dijous, 27 de gener del 2011

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (28) [Entorn (del centre / de l'alumne) - Equip directiu]

Entorn (del centre / de l’alumne)

1. Àmbit. Entorn de convivència. Entorn social, productiu, sociocultural, socioeconòmic, laboral; realitat sociolingüística de l’entorn. Entorn territorial, empresarial. Institucions i entitats de l’entorn, accions educatives en l’entorn. La descoberta de l’entorn. Participació en entorns escolars ordinaris, entorns d’aprenentatge.

2. Entorn de convivència. Els centres, d’acord amb llurs projectes educatius, han de formular una carta de compromís educatiu, en la qual han d’expressar els objectius necessaris per a assolir un entorn de convivència i respecte pel desenvolupament de les activitats educatives (LEC, 20.1 i D_aut, 7.2).

3. Entorn de l’alumnat.
—El currículum s’orienta, entre altres finalitats, a capacitar els alumnes per a comprendre llur entorn i per a relacionar-s’hi d’una manera activa, crítica, cooperativa i responsable (LEC, 52.2).
—El currículum del primer cicle de l’educació infantil s’ha de centrar, entre d’altres continguts educatius, en les pautes elementals de convivència i relació social i la descoberta de l’entorn proper dels infants (LEC, 56.5).

4. Entorns escolars / entorns d’aprenentatge.
—Els projectes educatius dels centres han de considerar els elements curriculars, metodològics i organitzatius per a la participació de tots els alumnes en els entorns escolars ordinaris, independentment de llurs condicions i capacitats (LEC, 81.2).
—L’estructura i l’organització dels centres han de definir entorns d’aprenentatge que permetin el treball en xarxa i les diverses formes de transmissió de coneixement als grups classe, i també les activitats individuals de treball i estudi (LEC, 87).
—El projecte educatiu de cada centre ha de tenir en compte que la biblioteca escolar és un entorn d’aprenentatge que s’integra en els recursos del centre per a l’ensenyament i l’aprenentatge de les diverses àrees curriculars, i especialment de l’hàbit lector (LEC, 88.2).
—L’acord de coresponsabilitat inclou les singularitats del centre i el seu entorn (D_aut, 12.5)..

5. Entorn social.
—Els centres i els ajuntaments poden acordar d’elaborar conjuntament plans o programes socioeducatius que afavoreixin la major integració possible en l’entorn social dels objectius educatius i socials del centre (LEC, 40.1)
—Les administracions educatives han d’impulsar acords de col•laboració per a potenciar conjuntament accions educatives en l’entorn (LEC, 40.2).
—El projecte educatiu contribueix a impulsar la col•laboració entre els diversos sectors de la comunitat educativa i la relació del centre amb l’entorn social, i ha de tenir en compte, si n’hi ha, els projectes educatius territorials (LEC, 91.2 i D_aut, 4.2 i 11).
—El Govern ha de determinar el currículum del segon cicle de l’educació infantil de manera que permeti al centre educatiu un ampli marge d’autonomia pedagògica per fer possible que el primer ensenyament s’acordi amb el projecte educatiu del centre i s’adapti a l’entorn (LEC, 56.6).
—Els centres educatius públics i els centres concertats han de coordinar llurs actuacions amb les institucions i les entitats de l’entorn (LEC, 18.2).
—En tot cas, el projecte educatiu de cada centre ha de determinar la relació amb els alumnes i les famílies, la implicació activa del centre en l’entorn social (LEC, 93.4).
—El director ha de promoure la implicació activa del centre en l’entorn social (D_dir, 7.g).
—L’Administració educativa de la Generalitat ha de promoure la implicació activa dels centres en l’entorn i una cooperació entre tots els centres vinculats al Servei d’Educació de Catalunya (LEC, 158.3.c).
—El projecte lingüístic es concreta a partir de la realitat sociolingüística de l’entorn (LEC, 91.4.e i D_aut, 5.1.e).
—Corresponen al consell escolar aprovar els criteris de col•laboració amb altres centres i amb l’entorn (LEC, 148.3.l. i 152.2.i).
—La coordinació del personal docent d’un centre públic s’ha d’orientar, en el marc del projecte educatiu, a assolir els objectius educatius dels ensenyaments que s’hi imparteixen i adequar-los a les necessitats de l’entorn i context sociocultural (D_aut, 40.1.a).

6. Entorns socioeconòmics o culturals desfavorits.
—Per a satisfer les necessitats d’escolarització d’infants en entorns socioeconòmics o culturals desfavorits i en zones rurals, el Departament ha de subvencionar la creació, la consolidació i el sosteniment de places per a infants de zero a tres anys en llars d’infants de titularitat municipal (LEC, 198.2). El Departament pot subvencionar l’escolarització d’infants en llars d’infants de titularitat privada que desenvolupen l’activitat amb finalitat essencial de servei, atenent, entre d’altres criteris, la satisfacció de necessitats d’escolarització d’infants en entorns socioeconòmics o culturals desfavorits i en zones rurals (LEC, 198.3).
—El Departament d’Educació ha de prioritzar els acords de coresponsabilitat amb els centres que desenvolupin estratègies orientades a assegurar l’equitat i a millorar els resultats educatius en entorns de característiques socioeconòmiques i culturals especialment desafavorides o singulars (D_aut, 12.2).

7. Entorn laboral / productiu / empresarial.
—Els programes de qualificació professional inicial es poden portar a terme en centres educatius, en espais dependents dels ens locals i en entorns laborals, d’acord amb el que sigui establert per reglament (LEC, 60.4).
—Per definir o actualitzar el projecte educatiu, cada centre ha de tenir en compte les característiques socials i culturals del context escolar i, quan escaigui, de l’entorn productiu (D_aut, 4.3).
—Correspon als municipis la programació dels ensenyaments de formació professional i la coordinació amb l’entorn territorial i empresarial (LEC, 159.3.a).


Equip directiu

1. Definició.
—L’equip directiu és un òrgan de govern dels centres públics. Integren l’equip directiu el director, el secretari, el cap d’estudis i els que s’estableixin per reglament o en exercici de l’autonomia organitzativa del centre. És l’òrgan executiu de govern dels centres públics i ha de treballar d’una manera coordinada en el compliment de les seves funcions (LEC, 139.1.c. i 2 i 147.2; D_aut, 35.1 i 2).
— L’equip directiu de la ZER, òrgan executiu de govern de la ZER, està integrat pels tres òrgans de govern unipersonals de la zona i, com a mínim, per la direcció de cadascuna de les escoles (D_aut, DA 15.5).

2. Funcionament.
—Els membres de l’equip directiu són responsables de la gestió del projecte de direcció (LEC, 147.3 i D_aut, 35.1) i han de retre comptes dels resultats de la gestió del personal destinat al centre i han de preparar propostes per millorar aquesta gestió (D_aut, 50.2).
—Els òrgans unipersonals de coordinació responen davant de l’equip directiu de l’exercici de les seves funcions (D_aut, 41.2).
—L’equip directiu impulsa i coordina l’aplicació del projecte educatiu i gestiona el projecte de direcció de la ZER (D_aut, DA 15.5).

3. Substitució temporal de membres de l’equip directiu dels centres públics. El funcionari o funcionària docent d’un centre públic que, d’acord amb el que s’estableixi per reglament, sigui nomenat temporalment per substituir la baixa del titular o la titular d’un òrgan unipersonal de direcció o coordinació del centre té, per la durada del nomenament, els mateixos drets i les mateixes obligacions que té el titular o la titular de l’òrgan (LEC, DA 24), a partir de l’inici del tercer mes de baixa o d’absència temporal (D_aut, 36).

4. Lideratge distribuït. Les funcions de la direcció s’exerceixen en el marc reglamentari de l’autonomia dels centres públics i comporten l’exercici d’un lideratge distribuït i del treball en equip d’acord amb el que s’estableixi a cada centre en relació amb les funcions dels membres de l’equip directiu (D_dir, 3.2).

5. Direcció del centre.
—El director o directora pot delegar en els membres de l’equip directiu les funcions establertes pels apartats 5.b, 5.c, 6.a i 7.e de l’article 142 (LEC, 147.4).
—Correspon al director o directora nomenar i fer cessar els membres de l’equip directiu (LEC, 147.6 i D_aut, 37.2) i coordinar l’equip directiu i orientar, dirigir i supervisar totes les activitats del centre d’acord amb les previsions de la programació general anual, amb la col•laboració de l’equip directiu (D_dir, 6.e).
—El director ha de coordinar l’aplicació de la programació general anual del centre amb la resta de l’equip directiu (D_dir, 8.b).

6. Claustre del professorat. El claustre del professorat ha de donar suport a l’equip directiu en el compliment de la programació general del centre (LEC, 146.2.g) i per al compliment del projecte de direcció (D_aut, 48.2).

7. Consell escolar. Al consell escolar li correspon vetllar i donar suport a l’equip directiu per al compliment de la programació anual del centre i del projecte de direcció (D_aut, 46.1).

[Vegeu “consell de direcció”.]

divendres, 21 de gener del 2011

La direcció i l’autonomia dels centres públics en la gestió del personal

Interrompo avui la sèrie de posts dedicats al "lèxic de l’autonomia dels centres educatius" per tal de comentar-vos la intervenció que he fet aquesta setmana en una jornada tècnica organitzada per AXIA en l’Escola del Treball de Barcelona, sobre l’autonomia i la direcció dels centres públics. Això em permet dedicar aquest post (que arriba ja al número 100 d’aquest blog) a un tema d’actualitat com és ara analitzar les dificultats d’interpretació, i per tant d’aplicació, de les competències de la direcció dels centres públics en matèria de gestió del personal del seu centre, tal com han quedat dissenyades als decrets d’autonomia i de direcció.

Introducció

Els dos decrets que comento es van elaborar conjuntament al llarg del primer quatrimestre del curs 2009-2010, però la tramitació del decret de la direcció es va endarrerir, per diferents motius, i el text definitiu no es va aprovar fins al novembre del 2010, tres mesos després del decret d’autonomia, aprovat a començaments d’agost del mateix any.

Som davant dos decrets complementaris, i que s’han de llegir simultàniament, per interpretar-los correctament, ja que regulen una mateixa matèria organitzativa, l’autonomia dels centres públics i el paper que hi té el director o directora del centre públic com a principal responsable de la gestió del centre (un dels tres àmbits en què es classifica l’autonomia). Trobo, per tant, correcta la decisió de separar en dues normes diferents l’autonomia i la direcció dels centres públics, perquè hauria resultat un decret excessivament llarg si s’hagués regulat tot en una mateixa disposició. Però el fet de regular-ho en dues normes diferents pot provocar dificultats tècniques pel fet que alguns aspectes del primer decret estan repetits i ampliats en el segon, en el de direccions.

Em limitaré avui a repassar les responsabilitats de gestió de personal de la nova figura de les direccions dels centres públics. La primera dificultat amb què ens trobem és que la regulació d’aquesta matèria no és encara completa, ja que en diferents preceptes trobem remissions a futures normatives del Govern que completaran alguns dels aspectes anunciats. En concret, s’anuncien explícitament els futurs decrets de plantilles docents i de provisió de llocs de treball, així com una nova norma que reguli el procediment de gestió dels nomenaments de personal interí. Això dificulta la interpretació global del que s’apunta inicialment ja en aquests dos decrets.

Finalitat dels dos decrets en matèria de gestió de personal

L’objectiu principal dels dos decrets en dissenyar la gestió de personal és desplaçar la responsabilitat administrativa i, per tant, la resolució final d’alguns procediments de personal, actualment centralitzats en el Departament, a les direccions dels centres. Així, s’han eliminat tràmits de la normativa anterior en relació amb alguns procediments, que ara hauran de ser concretats als instruments aprovats pel centre mateix (als projectes educatiu i de direcció, i a les normes d’organització i funcionament, que es converteixen en els tres eixos fonamentals de l’autonomia).

De fet, la gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre públic (LEC, 99.1) i, en conseqüència, el director o directora del centre públic és responsable de l’organització, el funcionament i l’administració del centre, n’exerceix la direcció pedagògica i és cap de tot el personal (LEC, 142.1), i està habilitat per a intervenir en l’avaluació de l’activitat docent i de gestió del personal del centre (LEC, 102.4).

En aquest mateix àmbit de gestió, el director pot assignar al professorat les responsabilitats de direcció, gestió i coordinació docent que requereixi l’aplicació del projecte educatiu (LEC, 114.5, D_aut, 40.1.e. i D_dir, 10.1.b) i pot encarregar als òrgans unipersonals de direcció, als òrgans unipersonals de coordinació i a altres persones membres del claustre funcions de gestió, coordinació i docència, amb caràcter transitori (D_aut, 44).

Diferents nivells de responsabilitat en la gestió de personal

Entre les facultats i competències que la normativa atribueix a la direcció dels centres públics, com a cap immediat de tot el personal del centre (LOE, 132.e. i D_dir, 12.1), podem trobar diferents nivells de responsabilitats, algunes de molt importants, ja que posen fi al procediment administratiu, pel fet que s’atribueix tota la competència per a resoldre alguns procediments al director o directora mateix. Sense pretendre ser exhaustiu, entre les diferents actuacions administratives en matèria de gestió de personal que els dos decrets atribueixen al director, com ara les comunicacions, els tràmits, els informes, les propostes i altres actuacions, destacaré les següents:

1. Resolucions que finalitzen el procediment administratiu

Entre les resolucions que corresponen al director i que finalitzen el procediment (però que no posen fi a la via administrativa, ja que sempre és possible el recurs d’alçada davant el director dels serveis territorials), podem assenyalar les facultats següents:

(1)— Correspon a la direcció del centre, en el marc del control de la jornada i l’horari del professorat, resoldre sobre les faltes d’assistència i de puntualitat no justificades de tot el personal del centre (D_aut, 50.3). A aquests efectes, i sens perjudici de la sanció disciplinària que hi pugui correspondre, la direcció del centre ha de comunicar periòdicament al director o directora dels serveis territorials del Departament d’Ensenyament o a l’òrgan competent del Consorci d’Educació de Barcelona la part de jornada no realitzada que determina la deducció proporcional d’havers corresponent. Aquesta deducció no té caràcter sancionador (D_dir, 11.2).

(2)— Així mateix, correspon a la direcció del centre comunicar les jornades no treballades quan personal del centre exerceix el dret de vaga, als efectes d’aplicar les deduccions proporcionals d’havers que corresponguin, que tampoc no tenen caràcter de sanció (D_dir, 11.3).

(3)— També li correspon imposar sancions disciplinàries per faltes lleus comeses per personal del centre (D_aut, 50.4 i D_dir, 12.1).

(4)— El director o directora de cada centre pot assignar al professorat que hi ocupa els llocs de treball docent les responsabilitats de direcció, gestió i coordinació docent que requereixi l’aplicació del projecte educatiu, que han de ser adequades a la seva preparació i experiència (LEC, 114.5, D_aut, 40.1.e. i D_dir, 10.1.b) i pot encarregar als òrgans unipersonals de direcció, als òrgans unipersonals de coordinació i a altres persones membres del claustre funcions de gestió, coordinació i docència, amb caràcter transitori (D_aut, 44).

(5)— El director o directora pot delegar en els membres de l’equip directiu les funcions establertes pels apartats 5.b, 5.c, 6.a i 7.e de l’article 142 (LEC, 147.4). També li correspon l’assignació o la delegació de funcions a altres membres del claustre, i la revocació d’aquestes funcions (LEC, 147.6).

(6)— El director té la funció específica d’assignar responsabilitats específiques als òrgans unipersonals de direcció i de coordinació (D_dir, 10.1.a).

(7)— Correspon a la direcció del centre l’assignació de la jornada especial als funcionaris docents adscrits al centre, en aplicació de la normativa que estableix el Govern (D_dir, 11.1).

(8)— Sens perjudici que, si escau, l’òrgan competent pugui adoptar mesures cautelars d’acord amb el règim disciplinari, correspon a la direcció del centre l’adopció de mesures organitzatives provisionals, mentre es tramitin els expedients, quan sigui imprescindible per a garantir la prestació adequada del servei educatiu. Aquestes mesures poden comportar la reassignació de tasques docents de la persona afectada. En aquests casos, se li hauran d’assignar tasques complementàries concordants amb el seu cos i titulació, en la part de l’horari afectat per les mesures organitzatives provisionals (D_dir, 12.1).

(9)— Correspon al directiu professional docent concedir al professorat de la plantilla els permisos que preveu la legislació (D_dir, 39.1.c).

(10)— Correspon al directiu professional docent decidir sobre la participació de professorat de la plantilla en activitats de formació permanent en el centre educatiu, d’acord amb la planificació aprovada pel Departament i en funció de les necessitats que preveu el projecte educatiu del centre (D_dir, 39.1.e).

2. Propostes

2.1. Propostes sobre la plantilla docent i els perfils professionals d’alguns llocs de treball

Correspon a les direccions la proposta en relació amb la plantilla docent del centre i amb els perfils específics de determinats llocs de treball, per als quals s’exigeix un determinat requisit addicional de titulació o de capacitació professional:

(11)— L’Administració educativa fixa la plantilla de personal de cada centre públic a proposta de la direcció del centre (LEC, 102.3, 142.5.f. i D_aut, 31.3.d. i 49.1 i 2).

(12)— La direcció de cada centre públic pot proposar al Departament llocs docents per als quals sigui necessari el compliment de requisits addicionals de titulació o de capacitació professional docent (LEC, 102.2 i D_aut, 49.3), és a dir, un perfil específic de determinats llocs de treball d’acord amb el projecte educatiu del centre (LEC, 114.3 i 115.2).

(13)— La direcció dels centres públics de la Generalitat intervé en la definició dels perfils del personal d’atenció educativa (D_aut, DA 21).

2.2. Propostes d’expedients disciplinaris per faltes greus o molt greus i d’expedients contradictoris i no disciplinaris

(14)— Correspon al director proposar la incoació d’expedient disciplinari per faltes greus o molt greus del personal del centre, així com proposar motivadament la incoació d’expedients contradictoris i no disciplinaris (D_aut, 50.5 i 12.3) per a la remoció del personal interí del lloc de treball ocupat i, en els termes establerts reglamentàriament, de la borsa de treball, en cas d’incompetència per a la funció docent palesada en el primer any d’exercici professional, i també en els supòsits d’incapacitat sobrevinguda o de falta de rendiment que no comporti inhibició, d’acord amb el procediment que estableix el Departament. La motivació de la proposta s’ha de basar en les constatacions fetes per la mateixa direcció en exercici de les seves funcions o en el resultat de l’avaluació de l’exercici de la docència (D_dir, 10.1.c).

(15)— També li correspon proposar motivadament la incoació dels expedients contradictoris i no disciplinaris de remoció del lloc de funcionaris docents de carrera destinats en el centre, com a conseqüència de l’avaluació de l’activitat docent, d’acord amb el procediment que estableix el Departament. La motivació de la proposta s’ha de basar en les constatacions fetes per la mateixa direcció en exercici de les seves funcions o en el resultat de l’avaluació de l’exercici de la docència (D_dir, 10.1.d).

(16)— La direcció del centre públic ha de comunicar al ministeri fiscal qualsevol fet que pugui ser constitutiu de delicte o falta perseguible penalment comès per qualsevol persona de la comunitat educativa en el centre o en relació directa amb la seva activitat (D_aut, DA 19.1). Quan el fet a què es refereix l’apartat 1 s’hagi comès en un centre educatiu de formació de persones adultes situat en un centre penitenciari i en pugui afectar la seguretat o la convivència, la direcció del centre educatiu l’ha de posar també en coneixement de la direcció del centre penitenciari, als efectes oportuns (D_aut, DA 19.3).

3. Nomenaments i cessaments

3.1. Nomenament / cessament dels membres de l’equip directiu, del consell de direcció, dels òrgans de coordinació i dels tutors

A diferència del que succeïa abans, en què el director proposava a l’Administració educativa el nomenament dels càrrecs directius del seu equip (LOE, 132.k), la LEC ha atribuït al director la facultat de nomenar, no de proposar, als membres del seu equip directiu, així com la resta de responsables de coordinació i tutors del centre:

(17)— Correspon al director o directora nomenar i fer cessar els membres de l’equip directiu i del consell de direcció. També li correspon l’assignació o la delegació de funcions a altres membres del claustre, i la revocació d’aquestes funcions (LEC, 142.7.b. i 147.6, D_aut, 37.2 i D_dir, 10.1.a).

(18)— Els tutors i tutores els nomena el director del centre (D_aut, 39.1). La direcció del centre pot revocar el nomenament del tutor o tutora a sol·licitud motivada de la persona interessada, o per decisió pròpia (D_aut, 39.2).

(19)— El director o directora nomena els òrgans unipersonals de coordinació (D_aut, 41.5). Els òrgans unipersonals de coordinació reben de la direcció els encàrrecs de funcions de coordinació o especialitzades previstes a les lleis (D_aut, 41.2). La direcció del centre pot revocar el nomenament d’un òrgan unipersonal de coordinació (D_aut, 41.4).

3.2. Nomenament del personal interí docent per cobrir substitucions

S’atribueix a les direccions dels centres la competència per a seleccionar i nomenar el professorat substitut dels centres públics:

(20)— Correspon al director seleccionar el personal interí docent per a cobrir substitucions temporals en el centre, que no abasten tot el curs acadèmic, entre candidats que hagin accedit a la borsa de treball de personal interí docent, d’acord amb la reglamentació que estableix el Govern, i nomenar-lo d’acord amb el procediment que estableix el Departament (D_dir, 10.1.e). En el nomenament del personal interí docent per a cobrir substitucions temporals, la direcció haurà de respectar la prelació de les persones aspirants, d’acord amb els principis d’igualtat, mèrit i capacitat i el procediment de gestió i els criteris d’ordenació de la borsa de treball que determini el Govern (D_aut, 50.6 i D_dir, 10.1.e).

3.3. Intervenció en el procediment de nomenament del personal docent amb destinació provisional

Al directiu professional docent li correspon intervenir en el procés de nomenament del personal docent amb destinació professional:

(21)— El directiu professional docent té atribuïda la competència d’intervenir -d’acord amb la reglamentació que estableix el Govern- en el procés d’incorporació del personal docent al centre, amb destinació provisional, per a ocupar una vacant de la plantilla (D_dir, 39.1.d).

3.4. Nomenament pel procediment de provisió especial

La direcció ha d’intervenir en la selecció de les candidatures dels procediments de provisió per concurs específic i de provisió especial:

(22)— En tot cas, en els procediments de provisió per concurs específic i de provisió especial es garanteix la intervenció de la direcció del centre en la selecció de les candidatures (D_aut, 49.5), en els termes que s’estableixin reglamentàriament, en els procediments de provisió per concurs específic i de provisió especial, i formular les propostes de nomenament dels aspirants seleccionats en aquest darrer cas (D_dir, 10.1.f).

4. Incoació i finalització dels expedients disciplinaris per faltes lleus

S’atribueix també a les direccions la competència sancionadora per faltes lleus del personal funcionari del centre:

(23)— Les faltes a què fa referència l’apartat anterior se sancionen d’acord amb la normativa disciplinària vigent, seguint el procediment sumari que regula el Reglament disciplinari de l’Administració de la Generalitat aprovat pel Decret 243/1995, de 27 de juny, que el Departament ha d’adaptar a les característiques específiques dels centres educatius, en el qual caldrà en tot cas l’audiència de la persona interessada. Les resolucions sancionadores que s’emetin s’han de comunicar als serveis territorials corresponents o al Consorci d’Educació de Barcelona. Contra les resolucions de la direcció del centre es pot interposar recurs d’alçada davant la direcció dels serveis territorials del Departament d’Ensenyament o de l’òrgan competent del Consorci d’Educació de Barcelona o, quan correspongui, reclamació prèvia a la via judicial laboral davant la Secretaria General del Departament d’Ensenyament (D_dir, 12.2).


5. Control de l’actuació del personal del centre

La direcció i gestió del personal del centre ha de garantir que compleix les seves funcions:

(24)— Correspon al director dirigir i gestionar el personal del centre per garantir que compleix les seves funcions, la qual cosa comporta, si escau, l’observació de la pràctica docent a l’aula (LEC, 142.7.h) i del control de l’actuació dels òrgans col·lectius de coordinació docent de què s’hagi dotat el centre (D_dir, 9.g).

6. Avaluació del personal

Les direccions intervenen en l’avaluació de l’activitat docent, deduint les valoracions corresponents (a diferència de la col·laboració en les avaluacions del professorat fixada per la LOE, art. 132.h):

(25)— La direcció de cada centre públic està habilitada per a intervenir en l’avaluació de l’activitat docent i de gestió del personal del centre. El Departament ha d’establir els procediments i criteris d’aquesta intervenció i els efectes de l’avaluació i ha de garantir els drets d’informació i audiència del personal afectat (LEC, 102.4).

(26)— Correspon al director participar en l’avaluació de l’exercici de les funcions del personal docent i de l’altre personal destinat al centre, amb l’observació, si escau, de la pràctica docent a l’aula (LEC, 142.5.j) i de l’actuació dels òrgans col·lectius de coordinació docent de què s’hagi dotat el centre, així com la facultat de requerir del professorat sotmès a avaluació la documentació pedagògica i acadèmica que consideri necessària per a deduir-ne les valoracions corresponents, incloses les referides a la possible transmissió d’estereotips sexistes i la reproducció de rols de gènere a l’aula (D_dir, 6.g).

7. Assignació de complements retributius

Finalment, també s’atribueixen a les direccions competència en l’assignació de complements retributius dels òrgans unipersonals de direcció i de coordinació, així com d’alguns complements del professorat:

(27)— El director té la funció específica de proposar l’assignació dels complements retributius corresponents als òrgans unipersonals de direcció i de coordinació, tenint en compte els criteris que estableix el Govern i els recursos assignats al centre (D_dir, 10.1.a).

(28)— El directiu professional docent té atribuïda la competència d’assignar al professorat de la plantilla els complements retributius docents relacionats amb la major dedicació al centre, la innovació i la recerca educativa i la implicació en el millorament dels rendiments escolars, tenint en compte els criteris establerts pel Govern i els recursos assignats al centre (D_dir, 39.1.b).

Conclusió: autonomia i marge de discrecionalitat de les direccions

L’autonomia sempre comporta una "llibertat d’opció" entre diferents solucions vàlides. El director del centre disposa, no només de la capacitat de decidir ("resoldre"), posant fi a alguns procediments administratius, sinó que per a prendre la decisió ha de tenir un marge de discrecionalitat ("tècnica", com la dels tribunals d’oposició) que li permeti optar entre més d’una solució igualment correcta i ajustada a la normativa vigent. Aquesta discrecionalitat serà més o menys àmplia segons els diferents temes: nomenament dels membres de l’equip directiu, dels coordinadors, dels tutors; nomenament dels substituts; avaluació del professorat; propostes d’incoació d’expedient contradictori, etc.

Per acabar, un exemple de marge de discrecionalitat de la direcció en aplicar el règim sancionador per faltes lleus, regulat recentment:

— la deducció proporcional d’havers, sense caràcter sancionador, en ocasió d’absències i impuntualitats no justificades pot comportar (a criteri de la direcció del centre) una sanció disciplinària. La direcció pot considerar que "per la seva extensió, repetició o incidència en el funcionament del centre, una determinada absència o impuntualitat no justificada ha de merèixer, a més de la deducció automàtica proporcional d’havers, una correcció per via disciplinària" (Orientacions de la Secretaria General sobre l’aplicació del Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius, en el primer curs de la seva vigència, adreçades als centres públics, apartat 3.2).

dissabte, 15 de gener del 2011

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (27) [Elegir / Elecció - Elements - Encàrrec (transitori) de funcions]

Elegir / Elecció

1. Àmbit. Elegir representants del claustre de professorat / de l’alumnat / dels pares i mares (en el consell escolar de centre).

2. Representants del professorat i altres treballadors.
—El claustre del professorat té, entre d’altres, la funció d’elegir els representants del professorat en el consell escolar (LEC, 146.2.f i D_aut, 45.1.d).
—Totes les persones membres del claustre del professorat, amb independència de la seva situació administrativa, són electores i elegibles com a representants del professorat al consell escolar del centre, amb l’única excepció del professorat substitut, que no és elegible (D_aut, 48.4).
—Al consell escolar de les llars de la Generalitat hi ha dos representants del personal de la categoria professional d’educador/a de llar d’infants, elegits per i entre els que treballen a la llar d’infants i un representant dels treballadors de les altres categories professionals que treballen a la llar d’infants, elegit/da per i entre aquest personal (D_aut, DA 10.4.b. i e).
—En les zones escolars rurals que disposin d’unitats d’educació especial forma part del consell escolar un o una representant del personal d’atenció educativa elegit per i entre aquest personal. Aquest representant no té la consideració de representació del professorat als efectes de determinar la composició del consell escolar de la ZER (D_aut, DA 15.8).

3. Representants de l’alumnat i dels pares i mares.
—El consell escolar d’un centre públic està integrat, entre altres membres, pels representants de l’alumnat i dels pares i mares o tutors, elegits respectivament per ells i entre ells (D_aut, 45.1.e).
—Al consell escolar de les llars de la Generalitat hi ha dos representants del sector de mares i pares de la llar d’infants, elegits respectivament per ells i entre ells (D_aut, 10.4.c).

4. Representant del personal d’administració i serveis.
—El consell escolar d’un centre públic està integrat, entre altres membres, per un o una representant del personal d’administració i serveis, elegit per i entre aquest personal (D_aut, 45.1.f).

5. Eleccions dels representants dels diferents sectors al consell escolar de centre.
—Els consells escolars es renoven per meitats de les persones representants electes de cada sector cada dos anys, en el primer trimestre del curs escolar. El consell escolar renovat s’ha de constituir abans de finalitzar el període lectiu del mes de desembre. Les eleccions per a la constitució o renovació de les persones membres del consell escolar les convoca el director o directora del centre públic i la persona titular del centre privat concertat amb quinze dies d’antelació, dins les dates que a aquest respecte fixi amb caràcter general el Departament d’Educació (D_aut, 28.2)
—Si es produeix una vacant en el consell escolar, aquesta s’ha d’ocupar pel procediment establert a les normes d’organització i funcionament del centre. Si aquestes no ho preveuen, la vacant s’ha d’ocupar per la següent candidatura més votada en les darreres eleccions, sempre que mantingui els requisits que la van fer ser elegible com a representant. Si no hi ha més candidats o candidates per cobrir-la, la vacant roman sense cobrir fins a la propera renovació del consell escolar. La nova persona membre s’ha de nomenar pel temps que restava del mandat a la persona representant que ha causat la vacant (D_aut, 28.3).
—Els processos electius es desenvolupen en el centre d’acord amb les normes que aprovi el consell escolar a proposta de la direcció del centre públic o de la persona titular del centre privat concertat. En tot cas, aquestes normes han de garantir la publicitat dels respectius censos electorals i de les diverses candidatures, han de determinar la composició de les meses, que seran presidides pel director o directora, o persona de l’equip directiu en qui delegui, i han d’establir un període no inferior a deu dies entre la convocatòria de les eleccions d’un sector i el dia de les votacions (D_aut, 28.5).
—Un cop elegits per primera vegada per a la constitució del consell escolar d’un centre nou, els i les representants electes de cadascun dels sectors de la comunitat educativa s’han de dividir en dues meitats. Si el nombre de persones membres electes és parell, les dues meitats han de tenir el mateix nombre de persones membres i si és senar, la primera meitat té un membre més que la segona. Per determinar quines persones membres corresponen a cada meitat, s’han d’ordenar totes les electes segons el nombre de vots obtinguts en el procés electoral. En cas d’empat a vots, les persones membres s’han d’ordenar per ordre alfabètic. Un cop ordenades, segons aquest criteri, les primeres persones membres han de completar la primera meitat i les restants la segona Les persones membres de la segona meitat han de cessar en la primera renovació. Les persones membres de la primera meitat continuen fins a la segona renovació (D_aut, DA 4.1. i 2).

6. Representants del consell escolar i del claustre del professorat.
—La comissió de selecció del director està integrada, a més dels tres representants de l’Administració, per tres membres del consell escolar que no siguin professors, elegits per i entre ells, i per tres professors del centre elegits pel claustre (D_dir, 16.1).

Elements

1. Àmbit. Elements organitzatius del centre (= “criteris d’organització pedagògica” / “elements necessaris per a l’organització i funcionament del centre”) / elements del projecte educatiu o del projecte de direcció [és a dir, els documents que conformen el projecte educatiu i el de direcció.] / elements del sistema educatiu / elements del procés educatiu o de la tasca educativa

2. Elements organitzatius.
—En el marc del que estableix l’article 77, els elements organitzatius que adoptin els centres en l’educació infantil / en les etapes que integren l’educació postobligatòria han de contribuir específicament a (...) (D_aut, 78.1, 80.1).
—Els projectes educatius dels centres han de considerar els elements curriculars, metodològics i organitzatius per a la participació de tots els alumnes en els entorns escolars ordinaris, independentment de llurs condicions i capacitats (LEC, 81.2; vegeu també 82.1 i 83.1). —En el conjunt de normes d’organització i funcionament del centre s’han de determinar la resta d’elements necessaris per a l’organització i funcionament del centre (D_aut, 19.1.g).

3. Elements del projecte educatiu.
—L’aplicació dels criteris d’organització pedagògica, els indicadors de progrés, la concreció curricular, els criteris de l’estructura organitzativa, el projecte lingüístic, el caràcter propi (LEC, 91.4).
—Correspon al director establir els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu (LEC, 142.5.e i D_aut, 31.3.c) i concretats en el projecte de direcció (D_aut, 20.1).
—Correspon als ens locals titulars de centre establir els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu (D_aut, DA 3.1.b).

4. Elements del projecte de direcció.
—Quan escaigui, el projecte de direcció conté les propostes i elements necessaris per a la revisió del projecte educatiu (D_aut, 31.2).
—El projecte de direcció ha d’incorporar els elements que es considerin pertinents per a l’aprofundiment en l’exercici del lideratge distribuït (D_dir, 25.5).

5. Elements del sistema educatiu.
—El Departament exerceix la inspecció del sistema educatiu respecte de tots els centres, de qualsevol titularitat, dels serveis i dels altres elements del sistema (LEC, 177.1).
—L’òrgan responsable de l’avaluació ha de promoure la recerca orientada a millorar les metodologies d’avaluació i el coneixement dels elements que defineixen el funcionament i el rendiment del sistema educatiu (LEC, 185.2).

6. Elements del procés educatiu.
—L’aprenentatge i la pràctica de la convivència són elements fonamentals del procés educatiu (D_aut, 23.1).
—La tutoria individual és element essencial en la tasca educativa dels centres (D_aut, 38.2) [Vegeu “documents”.]

Encàrrec (transitori) de funcions

1. Definició. [Els encàrrecs de funcions de la direcció a altres òrgans unipersonal del centre públic només apareixen al decret d’autonomia.] Vegeu la definició de l’encàrrec de gestió a l’article 10.1 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya: “La realització d’activitats de caràcter material, tècnic o de serveis de la competència dels òrgans administratius, els organismes o les entitats públiques pot ésser encarregada a altres òrgans, organismes o entitats públiques de la mateixa administració o d’una altra de diferent, per raons d’eficàcia o quan no es tinguin els mitjans tècnics idonis per a dur-la a terme”. Aquesta mateixa Llei defineix la delegació a l’article 8.1:: Els òrgans administratius poden delegar l’exercici de les competències que tenen atribuïdes en altres òrgans de la mateixa administració pública, encara que no en depenguin jeràrquicament, o en els organismes i les entitats públiques vinculats o que en depenen.

2. Encàrrecs de funcions.
—Els òrgans unipersonals de coordinació reben de la direcció els encàrrecs de funcions de coordinació o especialitzades previstes a les lleis o adients a les necessitats del centre derivades de l’aplicació del projecte educatiu, entre les quals hi ha la coordinació d’equips docents i de departaments. De l’exercici de les seves funcions responen davant de l’equip directiu (D_aut, 41.2).
—Sense perjudici del que s’estableix en els articles anteriors i quan no estiguin atribuïdes expressament a altres òrgans unipersonals de direcció o coordinació per les normes d’organització i funcionament del centre, el director o directora del centre pot encarregar als òrgans unipersonals de direcció, als òrgans unipersonals de coordinació i a altres persones membres del claustre funcions de gestió, coordinació i docència, sempre que siguin adequades a la seva preparació i experiència i tinguin caràcter transitori. El professorat afectat té l’obligació d’assumir-les i exercir-les dins de la jornada de treball setmanal que tingui assignada (D_aut, 44).

3. Procediment.
—a) Els encàrrecs de funcions de la direcció del centre en qualsevol òrgan unipersonal de direcció o de coordinació a què fan referència els articles dels capítols 1 i 2 del títol 2 tenen també caràcter intern al centre, es formalitzen en la forma que s’estableixin en les normes d’organització i funcionament del centre, i no suposen canvi de l’òrgan titular de la competència.
—b) Les delegacions i els encàrrecs de funcions es poden revocar per la direcció en qualsevol moment, amb les mateixes formalitats que preveuen els apartats anteriors. (D_aut, DA 5). [Vegeu “delegació”.]

dilluns, 10 de gener del 2011

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (26) [Diversitat - Docència - Documents]

Diversitat

1. Àmbit. Diversitat dels alumnes i dels ensenyaments.

2. Principi organitzatiu d’atenció educativa.
[Vegeu “atenció a la diversitat”.]

3. Diversitat dels ensenyaments.
—Per raó de la diversitat dels ensenyaments o dels torns horaris, la direcció del centre pot encarregar funcions de les esmentades a l’apartat anterior a un òrgan unipersonal de direcció addicional que, en aquest cas, es podrà denominar cap d’estudis dels ensenyaments o torns que correspongui (D_aut, 32.3).
—El Govern determina l’import màxim anual que s’assigna a cada centre per la totalitat dels complements retributius a què fa referència la disposició addicional vint-i-dosena atenent variables de dimensió i complexitat dels centres, així com de diversitat de tipologies dels ensenyaments que imparteix (D_aut, 43.1).
—L’exercici de la direcció ha de ser retribuït amb el complement de lloc de treball o funció docent que correspongui, d’acord amb les quanties que determini el Govern atenent criteris de dimensió, complexitat del centre i diversitat dels ensenyaments que s’hi imparteixen (D_dir, 30.2).


Docència

1. Àmbits. [En relació amb la docència cal diferenciar dos àmbits separats: l’un emmarcat per l’exercici de la docència (exercir la docència), que té com a funció encarregar-se de la docència (= tenir l’encàrrec de la docència), per tenir aptitud per a la docència, i que s’identifica amb la funció docent; l’altre, el suport a la docència, atribuït a altres professionals d’atenció educativa, amb funcions diferents de les pròpies de la docència directa.]

2. Exercir la docència = Impartir ensenyaments (també, “impartir docència”).
—El professorat que imparteix ensenyaments en la modalitat d’educació no presencial ha de tenir la titulació requerida per a cada etapa educativa i ha d’acreditar la capacitació per a exercir la docència emprant mitjans telemàtics i els altres recursos propis de l’educació no presencial (LEC, 55.5).
—Alguns llocs de treball docents tenen requisits addicionals o perfil propi, d’experiència o de titulació, perquè tenen l’encàrrec d’impartir ensenyaments superiors d’arts o en els ensenyaments artístics finalistes de caràcter professionalitzador (LEC, 66.3.d).
—Els cossos docents agrupen funcionaris capacitats per llur especialitat docent per a exercir la docència en les diferents etapes i els ensenyaments (LEC, 112.1).
—Per a assolir la categoria superior de sènior cal superar un procés selectiu en el qual es comprovin els mèrits docents i formatius, l’exercici de la docència i els coneixements de l’especialitat (LEC, 132).
—Els funcionaris docents poden participar, tant a les universitats com als centres públics, en la impartició i la tutoria dels ensenyaments universitaris oficials que habiliten per a l’exercici de la docència (LEC, 133.3).
—Entre els requisits per participar en el procediment de selecció de directors, cal haver impartit docència directa com a funcionari de carrera en algun dels ensenyaments dels que ofereix el centre al qual s’opta (D_dir, 14.1.b).
—En determinats supòsits, i d’acord amb els criteris establerts pel Departament d’Educació, la direcció d’un centre pot quedar exempta de l’obligació d’impartir docència directa (D_dir, 30.6).
—L’exercici de la direcció de centres en els llocs reservats al personal directiu professional docent permet no impartir docència directa (D_dir, 40.3)

3. Aptitud per a la docència.
—La formació inicial del professorat ha de garantir l’aptitud per a la docència i s’ha d’ajustar a les necessitats de titulació i de qualificació que requereix l’ordenació general del sistema educatiu (LEC, 109.1).
—El procés de selecció del director ha de valorar de manera objectiva, entre altres mèrits, els relacionats amb la competència professional, la idoneïtat i l’experiència dels aspirants en l’àmbit de la gestió i la docència (D_dir, 13.3 i 17.1).

4. Encarregar-se de la docència. El tutor està designat d’entre el professorat que s’encarrega de la docència (LEC, 80.2).

5. Assignació de docència al professorat.
—Les mesures organitzatives específiques poden afectar variables com l’ús del temps i dels espais, l’agrupament de l’alumnat i els criteris d’assignació de docència al professorat, entre d’altres (D_aut, 14.2).
—El director o directora del centre pot encarregar als òrgans unipersonals de direcció, als òrgans unipersonals de coordinació i a altres persones membres del claustre funcions de gestió, coordinació i docència, sempre que siguin adequades a la seva preparació i experiència i tinguin caràcter transitori (D_aut, 44 i D_dir, 10.1.b).

6. Avaluació de l’exercici de la docència.
—En l’avaluació de l’exercici de la docència s’ha de prendre en consideració la implicació del professor o professora en la implementació de les propostes de millora derivades de l’avaluació del centre (D_aut, 60.1).
—El resultat positiu de l’avaluació de l’exercici de la docència condueix als reconeixements professionals que escaiguin sobre l’adquisició de graus docents en el professorat dels centres públics i sobre els elements de promoció professional docent en el professorat dels centres privats concertats (D_aut, 60.2).
—El resultat de l’avaluació de l’exercici de la docència pot comportar la incoació d’un expedient contradictori i no disciplinari (D_dir, 10.1.c. i d).

7. Professionals de suport a la docència.
—El Departament ha de regular l’estructura i el funcionament dels serveis educatius, que són integrats per funcionaris docents especialitzats i, si escau, per professionals de suport a la docència (LEC, 86.2).
—La quantia del mòdul econòmic del concert per unitat escolar en centres ordinaris pot comprendre quantitats assignades al pagament del personal no docent de suport a la docència i, si escau, a una dotació addicional de personal docent (LEC, 205.8)

8. Serveis didàctics de suport a la docència.
—Entre altres funcions, els serveis educatius han de facilitar l’accés dels centres i del professorat als recursos educatius, i facilitar-los serveis didàctics de suport a la docència (LEC, 86.2.d i 86.4).
—El Departament pot establir acords amb altres entitats per a prestar serveis educatius específics i serveis didàctics de suport a la docència, d’acord amb el que el Govern determini per reglament (LEC, 86.5).

[Vegeu “atenció docent”, “funció docent”, “personal docent”, “professorat”.]


Documents

1. Àmbit. Documentació administrativa (formal), documents acadèmics i pedagògics (documentació acadèmica), documents i procediments en la gestió econòmica dels centres públics, documents que precisen l’estructura i organització del centre.

2. Documentació acadèmica i pedagògica.
—Els centres han d’expedir la documentació acadèmica en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística. La documentació acadèmica que hagi de tenir efectes a l’àmbit de l’Administració de l’Estat o en una comunitat autònoma de fora del domini lingüístic català, ha d’ésser bilingüe, en català i en castellà (LEC, 16.4).
—Es considera falta greument perjudicial per a la convivència en el centre educatiu la falsificació o la sostracció de documents i materials acadèmics (LEC, 37.1.b).
—Els elements organitzatius que adoptin els centres en l’educació infantil han de contribuir específicament a documentar els processos individuals o de grup per compartir-los amb els infants i les famílies (LEC, 78.1).
—El dossier personal d’aprenentatge emmagatzema en suport digital i fa accessibles els documents i els objectes digitals que resulten de la producció intel·lectual de cada alumne o alumna durant el procés d’aprenentatge, des del darrer cicle de l’educació primària fins als ensenyaments postobligatoris. El contingut del dossier pot servir d’evidència en el procés d’avaluació (LEC, 89.3).
—Corresponen al director o directora del centre públic emetre la documentació oficial de caràcter acadèmic establerta per la normativa vigent i assegurar la custòdia de la documentació acadèmica i administrativa pel secretari o secretària del centre (LEC, 142.7.c. i e. i D_dir, 9.a. i c). També li correspon visar les certificacions acadèmiques, i totes les altres que escaiguin, per acreditar continguts documentals arxivats en el centre (D_dir, 9.b) i la facultat de requerir del professorat sotmès a avaluació la documentació pedagògica i acadèmica que consideri necessària per deduir-ne les valoracions corresponents (D_dir, 6.g).
—Correspon al director o directora dels centres privats emetre certificacions i documents acadèmics (LEC, 150.2.d. i 154.2.d).
—Els inspectors d’educació, en l’exercici de llurs funcions, tenen l’atribució d’examinar i comprovar l’adequació dels projectes educatius i la resta de documentació acadèmica, pedagògica i administrativa dels centres i dels serveis educatius (LEC, 179.1.c).
—De la carta de compromís educatiu signada n’ha de quedar constància documental al centre i a la família (D_aut, 7.6).
—La convocatòria de les reunions s’ha de trametre per la presidència del consell escolar amb una antelació mínima de 48 hores, juntament amb la documentació que hagi de ser objecte de debat, i, si escau, d’aprovació (D_aut, 46.5).
—L’avaluació d’un centre ha de permetre, quan escaigui, revisar el projecte educatiu i les concrecions curriculars que conté, així com aquells altres documents que precisen l’estructura i organització del centre i, en els centres públics, el projecte de direcció (D_aut, 59.2).
—Per a l’elaboració del projecte de direcció, les persones candidates poden consultar la documentació relativa al centre a la direcció del qual opten en el mateix centre i en les seus dels serveis territorials del Departament d’Educació o del Consorci d’Educació de Barcelona (D_dir, 15.4).

3. Documentació administrativa del centre.
—Les delegacions de funcions de la direcció del centre en el o la cap d’estudis i en el secretari o la secretària es formalitzen en resolució de la direcció, que s’ha de comunicar al claustre i al consell escolar, arxivar com a documentació administrativa formal del centre educatiu públic i incorporar a les normes d’organització i funcionament (D_aut, DA 5.1).

4. Documentació de gestió econòmica.
—El Departament assessora les direccions dels centres en l’execució de la gestió econòmica i, conjuntament amb el departament competent en matèria de finances, determina el model comptable, el pla de comptes, els destinataris de la informació comptable, els documents acreditatius de la gestió econòmica i el procediment per a acreditar davant l’Administració l’aprovació de la liquidació del pressupost anual (LEC, 103.5 i D_aut, DA 7).
—Correspon al secretari o a la secretària l’exercici de funcions, preferentment en l’àmbit de la gestió econòmica, documental, dels recursos materials i de la conservació i manteniment de les instal·lacions (D_aut, 33.2).

[Vegeu “normes d’organització i funcionament”, que són un conjunt de documents administratius del centre.]

diumenge, 9 de gener del 2011

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (25) [Disciplinari - Distribució - Diversificació curricular]

Disciplinari
1. Àmbit. Procediment / règim / caràcter disciplinaris, mesures disciplinàries, expedient disciplinari, expedient contradictori i no disciplinari, sancions disciplinàries. [El Decret d’autonomia evita la paraula “disciplinàries” per referir-se a “les mesures correctores i sancionadores de les irregularitats o lates comeses per l’alumnat que afectin la convivència” (D_aut, 24.1), mentre el Decret de directors només en una ocasió, a l’article 7.b, es refereix a aquestes mesures com a “mesures disciplinàries”. En canvi, la LEC utilitza l’expressió “mesures disciplinàries” en relació amb els alumnes, per exemple, als articles 142.6.b. i 150.2.e]

2. Mesures disciplinàries.
—Correspon al director del centre públic garantir el compliment de les normes de convivència i adoptar les mesures disciplinàries corresponents (LEC, 142.6.b. i D_dir, 7.b). En l’exercici d’aquesta funció, el director o directora del centre té la facultat d’intervenció, directa o per persona tècnicament capacitada a la qual designi, per exercir funcions d’arbitratge i de mediació en els conflictes que es generin entre membres de la comunitat educativa (D_dir, 7.b).

—És funció del director del centre concertat adoptar les mesures disciplinàries pertinents respecte dels alumnes davant de problemes greus de convivència en el centre (LEC, 150.2.e).

—La direcció del centre públic ha de comunicar al ministeri fiscal qualsevol fet que pugui ser constitutiu de delicte o falta perseguible penalment comès per qualsevol persona de la comunitat educativa en el centre o en relació directa amb la seva activitat, sense perjudici de la continuïtat de les accions correctores previstes en aquest Decret per a l’alumnat i en la regulació disciplinària d’aplicació als treballadors del centre d’acord amb el que preveuen les lleis (D_aut, DA 19.1). 3. Caràcter disciplinari de les sancions dels alumnes. Per aplicació d’una resolució sancionadora de caràcter disciplinari es pot produir un canvi de centre (LEC, 48.6). [És més freqüent l’ús de ”mesures / accions correctores i sancionadores” en lloc de “disciplinàries”, referides als alumnes.]

4. Règim disciplinari dels funcionaris.
—L’òrgan competent pot adoptar mesures cautelars d’acord amb el règim disciplinari (D_aut, 50.5 i D_dir, 12.3).
—En l’exercici de la direcció de centres en els llocs reservats al personal directiu professional docent continua sent aplicable el règim disciplinari dels funcionaris de l’Administració de la Generalitat (D_dir, 40.4). 5. Procediment disciplinari sumari en matèria de personal. Correspon al director o directora del centre públic imposar sancions disciplinàries per les faltes lleus comeses pel personal del centre en relació amb els seus deures i obligacions. Ha de fer-se pel procediment disciplinari sumari (D_aut, 50.4 i D_dir, 12.1 i 12.2). 6. Expedient disciplinari. Correspon al director o directora proposar la incoació d’expedient disciplinari per faltes greus o molt greus del personal del centre presumptament comeses en relació amb els seus deures i obligacions. Sense perjudici que l’òrgan competent pugui adoptar mesures cautelars d’acord amb el règim disciplinari, correspon a la direcció del centre l’adopció de mesures organitzatives provisionals, mentre es tramitin els expedients, quan sigui imprescindible per garantir la prestació adequada del servei educatiu. Aquestes mesures poden suposar la reassignació de tasques docents de la persona afectada. En aquests casos, i amb l’audiència prèvia de la persona interessada, se li assignaran tasques complementàries, concordants amb la seva categoria professional i titulació, en la part de l’horari afectada per les mesures organitzatives provisionals (D_aut, 50.5 i D_dir, 12.3). 7. Expedient contradictori i no disciplinari.

—Correspon al director del centre públic proposar motivadament la incoació dels expedients contradictoris i no disciplinaris per a la remoció del personal interí del lloc de treball ocupat i, en els termes establerts reglamentàriament, de la borsa de treball, en cas d’incompetència per a la funció docent palesada en el primer any d’exercici professional, i també en els supòsits d’incapacitat sobrevinguda o de falta de rendiment que no comporti inhibició, d’acord amb el procediment que estableix el Departament. La motivació de la proposta s’ha de basar en les constatacions fetes per la mateixa direcció en exercici de les seves funcions o en el resultat de l’avaluació de l’exercici de la docència (D_dir, 10.c).

—També li correspon proposar motivadament la incoació dels expedients contradictoris i no disciplinaris de remoció del lloc de funcionaris docents de carrera destinats en el centre, com a conseqüència de l’avaluació de l’activitat docent, d’acord amb el procediment que estableix el Departament. La motivació de la proposta ha de basar-se en les constatacions fetes per la mateixa direcció en exercici de les seves funcions o en el resultat de l’avaluació de l’exercici de la docència (D_dir, 10.d). 8. Revocació del nomenament de director.

—L’incompliment de funcions inherents a la direcció del centre pot comportar la revocació motivada del nomenament per part de l’Administració [que no sempre és conseqüència d’una sanció disciplinària.] En tot cas, la resolució de revocació s’emet després de la instrucció d’un expedient contradictori, amb l’audiència prèvia a la persona interessada i escoltat el consell escolar, sense perjudici de les mesures cautelars que puguin derivar de l’eventual incoació d’un expedient disciplinari. La proposta motivada del consell escolar ha de ser aprovada per majoria absoluta dels seus membres [majoria insuficient, al meu entendre, ja que l’article 127.e) LOE preveu una majoria de dos terços] (D_dir, 22.1.d).

—Quan de la resolució ferma d’un expedient disciplinari per incompliment greu o molt greu de deures o obligacions inherents al càrrec de director en resulti la revocació del nomenament del director o la directora, la persona afectada no podrà participar en concursos de selecció de directors durant el termini de dos anys, en el cas de falta greu, i de tres anys, en el cas de falta molt greu (D_dir, 22.2). 9. Mesures no sancionadores. Correspon al director o directora del centre, en el marc dels sistemes de control de la jornada i l’horari del personal, resoldre sobre les faltes d’assistència i de puntualitat no justificades. A aquests efectes, sense perjudici de la sanció disciplinària que pugui correspondre, ha de comunicar periòdicament al director o directora dels serveis territorials o a l’òrgan competent del Consorci d’Educació de Barcelona la part de jornada no realitzada que determina la deducció proporcional d’havers corresponent. Aquesta deducció no té caràcter sancionador. Així mateix, la direcció ha de comunicar les jornades no treballades quan el personal del centre exerceixi el dret de vaga, als efectes d’aplicar les deduccions proporcionals d’havers que corresponguin, que tampoc no tenen caràcter de sanció (D_aut, 50.3 i D_dir, 11.2).

[Vegeu “expedient disciplinari”, “mesures correctores”, “normes de convivència” i “sanció”.]

Distribució [Aquest concepte s’utilitza en contextos molt diversos, però quasi sempre està directament lligat a l’autonomia del centre.]

1. Distribució dels recursos econòmics del centre. La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre i l’autonomia comprèn, entre altres aspectes, la distribució i l’ús dels recursos econòmics del centre. (LEC, 99.1.c). 2. Distribució d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu.

—Per a cada zona educativa, la comissió de garanties d’admissió ha de garantir la distribució adequada i equilibrada dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu entre tots els centres (LEC, 46.2.b).

—S’ha d’oferir lloc escolar als alumnes en el marc de la disponibilitat de places i les preferències de centre explicitades per les famílies en la corresponent sol·licitud i de l’adequada distribució dels alumnes (LEC, 49.3).

—En cadascuna de les zones educatives s’ha de garantir, per mitjà dels centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya, una oferta suficient de places en els ensenyaments obligatoris, amb una distribució equilibrada dels alumnes, d’acord amb el que estableix l’article 44, i una previsió dels serveis educatius corresponents (LEC, 176.2).

3. Distribució de les àrees i matèries per cicles i cursos. Les mesures organitzatives i de gestió específiques del currículum poden afectar variables com l’ús del temps i dels espais, l’agrupament de l’alumnat i els criteris d’assignació de docència al professorat, l’ús dels recursos didàctics, la utilització de la biblioteca escolar i la formació del professorat i d’acord amb el que determinin els decrets d’ordenació curricular aplicables, la distribució de les àrees i matèries per cicles o cursos (D_aut, 14.2).

4. Distribució de la dedicació horària setmanal a les activitats escolars. El Govern ha d’establir la jornada ordinària i les jornades especials dels funcionaris docents, la distribució ordinària de la dedicació horària setmanal a les activitats escolars en el centre i la participació en les activitats extraescolars i complementàries (LEC, 135.1). Distribuït (lideratge) [Vegeu “lideratge”.]

Diversificació curricular (programes de)
Definició. L’ordenació de l’educació secundària obligatòria ha d’establir programes de diversificació curricular orientats a la consecució de la titulació. Aquests programes poden comprendre activitats regulars fora dels centres, en col·laboració, si escau, amb les administracions locals, i s’han de portar a terme amb les mesures de garantia que es determinin per reglament (LEC, 59.4).