seva conformitat amb allò que a l’expedient s’estableix i es proposa o hi puguin formular al·legacions. El termini per a realitzar el tràmit de vista de l’expedient, de la realització del qual ha de quedar constància escrita, és de cinc dies lectius i el termini per a formular-hi al·legacions és de cinc dies lectius més” (art. 25.3 D_aut).

— (3) Suspensió provisional d’assistència a classe. “Per tal d’evitar perjudicis majors a l’educació de l’alumnat afectat o a la de la resta d’alumnat del centre, en incoar un expedient la direcció del centre pot aplicar, de manera excepcional, una suspensió provisional d’assistència a classe per un mínim de tres dies lectius prorrogables fins a un màxim de vint dies lectius, que ha de constar en la resolució de la direcció que incoa l’expedient. Aquesta suspensió pot comportar la no-assistència al centre. Altrament, l’alumne/a haurà d’assistir al centre, però no podrà participar en les activitats lectives amb el seu grup mentre duri la suspensió provisional d’assistència a classe. En tot cas, en la suspensió provisional d’assistència a classe, que s’ha de considerar a compte de la sanció, s’han de determinar les activitats i mesures educatives a dur a terme durant aquest període” (art. 25.4 D_aut).

— (4) Recursos i reclamacions. “Un cop resolt l’expedient per la direcció del centre, i a instàncies dels progenitors o tutors legals, o de l’alumnat afectat si és major d’edat, el consell escolar pot revisar la sanció aplicada, sens perjudici de la presentació dels recursos o reclamacions pertinents davant els serveis territorials corresponents. En qualsevol cas, la direcció del centre ha d’informar periòdicament el consell escolar dels expedients que s’han resolt. Les faltes i sancions a què es refereix aquest article prescriuen, respectivament, als tres mesos de la seva comissió i de la seva imposició” (art. 25.5 D_aut).

— (5) Pèrdua del dret a assistir temporalment al centre. “Per a garantir l’efecte educatiu de l’aplicació de les sancions que comportin la pèrdua del dret a assistir temporalment al centre en les etapes d’escolarització obligatòria es procurarà l’acord del pare, mare o tutor o tutora legal. Quan no s’obtingui aquest acord, la resolució que imposa la sanció expressarà motivadament les raons que ho han impedit. La sanció d’inhabilitació definitiva per cursar estudis en el centre, en les etapes obligatòries, ha de garantir a l’alumne/a un lloc escolar en un altre centre. El Departament d’Educació ha de disposar el que sigui pertinent quan el centre afectat no pugui gestionar directament la nova escolarització de l’alumnat en qüestió (art. 25.6 D_aut).

— (6) Reconeixement de la falta comesa i de l’acceptació de la sanció per part de l’alumne. “Quan, en ocasió de la presumpta comissió de faltes greument perjudicials per a la convivència, l’alumne/a, i la seva família en els i les menors d’edat, reconeixen de manera immediata la comissió dels fets i accepten la sanció corresponent, la direcció imposa i aplica directament la sanció. Tanmateix, ha de quedar constància escrita del reconeixement de la falta comesa i de l’acceptació de la sanció per part de l’alumne/a i, en els i les menors d’edat, del seu pare, mare o tutor o tutora legal” (art. 25.7 D_aut).

(13) Responsabilitat en les conductes greument perjudicials per a la convivència en els centres

— 1. “La direcció del centre públic ha de comunicar al ministeri fiscal qualsevol fet que pugui ser constitutiu de delicte o falta perseguible penalment comès per qualsevol persona de la comunitat educativa en el centre o en relació directa amb la seva activitat, sense perjudici de la continuïtat de les accions correctores previstes en aquest Decret per a l’alumnat i en la regulació disciplinària d’aplicació als treballadors del centre d’acord amb el que preveuen les lleis”.

— 2. “Quan, de conformitat amb la legislació reguladora de la responsabilitat penal dels i de les menors, els o les menors afectats hagin manifestat al ministeri fiscal la seva voluntat de participar en un procediment de mediació penal juvenil, la direcció del centre o la persona que designi ha d’assistir en representació del centre a la convocatòria feta per l’equip de mediació corresponent, per tal d’escoltar la proposta de conciliació o de reparació dels i de les menors i avaluar-la”.

— 3. “Quan el fet a què es refereix l’apartat 1 s’hagi comès en un centre educatiu de formació de persones adultes situat en un centre penitenciari i en pugui afectar la seguretat o la convivència, la direcció del centre educatiu l’ha de posar també en coneixement de la direcció del centre penitenciari, als efectes oportuns” (DA Dinovena, D_aut).

Autonomia pedagògica: ¿on és el projecte curricular de centre (PCC)?

2011-04-04T04:18:00.000-07:00

La normativa anterior al decret d’autonomia preveia dos projectes en els centres públics: el “projecte educatiu”, que s’ha mantingut amb aquesta denominació, si bé amb un contingut més ampli i amb un pes molt més important, com fa temps que estic comentant en aquest blog, i el “projecte curricular” que ha desaparegut amb aquest nom com a instrument de l’autonomia dels centres.

Per analitzar aquest canvi important en la gestió de l’autonomia pedagògica i curricular, avui faré una comparació entre el contingut de l’antic “projecte curricular”, tal com estava definit en els dos reglaments orgànics de centres públics (als decrets 198 i 199, aprovats el 12 de juny del 1996), i els instruments educatius que han estat regulats al decret d’autonomia: el projecte educatiu i les normes d’organització i funcionament del centre. Com ara veurem, no ha desaparegut el contingut del “projecte curricular”, ja que ha estat conservat pràcticament en la seva globalitat, amb molt poques modificacions, en els nous instruments d’autonomia; el que ha succeït ha estat la supressió del “projecte curricular” com un instrument separat del projecte educatiu.

A la LEC no s’esmenta ni una vegada el “projecte curricular” (que tampoc trobo a la LOE). L’expressió equivalent que apareix a la LEC és “el desenvolupament i la concreció del currículum (o dels currículums) en el projecte educatiu de cada centre” (art. 53.2, 91.4.c, 142.5.b i 193.3).

En aquest mateix sentit, la Llei d’educació estableix que els centres privats no concertats “han de desenvolupar i concretar el currículum dels ensenyaments que imparteixen, d’acord amb el que estableix l’article 53” (LEC, 96.2) i els seus titulars “han de posar a disposició de l’Administració educativa la concreció del currículum” (LEC, 96.4).

Aquesta mateixa concreció del currículum forma part del projecte educatiu dels centres públics i concertats, que “exerceixen l’autonomia pedagògica a partir del marc curricular establert, i poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació” (LEC, 97.1). Les concrecions curriculars, juntament amb “les característiques de l’acció tutorial, del projecte lingüístic i de la carta de compromís educatiu, i les opcions pedagògiques (...) s’han d’incorporar al projecte educatiu” (LEC, 97.3 i 4).

Per tant, el PCC s’ha amagat dins del PEC (i, en part, dins les normes d’organització i funcionament del centre), però ha perdut la unitat com a document pedagògic “que completa i desplega” els currículums (art. 8.b del Decret 198/1996 i art. 7.b del Decret 199/1996). En la nova normativa s’ha evitat el verb “completar” referit al currículum; en el decret d’autonomia, el currículum només es desenvolupa i es concreta en el projecte educatiu.

Repassem, per acabar, els principals elements del PCC i la seva ubicació en la regulació actual de l’autonomia dels centres públics:

—(1) “La seqüenciació dels continguts amb la seva distribució per cicles” (art. 10.3.a del Decret 198) o “la contextualització dels objectius generals de l’etapa i de cada àrea a les característiques del centre” (art. 9.3.a del Decret 199) les podem ubicar en “la concreció dels objectius i dels continguts dels currículums” del projecte educatiu (LEC, 91.4.c i 97.1).

—(2) “Els objectius de cicle corresponent a cada àrea en funció de la seqüenciació dels continguts previstos” (art. 10.3.b del Decret 198 i 9.3.b del Decret 199) es poden ubicar en “la concreció dels objectius curriculars” del projecte educatiu (LEC 91.4.c i 97.1).

—(3) “La selecció de les metodologies més adequades” (art. 10.3.c del Decret 198 i 9.3.c del decret 199) també es pot situar en “la concreció dels mètodes pedagògics” del projecte educatiu (LEC, 91.4.c i 97.1).

—(4) “La concreció de criteris i la selecció de les formes d’avaluació adequades a les característiques de l’alumnat i als propòsits educatius” (art. 10.3.d del Decret 198 i 9.3.d del Decret 199) és equivalent a “la concreció dels criteris d’avaluació” del projecte educatiu (LEC, 91.4.c i 97.1).

—(5) “La concreció de formes organitzatives de l’alumnat, dels professors, de l’espai i del temps que afavoreixin el procés d’ensenyament-aprenentatge” (art. 10.3.e del Decret 198 i 9.3.e del Decret 199) pot incloure’s en “els criteris per a organitzar els alumnes en grup classe, amb les limitacions quantitatives que pugui determinar el Departament”, criteris que formen part del projecte educatiu (LEC, 79.2) o de les NOFC (D_aut, 22.1.a) o “els criteris per a la formació dels equips docents”, que s’han d’incloure en les NOFC (D_aut, 22.1.b) i també “les mesures (curriculars que) poden afectar variables com l’ús del temps i dels espais, l’agrupament de l’alumnat i els criteris d’assignació de docència al professorat”, mesures totes elles del projecte educatiu (D_aut, 14.2).

—(6) “La selecció dels recursos funcionals, materials i d’altra índole adequats a les metodologies proposades (art. 10.3.f del Decret 198) o “la distribució dels recursos humans, funcionals, materials i d’altra índole, adients a les metodologies proposades” (art. 9.3.f del Decret 199), en canvi, no estan incloses ni en el PEC ni en les NOFC, ja que és el director del centre públic el responsable de la seva gestió, que abasta “la gestió del professorat, del personal d’atenció educativa i del personal d’administració i serveis” i de “la distribució i l’ús dels recursos econòmics del centre” (LEC, 991.a i c).

—(7) “L’organització i el seguiment de l’acció tutorial dels alumnes” (art. 10.3.g del Decret 198 i 9.3.g del Decret 199) correspon al projecte educatiu, igual que el projecte lingüístic i la carta de compromís educatiu (LEC, 97.3).

—(8) “Els criteris i procediments per a l’atenció a la diversitat de l’alumnat i per a la realització de les adaptacions curriculars necessàries per a alumnes amb necessitats educatives especials” (art. 10.3.h del Decret 198 i 9.3.h del Decret 199) es mencionen en el projecte educatiu (“els criteris que orientin l’atenció a la diversitat”, D_aut, 5.1.c) o en les NOFC (“els criteris per a l’atenció de la diversitat de l’alumnat, d’acord amb el principi d’inclusió”, D_aut, 22.1.c).

—(9) “Els criteris i procediments per a l’atenció lingüística específica dels alumnes que s’incorporen tardanament al sistema educatiu de Catalunya” (art. 10.3.i del Decret 198 i 9.3.j del Decret 199) s’incorporen al projecte educatiu, que ha “considerar els elements curriculars, metodològics i organitzatius per a la participació de tots els alumnes en els entorns ordinaris”, també els alumnes amb necessitats educatives específiques derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu (LEC, 81.2 i 3).

—(10) “Els criteris per a l'avaluació del procés d'ensenyament i d'aprenentatge i de la pràctica docent dels mestres i dels professors” (art. 10.3.j del Decret 198 i 10.3.i del Decret 199) es troben a les concrecions curriculars del projecte educatiu, que contenen els criteris d’avaluació (LEC, 91.4.c i 97.1), però no els criteris per a l’avaluació de la pràctica docent (vegeu LEC, 186.1.c).

—(11) “La incorporació a les diferents àrees dels continguts de caràcter transversal” (art. 10.3.k del Decret 198 i 9.3.k del Decret 199). La paraula “transversal” no apareix ni a la LEC ni al D_aut, però hi podem trobar “la globalitat de l’acció educativa” (LEC, 79.6) i “criteris de globalitat i no-especialització” (LEC, 78.4 i 79.5). En qualsevol cas, els continguts curriculars formen part, com ja hem vist, de les concrecions curriculars del projecte educatiu.

—(12) “Els criteris i les pautes de seguiment per a l’orientació educativa” (art. 10.3.l del Decret 198 i 9.3.l del Decret 199) estan dins de l’acció tutorial del projecte educatiu: “dur a terme la informació i l’orientació de caràcter personal, acadèmic i professional de l’alumnat” (D_aut, 15.2.d) i en “l’aplicació dels criteris d’organització pedagògica, les prioritats i els plantejaments educatius” (LEC, 91.4.a).

Com és fàcil de deduir de la comparativa anterior, les referències de la nova normativa als aspectes curriculars tenen menys detall que en l’antic “projecte curricular”, i per això mateix es confereix més marge de maniobra als centres per a la seva concreció en el PEC i en les NOFC.

El director del centre públic, màxim responsable de l’autonomia de gestió

2011-03-29T02:25:00.000-07:00

En el post anterior us vaig incloure uns quadres sobre el contingut dels diferents instruments del centre públic, classificats en funció dels diferents àmbits de l’autonomia (pedagògica, organitzativa i de gestió).

Avui us proposo un exercici comparatiu diferent, però complementari de l’anterior amb els àmbits de l’autonomia del centre públic: una comparació dels diferents components de l’autonomia de gestió tal com queden recollits en els tres instruments fonamentals (el projecte educatiu, les normes d’organització i funcionament i el projecte de direcció). Hi he afegit algunes de les principals funcions del director i de l’equip directiu en matèria de gestió del centre, ja que “el director o directora és responsable de l’organització, el funcionament i l’administració del centre públic” (art. 142.1 LEC) i “respon del funcionament del centre i del grau d’assoliment dels objectius del projecte educatiu, d’acord amb el projecte de direcció, i ret comptes davant el consell escolar i l’Administració educativa” (art. 147.7 LEC).

Descarregeu-vos el document

Àmbits d’autonomia i instruments educatius dels centres públics

2011-03-23T08:19:00.000-07:00

L’exercici de l’autonomia dels centres es concreta, en els diferents àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials (art. 90.1 LEC), per mitjà dels diferents instruments i documents educatius que estic analitzant des de fa ja unes quantes setmanes. Així, en l’exercici de l’autonomia dels centres, els òrgans de govern de cada centre “poden fixar objectius addicionals i definir les estratègies per a assolir-los, organitzar el centre, determinar els recursos que necessita i definir els procediments per a aplicar el projecte educatiu” (art. 90.2 LEC).

D’acord amb les previsions de la Llei d’educació, el director o directora del centre públic té responsabilitats en els tres àmbits de l’autonomia: “és responsable de l’organització, el funcionament i l’administració del centre, n’exerceix la direcció pedagògica i és cap de tot el personal” (art. 142.1 LEC). I, consegüentment, les seves funcions es poden agrupar segons els àmbits de l’autonomia del centre, classificant-les en “funcions de representació, funcions de lideratge pedagògic i de lideratge de la comunitat escolar i funcions de gestió (art. 142.3 LEC).

La majoria dels instruments d’autonomia dels centres intervenen també, igual que el director del centre públic, en els tres àmbits de l’autonomia, tant en l’àmbit pedagògic com en l’organitzatiu i en el de gestió del centre, si bé és evident que uns tenen més incidència en un àmbit que en un altre, com és fàcil de deduir a partir dels quadres següents, en què us proposo avui una classificació del contingut dels diferents instruments de l’autonomia del centre públic, segons els diferents àmbits d’autonomia.

Deixo per a una altra ocasió la possibilitat de completar aquests quadres amb les competències i responsabilitats del director i de l’equip directiu, perquè pugueu comprovar el major pes que aquests òrgans de direcció tenen en la gestió del centre públic.

Descarregeu-vos el document

Estructura de les normes d’organització i funcionament del centre

2011-03-14T05:23:00.001-07:00

Les disposicions transitòries primera i segona del Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius, estableixen el següent calendari d’actualització de les normes d’organització i funcionament:

1) En el termini d’un any des de l’entrada en vigor del D_aut, els centres han d’haver adaptat a la nova normativa la part de les normes d’organització i funcionament que es refereixen a les mesures de promoció de la convivència, a les mesures correctores i sancionadores i a les garanties i procediment en la correcció de faltes greument perjudicials per a la convivència (articles 23, 24 i 25 del D_aut).

2) En el termini de quatre anys des de l’entrada en vigor del D_aut, els centres han d’haver adaptat a les previsions del Decret la resta de les seves normes d’organització i funcionament.

3) En aquest mateix termini de quatre anys, els centres públics actualment en funcionament han d’adaptar gradualment la seva estructura organitzativa a les previsions del D_aut, d’acord amb el seu projecte educatiu i les concrecions del projecte de direcció. Els centres públics que entrin en funcionament a partir de l’entrada en vigor del D_aut s’han d’organitzar segons el que fixa el D_aut.

La complexitat de les normes d’organització i funcionament del centre, tal com han estat dissenyades al D_aut, han aconsellat al Govern establir un període de temps molt ampli perquè els centres vagin adaptant gradualment les seves normes actuals a les noves previsions del D_aut. En relació amb aquest tema, estic segur que us poden ser útils els següents esquemes sobre les NOFC que he utilitzat en el curs que imparteixo aquestes setmanes i que intenta resumir el contingut i l’estructura de les normes d’organització, tal com les ha establert el D_aut:

1) Estructura organitzativa del centre (criteris organitzatius, criteris i mecanismes pedagògics, procediments organitzatius i altres elements organitzatius);

2) Participació de la comunitat escolar en la vida del centre

3) Normes de convivència

4) Aspectes opcionals de l’organització del centre

Però veieu, amb més detall, els següents quadres:

Descarregeu-vos el document

Procediments d’elaboració dels instruments d’autonomia

2011-03-08T07:53:00.000-08:00

Des de l’aprovació del Decret 102/2010, de l’autonomia dels centres educatius, les notes més visitades d’aquest blog són, precisament, les relacionades amb els instruments que intervenen en l’organització autònoma del centre educatiu: “El projecte educatiu (1)” [903 visites], “El projecte educatiu (2)” [855], “El contingut de les normes d’organització i funcionament del centre” [500], “Novetats del decret de la direcció dels centres públics” [280], “La gestió del personal docent en els centres públics” [165], “El projecte de direcció” [163], “La direcció i l’autonomia dels centres públics en la gestió del personal” [145] i “El projecte de direcció aprovat” [47].

Avui us presento uns esquemes que sintetitzen els diferents procediments d’elaboració i modificació dels instruments que intervenen en l’autonomia dels centres educatius, que podeu aprofitar —sobretot els directors i altres responsables dels centres— quan reviseu els actuals projectes i documents educatius dels centres públics i concertats, una vegada decidiu adaptar-los als nous requeriments de la LEC i de la normativa que la desplega. Així, aprofito una part del material que he preparat aquests darrers dies per al curs de formació sobre l’autonomia i la direcció dels centres. Estic convençut que us pot ser molt útil en la vostra feina de gestió al centre.

Descarregeu-vos el document

El projecte de direcció aprovat

2011-03-01T06:57:00.000-08:00

[art. 142.3 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació]

La setmana passada vaig començar a impartir un curs de formació sobre l’autonomia i la direcció dels centres educatius, segons ja us havia anunciat fa molts mesos en escriure el primer post del "Lèxic d’autonomia". Ara bé, com que la preparació del curs de formació m’ha ocupat tot el temps lliure aquests dies, aprofitaré una part del material que he recollit sobre l’autonomia del centre per comentar-vos, als lectors del blog, alguns dels aspectes que he comentat als assistents al curs sobre la importància del projecte de direcció a la LEC.

El projecte de direcció "aprovat": instrument central en l’autonomia dels centres a la LEC

És evident el canvi que ha sofert el projecte de direcció tal com està regulat a la LOE, i com ha quedat a la LEC. A la LOE es dissenya un projecte de direcció com un dels requisits que han de reunir els candidats a la direcció del centre públic, i en el qual només s’inclouen "propostes" programàtiques del futur director, com "entre altres, els objectius, les línies d’actuació i la seva avaluació" (art. 134.1.d LOE). Aquest projecte és valorat per la comissió en el procés de selecció del director, a més d’altres "mèrits acadèmics i professionals acreditats pels aspirants" (art. 135.4 LOE). I una vegada nomenat com a director la persona candidata seleccionada per la comissió, el projecte de direcció de la LOE no torna a aparèixer en cap altre moment, ja que no se li atribueixen efectes posteriors al nomenament del candidat seleccionat i no s’esmenta en cap altre precepte.

En canvi, a la LEC el projecte de direcció que "han de presentar els candidats a la direcció en formalitzar la candidatura" (art. 144.1) es converteix en un instrument de l’autonomia del centre, ja que "una vegada nomenat el director o directora, la implementació del projecte de direcció orienta i vincula l’acció del conjunt d’òrgans de govern unipersonals i col·legiats del centre" (art. 144.4) i, en definitiva, els membres de l’equip directiu, i no només el director, "són responsables de la gestió del projecte de direcció" (147.3).

El paper central d’aquest projecte del director nomenat no pot provocar cap dubte: després que el projecte de direcció intervingui en el procés de selecció del director com a proposta que formula el candidat, el projecte de direcció esdevé un document "aprovat" (i que produeix efectes en l’exercici de l’autonomia del centre) com qualsevol document dels que formen part del projecte educatiu. En aquest sentit, la LEC esmenta "el projecte de direcció aprovat" al costat del projecte educatiu del centre i de l’ordenament jurídic vigent, quan defineix el marc en què el director exerceix les seves funcions (art. 142.3 LEC).

Novetats de l’autonomia dels centres a la LEC en relació amb la LOE

Si busquem les diferències més evidents entre els instruments de l’autonomia dels centres educatius tal com els ha definit la LOE i la seva translació a la LEC, podem constatar, sense gaire esforç, que quasi tots els instruments de l’autonomia del centre apareixen esmentats a la LOE (explícitament, o sota una denominació genèrica, a la que la LEC a vegades posa nom). Sense ànim de ser exhaustiu, es poden assenyalar les coincidències següents:
— les normes de convivència (= "pla de convivència", art. 121.2 LOE),
— la carta de compromís educatiu (= "compromisos educatius entre les famílies i el centre", art. 121.5 LOE),
— el projecte educatiu (= art. 121 LOE, entre altres),
— el projecte lingüístic (no amb aquesta denominació específica, però la normativa estatal estableix altres projectes del centre, art. 125 i 127.a),
— les normes d’organització i funcionament del centre (= art. 124 LOE),
— l’estructura organitzativa pròpia (novetat legal de la LEC, que preveu que sigui el centre qui determina l’estructura organitzativa d’òrgans de direcció i de coordinació),
— els criteris d’organització pedagògica (= art. 121 LOE),
— la programació general anual (= art. 125 LOE),
— el projecte de direcció (= art. 135.4 LOE, però la LEC manté actiu el projecte de direcció aprovat al llarg del mandat del director, en encarregar a l’equip directiu la tasca d’aplicar el projecte educatiu mitjançant la gestió del projecte de direcció),
— el caràcter propi (= art. 121.6 LOE, que només es refereix als centres privats. La LEC, en canvi, atribueix un caràcter propi als centres públics, la definició del qual s’inclou en la mateixa Llei, a l’article 93.2, quan defineix "l’escola pública catalana com a inclusiva, laica i respectuosa amb la pluralitat"),
— finalment, els acords de coresponsabilitat i el contracte programa dels centres públics i concertats (no apareixen esmentats explícitament a la LOE, però l’art. 122.2 preveu la mateixa idea).

D’aquesta anàlisi comparativa dels instruments de l’autonomia del centre públic es poden concloure les següents novetats de la LEC en relació amb la situació de la LOE:

(1) — el projecte educatiu del centre públic es concreta i s’aplica per mitjà del projecte de direcció "aprovat";
(2) — el projecte de direcció passa de ser un programa del candidat que intervé només en el procés de selecció, a un instrument de gestió del centre i a un complement necessari i essencial del projecte educatiu. És un document que "s’aprova" quan resulta nomenat el candidat seleccionat per la comissió;
(3) — el projecte educatiu inclou una estructura organitzativa pròpia, que permet adaptar els òrgans de direcció i de coordinació a les previsions del projecte educatiu;
(4) — l’equip directiu és el responsable de la gestió del projecte de direcció, i per tant, de l’aplicació del projecte educatiu;
(5) — el director del centre, autor del projecte de direcció, nomena tots els responsables del centre i és el màxim responsable de la gestió del centre.

Per tant, entre les novetats de la LEC, el projecte de direcció passa de ser només un programa electoral del director seleccionat a un instrument de gestió del centre al llarg del seu mandat, incorporant-se en definitiva al projecte educatiu, una vegada aprovat.

Projecte de direcció dels directors nomenats amb caràcter extraordinari

La importància del projecte de direcció en l’organització de tots els centres públics es pot deduir del fet que la LEC preveu que sigui un document necessari quan no hi ha hagut procediment selectiu del director, és a dir, quan s’hagi nomenat un director amb caràcter extraordinari, "en absència de candidats, o si no se n’ha seleccionat cap, el Departament nomena director o directora, amb caràcter extraordinari […], un funcionari o funcionària docent, que, en el termini que sigui determinat per reglament, ha de presentar el seu projecte de direcció" (art. 143.4 LEC). I, per tant, el director nomenat amb caràcter extraordinari ha de presentar el seu projecte de direcció amb posterioritat al nomenament, atès que, com que no s’ha produït el procediment selectiu, cap comissió de selecció no ha pogut valorar el projecte.

Ni la LEC ni el Decret de direccions precisa davant de quin òrgan el director extraordinari ha de presentar la seva proposta de projecte de projecte de direcció perquè sigui aprovada, però hem d’entendre que s’haurà de presentar davant el consell escolar, que és l’òrgan responsable d’aprovar el projecte educatiu.

El projecte de gestió de la LOE

A la LOE es relaciona l’autonomia dels centres educatius amb "l’aprovació i execució d’un projecte educatiu i un projecte de gestió" (art. 120.2), que en el cas dels centres públics, "han d’expressar l’ordenació i la utilització dels seus recursos, tant materials com humans, a través de l’elaboració del seu projecte de gestió, en els termes que regulin les administracions educatives" (art. 123.4 LOE, precepte que no és bàsic).

La LEC no ha incorporat a la regulació de l’autonomia dels centres educatius cap referència a aquest "projecte de gestió" de l’ordenació i la utilització dels recursos materials i humans, si bé la gestió dels centres públics s’atribueix a la responsabilitat de la direcció de cada centre (art. 99.1 LEC) i l’àmbit de l’autonomia de gestió abasta la gestió de tot el personal, l’adquisició i la contractació de béns i serveis, la distribució i l’ús dels recursos econòmics, el manteniment i el millorament de les instal·lacions i l’obtenció de recursos econòmics i materials addicionals (art. 99.1), sense esmentar cap altre projecte de gestió que no sigui el projecte educatiu i el projecte de direcció.

El projecte de direcció com a concreció del projecte educatiu del centre

Com ja vaig analitzar en el post publicat el proppassat 16 de febrer, dedicat al projecte de direcció, quasi tots els continguts del projecte de direcció estan referits a l’aplicació del projecte educatiu al llarg del mandat. Així, el projecte de direcció:

— ha d’establir les línies d’actuació prioritàries (D_dir, 24.1) i ha de preveure actuacions d’aplicació del projecte educatiu (D_dir, 25.1);
— ha d’incloure la precisió d’objectius a assolir en l’àmbit pedagògic (D_dir, 25.2) i ha de concretar tots els plantejaments educatius que tingui incorporats el projecte educatiu (D_dir, 6.c);
— concreta les necessitats derivades del projecte educatiu (LEC, 102.2);
— concreta els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu (D_aut, 20.1 i D_dir, 25.1), i en concret l’estructura organitzativa (LEC, 144.1 i D_dir, 23.1);
— precisa els indicadors explícits per a l’avaluació del mandat d’acord amb els indicadors de progrés establerts en el projecte educatiu (LEC, 144.3, D_aut, 31.2 i D_dir, 23.1);
— incorpora els elements pertinents per a l’aprofundiment en l’exercici del lideratge distribuït (D_dir, 25.5);
— finalment, el projecte de direcció també pot "formular propostes en relació amb l’adaptació o modificació, total o parcial, del projecte educatiu" (D_dir, 24.1).

Per tant, el projecte de direcció va lligat, necessàriament, al projecte educatiu vigent i al mandat del director. Quan s’arriba al final de cada període de mandat del director, la renovació de les direccions es condiciona, fins a un màxim de quatre períodes, a l’obtenció "d’una avaluació positiva en l’exercici de llur funció" (art. 143.5 LEC) i a la presentació "abans de fer-se’n efectiva la renovació, de l’actualització del seu projecte de direcció" (D_dir, 21.1).

En l’actualització del projecte de direcció, pel que fa a la renovació del mandat s’han de tenir en compte "les actualitzacions de tots els aspectes del projecte de direcció inicial que es considerin pertinents, sens perjudici de la possibilitat d’introduir-ne de nous, amb els indicadors corresponents" (D_dir, 26.1).

Blindatge del contingut del projecte de direcció aprovat

A diferència del que succeeix amb el projecte educatiu, que s’ha de posar a disposició de l’Administració educativa, la qual "n’ha de requerir la modificació en cas que no s’ajusti a l’ordenament" (art. 94.2 LEC), no he trobat cap referència semblant en relació amb el projecte de direcció, ja que una vegada aprovat no està prevista cap revisió per part de l’Administració educativa. Podríem pensar, per tant, que el projecte de direcció resulta immodificable al llarg del mandat, encara que això seria difícil de justificar: en la mesura que es modifiquin els documents que formen part del projecte educatiu, pel procediment legalment establert, s’hauran d’adaptar també les previsions del projecte de direcció, que en cap moment no pot contradir el contingut del projecte educatiu vigent en cada moment.

El Decret de direccions fixa que "el projecte de direcció es concreta cada curs, mitjançant les programacions generals anuals, que han de permetre assolir els objectius formulats en el projecte" (D_dir, 24.2) i el que no es pot produir són contradiccions entre els "aspectes relatius a l’organització i el funcionament del centre, inclosos els projectes, el currículum, les normes, i tots els plans d’actuació acordats i aprovats" (art. 125 LOE), tant si estan inclosos en el projecte educatiu, en el projecte de direcció o en la programació general anual.

Els òrgans de representació dels col·lectius docents

2011-02-21T00:36:00.000-08:00

[DA 10.2 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació]

El dijous 3 de febrer d’enguany es van celebrar a Catalunya eleccions sindicals per elegir els representants de les juntes de personal docent. Era la primera vegada en què s’aplicaven les previsions de la LEC en relació amb els òrgans de representació dels col·lectius docents, ja que la Llei “estableix una junta de personal en cadascun dels serveis territorials en què se subdivideix l’estructura administrativa del Departament i a la ciutat de Barcelona, que han de funcionar com a unitats electorals” (LEC, DA 10.2).

La novetat d’aquest precepte de la LEC que comento avui és evident: hem passat de quatre unitats electorals (d’àmbit provincial) i, per tant, d’una representació sindical organitzada en quatre juntes de personal (la de Barcelona, amb 43.683 electors al novembre de 2006, va ser la unitat electoral més gran de tot l’Estat a les eleccions anteriors) a una distribució del cens docent en deu unitats electorals que han elegit els seus representants sindicals agrupats en deu juntes de personal docent.

L’aplicació dels criteris de representativitat (establerts amb caràcter general per a tots els col·lectius, docents o no, a l’article 39.5 de l’EBEP) en aquestes deu juntes de personal ha permès un increment molt important del nombre total de membres electes: així, hem passat de 176 representants elegits a l’anterior procés electoral de 2006 a un total de 348 representants el 2011 (amb un increment de 172, el 97,7%).

La finalitat del legislador en aprovar la disposició addicional que estic comentant era distribuir la representativitat dels col·lectius docents d’una manera més equilibrada i adequada a la realitat administrativa de Catalunya, subdividida en nou serveis territorials i un consorci de la ciutat de Barcelona. No tenia cap justificació mantenir la distribució territorial anterior, que atribuïa a una única junta, la de Barcelona, el 66% dels electors i, en canvi, només el 42,6% del total de representants. Enguany aquest desequilibri s’ha corregit: a les sis unitats electorals de Barcelona s’han elegit 218 representants, el 62,6% del total (molt proper al pes dels electors, el 65,4% del cens de Catalunya).

Aquest increment del nombre de juntes de personal i de representants elegits al procés electoral ha coincidit també amb un increment considerable del nombre d’electors del cens, atès l’increment de la plantilla docent aquests darrers anys: hem passat de 66.268 electors l’any 2006, a 74.345 aquest any (amb un increment de 8.077 electors, el 12,2%).

Però aquesta primera vegada en què s’ha aplicat la LEC en el procés electoral de les juntes de personal docent ha coincidit amb una forta disminució de la participació del professorat en el procés: hem passat d’una participació del 43,1% en el procés del 2006, a un 36,2% aquest 2011 (amb una disminució de 1.633 vots emesos, el -5,7% en relació amb l’any 2006).

Per tant, l’indicador que més ha augmentat ha estat el de l’abstenció: si en el 2006 no van exercir el dret de vot 37.707 professors (el 56,9% del cens total), aquest 2011 l’abstenció ha arribat a un total de 47.417 electors (el 63,8% del cens), amb un increment absolut de l’abstenció de 9.710 electors (el 25,8% dels que es van abstenir el 2006).

Ara bé, si a aquesta baixa participació de l’electorat hi afegim també un increment del vot en blanc (que ha crescut un 22% en comparació amb les eleccions anteriors, apropant-se al 4,6% de tot el cens), s’arriba a la conclusió paradoxal que algunes candidatures sindicals han incrementat notablement el nombre de representants per la nova distribució territorial de les juntes de personal, malgrat haver perdut un nombre significatiu de vots en relació amb les anteriors eleccions.

Vegeu, finalment, per a constatar aquest fet, alguns indicadors dels resultats comparatius entre els dos processos electorals (només incloc al quadre aquells sindicats que han superat el llindar del 5% de vots en el total de Catalunya):

Eleccions sindicals docents 2011	% vots 2011	Total representants 2011	Increment vots	%	Increment representants	%
USTEC -STES	36,5	140	–1.640	–14,4	+62	+79,5
CCOO	28,2	105	+47	+0,6	+57	+118,8
ASPEPC -SPS	12,5	47	+590	+21,3	+27	+135,0
UGT	7,9	24	–256	–10,8	+9	+60,0
CGT	5,0	18	+188	+16,2	+13	+260,0

El projecte de direcció

2011-02-16T05:41:00.000-08:00

Ja fa dues setmanes que es va publicar la convocatòria de concurs de mèrits per seleccionar el director o la directora dels centres educatius dependents del Departament d’Ensenyament, que per primera vegada aplica l’article 143 de la LEC i l’article 13.2 del Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics (vegeu la Resolució ENS/223/2011, de 26 de gener, publicada al DOGC núm. 5810, de 3.2.2011).

Aprofito aquesta novetat per a comentar avui el projecte de direcció, “especialment rellevant per a l’exercici de la direcció dels centres públics” (segons ho recull el preàmbul de la convocatòria) i així podré atendre la petició que em va fer Mario González Jorge, director de l’Escola Remolins de Tortosa, el proppassat 17 de novembre en un comentari al blog, en què em va demanar “algunes orientacions pel que fa als continguts dels projectes de direcció”.

El projecte de direcció com a instrument de l’autonomia del centre

La primera novetat que cal ressaltar és el fet que el projecte de direcció, a més de ser un element essencial a valorar en el procediment de selecció del director o directora (LEC, art. 143.3 i 144.1), esdevé un instrument central de l’autonomia del centre, una vegada nomenat el director. En efecte, la seva eficàcia en la gestió de la vida del centre es manté després de finalitzar el procediment de selecció, ja que “una vegada nomenat el director o directora, la implementació del projecte de direcció orienta i vincula l’acció del conjunt d’òrgans de govern unipersonals i col·legiats del centre” (LEC, art. 144.4).

A la LOE, en canvi, el projecte de direcció només intervé en el procés de selecció com un dels requisits dels candidats, que “han de presentar un projecte de direcció que inclogui, entre altres, els objectius, les línies d’actuació i la seva avaluació” (LOE, art. 134.1.d) i com a element que s'ha de valorar en el concurs de mèrits (LOE, art. 135.4).

La segona novetat del projecte de direcció definit a la LEC és la seva relació directa amb el projecte educatiu del centre, a diferència del projecte de direcció de la LOE, en què “els objectius, les línies d’actuació i la seva avaluació” semblen referits al director, però no necessàriament al projecte educatiu.

La LEC converteix, per tant, el projecte de direcció en un instrument de l’autonomia del centre en lligar-lo estretament al projecte educatiu i en la mesura que orienta i vincula l’acció de tots els òrgans del centre, tant els unipersonals com els col·legiats. És l’instrument mitjançant el qual es desplega el projecte educatiu durant el període de mandat del director. Com qualsevol altre instrument, el projecte de direcció és aprovat (art. 142.3) quan la comissió selecciona un candidat que haurà de ser nomenat per l’Administració educativa.

Així, el projecte de direcció presenta els següents continguts i finalitats a la LEC:

— a) “ha de desenvolupar el projecte educatiu”, d’acord amb el que estableix l’article 144 (art. 91.8);
— b) “ha d’ordenar el desplegament i l’aplicació del projecte educatiu per al període de mandat i concreta l’estructura organitzativa del centre” (144.1);
— c) “concreta les necessitats derivades del projecte educatiu” (102.2);
— d) emmarca les funcions del director que “s’exerceixen en el marc de l’ordenament jurídic vigent, del projecte educatiu del centre i del projecte de direcció aprovat” (142.3)
— e) i, finalment, com ja hem esmentat abans, “la implementació del projecte de direcció orienta i vincula l’acció del conjunt d’òrgans de govern unipersonals i col·legiats del centre” (144.4).

Atesa la naturalesa del projecte de direcció, el seu desplegament normatiu apareix als dos decrets: a l’article 31 del Decret 102/2010, d’autonomia (“Projecte de direcció i exercici de la direcció del centre”) i al capítol 4 del Decret 155/2010, de la direcció dels centres públics (“Projectes de direcció”, articles 23-26).

Continguts del projecte de direcció a la LEC i als dos decrets

1) El projecte de direcció concreta el projecte educatiu del centre

El projecte de direcció concreta les previsions del projecte educatiu per al període del mandat del director/a, i desplega, entre altres, els aspectes següents:

— a) El projecte de direcció, atès que ordena el desplegament i l’aplicació del projecte educatiu per al període de mandat (LEC, 91.8, 144.1, D_aut, 31.2 i D_dir, 23.1), ha d’establir les línies d’actuació prioritàries que s’han de desenvolupar durant el període (D_dir, 24.1) i ha de preveure actuacions d’aplicació del projecte educatiu (D_dir, 25.1).

— b) Les actuacions de desenvolupament i aplicació del projecte educatiu pressuposen una diagnosi actualitzada del centre, que s’haurà d’explicitar en el projecte de direcció (D_dir, 25.2).

— c) El projecte de direcció ha d’incloure la precisió d’objectius a assolir en l’àmbit pedagògic, vinculats a la millora dels resultats educatius (D_dir, 25.2).

— d) El projecte de direcció concreta tots els plantejaments educatius que tingui incorporats el projecte educatiu (D_dir, 6.c).

— e) Els òrgans de govern dels centres públics poden definir, d’acord amb el projecte de direcció vigent, els procediments per a aplicar el projecte educatiu (D_aut, 50.1)

— f) El projecte de direcció condiciona l’aplicació del projecte educatiu en establir, per exemple, acords de coresponsabilitat (D_aut, 12.1).

— g) El projecte de direcció concreta els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu (D_aut, 20.1) i fa concrecions organitzatives (D_dir, 25.1), entre altres l’estructura organitzativa (LEC, 144.1 i D_dir, 23.1). Les concrecions organitzatives que es proposin en el projecte han de buscar la major sistematització de les activitats del centre, entre altres objectius (D_dir, 25.3).

— h) El projecte de direcció precisa els indicadors explícits per a l’avaluació del mandat d’acord amb els indicadors de progrés establerts en el projecte educatiu (LEC, 144.3, D_aut, 31.2 i D_dir, 23.1, 25.1 i 4) i s’han d’acompanyar dels mecanismes de retiment de comptes als òrgans de control i participació. Quan el centre tingui un acord de coresponsabilitat en vigor, el projecte de direcció ha d’incorporar els indicadors corresponents (D_dir, 25.4).

— i) El projecte de direcció concreta les necessitats derivades del projecte educatiu (LEC, 102.2).

— j) El projecte de direcció ha d’incorporar els elements que es considerin pertinents per a l’aprofundiment en l’exercici del lideratge distribuït i per al foment de la participació de la comunitat escolar en el centre (D_dir, 25.5).

2) El projecte de direcció pot incloure previsions de modificació del projecte educatiu

— Quan escaigui, el projecte de direcció conté les propostes i elements necessaris per a la revisió del projecte educatiu (D_aut, 31.2).

— Si escau, el projecte de direcció ha de formular propostes en relació amb l’adaptació o modificació, total o parcial, del projecte educatiu (D_dir, 24.1).

3) El projecte de direcció dels centres nous i dels nomenaments amb caràcter extraordinari

— Els projectes de direcció per a centres sense projecte educatiu propi han de preveure d’adoptar-ne un durant el mandat (LEC, 144.2).

— En cas de nomenament amb caràcter extraordinari, el projecte de direcció es pot referir exclusivament a la programació anual d’activitats, en concordança amb el projecte educatiu del centre (D_dir, 23.3).

— En el nomenament per a la direcció de centres nous, en el projecte de direcció s’ha de substituir el desplegament i aplicació del projecte educatiu previst amb caràcter general per una proposta de projecte educatiu inicial per al centre (D_dir, 23.4).

Gestió del projecte de direcció

Correspon a les persones membres de l’equip directiu la gestió del projecte de direcció (D_aut, 35.1), d’acord amb les precisions següents:

— La direcció del centre públic s’exerceix en el marc de l’ordenament jurídic vigent, del projecte educatiu de centre i del projecte de direcció (LEC, 142.3 i D_dir, 2.1).

— La implementació del projecte de direcció vigent orienta i vincula l’acció del conjunt d’òrgans de govern unipersonals i col·legiats del centre en el període de mandat de la direcció corresponent (LEC, 144.4, D_aut, 31.2 i D_dir, 2.1, 46.1 i 48.2).

— En aplicació del projecte de direcció, i per aprofundir en la pràctica del lideratge distribuït, el director del centre pot constituir un consell de direcció (D_aut, 37.1).

— Al consell escolar i al claustre els correspon vetllar l’equip directiu per donar-hi suport a fi de complir la programació anual del centre i del projecte de direcció (D_aut, 46.1 i 48.2).

— El projecte de direcció es concreta, cada curs, mitjançant les programacions generals anuals, que han de permetre assolir els objectius formulats en el projecte (D_dir, 24.2).

— Les persones membres de l’equip directiu, com a responsables de la gestió del projecte de direcció, han de retre comptes dels resultats de la gestió del personal destinat al centre i han de preparar propostes per a millorar aquesta gestió (D_aut, 50.2).

— En l’actualització del projecte de direcció motivada per la renovació del mandat, s’han de tenir en compte les actualitzacions de tots els aspectes del projecte inicial, sens perjudici d’introduir-ne de nous, amb els indicadors corresponents (D_dir, 26.1).

Avaluació del projecte de direcció

Entre els factors que es tenen en compte en l’avaluació de l’exercici de la funció directiva en els centres públics s’hi inclou necessàriament el resultat de l’avaluació del centre i de l’aplicació del seu projecte de direcció (D_aut, 61.1). L’avaluació del projecte de direcció incideix directament en l’avaluació del director i del centre educatiu:

— Les direccions responen del grau d’assoliment dels objectius del projecte educatiu d’acord amb el projecte de direcció, i han de retre comptes a la comunitat escolar (D_dir, 2.3)

— L’avaluació del projecte educatiu i del funcionament general del centre abasta l’aplicació del projecte de direcció i, si escau, dels acords de coresponsabilitat (D_dir, 6.f).

— Els indicadors d’avaluació dels centres públics es concreten en la programació general anual, a partir dels indicadors que consten en el projecte de direcció, i d’acord amb els indicadors del projecte educatiu (D_aut, 58.1).

— El projecte de direcció ha d’incloure uns indicadors, derivats dels que estableix el projecte educatiu del centre, que han de servir per a avaluar l’exercici de la direcció (D_dir, 23.1). Aquesta avaluació de l’exercici de la direcció dels centres públics ha d’incloure, entre altres aspectes, l’aplicació del projecte de direcció i els resultats obtinguts mesurats mitjançant els indicadors del projecte de direcció (D_dir, 33.b).

El projecte de direcció en el procés de selecció

En el procés de selecció del director intervé de manera destacada la valoració del projecte de direcció presentat per cada candidat, ja que aquest projecte intervé en les dues parts de la segona fase de valoració: la comissió de selecció valora, en un primer moment, el projecte com a tal, aplicant uns criteris fixats pel Decret de direccions, i després l’utilitza també per a valorar la capacitat de lideratge dels aspirants, mitjançant un entrevista.

Com ja hem comentat abans, la virtualitat del projecte no finalitza amb la resolució del procés de selecció, ja que una vegada l’òrgan competent de l’Administració ha nomenat el director, el seu projecte serveix com a instrument per a aplicar els continguts del projecte educatiu i per a avaluar l’assoliment dels objectius fixats i l’èxit escolar.

En aquest darrer apartat del post d’avui, assenyalaré les principals novetats del projecte de direcció dintre del procediment de selecció del director.

1) Presentació i pautes per a elaborar el projecte de direcció

—Per a l’elaboració del projecte de direcció, les persones candidates poden consultar la documentació relativa al centre a la direcció del qual opten en el mateix centre i en les seus dels serveis territorials del Departament d’Ensenyament o del Consorci d’Educació de Barcelona, segons correspongui, d’acord amb les especificacions que estableixi la convocatòria (D_dir, 15.4).

El claustre i el consell escolar han de conèixer el projecte abans que la comissió de selecció en faci la valoració.

— El claustre i el consell escolar del centre educatiu han de conèixer les candidatures presentades al concurs de mèrits de selecció del director o directora del centre, i els seus projectes de direcció (D_dir, 23.2).

Amb aquesta finalitat, la direcció del centre educatiu o de la ZER ha de convocar el claustre de professorat i el consell escolar per notificar-los les sol·licituds admeses, elegir els membres de la comissió de selecció que en cada cas correspongui i posar en coneixement dels dos òrgans els projectes de direcció de les persones candidates (D_dir, annex 1.1).

2) Valoració del projecte per la comissió de selecció

— En el procés de selecció del director o directora es valora el projecte de direcció que ha de presentar cada candidat o candidata, amb una puntuació mínima, d’acord amb el que s’estableixi per reglament (LEC, 143.2).

— El concurs de mèrits per a la selecció de la direcció consta de dues fases eliminatòries. En la primera fase es valoren els mèrits relacionats amb la competència i l’experiència professional dels aspirants en l’àmbit de la gestió i la docència en centres i serveis educatius, així com la formació específica i la formació acadèmica general. En la segona fase es valoren el projecte de direcció i la capacitat de lideratge
de les persones candidates (D_dir, 17.1).

— En la segona fase de valoració de mèrits, el membre de la comissió que actua com a secretari i ponent presenta a la comissió una anàlisi valorativa de cada projecte de direcció, que haurà de servir per a ordenar i argumentar el debat i la deliberació corresponents i facilitar, si escau, l’expressió de vots particulars a la resolució adoptada per la comissió. Prèviament, la comissió ha de concretar i adaptar al centre els criteris que estableix aquest Decret per a valorar els projectes de direcció (D_dir, 17.4).

— La valoració del projecte de direcció s’ha d’atenir als criteris següents:

• El contingut del projecte s’ha d’adequar als continguts que estableix l’article 25. El contingut ha de mostrar coneixement del centre, de la seva estructura organitzativa, del seu funcionament, del seu projecte educatiu, si en té, i, quan escaigui, dels resultats de les darreres avaluacions internes i externes del centre. Així mateix, ha de mostrar coneixements sobre l’entorn i la seva influència o relació amb el centre.

• S’ha de valorar la coherència del projecte de direcció amb el projecte educatiu del centre i els fonaments i la viabilitat de les propostes de modificació del projecte educatiu, si escau, i la relació del projecte de direcció amb els objectius de sistema que hagi definit el Departament d’Ensenyament.

• També s’ha de valorar la coherència entre els objectius i les estratègies que es proposen, els criteris per a l’optimització dels recursos disponibles, el realisme en matèria de recursos a obtenir i, si escau, la proposta d’equip directiu que s’hi formula.

• En matèria d’estratègies, s’han de valorar les línies d’actuació previstes, la seqüència temporal de les actuacions i la previsió de marges per a rectificar decisions i adaptar-les a l’evolució dels indicadors, especialment en matèria de resultats educatius.

• També s’ha de valorar el rigor i la simplicitat dels indicadors, que han de permetre l’avaluació de l’exercici de la direcció i de l’aplicació del projecte durant el mandat i fer efectiva la transparència en la gestió (D_dir, annex 2, apartat C).

— La comissió de selecció ha de valorar la capacitat de lideratge de l’aspirant a la direcció a partir de la defensa que haurà de fer del projecte de direcció que ha presentat i d’una entrevista personal amb el candidat (D_dir, annex 2, apartat D).

3) Nomenament de director amb caràcter extraordinari

— La persona designada amb caràcter extraordinari per a exercir la direcció d’un centre o la designada per a un centre nou, sense procés de selecció, ha de presentar, abans de l’acabament del primer trimestre del curs escolar, un projecte de direcció per al període a què s’estén el seu nomenament (D_dir, 19.3 i 20.3).

4) Renovació del mandat de director

— A l’acabament del seu període de nomenament, el director o directora pot optar per continuar en l’exercici del càrrec durant un altre mandat, sempre que hagi estat avaluat de manera positiva l’exercici de la direcció i que presenti, abans de fer-se’n efectiva la renovació, l’actualització del seu projecte de direcció (D_dir, 21.1).

La funció docent a la LEC

2011-02-11T00:37:00.000-08:00

Aquest dissabte 5 de febrer he participat en una sessió formativa de cinc hores en el curs de formació “Coneix a fons la LEC”, organitzat per la Xarxa d’Innovació Pedagògica (XIP) a la Casa del Mar de Barcelona. No he pogut simultaniejar al llarg de la setmana passada la preparació de la conferència i la meva nota setmanal al blog i, per tant, aprofitaré el material del curs per a fer-vos, seguidors del blog, un resum de la meva intervenció sobre “La funció docent a la LEC”, i així podreu compartir les meves reflexions amb els qui van assistir al meu curs.

Introducció

Entre el 2006 i el 2007 es va produir una situació legislativa excepcional a l’Estat espanyol, ja que en només un any es van aprovar tres lleis importants per al sistema educatiu, que han suposat canvis legislatius que afecten directament el sistema educatiu en general i la funció pública docent, en particular. Em refereixo a l’aprovació de la Llei orgànica d’educació (LOE, maig de 2006), l’Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC, juny de 2006) i l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP, maig de 2007).

L’elaboració dels primers esborranys sobre la LEC i de l’avantprojecte per part del Departament d’Educació es va fer a continuació, durant els anys 2007 i 2008, fins a la seva aprovació pel Parlament de Catalunya el juliol del 2009.

El títol VIII de la LEC, sobre el professorat i altres professionals dels centres, que analitzaré avui, s’ha d’interpretar en aquest context de renovació legal motivat per les tres lleis esmentades, que han permès el desplegament de l’ordenació de la funció pública docent de la Generalitat de Catalunya.

La meva intervenció sobre “La funció docent a la LEC” s’estructura en quatre apartats:

1) La LEC i la funció docent en centres de titularitat pública o privada

2) Per què una ordenació de la funció pública docent a la LEC?

3) Doble estructura a la funció pública docent. Accés als cossos. Accés als llocs

4) La carrera professional i el nou sistema retributiu del personal docent

Però abans d’entrar a desenvolupar el contingut del primer punt de la meva xerrada, vull compartir amb vosaltres dues reflexions prèvies que em permeten destacar la importància de la regulació legal del professorat a la LEC.

1. La primera pregunta que hauríem de respondre en analitzar la LEC i el professorat és per què s’ha dedicat un títol sencer de la Llei, amb 7 capítols i 35 articles, a la regulació del professorat. Si tenim en compte que l’objecte de la Llei és “regular el sistema educatiu de Catalunya” (art. 1) i que el professorat “exerceix la responsabilitat principal del procés educatiu” (art. 28.1) com a “agents principals del procés educatiu en els centres” (art. 104.1), hauria estat molt difícil regular la resta d’elements del sistema educatiu sense entrar també a desplegar la funció docent, en tota la seva extensió.

També és cert, però, que el títol VIII de la LEC podria haver-se limitat a regular les funcions del professorat, els seus drets i deures, l’estructura de llocs de treball i els procediments de provisió, entre altres aspectes, sense crear uns cossos docents propis de la Generalitat de Catalunya. Aquesta és una de les novetats més destacables de la regulació de la funció docent a la LEC, ja que la creació de cossos docents propis ha permès al legislador d’introduir altres novetats que han de ser regulades per normativa amb rang de llei:

a) Definir una carrera professional docent.

b) Dissenyar un nou sistema d’ingrés / accés als cossos.

c) Regular per decret les especialitats dels cossos propis.

d) Establir un nou sistema retributiu.

e) Definir nous procediments d’avaluació del professorat.

f) Assignar més marge d’autonomia de gestió del personal docent.

2. La segona reflexió inicial es refereix als fonaments sobre els quals s’ha construït la LEC, tots quatre relacionats entre ells i amb el principal objectiu que pretén la Llei: la millora de l’èxit escolar. La LEC, com tothom sap, recolza sobre quatre fonaments, i l’absència de qualsevol d’ells no hauria permès construir l’estructura del sistema educatiu:

a) L’autonomia del centre educatiu (basada en el projecte educatiu del centre).

b) La direcció reforçada del centre públic [dissenyada al voltant del projecte de direcció, que concreta el projecte educatiu).

c) L’avaluació dels diferents actors dels processos educatius (concretada en els indicadors de progrés que han d’incloure els projectes educatiu i de direcció).

d) L’ordenació de la funció pública docent (adequada a l’autonomia del centre i sotmesa a l’avaluació de l’acompliment).

La Llei crea, per tant, els cossos docents propis i integra els funcionaris actuals en els nous cossos, però ajorna, sine die, l’efectivitat dels preceptes referents a l’accés i la integració en els nous cossos (regulats pels art. 111, 112, 119, 120, 121, 129 i DA 9), els quals “han d’ésser efectius quan ho determini el Govern, una vegada garantit el manteniment dels règims de jubilació, de classes passives i de seguretat social dels funcionaris afectats, sens perjudici de l’aplicació immediata de la resta de la regulació continguda en el títol VIII” (DA 2).

1) La LEC i la funció docent en centres de titularitat pública o privada

1.1. La funció docent (art. 104, 28 i 29)

L’article 104 regula la funció docent dels mestres i dels professors que “són els agents principals del procés educatiu en els centres” (art. 104.1), com a “professionals que exerceixen la responsabilitat principal del procés educatiu” (art. 28.1). Aquesta responsabilitat que s’ha d’entendre “en el marc definit per l’article 104, inclou la transmissió de coneixements, destreses i valors” (art. 28.1) i el seu exercici constitueix un dret i un deure del professorat, en el marc del projecte educatiu del centre (art. 29.1 i 2).

Els mestres i els professors tenen, entre altres, les funcions següents (art. 104):

a) Programar i impartir ensenyaments.

b) Avaluar els alumnes.

c) Exercir la tutoria i la direcció de l’aprenentatge dels alumnes.

d) Contribuir al desenvolupament personal dels alumnes.

e) Informar periòdicament les famílies sobre el procés d’aprenentatge.

f) Exercir la coordinació de les activitats escolars i fer-ne el seguiment.

g) Exercir les activitats de gestió, de direcció i de coordinació.

h) Col·laborar en la recerca, l’experimentació i el millorament continu.

i) Promoure i organitzar activitats complementàries i participar-hi.

j) Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació.

k) Aplicar les mesures correctores sancionadores.

L’apartat 5 d’aquest mateix article 104 afegeix que l’exercici de la funció docent s’ha de fer “en el marc dels principis de llibertat acadèmica, de coherència amb el projecte educatiu del centre i de respecte al caràcter propi del centre”, i ha d’incorporar els valors de la col·laboració, de la coordinació i del treball en equip.

Vull destacar la relació directa entre la “llibertat acadèmica” (que comporta la llibertat d’ensenyament, estudi i investigació del docent en l’exercici de la seva professió) i la “llibertat de càtedra”, com a garantia constitucional de l’àmbit ideològic de tots els docents, tant si treballen als centres públics com als centres concertats, que ha de ser protegit de tota ingerència externa. L’autonomia organitzativa dels centres ha de respectar la “llibertat acadèmica” del professorat, per tal de garantir, individualment i col·lectivament, la “llibertat de ciència” de tots els docents. En definitiva, la “llibertat acadèmica” ha de garantir i completar la seva dimensió personal, constituïda per la “llibertat de càtedra” (he seguit la doctrina del Tribunal Constitucional a les STC 26/1987 i 75/1997).

1.2. La formació permanent (art. 110, 28 i 29)

Cal destacar dues novetats de la formació permanent: en primer lloc, que té per objectiu millorar les pràctiques educatives, especialment amb relació al projecte educatiu de cada centre i millorar la gestió dels centres (art. 110.1) i, segon, que el dret a la formació permanent s’exerceix preferentment dins l’horari laboral (art. 110.2) i que les activitats formatives s’han de portar a terme prioritàriament en els centres educatius (art. 110.3).

També s’ha de ressaltar el fet que la formació permanent ha d’incloure en tots els casos l’avaluació de l’aprofitament dels assistents (art. 110.3) i que la superació dels programes de formació inicial relatius a la funció directiva es considera un mèrit preferent en el procediment de selecció del director/a (art. 145.1).

1.3. La formació inicial (art. 109)

En aquesta matèria la LEC hi passa de puntetes, ja que correspon a la normativa estatal la competència exclusiva per a regular els requisits de titulació inicial del professorat dels diferents nivells educatius. Així en aquest article 109 de la LEC es repeteixen, quasi literalment, els principis recollits sobre la formació inicial de l’article 100 de la LOE, amb les novetats següents: la formació inicial ha d’incloure “el coneixement suficient d’una llengua estrangera, el domini de les tecnologies de la informació i la comunicació i el coneixement de les institucions i la cultura catalanes” (art. 109.2).

2) La funció pública docent

2.1. Per què una ordenació de la funció pública docent a la LEC? Què significa “ordenació”, en aquest context?

Per primera vegada, una llei del Parlament ha regulat “l’ordenació de la funció pública docent”, precisament aquest és el títol de l’article 111 de la LEC, en què s’enumeren els col·lectius de personal que integren la funció pública docent: el personal funcionari de carrera pertanyent als cossos creats per aquesta Llei, el personal docent funcionari interí i el personal docent contractat en règim laboral.

El verb “ordenar” (i el substantiu “ordenació”), referit a la funció pública, significa “agrupar els funcionaris en cossos, escales, classes o categories” i, per tant, està relacionat amb l’estructura administrativa de persones (agrupades en cossos de funcionaris).

Ara bé, aquest mateix verb també s’utilitza en relació amb l’altre tipus de estructura, la dels llocs de treball: els llocs també “s’ordenen” en les relacions de llocs de treball (denominades “plantilles docents”, en el cas de la funció pública docent). Així, a l’EBEP s’usa “ordenació de l’activitat professional” (art. 72), “agrupació de llocs de treball” (art. 73), “ordenació dels llocs de treball” (art. 74) i “agrupació de funcionaris en cossos i escales” (art. 75), i també a la LOE: “La funció pública docent s’ordena en els cossos següents […]” (DA 7.1) i “Les comunitats autònomes han d’ordenar la seva funció pública docent en el marc de les seves competències” (DA 6.2).

“L’ordenació”, que podem considerar equivalent a “estructuració” en aquest context, es refereix, per tant, a la doble estructura en què s’organitza la funció pública docent, la de cossos i la de llocs de treball, que tant els uns com els altres són “estructures legals”, segons la denominació de la jurisprudència.

La LEC, de manera molt innovadora, ha incidit directament en les estructures de la funció pública docent, en crear cossos docents propis de la Generalitat de Catalunya, i definir els continguts de les plantilles docents i la tipologia de llocs de treball docents (en “ordinaris”, “específics” i “d’especial responsabilitat”). Tot això amb una finalitat ben clara: poder dissenyar un model propi de sistema d’accés als cossos docents i regular uns procediments de provisió dels diferents tipus de llocs docents, de manera adequada a les prescripcions dels projectes educatius dels centres públics.

2.2. Cossos docents propis de la Generalitat de Catalunya (art. 112)

L’Estatut d’autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat, en matèria de funció pública, “la competència exclusiva sobre l’ordenació de la funció pública” (art. 136.a), salvant el que disposa la lletra b), que, entre altres, recull la competència compartida per al desenvolupament dels principis ordenadors de l’ocupació pública.

En aplicació d’aquesta competència exclusiva de la Generalitat sobre l’ordenació de la funció pública, l’article 112 de la LEC crea cinc cossos docents propis, en comptes dels dotze creats per la LOE:

Cossos docents LEC	Nivells educatius	Cossos docents LOE
Mestres de la Generalitat de Catalunya	Educació infantil i primària	Mestres
Catedràtics d’Educació de la Generalitat de Catalunya	Educació secundària obligatòria, batxillerat i formació professional	Catedràtics d’ensenyament secundari
	Ensenyaments d’arts plàstiques i disseny, de conservació i restauració de béns culturals i ensenyaments de la modalitat d’arts del batxillerat.	Catedràtics d’arts plàstiques i de disseny
	Ensenyaments d’idiomes	Catedràtics d’escoles oficials d’idiomes
	Ensenyaments superiors de música i dansa i ensenyaments d’art dramàtic	Catedràtics de música i arts escèniques
Inspectors d’Educació de la Generalitat de Catalunya		Inspectors d’Educació
Professors d’Educació de la Generalitat	Educació secundària obligatòria, batxillerat i formació professional	Professors d’ensenyament secundari
	Ensenyaments elementals i professionals de música i dansa, art dramàtic, ensenyaments superiors de música i dansa o de la modalitat d’art del batxillerat	Professors de música i arts escèniques
	Ensenyaments d’arts plàstiques i disseny, de conservació i restauració de béns culturals i ensenyaments de la modalitat d’arts del batxillerat	Professors d’arts plàstiques i disseny
	Ensenyaments d’idiomes	Professors d’arts plàstiques i disseny
Professors tècnics de la Generalitat de Catalunya	Formació professional i, excepcionalment, en l’ESO	Professors tècnics de formació professional
	Ensenyaments d’arts plàstiques i disseny, de conservació i restauració de béns culturals	Mestres de taller d’arts plàstiques i disseny

El criteri que empra la Llei per a estructurar els nous cossos és, sempre, l’agrupació de “funcionaris capacitats per llur especialitat docent per a exercir la docència en les etapes i els ensenyaments” assignats a cada cos, llevat del cos d’Inspectors d’Educació de la Generalitat de Catalunya que agrupa “els funcionaris que tenen específicament assignat l’exercici de les funcions d’inspecció educativa”.

2.3. Cossos propis, funcions docents i especialitats docents (art. 112)

L’article 112 també obre la possibilitat que el Govern determini les circumstàncies per les quals els funcionaris docents “puguin complir funcions docents en etapes o ensenyaments diferents dels assignats al cos a què pertanyen, d’acord amb els requisits de titulació, formació o experiència establerts en cada cas” (art. 112.3).

Així mateix, correspon al Govern “determinar les especialitats dels cossos docents, d’acord amb els currículums de les àrees, les matèries i els mòduls que han d’impartir” (art. 112.4) i “establir els criteris d’idoneïtat i el procediment específic perquè el personal funcionari docent pugui acreditar competència docent per a impartir àrees, matèries i mòduls professionals diferents dels atribuïts a la seva especialitat docent, tenint en compte els criteris de titulació acadèmica, formació i experiència docent acreditada i la superació d’un període de pràctiques amb avaluació positiva” (art. 112.5).

2.4. Estructuració dels llocs de treball en plantilles de professorat (art. 114)

L’article 114 de la LEC, entre altres, regula el contingut de les plantilles de professorat, del qual vull destacar els aspectes següents:

— Les plantilles de professorat de la Generalitat inclouen els llocs de treball dotats pressupostàriament dels diversos centres educatius públics, de les zones escolars rurals i dels serveis educatius, classificats, si escau, per especialitats docents (art. 114.1).

— El Departament ha de formular les plantilles de professorat, que són públiques, i ha de definir els continguts funcionals mínims de cada lloc de treball (art. 114.4), a proposta de la direcció del centre (art. 102.3).

— Correspon al conseller o consellera titular del Departament, en matèria de funció pública docent, definir les plantilles docentsdels centres i serveis educatius i, si escau, de les zones educatives, i també les plantilles de la Inspecció d’Educació (art. 117.2.f).

— [Correspon al director del centre públic] proposar, d’acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostàries, la relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives (art. 142.5.f).

— La direcció de cada centre públic pot proposar al Departament, en funció de les necessitats derivades del projecte educatiu i concretades en el projecte de direcció del centre, llocs docents per als quals sigui necessari complir requisits addicionals de titulació o de capacitació professional docent (art. 102.2 i 114.2.b).

— El Departament, a proposta del director o directora, pot establir requisits o perfils propis per a llocs de treball de la plantilla docent definits d’acord amb el projecte educatiu del centre (art. 114.3 i 115.1).

— El Departament, en la formulació de les plantilles docents, ha de tenir en compte el caràcter específic de l’escola rural (art. 114.7).

Una de les principals novetats en aquesta matèria organitzativa del treball docent és la previsió legal de la intervenció de les direccions dels centres públics en el procediment d’aprovació de les plantilles pel Departament: es fixa el tràmit preceptiu de les propostes de les direccions, d’acord amb el projecte educatiu, en relació amb la plantilla docent, i també en relació amb els requisits dels llocs de treball ordinaris i amb els perfils dels llocs de treball específics o dels d’especial responsabilitat.

La LEC, per tant, manté el nom tradicional de “plantilles docents”, però n’amplia el contingut al de les relacions de llocs de treball, per diferents motius: per a especificar els sistemes de provisió de cada lloc de treball; per a detallar els requisits d’ocupació dels llocs i, finalment, per a donar publicitat a les retribucions complementàries dels llocs de treball docent.

2.5. Tipus de llocs de treball (art. 114.2.c)

La Llei diferencia entre tres tipus de llocs de treball:

a) ordinaris (amb o sense requisits “addicionals” de titulació, art. 102.2);

b) específics (o “singulars”, DT 9), amb un perfil específic, art. 115.1 i 123.4);

c) de provisió especial o d’especial responsabilitat, art. 99.2, 102 i 115.2).

Hi ha una coincidència entre els tipus de llocs i els tres sistemes de provisió (concursos de mèrits: ordinari o concurs general i concurs específic de mèrits; i procediment de provisió especial, que no es resol per concurs de mèrits).

Els llocs de treball específics “exigeixen tècniques de treball o responsabilitats especials o condicions d’ocupació amb peculiaritats pròpies, especificades a les plantilles de professorat, d’acord amb el projecte educatiu” (art. 123.6).

Els llocs d’especial responsabilitat estan reservats per al professors “que formen l’equip de suport als òrgans de govern del centre per al desenvolupament del projecte educatiu” (art. 102.1 i 115.2) i es proveeixen per “un sistema de provisió de caràcter extraordinari” (art. 99.2).

3) Doble estructura a la funció pública docent. Accés als cossos.

Accés als llocs

3.1. Sistema d’ingrés als cossos (art. 119)

El sistema d’ingrés als cossos és de concurs oposició, que inclou una fase de pràctiques, per mitjà de convocatòria pública, que ha de garantir els principis d’igualtat, publicitat, mèrit i capacitat (art. 119.1). En la fase de concurs es valoren, entre altres mèrits, la formació acadèmica, l’experiència docent prèvia i l’acreditació del domini de llengües estrangeres.

En la fase d’oposició es valoren els coneixements específics de l’especialitat docent a la qual s’opta, la capacitat pedagògica i el domini de les tècniques necessàries per a l’exercici docent. Les proves poden incloure una entrevista (art. 119.1 i 3).

El període de pràctiques permet valorar el grau de desenvolupament de les competències professionals dels candidats (art. 119.2).

S’ha d’acreditar un coneixement suficient i adequat del català, tant en l’expressió oral com en l’escrita, d’acord amb les competències corresponents al nivell C2 del Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües, i s’ha d’acreditar un nivell de competències corresponent al nivell B2 del Marc pel que fa al domini de llengües estrangeres, sens perjudici del nivell exigit per a accedir a l’especialitat de llengües estrangeres (art. 119.5).

Per primera vegada, en una norma s’estableix que “les proves de l’oposició es fan en català, sens perjudici de les excepcions parcials que es puguin establir per reglament en l’accés a especialitats lingüístiques, i han d’incloure coneixements sobre les institucions i la cultura catalanes” (art. 119.6).

3.2. Sistemes de provisió: concurs i provisió especial

Correspon al Govern regular els procediments de provisió de llocs de treball docent (117.1.f), procediments establerts per als diferents tipus de llocs de treball: ordinaris, específics i de provisió especial (art. 114.2.c).

Hi ha dos sistemes de provisió: el sistema ordinari de concurs (de mèrits) i el sistema extraordinari de provisió especial (art. 99.2 i 123.1). Els concursos de mèrits de provisió de llocs de treball es fan per mitjà de convocatòria pública i poden ésser generals o específics (art. 123.1). Els concursos generals són el procediment normal de provisió de llocs de treball docents (art. 123.5).

Els concursos específics (o de llocs singulars) es convoquen per als llocs de treball docents específics que exigeixen tècniques de treball o responsabilitats especials, i poden exigir l’elaboració de memòries o la realització d’entrevistes (art. 123.6).

Els llocs de treball d’especial responsabilitat que donen suport als òrgans de govern del centre per al desenvolupament del projecte educatiu (art. 115.2), quan s’han de cobrir amb professorat que no tingui destinació obtinguda per concurs en el mateix centre docent, es cobreixen per mitjà de convocatòria pública, pel procediment de provisió especial, d’acord amb el que el Govern estableixi per reglament. La provisió d’aquests llocs ha d’atendre criteris de publicitat, transparència, igualtat i capacitat, i ha de valorar en tot cas la idoneïtat dels candidats amb relació a les responsabilitats exigides per a ocupar el lloc de treball (art. 124.1).

Els docents que cessin en un lloc de treball ocupat per provisió especial o que en siguin remoguts resten adscrits a la zona educativa corresponent al lloc de treball que havien obtingut amb anterioritat per concurs de mèrits, i tenen preferència per a ocupar, amb caràcter definitiu, la primera vacant pròpia de llur especialitat, sense necessitat de participar en un concurs de provisió (art. 124.3).

4) La carrera professional docent i el nou sistema retributiu

4.1. La carrera (o promoció) professional docent

La LEC utilitza indistintament les expressions “carrera professional” o “promoció docent” per a referir-se al nou model de carrera, dins el mateix cos docent o amb canvi de cos, que permet l’exercici del dret de promoció professional. [Vegeu “carrera professional”, art. 116.1, 128.1, 136.1.b; “carrera docent”, art. 131.3, 145.2; “promoció docent”, art. 131.1; “promoció professional”, art. 186.1.c.].

La promoció docent s’articula sobre la base d’una avaluació periòdica de la tasca professional feta (art. 131.1), ja que l’avaluació de l’exercici docent ha de permetre l’acreditació dels mèrits dels docents per a la promoció professional (art. 186.1.c). I l’avaluació positiva de l’exercici dels càrrecs unipersonals de govern s’ha de tenir en compte en la valoració de la carrera docent (art. 145.2).

L’article 128 de la LEC regula els quatre procediments de carrera professional docent, els dos primers comporten canvi de cos (modalitats de promoció “interna”), mentre que els altres dos permeten la promoció dins el mateix cos:

a) Promoció interna entre cossos docents de diferent subgrup de classificació, eventualment amb canvi de centre de destinació.

b) Promoció [horitzontal] a altres cossos docents del mateix subgrup de classificació.

c) Promoció [interna horitzontal] docent per mitjà de l’adquisició progressiva de graus docents o de l’adquisició de la categoria superior de sènior.

d) Obtenció del reconeixement de noves especialitats del mateix cos, sense canvi de lloc.

4.2. La promoció interna (art. 129)

Els funcionaris del cos de mestres i del cos de professors tècnics, classificats en el subgrup A2, poden accedir al cos de professors d’educació per mitjà del sistema de concurs oposició per un torn de reserva a les convocatòries corresponents, sempre que tinguin la titulació requerida per a accedir al cos corresponent i tinguin una antiguitat mínima de sis anys com a funcionaris de carrera en el cos de procedència (art. 1291).

L’accés al cos de catedràtics d’educació per concurs de mèrits és un procediment de promoció interna, regulat per l’article 120.

4.3. L’adquisició de graus docents (art. 131)

L’adquisició de graus docents forma part de la carrera horitzontal, sense canvi de lloc ni de cos, regulada per l’article 131, basada en una avaluació periòdica de la tasca professional feta, amb criteris de transparència, objectivitat, imparcialitat i no-discriminació. Els set graus es poden adquirir progressivament, cada període de cinc anys i tenen assignat un complement retributiu.

4.4. La categoria superior de sènior (art. 132)

Dins el cos de mestres i el cos de professors tècnics de la Generalitat de Catalunya, i amb el límit global màxim del 30% del nombre de places de cadascun dels cossos, la carrera docent permet d’assolir la categoria superior de sènior als funcionaris docents que hagin obtingut en el mateix cos quatre graus personals docents.

Per a assolir aquesta categoria cal superar un procés selectiu convocat amb aquest objecte, en el qual la comissió de valoració ha de comprovar els mèrits docents i formatius, l’exercici de la docència i els coneixements de l’especialitat per part dels aspirants, que han d’acreditar, si no ho han fet anteriorment, un coneixement suficient i adequat del català, tant en l’expressió oral com en l’escrita.

L’adquisició de la categoria superior de sènior atorga el dret a percebre el complement retributiu corresponent i es valora com a mèrit docent específic en tots els concursos públics de mèrits.

4.5. Nou sistema retributiu docent (art. 136.1)

El nou sistema retributiu docent a la LEC inclou les següents retribucions complementàries:

a) Complement general docent / complement de formació inicial

b) Complement de carrera professional per grau personal

c) Complement de lloc de treball o funció docent: especial dificultat tècnica, especial dedicació o responsabilitat; també més dedicació, la innovació i la recerca educativa i la implicació en el millorament dels rendiments escolars

d) Complement pel reconeixement de la funció directiva

e) Complement per haver assolit la categoria superior de sènior

f) Complement de consolidació per exercir prèviament la funció directiva (117.1.d)

El Govern ha d’establir la quantia de les retribucions complementàries docents tenint en compte les responsabilitats atribuïdes als cossos docents i els factors següents (especificats per l’art. 136.2):

a) La progressió assolida en la carrera professional

b) La dificultat tècnica, la responsabilitat, la dedicació especial, la incompatibilitat per a exercir determinades funcions i ocupar determinats llocs de treball o les condicions en què es desenvolupa la tasca corresponent al lloc de treball docent.

c) El rendiment o els resultats obtinguts en el treball docent i l’esforç i la innovació amb què es porta a terme.

4.6. Complements retributius del director

La LEC regula les retribucions complementàries dels directors docents en diferents preceptes:

1) Complement de lloc de treball o funció docent [art. 136.1.c), 136.2 i 142.10]

2) Complement de consolidació de part del complement específic, quan cessa el director [art. 117.1.d)]

3) Complement pel reconeixement de la funció directiva, que no va lligat en absolut al requisit d’haver cessat en el càrrec directiu [art. 136.1.d)]

4) L’avaluació positiva de l’exercici de la funció directiva en els successius mandats permet al director o directora consolidar un grau personal docent superior al que tindria reconegut si no hagués exercit la direcció [art. 145.2]

4.7. Garanties retributives

L’article 127.2 introdueix una garantia retributiva per al funcionari docent que cessi en un lloc de treball de l’Administració de la Generalitat: Els docents que ocupen llocs de treball no reservats exclusivament a funcionaris docents de l’Administració de la Generalitat, si en són remoguts discrecionalment o per alteració o supressió del lloc de treball, tenen les mateixes garanties de tipus retributiu que les establertes amb caràcter general per la normativa de funció pública per als casos de remoció i cessament. Per a aquests casos s’estableix un nou component de les retribucions complementàries dels funcionaris docents fixats per l’article 136.1, equivalent a una part de les retribucions complementàries lligades al lloc de treball del qual han estat remoguts. La quantia d’aquest component s’ha d’equiparar, com a mínim, amb el complement per l’exercici previ de la funció directiva establert per l’article 136.1.d).

Els efectes dels drets retributius corresponents al component de les retribucions complementàries, establert per l’article 127.2, es reconeixen a partir de la data d’entrada en vigor de la Llei 7/2007, de l’Estat (DA 16.2).

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (28) [Entorn (del centre / de l'alumne) - Equip directiu]

2011-01-27T14:37:00.000-08:00

Entorn (del centre / de l’alumne)

1. Àmbit. Entorn de convivència. Entorn social, productiu, sociocultural, socioeconòmic, laboral; realitat sociolingüística de l’entorn. Entorn territorial, empresarial. Institucions i entitats de l’entorn, accions educatives en l’entorn. La descoberta de l’entorn. Participació en entorns escolars ordinaris, entorns d’aprenentatge.

2. Entorn de convivència. Els centres, d’acord amb llurs projectes educatius, han de formular una carta de compromís educatiu, en la qual han d’expressar els objectius necessaris per a assolir un entorn de convivència i respecte pel desenvolupament de les activitats educatives (LEC, 20.1 i D_aut, 7.2).

3. Entorn de l’alumnat.
—El currículum s’orienta, entre altres finalitats, a capacitar els alumnes per a comprendre llur entorn i per a relacionar-s’hi d’una manera activa, crítica, cooperativa i responsable (LEC, 52.2).
—El currículum del primer cicle de l’educació infantil s’ha de centrar, entre d’altres continguts educatius, en les pautes elementals de convivència i relació social i la descoberta de l’entorn proper dels infants (LEC, 56.5).

4. Entorns escolars / entorns d’aprenentatge.
—Els projectes educatius dels centres han de considerar els elements curriculars, metodològics i organitzatius per a la participació de tots els alumnes en els entorns escolars ordinaris, independentment de llurs condicions i capacitats (LEC, 81.2).
—L’estructura i l’organització dels centres han de definir entorns d’aprenentatge que permetin el treball en xarxa i les diverses formes de transmissió de coneixement als grups classe, i també les activitats individuals de treball i estudi (LEC, 87).
—El projecte educatiu de cada centre ha de tenir en compte que la biblioteca escolar és un entorn d’aprenentatge que s’integra en els recursos del centre per a l’ensenyament i l’aprenentatge de les diverses àrees curriculars, i especialment de l’hàbit lector (LEC, 88.2).
—L’acord de coresponsabilitat inclou les singularitats del centre i el seu entorn (D_aut, 12.5)..

5. Entorn social.
—Els centres i els ajuntaments poden acordar d’elaborar conjuntament plans o programes socioeducatius que afavoreixin la major integració possible en l’entorn social dels objectius educatius i socials del centre (LEC, 40.1)
—Les administracions educatives han d’impulsar acords de col•laboració per a potenciar conjuntament accions educatives en l’entorn (LEC, 40.2).
—El projecte educatiu contribueix a impulsar la col•laboració entre els diversos sectors de la comunitat educativa i la relació del centre amb l’entorn social, i ha de tenir en compte, si n’hi ha, els projectes educatius territorials (LEC, 91.2 i D_aut, 4.2 i 11).
—El Govern ha de determinar el currículum del segon cicle de l’educació infantil de manera que permeti al centre educatiu un ampli marge d’autonomia pedagògica per fer possible que el primer ensenyament s’acordi amb el projecte educatiu del centre i s’adapti a l’entorn (LEC, 56.6).
—Els centres educatius públics i els centres concertats han de coordinar llurs actuacions amb les institucions i les entitats de l’entorn (LEC, 18.2).
—En tot cas, el projecte educatiu de cada centre ha de determinar la relació amb els alumnes i les famílies, la implicació activa del centre en l’entorn social (LEC, 93.4).
—El director ha de promoure la implicació activa del centre en l’entorn social (D_dir, 7.g).
—L’Administració educativa de la Generalitat ha de promoure la implicació activa dels centres en l’entorn i una cooperació entre tots els centres vinculats al Servei d’Educació de Catalunya (LEC, 158.3.c).
—El projecte lingüístic es concreta a partir de la realitat sociolingüística de l’entorn (LEC, 91.4.e i D_aut, 5.1.e).
—Corresponen al consell escolar aprovar els criteris de col•laboració amb altres centres i amb l’entorn (LEC, 148.3.l. i 152.2.i).
—La coordinació del personal docent d’un centre públic s’ha d’orientar, en el marc del projecte educatiu, a assolir els objectius educatius dels ensenyaments que s’hi imparteixen i adequar-los a les necessitats de l’entorn i context sociocultural (D_aut, 40.1.a).

6. Entorns socioeconòmics o culturals desfavorits.
—Per a satisfer les necessitats d’escolarització d’infants en entorns socioeconòmics o culturals desfavorits i en zones rurals, el Departament ha de subvencionar la creació, la consolidació i el sosteniment de places per a infants de zero a tres anys en llars d’infants de titularitat municipal (LEC, 198.2). El Departament pot subvencionar l’escolarització d’infants en llars d’infants de titularitat privada que desenvolupen l’activitat amb finalitat essencial de servei, atenent, entre d’altres criteris, la satisfacció de necessitats d’escolarització d’infants en entorns socioeconòmics o culturals desfavorits i en zones rurals (LEC, 198.3).
—El Departament d’Educació ha de prioritzar els acords de coresponsabilitat amb els centres que desenvolupin estratègies orientades a assegurar l’equitat i a millorar els resultats educatius en entorns de característiques socioeconòmiques i culturals especialment desafavorides o singulars (D_aut, 12.2).

7. Entorn laboral / productiu / empresarial.
—Els programes de qualificació professional inicial es poden portar a terme en centres educatius, en espais dependents dels ens locals i en entorns laborals, d’acord amb el que sigui establert per reglament (LEC, 60.4).
—Per definir o actualitzar el projecte educatiu, cada centre ha de tenir en compte les característiques socials i culturals del context escolar i, quan escaigui, de l’entorn productiu (D_aut, 4.3).
—Correspon als municipis la programació dels ensenyaments de formació professional i la coordinació amb l’entorn territorial i empresarial (LEC, 159.3.a).

Equip directiu

1. Definició.
—L’equip directiu és un òrgan de govern dels centres públics. Integren l’equip directiu el director, el secretari, el cap d’estudis i els que s’estableixin per reglament o en exercici de l’autonomia organitzativa del centre. És l’òrgan executiu de govern dels centres públics i ha de treballar d’una manera coordinada en el compliment de les seves funcions (LEC, 139.1.c. i 2 i 147.2; D_aut, 35.1 i 2).
— L’equip directiu de la ZER, òrgan executiu de govern de la ZER, està integrat pels tres òrgans de govern unipersonals de la zona i, com a mínim, per la direcció de cadascuna de les escoles (D_aut, DA 15.5).

2. Funcionament.
—Els membres de l’equip directiu són responsables de la gestió del projecte de direcció (LEC, 147.3 i D_aut, 35.1) i han de retre comptes dels resultats de la gestió del personal destinat al centre i han de preparar propostes per millorar aquesta gestió (D_aut, 50.2).
—Els òrgans unipersonals de coordinació responen davant de l’equip directiu de l’exercici de les seves funcions (D_aut, 41.2).
—L’equip directiu impulsa i coordina l’aplicació del projecte educatiu i gestiona el projecte de direcció de la ZER (D_aut, DA 15.5).

3. Substitució temporal de membres de l’equip directiu dels centres públics. El funcionari o funcionària docent d’un centre públic que, d’acord amb el que s’estableixi per reglament, sigui nomenat temporalment per substituir la baixa del titular o la titular d’un òrgan unipersonal de direcció o coordinació del centre té, per la durada del nomenament, els mateixos drets i les mateixes obligacions que té el titular o la titular de l’òrgan (LEC, DA 24), a partir de l’inici del tercer mes de baixa o d’absència temporal (D_aut, 36).

4. Lideratge distribuït. Les funcions de la direcció s’exerceixen en el marc reglamentari de l’autonomia dels centres públics i comporten l’exercici d’un lideratge distribuït i del treball en equip d’acord amb el que s’estableixi a cada centre en relació amb les funcions dels membres de l’equip directiu (D_dir, 3.2).

5. Direcció del centre.
—El director o directora pot delegar en els membres de l’equip directiu les funcions establertes pels apartats 5.b, 5.c, 6.a i 7.e de l’article 142 (LEC, 147.4).
—Correspon al director o directora nomenar i fer cessar els membres de l’equip directiu (LEC, 147.6 i D_aut, 37.2) i coordinar l’equip directiu i orientar, dirigir i supervisar totes les activitats del centre d’acord amb les previsions de la programació general anual, amb la col•laboració de l’equip directiu (D_dir, 6.e).
—El director ha de coordinar l’aplicació de la programació general anual del centre amb la resta de l’equip directiu (D_dir, 8.b).

6. Claustre del professorat. El claustre del professorat ha de donar suport a l’equip directiu en el compliment de la programació general del centre (LEC, 146.2.g) i per al compliment del projecte de direcció (D_aut, 48.2).

7. Consell escolar. Al consell escolar li correspon vetllar i donar suport a l’equip directiu per al compliment de la programació anual del centre i del projecte de direcció (D_aut, 46.1).

[Vegeu “consell de direcció”.]

La direcció i l’autonomia dels centres públics en la gestió del personal

2011-01-21T03:16:00.000-08:00

Interrompo avui la sèrie de posts dedicats al "lèxic de l’autonomia dels centres educatius" per tal de comentar-vos la intervenció que he fet aquesta setmana en una jornada tècnica organitzada per AXIA en l’Escola del Treball de Barcelona, sobre l’autonomia i la direcció dels centres públics. Això em permet dedicar aquest post (que arriba ja al número 100 d’aquest blog) a un tema d’actualitat com és ara analitzar les dificultats d’interpretació, i per tant d’aplicació, de les competències de la direcció dels centres públics en matèria de gestió del personal del seu centre, tal com han quedat dissenyades als decrets d’autonomia i de direcció.

Introducció

Els dos decrets que comento es van elaborar conjuntament al llarg del primer quatrimestre del curs 2009-2010, però la tramitació del decret de la direcció es va endarrerir, per diferents motius, i el text definitiu no es va aprovar fins al novembre del 2010, tres mesos després del decret d’autonomia, aprovat a començaments d’agost del mateix any.

Som davant dos decrets complementaris, i que s’han de llegir simultàniament, per interpretar-los correctament, ja que regulen una mateixa matèria organitzativa, l’autonomia dels centres públics i el paper que hi té el director o directora del centre públic com a principal responsable de la gestió del centre (un dels tres àmbits en què es classifica l’autonomia). Trobo, per tant, correcta la decisió de separar en dues normes diferents l’autonomia i la direcció dels centres públics, perquè hauria resultat un decret excessivament llarg si s’hagués regulat tot en una mateixa disposició. Però el fet de regular-ho en dues normes diferents pot provocar dificultats tècniques pel fet que alguns aspectes del primer decret estan repetits i ampliats en el segon, en el de direccions.

Em limitaré avui a repassar les responsabilitats de gestió de personal de la nova figura de les direccions dels centres públics. La primera dificultat amb què ens trobem és que la regulació d’aquesta matèria no és encara completa, ja que en diferents preceptes trobem remissions a futures normatives del Govern que completaran alguns dels aspectes anunciats. En concret, s’anuncien explícitament els futurs decrets de plantilles docents i de provisió de llocs de treball, així com una nova norma que reguli el procediment de gestió dels nomenaments de personal interí. Això dificulta la interpretació global del que s’apunta inicialment ja en aquests dos decrets.

Finalitat dels dos decrets en matèria de gestió de personal

L’objectiu principal dels dos decrets en dissenyar la gestió de personal és desplaçar la responsabilitat administrativa i, per tant, la resolució final d’alguns procediments de personal, actualment centralitzats en el Departament, a les direccions dels centres. Així, s’han eliminat tràmits de la normativa anterior en relació amb alguns procediments, que ara hauran de ser concretats als instruments aprovats pel centre mateix (als projectes educatiu i de direcció, i a les normes d’organització i funcionament, que es converteixen en els tres eixos fonamentals de l’autonomia).

De fet, la gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre públic (LEC, 99.1) i, en conseqüència, el director o directora del centre públic és responsable de l’organització, el funcionament i l’administració del centre, n’exerceix la direcció pedagògica i és cap de tot el personal (LEC, 142.1), i està habilitat per a intervenir en l’avaluació de l’activitat docent i de gestió del personal del centre (LEC, 102.4).

En aquest mateix àmbit de gestió, el director pot assignar al professorat les responsabilitats de direcció, gestió i coordinació docent que requereixi l’aplicació del projecte educatiu (LEC, 114.5, D_aut, 40.1.e. i D_dir, 10.1.b) i pot encarregar als òrgans unipersonals de direcció, als òrgans unipersonals de coordinació i a altres persones membres del claustre funcions de gestió, coordinació i docència, amb caràcter transitori (D_aut, 44).

Diferents nivells de responsabilitat en la gestió de personal

Entre les facultats i competències que la normativa atribueix a la direcció dels centres públics, com a cap immediat de tot el personal del centre (LOE, 132.e. i D_dir, 12.1), podem trobar diferents nivells de responsabilitats, algunes de molt importants, ja que posen fi al procediment administratiu, pel fet que s’atribueix tota la competència per a resoldre alguns procediments al director o directora mateix. Sense pretendre ser exhaustiu, entre les diferents actuacions administratives en matèria de gestió de personal que els dos decrets atribueixen al director, com ara les comunicacions, els tràmits, els informes, les propostes i altres actuacions, destacaré les següents:

1. Resolucions que finalitzen el procediment administratiu

Entre les resolucions que corresponen al director i que finalitzen el procediment (però que no posen fi a la via administrativa, ja que sempre és possible el recurs d’alçada davant el director dels serveis territorials), podem assenyalar les facultats següents:

(1)— Correspon a la direcció del centre, en el marc del control de la jornada i l’horari del professorat, resoldre sobre les faltes d’assistència i de puntualitat no justificades de tot el personal del centre (D_aut, 50.3). A aquests efectes, i sens perjudici de la sanció disciplinària que hi pugui correspondre, la direcció del centre ha de comunicar periòdicament al director o directora dels serveis territorials del Departament d’Ensenyament o a l’òrgan competent del Consorci d’Educació de Barcelona la part de jornada no realitzada que determina la deducció proporcional d’havers corresponent. Aquesta deducció no té caràcter sancionador (D_dir, 11.2).

(2)— Així mateix, correspon a la direcció del centre comunicar les jornades no treballades quan personal del centre exerceix el dret de vaga, als efectes d’aplicar les deduccions proporcionals d’havers que corresponguin, que tampoc no tenen caràcter de sanció (D_dir, 11.3).

(3)— També li correspon imposar sancions disciplinàries per faltes lleus comeses per personal del centre (D_aut, 50.4 i D_dir, 12.1).

(4)— El director o directora de cada centre pot assignar al professorat que hi ocupa els llocs de treball docent les responsabilitats de direcció, gestió i coordinació docent que requereixi l’aplicació del projecte educatiu, que han de ser adequades a la seva preparació i experiència (LEC, 114.5, D_aut, 40.1.e. i D_dir, 10.1.b) i pot encarregar als òrgans unipersonals de direcció, als òrgans unipersonals de coordinació i a altres persones membres del claustre funcions de gestió, coordinació i docència, amb caràcter transitori (D_aut, 44).

(5)— El director o directora pot delegar en els membres de l’equip directiu les funcions establertes pels apartats 5.b, 5.c, 6.a i 7.e de l’article 142 (LEC, 147.4). També li correspon l’assignació o la delegació de funcions a altres membres del claustre, i la revocació d’aquestes funcions (LEC, 147.6).

(6)— El director té la funció específica d’assignar responsabilitats específiques als òrgans unipersonals de direcció i de coordinació (D_dir, 10.1.a).

(7)— Correspon a la direcció del centre l’assignació de la jornada especial als funcionaris docents adscrits al centre, en aplicació de la normativa que estableix el Govern (D_dir, 11.1).

(8)— Sens perjudici que, si escau, l’òrgan competent pugui adoptar mesures cautelars d’acord amb el règim disciplinari, correspon a la direcció del centre l’adopció de mesures organitzatives provisionals, mentre es tramitin els expedients, quan sigui imprescindible per a garantir la prestació adequada del servei educatiu. Aquestes mesures poden comportar la reassignació de tasques docents de la persona afectada. En aquests casos, se li hauran d’assignar tasques complementàries concordants amb el seu cos i titulació, en la part de l’horari afectat per les mesures organitzatives provisionals (D_dir, 12.1).

(9)— Correspon al directiu professional docent concedir al professorat de la plantilla els permisos que preveu la legislació (D_dir, 39.1.c).

(10)— Correspon al directiu professional docent decidir sobre la participació de professorat de la plantilla en activitats de formació permanent en el centre educatiu, d’acord amb la planificació aprovada pel Departament i en funció de les necessitats que preveu el projecte educatiu del centre (D_dir, 39.1.e).

2. Propostes

2.1. Propostes sobre la plantilla docent i els perfils professionals d’alguns llocs de treball

Correspon a les direccions la proposta en relació amb la plantilla docent del centre i amb els perfils específics de determinats llocs de treball, per als quals s’exigeix un determinat requisit addicional de titulació o de capacitació professional:

(11)— L’Administració educativa fixa la plantilla de personal de cada centre públic a proposta de la direcció del centre (LEC, 102.3, 142.5.f. i D_aut, 31.3.d. i 49.1 i 2).

(12)— La direcció de cada centre públic pot proposar al Departament llocs docents per als quals sigui necessari el compliment de requisits addicionals de titulació o de capacitació professional docent (LEC, 102.2 i D_aut, 49.3), és a dir, un perfil específic de determinats llocs de treball d’acord amb el projecte educatiu del centre (LEC, 114.3 i 115.2).

(13)— La direcció dels centres públics de la Generalitat intervé en la definició dels perfils del personal d’atenció educativa (D_aut, DA 21).

2.2. Propostes d’expedients disciplinaris per faltes greus o molt greus i d’expedients contradictoris i no disciplinaris

(14)— Correspon al director proposar la incoació d’expedient disciplinari per faltes greus o molt greus del personal del centre, així com proposar motivadament la incoació d’expedients contradictoris i no disciplinaris (D_aut, 50.5 i 12.3) per a la remoció del personal interí del lloc de treball ocupat i, en els termes establerts reglamentàriament, de la borsa de treball, en cas d’incompetència per a la funció docent palesada en el primer any d’exercici professional, i també en els supòsits d’incapacitat sobrevinguda o de falta de rendiment que no comporti inhibició, d’acord amb el procediment que estableix el Departament. La motivació de la proposta s’ha de basar en les constatacions fetes per la mateixa direcció en exercici de les seves funcions o en el resultat de l’avaluació de l’exercici de la docència (D_dir, 10.1.c).

(15)— També li correspon proposar motivadament la incoació dels expedients contradictoris i no disciplinaris de remoció del lloc de funcionaris docents de carrera destinats en el centre, com a conseqüència de l’avaluació de l’activitat docent, d’acord amb el procediment que estableix el Departament. La motivació de la proposta s’ha de basar en les constatacions fetes per la mateixa direcció en exercici de les seves funcions o en el resultat de l’avaluació de l’exercici de la docència (D_dir, 10.1.d).

(16)— La direcció del centre públic ha de comunicar al ministeri fiscal qualsevol fet que pugui ser constitutiu de delicte o falta perseguible penalment comès per qualsevol persona de la comunitat educativa en el centre o en relació directa amb la seva activitat (D_aut, DA 19.1). Quan el fet a què es refereix l’apartat 1 s’hagi comès en un centre educatiu de formació de persones adultes situat en un centre penitenciari i en pugui afectar la seguretat o la convivència, la direcció del centre educatiu l’ha de posar també en coneixement de la direcció del centre penitenciari, als efectes oportuns (D_aut, DA 19.3).

3. Nomenaments i cessaments

3.1. Nomenament / cessament dels membres de l’equip directiu, del consell de direcció, dels òrgans de coordinació i dels tutors

A diferència del que succeïa abans, en què el director proposava a l’Administració educativa el nomenament dels càrrecs directius del seu equip (LOE, 132.k), la LEC ha atribuït al director la facultat de nomenar, no de proposar, als membres del seu equip directiu, així com la resta de responsables de coordinació i tutors del centre:

(17)— Correspon al director o directora nomenar i fer cessar els membres de l’equip directiu i del consell de direcció. També li correspon l’assignació o la delegació de funcions a altres membres del claustre, i la revocació d’aquestes funcions (LEC, 142.7.b. i 147.6, D_aut, 37.2 i D_dir, 10.1.a).

(18)— Els tutors i tutores els nomena el director del centre (D_aut, 39.1). La direcció del centre pot revocar el nomenament del tutor o tutora a sol·licitud motivada de la persona interessada, o per decisió pròpia (D_aut, 39.2).

(19)— El director o directora nomena els òrgans unipersonals de coordinació (D_aut, 41.5). Els òrgans unipersonals de coordinació reben de la direcció els encàrrecs de funcions de coordinació o especialitzades previstes a les lleis (D_aut, 41.2). La direcció del centre pot revocar el nomenament d’un òrgan unipersonal de coordinació (D_aut, 41.4).

3.2. Nomenament del personal interí docent per cobrir substitucions

S’atribueix a les direccions dels centres la competència per a seleccionar i nomenar el professorat substitut dels centres públics:

(20)— Correspon al director seleccionar el personal interí docent per a cobrir substitucions temporals en el centre, que no abasten tot el curs acadèmic, entre candidats que hagin accedit a la borsa de treball de personal interí docent, d’acord amb la reglamentació que estableix el Govern, i nomenar-lo d’acord amb el procediment que estableix el Departament (D_dir, 10.1.e). En el nomenament del personal interí docent per a cobrir substitucions temporals, la direcció haurà de respectar la prelació de les persones aspirants, d’acord amb els principis d’igualtat, mèrit i capacitat i el procediment de gestió i els criteris d’ordenació de la borsa de treball que determini el Govern (D_aut, 50.6 i D_dir, 10.1.e).

3.3. Intervenció en el procediment de nomenament del personal docent amb destinació provisional

Al directiu professional docent li correspon intervenir en el procés de nomenament del personal docent amb destinació professional:

(21)— El directiu professional docent té atribuïda la competència d’intervenir -d’acord amb la reglamentació que estableix el Govern- en el procés d’incorporació del personal docent al centre, amb destinació provisional, per a ocupar una vacant de la plantilla (D_dir, 39.1.d).

3.4. Nomenament pel procediment de provisió especial

La direcció ha d’intervenir en la selecció de les candidatures dels procediments de provisió per concurs específic i de provisió especial:

(22)— En tot cas, en els procediments de provisió per concurs específic i de provisió especial es garanteix la intervenció de la direcció del centre en la selecció de les candidatures (D_aut, 49.5), en els termes que s’estableixin reglamentàriament, en els procediments de provisió per concurs específic i de provisió especial, i formular les propostes de nomenament dels aspirants seleccionats en aquest darrer cas (D_dir, 10.1.f).

4. Incoació i finalització dels expedients disciplinaris per faltes lleus

S’atribueix també a les direccions la competència sancionadora per faltes lleus del personal funcionari del centre:

(23)— Les faltes a què fa referència l’apartat anterior se sancionen d’acord amb la normativa disciplinària vigent, seguint el procediment sumari que regula el Reglament disciplinari de l’Administració de la Generalitat aprovat pel Decret 243/1995, de 27 de juny, que el Departament ha d’adaptar a les característiques específiques dels centres educatius, en el qual caldrà en tot cas l’audiència de la persona interessada. Les resolucions sancionadores que s’emetin s’han de comunicar als serveis territorials corresponents o al Consorci d’Educació de Barcelona. Contra les resolucions de la direcció del centre es pot interposar recurs d’alçada davant la direcció dels serveis territorials del Departament d’Ensenyament o de l’òrgan competent del Consorci d’Educació de Barcelona o, quan correspongui, reclamació prèvia a la via judicial laboral davant la Secretaria General del Departament d’Ensenyament (D_dir, 12.2).

5. Control de l’actuació del personal del centre

La direcció i gestió del personal del centre ha de garantir que compleix les seves funcions:

(24)— Correspon al director dirigir i gestionar el personal del centre per garantir que compleix les seves funcions, la qual cosa comporta, si escau, l’observació de la pràctica docent a l’aula (LEC, 142.7.h) i del control de l’actuació dels òrgans col·lectius de coordinació docent de què s’hagi dotat el centre (D_dir, 9.g).

6. Avaluació del personal

Les direccions intervenen en l’avaluació de l’activitat docent, deduint les valoracions corresponents (a diferència de la col·laboració en les avaluacions del professorat fixada per la LOE, art. 132.h):

(25)— La direcció de cada centre públic està habilitada per a intervenir en l’avaluació de l’activitat docent i de gestió del personal del centre. El Departament ha d’establir els procediments i criteris d’aquesta intervenció i els efectes de l’avaluació i ha de garantir els drets d’informació i audiència del personal afectat (LEC, 102.4).

(26)— Correspon al director participar en l’avaluació de l’exercici de les funcions del personal docent i de l’altre personal destinat al centre, amb l’observació, si escau, de la pràctica docent a l’aula (LEC, 142.5.j) i de l’actuació dels òrgans col·lectius de coordinació docent de què s’hagi dotat el centre, així com la facultat de requerir del professorat sotmès a avaluació la documentació pedagògica i acadèmica que consideri necessària per a deduir-ne les valoracions corresponents, incloses les referides a la possible transmissió d’estereotips sexistes i la reproducció de rols de gènere a l’aula (D_dir, 6.g).

7. Assignació de complements retributius

Finalment, també s’atribueixen a les direccions competència en l’assignació de complements retributius dels òrgans unipersonals de direcció i de coordinació, així com d’alguns complements del professorat:

(27)— El director té la funció específica de proposar l’assignació dels complements retributius corresponents als òrgans unipersonals de direcció i de coordinació, tenint en compte els criteris que estableix el Govern i els recursos assignats al centre (D_dir, 10.1.a).

(28)— El directiu professional docent té atribuïda la competència d’assignar al professorat de la plantilla els complements retributius docents relacionats amb la major dedicació al centre, la innovació i la recerca educativa i la implicació en el millorament dels rendiments escolars, tenint en compte els criteris establerts pel Govern i els recursos assignats al centre (D_dir, 39.1.b).

Conclusió: autonomia i marge de discrecionalitat de les direccions

L’autonomia sempre comporta una "llibertat d’opció" entre diferents solucions vàlides. El director del centre disposa, no només de la capacitat de decidir ("resoldre"), posant fi a alguns procediments administratius, sinó que per a prendre la decisió ha de tenir un marge de discrecionalitat ("tècnica", com la dels tribunals d’oposició) que li permeti optar entre més d’una solució igualment correcta i ajustada a la normativa vigent. Aquesta discrecionalitat serà més o menys àmplia segons els diferents temes: nomenament dels membres de l’equip directiu, dels coordinadors, dels tutors; nomenament dels substituts; avaluació del professorat; propostes d’incoació d’expedient contradictori, etc.

Per acabar, un exemple de marge de discrecionalitat de la direcció en aplicar el règim sancionador per faltes lleus, regulat recentment:

— la deducció proporcional d’havers, sense caràcter sancionador, en ocasió d’absències i impuntualitats no justificades pot comportar (a criteri de la direcció del centre) una sanció disciplinària. La direcció pot considerar que "per la seva extensió, repetició o incidència en el funcionament del centre, una determinada absència o impuntualitat no justificada ha de merèixer, a més de la deducció automàtica proporcional d’havers, una correcció per via disciplinària" (Orientacions de la Secretaria General sobre l’aplicació del Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius, en el primer curs de la seva vigència, adreçades als centres públics, apartat 3.2).

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (27) [Elegir / Elecció - Elements - Encàrrec (transitori) de funcions]

2011-01-15T13:34:00.000-08:00

Elegir / Elecció

1. Àmbit. Elegir representants del claustre de professorat / de l’alumnat / dels pares i mares (en el consell escolar de centre).

2. Representants del professorat i altres treballadors.
—El claustre del professorat té, entre d’altres, la funció d’elegir els representants del professorat en el consell escolar (LEC, 146.2.f i D_aut, 45.1.d).
—Totes les persones membres del claustre del professorat, amb independència de la seva situació administrativa, són electores i elegibles com a representants del professorat al consell escolar del centre, amb l’única excepció del professorat substitut, que no és elegible (D_aut, 48.4).
—Al consell escolar de les llars de la Generalitat hi ha dos representants del personal de la categoria professional d’educador/a de llar d’infants, elegits per i entre els que treballen a la llar d’infants i un representant dels treballadors de les altres categories professionals que treballen a la llar d’infants, elegit/da per i entre aquest personal (D_aut, DA 10.4.b. i e).
—En les zones escolars rurals que disposin d’unitats d’educació especial forma part del consell escolar un o una representant del personal d’atenció educativa elegit per i entre aquest personal. Aquest representant no té la consideració de representació del professorat als efectes de determinar la composició del consell escolar de la ZER (D_aut, DA 15.8).

3. Representants de l’alumnat i dels pares i mares.
—El consell escolar d’un centre públic està integrat, entre altres membres, pels representants de l’alumnat i dels pares i mares o tutors, elegits respectivament per ells i entre ells (D_aut, 45.1.e).
—Al consell escolar de les llars de la Generalitat hi ha dos representants del sector de mares i pares de la llar d’infants, elegits respectivament per ells i entre ells (D_aut, 10.4.c).

4. Representant del personal d’administració i serveis.
—El consell escolar d’un centre públic està integrat, entre altres membres, per un o una representant del personal d’administració i serveis, elegit per i entre aquest personal (D_aut, 45.1.f).

5. Eleccions dels representants dels diferents sectors al consell escolar de centre.
—Els consells escolars es renoven per meitats de les persones representants electes de cada sector cada dos anys, en el primer trimestre del curs escolar. El consell escolar renovat s’ha de constituir abans de finalitzar el període lectiu del mes de desembre. Les eleccions per a la constitució o renovació de les persones membres del consell escolar les convoca el director o directora del centre públic i la persona titular del centre privat concertat amb quinze dies d’antelació, dins les dates que a aquest respecte fixi amb caràcter general el Departament d’Educació (D_aut, 28.2)
—Si es produeix una vacant en el consell escolar, aquesta s’ha d’ocupar pel procediment establert a les normes d’organització i funcionament del centre. Si aquestes no ho preveuen, la vacant s’ha d’ocupar per la següent candidatura més votada en les darreres eleccions, sempre que mantingui els requisits que la van fer ser elegible com a representant. Si no hi ha més candidats o candidates per cobrir-la, la vacant roman sense cobrir fins a la propera renovació del consell escolar. La nova persona membre s’ha de nomenar pel temps que restava del mandat a la persona representant que ha causat la vacant (D_aut, 28.3).
—Els processos electius es desenvolupen en el centre d’acord amb les normes que aprovi el consell escolar a proposta de la direcció del centre públic o de la persona titular del centre privat concertat. En tot cas, aquestes normes han de garantir la publicitat dels respectius censos electorals i de les diverses candidatures, han de determinar la composició de les meses, que seran presidides pel director o directora, o persona de l’equip directiu en qui delegui, i han d’establir un període no inferior a deu dies entre la convocatòria de les eleccions d’un sector i el dia de les votacions (D_aut, 28.5).
—Un cop elegits per primera vegada per a la constitució del consell escolar d’un centre nou, els i les representants electes de cadascun dels sectors de la comunitat educativa s’han de dividir en dues meitats. Si el nombre de persones membres electes és parell, les dues meitats han de tenir el mateix nombre de persones membres i si és senar, la primera meitat té un membre més que la segona. Per determinar quines persones membres corresponen a cada meitat, s’han d’ordenar totes les electes segons el nombre de vots obtinguts en el procés electoral. En cas d’empat a vots, les persones membres s’han d’ordenar per ordre alfabètic. Un cop ordenades, segons aquest criteri, les primeres persones membres han de completar la primera meitat i les restants la segona Les persones membres de la segona meitat han de cessar en la primera renovació. Les persones membres de la primera meitat continuen fins a la segona renovació (D_aut, DA 4.1. i 2).

6. Representants del consell escolar i del claustre del professorat.
—La comissió de selecció del director està integrada, a més dels tres representants de l’Administració, per tres membres del consell escolar que no siguin professors, elegits per i entre ells, i per tres professors del centre elegits pel claustre (D_dir, 16.1).

Elements

1. Àmbit. Elements organitzatius del centre (= “criteris d’organització pedagògica” / “elements necessaris per a l’organització i funcionament del centre”) / elements del projecte educatiu o del projecte de direcció [és a dir, els documents que conformen el projecte educatiu i el de direcció.] / elements del sistema educatiu / elements del procés educatiu o de la tasca educativa

2. Elements organitzatius.
—En el marc del que estableix l’article 77, els elements organitzatius que adoptin els centres en l’educació infantil / en les etapes que integren l’educació postobligatòria han de contribuir específicament a (...) (D_aut, 78.1, 80.1).
—Els projectes educatius dels centres han de considerar els elements curriculars, metodològics i organitzatius per a la participació de tots els alumnes en els entorns escolars ordinaris, independentment de llurs condicions i capacitats (LEC, 81.2; vegeu també 82.1 i 83.1). —En el conjunt de normes d’organització i funcionament del centre s’han de determinar la resta d’elements necessaris per a l’organització i funcionament del centre (D_aut, 19.1.g).

3. Elements del projecte educatiu.
—L’aplicació dels criteris d’organització pedagògica, els indicadors de progrés, la concreció curricular, els criteris de l’estructura organitzativa, el projecte lingüístic, el caràcter propi (LEC, 91.4).
—Correspon al director establir els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu (LEC, 142.5.e i D_aut, 31.3.c) i concretats en el projecte de direcció (D_aut, 20.1).
—Correspon als ens locals titulars de centre establir els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu (D_aut, DA 3.1.b).

4. Elements del projecte de direcció.
—Quan escaigui, el projecte de direcció conté les propostes i elements necessaris per a la revisió del projecte educatiu (D_aut, 31.2).
—El projecte de direcció ha d’incorporar els elements que es considerin pertinents per a l’aprofundiment en l’exercici del lideratge distribuït (D_dir, 25.5).

5. Elements del sistema educatiu.
—El Departament exerceix la inspecció del sistema educatiu respecte de tots els centres, de qualsevol titularitat, dels serveis i dels altres elements del sistema (LEC, 177.1).
—L’òrgan responsable de l’avaluació ha de promoure la recerca orientada a millorar les metodologies d’avaluació i el coneixement dels elements que defineixen el funcionament i el rendiment del sistema educatiu (LEC, 185.2).

6. Elements del procés educatiu.
—L’aprenentatge i la pràctica de la convivència són elements fonamentals del procés educatiu (D_aut, 23.1).
—La tutoria individual és element essencial en la tasca educativa dels centres (D_aut, 38.2) [Vegeu “documents”.]

Encàrrec (transitori) de funcions

1. Definició. [Els encàrrecs de funcions de la direcció a altres òrgans unipersonal del centre públic només apareixen al decret d’autonomia.] Vegeu la definició de l’encàrrec de gestió a l’article 10.1 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya: “La realització d’activitats de caràcter material, tècnic o de serveis de la competència dels òrgans administratius, els organismes o les entitats públiques pot ésser encarregada a altres òrgans, organismes o entitats públiques de la mateixa administració o d’una altra de diferent, per raons d’eficàcia o quan no es tinguin els mitjans tècnics idonis per a dur-la a terme”. Aquesta mateixa Llei defineix la delegació a l’article 8.1:: Els òrgans administratius poden delegar l’exercici de les competències que tenen atribuïdes en altres òrgans de la mateixa administració pública, encara que no en depenguin jeràrquicament, o en els organismes i les entitats públiques vinculats o que en depenen.

2. Encàrrecs de funcions.
—Els òrgans unipersonals de coordinació reben de la direcció els encàrrecs de funcions de coordinació o especialitzades previstes a les lleis o adients a les necessitats del centre derivades de l’aplicació del projecte educatiu, entre les quals hi ha la coordinació d’equips docents i de departaments. De l’exercici de les seves funcions responen davant de l’equip directiu (D_aut, 41.2).
—Sense perjudici del que s’estableix en els articles anteriors i quan no estiguin atribuïdes expressament a altres òrgans unipersonals de direcció o coordinació per les normes d’organització i funcionament del centre, el director o directora del centre pot encarregar als òrgans unipersonals de direcció, als òrgans unipersonals de coordinació i a altres persones membres del claustre funcions de gestió, coordinació i docència, sempre que siguin adequades a la seva preparació i experiència i tinguin caràcter transitori. El professorat afectat té l’obligació d’assumir-les i exercir-les dins de la jornada de treball setmanal que tingui assignada (D_aut, 44).

3. Procediment.
—a) Els encàrrecs de funcions de la direcció del centre en qualsevol òrgan unipersonal de direcció o de coordinació a què fan referència els articles dels capítols 1 i 2 del títol 2 tenen també caràcter intern al centre, es formalitzen en la forma que s’estableixin en les normes d’organització i funcionament del centre, i no suposen canvi de l’òrgan titular de la competència.
—b) Les delegacions i els encàrrecs de funcions es poden revocar per la direcció en qualsevol moment, amb les mateixes formalitats que preveuen els apartats anteriors. (D_aut, DA 5). [Vegeu “delegació”.]

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (26) [Diversitat - Docència - Documents]

2011-01-10T09:12:00.000-08:00

Diversitat

1. Àmbit. Diversitat dels alumnes i dels ensenyaments.

2. Principi organitzatiu d’atenció educativa.
[Vegeu “atenció a la diversitat”.]

3. Diversitat dels ensenyaments.
—Per raó de la diversitat dels ensenyaments o dels torns horaris, la direcció del centre pot encarregar funcions de les esmentades a l’apartat anterior a un òrgan unipersonal de direcció addicional que, en aquest cas, es podrà denominar cap d’estudis dels ensenyaments o torns que correspongui (D_aut, 32.3).
—El Govern determina l’import màxim anual que s’assigna a cada centre per la totalitat dels complements retributius a què fa referència la disposició addicional vint-i-dosena atenent variables de dimensió i complexitat dels centres, així com de diversitat de tipologies dels ensenyaments que imparteix (D_aut, 43.1).
—L’exercici de la direcció ha de ser retribuït amb el complement de lloc de treball o funció docent que correspongui, d’acord amb les quanties que determini el Govern atenent criteris de dimensió, complexitat del centre i diversitat dels ensenyaments que s’hi imparteixen (D_dir, 30.2).

Docència

1. Àmbits. [En relació amb la docència cal diferenciar dos àmbits separats: l’un emmarcat per l’exercici de la docència (exercir la docència), que té com a funció encarregar-se de la docència (= tenir l’encàrrec de la docència), per tenir aptitud per a la docència, i que s’identifica amb la funció docent; l’altre, el suport a la docència, atribuït a altres professionals d’atenció educativa, amb funcions diferents de les pròpies de la docència directa.]

2. Exercir la docència = Impartir ensenyaments (també, “impartir docència”).
—El professorat que imparteix ensenyaments en la modalitat d’educació no presencial ha de tenir la titulació requerida per a cada etapa educativa i ha d’acreditar la capacitació per a exercir la docència emprant mitjans telemàtics i els altres recursos propis de l’educació no presencial (LEC, 55.5).
—Alguns llocs de treball docents tenen requisits addicionals o perfil propi, d’experiència o de titulació, perquè tenen l’encàrrec d’impartir ensenyaments superiors d’arts o en els ensenyaments artístics finalistes de caràcter professionalitzador (LEC, 66.3.d).
—Els cossos docents agrupen funcionaris capacitats per llur especialitat docent per a exercir la docència en les diferents etapes i els ensenyaments (LEC, 112.1).
—Per a assolir la categoria superior de sènior cal superar un procés selectiu en el qual es comprovin els mèrits docents i formatius, l’exercici de la docència i els coneixements de l’especialitat (LEC, 132).
—Els funcionaris docents poden participar, tant a les universitats com als centres públics, en la impartició i la tutoria dels ensenyaments universitaris oficials que habiliten per a l’exercici de la docència (LEC, 133.3).
—Entre els requisits per participar en el procediment de selecció de directors, cal haver impartit docència directa com a funcionari de carrera en algun dels ensenyaments dels que ofereix el centre al qual s’opta (D_dir, 14.1.b).
—En determinats supòsits, i d’acord amb els criteris establerts pel Departament d’Educació, la direcció d’un centre pot quedar exempta de l’obligació d’impartir docència directa (D_dir, 30.6).
—L’exercici de la direcció de centres en els llocs reservats al personal directiu professional docent permet no impartir docència directa (D_dir, 40.3)

3. Aptitud per a la docència.
—La formació inicial del professorat ha de garantir l’aptitud per a la docència i s’ha d’ajustar a les necessitats de titulació i de qualificació que requereix l’ordenació general del sistema educatiu (LEC, 109.1).
—El procés de selecció del director ha de valorar de manera objectiva, entre altres mèrits, els relacionats amb la competència professional, la idoneïtat i l’experiència dels aspirants en l’àmbit de la gestió i la docència (D_dir, 13.3 i 17.1).

4. Encarregar-se de la docència. El tutor està designat d’entre el professorat que s’encarrega de la docència (LEC, 80.2).

5. Assignació de docència al professorat.
—Les mesures organitzatives específiques poden afectar variables com l’ús del temps i dels espais, l’agrupament de l’alumnat i els criteris d’assignació de docència al professorat, entre d’altres (D_aut, 14.2).
—El director o directora del centre pot encarregar als òrgans unipersonals de direcció, als òrgans unipersonals de coordinació i a altres persones membres del claustre funcions de gestió, coordinació i docència, sempre que siguin adequades a la seva preparació i experiència i tinguin caràcter transitori (D_aut, 44 i D_dir, 10.1.b).

6. Avaluació de l’exercici de la docència.
—En l’avaluació de l’exercici de la docència s’ha de prendre en consideració la implicació del professor o professora en la implementació de les propostes de millora derivades de l’avaluació del centre (D_aut, 60.1).
—El resultat positiu de l’avaluació de l’exercici de la docència condueix als reconeixements professionals que escaiguin sobre l’adquisició de graus docents en el professorat dels centres públics i sobre els elements de promoció professional docent en el professorat dels centres privats concertats (D_aut, 60.2).
—El resultat de l’avaluació de l’exercici de la docència pot comportar la incoació d’un expedient contradictori i no disciplinari (D_dir, 10.1.c. i d).

7. Professionals de suport a la docència.
—El Departament ha de regular l’estructura i el funcionament dels serveis educatius, que són integrats per funcionaris docents especialitzats i, si escau, per professionals de suport a la docència (LEC, 86.2).
—La quantia del mòdul econòmic del concert per unitat escolar en centres ordinaris pot comprendre quantitats assignades al pagament del personal no docent de suport a la docència i, si escau, a una dotació addicional de personal docent (LEC, 205.8)

8. Serveis didàctics de suport a la docència.
—Entre altres funcions, els serveis educatius han de facilitar l’accés dels centres i del professorat als recursos educatius, i facilitar-los serveis didàctics de suport a la docència (LEC, 86.2.d i 86.4).
—El Departament pot establir acords amb altres entitats per a prestar serveis educatius específics i serveis didàctics de suport a la docència, d’acord amb el que el Govern determini per reglament (LEC, 86.5).

[Vegeu “atenció docent”, “funció docent”, “personal docent”, “professorat”.]

Documents

1. Àmbit. Documentació administrativa (formal), documents acadèmics i pedagògics (documentació acadèmica), documents i procediments en la gestió econòmica dels centres públics, documents que precisen l’estructura i organització del centre.

2. Documentació acadèmica i pedagògica.
—Els centres han d’expedir la documentació acadèmica en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística. La documentació acadèmica que hagi de tenir efectes a l’àmbit de l’Administració de l’Estat o en una comunitat autònoma de fora del domini lingüístic català, ha d’ésser bilingüe, en català i en castellà (LEC, 16.4).
—Es considera falta greument perjudicial per a la convivència en el centre educatiu la falsificació o la sostracció de documents i materials acadèmics (LEC, 37.1.b).
—Els elements organitzatius que adoptin els centres en l’educació infantil han de contribuir específicament a documentar els processos individuals o de grup per compartir-los amb els infants i les famílies (LEC, 78.1).
—El dossier personal d’aprenentatge emmagatzema en suport digital i fa accessibles els documents i els objectes digitals que resulten de la producció intel·lectual de cada alumne o alumna durant el procés d’aprenentatge, des del darrer cicle de l’educació primària fins als ensenyaments postobligatoris. El contingut del dossier pot servir d’evidència en el procés d’avaluació (LEC, 89.3).
—Corresponen al director o directora del centre públic emetre la documentació oficial de caràcter acadèmic establerta per la normativa vigent i assegurar la custòdia de la documentació acadèmica i administrativa pel secretari o secretària del centre (LEC, 142.7.c. i e. i D_dir, 9.a. i c). També li correspon visar les certificacions acadèmiques, i totes les altres que escaiguin, per acreditar continguts documentals arxivats en el centre (D_dir, 9.b) i la facultat de requerir del professorat sotmès a avaluació la documentació pedagògica i acadèmica que consideri necessària per deduir-ne les valoracions corresponents (D_dir, 6.g).
—Correspon al director o directora dels centres privats emetre certificacions i documents acadèmics (LEC, 150.2.d. i 154.2.d).
—Els inspectors d’educació, en l’exercici de llurs funcions, tenen l’atribució d’examinar i comprovar l’adequació dels projectes educatius i la resta de documentació acadèmica, pedagògica i administrativa dels centres i dels serveis educatius (LEC, 179.1.c).
—De la carta de compromís educatiu signada n’ha de quedar constància documental al centre i a la família (D_aut, 7.6).
—La convocatòria de les reunions s’ha de trametre per la presidència del consell escolar amb una antelació mínima de 48 hores, juntament amb la documentació que hagi de ser objecte de debat, i, si escau, d’aprovació (D_aut, 46.5).
—L’avaluació d’un centre ha de permetre, quan escaigui, revisar el projecte educatiu i les concrecions curriculars que conté, així com aquells altres documents que precisen l’estructura i organització del centre i, en els centres públics, el projecte de direcció (D_aut, 59.2).
—Per a l’elaboració del projecte de direcció, les persones candidates poden consultar la documentació relativa al centre a la direcció del qual opten en el mateix centre i en les seus dels serveis territorials del Departament d’Educació o del Consorci d’Educació de Barcelona (D_dir, 15.4).

3. Documentació administrativa del centre.
—Les delegacions de funcions de la direcció del centre en el o la cap d’estudis i en el secretari o la secretària es formalitzen en resolució de la direcció, que s’ha de comunicar al claustre i al consell escolar, arxivar com a documentació administrativa formal del centre educatiu públic i incorporar a les normes d’organització i funcionament (D_aut, DA 5.1).

4. Documentació de gestió econòmica.
—El Departament assessora les direccions dels centres en l’execució de la gestió econòmica i, conjuntament amb el departament competent en matèria de finances, determina el model comptable, el pla de comptes, els destinataris de la informació comptable, els documents acreditatius de la gestió econòmica i el procediment per a acreditar davant l’Administració l’aprovació de la liquidació del pressupost anual (LEC, 103.5 i D_aut, DA 7).
—Correspon al secretari o a la secretària l’exercici de funcions, preferentment en l’àmbit de la gestió econòmica, documental, dels recursos materials i de la conservació i manteniment de les instal·lacions (D_aut, 33.2).

[Vegeu “normes d’organització i funcionament”, que són un conjunt de documents administratius del centre.]

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (25) [Disciplinari - Distribució - Diversificació curricular]

2011-01-09T01:39:00.000-08:00

Disciplinari
1. Àmbit. Procediment / règim / caràcter disciplinaris, mesures disciplinàries, expedient disciplinari, expedient contradictori i no disciplinari, sancions disciplinàries. [El Decret d’autonomia evita la paraula “disciplinàries” per referir-se a “les mesures correctores i sancionadores de les irregularitats o lates comeses per l’alumnat que afectin la convivència” (D_aut, 24.1), mentre el Decret de directors només en una ocasió, a l’article 7.b, es refereix a aquestes mesures com a “mesures disciplinàries”. En canvi, la LEC utilitza l’expressió “mesures disciplinàries” en relació amb els alumnes, per exemple, als articles 142.6.b. i 150.2.e]

2. Mesures disciplinàries.
—Correspon al director del centre públic garantir el compliment de les normes de convivència i adoptar les mesures disciplinàries corresponents (LEC, 142.6.b. i D_dir, 7.b). En l’exercici d’aquesta funció, el director o directora del centre té la facultat d’intervenció, directa o per persona tècnicament capacitada a la qual designi, per exercir funcions d’arbitratge i de mediació en els conflictes que es generin entre membres de la comunitat educativa (D_dir, 7.b).

—És funció del director del centre concertat adoptar les mesures disciplinàries pertinents respecte dels alumnes davant de problemes greus de convivència en el centre (LEC, 150.2.e).

—La direcció del centre públic ha de comunicar al ministeri fiscal qualsevol fet que pugui ser constitutiu de delicte o falta perseguible penalment comès per qualsevol persona de la comunitat educativa en el centre o en relació directa amb la seva activitat, sense perjudici de la continuïtat de les accions correctores previstes en aquest Decret per a l’alumnat i en la regulació disciplinària d’aplicació als treballadors del centre d’acord amb el que preveuen les lleis (D_aut, DA 19.1). 3. Caràcter disciplinari de les sancions dels alumnes. Per aplicació d’una resolució sancionadora de caràcter disciplinari es pot produir un canvi de centre (LEC, 48.6). [És més freqüent l’ús de ”mesures / accions correctores i sancionadores” en lloc de “disciplinàries”, referides als alumnes.]

4. Règim disciplinari dels funcionaris.
—L’òrgan competent pot adoptar mesures cautelars d’acord amb el règim disciplinari (D_aut, 50.5 i D_dir, 12.3).
—En l’exercici de la direcció de centres en els llocs reservats al personal directiu professional docent continua sent aplicable el règim disciplinari dels funcionaris de l’Administració de la Generalitat (D_dir, 40.4). 5. Procediment disciplinari sumari en matèria de personal. Correspon al director o directora del centre públic imposar sancions disciplinàries per les faltes lleus comeses pel personal del centre en relació amb els seus deures i obligacions. Ha de fer-se pel procediment disciplinari sumari (D_aut, 50.4 i D_dir, 12.1 i 12.2). 6. Expedient disciplinari. Correspon al director o directora proposar la incoació d’expedient disciplinari per faltes greus o molt greus del personal del centre presumptament comeses en relació amb els seus deures i obligacions. Sense perjudici que l’òrgan competent pugui adoptar mesures cautelars d’acord amb el règim disciplinari, correspon a la direcció del centre l’adopció de mesures organitzatives provisionals, mentre es tramitin els expedients, quan sigui imprescindible per garantir la prestació adequada del servei educatiu. Aquestes mesures poden suposar la reassignació de tasques docents de la persona afectada. En aquests casos, i amb l’audiència prèvia de la persona interessada, se li assignaran tasques complementàries, concordants amb la seva categoria professional i titulació, en la part de l’horari afectada per les mesures organitzatives provisionals (D_aut, 50.5 i D_dir, 12.3). 7. Expedient contradictori i no disciplinari.

—Correspon al director del centre públic proposar motivadament la incoació dels expedients contradictoris i no disciplinaris per a la remoció del personal interí del lloc de treball ocupat i, en els termes establerts reglamentàriament, de la borsa de treball, en cas d’incompetència per a la funció docent palesada en el primer any d’exercici professional, i també en els supòsits d’incapacitat sobrevinguda o de falta de rendiment que no comporti inhibició, d’acord amb el procediment que estableix el Departament. La motivació de la proposta s’ha de basar en les constatacions fetes per la mateixa direcció en exercici de les seves funcions o en el resultat de l’avaluació de l’exercici de la docència (D_dir, 10.c).

—També li correspon proposar motivadament la incoació dels expedients contradictoris i no disciplinaris de remoció del lloc de funcionaris docents de carrera destinats en el centre, com a conseqüència de l’avaluació de l’activitat docent, d’acord amb el procediment que estableix el Departament. La motivació de la proposta ha de basar-se en les constatacions fetes per la mateixa direcció en exercici de les seves funcions o en el resultat de l’avaluació de l’exercici de la docència (D_dir, 10.d). 8. Revocació del nomenament de director.

—L’incompliment de funcions inherents a la direcció del centre pot comportar la revocació motivada del nomenament per part de l’Administració [que no sempre és conseqüència d’una sanció disciplinària.] En tot cas, la resolució de revocació s’emet després de la instrucció d’un expedient contradictori, amb l’audiència prèvia a la persona interessada i escoltat el consell escolar, sense perjudici de les mesures cautelars que puguin derivar de l’eventual incoació d’un expedient disciplinari. La proposta motivada del consell escolar ha de ser aprovada per majoria absoluta dels seus membres [majoria insuficient, al meu entendre, ja que l’article 127.e) LOE preveu una majoria de dos terços] (D_dir, 22.1.d).

—Quan de la resolució ferma d’un expedient disciplinari per incompliment greu o molt greu de deures o obligacions inherents al càrrec de director en resulti la revocació del nomenament del director o la directora, la persona afectada no podrà participar en concursos de selecció de directors durant el termini de dos anys, en el cas de falta greu, i de tres anys, en el cas de falta molt greu (D_dir, 22.2). 9. Mesures no sancionadores. Correspon al director o directora del centre, en el marc dels sistemes de control de la jornada i l’horari del personal, resoldre sobre les faltes d’assistència i de puntualitat no justificades. A aquests efectes, sense perjudici de la sanció disciplinària que pugui correspondre, ha de comunicar periòdicament al director o directora dels serveis territorials o a l’òrgan competent del Consorci d’Educació de Barcelona la part de jornada no realitzada que determina la deducció proporcional d’havers corresponent. Aquesta deducció no té caràcter sancionador. Així mateix, la direcció ha de comunicar les jornades no treballades quan el personal del centre exerceixi el dret de vaga, als efectes d’aplicar les deduccions proporcionals d’havers que corresponguin, que tampoc no tenen caràcter de sanció (D_aut, 50.3 i D_dir, 11.2).

[Vegeu “expedient disciplinari”, “mesures correctores”, “normes de convivència” i “sanció”.]

Distribució [Aquest concepte s’utilitza en contextos molt diversos, però quasi sempre està directament lligat a l’autonomia del centre.]

1. Distribució dels recursos econòmics del centre. La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre i l’autonomia comprèn, entre altres aspectes, la distribució i l’ús dels recursos econòmics del centre. (LEC, 99.1.c). 2. Distribució d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu.

—Per a cada zona educativa, la comissió de garanties d’admissió ha de garantir la distribució adequada i equilibrada dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu entre tots els centres (LEC, 46.2.b).

—S’ha d’oferir lloc escolar als alumnes en el marc de la disponibilitat de places i les preferències de centre explicitades per les famílies en la corresponent sol·licitud i de l’adequada distribució dels alumnes (LEC, 49.3).

—En cadascuna de les zones educatives s’ha de garantir, per mitjà dels centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya, una oferta suficient de places en els ensenyaments obligatoris, amb una distribució equilibrada dels alumnes, d’acord amb el que estableix l’article 44, i una previsió dels serveis educatius corresponents (LEC, 176.2).

3. Distribució de les àrees i matèries per cicles i cursos. Les mesures organitzatives i de gestió específiques del currículum poden afectar variables com l’ús del temps i dels espais, l’agrupament de l’alumnat i els criteris d’assignació de docència al professorat, l’ús dels recursos didàctics, la utilització de la biblioteca escolar i la formació del professorat i d’acord amb el que determinin els decrets d’ordenació curricular aplicables, la distribució de les àrees i matèries per cicles o cursos (D_aut, 14.2).

4. Distribució de la dedicació horària setmanal a les activitats escolars. El Govern ha d’establir la jornada ordinària i les jornades especials dels funcionaris docents, la distribució ordinària de la dedicació horària setmanal a les activitats escolars en el centre i la participació en les activitats extraescolars i complementàries (LEC, 135.1). Distribuït (lideratge) [Vegeu “lideratge”.]

Diversificació curricular (programes de)
Definició. L’ordenació de l’educació secundària obligatòria ha d’establir programes de diversificació curricular orientats a la consecució de la titulació. Aquests programes poden comprendre activitats regulars fora dels centres, en col·laboració, si escau, amb les administracions locals, i s’han de portar a terme amb les mesures de garantia que es determinin per reglament (LEC, 59.4).

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (24) [Direcció del centre]

2010-12-23T02:42:00.000-08:00

Amb la nota d’avui, la darrera d’enguany, començo unes breus vacances de l’activitat en el blog, i aprofito per desitjar-vos unes bones festes a tots vosaltres, i un feliç any 2011.

Direcció del centre

[No podré ser exhaustiu en aquesta entrada, ja que els elements de l’autonomia del centre relacionats amb la direcció són tants, que un buidat complet, com el que vinc fent des de fa unes setmanes, em duria a construir tot un lèxic sobre la direcció, la qual cosa no descarto fer-la més endavant, si encara em queden forces en acabar aquesta anàlisi de l’autonomia dels centres educatius. Intentaré sistematitzar els trets més essencials de la figura de la direcció del centre.]

1. Òrgan unipersonal de direcció.
—Els centres educatius públics han de disposar, almenys, dels òrgans de govern següents: el director o directora; el claustre del professorat; l’equip directiu i el consell escolar (LEC, 139.1). El director o la directora, el o la cap d’estudis i el secretari o la secretària són els òrgans de govern unipersonals de la ZER (D_aut, DA 15.3).
—Llevat del cas excepcional en què correspongui acumular en una sola persona tots els òrgans unipersonals de direcció, una mateixa persona no ha d’exercir simultàniament la direcció i la secretaria (D_aut, 30.2).

2. Funcions.
—En els centres públics, correspon a la direcció de cada centre impulsar i liderar l’exercici de l’autonomia pedagògica. En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al titular o la titular de cada centre impulsar l’exercici de l’autonomia pedagògica i al director o directora liderar-lo (LEC, 97.5).
—El director o directora del centre privat exerceix la direcció pedagògica del centre (LEC, 150.1 i 154.1) [Vegeu les funcions del director dels centres privats a LEC, 105.2 i 154.2).
—Les normes d’organització i funcionament dels centres concertats poden atribuir al director o directora, en el marc de l’ordenament vigent, altres funcions addicionals a les previstes legalment (D_aut, 19.2.d).
—La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre públic (LEC, 99.1).
—Les competències de la direcció de la secció d’institut en matèria de gestió són les mateixes que les de les direccions de la resta de centres públics (D_aut, DA 12.3).

—El director o directora del centre públic és responsable de l’organització, el funcionament i l’administració del centre, n’exerceix la direcció pedagògica i és cap de tot el personal (LEC, 142.1).
—El director o directora té funcions de representació [vegeu, entre altres, LEC, 142.4 i D_dir, 5], funcions de lideratge pedagògic [vegeu, entre altres, LEC, 142.5 i D_dir, 6] i de lideratge de la comunitat escolar [vegeu, entre altres, LEC, 142.6 i D_dir, 7] i funcions de gestió [vegeu, entre altres, LEC, 142.7 i D_dir, 8 i 9] (LEC, 142.3 i D_dir, 3.1).
—El director o directora té qualsevol altra funció que li assigni l’ordenament i totes les relatives al govern del centre no assignades a cap altre òrgan (LEC, 142.8).

—Les direccions dels centres públics han de participar necessàriament en la comissió de garanties d’admissió (LEC, 46.3).
—La direcció ha de garantir la comunicació entre el centre educatiu i les famílies a propòsit del progrés personal de llurs fills (LEC, 79.4).
—En els centres públics, correspon a la direcció de cada centre impulsar i adoptar mesures per a millorar l’estructura organitzativa del centre (LEC, 98.3 i D_aut, 20.1).

—La direcció de cada centre públic pot proposar al Departament llocs docents per als quals sigui necessari el compliment de requisits addicionals de titulació o de capacitació professional docent (LEC, 102.2, 114.3 i 115.1; D_aut, 49.3).
—La direcció dels centres públics de la Generalitat intervé en la definició dels perfils del personal d’atenció educativa (D_aut, DA 21).
—L’Administració educativa fixa la plantilla de personal de cada centre públic a proposta de la direcció del centre (LEC, 102.3 i D_aut, 31.3.d. i 49.1 i 2).

—La direcció de cada centre públic està habilitada per a intervenir en l’avaluació de l’activitat docent i de gestió del personal del centre (LEC, 102.4).
—El director o directora de cada centre pot assignar al professorat les responsabilitats de direcció, gestió i coordinació docent que requereixi l’aplicació del projecte educatiu (LEC, 114.5, D_aut, 40.1.e. i D_dir, 10.1.b) i pot encarregar als òrgans unipersonals de direcció, als òrgans unipersonals de coordinació i a altres persones membres del claustre funcions de gestió, coordinació i docència, amb caràcter transitori (D_aut, 44).
—En tot cas, en els procediments de provisió per concurs específic i de provisió especial es garanteix la intervenció de la direcció del centre en la selecció de les candidatures (D_aut, 49.5 i D_dir, 10.1.f).

—La direcció del centre pot subscriure convenis amb persones físiques o jurídiques sense ànim de lucre per afavorir l’ús social d’aquests centres (D_aut, 54.3).
—La direcció del centre públic ha de comunicar al ministeri fiscal qualsevol fet que pugui ser constitutiu de delicte o falta perseguible penalment comès per qualsevol persona de la comunitat educativa en el centre o en relació directa amb la seva activitat (D_aut, DA 19.1).
—En els centres de nova creació, el director o directora ha d’ajustar la composició del consell escolar respectant el que estableixen els apartats 3 i 4 (D_aut, 45.6).

—Correspon al director del centre resoldre sobre les faltes d’assistència i de puntualitat no justificades del personal i per l’exercici del dret de vaga (D_aut, 50.3 i D_dir, 11.2 i 3) i imposar sancions disciplinàries per faltes lleus comeses per personal del centre (D_aut, 50.4 i D_dir, 12.1 i 2).
—Correspon al director proposar la incoació d’expedient disciplinari per faltes greus o molt greus del personal del centre, així com proposar la incoació d’expedients contradictoris i no disciplinaris (D_aut, 50.5, D_dir, 10.1.c. i d. i 12.3).
—El director o la directora del centre autoritza les despeses, ordena els pagaments i fa les contractacions (D_aut, 51.2).
—Correspon al director o directora autoritzar l’ús social de les instal·lacions del centre fora de l’horari escolar, així com revocar-ne l’autorització (D_aut, 54.3).

3. Autoritat pública. El director o directora, en l’exercici de les seves funcions, té la consideració d’autoritat pública i gaudeix de presumpció de veracitat en els seus informes i d’ajustament a la norma en les seves actuacions, llevat que es provi el contrari (LEC, 142.9 i D_dir, 4).

4. Equip directiu.
—Òrgan executiu de govern dels centres públics, integrat pel director o directora, el secretari o secretària, el cap o la cap d’estudis i els altres òrgans unipersonals que s’estableixin per reglament o en exercici de l’autonomia organitzativa del centre (LEC, 147.2; D_aut, 35.2).
—El director o directora pot delegar en els membres de l’equip directiu les funcions establertes pels apartats 5.b, 5.c, 6.a i 7.e de l’article 142 (LEC, 147.4).

5. Consell de direcció.
—En aplicació del projecte de direcció, i per aprofundir en la pràctica del lideratge distribuït, el director o directora del centre pot constituir un consell de direcció, amb les funcions i el règim de funcionament i de reunions que estableixin les normes d’organització i funcionament del centre (D_aut, 37.1).
—El director presideix el consell de direcció (D_aut, 37.2)

6. Nomenaments i cessaments.
—Correspon al director o directora nomenar i fer cessar els membres de l’equip directiu i del consell de direcció. També li correspon l’assignació o la delegació de funcions a altres membres del claustre, i la revocació d’aquestes funcions (LEC, 147.6, D_aut, 37.2 i D_dir, 10.1.a).
—Els tutors i tutores es nomenen pel director del centre (D_aut, 39.1). La direcció del centre pot revocar el nomenament del tutor o tutora a sol·licitud motivada de la persona interessada, o per pròpia decisió (D_aut, 39.2).
—El director o directora nomena els òrgans unipersonals de coordinació (D_aut, 41.5). Els òrgans unipersonals de coordinació reben de la direcció els encàrrecs de funcions de coordinació o especialitzades previstes a les lleis (D_aut, 41.2). La direcció del centre pot revocar el nomenament d’un òrgan unipersonal de coordinació (D_aut, 41.4).
—En el nomenament del personal interí docent per cobrir substitucions temporals, la direcció haurà de respectar la prelació de les persones aspirants, d’acord amb els principis d’igualtat, mèrit i capacitat i el procediment de gestió i els criteris d’ordenació de la borsa de treball que determini el Govern (D_aut, 50.6 i D_dir, 10.1.e).

7. Selecció / nomenament del director.
—La selecció del director o directora del centre públic es porta a terme pel procediment de concurs, en què participen la comunitat escolar i l’Administració educativa (LEC, 142.2) [vegeu, entre altres, LEC, 143 i D_dir, 13-22.]
—La comunitat educativa del centre concertat participa en el nomenament del director o directora per mitjà del consell escolar (LEC, 150.3).

8. Substitució de la direcció.
—Llevat que les normes d’organització i funcionament del centre ho prevegin altrament, el o la cap d’estudis substitueix el director o directora en cas d’absència, malaltia o vacant (D_aut, 32.4).
—Quan la direcció actual del centre participi com a candidata en el procés de selecció, s’ha d’abstenir d’exercir les funcions que el procediment assigna a la direcció. Aquestes funcions les ha d’exercir la persona que és cap d’estudis (D_dir, 16.4), la qual ha de presidir les reunions del claustre i del consell escolar on s’han d’escollir les persones representants en la comissió de selecció (D_dir, Annex 1.3).

9. Consell escolar i claustre del professorat.
—El director presideix el claustre del professorat (LEC, 142.4.c, 146.1 i 151.2; D_aut, 29.2, 48.1 i DA 15.6) i el consell escolar (LEC, 142.4.c. i D_aut, 45.6).
—Les eleccions per a la constitució o renovació de les persones membres del consell escolar les convoca el director o directora del centre públic (D_aut, 28.2). Els processos electius es desenvolupen en el centre d’acord amb les normes que aprovi el consell escolar a proposta de la direcció del centre públic o de la persona titular del centre privat concertat (D_aut, 28.5).
—Les comissions del consell escolar incorporen, en tot cas, la direcció del centre o, en la seva representació, un altre òrgan unipersonal de direcció (D_aut, 47.2 i 3).
—El director o directora informa el consell escolar del centre i el claustre de professorat del nomenament i cessament de tutors i tutores (D_aut, 39.3) i dels òrgans unipersonals de coordinació (D_aut, 41.5)..
—El consell escolar del centre es reuneix preceptivament una vegada al trimestre i sempre que el convoca el director o directora del centre o ho sol·licita al menys un terç de les seves persones membres (D_aut, 46.3).
—El claustre del professorat es reuneix preceptivament a l’inici i al final de curs, i sempre que el convoqui el director o directora del centre o ho sol·liciti al menys un terç de les persones membres (D_aut, 48.6).

10. Projecte educatiu.
—La formulació dels projectes educatius dels centres públics correspon al claustre del professorat, a iniciativa del director o directora (LEC, 94.1 i 31.3.a).
—Correspon al director o directora posar el projecte educatiu a disposició de l’Administració educativa (LEC, 94.2).

11. Projecte de direcció. Els candidats a la direcció del centre han de presentar, en formalitzar la candidatura, un projecte de direcció. El projecte de direcció ha d’ordenar el desplegament i l’aplicació del projecte educatiu per al període de mandat i concretar l’estructura organitzativa del centre (LEC, 144.1 i D_dir, 23-26).

12. Normes d’organització i funcionament.
—Correspon al consell escolar, a proposta de la direcció del centre públic o de la titularitat del centre privat concertat, aprovar les normes d’organització i funcionament i les seves modificacions (D_aut, 18.3).
—Correspon al director impulsar l’elaboració i l’aprovació de les normes d’organització i funcionament del centre i dirigir-ne l’aplicació (D_aut, 31.3.c).

13. Marc de convivència.
—Correspon a la direcció i al professorat de cada centre el control i l’aplicació de les normes de convivència (LEC, 30.4).
—La carta de compromís educatiu i les seves modificacions és signada per la direcció del centre públic o per la persona titular del centre privat concertat (D_aut, 7.6).
—Correspon a la direcció del centre imposar la sanció per faltes greument perjudicials per a la convivència (D_aut, 25.1). La instrucció de l’expedient disciplinari correspon a un o una docent amb designació a càrrec de la direcció del centre (D_aut, 25.2). La direcció resol l’expedient disciplinari (D_aut, 25.5).
—En incoar un expedient la direcció del centre pot aplicar, de manera excepcional, una suspensió provisional d’assistència a classe per un mínim de tres dies lectius prorrogables fins a un màxim de 20 dies lectius, que ha de constar en la resolució de la direcció que incoa l’expedient (D_aut, 25.4).
—La direcció del centre ha d’informar periòdicament el consell escolar dels expedients que s’han resolt (D_aut, 25.5).
—Quan l’alumne/a, i la seva família en els i les menors d’edat, reconeixen de manera immediata la comissió dels fets i accepten la sanció corresponent, la direcció imposa i aplica directament la sanció (D_aut, 25.7).

14. Pressupost anual. El pressupost anual és aprovat pel consell escolar abans del 31 de gener de l’any corresponent, a proposta de la direcció del centre. Durant l’exercici pressupostari el director o directora, si escau, en proposa al consell escolar les modificacions que consideri oportunes (D_aut, 52.2).

15. Avaluació.
—El director respon del funcionament del centre i del grau d’assoliment dels objectius del projecte educatiu, d’acord amb el projecte de direcció, i ret comptes davant el consell escolar i l’Administració educativa. L’Administració educativa avalua l’acció directiva i el funcionament del centre (LEC, 147.7 i D_dir, 31-33).
—Coincidint amb l’any de finalització dels períodes ordinaris de mandat de les direccions dels centres, s’emet un informe amb el resultat de l’avaluació externa en què s’indiquen a cada centre els aspectes susceptibles de millora (D_aut, 58,2).
—Entre els factors que es tenen en compte en l’avaluació de l’exercici de la funció directiva en els centres públics s’hi inclou necessàriament el resultat de l’avaluació del centre i de l’aplicació del seu projecte de direcció (D_aut, 61.1).
—El resultat positiu de l’avaluació del director és un mèrit a tenir en compte en tots els processos vinculats a la seva carrera professional docent (D_aut, 61.2).

16. Complements retributius.
—La regulació del complement retributiu del director o directora relatiu a les funcions de direcció ha de tenir en compte la complexitat del centre que dirigeix (LEC, 142.10 i D_dir, 30.2).
—Complement de consolidació de part del complement retributiu corresponent al càrrec (LEC, 117.1.d i D_dir, 30.4).
—Complement pel reconeixement de la funció directiva (LEC, 136.1.d. i D_dir, 30.3).
—L’avaluació positiva de l’exercici de la funció directiva en els successius mandats per a qui ha estat nomenat consecutivament permet al director o directora la consolidació d’un grau personal docent (LEC, 145.2)

17. Personal directiu professional. El Govern ha d’establir un règim jurídic específic del personal directiu docent, els criteris i el procediment per a determinar la condició de personal directiu professional dels funcionaris que ocupen o han ocupat la direcció d’un centre educatiu i els efectes que ha de tenir sobre la carrera professional d’aquests funcionaris (LEC, 116.1 i D_dir, 34-42).

[Vegeu “equip directiu”, “consell de direcció” i “òrgans unipersonals de direcció”.]

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (23) [Desplegament - Deures]

2010-12-22T08:04:00.000-08:00

Desplegament

[És un sinònim de "desenvolupament", en molts contextos.]

1. Àmbit. Disposicions reglamentàries de desplegament dictades pel Govern de la Generalitat (LEC, 9.1 i DT 6), les normes de desplegament de la llei (LEC, 24.1 i 5, 26.1 i 36.3), el finiment del termini de desplegament de la llei (LEC, DT 1), el desplegament del que estableix aquesta llei (LEC, DT 3.1), el desplegament reglamentari de l’ordenament dels ensenyaments (LEC, 66.3.i), el desplegament de l’ordenació de la funció pública docent (LEC, 158.2.a.setè).

2. Desplegament reglamentari.
—S’autoritza el Govern perquè dicti les disposicions necessàries per a desplegar i executar aquesta llei, sens perjudici de les habilitacions expresses de desplegament i execució que aquesta llei estableix a favor del Departament (LEC, DF 3).

3. Desplegament d’accions. La Inspecció d’Educació participa en el desplegament d’accions per al millorament de la pràctica educativa i del funcionament dels centres, i també dels processos de reforma i innovació educativa (LEC, 178.1.c).

4. Desplegament del currículum.
[Vegeu "desenvolupament del currículum".]
—Correspon al director vetllar perquè s’aprovin un desplegament i una concreció del currículum coherents amb el projecte educatiu i garantir-ne el compliment (LEC, 142.5.b. i D_aut, 31.3.e).

5. Desplegament del projecte educatiu.
[Vegeu "desenvolupament del projecte educatiu".]
—El projecte de direcció ha d’ordenar el desplegament i l’aplicació del projecte educatiu per al període de mandat i concretar l’estructura organitzativa del centre (LEC, 144.1, D_aut, 31.2 i D_dir, 23.1 i 24.1).
—En el nomenament per a la direcció de centres nous, en el projecte de direcció s’ha de substituir el desplegament i aplicació del projecte educatiu previst amb caràcter general per una proposta de projecte educatiu inicial per al centre (D_dir, 23.4).

[Vegeu "desenvolupament".]

Deures

1. Àmbit. Deures dels alumnes, dels professors, de la comunitat educativa.

2. Principis del sistema educatiu.
—El respecte dels drets i els deures que deriven de la Constitució, l’Estatut i la resta de legislació vigent és un principi general del sistema educatiu (LEC, 2.1.a).
—Els procediments de resolució dels conflictes de convivència han de vetllar per la protecció dels drets dels afectats i han d’assegurar el compliment dels deures dels afectats (LEC, 31.3.c).

3. Comunitat escolar.
—Tots els membres de la comunitat escolar tenen el dret a una bona convivència i el deure de facilitar-la (LEC, 7.1 i 30.2 i D_aut, 23.1).

4. Els alumnes.
Estudiar per aprendre és el deure principal dels alumnes i comporta els deures següents:
—Assistir a classe; participar en les activitats educatives del centre; esforçar-se en l’aprenentatge i en el desenvolupament de les capacitats personals; respectar els altres alumnes i l’autoritat del professorat.
—Respectar i no discriminar els membres de la comunitat educativa; complir les normes de convivència del centre; contribuir al desenvolupament correcte de les activitats del centre; respectar el projecte educatiu i, si escau, el caràcter propi del centre; fer un bon ús de les instal·lacions i el material didàctic del centre (LEC, 22 i 79.1.b).
—Les associacions d’alumnes tenen per finalitat essencial promoure la participació dels alumnes en l’activitat educativa i facilitar-los l’exercici dels drets i el compliment dels deures (LEC, 24.2).

5. Les mares, els pares o els tutors.
—Les mares, els pares o els tutors tenen el deure de respectar el projecte educatiu i el caràcter propi del centre, el dret i el deure de participar activament en l’educació de llurs fills, el deure de contribuir a la convivència entre tots els membres de la comunitat escolar (LEC, 25.3).
—Per a facilitar a les famílies l’exercici del dret i el deure de participar i d’implicar-se en el procés educatiu de llurs fills, els centres han d’establir procediments de relació i cooperació amb les famílies i els han de facilitar informació sobre l’evolució escolar i personal de llurs fills (LEC, 57.7 i D_aut, 15.2.b).

6. Els mestres i els professors.
Els mestres i els professors, en l’exercici de llurs funcions docents, tenen els deures específics següents:
—Exercir la funció docent d’acord amb els principis, els valors, els objectius i els continguts del projecte educatiu.
—Contribuir al desenvolupament de les activitats del centre en un clima de respecte, tolerància, participació i llibertat que fomenti entre els alumnes els valors propis d’una societat democràtica.
—Mantenir-se professionalment al dia i participar en les activitats formatives necessàries per a la millora contínua de la pràctica docent.
(LEC, 29.2 i DA 11.2, en relació amb els educadors de primer cicle d’educació infantil).
—La formació permanent constitueix un dret i un deure del professorat, i és alhora una responsabilitat de l’Administració i dels altres titulars de centres educatius (LEC, 110.2).
—Les funcions del professorat s’exerceixen en el marc dels drets i els deures establerts per les lleis (LEC, 104.3).
—El professorat exerceix la seva professió d’acord amb un conjunt de normes que reflecteixen els valors que li han de servir de guia des d’una perspectiva ètica. A aquest efecte, es pot dotar d’un codi deontològic, elaborat pels col·legis professionals respectius, que ha de tenir en compte els drets i els deures regulats per les lleis (LEC, 106.4).
—Correspon al director o directora del centre imposar sancions disciplinàries per les faltes lleus comeses pel personal del centre en relació amb els seus deures i obligacions (D_aut, 50.4).
—Correspon al director o directora proposar la incoació d’expedient disciplinari per faltes greus o molt greus del personal del centre presumptament comeses en relació amb els seus deures i obligacions (D_aut, 50.5 i D_dir, 12.3).
—De la resolució ferma d’un expedient disciplinari per incompliment greu o molt greu de deures o obligacions inherents al càrrec de director pot resultar la revocació del nomenament del director o la directora (D_dir, 22.2)
—Els mestres que ocupen els llocs adscrits a la ZER tenen la condició de mestres itinerants, amb els drets i deures que els són inherents (D_aut, DA 15.10).

7. Els professionals d’atenció educativa i el personal d’administració i serveis. Tenen el dret i el deure de participar en la vida del centre, en els termes determinats per la normativa vigent, i han de respectar el projecte educatiu i el caràcter propi del centre (LEC, 108.3).

8. Garantia dels deures.
—El Departament exerceix la inspecció del sistema educatiu respecte de tots els centres, de qualsevol titularitat, dels serveis i dels altres elements del sistema, amb l’objectiu d’assegurar l’aplicació de l’ordenament i garantir l’exercici dels drets i el compliment dels deures que en deriven (LEC, 177.1).
—Correspon al director del centre públic garantir l’exercici dels drets i deures de tots els membres de la comunitat escolar (D_dir, 7.c).
—Els inspectors d’educació, sens perjudici de llurs facultats per a assegurar el compliment efectiu de drets i deures, poden intervenir en la mediació exercint funcions d’arbitratge (LEC, 178.2).

[Vegeu "drets" i "obligacions".]

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (22) [Designació - Despeses del centre]

2010-12-21T07:47:00.000-08:00

Designació

1. Àmbit. Designació d’un tutor, d’un president de comissió, del director amb caràcter extraordinari, del director dels centres concertats, dels presidents i representants en òrgans col·legiats, de l’instructor d’un expedient.

2. Direcció.
—Correspon al consell escolar del centre concertat intervenir en la designació i el cessament del director (LEC, 152.2.a).
—Els titulars dels centres concertats poden acordar requerir un projecte de direcció per designar per períodes temporals els seus directors (D_aut, DA 11).
—La persona designada amb caràcter extraordinari per exercir la direcció d’un centre públic ha de presentar un projecte de direcció per al període a què s’estén el seu nomenament (D_dir, 19.3).
—La persona designada per exercir la direcció d’un centre nou ha de presentar un projecte de direcció per al període a què s’estén el seu nomenament (D_dir, 20.3).

3. Òrgans unipersonal de direcció.
—A partir de l’inici del tercer mes de baixa o d’absència temporal de la persona titular d’un òrgan unipersonal de direcció del centre, el funcionari o funcionària docent designat o designada per exercir transitòriament les funcions de l’òrgan té, per la durada del nomenament, els mateixos drets i obligacions que corresponen a la persona titular (D_aut, 36).
—Correspon als ens locals, dins de la regulació de l’autonomia dels centres de què són titulars, el procediment de designació dels òrgans unipersonals (D_aut, DA 3.2).

4. Tutor o tutora.
—En tot cas, per curs o per etapa de l’educació bàsica, s’ha d’assignar a cada alumne o alumna un tutor o tutora, designat d’entre el professorat (LEC, 79.2)
—En els ensenyaments postobligatoris, el grup classe, o la fórmula equivalent que s’adopti, ha de disposar d’un tutor o tutora, designat d’entre el professorat que s’encarrega de la docència (LEC, 80.2).

5. Òrgans col·legiats.
—Correspon al conseller del Departament nomenar els òrgans qualificadors dels processos d’ingrés i designar-ne els presidents (LEC, 117.2.e).
—Correspon al conseller o consellera titular del Departament designar el president o presidenta de cada consell escolar territorial, d’entre els vocals que el componen (LEC, 172.3).
—Correspon al Govern nomenar, a proposta del conseller o consellera titular del Departament, el president o presidenta i el director o directora de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, i correspon al conseller o consellera designar els membres del Consell Rector d’entre persones de prestigi reconegut (LEC, 189.3).
—L’òrgan tècnic de valoració està integrat per tres o més membres titulats superiors designats pel Departament d’Educació (D_dir, 36.6).
—El director dels serveis territorials presideix la comissió tècnica d’avaluació del personal directiu professional i designa la resta de membres (D_dir, 41.2).

6. Representants.
—La comissió de selecció està integrada per representants del centre educatiu designats pel consell escolar i pel claustre del professorat, representants de l’Administració educativa i representants de l’ajuntament del municipi on és situat el centre (LEC, 143.3).
—El claustre del professorat dels centres públics té la funció de designar els mestres o els professors que han de participar en el procés de selecció del director (LEC, 146.2.b).
—El claustre del professorat del centre concertats té la funció de designació dels representants del professorat en el consell escolar (LEC, 151.1). [El claustre dels centres públics té la funció d’elegir els representants del professorat en el consell escolar, LEC, 146.2.f.]
—Una de les persones representants dels progenitors en el consell escolar la designa l’associació de pares i mares més representativa del centre (D_aut, 45.4).
—Els consells escolars territorials són integrats pels vocals designats en representació de diferents sectors (LEC, 172.2).
—La condició de membre del consell escolar es perd quan es cessa en el càrrec que comporta ser-ne membre, quan es deixa de complir algun dels requisits per ser elegible o quan l’òrgan que l’ha designat en revoca la designació (D_aut, 28.4).
—El representant de l’administració local a la comissió de selecció del director de la ZER es designa a proposta conjunta dels ajuntaments afectats (D_dir, DA 6.2).

7. Instructor d’un expedient. La instrucció de l’expedient disciplinari correspon a un o una docent amb designació a càrrec de la direcció del centre (D_aut, 25.2).

8. Responsables. Un cop constituït, el consell escolar del centre ha de designar una persona que impulsi mesures educatives de foment de la igualtat real i efectiva entre homes i dones (D_aut, 27.7).

[Vegeu "nomenament", "revocació" i "elegir".]

Despeses del centre

1. Pressupost del centre.
—La gestió econòmica s’ha de sotmetre al principi de pressupost inicial anivellat en la previsió d’ingressos i despeses i al principi de retiment de comptes (LEC, 103.1 i D_aut, 51.1).
—Són objecte de la gestió econòmica dels centres les assignacions per a atendre despeses derivades de l’activitat dels centres (LEC, 103.2.a).
—El pressupost del centre és anual i únic, reflecteix la previsió de tots els ingressos i totes les despeses a què fa referència l’article 103.2 de la Llei d’educació (D_aut, 52.1).
—Per a l’autonomia de gestió econòmica dels centres públics de què és titular la Generalitat, i d’acord amb el criteri de suficiència, els pressupostos anuals de la Generalitat han de consignar aquest finançament en el capítol de despesa corrent, sens perjudici de la posterior evolució a dotacions pressupostàries per programes (LEC, 204.1).

2. Consell escolar. El pressupost anual és aprovat pel consell escolar abans del 31 de gener de l’any corresponent, a proposta de la direcció del centre. Durant l’exercici pressupostari el director o directora, si escau, en proposa al consell escolar les modificacions que consideri oportunes. El centre no pot comprometre despeses superiors al pressupost vigent (D_aut, 52.2).

3. Direcció. Correspon al director autoritzar les despeses i ordenar els pagaments d’acord amb el pressupost aprovat (LEC, 142.6.f, D_aut, 51.2 i D_dir, 9.d).

4. Ús social dels centres públics.
—La direcció dels centres fixa l’import de la compensació econòmica derivada de l’activitat a desenvolupar, la qual ha de respondre a la finalitat de donar cobertura a tota la despesa generada, tant corrent com de reposició de material i de reparació d’instal·lacions i equipaments eventualment malmesos, d’acord amb els criteris aprovats pel consell escolar. No es poden destinar altres recursos propis del centre per fer front a les despeses derivades de l’ús social dels seus edificis, instal·lacions o serveis (D_aut, 54.4).
—L’ajuntament garanteix que, si l’activitat comporta despeses per al centre, qui utilitzi les instal·lacions del centre compensa el centre per les despeses ocasionades (D_aut, 54.2).

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (21)

2010-12-20T07:53:00.000-08:00

Delegació

[de funcions en altres òrgans unipersonals.]

1. Tasques de direcció o de coordinació.
—El professorat del claustre dels centres públics pot tenir assignades o delegades tasques de direcció o de coordinació (LEC, 147.5 i D_aut, 37.2).
—El directiu professional exerceix competències específiques i delegades (D_dir, 39.3 i 41.1).

2. En els membres de l’equip directiu.
—El director o directora pot delegar en els membres de l’equip directiu les funcions establertes pels apartats 5.b, 5.c, 6.a i 7.e de l’article 142 de la LEC (LEC, 147.4).
—Correspon al cap d’estudis i al secretari exercir les funcions que li delegui la direcció
d’entre les previstes a l’article 147.4 de la Llei d’educació i totes les altres que li encarregui la direcció (D_aut, 32.2 i 33.2).

3. En el directiu professional docent. El Departament d’Educació pot delegar en els directors i directores que tinguin la condició de directiu professional docent i exerceixin la direcció en els llocs de treball que se’ls reserven altres competències específiques en matèria organitzativa, de gestió de personal i de gestió de recursos materials del centre educatiu (D_dir, 39.2).

4. Responsables de la delegació de funcions. Correspon al director o directora l’assignació o la delegació de funcions a altres membres del claustre, i la revocació d’aquestes funcions (LEC, 147.6).

5. Formalització de les delegacions. Les delegacions de funcions de la direcció del centre en el o la cap d’estudis i en el secretari o la secretària tenen caràcter intern al centre, es formalitzen en resolució de la direcció, que s’ha de comunicar al claustre i al consell escolar, arxivar com a documentació administrativa formal del centre educatiu públic i incorporar a les normes d’organització i funcionament (D_aut, DA 5.1).

6. Revocació de les delegacions. Les delegacions i els encàrrecs de funcions es poden revocar per la direcció en qualsevol moment, amb les mateixes formalitats que es preveuen per a la delegació (D_aut, DA 5.3).

[Vegeu "encàrrec de funcions" i "revocació".]

Demanial (propietat, titularitat)

1. Titularitat demanial de la Generalitat.
—Correspon al director del centre públic gestionar el manteniment del centre, quan la titularitat demanial de les instal·lacions correspon a la Generalitat, i instar l’administració o institució que se n’encarregui perquè hi faci les accions oportunes en els altres casos (D_dir, 9.h).
—S’autoritza el Departament d’Educació i el departament competent en matèria d’execució penal perquè adapti les previsions d’aquest Decret a les especificitats dels ensenyaments, alumnat i titularitat demanial dels edificis dels centres educatius de formació de persones adultes situats en centres penitenciaris (D_aut, DA 13).

2. Ús social dels centres públics.
—Correspon a la direcció del centre resoldre motivadament sobre l’ús social quan, excepcionalment, hagi de tenir lloc dins de l’horari escolar, sense perjudici de l’acord previ de l’ajuntament quan tingui la propietat demanial de l’escola o centre educatiu de què es tracti (D_aut, 54.1 i D_dir, 9.e).
—Correspon als ajuntaments resoldre sobre l’ús social, fora de l’horari escolar, dels edificis de les escoles i altres centres educatius dels quals en tinguin la propietat demanial (D_aut, 54.2).
—Correspon al director o directora de cada institut i de qualsevol altre centre públic la propietat demanial del qual és de la Generalitat, autoritzar l’ús social de les instal·lacions del centre fora de l’horari escolar (D_aut, 54.3).
—El Departament d’Educació ha d’establir, amb criteris d’analogia, el procediment d’autorització de l’ús social dels centres públics de la Generalitat en els casos de propietat demanial no previstos en aquest article (D_aut, 54.7).

Departament de coordinació didàctica

1. Òrgans de coordinació.
—Als instituts d’educació secundària, entre els òrgans de coordinació docent, hi ha d’haver departaments de coordinació didàctica que s’encarreguin de l’organització i el desenvolupament dels ensenyaments propis de les matèries o mòduls que se’ls encomanin (LOE, 130.2).
—Els òrgans unipersonals de coordinació reben de la direcció els encàrrecs de funcions de coordinació o especialitzades previstes a les lleis o adients a les necessitats del centre derivades de l’aplicació del projecte educatiu, entre les quals hi ha la coordinació d’equips docents i de departaments (D_aut, 41.2).

2. Cap de departament.
—Amb caràcter preferent s’atribueix als funcionaris dels cossos de catedràtics l’exercici del comandament dels departaments de coordinació didàctica (LOE, DA 8.2.b).
—En els centres que imparteixen educació secundària hi ha d’haver, com a mínim, dues persones caps de departament, el nomenament de les quals ha de recaure preferentment en personal funcionari docent dels cossos de catedràtics (D_aut, 41.3).

[Vegeu "cap de departament".]

Desenvolupament

1. Àmbit. Desenvolupament [i resultats] de les activitats educatives, desenvolupament [i concreció] del currículum, desenvolupament del projecte educatiu i d’altres projectes, desenvolupament de l’autonomia del centre, desenvolupament professional del professorat.

2. Desenvolupament de les activitats educatives.
—La carta de compromís educatiu expressa els objectius necessaris per a assolir un entorn de convivència i respecte pel desenvolupament de les activitats educatives (LEC, 20.1 i D_aut, 7.2).
—Els alumnes tenen el deure de contribuir al desenvolupament correcte de les activitats del centre (LEC, 22.2.c).
—Es considera falta greument perjudicial per a la convivència en el centre educatiu l’alteració injustificada i greu del desenvolupament normal de les activitats del centre (LEC, 37.1).
—Els mestres i els professors tenen el deure específic de contribuir al desenvolupament de les activitats del centre en un clima de respecte, tolerància, participació i llibertat (LEC, 29.2.b i DA 11.2.b).
—Els serveis digitals i telemàtics facilitats pel Departament estan orientats a millorar el desenvolupament de l’activitat educativa (LEC, 89.1).
—Correspon al consell escolar dels centres públics aprovar la programació general anual del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats (LEC, 148.3.b), així com les directrius per a la programació d’activitats escolars complementàries i d’activitats extraescolars, i avaluar-ne el desenvolupament (LEC, 148.3.j).
—Correspon al consell escolar dels centres concertats aprovar, a proposta del titular o la titular del centre, la programació general anual del centre i participar en la supervisió i l’avaluació del desenvolupament d’aquesta programació, en l’àmbit docent i en l’àmbit administratiu, i dels resultats que se n’obtenen (LEC, 152.2.h).
—El claustre dels centres públics ha de programar les activitats educatives del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats (LEC, 146.2.e).

3. Desenvolupament professional. L’Administració educativa i els titulars dels centres han de promoure els instruments i les condicions adequats per al perfeccionament, la promoció i el desenvolupament professionals del professorat (LEC, 28.2).

4. Desenvolupament del currículum.
—L’adequació del desenvolupament i la concreció del currículum en el projecte educatiu de cada centre és objecte d’avaluació, amb la finalitat de valorar l’assoliment pels alumnes de les competències definides per a cada una de les etapes educatives (LEC, 53.2).
—Als efectes del que disposa aquesta llei, s’entén per horari lectiu les hores destinades al desenvolupament del currículum establert per a cada etapa o nivell d’ensenyament (LEC, 54.2).
—El projecte educatiu ha de contenir la concreció i el desenvolupament dels currículums (LEC, 91.4.c. i D_aut, 5.1.c). En la concreció i desenvolupament del currículum, que s’ha de recollir en el projecte educatiu, els centres poden implantar estratègies didàctiques pròpies (D_aut, 17.1).
—És objecte d’avaluació l’adequació del desenvolupament i la concreció del currículum en els projectes educatius dels centres (LEC, 193.3).

5. Desenvolupament de projectes.
—El Departament ha d’afavorir les iniciatives de desenvolupament de projectes d’innovació pedagògica i curricular i el desenvolupament del projecte educatiu dels centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya (LEC, 84.1).
—Els centres públics disposen d’un conjunt de docents i de professionals d’atenció educativa que formen l’equip de suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre (LEC, 102.1). La plantilla dels centres públics pot incloure llocs d’especial responsabilitat que donen suport als òrgans de govern del centre per al desenvolupament del projecte educatiu i l’aplicació del projecte de direcció (LEC, 115.2 i D_aut, 49.3) [un perfil específic dels llocs a fi d’assegurar la continuïtat del projecte educatiu, LEC, 115.1.]
—Els centres educatius poden disposar de professionals d’atenció educativa per a complementar l’atenció educativa als alumnes, en funció de les necessitats de cada centre, i donar suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre, coordinadament amb els docents (LEC, 108.1).
—Les actuacions de desenvolupament i aplicació del projecte educatiu pressuposen una diagnosi actualitzada del centre, que s’haurà d’explicitar en el projecte de direcció (D_dir, 25.2).
—L’Administració educativa de la Generalitat ha de donar suport als centres públics en el desenvolupament dels projectes educatius (LEC, 158.3.a).

[vegeu "desplegament" i "equip de suport"]