divendres, 19 de desembre de 2014

Parlament de comiat als meus companys del Departament



Avui hem celebrat al Departament d’Ensenyament el meu comiat com a jubilat imminent. Després d’uns parlaments molt entranyables de la consellera i de la secretària general, m’ha tocat a mi dirigir unes paraules als companys que m’acompanyaven en aquest acte. Us reprodueixo el que portava preparat (que no he reproduït literalment en la meva intervenció, mai he sabut llegir un discurs), per compartir amb tots vosaltres l’alegria que tinc dins meu:



Primera i darrera vegada que us parlo, amb ocasió de la meva jubilació

Us he parlat moltes vegades fins avui (en xerrades, conferències, cursos de formació...), però avui és diferent: és la primera vegada (i la última) que em jubilo, i no tinc experiència prèvia en aquest tipus de discurs. M’acomiado de tots vosaltres després de 33 anys al Departament, i se’m fa difícil parlar, us ho confesso, sobre tot per l’emoció d 'aquest moment únic de la meva vida, en què tanco una etapa laboral i començaré una de nova.


Dels molts records de vosaltres que m’emporto amb mi

No us faré un discurs ni una conferencia, com em va demanar l'Eloissa, us parlaré de vosaltres i de mi mateix, d’alguns dels molts records que tinc de tots aquests anys i del que m’ha suposat treballar al Departament d’Ensenyament.

Us deixaré, per tant, un darrer record meu, m’acontento amb això.


He tingut dues professions molt diferents i les dues m’han agradat

He tingut la sort de tenir dues professions ben diferents -la de professor de grec i la de gestor de professorat- i les dues m’han agradat, m’ho he passat bé sempre, malgrat les dificultats d’alguns moment. He hagut d’aprendre a superar les dificultats i a no llençar mai la tovallola.

Ara és diferent: arriba l’edat de jubilació, i encara que com a alt càrrec podria seguir mes allà de l’edat de la jubilació forçosa, he decidit demanar la jubilació i el cessament com a director general.

Fins ara he dedicat molt més temps a aquesta tasca de gestor (33 anys) que al grec (només els 10 primers anys, després de sortir de la universitat). Ara tornaré a llegir grec en viu, sense traduir-ho, la qual cosa que m’agrada tan com l’altre professió: he tingut la sort de tenir dues professions molt diferents i les dues m’han agradat!!!


Una primera idea: estic molt content del que he fet

Estic molt content d’haver arribat fins aquí i del futur que s’obre amb la nova etapa. Jo no em vaig escapar de la docència l’any 1982 (vaig deixar l’institut, pensant que estaria fora només un parell d’anys i han estat 33...

Però durant aquest període he canviat de professió: de professor de grec m’he convertit en gestor de tot el professorat de Catalunya dels centres públics.

Amb aquest canvi, que no és menor, he tingut la sort de poder defensar normes en les quals havia participat personalment redactant-les: decrets, lleis i acords de Govern. Perquè el que realment m’ha agradat fer en aquests 33 anys és escriure normativa i gestionar procediments organitzatius.

Quan vaig passar de director d’institut a cap de servei de professorat, ja vaig arribar amb una idea: calia millorar l’administració educativa, com a director m’havia trobar molt sol, no abandonat pels companys del centre, sinó de l’administració, que llavors es gestionava des del Ministeri en Madrid.

Us deia que estic content, i us poso un exemple: quan vaig arribar a aquesta casa, dedicat només del professorat de batxillerat, venia amb la idea de millorar les plantilles dels centres públics. Ho vaig fer amb el batxillerat ja fa temps, i ara al final de la meva carrera, he aconseguit que s’aprovi el decret de plantilles que afecta a tots els nivells educatius.


També he tingut la sort de posar jo mateix la data a la jubilació

Tinc més motius per estar content (feliç, com diria Epicur): he pogut superar la incertesa del dia a dia buscant sempre solucions als problemes, fossin o no meus, he passat per 8 o més canvis de Govern de la Generalitat durant aquest temps, amb l’angoixa de si el nou conseller em cessaria o no. Mai m’han cessat com a subdirector, i ara he pogut decidir jo la data a la meva jubilació i demanar el cessament com a director general.


La culpable del canvi professional ha estat la genètica

La culpable de què hagi aguantat 33 anys gestionant els assumptes de professorat al Departament és la genètica: mai us ho havia dit, però el meu avi matern, a més de mestre, era un dels “habilitats” que feien les nòmines als mestres a Conca en els anys 1950 (encara el recordo preparant les seves nòmines amb plomí), i per altra banda, per part paterna, tan el meu besavi com el rebesavi van ser notaris d’un poblet de Madrid. Ara podeu entendre la meva afició a la gestió i al dret, imprescindible per a tot el que fet al Departament.

Ja veieu que igual vaig equivocar la carrera fent clàssiques en lloc d’haver estudiat dret o qualsevol altre estudi relacionat amb la gestió i organització, però la genètica no perdona i malgrat haver estudiat grec antic, vaig acabar fent de gestor i d’operador jurídic com els meus avantpassats.


He aguantat tant temps perquè el meu equip m’ha acompanyat

He tingut una altra sort: una part molt important de l’equip personal de gestió del professorat (aquí al Departament i als serveis territorials) m’han acompanyat tots aquests anys, hem après junts les noves tecnologies i hem pogut millorar molt la gestió.

A molts dels meus companys els he vist fer tota la carrera administrativa: auxiliar /administratiu / tècnic superior/ cap de negociat/ cap de secció i cap de servei. D’aquesta manera, han acumulat una experiència en professorat que justifica l’èxit de moltes operacions a les quals ens hem afrontat tots junts (oposicions massives, concursos de  trasllats, col·locacions d’estiu, borsa de treball de personal interí, nòmines i pressupostos, plantilles docents, selecció dels directors...)


Un record especial per als que van marxar

Abans de finloitzar, vull tenir un record especial per a les persones que ens van deixar massa aviat, després de treballar amb nosaltres molt temps: em refereixo a la Roissin Ribalta (2001), a l’Enric Almiñana (2004), a la Mercè Grenzner (2006), a la Maite Badía (2009), a l’Anna Gomà (2009), a la Josefina Biboum (2012), a la Maribel Miquel (2013) i a en Miquel Fornells (2013).

A tots ells i elles les tinc en el meu cor...


Paraules finals

Només em queda ja dir-vos, no adéu, sinó fins sempre... Em porto tants records i estic tan satisfet d’haver-vos acompanyat tots aquests anys, que no us oblidaré mai, i a més, tampoc marxo tant lluny, continuaré vivint a Barcelona i ens podrem trobar quan convingui. Una abraçada molt forta a totes i a tots.

dilluns, 15 de desembre de 2014

Jubilació, que significa alegria



Estic content de poder-vos anunciar a tots els seguidors del blog que aquest 31 de desembre em jubilo, després d’haver treballat al Departament els darrers 33 anys, tots ells dedicats a la gestió del professorat.

La jubilació em comporta tancar una etapa de més de 43 anys de treball com a professor, director d’institut i com a gestor a l’Administració, però també s’obre un nou horitzó en el qual tindré més temps per fer altres activitats que no he pogut atendre mentre treballava. Tindré, en definitiva, temps per llegir i reflexionar sobre temes que he tingut pràcticament abandonats, com ara el grec antic, tan de  la literatura com de la filosofia gregues. Però vull mantenir l’exercici mental que m’exigeix escriure, enfrontant-me a analitzar i comentar aspectes que m’interessen, tal com he vingut fent des de fa més de cinc anys.

Aquest blog ha rebut ja més de 135.000 visites des de la seva inauguració el mes de maig de 2009, poc abans de publicar-se al DOGC la LEC, i després de rumiar-ho molts mesos, he decidit mantenir-lo actiu passada la meva jubilació. És la única cosa que us vull comentar en la nota d’avui: no li canviaré el títol al blog, però ampliaré la seva temàtica a tot el món educatiu i al de l’administració pública, amb comentaris personals que us puguin ser d’utilitat, en uns moments com els actuals, de canvi profund de la societat i de l’Administració.

A diferència del que he fet fins ara, procuraré contestar tots els vostres dubtes i preguntes que vulgueu fer-me arribar a través del blog, tinguin o no relació amb el contingut de la nota publicada en cada moment. Fins ara, això no ho he pogut fer i m’he limitat a comentar la normativa educativa, però a partir d’ara el meu blog també servirà per resoldre qüestions concretes que em plantegeu per compartir-les amb la resta de seguidors.

Fins l’any que ve. Bon Nadal¡   

divendres, 13 de juny de 2014

Els projectes educatiu i de direcció en el Decret 39/2014, de 25 de març



La Llei d’educació relaciona directament el contingut dels dos instruments interns del centre (el PEC i el PdD) amb l’autonomia de gestió de la direcció. Així, “la direcció de cada centre públic pot proposar al Departament, en funció de  les necessitats derivades del projecte educatiu i concretades en el projecte de direcció del centre, llocs docents per als quals sigui necessari el compliment de requisits addicionals de titulació o de capacitació professional docent” (art. 102.2 LEC).

Per tant, alguns dels requisits per a ocupar els llocs de treball, com ara “la titulació específica o a formació acreditada” han d’estar “d’acord amb el projecte educatiu del centre” (art. 114.2.b/ LEC). Aquests requisits o perfils propis per a llocs de treball de la plantilla docent s’estableixen pel Departament “a proposta del director o directora (...) d’acord amb el projecte educatiu del centre” (art. 114.3 LEC).

En definitiva, aquests perfils específics d’alguns llocs de treball tenen com a finalitat “assegurar la continuïtat del projecte educatiu”:

LEC, art. 115.1. L’Administració educativa, a proposta de la direcció del centre, i d’acord amb el procediment i les condicions que el Govern estableixi, pot determinar a quins llocs de la plantilla docent s’atorga un perfil específic a fi d’assegurar la continuïtat del projecte educatiu. Aquests llocs es proveeixen d’acord amb el que estableix l’article 123.6.

De manera semblant, “els llocs d’especial responsabilitat donen suport als òrgans de govern del centre per al desenvolupament del projecte educatiu” (art. 115.2 LEC).

És a dir, el desenvolupament, la continuïtat o la conformitat amb el projecte educatiu justifiquen la definició de llocs de treball amb perfil específic, que “exigeixen tècniques de treball o responsabilitats especials o condicions d’ocupació amb peculiaritats pròpies, especificades a les plantilles de professorat, d’acord amb el projecte educatiu del centre” (art. 123.6 LEC).

No sorprèn, per tant, que la Llei d’educació emmarqui l’exercici de totes les funcions del director “en el marc de l’ordenament jurídic vigent, del projecte educatiu del centre i del projecte de direcció aprovat” (art. 142.3 LEC).

El desplegament i la concreció del currículum han de ser “coherents amb el projecte educatiu” (art. 142.5.b/ LEC), les propostes de les direccions sobre “la relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives” s’han de fer “d’acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostàries” (art. 142.5.f/ LEC) i els membres de l’equip directiu “són responsables de la gestió del projecte de direcció” (art. 147.3 LEC).

El projecte educatiu no només justifica l’actuació del director, sinó també serveix d’instrument de control d’aquesta actuació, ja que “el director respon del funcionament del centre i del grau d’assoliment dels objectius del projecte educatiu, d’acord amb el projecte de direcció, i ret comptes davant el consell escolar i l’Administració educativa” (art. 147.7 LEC).

La Llei d’educació, doncs, ha lligat els perfils, continguts i requisits de determinats llocs de treball de la plantilla docent al desenvolupament i aplicació del projecte educatiu (i del projecte de direcció). Recentment, en desplegament de la Llei, al llarg del Decret 39/2014, de 25 de març, s’esmenten 28 vegades el projecte educatiu del centre i el projecte de direcció, sempre relacionats amb els continguts i requisits dels llocs de treball o com a motivació de les propostes de les direccions per a l’ocupació de determinats llocs de treball. D’aquesta manera, el projecte educatiu del centre i el projecte de direcció es converteixen en els instruments necessaris per definir els perfils específics d’alguns llocs de treball i en la justificació requerida per assignar requisits addicionals de perfil de titulació o formació a determinats llocs de treball.

En el post d’avui repassaré el lligam entre els continguts del PEC i del PdD i la possibilitat de definició de perfils específics de determinats llocs, a proposta de les direccions dels centres públics, tal com han quedat regulats en el Decret 39/20014, de 25 de març (D_plan).


Les propostes de definició de llocs de treball de la plantilla s’han de basar en les mesures organitzatives previstes al PEC i al PdD

Les propostes de les direccions dels centres educatius públics sobre la plantilla de professorat, que aprova el Departament, s’han de fer “d’acord amb els projectes educatiu i de direcció del centre i, si escau, els continguts de l’acord de coresponsabilitat” (art. 10.1 D_plan). Per tant, correspon a la direcció de cada centre públic, “d’acord amb el projecte educatiu i el projecte de direcció” proposar la plantilla de llocs de treball del centre i les modificacions successives (art. 2.1 D_plan).

Aquesta mateixa idea ja havia estat recollida al Decret d’autonomia:

D_aut, art. 31.3. En aplicació del que s’hagi previst en el projecte de direcció, i en exercici de les seves funcions, correspon al director o a la directora:
(...)
d) Proposar, d’acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostàries, la relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives, així com la definició de requisits o perfils propis d’alguns llocs de treball.

En el nou Decret es concreten els criteris per definir les plantilles i els llocs de treball, tot relacionant la seva coherència amb el projectes educatiu i de direcció amb “les mesures organitzatives previstes al projecte educatiu i projecte de direcció, i si escau, a l’acord de coresponsabilitat” (art. 9.1.g/ D_plan).

També es poden justificar aquestes propostes en “els criteris pedagògics del projecte educatiu del centre (que) regeixen i orienten l’activitat professional de tot el personal que hi treballa” (art. 6.2 D_aut) i, per tant, també la definició dels llocs de la plantilla.

Al Decret d’autonomia ja s’hi va incloure un article extens, el 49, sobre la definició de les plantilles i dels llocs de treball docents, on es poden constatar les mateixes idees que les recollides al nou Decret. Així, a l’apartat 3 d’aquest article, es regula la possibilitat que les direccions dels centres públics proposin al Departament requisits de titulació i capacitació:

D_aut, 49 (...) “en funció de les necessitats derivades del projecte educatiu i concretades en el projecte de direcció del centre, requisits de titulació i capacitació professional docent respecte de determinats llocs de treball docents a proveir pel procediment de concurs general. Així mateix pot proposar els llocs de la plantilla docent als quals se’ls atorga un perfil singular d’acord amb el projecte educatiu que s’han de proveir mitjançant el procediment de concurs i la definició dels perfils professionals dels llocs d’especial responsabilitat que donen suport als òrgans de govern del centre per al desenvolupament del projecte educatiu i l’aplicació del projecte de direcció”.

Als apartats c), d) i e) de l’article 8 del Decret de direccions trobem, de nou, les mateixes idees sobre els propostes de les direccions “de manera concordant amb el projecte educatiu del centre” i “en funció de les necessitats derivades del projecte educatiu i concretades en el projecte de direcció del centre”.

Reprodueixo sencer, per acabar aquest punt, l’article 50 del Decret d’autonomia, on queda patent que les concrecions organitzatives del projecte de direcció estan relacionades amb l’estructura de la plantilla del centre i amb l’assoliment dels objectius fixats al projecte educatiu, que són, en definitiva, els que permeten justificar les especificitats de la plantilla docent:

D_aut, art. 50
Altres aspectes referits a la gestió de personal
1. En matèria de gestió del seu personal, els òrgans de govern dels centres públics poden fixar objectius addicionals i definir les estratègies per assolir-los; organitzar el centre; determinar els recursos que necessita, definir, d’acord amb el projecte de direcció vigent, els procediments per aplicar el projecte educatiu i, en general, concretar aspectes específics de política de personal i d’avaluació del centre. Les concrecions organitzatives han de buscar la major sistematització de les activitats del centre, la implicació de tot el personal en el treball en equip i afavorir-ne el creixement dels nivells de motivació i de satisfacció.
2. Les persones membres de l’equip directiu, com a responsables de la gestió del projecte de direcció, han de retre comptes dels resultats de la gestió del personal destinat al centre i han de preparar propostes per millorar aquesta gestió, amb mesures que adeqüin l’estructura de la plantilla i de l’organització pròpia del centre a l’assoliment dels objectius fixats al projecte educatiu.



Organització flexible dels ensenyaments i els criteris d’organització pedagògica

En l’educació bàsica, la definició dels llocs de treball s’ha d’adequar al context d’organització flexible dels ensenyaments (art. 4. D_plan), tal com preveu la LEC quan declara com a objectiu del currículum l’organització flexible dels seus continguts :

LEC, art. 52.2.j) Permetre una organització flexible, diversa i individualitzada de l’ordenació dels continguts curriculars, especialment als ensenyaments obligatoris, que faci possible una educació inclusiva.

I, en concret, en l’educació bàsica la Llei d’educació relaciona aquest context d’organització flexible dels ensenyaments amb els criteris d’atenció a la diversitat i l’aplicació de les mesures organitzatives i curriculars corresponents, que com veurem a continuació, el Decret 39/2014 considera com a justificació de la definició dels llocs de treball:

LEC, art. 57.6. Correspon al Departament, en un context d’organització flexible dels ensenyaments d’educació bàsica, establir els criteris que han de regir l’atenció a la diversitat a què fa referència l’apartat 5 i orientar els centres per a l’aplicació de les mesures organitzatives i curriculars corresponents.

En desplegament d’aquests preceptes de la LEC, el Decret 39/2014 posa en connexió la definició dels llocs de treball, l’organització flexible dels ensenyaments, els criteris d’organització pedagògica i els plantejaments educatius del projecte educatiu i del projecte de direcció. Tota aquesta combinació de mesures organitzatives és la que permet aplicar criteris de l’atenció a la diversitat dels alumnes i les mesures organitzatives i curriculars corresponents:

D_plan, art. 4.1. En l’educació bàsica, la definició dels llocs de treball docents s’ha d’adequar al context d’organització flexible dels ensenyaments, d’acord amb els criteris d’organització pedagògica i els plantejaments educatius del projecte educatiu del centre i del projecte de direcció, i ha de permetre l’aplicació dels criteris que han de regir l’atenció a la diversitat i de les mesures organitzatives i curriculars corresponents.

Aquest principi de flexibilitat per atendre la diversitat de necessitats educatives específiques dels alumnes també va ser recollit al Decret d’autonomia:

D_aut, art. 22.2. Així mateix, les normes d’organització i funcionament del centre, d’acord amb les previsions del projecte educatiu i amb el principi d’inclusió, han de preveure els mecanismes i procediments d’assignació dels recursos disponibles per a l’atenció a les necessitats educatives específiques de l’alumnat, el tractament de l’alumnat amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació relacionats amb l’aprenentatge escolar, i l’atenció als alumnes amb altes capacitats.

D_aut, art. 49.4. Les prescripcions i criteris per a la definició de les plantilles dels centres han de tenir en compte els principis següents:
(...)
b) Flexibilitat i polivalència de les atribucions docents.


Llocs específics i l’aplicació dels projectes educatiu i de direcció

La definició dels requisits específics per ocupar determinats llocs de treball ha de realitzar-se “d’acord amb el projecte educatiu i el projecte de direcció”, en els termes indicats a l’apartat C de l’annex 1 (art. 2.2 D_plan). Aquests llocs específics tenen “un perfil propi amb característiques i funcions específiques docents que exigeixen tècniques de treball, responsabilitats especials o condicions amb peculiaritats pròpies, d’acord amb el projecte educatiu del centre i el projecte de direcció” (art. 3.1.b/ D_plan).

La LEC també posa en relació els requisits específics dels llocs de treball amb el projecte educatiu del centre:

LEC, art. 114.2.b) Els cossos docents o les categories professionals, i els requisits específics exigits per a ocupar els llocs, entre els quals s’han d’incloure l’especialitat o les especialitats docents, el coneixement del català i, si escau, d’acord amb el projecte educatiu del centre, la titulació específica o la formació acreditada.

LEC, art. 123.6. Els concursos específics es convoquen per als llocs de treball docents específics que exigeixen tècniques de treball o responsabilitats especials o condicions d’ocupació amb peculiaritats pròpies, especificades a les plantilles de professorat, d’acord amb el projecte educatiu del centre. En aquests concursos específics es pot exigir l’elaboració de memòries o la realització d’entrevistes.

En definitiva, les funcions específiques de determinats llocs de treball exigeixen requisits de perfil propi, de titulació específica o de formació, adequades a les característiques i contingut funcional del lloc, d’acord amb les previsions del projectes educatiu i de direcció, que han de descriure les necessitats educatives que serveixen de justificació als perfils específics :

D_plan, art. 5.2. Llocs de treball específics. La definició de cada lloc de treball docent específic ha d’establir el contingut funcional i els requisits de perfil propi, de titulació específica o de formació acreditada del lloc, adequats a les característiques individualitzades del lloc i a les seves funcions docents específiques, d’acord amb el projecte educatiu del centre i el projecte de direcció.
(...)
Les funcions docents específiques que determinen el perfil propi dels llocs de treball específics poden estar referides, entre altres, als àmbits lingüístics, d’ús i aplicació de les TIC, tècniques de treball innovadores per a la millora dels processos d’ensenyament dels alumnes, coneixements professionals específics i altres especificacions requerides per a l’aplicació del projecte educatiu i del projecte de direcció, així com per a l’aplicació dels acords de coresponsabilitat.

D_plan, Annex 1.A.1) Per a tots els llocs de treball docent que tinguin atribuïda la impartició d’àrees, matèries o mòduls dels diferents ensenyaments del sistema educatiu, s’ha d’incorporar a la definició del contingut funcional del lloc les funcions docents genèriques següents:
d) Desenvolupar l’acció docent de manera coherent amb el projecte educatiu del centre i el projecte de direcció, i d’acord amb el principi de la coordinació entre docents.

D_plan, Annex 1.A.3) Els llocs de treball docent específics, en funció de les necessitats derivades del projecte educatiu, i que es proveeixen per concurs específic de mèrits, han de tenir incorporat al seu contingut funcional aquelles funcions docents específiques, d’entre les següents, que assegurin als seus ocupants estar en condicions, segons correspongui a cada lloc, de:
a) Desenvolupar activitats específiques relacionades amb el suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre.
b) Assumir responsabilitats docents lligades a un perfil específic, que exigeix una titulació, una formació o una capacitació professional específiques acreditables documentalment i, si escau, amb entrevista o una prova d’idoneïtat.
c) Exercir tasques docents que requereixen tècniques de treball, responsabilitats especials o condicions amb peculiaritats pròpies, d’acord amb el projecte educatiu del centre i el projecte de direcció.

D_plan, Annex 1.C. Requisits específics de titulació o de capacitació professional
Les condicions sota les quals les direccions dels centres educatius públics del Departament d’Ensenyament, per al compliment dels seus projectes educatius, poden proposar requisits específics de titulació i capacitació professional acreditables documentalment per ocupar determinats llocs de treball específics de les seves plantilles docents s’han d’ajustar als criteris següents:
1) Correspon al Departament d’Ensenyament, per a cada àmbit o tipus de perfil propi, establir els requisits específics de titulació o capacitació professional, a proposta de la direcció del centre educatiu públic, i sempre com a conseqüència del que prevegi el projecte educatiu i el projecte de direcció.

No és estrany, doncs, que el projecte estratègic vinculat al lloc específic que han de defensar davant de la comissió de valoració els aspirants a ocupar un lloc de treball específic, per concurs públic de mèrits, hagi de desplegar els continguts funcionals del lloc de treball “vinculat al projecte educatiu del centre” (art. 15.2.b/ D_plan).

També els llocs de treball de responsabilitat especial estan directament lligats al projecte educatiu del centre (vegeu, per exemple, els art. 3.1.c/, 17.4, 18.1.d/, annex 1.A.4.a/ y b/ D_plan).


Propostes de destinacions provisionals i l’adequació al projecte educatiu

En les propostes de destinació provisional de funcionaris de carrera o en pràctiques, les direccions les han de motivar valorant la capacitat i idoneïtat del candidata per acomplir el lloc de treball “d’acord amb el projecte educatiu del centre i amb el projecte de direcció”:

D_plan, art. 26.1. (...) La proposta s’ha de fer degudament motivada i valorant la capacitat i idoneïtat del candidat per desenvolupar els continguts funcionals del lloc de treball d’acord amb el projecte educatiu del centre i amb el projecte de direcció, sempre que reuneixi els requisits específics, amb la consulta prèvia a l’equip directiu del centre, tenint en compte, entre altres criteris, l’experiència docent acreditada, la formació acadèmica i permanent i l’avaluació positiva de l’exercici de la docència.

Les propostes d’interins en vacant de plantilla, així com la selecció de substituts per part de les direccions, també han de complir aquests mateixos requisits de motivació:

D_plan, art. 27.2. La proposta de la direcció de nomenaments d’interins de nova incorporació s’ha de fer de manera degudament motivada, valorant l’adequació de la persona candidata atenent a la seva capacitat i idoneïtat per al lloc de treball, d’acord amb les previsions del projecte educatiu i tenint en compte, entre altres, els criteris qualitatius establerts a l’article 28.2, amb la consulta prèvia a l’equip directiu del centre educatiu públic.

D_plan, art. 28.1. El director del centre educatiu públic pot seleccionar, d’acord amb les condicions, criteris i procediment que estableixi la direcció general competent en matèria de professorat, el personal interí docent per cobrir substitucions temporals en el centre educatiu públic, nomenant de forma motivada aquell candidat que hagi accedit a la borsa de treball de personal interí docent i reuneixi els criteris de major mèrit i capacitat i s’adeqüi millor a les peculiaritats del centre educatiu públic i al contingut del lloc de treball.

D_plan, art. 28.4. La selecció del professor substitut per part d’un director s’ha de motivar en una valoració de la formació i especialitats acreditades per l’aspirant seleccionat, la seva experiència docent i l’adequació al projecte educatiu del centre, segons es desprengui dels aspectes qualitatius enumerats en l’apartat 2 d’aquest article i, si s’escau, de l’entrevista personal.


Conclusió

La definició dels perfils dels llocs de treball docents s’ha de basar, necessàriament, en les mesures organitzatives i en els criteris curriculars previstos en el projecte educatiu i en el de direcció, així com en altres instruments interns de l’exercici de l’autonomia del centre, ja siguin les normes d’organització i funcionament del centre o en un acord de coresponsabilitat. És a dir, no és possible deslligar els continguts i perfils dels llocs de treball de l’autonomia pedagògica i organitzativa del centre educatiu públic, gestionades a través dels projectes del centre.

El nou Decret ha definit, doncs, un model de gestió que integra les necessitats educatives descrites als projectes educatiu i de direcció amb la possibilitat que la direcció del centre intervingui en la definició dels llocs de treball docents i en la incorporació de nous professors al centre, per tal d’adequar l’autonomia pedagògica i organitzativa a l’estructura de la plantilla docent.

diumenge, 11 de maig de 2014

La idoneïtat com a criteri en la selecció del professorat al Decret 39/2014, de 25 de març



Una de les novetats del Decret 39/2014, de 25 de març, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docents, és el paper que s’atorga a la idoneïtat com a criteri a valorar, necessàriament, en diferents procediments de selecció del professorat (en el concurs específic de mèrits, en els nomenaments de funcionaris de carrera o pràctiques amb destinació provisional, en les propostes de les direccions referents als nomenaments del personal interí i substitut, així com en el nou període de prova del personal interí i substitut novell).

Ja vaig tenir ocasió en tres posts anteriors d’aquest blog (els publicats el 25 de juny i 14 de setembre de 2009, i el del 2 de març de 2010) d’analitzar el criteri de la idoneïtat en la selecció del professorat. Torno avui a revisar aquest concepte, una altra vegada, aprofitant que la idoneïtat és un aspecte nuclear en el Decret 39/2014, de 25 de març.


La valoració de la idoneïtat comporta valorar les competències professionals

A diferència dels principis constitucionals del mèrit i de la capacitat (que també intervenen en tots els procediments de selecció regulats al Decret, i que estan més relacionats amb els coneixements, les aptituds o la suficiència dels candidats i que el capaciten per a l’exercici de les seves funcions), la idoneïtat està més vinculada a les competències necessàries per a l’acompliment del lloc de treball (perfil professional o competencial del professor), i per tant, en la valoració de la idoneïtat d’un professor per ocupar un lloc de treball s’ha de tenir en compte la seva adequació als continguts funcionals del propi lloc.

Per poder valorar la idoneïtat d’un professor cal provar que reuneix els requisits exigits per a ocupar el lloc i, a més, valorar que el seu perfil professional s’adequa als continguts funcionals del lloc de treball. Valorar des de la perspectiva de la idoneïtat suposa abandonar la concepció tradicional de predomini, en la selecció, dels coneixements i valorar altres variables que permeten predir el comportament laboral, com ara les competències professionals, que impliquen el domini no només de coneixements, sinó també d’habilitats, actituds, motivacions...

Aquesta primera idea queda molt clara en aquest Decret quan es regula la valoració de la idoneïtat de les persones seleccionades en el procediment de provisió especial:

Les propostes d’adscripció al lloc de treball han d’incloure una valoració explícita de la idoneïtat de les persones seleccionades, en relació amb la seva competència professional en l’àmbit de la gestió i la docència, així com amb la formació específica i acadèmica. És criteri per a la valoració l’adequació al perfil i continguts funcionals del lloc de treball a proveir” (art. 19.2 D_plan).


La valoració de la idoneïtat permet comprovar l’adequació al lloc de treball

Hi ha sempre una relació directa entre la idoneïtat de l’aspirant i la seva competència “per a l’acompliment de les responsabilitats associades al contingut funcional del lloc” (art. 17.2) o “amb relació a les responsabilitats exigides per ocupar els llocs” (art. 17.4), la qual queda recollida també en altres procediments:

Concurs específic de mèrits
Malgrat no es mencioni, explícitament, la idoneïtat dels aspirants, aquests “han de defensar davant de la comissió de valoració el projecte estratègic de desplegament dels continguts funcionals del lloc de treball al qual opten, vinculat al projecte educatiu del centre” (art. 15.2.b), la finalitat de la qual és acreditar la idoneïtat en relació amb els continguts del lloc de treball a ocupar.

Propostes de destinacions provisionals de funcionaris de carrera o en pràctiques
Les propostes ’han de motivar en una valoració de “la capacitat i idoneïtat del candidat per desenvolupar els continguts funcionals del lloc de treball d’acord amb el projecte educatiu del centre i amb el projecte de direcció” (art. 26.1). “Les propostes de la direcció s’han de fer degudament motivades valorant l’adequació de la persona candidata al lloc de treball atenent a la seva capacitat i idoneïtat per a l’acompliment del lloc de treball (art. 26.3).

Propostes de nomenaments d’interins en vacant de plantilla
En cas de noves incorporacions, s’han de fer “de manera degudament motivada, valorant l’adequació de la persona candidata atenent a la seva capacitat i idoneïtat per al lloc de treball, d’acord amb les previsions del projecte educatiu” (art. 27.2). En cas de propostes de continuïtat en el mateix centre, la proposta de la direcció ha d’estar també “motivada en la valoració de la capacitat i la idoneïtat de la persona candidata per al lloc de treball” (art. 27.3).

Nomenaments de substituts docents
El director del centre educatiu públic pot nomenar “de forma motivada aquell candidat que hagi accedit a la borsa de treball de personal interí docent i reuneixi els criteris de major mèrit i capacitat i s’adeqüi millor a les peculiaritats del centre educatiu públic i al contingut del lloc de treball” (art. 28.1 i 3). La selecció s’ha de motivar, doncs, en “una valoració de la formació i especialitats acreditades per l’aspirant seleccionat, la seva experiència docent i l’adequació al projecte educatiu del centre” (art. 28.4).

Aquesta mateixa justificació del nomenament del substitut pel director del centre educatiu “en la selecció de la candidatura més adequada per al lloc de treball en el centre” ja estava recollida en el art. 50.6 del Decret d’autonomia.

Selecció del director del centre educatiu
En el Decret de direccions, la valoració “de manera objectiva dels mèrits relacionats amb la competència professional, la idoneïtat i l’experiència dels aspirants en l’àmbit de la gestió i la docència” intervé en el procés de selecció del director (art. 13.1, 17.1, 19.1 i 20.1 del D_dir), procediment que ha de “permetre seleccionar els candidats més idonis professionalment” (art. 17.4 D_dir). També en l’obtenció de l’acreditació de personal directiu professional docent s’han d’atendre “criteris d’idoneïtat per a la funció directiva” (art. 34 D_dir) i s’ha de valorar “el perfil competencial del candidat” mitjançant una entrevista amb l’òrgan tècnic de valoració (art. 36.4 i 5 D_dir).


La valoració de la idoneïtat permet realitzar una entrevista personal o proves

Hi ha, doncs, una relació necessària entre la valoració de la idoneïtat i la del perfil professional (competencial) de l’aspirant per a ocupar un determinat lloc de treball, valoració que es pot realitzar a través d’una “entrevista personal” o de “proves d’idoneïtat adequades al lloc de treball” en el nomenament d’interins de determinats ensenyaments:

Concurs específic de mèrits
En la segona fase del concurs específic, mitjançant una entrevista o altre procediment previst a la convocatòria, “es poden valorar altres coneixements, habilitats i aptituds específiques amb relació als continguts funcionals i a les característiques específiques del lloc de treball” (art. 15.2.b).

Propostes del procediment de provisió especial
La proposta motivada del director del centre educatiu públic ha de valorar la idoneïtat del candidat seleccionat per al lloc de treball, a partir del currículum professional. “Per completar la valoració de la idoneïtat del seu perfil professional, el director, conjuntament amb un altre membre de l’equip directiu, entrevista personalment les persones candidates” (art. 19.1).

Propostes de destinacions provisionals de funcionaris de carrera o en pràctiques
“Per a la valoració de la capacitat i idoneïtat del candidat per ocupar el lloc de treball, la direcció del centre educatiu públic pot realitzar una entrevista” (art. 26.1).

Propostes de nomenaments d’interins en vacant de plantilla
Poden realitzar-se “proves d’idoneïtat adequades al lloc de treball amb la participació de la direcció del centre educatiu públic, en els ensenyaments esmentats a l’article 3.3 del Decret 133/2001, de 29 de maig” (art. 27.5).

Nomenaments de substituts docents
La selecció s’ha de fer “després d’haver entrevistat un mínim de tres aspirants”, d’entre els vint primers que “compleixin els criteris d’adequació a les peculiaritats del centre educatiu i al contingut del lloc de treball, segons la seva experiència docent o formació” (art. 28.3).


La valoració de la  idoneïtat també intervé en altres procediments

1) Prova d’idoneïtat sobre la seva especialitat docent, després de la remoció per avaluació negativa

Els funcionaris de carrera remoguts per avaluació negativa, abans de reincorporar-se a un lloc de treball ordinari amb docència directa, “han de superar una prova d’idoneïtat sobre la seva especialitat docent i s’ha d’iniciar un període de tutorització, que inclou l’avaluació del seu acompliment” (art. 22.4).

2) Provisió de llocs docents amb caràcter provisional

Entre els criteris que s’han d’establir en les convocatòries públiques de destinacions provisionals, s’han d’acreditar “els requisits d’especialitat docent i d’idoneïtat referits a titulació, formació o experiència docent” (art. 25.2).

3) Període de prova de l’interí i substitut novell

Amb l’objectiu d’avaluar la competència docent del funcionari interí docent, s’estableix un període de prova durant els quatre primers mesos de l’exercici docent, la superació del qual permet “acreditar la seva idoneïtat en l’exercici docent en els nivells d’ensenyament per als quals s’hagi efectuat el nomenament” (art. 3 bis.1 del Decret 133/2001).

En aquest període de prova inicial cal acreditar “la idoneïtat per a l’exercici pràctic docent”, entre altres requisits com la suficiència per impartir la docència, l’aptitud pedagògica i el domini de les tècniques necessàries per a l’exercici docent (art. 3 bis.1 del Decret 133/2001),

Quan la valoració per part de la direcció del centre sigui negativa, la Inspecció Educativa ha d’emetre “un informe sobre la idoneïtat docent inicial de l’interí o substitut novell, realitzant l’avaluació directa de la seva activitat docent i tenint en compte els informes emesos pels directors dels centres” (art, 3 bis.2 del Decret 133/2001).

La valoració negativa de la seva competència docent determinarà la seva exclusió de la borsa de treball, i l’interessat no podrà tornar a accedir-hi si no “supera una prova específica d’idoneïtat de l’especialitat docent i un nou període de prova inicial” (art. 3 bis.3 del Decret 133/2001).

La valoració positiva del període de prova comporta l’obtenció d’un “certificat de capacitació docent inicial (que) té els mateixos efectes que la superació de les proves d’idoneïtat previstes a l’article 3.3” (art. 3 bis.5 del Decret 133/2001).

4) Prova d’idoneïtat com a requisit a superar per ocupar un lloc de treball específic

Entre altres funcions docents específiques, d’acord amb les necessitats derivades del projecte educatiu, els llocs de treball docent específics han “d’assumir responsabilitats docents lligades a un perfil específic, que exigeix una titulació, una formació o una capacitació professional (...) i, si escau, amb entrevista o una prova d’idoneïtat” (annex 1.A.3.b).


Conclusió: la idoneïtat en la Llei d’educació

La idoneïtat no apareix mencionada ni a la Constitució ni a l’Estatut d’autonomia, on només trobem els principis del mèrit i de la capacitat en l’accés a la funció pública, en condicions d’igualtat  (art. 103.3 i 23.2 CE). Però aquest concepte de la idoneïtat, juntament amb les capacitats i coneixements, fa anys que ha estat recollit per la doctrina constitucional:

El propio principio de mérito y capacidad supone la carga para quien deba acceder a una determinada función pública de acreditar las capacidades, conocimientos e idoneidad exigibles para la función a la que aspira” (STC 46/1991, F. 3).

L’EBEP, en canvi, ha diferenciat entre els “principis de mèrit i capacitat” i “els criteris d’idoneïtat” (art, 13.2), relacionant també la idoneïtat dels aspirants amb els requisits exigits per acomplir un lloc de treball (art. 80.1 i 3) i, en definitiva, la LEC ha recollit amb claredat la relació entre els criteris d’idoneïtat i la competència docent:

“El Govern ha d’establir els criteris d’idoneïtat i el procediment  específic perquè el personal funcionari docent pugui acreditar competència docent per a impartir àrees, matèries i mòduls professionals diferents dels atribuïts a la seva especialitat docent. Per a l’acreditació de competència docent en una àrea, matèria o mòdul, cal tenir en compte els criteris de titulació acadèmica, formació i experiència docent acreditada i la superació d’un període de pràctiques amb avaluació positiva” (art. 112.5 LEC).

Finalment, la provisió dels llocs de treball, segons la LEC, “ha de valorar en tot cas la idoneïtat dels candidats amb relació a les responsabilitats exigides per a ocupar el lloc de treball” (art. 124.1). De manera semblant, en el sistema d’ingrés a la funció pública docent “les proves de selecció s’han d’orientar a determinar la idoneïtat i la competència dels candidats sobre la base dels coneixements i les aptituds, i poden incloure una entrevista” (art. 119.3).

Tanmateix, el Decret 39/2014, de 25 de març, quan utilitza com a criteri de valoració la idoneïtat del professorat està plenament recolzat per les previsions de la Llei d’educació.

dimecres, 23 d’abril de 2014

Novetats del Decret 39/2014, de 25 de març, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docents

Aquest post està especialment dedicat a les directores i als directors de les escoles i dels instituts de Catalunya, amb el desig que els pugui ésser útil en l’aplicació del Decret, ja que els hi pertoca desplegar el paper principal.

Ha passat quasi un any entre la primera versió del projecte de Decret, feta pública pel Departament al seu web institucional el dia 10 d’abril de 2013 (pocs dies després, el Consell Tècnic va aprovar l’inici de la seva tramitació en la sessió celebrada el 30 d’aquell mateix mes) i el text definitiu del Decret, aprovat pel Govern de la Generalitat en la sessió de 25 de març de 2014 (publicat al DOGC núm. 6591, de 27 de març).

Durant aquest període de temps ja he tingut l’oportunitat de comentar-vos aquesta norma en dos posts anteriors (el del 6 de maig de 2013, a l’inici de la seva tramitació, i el del 22 de gener de 2014, poc abans de la seva aprovació). Aquests posts han estat els més visitats del blog en els darrers mesos, amb unes 2.000 visites. Ara, una vegada aprovat ja el Decret pel Govern, crec que us pot ser útil per interpretar-lo fer un repàs de les principals novetats que s’han introduït en el text al llarg de la seva elaboració, comparant-lo amb el primer esborrany, que és el que faré avui. Més endavant tindré ocasió d’anar analitzant, en profunditat, els principals aspectes de la nova norma, en especial els més innovadors

Descarregueu el document

divendres, 14 de febrer de 2014

Passat, present i futur de la LOMCE

El 23 de gener d’enguany vaig intervenir en una sessió monogràfica sobre la LOMCE en el Consell Escolar Municipal de Barcelona. Avui vull compartir amb vosaltres el contingut de la meva xerrada sobre la Llei orgànica, que ja va ser publicada en el BOE del dimarts 10 de desembre de 2013 i que va entrar en vigor el proppassat 3 de gener de 2014.

Com veureu, vaig organitzar la meva conferència al voltant de tres aspectes que considero essencials per poder interpretar-la:

1. Antecedents de la llei orgànica: precipitació en la seva elaboració.

2. Contingut principal: novetats normatives de la llei.

3. Futur de la llei: dificultats màximes en la seva aplicació.

Ara bé, el transcurs del temps ens demostrarà que no basta amb elaborar i desplegar una llei per poder portar-la a la realitat. La interpretació correcta dels preceptes és una condició imprescindible. En aquest cas, els errors tècnics i jurídics són tan forts que difícilment podrà aplicar-se la norma en la seva globalitat, tal com ha estat concebuda, per diferents motius.

D’entrada, una llei no pot contenir contradiccions ni prescriure coses impossibles de portar a la pràctica, perquè es converteix en absurda, i el que mai no pot esdevenir una norma, ja sigui una llei o un reglament, tant se val, és arribar a la irracionalitat, ja que amb això esdevindria inconstitucional, d’acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional.

El legislador orgànic tampoc no pot arribar a la irracionalitat, sinònim d’arbitrarietat, ja que la Constitució proclama “la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics” (art. 9.3 CE), entre altres principis constitucionals que han d’inspirar tot l’ordenament, i aquest principi constitucional també l’ha de respectar la legislació bàsica dictada per l’Estat, que ha de respectar la Constitució i la doctrina del Tribunal Constitucional, que juntament amb els estatuts d’autonomia conformen el bloc constitucional, que no pot ser modificat per cap llei, ordinària o orgànica.

Entre altres contradiccions internes de la Llei orgànica, us en vull destacar tres, abans que llegiu el text de la meva conferència que penjo en el blog:

1) En el nou sistema educatiu dissenyat per la LOMCE, sorprenentment hi ha dues etapes educatives simultànies, d’oferta obligatòria i caràcter gratuït: l’educació secundària obligatòria i la formació professional bàsica, que coincideixen en unes mateixes franges d’edat dels alumnes i que permeten l’obtenció d’una titulació acadèmica oficial (amb efectes diferents) en cadascun d’aquests nivells educatius: el graduat en ESO i el nou títol professional bàsic, respectivament. Amb qualsevol d’aquestes dues titulacions un alumne pot accedir, entre altres opcions, als cicles formatius de grau mitjà de la formació professional.

Malgrat totes aquestes coincidències en la definició d’aquests itineraris curriculars, el disseny legal dels itineraris simultanis d’aquests dos nivells educatius “obligatoris i gratuïts” incorre en la contradicció de no respectar en cap moment un dels nuclis centrals del dret a l’educació, reconegut explícitament a la Constitució (“l’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït”, art. 27.4 CE, “tothom té dret a l’educació”, art. 27.1 CE, i també “els poders públics garanteixen el dret de tothom a l’educació, mitjançant una programació general de l’ensenyament), com és l’exercici del dret dels pares a optar per un determinat ensenyament, ja que la Llei orgànica només ha previst com a via d’accés als cicles de la formació professional bàsica una “proposta de l’equip docent (de l’ESO) als pares, mares o tutors legals, mitjançant el consell orientador”, sempre que compleixin els tres requisits previstos a l’art. 41.1 LOE (tenir entre 15 i 17 anys, haver cursat el primer cicle d’ESO o, excepcionalment, el segon curs, i la proposta d’incorporació a un cicle per part de l’equip docent de l’ESO).

En cap precepte es reconeix el dret dels pares, mares o tutors legals de l’alumne a fer una opció entre els dos nivells educatius obligatoris i, per tant, malgrat tenir aquests nous ensenyaments de formació professional la consideració de cicles de formació professional bàsica (art. 39.4 LOE), les condicions d’accés estan lligades a una proposta de l’equip docent d’avaluació, “quan el grau d’adquisició de les competències així ho aconselli” (art. 30. LOE), que no deixa de ser un “concepte indeterminat” i de difícil precisió, i no a la voluntat de la família de l’alumne o del mateix alumne. Serà, per tant, molt difícil “programar l’oferta dels cicles de formació professional bàsica”, tal com preveu la mateixa LOE, sense conèixer la demanda de places generada per la llibertat d’elecció de centres per pares o tutors, llibertat reconeguda per la llei, abans d’acabar el curs escolar, quan l’equip docent faci, si escau, les propostes dins els consells orientadors a les famílies dels alumnes:
 
LOE, art. 42.1. (Modificat per la LOMCE) Corresponde a las Administraciones educativas programar la oferta de las enseñanzas de Formación Profesional, con respeto a los derechos reconocidos en la presente Ley.”

LOE, art. 83.1. (No modificat per la LOMCE) Les administracions educatives han de regular l’admissió d’alumnes en centres públics i privats concertats de manera que garanteixi el dret a l’educació, l’accés en condicions d’igualtat i la llibertat d’elecció de centre per pares o tutors.”

LOE, art. 86.2. (No modificat per la LOMCE) Sens perjudici de les competències que els són pròpies, les administracions educatives poden constituir comissions o òrgans de garanties d’admissió, que en tot cas s’han de constituir quan la demanda de places en algun centre educatiu de l’àmbit d’actuació de la comissió superi l’oferta.”

Caldria, per exemple, organitzar un procés de preinscripció dels cicles de formació professional bàsica durant els mesos d’estiu, una vegada s’hagin efectuat les corresponents propostes dels equips docents en els seus consells orientadors al final del 2n i 3r curs de la nova ESO, tal com l’ha modificat la LOMCE.


2) Una segona contradicció la podem trobar a l’apartat 4 de la disposició addicional 38 LOE, afegida per la LOMCE, sobre la llengua castellana, llengües cooficials i llengües que gaudeixen de protecció legal, on l’Estat regula les llengües vehiculars de les comunitats autònomes que tenen, juntament amb el castellà, una altra llengua oficial, envaint obertament les competències de la Generalitat de Catalunya, reconegudes per l’Estatut d’autonomia i la doctrina constitucional, i desplegades a la LEC i a la Llei de normalització lingüística.

Doncs bé, resulta que en els apartats b) i c) d’aquest apartat 4 el legislador incorre en contradicció, quan sembla oferir una doble opció de disseny o sistemes de l’ús vehicular de les llengües oficials [b/ “Les administracions educatives podran dissenyar i implantar sistemes (...)” i c/ “Les administracions educatives podran, així mateix, establir sistemes (...)”], que no és tal opció, ja que es produeix una relació circular entre les previsions dels dos apartats.

M’explico: malgrat que sembli que es regula una opció entre l’apartat b) i el c), això és una fal•làcia, ja que l’opció c) inclou també, com a garantia afegida, la b) com a requisit indispensable per poder-la aplicar, i per tant és impossible aplicar aquest apartat c) en tots els centres públics i concertats de Catalunya, malgrat que aparentment sembla coincidir amb el model d’immersió (i així ho ha manifestat el ministre en declaracions públiques), tal com preveu l’article 35 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

Tal com estan redactats aquests dos apartats, l’única opció vàlida i real és la b) (que “garanteix la impartició d’assignatures no lingüístiques integrant la llengua castellana i la llengua cooficial en cadascun dels cicles i dels cursos de les etapes obligatòries”). En canvi l’opció c) és només parcial (quan preveu la possibilitat “d’impartir exclusivament en llengua castellana, en llengua cooficial o en alguna llengua estrangera, sempre que existeixi oferta alternativa d’ensenyament sostinguda amb fons públics en la qual s’utilitzi com a vehicular cadascuna de les llengües cooficials”), ja que si s’elegeix aquesta opció la Generalitat de Catalunya ha de garantir, a més a més, “una oferta docent sostinguda amb fons públics en la qual el castellà sigui utilitzat com a llengua vehicular en una proporció raonable”, és a dir, el mateix que ja s’ha regulat en l’apartat b), quan estableix que “les administracions educatives determinaran la proporció raonable de la llengua castellana i la llengua cooficial en aquests sistemes, podent-se fer de manera heterogènia en el seu territori, atenent les circumstàncies concurrents”. En definitiva, no es pot aplicar l’opció c) si simultàniament no es garanteix una oferta docent d’acord amb les previsions de l’opció b) en centres sostinguts amb fons públics. No hi ha, doncs, dues opcions de sistemes lingüístics.


3) El calendari d’implantació dels nous currículums (regulat a la disposició final 5 de la LOMCE) és contradictori en la temporalització d’implantació de les modificacions dels diferents ensenyaments:
l’apartat 4 d’aquesta disposició final preveu la implantació del primer curs dels cicles de formació professional bàsica en el curs escolar 2014-2015.
l’apartat 2 de la mateixa disposició ajorna als cursos 2015-2016 i 2016-2017 “la implantació de les modificacions introduïdes en el currículum, l’organització, objectius, requisits per a l’obtenció de certificats i títols, programes, promoció i avaluacions d’educació secundària obligatòria”, modificacions que inclouen el nou consell orientador i la proposta de l’equip docent als pares, mares i tutors legals per tal d’incorporar un alumne a un cicle de formació professional bàsica.

De nou es produeix un bucle jurídic contradictori, ja que no es pot implantar la nova formació professional bàsica abans d’implantar les modificacions de l’ESO, que són les que preveuen la clau per accedir als nous cicles de formació professional bàsica.