dimarts, 17 de gener de 2012

L’actuació dels directors com a operadors jurídics





En l’exercici de les seves funcions, els directors han d’ajustar-se sempre a la normativa en les seves actuacions (art. 142.9 LEC). Els inspectors d’educació, per la seva banda, tenen l’atribució de requerir als directors que adaptin llurs actuacions a la normativa vigent (art. 179.1.e LEC).



Fins aquí, res de nou en relació amb la normativa anterior a la LEC, que tanmateix introdueix ara una novetat important en definir els nous límits que delimiten les actuacions dels directors i dels inspectors, quan estableix que “els inspectors d’educació, en l’exercici de llurs funcions i atribucions, han d’adequar llur actuació al règim d’autonomia dels centres i a l’assignació de responsabilitats a la direcció” (art. 179.2 LEC).



Els inspectors han de respectar, evidentment, el règim d’autonomia dels centres i les responsabilitats dels directors, en la mesura que l’exercici de l’autonomia està regulat per la normativa i, sobretot, perquè les regles aprovades als diferents instruments del centre que defineixen l’organització del centre, han assolit força de norma que obliga al seu compliment per part de tots els components de la comunitat educativa, inclosos els inspectors.



És evident, per tant, que uns i altres, directors i inspectors, estan sotmesos a la normativa en les seves actuacions, tal com li exigeix a l’Administració la Llei 26/2010, del 4 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya: les administracions públiques “actuen, sota la direcció dels òrgans de govern respectius, amb submissió plena a la llei i al dret” (art. 31.1).



Els directors exerceixen les seves funcions (de representació, de lideratge pedagògic i de lideratge de la comunitat escolar i de gestió) “en el marc de l’ordenament jurídic vigent, del projecte educatiu del centre i del projecte de direcció aprovat” (art. 142.3 LEC). En l’exercici d’aquestes funcions, els directors han d’actuar no només en el marc de la normativa vigent sinó que també han de respectar les previsions del projecte educatiu del centre i del projecte de direcció, i, en conseqüència, necessiten un coneixement suficient del marc jurídic per a interpretar i aplicar les normes vigents. En concret, la seva actuació ha de tenir en compte els criteris, principis, objectius, finalitat, procediments i les regles que interactuen en el sistema educatiu.



Només en aquest context d’estricte compliment de la normativa poden els directors prendre les decisions adequades a les seves funcions, ajustades al dret i a la llei. És en aquesta actuació administrativa dels directors que podem incloure’ls en la categoria d’operadors jurídics, en la mesura que les seves decisions són sempre el resultat d’interpretar i aplicar la norma.



Les resolucions administratives i decisions que prenen els directors, les podem identificar amb “operacions jurídiques”, en la mesura en què contenen els dos elements essencials de qualsevol altra operació, sigui aritmètica o d’un altre tipus:



un càlcul on s’apliquen determinades regles (= procediment administratiu exigit en tota actuació o acte administratiu) i


— un resultat ( =decisió o resolució administrativa).



Com a garantia de legalitat, les resolucions administratives han de seguir els tràmits del procediment previstos a la legislació, entre altres, la motivació que és un dels requisits fonamentals que garanteix la legalitat de les resolucions administratives: així, actualment està reconegut el dret dels ciutadans que “les decisions de les administracions públiques estiguin motivades, amb una referència succinta als fets i als fonaments jurídics, amb la identificació de les normes aplicables i amb la indicació del règim de recursos que escaigui” (art. 22.1.c Llei 26/2010).



Les decisions administratives dels directors, per tant, s’han de basar sempre en una motivació jurídica, per tal d’evitar l’arbitrarietat, la subjectivitat i la irracionalitat de la decisió i, en definitiva, proscriure la indefensió de l’interessat. Aquesta motivació requereix els següents passos previs a la decisió o resolució final:



— l’anàlisi de la normativa relacionada


— la decisió sobre els preceptes jurídics que s’han d’aplicar per resoldre l’assumpte


— la interpretació correcta de la normativa seleccionada, i finalment


— la valoració de tots els elements i conseqüències que es poden derivar.



Una resolució sense cap motivació ni fonamentació jurídica pot ser declarada nul·la de ple dret i, per tant, ineficaç. Tanmateix, qualsevol recurs que s’interposi contra una resolució immotivada assolirà fàcilment la declaració de nul·litat i restarà sense cap efecte administratiu. El requisit de motivació es basa, en definitiva, en els principis de transparència i d’objectivitat en l’actuació dels òrgans de les administracions públiques (art. 2 Llei 26/2010).



De la mateixa manera que és difícil imaginar una operació aritmètica sense un procediment de càlcul i un resultat, les resolucions administratives han d’incloure sempre una fonamentació jurídica basada en les normes aplicables i una decisió que es derivi necessàriament dels antecedents analitzats en els fonaments de dret. En l’actuació dels directors no hi ha mai un acte generat directament en la voluntat del responsable de la direcció, ja que no són possibles els “actes absolutament discrecionals”, sense cap fonamentació jurídica.



Això no significa que les decisions dels directors estiguin totalment “reglades”, sense cap marge de discrecionalitat, ja que, com he comentat en un altre post d’aquest blog, els directors dels centres públics gaudeixen d’un ampli marge d’autonomia en l’exercici de les seves funcions. Ara bé, el marge de discrecionalitat de què disposen els directors en prendre les seves decisions va lligat, precisament, a la valoració de la normativa, que sempre permet un marge d’arbitri (que és el contrari d’arbitrarietat), és a dir, un marge per a optar entre dues o més solucions possibles, totes elles correctes i ajustades a la norma. També és difícil de trobar una qüestió jurídica que tingui només una única solució correcta, i d’aquí la importància de la interpretació de la norma com a pas previ a la resolució administrativa.



És fonamental per als directors dels centres públics conèixer suficientment les normes que han d’aplicar en la seva actuació diària. En general, no és possible fer operacions de cap tipus sense conèixer (millor encara, dominar) les regles que hi intervenen, i en el cas dels directors no poden actuar sense conèixer suficientment la normativa educativa, que és la que regula el funcionament del sistema educatiu, i també el funcionament dels centres educatius com a nucli central on es realitzen els processos d’ensenyament i aprenentatge dels alumnes.



Les operacions jurídiques de les direccions que estic comentant avui, poden acabar en un simple informe o en un acte administratiu (de tràmit o resolutori). En qualsevol cas, tots ells s’han de formular, entre altres, amb els següents principis generals: objectivitat (aplicant els criteris i les regles dels procediments), transparència i publicitat, imparcialitat, eficàcia i eficiència, proporcionalitat, bona fe i lleialtat institucional, evitant sempre l’arbitrarietat i la irracionalitat en la decisió administrativa.