dilluns, 28 de setembre de 2009

El Departament

[article 117.2 de la Llei 12/2009, d'educació]

Al llarg del text, el legislador esmenta el Departament d'Educació en nombroses ocasions, en 136 per ser exactes, utilitzant només l'expressió "el Departament" de manera simplificada: així, la primera vegada en què apareix aquest òrgan administratiu, a l'article 6.4, el text precisa que "s'entén per Departament, als efectes del que estableix aquesta llei, el departament competent en matèria d'educació".

En el comentari d'avui em limitaré a analitzar només una d'aquestes referències, la de l'article 117.2, en què s'atribueixen al conseller o consellera titular del Departament tot un seguit de competències en matèria de funció pública docent, que fins ara estaven atribuïdes a un altre conseller, el "competent en matèria de funció pública" (segons l'article 6.1, encara vigent, del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un Text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública), actualment el conseller de Governació i Administracions Públiques.

La relació de competències que s'atribueixen al conseller o consellera del Departament en aquest apartat 117.2 de la LEC és molt important, tant per la seva extensió com pel contingut de les diferents matèries:

"a) Elaborar les propostes de disposicions de caràcter general que pertoqui d'aprovar al Parlament o al Govern, i emetre, si escau, l'informe pertinent sobre aquestes propostes" [atribuïda, actualment, al conseller competent en matèria de funció pública per l'apartat a) de l'article 6.1 del Decret legislatiu 1/1997];

"b) Exercir la potestat reglamentària en els supòsits en què ho determina aquesta llei" [competència recollida també a l'esmentat apartat 6.1.a)];

"c) Impulsar, coordinar i controlar l'execució de les polítiques específiques de personal docent" [funció inclosa a l'article 6.1.b) de l'esmentat Decret legislatiu];

"d) Proposar l'oferta d'ocupació pública docent" [pràcticament idèntica a l'article 6.1.c), que preveu "preparar el projecte d'oferta" en lloc de "proposar l'oferta"];

"e) Establir les bases, els temaris i el contingut dels processos selectius d'ingrés de personal funcionari docent o personal laboral docent fix, fer-ne la convocatòria, nomenar els òrgans qualificadors i designar-ne els presidents, i nomenar i fer prendre possessió, o, si escau, contractar, els qui els han superat" [es recullen ara, amb més detall, les competències dels apartats g) i h) de l'article 6.1: "convocar processos selectius per a funcionaris" i "nomenar els funcionaris que han superat els processos selectius"];

"f) Definir les plantilles docents dels centres i serveis educatius i, si escau, de les zones educatives, i també les plantilles de la Inspecció d'Educació" [competència molt més àmplia que la de l'article 6.1.d), que només comprèn "preparar propostes relatives a la relació de llocs de treball", ja que la competència per aprovar la relació de llocs de treball dels funcionaris d'administració la té el Govern, d'acord amb l'article 5.f) del Decret legislatiu];

"g) Establir les bases dels concursos generals i específics per a proveir llocs de treball reservats al personal que integra la funció pública docent, i convocar i resoldre aquests concursos" [idèntica a la prevista a l'article 6.1.j)];

"h) Regular les convocatòries públiques de provisió especial" [competència atribuïda al "titular del departament a què estigui adscrita la plaça", d'acord amb l'article 65 de l'esmentat Decret legislatiu 1/1997];

"i) Declarar les situacions administratives i la jubilació del personal funcionari docent" [competències recollides als apartats i) i n) de l'article 6.1];

"j) Dictar les resolucions, instruccions i circulars necessàries en matèria de personal docent" [competència prevista a l'article 6.1.l)];

"k) Vetllar pel compliment de la normativa reguladora de la funció pública docent i avaluar les polítiques de personal docent" [inclosa a l'article 6.1.m)];

"l) Impulsar i coordinar les polítiques de formació del personal docent" [idèntica a la de l'article 6.1.o)];

"m) Exercir les altres funcions que li assigna la normativa vigent" [la mateixa que la prevista a l'article 6.1.p)].

L'article 6.3 del Decret legislatiu esmentat preveu que "el Govern pot atribuir selectivament i temporalment als departaments" algunes d'aquestes competències, en concret les que he mencionat als apartats c), e), f), g), i), j), l) i m) anteriors, i per això el Departament d'Educació ha exercit aquestes competències de manera delegada, mantenint el departament competent en matèria de funció pública "les facultats d'inspecció sobre les funcions atribuïdes, l'avaluació de la capacitat de gestió en matèria de personal del departament i la fixació de criteris per a l'exercici de les competències atribuïdes" (article 6.3 de l'esmentat Decret legislatiu).

Ara, en canvi, la LEC atribueix al Departament d'Educació la competència plena en les matèries que fins ara només podia exercir per delegació, i a més, amplia la llista amb els apartats a), b), d) i k), que no podien ser delegats en un altre departament. L'aprovació de la LEC ha provocat, per tant, un buidament parcial (referent a un col·lectiu tan nombrós com és el docent) d'una gran part de les funcions del conseller competent en matèria de funció pública, que ara s'assignen al conseller del Departament d'Educació.

Ens trobem davant d'una modificació implícita d'una llei de caràcter general, com ara el Decret legislatiu 1/1997, per una llei específica que regula un àmbit sectorial, el d'educació, i dintre d'ell la funció pública docent, que des de fa molts anys ha tingut una normativa específica, diferenciada de l'ordenació general de la funció pública. S'ha produït un fet poc freqüent: la modificació parcial d'una norma legal de caràcter general, sense que la llei que provoca la nova regulació hagi esmentat en cap disposició aquesta derogació parcial d'una altra llei del Parlament de Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada