dissabte, 17 de novembre de 2012

Avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) [8]


6) El batxillerat

1.- Accés als estudis de batxillerat

S’amplien els requisits per a l’accés als estudis de batxillerat: a més d’estar en possessió del títol de graduat en educació secundària obligatòria, caldrà haver superat l’avaluació final d’educació secundària obligatòria per l’opció d’ensenyaments acadèmics (art. 32.2 LOE, segons proposta).

És a dir, per accedir al batxillerat no caldrà haver cursat el quart curs d’ESO per l’opció d’ensenyaments acadèmics, però sí haver superat l’avaluació final d’ESO per aquesta opció (per això, l’art. 29.1 preveu la possibilitat de realitzar l’avaluació final per qualsevol opció, independentment de l’opció cursada en quart curs, i fins i tot per ambdues opcions en la mateixa ocasió).. En definitiva, es restringeix molt l’accés als estudis d’aquesta etapa educativa.

Es manté el límit actual de permanència en el batxillerat durant quatre anys com a màxim. Però es matisa aquesta duració màxima amb una previsió de les regles permeses per a repetir els cursos:

Art. 29.4 “Sin superar este máximo, podrán repetir cada uno de los cursos de Bachillerato una sola vez como máximo, si bien excepcionalmente podrán repetir uno de los cursos una segunda vez, previo informe favorable del equipo docente.”


2.- Organització curricular del batxillerat

La principal, i sorprenent, novetat de la regulació curricular del batxillerat és el tancament total de l’organització dels dos cursos, sense cap marge per al desenvolupament posterior per les Administracions educatives, a les quals correspon actualment l’ordenació de les matèries optatives (art. 34.7 LOE vigent) i també la participació en l’establiment pel Govern “de l’estructura de les modalitats, les matèries específiques de cada modalitat i el nombre d’aquestes matèries que han de cursar els alumnes” (art. 34.3 LOE vigent). Actualment, els centres “han de concretar l’oferta de les matèries optatives en el seu projecte educatiu” (art. 34.7 LOE vigent).

Totes aquestes referències a les Administracions educatives i a l’autonomia curricular dels centres per concretar l’oferta d’optatives han quedat suprimides en el nou text legal, que en canvi estableix, amb detall, l’estructura curricular de cadascun dels dos cursos de batxillerat, determinant les matèries comuns, específiques i optatives de cada curs, i fins i tot estableix les dues vies de la modalitat de ciències (Ciències i enginyeria i Ciències de la salut) i d’Humanitats i ciències socials (Humanitats i Ciències socials). Actualment, les vies del batxillerat són només una possibilitat d’organització (art. 34.4 LOE vigent).  

Les tres modalitats del batxillerat són, segons la proposta, les següents:

a) Arts.
b) Ciències (en lloc de l’actual Ciències i tecnologia), amb les dues vies esmentades.
c) Humanitats i ciències socials, també amb dues vies.

El Batxillerat s’organitza “en matèries obligatòries comuns, matèries obligatòries específiques que tots els alumnes han de cursar en funció de la via escollida i matèries optatives” (art. 34.2 LOE segons proposta).

De les matèries comuns se suprimeixen les Ciències per al món contemporani i del títol de la Filosofia cau la referència la ciutadania.

La resta de matèries obligatòries comuns es distribueixen de la següent manera en cada curs:

Primer curs:
a) Llengua castellana i literatura I i, si n’hi ha, llengua cooficial i literatura I.
b) Educació física.
c) Filosofia.
d) Primera llengua estrangera.

Segon curs:
a) Llengua castellana i literatura II i, si n’hi ha, llengua cooficial i literatura II.
b) Història de la filosofia.
c) Història d’Espanya.
d) Primera llengua estrangera.

Les matèries obligatòries específiques de cada modalitat són les següents:

Modalitat d’arts:
a) En primer curs: Dibuix tècnic I; Dibuix artístic I; i Volum.
b) En segon curs: Dibuix tècnic II; Dibuix artístic II; i Història de l’art.

Modalitat de ciències:
a) En primer curs:
-          Via Ciències i enginyeria: Matemàtiques I; Física i química; i Dibuix tècnic I.
-          Via Ciències de la salut: Matemàtiques I; Física i química; i Biologia i geologia.

b) En segon curs:
-          Via Ciències i enginyeria: Matemàtiques II; Física; i Dibuix tècnic II.
-          Via Ciències de la salut: Matemàtiques II; Química; i Biologia.

Modalitat d’Humanitats i ciències socials:
a) En primer curs:
-          Via Humanitats: Llatí I; Història del món contemporani; i Literatura universal.
-          Via Ciències socials: Matemàtiques aplicades a les ciències socials I; Història del món contemporani; i Literatura universal.

a) En segon curs:
-          Via Humanitats: Llatí II; Geografia; i Història de l’art.
-          Via Ciències socials: Matemàtiques aplicades a les ciències socials II; Geografia; i Economia de l’empresa.

Es limiten les matèries optatives a una única en cada curs. Els centres hauran d’oferir, almenys, les següents matèries optatives:

En primer curs: Segona llengua estrangera i Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

En segon curs: Segona llengua estrangera.

A més, els centres podran oferir, entre altres matèries optatives, les matèries específiques no cursades per l’alumne per correspondre a una altra via, o:

En la modalitat d’Arts: al primer curs, Cultura audiovisual; al segon curs, Tècniques d’expressió gràfica i plàstica.

En la modalitat de Ciències: al primer curs, Economia o Ciències de la terra i del medi ambient.

En la modalitat d’Humanitats i ciències socials: al primer curs, Grec o Economia; al segon curs, Grec o Història de l’Art.


3.- L’avaluació final de batxillerat

Les característiques de l’avaluació final de batxillerat són, pràcticament, idèntiques a les de l’ESO. Hi ha algunes diferències entre les dues avaluacions finals:

-          A l’avaluació final del batxillerat es comprovarà el grau de maduresa acadèmica i de consecució dels objectius de l’etapa (art. 36.bis.1 LOE segons proposta). A l’avaluació final de l’ESO es comprovarà el grau d’adquisició de les competències bàsiques i la consecució dels objectius de l’etapa (art. 29.2 LOE segons proposta).

-          A l’avaluació final de batxillerat només es podran presentar aquells alumnes que hagin obtingut avaluació positiva en totes les matèries (art. 36.bis.1 LOE segons proposta), En canvi, a la de l’ESO els alumnes es poden presentar amb un màxim de dues matèries amb avaluació negativa (art. 29.3 LOE segons proposta).

Igual que a les proves de final de l’ESO, els criteris d’avaluació seran establerts pel Govern per a tot el sistema educatiu espanyol. Les característiques generals de les proves seran també fixades pel Govern, prèvia consulta a les Comunitats Autònomes, i hauran de realitzar-se en el centre en el qual l’alumne cursi els seus estudis, i seran aplicades i qualificades per especialistes externs al centre. Tal com ja he comentat en relació amb l’avaluació final de l’ESO, hi ha en tot això una evident i flagrant invasió d les competències autonòmiques en matèria d’educació.

La superació de l’avaluació final del batxillerat requerirà una qualificació igual o superior a 5 punts sobre 10. Els alumnes que no hagin superat aquesta avaluació o que desitgin augmentar la seva qualificació final de batxillerat podran repetir l’avaluació en convocatòries successives, prèvia sol·licitud.


4.- El títol de batxiller

Igual que ja hem vist en relació amb el títol de graduat en ESO, l’obtenció del títol de batxiller s’endureix en relació amb la situació actual, en què per obtenir el títol només és necessària l’avaluació positiva en totes les matèries dels dos cursos (art. 37.1 LOE vigent).

En canvi, d’acord amb l’avantprojecte de llei orgànica l’obtenció del títol de batxiller requereix la superació de l’avaluació final de batxillerat, així com una qualificació final de batxillerat igual o superior a 5 punts sobre 10 (obtinguda a partir de la mitjana aritmètica de les qualificacions numèriques obtingudes en cadascuna de les matèries del batxillerat ponderada al 60%, i de la nota obtinguda a l’avaluació final al 40%). Aquesta fórmula és molt semblant a la que s’estableix a l’art. 31.1 per a la qualificació final de l’ESO (amb una ponderació diferent del 70% i 30%).

A més de les proves per obtenir directament el títol de batxiller (art. 69.4 LOE), a l’art. 37 es preveu una altra via paer a l’obtenció del títol de batxiller:

“Art. 37.1 No obstante lo anterior, los alumnos que tengan el título de Técnico de grado medio podrán obtener el título de Bachiller por la superación de las materias necesarias para alcanzar los objetivos generales del Bachillerato, que serán determinadas en todo caso por el Gobierno, así como la evaluación final de Bachillerato.”

Una darrera via d’obtenció del títol de batxiller prevista en aquest article és la finalització dels ensenyaments professionals de música i dansa, “si supera les matèries necessàries per a assolir els objectius generals del batxillerat, que seran determinats pel Govern, així com l’avaluació final de batxillerat”. Aquest procediment per obtenir el títol de batxiller és una repetició de l’article 50.2 LOE (que en la versió actual no inclou cap referència al Govern per determinar les matèries necessàries, però que també ha estat modificat per l’avantprojecte amb una redacció idèntica a la de l’art. 37.1).

Al títol de batxiller haurà de constar la modalitat i via cursada, així com la qualificació final del batxillerat, calculada segons la fórmula que he comentat abans.

Finalment, només em queda assenyalar que l’avaluació positiva en totes les matèries del batxillerat sense haver superat l’avaluació final del batxillerat donarà dret a l’alumne a obtenir un certificat que comportarà efectes laborals i els acadèmics previstos a l’art. 41.3.a de la llei, és a dir, l’accés als cicles formatius de grau superior. El títol de batxiller faculta per accedir als diferents ensenyaments que constitueixen l’educació superior.

1 comentari:

  1. Benvolgut Sr. Alberto del Pozo,

    Què passa amb les màteries de TECNOLOGIA, tant a l'ESO com a Batxillerat?.

    Salutacions

    Enric Sorribes

    ResponElimina