divendres, 30 de desembre del 2011

L’autonomia dels professors

Aquest 31 de desembre de 2011 fa 30 anys que em vaig incorporar al Departament d’Ensenyament, dedicats tots ells sense interrupció a la gestió del professorat

Porto, pràcticament tot aquest any que ara acaba, escrivint en aquest blog sobre l’autonomia del centre educatiu, i també sobre l’autonomia del director. Avui dedicaré el darrer post de l’any a l’autonomia del professor, que és el complement necessari per reforçar l’organització autònoma dels centres, ja que l’autonomia del centre (ni tampoc la del director) no pot anul·lar l’autonomia del professor en l’exercici de les seves funcions. Hauré d’entrar, doncs, a analitzar una altra vegada la llibertat de càtedra del professor, com a expressió personal de la llibertat de ciència i de la llibertat acadèmica, i els àmbits d’actuació (i, per tant, també els límits) de la funció docent individual, i la seva relació directa amb els àmbits de l’autonomia del centre.

És evident que un professor no pot al·legar els marges de la seva autonomia pedagògica i acadèmica, per a obviar el compliment de les previsions de l’organització pedagògica del PEC, però també cal reconèixer, amb la mateixa intensitat, que els projectes del centre han de respectar el nucli individual de la llibertat acadèmica del professor en l’exercici de les seves funcions docents, tant en l’àmbit pedagògic com en l’ideològic.

El treball, individual i en equip, del professorat

L’exercici autònom de la funció docent està explícitament reconegut a la LEC, quan s’afirma que “el professorat gaudeix d’autonomia en l’exercici de les seves funcions docents, dins els límits que determina la legislació i en el marc del projecte educatiu” (art. 28.3 i 29.1.a LEC; “en el marc dels drets i els deures establerts per les lleis”, art. 104.3 LEC).

Amb freqüència, la dificultat de l’intèrpret dels textos legals resideix en poder definir amb exactitud quins són els límits dels conceptes jurídics, la qual cosa no sempre és fàcil. En aquest cas, l’autonomia dels professors en l’exercici de les seves funcions docents està limitada pel marc normatiu i per les previsions del propi projecte educatiu del centre, però aquesta autonomia personal del docent no pot difuminar-se fins el punt de desaparèixer dins d’un excés de desplegament normatiu i de detall del projecte educatiu que arribi a comportar la supressió de tota autonomia docent del professorat.

Per tant, el projecte educatiu (i la normativa) han de preservar un nucli central de l’actuació dels professors, que no pot ser envaït per l’organització del centre: per exemple, “el professorat té la responsabilitat última a l’hora de concretar l’aplicació del currículum” (art. 52.1 LEC). De fet, els mestres i els professors són “els professionals que exerceixen la responsabilitat principal del procés educatiu”, responsabilitat que inclou la transmissió de coneixements, destreses i valors” en les activitats d’ensenyament i aprenentatge (art. 28.1 LEC), i, en definitiva, són “els agents principals dels procés educatiu en els centres (art. 104.1 LEC).

Aquest exercici de les funcions docents es realitza en l’àmbit individual i col·lectiu (com a equip docent i dins el claustre del professorat, el principal òrgan col·legiat amb responsabilitats pedagògiques).

Treball individual del professorat.

Les funcions docents, relacionades a l’art. 104.2 LEC, es poden agrupar de la següent manera:

a) Docència directa: “programar i impartir ensenyaments”, “avaluar el procés d’aprenentatge dels alumnes”, “exercir la tutoria dels alumnes”, “exercir la direcció i l’orientació global de l’aprenentatge dels alumnes”;

b) Activitats complementàries de la docència: “contribuir al desenvolupament personal dels alumnes en els aspectes intel·lectual, afectiu, psicomotor, social i moral”, “informar periòdicament les famílies sobre el procés d’aprenentatge”, “promoure i organitzar activitats complementàries, i participar-hi, dins o fora del recinte escolar”, “utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació”, “aplicar les mesures correctores i sancionadores derivades de conductes irregulars”;

c) Tasques de gestió, direcció i coordinació: “exercir la coordinació i fer el seguiment de les activitats escolars que els siguin encomanades”, “exercir les activitats de gestió, de direcció i de coordinació que els siguin encomanades” ;

d) Activitats de recerca, experimentació i innovació: “col·laborar en la recerca, l’experimentació i el millorament continu dels processos d’ensenyament”.

Algunes d’aquestes responsabilitats formen el nucli central que defineix la funció docent, en la mesura que són exclusives dels professors, i no poden ser compartides per altres professionals del centre, en concret em refereixo a les funcions de docència directa. Altres responsabilitats, en canvi, poden ser compartides amb altres professionals del centre, com, per exemple, l’administrador a qui “correspon assistir la direcció en la gestió administrativa i econòmica del centre” (art. 140 LEC) o els professionals d’atenció educativa que “complementen l’atenció educativa as alumnes i donen suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre, coordinadament amb els docents” (art. 108.1 LEC).

Treball en equip dels professors.

L’equip docent és l’encarregat d’impartir docència a un grup d’alumnes i la seva acció conjunta és coordinada pel tutor o tutora de cada grup (art. 79.2 i 80.2 LEC).

La llei també preveu un “equip de suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre” (art. 102.1 LEC) format per un conjunt de docents i de professionals d’atenció educativa que són nomenats “per provisió especial a partir d’una convocatòria per a equips docents de gestió amb un projecte educatiu” (art. 124.2 LEC).

En definitiva, es destaquen a la llei “els valors de la col·laboració, de la coordinació entre els docents i els professionals d’atenció educativa i del treball en equip” (art. 104.5 LEC), que cal afavorir i facilitar (art. 19.1.c D_aut). En aquest sentit, les concrecions organitzatives del centre han de buscar “la implicació de tot el personal en el treball en equip i afavorir-ne el creixement dels nivells de motivació i de satisfacció” (art. 50.1 D_aut).

Límits i garanties de l’autonomia del professorat

En l’exercici de llurs funcions docents, els mestres i els professors han d’exercir la funció docent “d’acord amb els principis, els valors, els objectius i els continguts del projecte educatiu” (art, 29.2.a LEC), que actuen com a límits de la seva actuació professional.

Paral·lelament, la funció docent s’ha d’exercir “en el marc dels principis de llibertat acadèmica, de coherència amb el projecte educatiu del centre i de respecte al caràcter propi del centre (art. 104.5 LEC). El primer principi, el de llibertat acadèmica protegeix l’actuació dels professors davant d’ingerències externes, mentre que els altres dos principis restringeixen la seva funció als límits establerts al projecte educatiu i al respecte al caràcter propi del centre, inclòs, en el seu cas, en el mateix projecte educatiu.

En contrapartida, tant el projecte educatiu com la resta de la normativa educativa han de respectar la llibertat de càtedra del professorat (art. 2.1.d LEC), que és la dimensió personal de la llibertat acadèmica del professorat, que cal garantir, individualment i col·lectivament, per tal de protegir la llibertat de ciència de tota ingerència externa. De fet, la llibertat de càtedra és una garantia constitucional de l’àmbit ideològic de tots els docents, dels centres públics i concertats.

Un altre límit de l’autonomia dels professors, que ha de ser respectat per l’organització curricular del centre, és l’especialitat docent del lloc de treball ocupat, que delimita els continguts de les àrees, les matèries i els mòduls que han d’impartir els professors (art. 112.4 LEC). Tanmateix, aquest no és un límit absolut i inamovible, ja que “les mesures organitzatives i de gestió poden afectar (...) els criteris d’assignació de docència al professorat” (art. 14.2 D_aut), i el director “pot encarregar (al professorat) funcions de gestió, coordinació i docència, sempre que siguin adequades a la seva preparació i experiència i tinguin caràcter transitori” (art. 44 D_aut) “i que siguin requerides per a l’aplicació del projecte educatiu” (art. 10.1.b D_dir).

Per acabar, vull referir-me a la perspectiva ètica que ha de guiar la conducta professional del professorat, que “exerceix la seva professió d’acord amb un conjunt de normes que reflecteixen els valors que li han de servir de guia des d’una perspectiva ètica” (art. 106.4 LEC). A aquest efecte, la LEC ha previst la possibilitat d’un codi deontològic, elaborat pels col·legis professionals, que tingui en compte els drets i els deures regulats per les lleis.

dilluns, 12 de desembre del 2011

Els indicadors de progrés del projecte de direcció

A Miquel Fornells, director d’institut i director general de professorat, in memoriam

En la mesura que el projecte de direcció s’ha convertit en la LEC en l’instrument de desplegament del projecte educatiu del centre, l’avaluació de cadascun d’aquests dos projectes és inseparable l’una de l’altra. Com l’objecte de l’avaluació del sistema educatiu és “descriure, analitzar, valorar i interpretar les polítiques, les institucions i les pràctiques educatives amb l’objectiu de mantenir-les, desenvolupar-les o modificar-les” (art. 182.1 LEC), hem d’entendre que l’avaluació dels dos principals instruments de l’autonomia del centre educatiu, el PEC i el PdP, comporta la descripció, l’anàlisi i la valoració de tots els elements que els componen.

Per a portar a terme l’avaluació del projecte de direcció el mateix projecte ha d’incloure i precisar “els indicadors explícits per a l’avaluació del mandat d’acord amb els indicadors de progrés establerts en el projecte educatiu” (art. 144.3 LEC, 31.2 D_aut, i 23.1, 25.1 i 4 D_dir). Quan el centre tingui un acord de coresponsabilitat en vigor, el projecte de direcció ha d’incorporar els indicadors corresponents (art. 25.4 D_dir).

La finalitat principal dels indicadors és, doncs, la de permetre de comprovar l’aplicació del projecte de direcció (i, en definitiva, del projecte educatiu) i de verificar-ne l’assoliment dels objectius (art. 197.3, LEC).

La importància que té aquesta avaluació és evident: els resultats de l’avaluació de l’aplicació del projecte de direcció i de l’avaluació del centre es tenen en compte en l’avaluació de l’exercici de la funció directiva en els centres públics (art. 61.1 D_aut), ja que l’avaluació del projecte educatiu i del funcionament general del centre abasta l’aplicació del projecte de direcció i, si escau, dels acords de coresponsabilitat (art. 6.f D_dir).

I, per tant, els indicadors que intervenen en el procés d’avaluació dels centres públics es concreten en la programació general anual, a partir dels indicadors que consten en el projecte de direcció, i d’acord amb els indicadors del projecte educatiu (art. 58.1 D_aut). El projecte educatiu ha d’orientar sempre les successives programacions generals anuals del centre i establir els criteris, indicadors i procediments per a l’avaluació de l’assoliment dels objectius previstos. El resultat d’aquesta avaluació es recull, finalment, en la memòria anual corresponent (art. 10.2 D_aut).

En l’actualització del projecte de direcció, pel que fa a la renovació del mandat, s’han de tenir en compte les actualitzacions de tots els aspectes del projecte de direcció inicial que es considerin pertinents, sens perjudici de la possibilitat d’introduir-ne de nous, amb els indicadors corresponents (art. 26.1 D_dir). De tot això es pot deduir que tots els aspectes que configuren el projecte de direcció han de tenir emparellats els indicadors corresponents.

L’Administració educativa, per tant, avalua l’acció directiva i el funcionament del centre (art. 147.7 LEC i 31-33 D_dir) i coincidint amb l’any de finalització dels períodes ordinaris de mandat de les direccions dels centres, s’emet un informe amb el resultat de l’avaluació externa en què s’indiquen els aspectes susceptibles de millora a cada centre (art. 58.2 D_aut).

Diagnosi actualitzada del centre

En el projecte de direcció s’ha d’explicitar una diagnosi actualitzada del centre, per tal de portar a terme les actuacions de desenvolupament i aplicació del projecte educatiu (art. 25.2 D_dir).

Aquesta diagnosi inicial del període de mandat ha d’incloure una descripció, el més detallada possible, dels principals aspectes de l’estat actual que conformen el centre educatiu, i de fet comporta una primera valoració de la situació del centre al principi del mandat. Entre d’altres, la diagnosi pot referir-se als següents elements essencials del centre:

les característiques que té el centre (art. 25.1.c i 56.7 LEC);

—participació de la comunitat escolar;

—l’alumnat;

—el professorat i altre personal del centre (professionals d’atenció educativa i personal d’administració i serveis);

—mesures i instruments d’acollida o de formació als nous docents (art. 77.2 LEC);

la plantilla de personal (llocs de treball docent i del personal d’administració i serveis);

—estructura organitzativa: òrgans de govern unipersonals de direcció i de coordinació;

el consell escolar i altres òrgans col·legiats (claustre de professorat, equip directiu, i si escau, consell de direcció);

el funcionament dels centres educatius / àmbit general del centre (LEC, 13.1);

—horari general del centre;

—relació d’instruments d’autonomia aprovats (en cadascun dels tres àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió);

—les normes de funcionament / regles o normes de convivència (mecanismes de mediació implantats);

—els currículums impartits;

—la programació d’activitats d’ensenyament i aprenentatge (lectives, complementàries i extraescolars);

—mesures d’inclusió;

—projectes d’innovació educativa;

els serveis que ofereix el centre;

la realitat sociolingüística;

—els acords de coresponsabilitat i, si escau, contractes programa;

—procediments i instruments de control en la gestió del centre;

el pressupost, els recursos econòmics (ingressos assignats i recursos addicionals);

—l’ús social del centre;

—acords amb associacions sense ànim de lucre (art. 39.3 LEC);

—mecanismes de comunicació i informació a les famílies;

les instal·lacions i material didàctic (art. 22.2.e LEC).

els equipaments (art. 37.1.b LEC);

la documentació acadèmica, pedagògica i administrativa dels centres (LEC, 179.1.c).

La descripció, i valoració, dels elements que s’incloguin en la diagnosi inicial de la situació actual del centre, ha d’incorporar, sempre que sigui possible, mesures quantificades corresponents, que permetin poder comparar l’evolució dels diferents indicadors de progrés que intervenen en cada avaluació (anual o al final del mandat ordinari del director) amb la situació descrita en la diagnosi inicial. En definitiva, els indicadors han de mesurar (i, per tant, valorar) l’evolució i la millora de cadascun dels aspectes que s’han destacat en la diagnosi.

Indicadors de progrés del projecte de direcció

Els indicadors permeten fer una estimació quantitativa i qualitativa del grau d’eficàcia en la realització de les activitats educatives, amb la finalitat de millorar la futura actuació del centre. La medició es pot realitzar sobre les activitats educatives habituals del centre i sobre els objectius establerts al projecte de direcció, vinculats a la millora dels resultats educatius (art. 25.2 D_dir). La valoració dels resultats també requereix establir una estimació qualitativa, segons els criteris prèviament establerts.

Els indicadors de progrés pertinents han de referir-se a elements de context, recursos, processos i resultats i han de ser revisables periòdicament en funció dels resultats de l’avaluació del centre. En qualsevol cas, se n’han d’incorporar de relatius a resultats o rendiments acadèmics (art. 5.1.b i 57.2 D_aut).

Com ja hem vist abans, el projecte de direcció precisa els indicadors que han de servir de referència per a la seva avaluació, d’acord amb els indicadors de progrés establerts en el projecte educatiu (art. 31.2 D_aut i 23.1 D_dir). De fet, els indicadors de progrés quantifiquen els objectius que s’han definit en el projecte educatiu i s’han establert al projecte de direcció (art. 40.2 D_aut).

D’acord amb les característiques del context en què es desenvolupa l’acció educativa, l’avaluació relaciona els resultats educatius amb els processos d’ensenyament i aprenentatge, els recursos i la seva gestió, els objectius del centre i els indicadors de progrés del projecte educatiu (art. 55.1 D_aut). L’activitat avaluadora afecta, globalment, els àmbits pedagògic, de gestió d’organització, és a dir, l’avaluació abasta l’exercici global de l’autonomia del centre.

Per a definir els indicadors de progrés del projecte de direcció cal tenir en compte el contingut del mateix projecte, els trets fonamentals dels qual són els següents, a més dels mateixos indicadors de progrés:

1) Actuacions en desplegament del PEC: El PdD ha d’establir les línies d’actuació prioritàries que s’han de desenvolupar durant el període (art. 24.1 D_dir) i ha de preveure actuacions d’aplicació del PEC (art. 25.1 D_dir).

2) Objectius que cal assolir: El PdD ha d’incloure la precisió d’objectius que cal assolir en l’àmbit pedagògic, vinculats a la millora dels resultats educatius (art. 25.2 D_dir).

3) Plantejaments educatius: El PdD concreta tots els plantejaments educatius del PEC (art. 6.c D_dir).

4) Orientacions per als procediments d’aplicació del PEC (art. 50.1 D_aut).

5) Elements organitzatius: El PdD concreta els elements organitzatius del centre determinats pel PEC (art. 20.1 D_aut), entre altres, concrecions de l’estructura organitzativa (art. 144.1 LEC i 23.1 D_dir).

6) Necessitats educatives: El PdD concreta les necessitats derivades del PEC (art. 102.2 LEC).

7) Lideratge distribuït i participació de la comunitat escolar: El PdD ha d’incorporar els elements pertinents per a aprofundir en l’exercici del lideratge distribuït i per a fomentar la participació de la comunitat escolar en el centre (art. 25.5 D_dir).

Una altra forma de classificar els indicadors de progrés del PdD, ordenats segons els àmbits d’actuació del centre educatiu i que personalment m’agrada més, és la següent:

1) Indicadors del grau d’aplicació de l’autonomia del centre: per mesurar el divers nivell d’aplicació de l’autonomia del centre en els diferents instruments educatius (PEC, NOFC, PGAC, PdD, projectes d’innovació educativa, acords de coresponsabilitat, etc.) en els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió.

2) Indicadors de l’exercici de les funcions dels diferents responsables del centre: per fer una estimació quantitativa i qualitativa del grau d’eficàcia amb què els diferents responsables de direcció, coordinació i tutoria fan les seves activitats, assoleixen els seus objectius i en els resultats de les activitats i objectius.

3) Indicadors de l’organització interna: sobre els procediments i criteris establerts pel centre en l’àmbit organitzatiu (pedagògic i de gestió econòmica i de personal). Sobre els criteris de l’estructura organitzativa interna.

4) Indicadors de l’aprenentatge de la convivència: sobre les pautes, criteris i regles establertes en les normes de convivència. Resolucions de conflictes. Imposició de mesures correctores i sancionadores. Mecanismes de mediació.

5) Indicadors de la participació de la comunitat escolar: per mesurar el grau de participació de les mares i els pares i els alumnes en la vida del centre, així com els canals de comunicació del centre amb les famílies. Nombre de visites de mares i pares amb el tutor del seu fill/a.

6) Indicadors dels resultats acadèmics dels alumnes: resultats o rendiments acadèmics dels alumnes, taxa d’abandonament escolar, nombre de titulacions acadèmiques expedides pel centre. Grau d’implicació del professorat en el millorament dels rendiments escolars.

7) Indicadors de la gestió de personal del centre: índex d’absentisme del professorat i altre personal adscrit al centre, grau de puntualitat, recompte mensual de les absències justificades i no justificades de tot el personal. Participació del professorat en els òrgans col·legiats del centre, i en les seves comissions. Formació permanent i perfeccionament del professorat i altres professionals d’atenció educativa.

8) Indicadors de les activitats educatives: quantificació de les diferents activitats lectives (de classe, de reforç, desdoblaments), complementàries i extraescolars aprovades a la PGAC. Grau d’assistència dels alumnes i del professorat. Activitats de recerca, innovació i experimentació educatives (en l’àmbit pedagògic i curricular). Grau de concreció i desplegament dels currículums. Procediments d’inclusió educativa.

9) Indicadors econòmics i pressupostaris: quantificació dels ingressos i despeses derivades de les activitats del centre. Ingressos derivats de l’ús social del centre.

10) Indicadors d’objectius a assolir en l’àmbit educatiu: sobre els objectius, les prioritats i plantejaments educatius i curriculars establerts al PEC.

dilluns, 28 de novembre del 2011

El sistema educatiu com a espai educatiu

A la Mercè Espuny i a la Victòria Peremiquel, en agraïment per haver-me acompanyat amb entusiasme en l’elaboració d’aquest blog des del primer dia. Les trobaré a faltar moltíssim.




Molts dels conceptes que utilitza el legislador en la descripció del contingut i de les funcions del sistema educatiu de Catalunya estan relacionats, etimològicament, amb diferents aspectes de l’espai físic (i temporal) i, per tant, podem definir, d’entrada, el “sistema educatiu” com un espai on s’integren tots els elements i processos que intervenen en l’acció educativa.

De fet, l’objectiu principal de la LEC és “regular el sistema educatiu de Catalunya” (art. 1.1) i en aquesta tasca de determinar les regles o normes a què ha d’ajustar-se el sistema educatiu la LEC porta a terme “l’ordenació general del sistema educatiu” (art. 109.1), establint “les normes reguladores del sistema educatiu” (art. 178.1.e).


Etimologia de la paraula “sistema”

Com és ben conegut, la paraula “sistema” deriva directament del grec antic σúστημα, que originàriament tenia el significat de “conjunt de coses enganxades”, i és aquesta mateixa idea de “pega” la que cohesiona un sistema, com a nucli del contingut del primitiu substantiu grec, derivat d’un verb que significava, en un sentit molt concret, “pegar, enganxar”. Com tantes altres vegades, una paraula grega originàriament molt concreta que significava un munt de “coses enganxades entre si”, va derivar a un terme abstracte, com l’actual “sistema educatiu”.


El “sistema” enfront del “caos”

Un “sistema”, en la mesura que disposa d’una estructura ordenada i regulada per principis, criteris i regles, es contraposa, per exemple, al “caos” (que també deriva del grec antic, amb el sentit originari de “massa confusa d’elements estesos en l’espai, abisme”), on regna el desordre per l’absència absoluta de regles de funcionament.

El “centre educatiu” comparteix molts elements del “sistema educatiu”, ja que d’una manera preferent el centre és el lloc fonamental on es desenvolupen les activitats educatives i els processos de l’ensenyament i l’aprenentatge, i tant l’un com l’altre conformen un “espai educatiu”.

Així, podem considerar el centre educatiu com a “microsistema” educatiu que ha de funcionar i obtenir resultats d’acord amb les regles generals del mateix sistema i les específiques que cada centre educatiu hagi aprovat en l’exercici de la seva autonomia, i el director del centre, entre altres objectius previstos al PEC i al PdD, ha d’aconseguir que el centre no derivi vers el caos i el desordre educatius, evitant que els alumnes s’enfonsin en el fracàs sense assolir els objectius educatius.


Límits espacials del sistema educatiu

El sistema educatiu com a espai educatiu engloba, entre altres elements, els drets i deures de tots els agents que intervenen en els processos educatius, i és l’espai on tenen lloc les diferents activitats educatives. Que ens trobem davant un “espai (físic)” educatiu és fàcil de comprovar:

— una persona pot estar dins i fora del sistema educatiu;
— hom pot formar-se dins i fora del sistema educatiu (formació reglada / formació contínua);
— hom pot accedir al sistema educatiu a través dels procediments de matriculació;
— també es pot abandonar (sortir de) el sistema educatiu (havent obtingut, o no, una titulació determinada).

El sistema educatiu, per tant, té límits espacials (i temporals), en la mesura en què es pot delimitar en l’espai i es poden fixar els elements que estan dins i els que estan fora d’aquest espai (art. 5.1):

— a l’espai educatiu (als diferents ensenyaments, als centres educatius) es pot accedir (art. 4.1 i 78.2), de la mateixa manera que s’accedeix a l’educació (art. 21.2.a) o a la formació permanent (art. 21.2.b);
— s’ha de garantir l’accés, la permanència i la progressió dels alumnes en el sistema educatiu (LOE, art. 3.8);
— els alumnes s’incorporen al sistema educatiu (art. 10.2);
— els ensenyaments estan integrats en el sistema educatiu [= “estan dintre de” en tant que formen part del tot] (art. 62.1);
— els diferents estudis es poden cursar [= “recórrer”] en els centres educatius (art. 37.3);
— el currículum [= “carrera”] guia les activitats educatives escolars (art. 52.1), al llarg del curs [un altre derivat de “carrera”], a través de les etapes educatives [originàriament, una etapa era la distància que l’exèrcit havia de recórrer en un dia].
— el sistema comprèn àmbits [= “espais”] educatius i inclou un mapa escolar, com a instrument de l’oferta i de la programació del sistema educatiu (art. 8.2 i 158);
— de la mateixa manera que es pot accedir al sistema educatiu, hom pot també abandonar el sistema (LOE, art. 5.4) i restar-ne fora.


Definició del sistema educatiu

El sistema educatiu inclou els diferents elements que l’integren (tots els aspectes educatius, els àmbits, els sectors implicats, els usuaris, la comunitat educativa, el professorat...) i l’estructura que li dóna cohesió (les relacions entre els diferents elements i les regles que el fan funcionar).

De fet, el sistema educatiu és un “conjunt d’elements relacionats entre ells per formar part d’una estructura que posa en relació tots els elements interns del sistema a través dels nexes, de les regles i de les relacions que els posen en contacte”.

Cal també diferenciar el sistema educatiu, com a espai ordinari de formació inicial de tota la població, i el món laboral, situat fora del sistema educatiu, però on continua la formació al llarg de la vida de les persones adultes, una vegada han abandonat el sistema educatiu.


Conclusió: sistema i utopia mítica

Mentre escrivia avui aquesta nota no he pogut evitar pensar en un altre “espai” que em va tenir ocupat, fa ja molt anys, mentre preparava la tesi doctoral sobre la utopia política de Plató i el mite grec; m’estic referint a l’espai polític (en el sentit originari d’espai físic de la polis, tal com l’entenien els fundadors de les ciutats gregues o els arquitectes com Hipòdam de Milet, que va dissenyar el Pireu al segle V a.C.), on s’esdevenia l’acció democràtica de les antigues póleis, en especial les colònies repartides per tot el litoral del Mediterrani, lluny de la metròpoli.

Aquest espai polític on es realitzava la vida ciutadana i política s’oposava, evidentment, als dissenys utòpics com la República de Plató, la característica principal dels quals era, precisament, la manca de referència a un espai real i per això mateix la definició del model utòpic recorria a imatges mítiques de l’altre món, el de les illes dels benaventurats, on es podia viure en un estat de permanent felicitat sense haver de treballar.

Abans m’he referit a la contraposició entre “sistema” i “caos”; ara us deixo a vosaltres perquè seguint el fil de la nota d’avui compareu els trets essencials del “sistema educatiu” tal com està regulat a la LEC i l’aplicació proposada encara per alguns teòrics que defensen una organització utòpica dels ensenyaments, no gaire allunyada del “caos” del mite grec.

dimarts, 8 de novembre del 2011

La programació general anual del centre

Després de molts mesos d’analitzar en aquest blog els principals instruments educatius en què es desenvolupa l’autonomia dels centres, m’adono que encara no he dedicat cap nota a la programació general anual del centre (PGAC), que és, sens dubte, el document més proper al dia a dia de totes les activitats que desenvolupen els centres.

D’entrada, sorprèn que la programació anual del centre no aparegui esmentada en tot el títol VII de la LEC, dedicat a l’autonomia dels centres. Però d’això no es pot deduir que el legislador hagi oblidat aquest instrument educatiu, ja que apareix esmentat en els preceptes que regulen les funcions del director del centre públic (LEC, art. 142.5.h), del claustre del professorat (LEC, art. 146.2.g), el consell escolar del centre públic (LEC, art. 148.3.b) i el consell escolar del centre concertat (LEC, art. 152.2.h).

L’article 125 de la LOE, que no té caràcter bàsic, defineix la PGAC com la planificació anual que “recull tots els aspectes relatius a l’organització i el funcionament del centre, inclosos els projectes, el currículum, les normes, i tots els plans d’actuació acordats i aprovats”.

L’horari escolar es concreta en funció de les previsions de la PGAC


Una de les primeres funcions que compleix la PGAC és concretar l’àmbit temporal de l’horari escolar del centre en l’educació secundària. A diferència del que succeeix en el segon cicle de l’educació infantil i en l’educació primària, en les quals la mateixa llei estableix el límit de mil cinquanta hores cada curs a l’horari escolar, que es pot estendre més enllà de l’horari lectiu, “en la resta d’etapes, l’horari escolar, que conté en tot cas l’horari lectiu, es pot concretar en funció de la programació anual del centre” (LEC, art. 54.4). És a dir, en les etapes de secundària els centres poden delimitar l’horari escolar en la PGAC, sense restriccions de tipus legal.

Els centres públics poden autoritzar a les associacions sense ànim de lucre l’ús de les instal·lacions del centre “més enllà de l’horari escolar” (LEC, art. 39.3). Aquest ús únicament “queda subjecte a les necessitats derivades de la programació de les activitats dels centres” (LOE, DA 15.6). Aquest ús social dels centres públics no ha d’interferir, ni impedir ni dificultar les activitats ordinàries dels centres dins l’horari escolar, que inclou totes les activitats (lectives, extraescolars o complementàries) “aprovades pel consell escolar i previstes a la programació anual del centre” (D_aut, art. 53.2).

Responsables de la PGAC


El director
Correspon al director proposar la programació general anual del centre, coordinar-ne l’aplicació amb la resta de l’equip directiu i retre’n comptes mitjançant la memòria anual (D_dir, art. 8.b).

El director orienta, dirigeix i supervisa les activitats del centre, d’acord amb les previsions de la programació general anual, amb la col·laboració de l’equip directiu (D_dir, art. 6.e) i dirigeix l’aplicació de la programació general anual (LEC, art. 142.5.h i D_aut, 31.3.e) i també dóna suport a l’equip directiu i, si escau, al consell de direcció, en el compliment de la programació general del centre (LEC, art. 142.6.g).

Aquesta direcció de l’aplicació de la programació general anual comporta garantir-ne el compliment (D_aut, art. 31.3.e).


El claustre del professorat
El claustre del professorat formula a l’equip directiu i al consell escolar propostes per a l’elaboració de la programació general anual (LOE, art. 129.a) i també aprova i avalua tots els aspectes educatius dels projectes i de la programació general anual (LOE, art. 129.b).

La LEC atribueix al claustre la funció de programar les activitats educatives del centre (LEC, art. 146,2) que formen part, necessàriament, de la PGAC. A més, el claustre ha de vetllar perquè es compleixi la programació anual del centre i perquè es compleixi el projecte de direcció, així com donar suport a l’equip directiu (D_aut, art. 48.2).

El consell escolar
Correspon al consell escolar dels centres públics aprovar la programació general anual del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats (LEC, art. 148.3.b i LOE, art. 127.b), a proposta del claustre del professorat (LOE, art. art.129.a) i sens perjudici de les competències del claustre de professors, en relació amb la planificació i organització docent (LOE, art. 127.b).

El consell escolar també aprova les directrius per a programar activitats escolars complementàries i activitats extraescolars, i n’avalua el desenvolupament (LEC, art. 148.3.j).

A més, li correspon vetllar perquè es compleixin la programació anual del centre i el projecte de direcció, i també donar suport a l’equip directiu (D_aut, 46.1).

El consell escolar dels centres concertats aprova, a proposta del titular del centre, la programació general anual del centre i participa en la supervisió i l’avaluació del desenvolupament d’aquesta programació, en l’àmbit docent i en l’àmbit administratiu, i dels resultats que se n’obtenen (LEC, art. 152.2.h i LODE, art. 57.f).

Contingut de la PGAC


La PGAC és la concreció anual dels continguts del PEC i del PdD en el període del mandat del director (D_auto, art. 10.1 i D_dir, art. 24.1 i 2).

La programació general anual és, en definitiva, la concreció de les prioritats i de tots els aspectes relatius a les activitats i al funcionament del centre per al curs corresponent, incloses, si escau, les concrecions relatives als projectes, el currículum, les normes i tots els plans d’actuació acordats i aprovats (D_aut, art. 10.1, que recull la definició de la LOE, art. 125).

El projecte educatiu ha d’orientar les successives programacions generals anuals del centre i establir els criteris, indicadors i procediments per a l’avaluació de l’assoliment dels objectius previstos. El resultat d’aquesta avaluació es recull en la memòria anual corresponent (D_aut, art. 10.2).

Són objecte d’avaluació el desenvolupament i els resultats de la programació general anual del centre en l’àmbit docent i en l’àmbit administratiu (LEC, art. 148.3.b i 152.2.h). La PGAC en concreta, per a cada curs escolar, els indicadors d’avaluació corresponents (D_aut, 58.1).

El projecte de direcció ordena el desplegament i l’aplicació del projecte educatiu per al període de mandat de la direcció del centre i es concreta, cada curs, mitjançant les programacions generals anuals, “que han de permetre assolir els objectius formulats en el projecte” (D_dir, art. 24.1 i 2 i D_aut, art. 18.2).

La importància d’aquesta programació anual és tal que, en cas de nomenament del director amb caràcter extraordinari, “el projecte de direcció es pot referir exclusivament a la programació anual d’activitats, en concordança amb el projecte educatiu del centre” (D_dir, art. 23.3), en comptes de referir-se a tot el PEC.

Per tant, el contingut de la PGAC, en el període anual de cada curs escolar, ha d’incloure els aspectes següents:

— (1) La concreció de les prioritats educatives del curs escolar i la proposta d’objectius anuals, en coherència amb el PEC i el projecte de direcció.
— (2) Tots els aspectes relatius a l’organització de les activitats i els serveis que es presten durant tot l’horari escolar, i al funcionament del centre.
— (3) Concrecions relatives
- (a) als projectes del centre,
- (b) al currículum,
- (c) a les normes del centre i
- (d) a tots els plans d’actuació acordats i aprovats.
— (4) L’horari escolar, que inclou l’horari lectiu i les activitats complementàries i extraescolars, aprovades pel consell escolar de centre.
— (5) La concreció dels indicadors d’avaluació, d’acord amb els criteris, indicadors i procediments d’avaluació establerts pel PEC. El resultat de l’avaluació es recull en la memòria anual corresponent.

Garantia d’informar la comunitat escolar sobre la PGAC

La direcció de cada centre públic i la titularitat i la direcció de cada centre privat concertat han de garantir que la comunitat escolar és informada del contingut de la programació general anual i del resultat de la seva avaluació (D_aut, art. 10.3 i LEC, art. 25.1.g).

Procediment d’elaboració de la programació general anual

Per acabar, reprodueixo un quadre sobre el procediment d’elaboració d’aquest instrument educatiu, que ja us vaig incloure en una altra nota mesos enrere:



dimarts, 25 d’octubre del 2011

El director com a gestor de personal

Els verbs que s’utilitzen en l’autonomia de gestió de personal

Si repassem els verbs usats per a atribuir responsabilitats als diferents òrgans de govern del centre públic, es poden assenyalar algunes coincidències i divergències que, si més no, criden l’atenció. Fa temps que vaig aprendre a donar a les paraules la importància que es mereixen, i quan una determinada norma recorre a un verb i no a un altre, podem estar segurs que hi ha algun motiu darrere d’aquesta opció, motiu que no sempre serà fàcil de descobrir. Avui em fixaré, sobretot, en els verbs emprats en l’àmbit de gestió de personal de l’autonomia dels centres públics.

Proposar, formular propostes

Dels diferents verbs que es fan servir en el disseny de l’autonomia de gestió del centre públic, només un apareix atribuït als tres responsables principals de l’autonomia del centre (el director, el claustre del professorat i el consell escolar); el verb “proposar o formular propostes” es predica de tots tres, a vegades sobre els mateixos aspectes de la gestió del centre.

Al director se li atribueix competència per a formular propostes referents a tots aquests temes:
— la proposta inicial i les modificacions i adaptacions del PEC
— la programació general anual
— l’aprovació de les NOFC
— els llocs docents amb requisits addicionals o perfils propis
— la plantilla del centre / la relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives
— la incoació d’expedient disciplinari per faltes greus o molt greus del personal
— la incoació d’expedients contradictoris i no disciplinaris
— per a millorar la gestió del personal del centre

El claustre del professorat també té atribuïda competència per a fer propostes sobre el projecte educatiu del centre i la programació general anual del centre, com el director, a qui de fet s’atribueix la proposta inicial del PEC.

El consell escolar i el claustre del professorat poden fer propostes referents a mesures i iniciatives sobre convivència.

La resta de verbs només s’utilitzen atribuïts a dos responsables o únicament a un en exclusiva. Així, els verbs “dirigir” i “avaluar” els comparteixen el director i el claustre del professorat, però en contextos diferents, mentre que els verbs “aprovar” i “decidir” tenen com a subjectes el claustre del professorat i el consell escolar. La resta de verbs només es prediquen d’un únic responsable, com veurem a continuació.

Dirigir, gestionar

El director dirigeix el personal del centre i totes les activitats del centre i, per tant, també dirigeix l’aplicació de la programació general anual i de les NOFC. Com a màxim responsable de la gestió del centre, el director gestiona el professorat i l’altre personal del centre, així com el projecte de direcció, juntament amb la resta de l’equip directiu. El claustre del professorat dirigeix l’ordenació de les activitats educatives i del conjunt dels aspectes educatius del centre.

Avaluar, valorar

El director i el claustre del professorat avaluen les concrecions curriculars.

El claustre del professorat avalua totes les activitats educatives de la programació general anual i el desenvolupament i els resultats de les activitats educatives. Per la seva banda, el director avalua l’activitat docent i de gestió del personal del centre.

Avaluar, controlar

En canvi, aquesta accepció de l’avaluació com a control solament està atribuïda al director, entre els diferents responsables del centre educatiu. Així, s’atribueix al director la capacitat per a observar la pràctica docent a l’aula i el control de l’actuació de tot el personal del centre:
— Correspon al director dirigir i gestionar el personal del centre per garantir que compleix les seves funcions, la qual cosa comporta, si escau, l’observació de la pràctica docent a l’aula.
— El director ha de controlar l’actuació dels òrgans col·lectius de coordinació docent de què s’hagi dotat el centre.
— El director intervé en l’avaluació de l’activitat docent i de gestió del personal del centre i de l’exercici de les funcions del personal docent i de l’altre personal.
— El director pot requerir també la documentació pedagògica i acadèmica que consideri necessària per a deduir-ne les valoracions corresponents.

Resoldre, establir, decidir, aprovar

La direcció del centre públic resol sobre:
— les faltes d’assistència i de puntualitat no justificades del personal,
— les absències per l’exercici del dret de vaga,
— les sancions disciplinàries per faltes lleus comeses pel personal,
— mesures disciplinàries dels alumnes,
— la concessió al professorat de la plantilla dels permisos que preveu la legislació.

També estableix els elements organitzatius del centre determinats pel PEC i decideix sobre la participació del professorat en activitats de formació.

El claustre del professorat decideix sobre els criteris per a l’avaluació dels alumnes i estableix directrius per a la coordinació docent i l’acció tutorial. El claustre aprova la concreció curricular del PEC i de la programació general anual del centre.

El consell escolar és l’encarregat d’aprovar la majoria dels instruments de l’autonomia del centre:
— el projecte educatiu i les modificacions corresponents,
— la programació general anual del centre,
— les propostes d’acords de coresponsabilitat, convenis i altres acords de col·laboració del centre amb entitats o institucions,
— les normes d’organització i funcionament i les modificacions corresponents,
— la carta de compromís educatiu,
— el pressupost del centre i el rendiment de comptes,
— les directrius per a la programació d’activitats escolars complementàries i d’activitats extraescolars,
— els criteris de col·laboració amb altres centres i amb l’entorn.

En canvi, al director del centre públic no se li atribueix, en cap precepte de la normativa, l’aprovació de documents educatius.

Nomenar (i fer cessar), seleccionar

La direcció nomena i fa cessar:
— tots els responsables dels òrgans de gestió i coordinació,
— el tutors,
— els membres de l’equip directiu i del consell de direcció.

També se li atribueix al director la competència per a seleccionar i nomenar els substituts docents i per a intervenir en la selecció de candidatures del concurs específic i del procediment de provisió especial. El directiu professional intervé en el procés d’incorporació del personal docent al centre, amb destinació provisional, per a ocupar una vacant de la plantilla. Finalment, la direcció formula propostes de nomenament dels aspirants seleccionats en el procediment de provisió especial.

Assignar (funcions), delegar

La direcció del centre públic assigna:
— responsabilitats de direcció, gestió i coordinació docent al professorat,
— responsabilitats específiques als òrgans unipersonals de direcció i de coordinació,
— tasques docents de la persona expedientada com a mesures organitzatives provisionals,
— la jornada especial als funcionaris docents adscrits al centre.

Els òrgans unipersonals de coordinació reben de la direcció els encàrrecs de funcions de coordinació o especialitzades fixades per les lleis. En definitiva, la direcció delega funcions en els membres de l’equip directiu.

Assignar (complements retributius)

El director proposa l’assignació dels complements retributius corresponents als òrgans unipersonals de direcció i de coordinació.

El directiu professional docent assigna al professorat de la plantilla els complements retributius docents relacionats amb la major dedicació al centre, la innovació i la recerca educativa i la implicació en la millora dels rendiments escolars. Per a acabar us annexo, per si us resulta útil, el següent quadre sobre la distribució d’ús dels principals verbs emprats per la normativa en regular l’autonomia de gestió de personal:


dimecres, 28 de setembre del 2011

La tècnica legislativa de la LEC: el desplegament de les lleis orgàniques educatives

Ja fa més de dos anys que escric en aquest blog sobre les novetats de la LEC i encara no he entrat a comentar-vos, mínimament, la tècnica legislativa que ha utilitzat el legislador per desenvolupar la legislació bàsica educativa aprovada per l’Estat. Avui, doncs, us ofereixo unes pautes per interpretar millor la Llei d’educació.

La LEC només menciona explícitament la LODE una vegada, al preàmbul, quan parafraseja el preàmbul de la LOE:

La Llei orgànica d’educació defineix el servei públic d’educació com un servei essencial de la comunitat que pot ésser prestat pels poders públics i la iniciativa social com a garantia dels drets fonamentals dels ciutadans”.

A l’articulat la LEC es refereix, en cinc preceptes, a la regulació orgànica del dret a l’educació (és a dir, la LODE una altra vegada) i a la legislació orgànica, però sense mencionar explícitament a quina de les lleis orgàniques s’està referint:

LEC, art. 21.2. “Els alumnes, a més dels drets reconeguts per la Constitució, l’Estatut i la regulació orgànica del dret a l’educació, tenen dret a: (...)”

LEC, art. 50.3. “El Departament ha de regular les activitats complementàries i els serveis escolars, i n’ha de garantir el caràcter no lucratiu en els termes establerts per la regulació orgànica i la voluntarietat de la participació dels alumnes”.

LEC, art. 152.2. “Corresponen al consell escolar (dels centres concertats) les funcions següents:
a) Intervenir en la designació i el cessament del director o directora del centre i en la selecció i l’acomiadament de docents, en els termes establerts per la legislació orgànica en aquesta matèria”.

LEC, art. 205.1. “El model ordinari de finançament amb recursos públics dels centres privats que presten el Servei d’Educació de Catalunya és el concert educatiu, tal com el defineixen la regulació orgànica i aquesta llei”.

LEC, art. 205.8. “La quantia del mòdul econòmic del concert per unitat escolar en centres ordinaris, que han de determinar les lleis de pressupostos de la Generalitat, pot comprendre, (...) a més de les especificacions establertes per la regulació orgànica, quantitats assignades al pagament del personal no docent de suport a la docència (...)”.

En canvi, amb una tècnica radicalment diferent, la Llei 17/2007, de 10 de desembre, d’Educació d’Andalusia, remet directament a preceptes de la legislació orgànica en 62 ocasions, normalment amb l’expressió “de conformitat amb el que preveu l’article (...)” o “en els termes establerts a l’article (...)”, esmentant sempre el precepte concret de la LODE i de la LOE:

— Llei 17/2007, art. 7.2.j, 10.2, 10.3, 34.2, 38.2 i 135.3 [remeten a la LODE].
— Llei 17/2007, art. 3.3.c, 4.1, 13.1, 13.2, 13.3, 13.3.b, 13.4, 13.8, 13.9, 13.11, 13.13, 13.14, 15.1, 15.2, 15.4, 18.1, 22.1, 23.8, 41.2, 45.1, 46.8, 52.2, 55.2, 56.2, 59.1, 62.2, 68.3, 77.1, 78, 84.2, 86.2, 88.1, 101.3, 103, 104.2, 104.4, 113.3, 113.4, 131.3, 134.1, 135.3, 136.2, 145.2, 156.1, 156.2, 160.1, 171.1, 171.2, 175.1.i, 176, DA 2, 4.1, DT 1.1, 2.1, 5.1i 5.5 [remeten a la LOE].

Aquesta mateixa tècnica de remissions explícites a la legislació orgànica educativa la trobem en l’articulat de les lleis 6/2008, de 26 de desembre, d’Educació de Cantàbria, i 7/2010, de 20 de juliol, d’Educació de Castella-La Manxa, però no a la Llei 4/2010, de 7 de març, d’Educació d’Extremadura, que només menciona la LODE i la LOE en el seu preàmbul.

Ara bé, del fet que la LEC no expliciti els preceptes de la LODE i la LOE, no es pot deduir en absolut que el legislador hagi evitat desplegar els aspectes bàsics i orgànics d’aquestes dues lleis. Al contrari, són nombrosos els preceptes de la LEC que segueixen i desenvolupen el contingut de la legislació orgànica. El que passa a vegades és que el legislador ha estat selectiu en aquest desplegament orgànic, ja que no fa una regulació completa d’algunes matèries, quan no reprodueix ni desenvolupa tots els aspectes declarats bàsics per la LOE, la qual cosa pot dificultar la seva interpretació.

Per tant, caldrà llegir la LEC i la LOE simultàniament, especialment quan la matèria estigui declarada bàsica per la mateixa LOE. Així, en alguns preceptes hi ha aparents “llacunes” a la LEC que no són tals, ja que els aparents “buits” s’han d’emplenar amb les previsions bàsiques de la LOE. M’estic referint, per exemple, a l’article 146 LEC sobre les funcions del claustre del professorat, entre les quals no es menciona explícitament la “d’aprovar i avaluar la concreció del currículum i tots els aspectes educatius dels projectes i de la programació general anual” (LOE art. 129.b), però que cal interpretar inclosa dins la clàusula final del mateix article 146.2.i) LEC, que atribueix al claustre del professorat “qualsevol altra (funció) que li sigui atribuïda per les normes legals o reglamentàries”.

Una altra aparent llacuna de la LEC la trobem en el procediment de selecció del director del centre públic. Així, a l’article 143 LEC no es desenvolupen amb detall tots els aspectes que la LOE ha regulat amb caràcter bàsic (art. 133-137 LOE), ni tan sols s’esmenten els requisits per accedir ni els supòsits de cessament, aspectes que s’han d’emplenar amb les previsions de la LOE. En canvi, la LEC introdueix en el procediment de selecció del director una novetat essencial que no trobem a la LOE: la superació dels programes de formació relatius a la funció directiva es considera un mèrit preferent en el procediment de selecció del director (LEC art. 145.1), així com també es destaca en el procediment de selecció la valoració de la capacitat de lideratge del candidat (LEC art. 143.2), lideratge no mencionat a la LOE.

En canvi, en altres ocasions no ens trobem davant de llacunes legislatives. Per exemple, el fet que la LEC no mencioni explícitament en cap precepte el “projecte de gestió dels centres públics” (LOE art. 123) entre els instruments d’autonomia del centre no suposa que s’hagi produït cap llacuna legal, ja que la regulació del projecte de gestió de la LOE no té caràcter bàsic, i per tant no obliga a regular-lo en totes les administracions educatives. De totes maneres, cada vegada estic més convençut que la LEC ha fusionat, parcialment, en el “projecte de direcció aprovat” el projecte de gestió del centre.

dimarts, 20 de setembre del 2011

L’autoritat del professorat

Des de la LODE (1985) la legislació bàsica estatal ha reconegut l’autoritat del professorat en el marc de la convivència dels centres educatius, recollint que els pares i els alumnes tenen el deure de respectar l’autoritat del professorat.

Així, als pares i tutors dels fills o pupils “els correspon respectar i fer respectar les normes establertes pel centre, l’autoritat i les indicacions o orientacions educatives del professorat” (LODE, art. 4.2.f). Paral•lelament, els alumnes han de “participar i col•laborar en la millora de la convivència escolar i en la consecució d’un adequat clima d’estudi al centre, respectant […] l’autoritat i orientacions del professorat” (LODE, art. 6.4.e).

Aquesta primera idea del respecte per l’autoritat del professorat ha estat recollida per quasi totes les lleis educatives aprovades a diferents comunitats autònomes:

— “Els alumnes tenen el deure de respectar els altres alumnes i l’autoritat del professorat” (LEC, art. 22.1.d).

— “Además del estudio, el alumnado tiene el deber de respetar la autoridad y las orientaciones del profesorado” (art. 8.2 de la Ley 17/2007, de 10 de desembre, de Educación de Andalucía).

— “Los deberes del alumnado se sustentan en […] la colaboración con el profesorado, respetando su autoridad, y con sus compañeros y compañeras” (art. 11.2 de la Ley 7/2010, de 20 de juliol, de Educación de Castilla-La Mancha).

— “En el proceso educativo, el alumnado tiene el deber de […] respetar la autoridad del profesorado y sus derechos, así como cumplir sus directrices y orientaciones” (art. 46.b de la Ley 4/2011, de 7 de març, de Educación de Extremadura).

— En canvi, la Ley 6/2008, de 26 de desembre, de Educación de Cantabria, no recull ni una vegada la paraula “autoridad”.

Els professors exerceixen, doncs, “la responsabilitat principal del procés educatiu i l’autoritat que se’n desprèn” (LEC, art. 28.1), especialment en l’àmbit de la convivència del centre, ja que “correspon a la direcció i al professorat de cada centre, en exercici de l’autoritat que tenen conferida […], el control i l’aplicació de les normes de convivència” (LEC, art. 30.4). En aquesta mateixa direcció, entre els criteris que orienten l’organització pedagògica dels centres s’hi preveu “l’establiment de regles basades en els principis democràtics, que afavoreixen els hàbits de convivència i el respecte a l’autoritat del professorat” (LEC, art. 77.1.f).

Ara bé, algunes lleis educatives han anat més lluny en el reconeixement de l’autoritat del professorat, i han atribuït al professorat la “consideració d’autoritat pública” en l’exercici de les seves funcions docents.

1) La Ley de Educación de Castilla-La Mancha (2010) menciona explícitament “l’autoritat pública del professorat en l’exercici de les seves funcions” a l’article 16:

“16.3. El Consejo de Gobierno regulará los supuestos, las condiciones y el alcance de la autoridad del profesorado en el ejercicio de sus funciones.
16.4. La Consejería competente en materia de educación comunicará a la fiscalía correspondiente las actuaciones contra el profesorado que, en su caso, pudieran constituir un supuesto de atentado contra la autoridad pública en el ejercicio de sus funciones.”

La LEC, en canvi, només ha atribuït aquesta consideració d’autoritat pública al director del centre públic (art. 142.9) i als inspectors (art. 177.2), que gaudeixen de presumpció de veracitat en els seus informes i d’ajustament a la norma en les seves actuacions, llevat que es provi el contrari.

2) La Ley de Educación de Extremadura (2011), sense explicitar-ne d’entrada l’autoritat pública del professorat, preveu que “el profesorado tendrá la consideración de autoridad académica y magistral” (art. 56.2), en un àmbit que supera el marc de la convivència, que és on es desplega habitualment l’autoritat del professorat.

Tanmateix l’article 165 d’aquesta llei reconeix explícitament al professorat “en el desempeño de sus funciones […] la consideración de autoridad pública, con los efectos que le reconoce el ordenamiento jurídico” (art. 165.1). Però a continuació sembla que els efectes d’aquesta consideració del professorat es limitin a l’àmbit disciplinari: “A tal fin, los hechos constatados por el profesorado en el ejercicio de sus competencias disciplinarias gozarán de presunción de veracidad” (art. 165.1).

3) Finalment, la comunitat autònoma que ha regulat amb més detall l’autoritat del professorat ha estat Madrid, que ha dedicat una llei específica a aquesta matèria, la Ley 2/2010, de 15 de juny, de autoridad del profesor (publicada al BOE d’1.10.2010), que té per objecte “reconocer y reforzar la autoridad del profesor y fomentar la consideración y el respeto que le son debidos en el ejercicio de sus funciones y responsabilidades, con el fin de mejorar la calidad del sistema educativo y garantizar el derecho a la educación” (art. 1).

Dins el capítol I d’aquesta llei, de protecció jurídica del professor, es dediquen dos articles a l’autoritat pública dels directors i d’altres membres de l’equip directiu, així com dels professors, que “tendrán, en el ejercicio de las potestades de gobierno, docentes y disciplinarias que tengan atribuidas, la condición de autoridad pública, y gozarán de la protección reconocida a tal condición por el ordenamiento jurídico” (art. 5).

Ara bé, la presumpció de veracitat es limita, en l’article 6, al marc disciplinari: “En el ejercicio de las competencias disciplinarias, los hechos constatados por los directores y demás miembros de los órganos de gobierno, así como por los profesores, gozan de presunción de veracidad, cuando se formalicen por escrito en documento que cuente con los requisitos establecidos reglamentariamente” (art. 6), malgrat que l’article 5 ja esmentat ha atribuït la condició d’autoritat pública als directors, altres directius i professors “en l’exercici de les potestats de govern, docents i disciplinàries.”

En canvi, la LEC atribueix al director del centre públic la consideració d’autoritat pública en l’exercici de totes les seves funcions, no només les disciplinàries, i gaudeix de veracitat en els seus informes i d’ajustament a la norma en les seves actuacions, llevat que es provi el contrari, no només en l’àmbit disciplinari (LEC, art. 142.9 i D_dir, art. 4.1). Però no ha conferit aquesta consideració d’autoritat pública ni als altres òrgans directius del centre ni a la resta dels professors. El temps dirà si va ser apropiada aquesta novetat d’atribuir exclusivament al director del centre públic la condició d’autoritat pública, a més de l’inspector, que ja la tenia atribuïda per la LOE.

divendres, 15 de juliol del 2011

L’autonomia del director del centre públic

Als alumnes del primer curs en Direcció de Centres Docents Públics, i especialment al director pedagògic del curs, Carles Mata

Tal com us vaig avançar en el darrer post, avui us faig un resum de la meva intervenció del dissabte 2 de juliol de 2011 en el curs en Direcció de Centres Docents Públics, a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Veureu que vaig intentar fer una síntesi de molt del material que us he facilitat aquest any al blog, referit a l’autonomia del centre educatiu i, en especial, al paper fonamental que hi té la figura del director del centre públic, com a màxim responsable de la gestió del centre i de l’aplicació de l’autonomia en els diferents àmbits (pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos).

Introducció

L’organització de l’autonomia dels centres públics es fonamenta en una estructura complexa, en la qual interactuen els diferents òrgans de govern unipersonals i col•legiats (tant els membres de l’equip directiu i altres òrgans de coordinació com el consell escolar i el claustre de professors) que són els responsables de l’exercici de l’autonomia en els diferents àmbits, i per una altra banda, també hi intervenen els diferents instruments educatius de què es dota cada centre educatiu per impulsar la seva autonomia (sobretot, el projecte educatiu, les normes d’organització i funcionament del centre, la programació general anual i el projecte de direcció, entre altres documents).

Avui intentaré analitzar els nexes que posen en relació els diferents responsables (en especial, la direcció i el seu equip directiu) i els quatre instruments essencials de l’autonomia (que acabo d’esmentar) en l’aplicació dels tres àmbits de l’autonomia. Això ens permetrà entendre millor el funcionament de l’autonomia a partir del disseny de l’estructura dels diferents elements que hi intervenen, i que, com passa amb qualsevol estructura organitzativa, comprèn diferents components (els responsables, els documents educatius en què es concreten les regles, els objectius i els criteris) i les relacions de tota mena que es defineixen entre uns i altres. Sóc conscient de la dificultat del tema que abordo, ja que sempre resulta complicat descriure les estructures d’una organització, precisament perquè es tracta d’una matèria amb un fort contingut abstracte.

En definitiva, repassaré l’estructura que ha teixit la Llei d’educació i el seu desplegament normatiu que permet exercir l’autonomia dels centres públics en el marc de les responsabilitats dels diferents òrgans de govern, de què es dota el centre, i a través dels diferents instruments en què es concreten les regles, els principis i les finalitats que fan possible el desenvolupament de l’autonomia.


L’autonomia del centre i l’autonomia del director

La LEC i els dos decrets que la despleguen, el d’autonomia i el de les direccions, sempre es refereixen a “l’autonomia dels centres educatius”, mai no hi trobem recollida explícitament “l’autonomia del director del centre públic”. Però és evident que el desplegament de l’autonomia dels centres educatius, tal com queda recollida pel capítol II del títol VI de la LEC, sobre els criteris per a l’organització pedagògica dels centres i pel títol VII, de l’autonomia dels centres educatius, no es pot interpretar sense la regulació del capítol I del títol IX, sobre el govern dels centres educatius de titularitat pública, i en especial l’article 142, sobre el director o directora, que és el complement necessari de la regulació de l’autonomia del títol VII.

L’ampliació de les competències del director en extensió —l’article 142 LEC inclou 26 apartats amb diferents competències de les direccions i els decrets d’autonomia i de direccions preveuen 28 competències del director en matèria de gestió del personal del centre— i en intensitat —moltes de les noves competències són decisions o resolucions finals del director en comptes de meres propostes o iniciatives— és conseqüència directa de l’ampliació del marge d’autonomia en l’actuació del director.

La darrera atribució de competències al director, segons l’art. 142.8 LEC, té una amplitud extraordinària: “El director o directora té qualsevol altra funció que li assigni l’ordenament i totes les relatives al govern del centre no assignades a cap altre òrgan”. És a dir, el director té assignada qualsevol competència que la LEC atribueixi “al centre educatiu” i que no estigui assignada explícitament a cap altre òrgan del centre.


L’autonomia com a llibertat d’opció

La LEC no defineix l’autonomia, a part d’incloure-la com un “principi organitzatiu” del centre (art. 2.3.c LEC), però referida al director l’hem d’entendre com una “llibertat d’opció”, que li permet optar entre diverses solucions, totes vàlides, és a dir, l’autonomia del director es converteix en un marge de la discrecionalitat tècnica de la direcció del centre, i també en la capacitat per a decidir i resoldre determinats assumptes que són competència seva.

El director gaudeix d’autonomia en la seva gestió en la mesura en què disposa de possibilitat d’opció en les seves decisions, que li permet actuar amb “arbitri” (que és el contrari d’arbitrarietat) dins un marge, més o menys ampli de discrecionalitat, dins l’àmbit de la decisió o resolució en els diferents àmbits educatius.

Podem definir l’autonomia del centre educatiu d’una manera més propera a l’àmbit de la política, com la potestat que té el centre per a regir-se mitjançant normes i òrgans de govern propis.


Límits de l’autonomia

L’autonomia de cada centre es concreta en els diferents instruments de què es doten els centres educatius. Aquests instruments, a més de constituir la definició de l’autonomia, limiten els diferents òrgans del centre per exercir-la. Així hi trobem, entre altres, els següents límits a l’exercici de l’autonomia:

— Acords del consell escolar del centre
— Acords del claustre de professors
— Normativa (lleis, decrets, ordres)
— Projecte educatiu del centre
— Normes d’organització i funcionament del centre
— Programació general anual
— Projecte de direcció aprovat
— Pressupost del centre
— Carta de compromís educatiu
— Acords de coresponsabilitat


Novetats de la LEC en relació amb els instruments educatius de l’autonomia

La majoria dels instruments educatius en què es fonamenta l’exercici de l’autonomia dels centres estan recollits per la normativa estatal:

— les normes de convivència (LOE, 121.2, “pla de convivència”)
— la carta de compromís educatiu (LOE, 121.5, sense donar-li nom específic)
— el projecte educatiu (LOE, 121)
— el projecte lingüístic (no amb aquest nom, però la LOE preveu projectes, per exemple als art. 125 i 127.a)
— les normes d’organització i funcionament (LOE, 124)
— els criteris de l’organització pedagògica (LOE, 121)
— la programació general anual (LOE, 125)
— els acords de coresponsabilitat i el contracte programa (no amb aquest nom, però l’art. 122.2 LOE preveu la mateixa idea).

D’altra banda, la LEC introdueix les següents novetats importants, que permeten incrementar el grau d’autonomia dels centres educatius públics:

— el projecte educatiu es concreta i s’aplica per mitjà del projecte de direcció, que es converteix en un instrument “aprovat” de l’autonomia del centre — a diferència de la LOE, on només és un requisit dels candidats a la direcció (art. 135.4 LOE)—, que no manté cap virtualitat després del procés de selecció del director;
— les normes d’organització i funcionament inclouen l’estructura organitzativa pròpia del centre, que no apareix a la LOE; el projecte educatiu inclou els criteris de l’estructura organitzativa pròpia;
— l’equip directiu és el responsable de la gestió del projecte de direcció i de l’aplicació del projecte educatiu;
— el director del centre nomena tots els responsables del centre (a diferència de la LOE, en què només proposa el nomenament) i és el màxim responsable de la gestió dels centres educatius públics.


Responsables de l’autonomia dels centres

Els diferents òrgans de govern del centre (director, equip directiu, claustre de professors i consell escolar del centre) intervenen en els tres àmbits de l’autonomia:

Autonomia pedagògica
— El director impulsa i lidera l’exercici de l’autonomia pedagògica i assegura l’aplicació del PEC.
— El claustre de professors aprova i avalua la concreció del currículum i tots els aspectes educatius dels projectes (LOE).
— El consell escolar aprova el projecte educatiu.

Autonomia organitzativa
— El director ha d’establir els elements organitzatius del centre.
— El director dirigeix l’aplicació de les NOFC.
— El director impulsa l’elaboració i l’aprovació de les NOFC i adopta mesures per a millorar l’estructura organitzativa.
— El projecte de direcció ha de concretar l’estructura organitzativa pròpia del centre.
— El consell escolar aprova les NOFC.

Autonomia de gestió (de personal i econòmica)
— L’equip directiu és el responsable de la gestió del projecte de direcció.
— El director és responsable de l’organització, el funcionament i l’administració del centre (= “gestió del centre”).
— La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre.
— El director dirigeix i gestiona el personal del centre.


Ara bé, el claustre de professors només té competències en els àmbits pedagògic i organitzatiu, no en el de gestió. En canvi, el director i el seu equip directiu, així com el consell escolar, intervenen en tots tres àmbits (pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos), com es dedueix del quadre següent:



Els àmbits i els instruments de l’autonomia

Si comparem el contingut dels diferents instruments educatius en què es concreta l’autonomia dels centres educatius, es pot comprovar que dels quatre instruments principals (PEC, projecte de direcció, NOFC i programació general anual), ningú no està especialitzat en un àmbit únic, sinó que tots quatre comparteixen la definició de cadascun dels àmbits, de manera que podem concloure que l’exercici de l’autonomia, en els diferents àmbits —pedagògic, organitzatiu i de gestió—, és el fruit de l’exercici compartit dels quatre instruments mitjançant un procés complex en el qual intervenen —com hem vist abans—, els diferents responsables i instruments de l’autonomia.

1. L’autonomia pedagògica
Projecte educatiu de centre
— Objectius i criteris educatius
— Prioritats i plantejaments educatius
— Procediments d’inclusió educativa
— Criteris d’atenció a la diversitat
— Concreció i desenvolupament del currículum
— Acció tutorial

Projecte de direcció aprovat
— Precisió dels objectius educatius
— Concreció de necessitats educatives
— Concreció de plantejaments educatius
— Concreció de criteris d’organització pedagògica i curricular

Normes d’organització i funcionament del centre
— Criteris i mecanismes pedagògics
— Concreció de l’organització pedagògica
— Criteris d’organització dels grups
— Criteris de formació d’equips docents
— Mecanismes d’acció tutorial

Programació general anual
— Concreció dels objectius del PEC i del currículum i de tots els plans d’actuació acordats i aprovats


2. L’autonomia organitzativa
Projecte educatiu de centre
— Criteris d’estructura organitzativa pròpia
— Valors i objectius per a l’aprenentatge de la convivència
— Elements organitzatius
— Criteris que han d’orientar les mesures organitzatives

Projecte de direcció aprovat
— Concreció de l’estructura organitzativa
— Concreció dels elements organitzatius del PEC
— Propostes per a la revisió del PEC

Normes d’organització i funcionament del centre
— Estructura organitzativa pròpia
— Competències i composició dels òrgans
— Concreció de les funcions del cap d’estudis
— Encàrrecs de funcions de la direcció
— Procediments
— Normes de convivència

Programació general anual
— Concreció anual de totes les prioritats dels projectes i normes
— Previsió de totes les activitats de l’horari escolar


3. L’autonomia de gestió de recursos
Projecte educatiu de centre
— Indicadors de progrés
— Criteris i procediments d’avaluació
— La direcció proposa requisits o perfils propis d’alguns llocs, adequats a les necessitats educatives del PEC

Projecte de direcció aprovat
— Orienta i vincula l’acció del conjunt d’òrgans
— En aplicació del projecte de direcció es constitueix un consell de direcció
— Actuacions d’aplicació del PEC i indicadors per a l’avaluació del mandat

Normes d’organització i funcionament del centre
— Assignació o delegació de funcions de la direcció
— La direcció ha d’impulsar i adoptar mesures per a millorar l’estructura organitzativa
— La direcció dirigeix l’aplicació de les NOFC

Programació general anual
— El claustre i el consell escolar donen suport a l’equip directiu en el compliment de la programació
— El director dirigeix l’aplicació de la programació general anual
— El director dirigeix i supervisa totes les activitats del centre
— El director concreta els indicadors d’avaluació


Tal com es pot deduir del quadre següent, tots tres àmbits d’autonomia es concreten en els quatre instruments que acabem d’analitzar:



Finalment, podem dibuixar visualment les relacions que hi ha entre els tres àmbits d’autonomia i els quatre instruments principals mitjançant els quals s’exerceix, segons l’esquema següent:



La gestió del projecte de direcció aprovat
El projecte de direcció és l’únic instrument que no ha estat aprovat pel consell escolar del centre, i en la LEC esdevé l’eina fonamental de gestió (de fet, podem concloure que la LEC ha incorporat al projecte de direcció el projecte de gestió de l’article 123.4 de la LOE, com a instrument d’ordenació i utilització dels recursos humans i materials), en la mesura que ordena el desplegament i l’aplicació del projecte educatiu, concreta l’estructura organitzativa del centre i orienta i vincula l’acció del conjunt d’òrgans unipersonals i col•legiats.

Als membres de l’equip directiu, com a òrgan executiu de govern del centre públic, els correspon la gestió del projecte de direcció (art. 35.1 del Decret d’autonomia) i, entre altres competències, els correspon retre comptes dels resultats de la gestió del personal del centre, preparar propostes per a millorar aquesta gestió, així com adequar l’estructura de la plantilla i de l’organització pròpia del centre als objectius fixats pel projecte educatiu (art. 50.2 del Decret d’autonomia).


Competències del director en la gestió del personal del centre
La LEC, en dissenyar el perfil del director del centre públic en l’àmbit de gestió del personal, ha apropat la seva figura a la de l’inspector d’educació, ja que comparteixen les atribucions següents: tenen la consideració d’autoritat pública, intervenen en l’avaluació del personal, observen la pràctica docent a l’aula i supervisen les activitats educatives del centre.

De manera paral·lela, els inspectors d’educació, en l’exercici de llurs funcions i atribucions, han d’adequar llur actuació al règim d’autonomia dels centres i a l’assignació de responsabilitats a la direcció (art. 179.2 LEC).

Algunes de les competències de les direccions dels centres públics en matèria de gestió del seu personal es poden agrupar en els següents àmbits d’actuació:

Plantilles docents dels centres
— Proposar requisits (o perfils propis) addicionals de titulació o de capacitació d’alguns llocs de treball
— Proposar al Departament la plantilla de personal del centre i les modificacions successives

Provisió de llocs de treball
— El director intervé en els procediments de concurs específic i de provisió especial

Cap de tot el personal
— Resoldre sobre les faltes d’assistència i puntualitat no justificades
— Imposar sancions disciplinàries per faltes lleus
— Assignar responsabilitats de direcció, gestió i coordinació docent
— Assignar la jornada especial
— Participar en l’avaluació de tot el personal del centre

Nomenaments
— El director nomena els responsables dels òrgans de gestió i coordinació i proposa l’assignació dels seus complements retributius
— El director selecciona el personal docent per cobrir substitucions temporals


Altres competències
— Adopció de mesures organitzatives provisionals en un procediment disciplinari
— Proposta de l’assignació de complements retributius als òrgans unipersonals de direcció i de coordinació
— Direcció i gestió del personal del centre per a garantir que compleix les seves funcions.


Conclusió

1. L’autonomia dels centres públics és una “autonomia compartida”, ja que en cadascun dels tres àmbits —pedagògic, organitzatiu i de gestió— hi ha implicats els quatre instruments principals de l’autonomia —PEC, projecte de direcció, NOFC i programació general anual— i, d’altra banda, cadascun dels diferents òrgans unipersonals i col•legiats exerceix l’autonomia del centre en cadascun dels tres àmbits.

2. L’autonomia s’exerceix, doncs, per mitjà d’una “xarxa” complexa, formada per tres tipus d’elements:

— (1) els responsables (cadascun en la seva àrea de competència)
— (2) els àmbits d’autonomia (que comparteixen molts elements relacionats)
— (3) els instruments educatius (amb els criteris i regles de l’autonomia)

3. El director del centre públic és el principal responsable (quasi “únic”) de l’autonomia de gestió del personal del centre.

Aquest és el darrer post d’aquest curs. Ben aviat començo les vacances i, com cada estiu, deixaré descansar el blog fins al nou curs escolar. Que gaudiu d’unes vacances d’estiu tranquil•les.