dilluns, 28 de setembre del 2009

El Departament

[article 117.2 de la Llei 12/2009, d'educació]

Al llarg del text, el legislador esmenta el Departament d'Educació en nombroses ocasions, en 136 per ser exactes, utilitzant només l'expressió "el Departament" de manera simplificada: així, la primera vegada en què apareix aquest òrgan administratiu, a l'article 6.4, el text precisa que "s'entén per Departament, als efectes del que estableix aquesta llei, el departament competent en matèria d'educació".

En el comentari d'avui em limitaré a analitzar només una d'aquestes referències, la de l'article 117.2, en què s'atribueixen al conseller o consellera titular del Departament tot un seguit de competències en matèria de funció pública docent, que fins ara estaven atribuïdes a un altre conseller, el "competent en matèria de funció pública" (segons l'article 6.1, encara vigent, del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un Text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública), actualment el conseller de Governació i Administracions Públiques.

La relació de competències que s'atribueixen al conseller o consellera del Departament en aquest apartat 117.2 de la LEC és molt important, tant per la seva extensió com pel contingut de les diferents matèries:

"a) Elaborar les propostes de disposicions de caràcter general que pertoqui d'aprovar al Parlament o al Govern, i emetre, si escau, l'informe pertinent sobre aquestes propostes" [atribuïda, actualment, al conseller competent en matèria de funció pública per l'apartat a) de l'article 6.1 del Decret legislatiu 1/1997];

"b) Exercir la potestat reglamentària en els supòsits en què ho determina aquesta llei" [competència recollida també a l'esmentat apartat 6.1.a)];

"c) Impulsar, coordinar i controlar l'execució de les polítiques específiques de personal docent" [funció inclosa a l'article 6.1.b) de l'esmentat Decret legislatiu];

"d) Proposar l'oferta d'ocupació pública docent" [pràcticament idèntica a l'article 6.1.c), que preveu "preparar el projecte d'oferta" en lloc de "proposar l'oferta"];

"e) Establir les bases, els temaris i el contingut dels processos selectius d'ingrés de personal funcionari docent o personal laboral docent fix, fer-ne la convocatòria, nomenar els òrgans qualificadors i designar-ne els presidents, i nomenar i fer prendre possessió, o, si escau, contractar, els qui els han superat" [es recullen ara, amb més detall, les competències dels apartats g) i h) de l'article 6.1: "convocar processos selectius per a funcionaris" i "nomenar els funcionaris que han superat els processos selectius"];

"f) Definir les plantilles docents dels centres i serveis educatius i, si escau, de les zones educatives, i també les plantilles de la Inspecció d'Educació" [competència molt més àmplia que la de l'article 6.1.d), que només comprèn "preparar propostes relatives a la relació de llocs de treball", ja que la competència per aprovar la relació de llocs de treball dels funcionaris d'administració la té el Govern, d'acord amb l'article 5.f) del Decret legislatiu];

"g) Establir les bases dels concursos generals i específics per a proveir llocs de treball reservats al personal que integra la funció pública docent, i convocar i resoldre aquests concursos" [idèntica a la prevista a l'article 6.1.j)];

"h) Regular les convocatòries públiques de provisió especial" [competència atribuïda al "titular del departament a què estigui adscrita la plaça", d'acord amb l'article 65 de l'esmentat Decret legislatiu 1/1997];

"i) Declarar les situacions administratives i la jubilació del personal funcionari docent" [competències recollides als apartats i) i n) de l'article 6.1];

"j) Dictar les resolucions, instruccions i circulars necessàries en matèria de personal docent" [competència prevista a l'article 6.1.l)];

"k) Vetllar pel compliment de la normativa reguladora de la funció pública docent i avaluar les polítiques de personal docent" [inclosa a l'article 6.1.m)];

"l) Impulsar i coordinar les polítiques de formació del personal docent" [idèntica a la de l'article 6.1.o)];

"m) Exercir les altres funcions que li assigna la normativa vigent" [la mateixa que la prevista a l'article 6.1.p)].

L'article 6.3 del Decret legislatiu esmentat preveu que "el Govern pot atribuir selectivament i temporalment als departaments" algunes d'aquestes competències, en concret les que he mencionat als apartats c), e), f), g), i), j), l) i m) anteriors, i per això el Departament d'Educació ha exercit aquestes competències de manera delegada, mantenint el departament competent en matèria de funció pública "les facultats d'inspecció sobre les funcions atribuïdes, l'avaluació de la capacitat de gestió en matèria de personal del departament i la fixació de criteris per a l'exercici de les competències atribuïdes" (article 6.3 de l'esmentat Decret legislatiu).

Ara, en canvi, la LEC atribueix al Departament d'Educació la competència plena en les matèries que fins ara només podia exercir per delegació, i a més, amplia la llista amb els apartats a), b), d) i k), que no podien ser delegats en un altre departament. L'aprovació de la LEC ha provocat, per tant, un buidament parcial (referent a un col·lectiu tan nombrós com és el docent) d'una gran part de les funcions del conseller competent en matèria de funció pública, que ara s'assignen al conseller del Departament d'Educació.

Ens trobem davant d'una modificació implícita d'una llei de caràcter general, com ara el Decret legislatiu 1/1997, per una llei específica que regula un àmbit sectorial, el d'educació, i dintre d'ell la funció pública docent, que des de fa molts anys ha tingut una normativa específica, diferenciada de l'ordenació general de la funció pública. S'ha produït un fet poc freqüent: la modificació parcial d'una norma legal de caràcter general, sense que la llei que provoca la nova regulació hagi esmentat en cap disposició aquesta derogació parcial d'una altra llei del Parlament de Catalunya.

dimecres, 23 de setembre del 2009

La vida escolar

[articles 35 i 37 de la Llei 12/2009, d'educació]

En dues ocasions, totes dues en un context que regula el règim de sancions relacionades amb la convivència, la LEC utilitza l'expressió "la vida escolar" per referir-se a l'entorn en què es desenvolupa l'activitat dels alumnes als centres educatius, que pot abastar esdeveniments produïts fora del centre educatiu: en la primera, aquest concepte serveix per tipificar les conductes i els actes contraris a la convivència dels alumnes mereixedors de correcció que "encara que tinguin lloc fora del recinte escolar, estiguin motivats per la vida escolar o hi estiguin directament relacionats" (article 35.3); en la segona, es considera una falta greu "la suplantació de personalitat en actes [dels alumnes] de la vida escolar" (article 37.1.b).

Però no és aquest context sancionador el més freqüent en què la llei utilitza "la vida escolar": des de la LODE (articles 5.4 i 6.3.g) aquesta expressió ha anat normalment lligada a la participació de la comunitat educativa en el centre, en la vida escolar del centre. I així apareix en el preàmbul d'aquesta llei orgànica:

"(La llei) concreta les llibertats, els drets i els deures de les famílies en el procés educatiu, amb el reconeixement del paper fonamental de les famílies, i en potencia la participació en la vida escolar".

De manera semblant, el preàmbul de la LOE recull el compromís de les famílies "amb el treball quotidià dels seus fills i amb la vida dels centres docents", i hi trobem també l'afirmació que és la pràctica democràtica la "que ha d'inspirar el conjunt de la vida escolar" i que s'ha de desenvolupar amb caràcter transversal " en totes les activitats escolars".

Com que el contingut de la paraula "vida" està directament relacionat amb "activitat", la LEC recull indistintament la participació en la vida escolar i la participació en les activitats educatives dels centres: en aquest sentit, els alumnes tenen dret a "participar individualment i col·lectivament en la vida del centre" (article 21.2.k) i el deure de "participar en les activitats educatives del centre" (article 22.1.b).

En aquesta mateixa direcció, els centres han de determinar formes de participació dels alumnes, "que en facilitin la presència en la vida del centre, el diàleg i la coresponsabilització, n'afavoreixin el compromís en l'activitat educativa del centre i en propiciïn la formació en els hàbits democràtics de convivència" (article 23).

Les associacions d'alumnes tenen per finalitat essencial "promoure la participació dels alumnes en l'activitat educativa" (article 24.2), que podem equiparar amb "el normal desenvolupament de la vida del centre" de la LODE (article 61.5).

També les mares i els pares tenen "el dret i el deure de participar activament en l'educació de llurs fills, el deure de contribuir a la convivència entre tots els membres de la comunitat escolar i el dret de participar en la vida del centre per mitjà del consell escolar i dels altres instruments de què es dotin els centres en exercici de llur autonomia" (article 25.3). I, en conseqüència, els centres han d'establir procediments de relació i cooperació amb les famílies per facilitar-los "l'exercici del dret i el deure de participar i d'implicar-se en el procés educatiu de llurs fills" (article 57.7), així com també "poden determinar òrgans i procediments de participació de la comunitat educativa en el funcionament del centre" (article 153.3).

"El dret i el deure de participar en la vida del centre" (article 108.3) també s'atribueix als professionals d'atenció educativa i al personal d'administració i serveis, i, en definitiva, també al professorat, "que té la responsabilitat última a l'hora de concretar l'aplicació del currículum", que és l'instrument que "guia les activitats educatives escolars, en concreta les intencions i proporciona guies d'acció adequades" (article 52.1).

La vida del centre engloba, per tant, totes "les activitats escolars en el centre i (...) les activitats extraescolars i complementàries" (article 135.1), els serveis escolars; dit d'una altra manera, totes "les activitats educatives i el conjunt dels aspectes educatius del centre" (article 146.1), "d'acord amb el projecte educatiu" (article 150.2.a) i que formen part de "la programació general anual" (article 142.5.h).

dilluns, 14 de setembre del 2009

La qualificació professional docent

[articles 108, 109, 110 i 113 de la Llei 12/2009, d'educació]

Al capítol II del títol 8 de la LEC, sobre formació del professorat, trobem el concepte de "qualificació professional", directament relacionat amb la formació inicial i permanent del professorat. Aquesta "qualificació" inclou en català dos significats que en castellà s'han desdoblat en dues paraules de la mateixa arrel, però amb dos significats molt diferents: "calificación" i "cualificación".

"Qualificació", en el seu significat d'"atribució de qualitats (professionals, pròpies d'una professió)", està relacionada amb "especialització", que és un dels components bàsics de la qualitat educativa, i en els articles que comento avui de la LEC aquesta "qualificació" té un significat de "preparació per a exercir una determinada activitat o professió", que coincideix amb la paraula castellana "cualificación". En canvi, el castellà "calificación", amb el significat de "puntuació obtinguda en un examen o prova", està inclòs dintre dels significats del català "qualificació".

De manera coherent amb aquesta accepció específica de "qualificació", el significat del verb "qualificar" és, en general, "especialitzar algú per a desenvolupar un treball", i en l'àmbit jurídic passa a significar, en una accepció molt més concreta, "revestir algú de la facultat legal per a fer quelcom".

Una vegada analitzat molt breument el significat de "qualificació", passo al comentari del concepte en la Llei d'educació.

A diferència d'altres conceptes que hem anat comentant, que apareixen reiteradament al llarg de la llei, la "qualificació professional" del docent només apareix recollida cinc vegades a la LEC, sempre referides a la preparació inicial del professorat i a la formació permanent del personal docent i dels professionals d'atenció educativa. Sorprèn que no aparegui en altres capítols, com els que regulen la carrera professional, l'avaluació del professorat o la selecció i promoció docents.

A l'article 108, referit als professionals d'atenció educativa, la qualificació professional es relaciona amb la titulació i el perfil professional "adequats per a complementar l'atenció educativa als alumnes, en funció de les necessitats de cada centre", i a l'article 109, sobre la formació inicial del professorat, s'estableix que cal "garantir l'aptitud per a la docència" i que "s'ha d'ajustar a les necessitats de titulació i de qualificació que requereix l'ordenació general del sistema educatiu".

També són les necessitats del sistema educatiu les que determinen la qualificació del professorat especialista previst a l'article 113 de la LEC, com a "professionals no necessàriament titulats que exerceixin llur activitat en l'àmbit laboral".

"Qualificació" és, en definitiva, sinònim d'"especialització", com es pot deduir de l'article 26.3 LOE, que atribueix a les administracions educatives la competència per a establir "les condicions que permetin que, en els primers cursos de l'etapa (de l'ESO), els professors amb la qualificació deguda imparteixin més d'una matèria al mateix grup d'alumnes". Aquesta mateixa idea de la polivalència d'un mateix especialista en més d'una matèria de l'ESO ha estat recollida per la LEC a l'article 79.6:

"En concordança, s'ha de promoure la polivalència curricular del professorat que actua sobre un mateix grup d'alumnes (de l'educació secundària obligatòria), tenint en compte la seva especialització i formació".

A més del concepte "especialitat docent", en diferents articles de la LEC s'utilitzen altres paraules en els mateixos contextos en què apareix "qualificació" referida al perfeccionament o actualització del professorat:

- Capacitació: "capacitació per a exercir la docència" (article 55.5 LEC), "la capacitació que ha d'acreditar el personal educador" (article 56.7 LEC), "requisits addicionals de titulació o de capacitació professional docent" (article 102.2 LEC), "la formació inicial ha de comprendre la capacitació adequada per a afrontar els reptes del sistema educatiu en el marc dels principis d'aquesta llei" (article 109.2 LEC).

- Atribució: "programar i impartir ensenyament [...] d'acord amb el currículum, en aplicació de les normes que regulen l'atribució docent" (article 104.2 LEC), "atribució docent de les accions de formació" (article 112.6 LEC), "llocs amb atribucions docents" (disposició addicional 28.2 LEC).

- Idoneïtat, competència: "criteris d'idoneïtat ... acreditar competència docent per a impartir àrees, matèries i mòduls professionals diferents dels atribuïts a la seva especialitat docent" (article 112.5 LEC), "les proves de selecció s'han d'orientar a determinar la idoneïtat i la competència dels candidats" (article 119.3 LEC), "ha de valorar en tot cas la idoneïtat dels candidats amb relació a les responsabilitats exigides per a ocupar el lloc de treball", (article 124.1 LEC), "el Departament ha d'adoptar les mesures necessàries per a actualitzar la competència lingüística del professorat" (article 13.2 LEC), "el resultat de l'avaluació en determina la competència per a exercir amb caràcter interí en els centres públics dependents del Departament" (article 122.3 LEC), "en el procés de selecció del director o directora es valoren els mèrits de competència professional i capacitat de lideratge" (article 143.2 LEC), "basant-se en criteris de competència professional i capacitat de lideratge" (article 143.4 LEC), "el període de pràctiques permet valorar el grau de desenvolupament de les competències professionals dels candidats" (article 119.2 LEC).

En definitiva, l'adquisició d'aquesta mateixa qualificació professional és una de les finalitats de la formació professional, juntament amb "la millora d'aquesta qualificació i l'actualització permanent dels coneixements dels treballadors" (article 62.1 LEC) i l'objectiu primordial dels programes de qualificació professional inicial, una de les novetats del sistema educatiu:

"Els programes de qualificació professional inicial tenen com a objectiu afavorir la inserció educativa i laboral dels alumnes que els cursen, proporcionar-los les competències pròpies dels perfils professionals corresponents al nivell 1 de qualificació professional i, complementàriament, donar-los opcions de continuar la formació acadèmica per mitjà de l'obtenció del títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria" (article 60.1 LEC).

dilluns, 7 de setembre del 2009

Administració educativa

[articles 156 i 158 del Projecte de llei d'educació]

La Llei d'educació dedica a l'Administració educativa dos articles: el 156, en què la defineix de manera molt innovadora, ja que a més d'identificar Administració educativa i Generalitat de Catalunya, atribueix la condició d'Administració educativa als ens locals "en l'exercici de les competències pròpies, d'acord amb l'Estatut"; i el 158, que n'enumera les competències, amb relació al conjunt del sistema educatiu, i les funcions per regular, planificar, ordenar, supervisar i avaluar el sistema educatiu de Catalunya.

L'Administració educativa de la Generalitat de Catalunya és, doncs, la dipositària de totes les competències educatives atribuïdes per l'Estatut d'autonomia, i les exerceix a través del Govern i del Departament, malgrat que una lectura poc afinada de l'apartat 1 de l'article 156 pot induir a l'error de confondre Administració educativa i Departament d'Educació:

"156.1. L'Administració educativa és l'Administració de la Generalitat i actua per mitjà del Departament."

L'Administració educativa s'identifica clarament amb l'Administració de la Generalitat, i per tant amb el Govern, que exerceix, en aquesta matèria educativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, i amb el Departament competent en matèria d'educació. L'esmentat article 156.1 precisa que l'Administració educativa "actua" per mitjà del Departament, és a dir, desenvolupa les activitats educatives a través del Departament, però aquesta afirmació no exclou l'actuació del Govern en aquelles matèries que li són pròpies. La prova més evident de la interpretació que estic fent és, precisament, l'atribució al Govern i al Departament de les competències de l'Administració educativa, enumerades a l'article 158:

- 2.a) Primer - Dictar les normes reglamentàries del règim d'admissió d'alumnes en els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya (l'article 46.1 atribueix al Govern la regulació i supervisió del procés d'accés a llocs escolars; l'article 49.1 atribueix al Departament la fixació dels terminis, els instruments i els procediments dels procés anual d'admissió d'alumnes);

- Segon - Regular el currículum de les diferents etapes i els diferents ensenyaments del sistema educatiu (competència atribuïda al Govern per l'article 53.1);

- Tercer - Regular la formació permanent dels mestres i els professors i d'altres professionals de l'educació (atribució del Departament, segons l'article 110.3);

- Quart - Regular els requisits que han de reunir els centres, i els procediments de creació de centres públics i d'autorització de centres privats (regulació atribuïda al Govern per l'article 74, punts 1 i 2);

- Cinquè - Regular l'autonomia dels centres públics (l'articulat de la Llei no concreta l'òrgan administratiu que haurà de regular, de manera general, aquesta matèria, si bé l'article 139.3 preveu que el Departament ha de determinar les funcions mínimes i comunes a què s'ha d'ajustar l'exercici de les funcions de cap d'estudis i de secretari en els centres públics);

- Sisè - Regular les competències i la composició dels òrgans de govern dels centres públics (tampoc no es precisa, a l'articulat del text, l'òrgan competent per a regular aquesta matèria, amb caràcter general, si bé l'article 141 atribueix al Departament la competència de regular les funcions mínimes que han de desenvolupar els òrgans de coordinació didàctica i tutoria);

- Setè - Regular el desplegament de l'ordenació de la funció pública docent (competència atribuïda per l'article 117 tant al Govern com al conseller o consellera titular del Departament);

- Vuitè - Regular el règim jurídic i el procediment dels concerts educatius (segons l'article 205.2, el Govern ha de regular per reglament el procediment de concertació);

- Novè - Regular el procediment de participació de les associacions d'alumnes i de les associacions de mares i pares d'alumnes en els òrgans col·legiats dels centres educatius (els articles 24.4 i 26.3 atribueix aquesta competència al Govern);

- Desè - Regular les condicions per agrupar en un únic centre els centres públics situats en un àmbit determinat (competència del Govern, segons l'article 72.3);

- 2.b) Establir un sistema propi de beques i ajuts a l'estudi (competència atribuïda pels article 6 i 200.1 al Govern i al Departament);
- 2.c) Portar a terme la programació de l'oferta educativa del Servei d'Educació de Catalunya (atribuïda, indistintament, al Govern i al Departament pels articles 44, 62.2, 63.4 i 197.2);
- 2.d) Crear i suprimir centres públics i autoritzar centres privats (atribuïda la primera competència al Govern, segons l'article 74.1, i la segona al Departament, entre altres, pels articles 55.6 i 205.11);
- 2.e) Crear i suprimir els serveis educatius (atribució del Departament, segons l'article 86, punts 1 i 2);
- 2.f) Expedir i homologar els títols acadèmics i professionals (competència que no apareix en cap altre article de la Llei);
- 2.g) Adoptar mesures per a fomentar la convivència en els centres i la resolució pacífica de conflictes (competència atribuïda al Govern i al Departament pels articles 33 i 36);
- 2.h) Determinar l'adscripció entre centres (competència del Departament, d'acord amb l'article 76.2);
- 2.i) Inspeccionar el sistema educatiu (a través del Departament, que exerceix la inspecció del sistema educatiu respecte de tots els centres, segons l'article 177.1);
- 2.j) Avaluar el sistema educatiu (competència atribuïda al Departament, als articles 185.1 i 187.1 i .3, però també hi intervé el Govern, que ha de presentar al Parlament un informe sobre els resultats de l'avaluació, segons l'article 187.2);
- 2.k) Establir el marc general d'ordenació de les activitats complementàries, les activitats extraescolars i els serveis escolars (que han de ser regulades pel Departament, segons els articles 50.3, 201.3 i 202);
- 2.l) Vetllar pel compliment d'aquesta llei i de la normativa que la desplega (competència atribuïda al Departament, a través de la Inspecció d'Educació, segons l'article 177.1.e);
- 3.a) Donar suport als centres públics en el desenvolupament dels projectes educatius (funció atribuïda al Departament, segons l'article 91.7);
- 3.b) Assegurar la dotació de plantilles de personal (funció atribuïda al Departament, segons l'article 114.4);
- 3.c) Promoure la implicació activa dels centres en l'entorn (segons l'article 40.2, correspon al Govern d'establir les condicions mínimes per a la formalització dels convenis corresponents);
- 3.d) Promoure la participació i la implicació dels alumnes i de llurs famílies en el procés educatiu (per mitjà de la carta de compromís educatiu, el Departament té atribuïda aquesta funció, d'acord amb l'article 20.2);
- 3.e) En el marc de la programació general, garantir l'oferta adequada de places en centres públics (funció atribuïda al Departament, segons l'article 44.4).


Tanmateix, la novetat més significativa de l'article 156 és el fet d'incloure dintre del concepte jurídic d'Administració educativa els ens locals, innovació absoluta en relació amb la legislació orgànica educativa:

"156.2. Els ens locals tenen la condició d'Administració educativa en l'exercici de les competències pròpies, d'acord amb l'Estatut, i exerceixen també les competències que els són atribuïdes d'acord amb el que estableix aquesta llei."

Finalment, la tramitació parlamentària ha eliminat del text l'apartat que atribuïa, en l'avantprojecte de Llei aprovat pel Govern, la condició d'Administració educativa als "consorcis constituïts per l'Administració de la Generalitat amb ens locals, quan ho determinin els seus estatuts" (article 140.3 de l'avantprojecte de Llei).

En una altra nota tindrem ocasió de comentar les competències en matèria educativa que atribueix la Llei d'educació als ens locals i als consorcis.

dimarts, 1 de setembre del 2009

Estructura del sistema educatiu

[article 51 del Projecte de llei d'educació]

El text de la Llei recorre a diferents classificacions dels ensenyaments en què s'estructura el sistema educatiu, en funció de diferents criteris:

- Ensenyaments de règim general / ensenyaments de règim especial;
- Educació bàsica;
- Ensenyaments obligatoris / no obligatoris / postobligatoris;
- Ensenyaments declarats gratuïts / ensenyaments no gratuïts;
- Educació primària / educació secundària;
- Ensenyaments universals;
- Primer ensenyament / primera infància;
- Ensenyaments reglats / no reglats;
- Ensenyaments professionalitzadors;
- Ensenyaments presencials / no presencials;
- Ensenyaments elementals / professionals / superiors (de música);
- Ensenyaments de grau mitjà / de grau superior;
- Ensenyaments artístics finalistes de caràcter professionalitzador;
- Ensenyaments superiors;
- Ensenyaments universitaris / no universitaris.

La complexitat d'aquest entramat d'ensenyaments prové del fet que alguns se superposen, de manera que alguns criteris de classificació (com el caràcter obligatori, gratuït, bàsic o universal) es prediquen de més d'un tipus d'ensenyament, i per això es fa difícil, a vegades, delimitar amb precisió els àmbits en què s'apliquen els drets i les garanties protegides pel dret fonamental a l'educació, ja que no sempre és possible delimitar amb precisió el contingut d'un dret o d'un deure educatius.

Aquí ens limitarem a descriure breument l'estructura dels ensenyaments reglats que conformen el sistema educatiu, tant els de règim general com els de règim especial:


1. Primera infància i primer ensenyament

La Llei d'educació introdueix dues denominacions noves per als dos cicles de l'educació infantil: la "primera infància" com a denominació del primer cicle, i el "primer ensenyament" com a denominació del segon cicle d'aquesta mateixa etapa (article 56.2).

Fins ara, tant a la Llei de normalització lingüística de 1983 com a la Llei de política lingüística de 1998, la interpretació jurisprudencial del primer ensenyament havia englobat no només l'etapa d'educació infantil, sinó que també arribava fins al primer cicle de l'educació primària (per exemple, la STSJ de Catalunya, núm. 1062/2004, de 14 de setembre) i en aquest període els infants tenien el dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui aquesta el català o el castellà:

"14.2. Els infants tenen dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui aquesta el català o el castellà. L'Administració ha de garantir aquest dret i posar els mitjans necessaris per fer-lo efectiu. Els pares o els tutors poden exercir-lo en nom de llurs fills instant que s'apliqui" (article 14.2 de la Llei 7/1983, de 18 d'abril, i article 21.2 de la Llei 1/1998, de 7 de gener).

Ara, en canvi, la Llei d'educació preveu que els pares puguin instar que llurs fills rebin atenció lingüística individualitzada en castellà en el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ensenyament, és a dir, als tres anys d'edat (article 11.4).


2. Ensenyaments obligatoris

L'educació bàsica comprèn els ensenyaments obligatoris, que només són l'educació primària i l'educació secundària obligatòria (article 5, de la Llei d'educació), ensenyament bàsic que ja apareix a la Constitució amb el caràcter d'obligatori i gratuït (article 27.4 CE).

Aquest dret a l'educació obligatòria i gratuïta ha rebut un reconeixement internacional. En aquest sentit, la Declaració universal dels drets humans disposa que "tota persona té dret a l'educació. L'educació ha de ser gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria" (article 26.1), i de manera semblant, el Pacte internacional dels drets econòmics, socials i culturals estableix que "l'ensenyament primari ha de ser obligatori, a l'abast de tothom, i gratuït" (article 13, apartat segon, lletra a).


3. Ensenyaments "universals" declarats gratuïts (article 5.2)

Però la Llei d'educació, seguint les previsions de l'Estatut d'autonomia de Catalunya,

"L'ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s'estableixin per llei" (article 21.4 EAC),

inclou dintre dels ensenyaments gratuïts, a més dels obligatoris, el segon cicle de l'educació infantil, els programes de qualificació professional inicial i la formació professional de grau mitjà (article 5.2). D'aquesta manera, els continguts dels ensenyaments obligatoris i dels ensenyaments gratuïts no coincideixen en la seva extensió, ja que hi ha ensenyaments que són gratuïts malgrat el fet de no ser obligatoris.

La Llei d'educació, com ja hem analitzat en una altra nota (la núm. 13), ha creat el concepte "ensenyaments universals" per referir-se als ensenyaments gratuïts, tant si són obligatoris com si no ho són (article 5.2).

Per una altra banda, en finalitzar l'ensenyament obligatori la Llei marca l'objectiu que els alumnes adquireixin "el ple domini del català i del castellà" (article 17.3), tot concretant allò previst a l'Estatut d'autonomia de Catalunya, que reconeix el "dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l'ensenyament obligatori" (article 35.2 EAC).

Finalment, per a garantir la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris es preveu la vinculació dels centres privats "que ofereixen ensenyaments obligatoris i satisfan necessitats d'escolarització", a la prestació del Servei d'Educació de Catalunya per mitjà de l'accés al concert educatiu (article 45.2) i, d'aquesta manera, la Llei garanteix la gratuïtat de l'escolarització de tots els ensenyaments declarats "universals" i impartits pels centres públics i privats sostinguts amb fons públics que presten el Servei d'Educació de Catalunya (article 199).


4. Ensenyaments postobligatoris

Els ensenyaments postobligatoris inclouen tots els posteriors a l'educació bàsica i obligatòria, tant els de règim general (batxillerat i formació professional) com els de règim especial (ensenyaments d'idiomes, ensenyaments artístics, ensenyaments esportius i educació d'adults).

Però la Llei d'educació menciona altres ensenyaments posteriors a les etapes obligatòries: "els ensenya¬ments que no condueixen a titulacions o certificacions amb validesa a tot l'Estat, els cursos de formació pre¬paratòria per a les proves d'accés al sistema educatiu, la formació en les competències bàsiques, la formació per a l'ocupació i la formació permanent" (article 55.2) i "l'acreditació de les competències professionals i les accions formatives mitjançant pràcti¬ques en les empreses" (article 63.1), que han de permetre completar els ensenyaments obligatoris.


5. Ensenyaments superiors

La Llei d'educació només regula els ensenyaments artístics superiors, de música i dansa, d'art dramàtic, de conservació i restauració de béns culturals i de disseny (article 65, punts 3, 7 i 8), però no regula el sistema universitari de Catalunya, que es regeix per la seva normativa específica (article 1.2).