diumenge, 25 de novembre del 2012

Avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) [11]


9) La formació professional inicial [2]


3.- Contingut i organització curricular

El Govern s’atribueix una nova competència, la de regular la formació professional dual, que combina els processos d’ensenyament i aprenentatge a l’empresa i al centre de formació (art. 42.2 LOE segons proposta).

Als continguts científics, tecnològics i organitzatius, l’avantprojecte afegeix com a novetat les matèries instrumentals (art. 42.3 LOE segons proposta).

a) Els cicles de formació professional bàsica s’organitzen en els següents blocs:

-          Bloc de comunicació i ciències socials (que inclou les matèries de Llengua castellana i produccions lingüístics, i, si s’escau, Llengua cooficial i produccions lingüístiques; Llengua estrangera i Ciències socials).
-          Bloc de ciències aplicades (que inclou les matèries de Matemàtiques aplicades al context personal i d’aprenentatge en un camp professional i Ciències aplicades al context personal i d’aprenentatge en un camp professional).

Aquesta formació professional bàsica té el mateix objectiu que els PQPI: obtenir una qualificació de nivell u del Catàleg nacional de qualificacions professionals (art. 30.2 LOE vigent i art 42.4 LOE segons proposta).

b) Com ja he comentat abans, el contingut dels cicles formatius de grau mitjà s’amplia amb la inclusió de les següents matèries instrumentals: Comunicació en llengua castellana i, si s’escau, Comunicació en la llengua cooficial; Comunicació en llengua estrangera i Matemàtiques aplicades.

També es preveu, com a novetat, l’oferta de matèries optatives:

Art. 42.5 “Las Administraciones educativas, en el ámbito de sus competencias, podrán ofertar materias voluntarias, relacionadas con el campo o sector profesional del que se trate, cuya superación facilitará la admisión en los ciclos formativos de grado superior en los términos que reglamentariamente se determinen. Estas materias, que podrán ofertarse en modalidad presencial o a distancia, no formarán parte del currículo oficial y su único objeto es facilitar la progresión del alumnado hacia la Formación Profesional de Grado Superior.”


4.- Avaluació

L’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes es fa per mòduls professionals, i també “per matèries i blocs” (art. 43.1 LOE segons proposta).

La superació dels cicles formatius requereix l’avaluació positiva “en tos els mòduls i, si s’escau, matèries i blocs que els componen” (art. 34.2 LOE segons proposta).


5.- Títols i convalidacions

a) Formació professional bàsica:

Els alumnes que superin un cicle de formació professional bàsica rebran el títol de Tècnic Professional Bàsic corresponent, que serà equivalent al Certificat de Professionalitat de Nivell 1. Aquest títol permet l’accés, prèvia superació d’una prova d’admissió, als cicles formatius de grau mitjà (vegeu l’art. 41.2.c/ LOE segons proposta, on s’esmenten aquestes proves d’admissió, que no s’han de confondre amb les proves d’accés, previstes a l’art. 41.2.e/ LOE segons proposta)


b) Formació professional de grau mitjà:

Els alumnes que superin els ensenyaments de formació professional de grau mitjà rebran el títol de Tècnic de grau mitjà de la corresponent professió, el qual permetrà l’accés directe a totes les modalitats de batxillerat.

Una altra vegada, el Govern s’atribueix la regulació del règim de convalidacions recíproques entre els mòduls professionals d’un cicle formatiu de grau mitjà i les matèries de batxillerat, i establirà les matèries que són necessàries per a obtenir el títol de batxiller. També es regularan les convalidacions entre els estudis de formació professional i els ensenyaments artístics i esportius (art. 44.2 LOE segons proposta).


c) Cicles formatius de grau superior:

No hi ha novetats en aquest grau de la formació professional: el títol que obtindran els alumnes que superin els cicles és el de Tècnic Superior, que permet l’accés directe als estudis universitaris de grau pel procediment que reglamentàriament es determini, prèvia consulta a les Comunitats Autònomes.


Com podem observar de tot el que he comentat, l’avantprojecte de llei orgànica suprimeix l’exigència de tenir un títol acadèmic com a condició per a accedir als diferents cicles formatius:

-          a la formació professional bàsica s’accedeix sense tenir cap titulació;
-          també es pot accedir als cicles formatius de grau mitjà després de superar un cicle de formació professional bàsica i una prova d’admissió (és a dir, amb el títol de Tècnic Professional Bàsic, que de fet no és més que un certificat de professionalitat de nivell 1, no un títol acadèmic pròpiament dit);
-          finalment, a la formació professional de grau superior es pot accedir havent aprovat totes les matèries del batxillerat (sense tenir el títol de batxiller) i també, directament, amb el títol de Tècnic de grau mitjà i després de superar una prova d’admissió.

Per tant, l’avantprojecte introdueix un itinerari d’accés directe als diferents cicles formatius, sense necessitat d’haver superat l’educació secundària obligatòria ni el batxillerat, com està regulat actualment. En conseqüència, la superació de determinades proves d’accés o de cursos de formació específics es declara equivalent als títols acadèmics als efectes d’accedir als cicles formatius de grau mitjà i de grau superior, que se separen definitivament dels estudis acadèmics com el batxillerat,

dissabte, 24 de novembre del 2012

Avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) [10]


8) La formació professional inicial [1]


1.- Novetats de la formació professional del sistema educatiu

S’afegeix a les finalitats de la formació professional inicial la de “permetre la progressió de l’alumnat en el sistema educatiu i en el sistema de formació professional per a l’ocupació” (art. 39.2 i 40.1.g/ LOE segons proposta) i “conèixer i prevenir els riscos mediambientals” (art. 40.1.h/ LOE segons proposta).

La novetat més destacable és la introducció en la formació professional inicial dels cicles de formació professional bàsica (art. 39.3 LOE segons proposta) que substitueixen els programes de qualificació professional inicial, que formen part de l’ESO. La proposta, en canvi, els inclou en els cicles de la formació professional.

Aquests cicles de formació professional bàsica “contribuiran a què l’alumnat adquireixi o completi les competències bàsiques de l’aprenentatge permanent” (art. 40.2 LOE segons proposta).

Els cicles formatius de grau mitjà contribuiran, a més, “a ampliar les competències bàsiques de l’aprenentatge permanent, adaptant-les a un camp o sector professional que permeti l’alumnat desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i autonomia” (art. 40.3 LOE segons proposta).

Una vegada més, l’avantprojecte introdueix una remissió a la futura reglamentació del Govern de l’Estat:

Art. 39.4 “El Gobierno desarrollará reglamentariamente las medidas que resulten necesarias para permitir la correspondencia de los Certificados de Profesionalidad regulados en el apartado 3 del artículo 26 de la Ley 56/2003, de 16 de diciembre, de Empleo, con los títulos de formación profesional del sistema educativo.”


2,- Condicions d’accés als cicles formatius

a) Formació professional bàsica

L’accés requerirà una de les següents condicions:

-          Tenir complerts quinze anys d’edat i haver cursat el primer cicle general d’ESO
-          Excepcionalment, tenir complerts quinze anys d’edat i haver cursat el segon curs de l’ESO, havent repetit almenys un curs acadèmic.

És un greu error de l’avantprojecte la segona possibilitat que preveu, obertament, la possibilitat d’abandonar l’ESO als quinze anys sense haver superat el segon curs, accedint a uns estudis de formació professional que no permeten l’obtenció de cap títol (només una qualificació d nivell 1 del catàleg nacional de qualificacions professionals, art. 42.4 LOE segons proposta). En qualsevol cas, els cicles de formació professional bàsica no són estudis obligatoris (la LOMQE els inclou en l’educació bàsica, juntament amb l’educació primària i l’ESO, art. 3.3 LOE segons proposta), però l’avantprojecte només s’atreveix a “proposar als pares o tutors la incorporació de l’alumne a un cicle de formació professional bàsica”:

“Artículo 30. Propuesta de acceso a Formación Profesional Básica.
Cuando el alumno no se encuentre en condiciones de alcanzar el adecuado nivel en la consecución de las competencias básicas, el equipo docente podrá proponer a los padres o tutores, en su caso a través del consejo orientador, la incorporación del alumno a un ciclo de Formación Profesional Básica, siempre que cumpla los requisitos establecidos en el artículo 41.1 de esta ley orgánica.”


b) Cicles formatius de grau mitjà

L’accés requerirà una de les següents condicions:

-          Estar en possessió del títol de graduat en ESO per l’opció d’ensenyaments aplicats.
-          Estar en possessió del títol de graduat en ESO per l’opció d’ensenyaments acadèmics i haver superat amb posterioritat una avaluació final d’ESO per l’opció d’ensenyaments aplicats.
-          Estar en possessió del títol de tècnic professional bàsic i haver superat una prova específica d’admissió, d’acord amb les condicions que el Govern determini reglamentàriament.
-          Haver superat un curs de formació específica per a l’accés a cicles de grau mitjà en centres públics o privats. Les matèries del curs i les seves característiques bàsiques seran regulades pel Govern.
-          Haver superat una prova d’accés d’acord amb els criteris establerts pel Govern.

En els dos darrers supòsits d’accés es requerirà tenir disset anys complerts en l’any de la realització de la prova.

Una vegada més, el Govern s’atribueix la competència per a regular les matèries i les característiques bàsiques del curs de formació per a l’accés a la formació professional, competència actualment atribuïda a les Administracions educatives ( art. 41.5 LOE vigent, des de la LOE, per ex. a l’article 32.3.b).

Les proves específiques per a l’accés a la formació professional actualment estan també atribuïdes a les Administracions educatives (art. 41.2 LOE vigent), i ara en canvi el Govern establirà els criteris de les proves d’accés, amb una evident invasió de competències.


b) Cicles formatius de grau superior

L’accés requerirà una de les següents condicions:

-          Estar en possessió del títol de batxiller o del certificat acreditatiu d’haver superat totes les matèries de batxillerat o d’un títol de Tècnic de grau mitjà; i a més ser admès pel centre de formació professional després de superar una prova d’admissió, d’acord amb les condicions que el Govern estableixi reglamentàriament.
-          Haver superat un curs de formació específic per a l’accés a cicles de grau superior en centres públics o privats autoritzats per l’administració educativa. Les matèries del curs i les seves característiques bàsiques seran regulades pel Govern.
-          Haver superat una prova d’accés, d’acord amb els criteris establerts pel Govern (i tenir 19 anys complerts en l’any de realització de la prova).

Sorprenentment, no s’exigeix tenir el títol de tècnic amb caràcter previ a la prova, com està regulat actualment, art. 41.5 LOE vigent. Els cursos i les proves      hauran de permetre acreditar els coneixements suficients per cursar els cicles de grau superior, art. 51.3.c/ LOE segons proposta.

El Govern establirà els criteris bàsics relatius a l’exempció d’alguna part de les proves d’accés als graus mitjà i superior, en funció de la formació o experiència professional acreditada per l’aspirant. Actualment correspon a les administracions educatives regular aquestes exempcions (art. 41.4 LOE).

Es preveu, finalment, que els alumnes que no hagin superat les proves o que desitgin elevar les qualificacions obtingudes en les proves, podran repetir-les en convocatòries successives, prèvia sol·licitud (art. 41.5 LOE segons proposta).

dimarts, 20 de novembre del 2012

Avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) [9]


7) Accés a la universitat

La nova redacció de l’article 38 LOE no té, pràcticament, cap punt de coincidència amb la regulació actual de la prova d’accés a la universitat. S’hi poden destacar els següents aspectes:

1) Desapareix la prova única per accedir als estudis universitaris, la qual permet valorar, juntament amb les qualificacions obtingudes al batxillerat, la maduresa acadèmica i els coneixements adquirits en aquest, així com la capacitat per seguir amb èxit els estudis universitaris (art. 38.1 LOE vigent).

Això és conseqüència directa de la introducció de l’avaluació final del batxillerat (art. 36.bis LOE segons proposta)

2) El nou text atribueix al Govern “l’establiment de la normativa bàsica que permeti a les universitats fixar els procediments d’admissió dels alumnes que hagin obtingut el títol de batxiller o equivalent” (art. 38 LOE segons proposta).

Aquest procediments utilitzaran algun o alguns del següents criteris de valoració dels estudiants:

a) Qualificació final del batxillerat.
b) Modalitat i via cursades en el batxillerat, en relació amb la titulació elegida.
c) Qualificacions obtingudes en matèries concretes dels cursos de batxillerat, o de l’avaluació final de batxillerat.
d) Formació acadèmica o professional complementària.
e) Avaluació específica de coneixements i/o d’aptituds personals.
f) Estudis superiors cursats amb anterioritat.

3) Quan la universitat “estableixi procediments d’admissió en alguna titulació oficial, l’accés vindrà determinat per la valoració conjunta resultant de ponderar la qualificació final del batxillerat i la qualificació obtinguda en el procediment d’admissió (amb una ponderació de la qualificació final del batxillerat com a mínim del 60% del resultat final del procediment d’admissió)”.

Quan no s’estableixi procediments d’admissió, l’accés als ensenyaments universitaris de caràcter oficial vindrà determinat exclusivament per la qualificació final de batxillerat.

4) En aquest precepte hi ha una evident invasió de competències, ja que l’art. 172.1.a) de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat, sense perjudici de l’autonomia universitària, la competència exclusiva relativa a la coordinació dels procediments d’accés a les universitats, i l’art. 172.2.d) atribueix la competència compartida en relació amb el règim d’accés a les universitats.

Aquest precepte reprodueix les previsions dels apartats 4.3, 4.4 i 4.6 del RD 1742/2003, de 19 de desembre, que no es va arribar a aplicar mai, i ignora totalment les competències autonòmiques de desenvolupament normatiu i de coordinació dels procediments d’accés a les universitats (fins i tot s’ha suprimit la referència actual de l’art. 38 LOE a la consulta prèvia a les Comunitats Autònomes).

dissabte, 17 de novembre del 2012

Avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) [8]


6) El batxillerat

1.- Accés als estudis de batxillerat

S’amplien els requisits per a l’accés als estudis de batxillerat: a més d’estar en possessió del títol de graduat en educació secundària obligatòria, caldrà haver superat l’avaluació final d’educació secundària obligatòria per l’opció d’ensenyaments acadèmics (art. 32.2 LOE, segons proposta).

És a dir, per accedir al batxillerat no caldrà haver cursat el quart curs d’ESO per l’opció d’ensenyaments acadèmics, però sí haver superat l’avaluació final d’ESO per aquesta opció (per això, l’art. 29.1 preveu la possibilitat de realitzar l’avaluació final per qualsevol opció, independentment de l’opció cursada en quart curs, i fins i tot per ambdues opcions en la mateixa ocasió).. En definitiva, es restringeix molt l’accés als estudis d’aquesta etapa educativa.

Es manté el límit actual de permanència en el batxillerat durant quatre anys com a màxim. Però es matisa aquesta duració màxima amb una previsió de les regles permeses per a repetir els cursos:

Art. 29.4 “Sin superar este máximo, podrán repetir cada uno de los cursos de Bachillerato una sola vez como máximo, si bien excepcionalmente podrán repetir uno de los cursos una segunda vez, previo informe favorable del equipo docente.”


2.- Organització curricular del batxillerat

La principal, i sorprenent, novetat de la regulació curricular del batxillerat és el tancament total de l’organització dels dos cursos, sense cap marge per al desenvolupament posterior per les Administracions educatives, a les quals correspon actualment l’ordenació de les matèries optatives (art. 34.7 LOE vigent) i també la participació en l’establiment pel Govern “de l’estructura de les modalitats, les matèries específiques de cada modalitat i el nombre d’aquestes matèries que han de cursar els alumnes” (art. 34.3 LOE vigent). Actualment, els centres “han de concretar l’oferta de les matèries optatives en el seu projecte educatiu” (art. 34.7 LOE vigent).

Totes aquestes referències a les Administracions educatives i a l’autonomia curricular dels centres per concretar l’oferta d’optatives han quedat suprimides en el nou text legal, que en canvi estableix, amb detall, l’estructura curricular de cadascun dels dos cursos de batxillerat, determinant les matèries comuns, específiques i optatives de cada curs, i fins i tot estableix les dues vies de la modalitat de ciències (Ciències i enginyeria i Ciències de la salut) i d’Humanitats i ciències socials (Humanitats i Ciències socials). Actualment, les vies del batxillerat són només una possibilitat d’organització (art. 34.4 LOE vigent).  

Les tres modalitats del batxillerat són, segons la proposta, les següents:

a) Arts.
b) Ciències (en lloc de l’actual Ciències i tecnologia), amb les dues vies esmentades.
c) Humanitats i ciències socials, també amb dues vies.

El Batxillerat s’organitza “en matèries obligatòries comuns, matèries obligatòries específiques que tots els alumnes han de cursar en funció de la via escollida i matèries optatives” (art. 34.2 LOE segons proposta).

De les matèries comuns se suprimeixen les Ciències per al món contemporani i del títol de la Filosofia cau la referència la ciutadania.

La resta de matèries obligatòries comuns es distribueixen de la següent manera en cada curs:

Primer curs:
a) Llengua castellana i literatura I i, si n’hi ha, llengua cooficial i literatura I.
b) Educació física.
c) Filosofia.
d) Primera llengua estrangera.

Segon curs:
a) Llengua castellana i literatura II i, si n’hi ha, llengua cooficial i literatura II.
b) Història de la filosofia.
c) Història d’Espanya.
d) Primera llengua estrangera.

Les matèries obligatòries específiques de cada modalitat són les següents:

Modalitat d’arts:
a) En primer curs: Dibuix tècnic I; Dibuix artístic I; i Volum.
b) En segon curs: Dibuix tècnic II; Dibuix artístic II; i Història de l’art.

Modalitat de ciències:
a) En primer curs:
-          Via Ciències i enginyeria: Matemàtiques I; Física i química; i Dibuix tècnic I.
-          Via Ciències de la salut: Matemàtiques I; Física i química; i Biologia i geologia.

b) En segon curs:
-          Via Ciències i enginyeria: Matemàtiques II; Física; i Dibuix tècnic II.
-          Via Ciències de la salut: Matemàtiques II; Química; i Biologia.

Modalitat d’Humanitats i ciències socials:
a) En primer curs:
-          Via Humanitats: Llatí I; Història del món contemporani; i Literatura universal.
-          Via Ciències socials: Matemàtiques aplicades a les ciències socials I; Història del món contemporani; i Literatura universal.

a) En segon curs:
-          Via Humanitats: Llatí II; Geografia; i Història de l’art.
-          Via Ciències socials: Matemàtiques aplicades a les ciències socials II; Geografia; i Economia de l’empresa.

Es limiten les matèries optatives a una única en cada curs. Els centres hauran d’oferir, almenys, les següents matèries optatives:

En primer curs: Segona llengua estrangera i Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

En segon curs: Segona llengua estrangera.

A més, els centres podran oferir, entre altres matèries optatives, les matèries específiques no cursades per l’alumne per correspondre a una altra via, o:

En la modalitat d’Arts: al primer curs, Cultura audiovisual; al segon curs, Tècniques d’expressió gràfica i plàstica.

En la modalitat de Ciències: al primer curs, Economia o Ciències de la terra i del medi ambient.

En la modalitat d’Humanitats i ciències socials: al primer curs, Grec o Economia; al segon curs, Grec o Història de l’Art.


3.- L’avaluació final de batxillerat

Les característiques de l’avaluació final de batxillerat són, pràcticament, idèntiques a les de l’ESO. Hi ha algunes diferències entre les dues avaluacions finals:

-          A l’avaluació final del batxillerat es comprovarà el grau de maduresa acadèmica i de consecució dels objectius de l’etapa (art. 36.bis.1 LOE segons proposta). A l’avaluació final de l’ESO es comprovarà el grau d’adquisició de les competències bàsiques i la consecució dels objectius de l’etapa (art. 29.2 LOE segons proposta).

-          A l’avaluació final de batxillerat només es podran presentar aquells alumnes que hagin obtingut avaluació positiva en totes les matèries (art. 36.bis.1 LOE segons proposta), En canvi, a la de l’ESO els alumnes es poden presentar amb un màxim de dues matèries amb avaluació negativa (art. 29.3 LOE segons proposta).

Igual que a les proves de final de l’ESO, els criteris d’avaluació seran establerts pel Govern per a tot el sistema educatiu espanyol. Les característiques generals de les proves seran també fixades pel Govern, prèvia consulta a les Comunitats Autònomes, i hauran de realitzar-se en el centre en el qual l’alumne cursi els seus estudis, i seran aplicades i qualificades per especialistes externs al centre. Tal com ja he comentat en relació amb l’avaluació final de l’ESO, hi ha en tot això una evident i flagrant invasió d les competències autonòmiques en matèria d’educació.

La superació de l’avaluació final del batxillerat requerirà una qualificació igual o superior a 5 punts sobre 10. Els alumnes que no hagin superat aquesta avaluació o que desitgin augmentar la seva qualificació final de batxillerat podran repetir l’avaluació en convocatòries successives, prèvia sol·licitud.


4.- El títol de batxiller

Igual que ja hem vist en relació amb el títol de graduat en ESO, l’obtenció del títol de batxiller s’endureix en relació amb la situació actual, en què per obtenir el títol només és necessària l’avaluació positiva en totes les matèries dels dos cursos (art. 37.1 LOE vigent).

En canvi, d’acord amb l’avantprojecte de llei orgànica l’obtenció del títol de batxiller requereix la superació de l’avaluació final de batxillerat, així com una qualificació final de batxillerat igual o superior a 5 punts sobre 10 (obtinguda a partir de la mitjana aritmètica de les qualificacions numèriques obtingudes en cadascuna de les matèries del batxillerat ponderada al 60%, i de la nota obtinguda a l’avaluació final al 40%). Aquesta fórmula és molt semblant a la que s’estableix a l’art. 31.1 per a la qualificació final de l’ESO (amb una ponderació diferent del 70% i 30%).

A més de les proves per obtenir directament el títol de batxiller (art. 69.4 LOE), a l’art. 37 es preveu una altra via paer a l’obtenció del títol de batxiller:

“Art. 37.1 No obstante lo anterior, los alumnos que tengan el título de Técnico de grado medio podrán obtener el título de Bachiller por la superación de las materias necesarias para alcanzar los objetivos generales del Bachillerato, que serán determinadas en todo caso por el Gobierno, así como la evaluación final de Bachillerato.”

Una darrera via d’obtenció del títol de batxiller prevista en aquest article és la finalització dels ensenyaments professionals de música i dansa, “si supera les matèries necessàries per a assolir els objectius generals del batxillerat, que seran determinats pel Govern, així com l’avaluació final de batxillerat”. Aquest procediment per obtenir el títol de batxiller és una repetició de l’article 50.2 LOE (que en la versió actual no inclou cap referència al Govern per determinar les matèries necessàries, però que també ha estat modificat per l’avantprojecte amb una redacció idèntica a la de l’art. 37.1).

Al títol de batxiller haurà de constar la modalitat i via cursada, així com la qualificació final del batxillerat, calculada segons la fórmula que he comentat abans.

Finalment, només em queda assenyalar que l’avaluació positiva en totes les matèries del batxillerat sense haver superat l’avaluació final del batxillerat donarà dret a l’alumne a obtenir un certificat que comportarà efectes laborals i els acadèmics previstos a l’art. 41.3.a de la llei, és a dir, l’accés als cicles formatius de grau superior. El títol de batxiller faculta per accedir als diferents ensenyaments que constitueixen l’educació superior.

dimecres, 14 de novembre del 2012

Avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) [7]


5) L’educació secundària obligatòria [3]

6.- Desaparició dels Programes de qualificació professional inicial (PQPI)

L’avantprojecte de LOMQE suprimeix els Programes de qualificació professional inicial, que actualment estan inclosos dins l’Educació Secundària Obligatòria, per als alumnes majors de 16 anys que no hagin obtingut el títol de graduat en educació secundària obligatòria (art. 30.1 LOE vigent).

En conseqüència, es modifica profundament el contingut de l’article 30 de la LOE, que passa de regular els PQPI a establir un accés a la Formació Professional Bàsica, que substitueix els PQPI com a nous cicles de Formació Professional, a més dels de grau mitjà i de grau superior (art. 39.3 LOE, segons la proposta):

“Artículo 30. Propuesta de acceso a Formación Profesional Básica.
Cuando el alumno no se encuentre en condiciones de alcanzar el adecuado nivel en la consecución de las competencias básicas, el equipo docente podrá proponer a los padres o tutores, en su caso a través del consejo orientador, la incorporación del alumno a un ciclo de Formación Profesional Básica, siempre que cumpla los requisitos establecidos en el artículo 41.1 de esta ley orgánica.”


7.- El títol de graduat en educació secundària obligatòria

La nova redacció de l’article 31 de la LOE, sobre el títol de graduat en educació secundària obligatòria, endureix les condicions per a obtenir-lo, amb un major detall en la regulació, impropi de la normativa bàsica.

Així de l’actual obtenció de la titulació, lligada tan sols a “l’assoliment de les competències bàsiques i els objectius de l’etapa” (art. 31.1 LOE vigent), passem a la superació de la revàlida de final de l’etapa i a una qualificació final de l’ESO, superior a 5 punts sobre 10 (obtinguda a partir de la nota mitjana de totes les qualificacions numèriques obtingudes en cadascuna de les matèries, ponderades al 70% i de l’avaluació final ponderada al 30%.

El títol de graduat en ESO no permetrà l’accés indiferenciat a tots els estudis postobligatoris, ja que la superació de l’avaluació final per una determinada opció condicionarà l’accés als estudis del batxillerat o a la formació professional de grau mitjà:

“Art. 31.2. El título de Graduado en Educación Secundaria Obligatoria permitirá acceder a las siguientes enseñanzas:
a) El título obtenido en la opción de enseñanzas académicas permitirá acceder a Bachillerato,
b) El título obtenido en la opción de enseñanzas aplicadas permitirá acceder a Formación Profesional de Grado Medio.
c) Los títulos obtenidos tanto en la opción de enseñanzas aplicadas como en la de enseñanzas académicas permitirán acceder al resto de enseñanzas post-obligatorias”.

A l’apartat 3 d’aquest article 31 LOE es descriu, amb tot detall, el contingut del títol de graduat, d’una forma més pròpia d’una ordre ministerial que d’una llei orgànica, ja que fins i tot es preveu la possibilitat d’una diligència o annex al títol quan l’alumne hagi repetit la revàlida per a pujar nota:

Art. 31.3. En el título deberá constar la opción u opciones por las que se realizó la evaluación final, así como la calificación final de Educación Secundaria Obligatoria. En caso de haber superado el alumno la evaluación por las dos opciones de evaluación final, la calificación final será la más alta de las que se obtengan teniendo en cuenta los resultados de ambas opciones.
Se hará constar en el título por diligencia o anexo al mismo la nueva calificación final de Educación Secundaria Obligatoria cuando el alumno se hubiera presentado de nuevo a evaluación por la misma opción para elevar su calificación final.
También se hará constar, si procede, la superación por el alumno de la evaluación final por una opción diferente a la que ya conste en el título, en cuyo caso la calificación final será la más alta de las que se obtengan teniendo en cuenta los resultados de ambas opciones.

No recordo, dels molts anys que porto llegint lleis educatives, que el legislador hagi afinat tant en preveure tots els detalls com en aquest precepte, on l’Estat mostra un zel excessiu en descriure el dibuix del títol oficial, en lloc de limitar-se a establir els drets acadèmics i professionals de l’assoliment del grau corresponent a l’etapa de l’educació secundària obligatòria.

El certificat oficial que rebran els alumnes que no obtinguin el títol, recollirà a més del nombre d’anys cursats “el nivell d’adquisició de les competències bàsiques” (art. 31.4 LOE, segons proposta).

L’obsessió per donar importància a les qualificacions numèriques de les avaluacions dels alumnes arriba a preveure que l’obtenció directa del títol per la superació de les proves per als majors de 18 anys, comportarà com a qualificació final de l’ESO “l’obtinguda en l’esmentada prova” (art. 31.5 LOE, nou apartat afegit a la llei), sense necessitat de fer mitjanes aritmètiques amb altres estudis.   

Amb això, finalitzo els comentaris a la nova ESO. Seguiré un altre dia amb el batxillerat.

dimarts, 13 de novembre del 2012

Avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) [6]


5) L’educació secundària obligatòria [2]


4.- L’avaluació durant l’etapa

En les avaluacions de final de curs, les decisions sobre la promoció de l’alumnat han d’atendre “el nivell” en la consecució de “les competències bàsiques” (en lloc del criteri actual “atenent la consecució dels objectius”, art. 28.2 LOE).

Se suprimeix el següent paràgraf: “Les decisions sobre l’obtenció del títol al final de l’etapa les ha d’adoptar de forma col·legiada el conjunt de professors de l’alumne respectiu, atenent la consecució de les competències bàsiques i els objectius de l’etapa” (art. 28.2 LOE vigent).

La promoció de curs exigeix “haver superat totes les matèries cursades” (en lloc del redactat actual: “haver superat els objectius de les matèries cursades”, art. 28.3 LOE).

Per a la promoció excepcional amb avaluació negativa de tres matèries s’afegeix la condició d’aplicar mesures d’atenció educativa propostes en el consell orientador a què es refereix l’apartat 8 de l’article 28 (que té un redactat nou, pràcticament en la seva totalitat):

Art. 28.8. “Con la finalidad de facilitar que todos los alumnos alcancen el adecuado nivel en la consecución de las competencias básicas en esta etapa, las Administraciones educativas establecerán medidas de refuerzo educativo. La aplicación personalizada de las medidas se revisará periódicamente y, en todo caso, al finalizar el curso académico.
Al final de cada uno de los cursos de Educación Secundaria Obligatoria se entregará a los padres o tutores de cada alumno un consejo orientador, que incluirá el grado de adquisición de las competencias básicas, en el que se propondrá a padres o tutores el itinerario más adecuado a seguir por el alumno y, en su caso, la incorporación a un programa de mejora del aprendizaje y el rendimiento o a un ciclo de Formación Profesional Básica”.

A l’apartat 3 d’aquest mateix article 28 se suprimeix la següent previsió: “Les administracions educatives han de regular les actuacions de l’equip docent responsable de l’avaluació”.

Se suprimeix l’actual contingut dels apartats 8 i 9 de l’article 28 LOE:

28.8. “Els alumnes que en finalitzar el quart curs d’educació secundària obligatòria no hagin obtingut la titulació que estableix l’article 31.1 d’aquesta Llei poden realitzar una prova extraordinària de les matèries que no hagin superat”.

28.9. “Els alumnes que cursin els programes de diversificació curricular a què es refereix l’article 27 han de ser avaluats de conformitat amb els objectius de l’etapa i els criteris d’avaluació fixats en cadascun dels programes respectius”.

Als nous apartats 9 i 10 de l’article 28 es preveu una avaluació en finalitzar el primer cicle de l’etapa (després del tercer curs) en substitució de l’avaluació de diagnòstic actual en finalitzar el segon curs de l’educació secundària obligatòria (art. 29 LOE vigent):

28.9. “Las Administraciones educativas realizarán una evaluación al finalizar el primer ciclo, mediante la realización de una prueba sin efectos académicos que tendrá como finalidad comprobar el grado de adquisición de las competencias básicas”.

28.10. “Tras cursar el primer ciclo de Educación Secundaria Obligatoria, así como una vez cursado segundo curso cuando el alumno se vaya a incorporar de forma excepcional a un ciclo de Formación Profesional Básica, se entregará a los alumnos un certificado de estudios cursados.”

El nou article 31.4, que comentaré després, també preveu per als alumnes que no obtinguin el títol “un certificat oficial en el qual han de constar el nombre d’anys cursats i el nivell d’adquisició de les competències bàsiques”.


5.- L’avaluació final de l’Educació Secundària Obligatòria

La nova redacció de l’article 29 de la LOE inclou, igual que ja hem vist a l’educació primària, una avaluació final de l’Educació Secundària Obligatòria:

“Evaluación final de Educación Secundaria Obligatoria.
1. Al finalizar el cuarto curso, los alumnos realizarán una evaluación por la opción de enseñanzas académicas o por la de enseñanzas aplicadas.
Los alumnos podrán realizar la evaluación por cualquiera de las dos opciones, con independencia de la opción cursada en cuarto curso de Educación Secundaria Obligatoria, o por ambas opciones en la misma ocasión.
La superación de esta evaluación requerirá una calificación igual o superior a 5 puntos sobre 10.
2. En las pruebas se comprobará el grado de adquisición de las competencias básicas y la consecución de los objetivos de la etapa.
3. Podrán presentarse a esta evaluación aquellos alumnos que hayan obtenido bien evaluación positiva en todas las materias, o bien negativa en un máximo de dos materias.
4. Los criterios de evaluación serán establecidos por el Gobierno para todo el Sistema Educativo Español.
Las características generales de las pruebas que componen esta evaluación serán fijadas por el Gobierno, previa consulta a las Comunidades Autónomas.
5. Las pruebas deberán ser realizadas por las respectivas Administraciones educativas en el centro educativo en el que el alumno curse estudios, y aplicadas y calificadas por especialistas externos al centro.
6. Los alumnos que no hayan superado la evaluación por la opción escogida, o que deseen elevar su calificación final de Educación Secundaria Obligatoria, podrán repetir la evaluación en convocatorias sucesivas, previa solicitud.
Los alumnos que hayan superado esta evaluación por una opción podrán presentarse de nuevo a evaluación por la otra opción si lo desean, y de no superarla en primera convocatoria podrán repetirla en convocatorias sucesivas, previa solicitud.”

Com ja vaig dir en la nota sobre l’educació primària, el Govern de l’Estat no pot assumir com a competència exclusiva l’establiment de tots els criteris d’avaluació ni de les característiques generals d’aquestes proves, sinó només dels aspectes bàsics, entesos d’acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional com el “mínim comú denominador de la normativa estatal”, que no pot impedir les Administracions públiques completar i desenvolupar aquests criteris i característiques de les proves.

És evident que aquestes proves de final de l’etapa es poden referir a la globalitat del currículum cursat pels alumnes, i no exclusivament als aspectes bàsics i comuns del currículum fixat per l’Estat. No ens trobem davant d’una prova de caràcter estatal (malgrat el que es diu a l’apartat 4, que remet a tot el sistema educatiu espanyol), sinó d’una avaluació final de l’etapa amb característiques comunes en les diferents proves de cadascuna de les Administracions educatives, i en conseqüència, les proves les hauria d’establir cada Administració en l’àmbit de les seves competències, respectant en tot cas les característiques i trets generals que fixi la pròpia llei estatal, però sense intervenció del Govern en l’establiment dels criteris d’avaluació.

El Tribunal Constitucional ha reconegut que l’Estat “ha d’establir les bases de forma suficientment àmplia i flexible com per a permetre que els Comunitats Autònomes amb competències normatives en la matèria puguin adoptar les seves pròpies alternatives polítiques en funció de les seves circumstàncies específiques” (STC 131/1996). És evident l’excés de detall d’aquest article 29 sobre l’avaluació final de l’ESO, com ja ha reconegut, reiteradament, el Tribunal Constitucional:

"El establecimiento por parte del Estado de las bases de la ordenación no puede llegar a tal grado de desarrollo que deje vacío de contenido la correlativa competencia de la Comunidad" (STC de 28 de juliol de 1981).

Les normes bàsiques no poden esgotar la regulació d’una matèria (STC de 28-7-81, 2-1-82, 28-6-82 i 6-11-86). En definitiva, una vegada més, ens trobem amb una regulació del Govern Estatal dels criteris i característiques de les proves de les avaluacions finals d’etapa que pot afectar la competència de la Generalitat de Catalunya en matèria educativa.


diumenge, 11 de novembre del 2012

Avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) [5]


5) L’educació secundària obligatòria [1]


1.- Organització curricular dels tres primers cursos de l’etapa

De forma contrària a l’educació primària, l’organització de l’ESO recupera els dos cicles, si bé d’una duració diferent: “el primer de tres anys acadèmics i el segon amb caràcter propedèutic d’un any acadèmic” (nou art. 23.bis LOE).

Es manté l’organització en matèries, però la llei regula la de cada curs de l’etapa amb tot detall, sense cap marge al desenvolupament autonòmic, i amb les següents novetats:

a) Al primer curs la matèria “Ciències de la naturalesa” porta l’especificació de “biologia i geologia”; en canvi, al segon curs, aquesta matèria es concreta en “física i química”.

b) Al primer curs s’inclouen les matèries “Educació plàstica i visual” i “Tecnologies”. Al segon curs se substitueixen per la “Música” i l’”Educació cívica i constitucional”.

c) A més de les ja esmentades, el primer i el segon curs coincideixen en les següents matèries: “Educació física”, “Ciències socials, geografia i història”, “llengua castellana i literatura, i si n’hi ha, llengua cooficial i literatura”, “Primera llengua estrangera” i “Matemàtiques”.

d) Desapareix la matèria d’educació per a la ciutadania i els drets humans, que s’havia de cursar en un dels tres primers cursos per tot l’alumnat.

e) Al llarg dels dos primers cursos, els alumnes cursaran almenys una matèria optativa. Dins l’oferta de les matèries optatives, se suprimeix la menció a la cultura clàssica.

f) Se suprimeix també la limitació actual en els dos primers cursos del màxim de dues matèries més que en l’últim cicle d’educació primària (art. 24.6 LOE vigent).

g) Se substitueix, dins el tractament transversal en totes les àrees, “l’educació en valors” (art. 24.7 LOE vigent) per “la emprenedoria i l’educació cívica i constitucional” (art. 24.4 LOE, segons la proposta).

h) Al tercer curs, la matèria de Ciències naturals es desdobla en dues matèries: “Biologia i geologia” i “Física i Química”, que han de cursar tots els alumnes, a més de les matèries del primer i segon curs, enumerades a l’apartat c) anterior. En matemàtiques, es alumnes poden optar per dues modalitats diferents: una d’iniciació als ensenyaments acadèmics i una altra d’iniciació als ensenyaments aplicats.

i) Tots els alumnes del tercer curs han de cursar també la matèria de Música i una matèria de modalitat (que només són dues: “Disseny i tecnologia” i “Utilització de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació”, les úniques previstes a l’art. 24.4 LOE, segons la proposta).

j) Al tercer curs, els alumnes cursaran almenys una matèria optativa. En l’oferta de matèries optatives s’ha d’incloure una segona llengua estrangera, així com una matèria relacionada amb l’educació plàstica i visual. Tampoc apareix en aquest tercer l’oferta de la cultura clàssica.


2.- Organització del quart curs de l’ESO

Aquest quart curs de l’etapa és el que sofreix un major nombre d’innovacions:

a) El quart curs passa de tenir un “caràcter orientador, tant per als estudis postobligatoris com per a la incorporació a la vida laboral” (art. 25.6 LOE vigent) a “un caràcter propedèutic” (art. 25.1 LOE, segons proposta), és a dir, aquest curs es converteix en un ensenyament preparatori per a l’estudi d’una disciplina. I en conseqüència, en lloc de la possibilitat actual d’establir agrupacions de les matèries en diferents opcions, s’estableix amb caràcter general que el quart curs “es podrà cursar en l’opció d’ensenyaments acadèmics per a la iniciació al Batxillerat, o en l’opció d’ensenyaments aplicats per a la iniciació a la Formació Professional”.

b) De les matèries obligatòries, se suprimeixen l’Educació eticocívica i la de Ciències socials, geografia i història. Les Matemàtiques s’ofereixen en les mateixes modalitats del tercer curs: l’una corresponent a ensenyaments acadèmics i l’altra a ensenyaments aplicats.

c) Els alumnes que optin per la modalitat d’ensenyaments acadèmics hauran de cursar, a més, tres matèries:

-          Física i Química o Geografia i Història;
-          Biologia i Geologia o Llatí;
-          Una matèria optativa (reduint-se l’optativitat actual: “Els alumnes poden cursar una o més matèries optatives d’acord amb el marc que estableixin les administracions educatives”, art. 25.3 LOE vigent). En l’oferta d’optatives, només es preveu l’obligació d’incloure una segona llengua estrangera, així com una matèria relacionada amb l’educació plàstica i visual.

d) Els alumnes que optin per la modalitat d’ensenyaments aplicats hauran de cursar, a més, tres matèries:

-          Ciències aplicades a l’activitat professional;
-          Tecnologies de la Informació i la Comunicació;
-          Una matèria optativa (l’oferta de matèries optatives haurà d’incloure la matèria d’iniciació a la vida laboral i l’activitat emprenedora, així com una matèria relacionada amb l’educació plàstica).

e) Se substitueix, dins el tractament transversal en totes les àrees, “l’educació en valors” (art. 25.4 LOE vigent) per “la emprenedoria i l’educació cívica i constitucional” (art. 25.6 LOE, segons la proposta).

f) S’ha de garantir que els alumnes puguin assolir l’adequat nivell de competències bàsiques establert per a l’ESO tant per l’opció d’ensenyaments acadèmics com per la d’ensenyaments aplicats (art. 25.7 LOE, segons proposta).


3.- Programes de millora de l’aprenentatge i el rendiment en el primer cicle

La nova redacció de l’article 27 LOE introdueix uns programes de millora de l’aprenentatge i el rendiment en el primer cicle (és a dir, en els tres primers cursos) que són una versió dels actuals “programes de reforç de les capacitats bàsiques per als alumnes que ho requereixin per poder seguir amb aprofitament els ensenyaments de l’educació secundària” (art. 24.8 LOE vigent) i dels “programes de diversificació del currículum des de tercer curs d’educació secundària obligatòria, per a l’alumnat que ho requereixi després de l’oportuna avaluació” (art. 27.1 LOE vigent).

Els nous programes de millora de l’aprenentatge i el rendiment es poden implantar des del segon curs (a diferència de les actuals diversificacions del currículum des de tercer curs) i el seu contingut és pràcticament idèntic: una metodologia específica a través d’una organització de continguts, activitats pràctiques i, si s’escau, de matèries, diferent de l’establerta amb caràcter general” (art. 27.1 LOE vigent i nova proposta).  

Els requisits per a incorporar-se als nous programes són haver repetit almenys un curs en qualsevol etapa i una vegada cursat el primer curs, no estiguin en condicions de promocionar a segon per la via ordinària, o que una vegada cursat el segon, no estiguin en condicions de promocionar a tercer per la via ordinària (per tant, el programa es desenvolupa al llarg de dos cursos en el primer supòsit, o només en tercer curs, en el segon supòsit), evitant-se en definitiva la repetició d’un curs d’ESO.

El projecte de llei preveu, fins i tot, la incorporació excepcional a un programa de millora de l’aprenentatge i el rendiment quan els alumnes no estiguin en condicions de promocionar al quart curs, “per a repetir tercer” (art. 27.3 LOE, segons proposta).

Aquest programes van dirigits a aquells “alumnes amb dificultats generalitzades d’aprenentatge no imputables a manca d’estudi o esforç” (art. 27.3 LOE, segons proposta), amb la finalitat que els alumnes “puguin cursar el quart curs per la via ordinària i obtinguin el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria” (art. 27.1 LOE, segons proposta).


En la propera nota continuaré amb l’avaluació d’aquesta etapa.