divendres, 15 de juliol de 2011

L’autonomia del director del centre públic

Als alumnes del primer curs en Direcció de Centres Docents Públics, i especialment al director pedagògic del curs, Carles Mata

Tal com us vaig avançar en el darrer post, avui us faig un resum de la meva intervenció del dissabte 2 de juliol de 2011 en el curs en Direcció de Centres Docents Públics, a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Veureu que vaig intentar fer una síntesi de molt del material que us he facilitat aquest any al blog, referit a l’autonomia del centre educatiu i, en especial, al paper fonamental que hi té la figura del director del centre públic, com a màxim responsable de la gestió del centre i de l’aplicació de l’autonomia en els diferents àmbits (pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos).

Introducció

L’organització de l’autonomia dels centres públics es fonamenta en una estructura complexa, en la qual interactuen els diferents òrgans de govern unipersonals i col•legiats (tant els membres de l’equip directiu i altres òrgans de coordinació com el consell escolar i el claustre de professors) que són els responsables de l’exercici de l’autonomia en els diferents àmbits, i per una altra banda, també hi intervenen els diferents instruments educatius de què es dota cada centre educatiu per impulsar la seva autonomia (sobretot, el projecte educatiu, les normes d’organització i funcionament del centre, la programació general anual i el projecte de direcció, entre altres documents).

Avui intentaré analitzar els nexes que posen en relació els diferents responsables (en especial, la direcció i el seu equip directiu) i els quatre instruments essencials de l’autonomia (que acabo d’esmentar) en l’aplicació dels tres àmbits de l’autonomia. Això ens permetrà entendre millor el funcionament de l’autonomia a partir del disseny de l’estructura dels diferents elements que hi intervenen, i que, com passa amb qualsevol estructura organitzativa, comprèn diferents components (els responsables, els documents educatius en què es concreten les regles, els objectius i els criteris) i les relacions de tota mena que es defineixen entre uns i altres. Sóc conscient de la dificultat del tema que abordo, ja que sempre resulta complicat descriure les estructures d’una organització, precisament perquè es tracta d’una matèria amb un fort contingut abstracte.

En definitiva, repassaré l’estructura que ha teixit la Llei d’educació i el seu desplegament normatiu que permet exercir l’autonomia dels centres públics en el marc de les responsabilitats dels diferents òrgans de govern, de què es dota el centre, i a través dels diferents instruments en què es concreten les regles, els principis i les finalitats que fan possible el desenvolupament de l’autonomia.


L’autonomia del centre i l’autonomia del director

La LEC i els dos decrets que la despleguen, el d’autonomia i el de les direccions, sempre es refereixen a “l’autonomia dels centres educatius”, mai no hi trobem recollida explícitament “l’autonomia del director del centre públic”. Però és evident que el desplegament de l’autonomia dels centres educatius, tal com queda recollida pel capítol II del títol VI de la LEC, sobre els criteris per a l’organització pedagògica dels centres i pel títol VII, de l’autonomia dels centres educatius, no es pot interpretar sense la regulació del capítol I del títol IX, sobre el govern dels centres educatius de titularitat pública, i en especial l’article 142, sobre el director o directora, que és el complement necessari de la regulació de l’autonomia del títol VII.

L’ampliació de les competències del director en extensió —l’article 142 LEC inclou 26 apartats amb diferents competències de les direccions i els decrets d’autonomia i de direccions preveuen 28 competències del director en matèria de gestió del personal del centre— i en intensitat —moltes de les noves competències són decisions o resolucions finals del director en comptes de meres propostes o iniciatives— és conseqüència directa de l’ampliació del marge d’autonomia en l’actuació del director.

La darrera atribució de competències al director, segons l’art. 142.8 LEC, té una amplitud extraordinària: “El director o directora té qualsevol altra funció que li assigni l’ordenament i totes les relatives al govern del centre no assignades a cap altre òrgan”. És a dir, el director té assignada qualsevol competència que la LEC atribueixi “al centre educatiu” i que no estigui assignada explícitament a cap altre òrgan del centre.


L’autonomia com a llibertat d’opció

La LEC no defineix l’autonomia, a part d’incloure-la com un “principi organitzatiu” del centre (art. 2.3.c LEC), però referida al director l’hem d’entendre com una “llibertat d’opció”, que li permet optar entre diverses solucions, totes vàlides, és a dir, l’autonomia del director es converteix en un marge de la discrecionalitat tècnica de la direcció del centre, i també en la capacitat per a decidir i resoldre determinats assumptes que són competència seva.

El director gaudeix d’autonomia en la seva gestió en la mesura en què disposa de possibilitat d’opció en les seves decisions, que li permet actuar amb “arbitri” (que és el contrari d’arbitrarietat) dins un marge, més o menys ampli de discrecionalitat, dins l’àmbit de la decisió o resolució en els diferents àmbits educatius.

Podem definir l’autonomia del centre educatiu d’una manera més propera a l’àmbit de la política, com la potestat que té el centre per a regir-se mitjançant normes i òrgans de govern propis.


Límits de l’autonomia

L’autonomia de cada centre es concreta en els diferents instruments de què es doten els centres educatius. Aquests instruments, a més de constituir la definició de l’autonomia, limiten els diferents òrgans del centre per exercir-la. Així hi trobem, entre altres, els següents límits a l’exercici de l’autonomia:

— Acords del consell escolar del centre
— Acords del claustre de professors
— Normativa (lleis, decrets, ordres)
— Projecte educatiu del centre
— Normes d’organització i funcionament del centre
— Programació general anual
— Projecte de direcció aprovat
— Pressupost del centre
— Carta de compromís educatiu
— Acords de coresponsabilitat


Novetats de la LEC en relació amb els instruments educatius de l’autonomia

La majoria dels instruments educatius en què es fonamenta l’exercici de l’autonomia dels centres estan recollits per la normativa estatal:

— les normes de convivència (LOE, 121.2, “pla de convivència”)
— la carta de compromís educatiu (LOE, 121.5, sense donar-li nom específic)
— el projecte educatiu (LOE, 121)
— el projecte lingüístic (no amb aquest nom, però la LOE preveu projectes, per exemple als art. 125 i 127.a)
— les normes d’organització i funcionament (LOE, 124)
— els criteris de l’organització pedagògica (LOE, 121)
— la programació general anual (LOE, 125)
— els acords de coresponsabilitat i el contracte programa (no amb aquest nom, però l’art. 122.2 LOE preveu la mateixa idea).

D’altra banda, la LEC introdueix les següents novetats importants, que permeten incrementar el grau d’autonomia dels centres educatius públics:

— el projecte educatiu es concreta i s’aplica per mitjà del projecte de direcció, que es converteix en un instrument “aprovat” de l’autonomia del centre — a diferència de la LOE, on només és un requisit dels candidats a la direcció (art. 135.4 LOE)—, que no manté cap virtualitat després del procés de selecció del director;
— les normes d’organització i funcionament inclouen l’estructura organitzativa pròpia del centre, que no apareix a la LOE; el projecte educatiu inclou els criteris de l’estructura organitzativa pròpia;
— l’equip directiu és el responsable de la gestió del projecte de direcció i de l’aplicació del projecte educatiu;
— el director del centre nomena tots els responsables del centre (a diferència de la LOE, en què només proposa el nomenament) i és el màxim responsable de la gestió dels centres educatius públics.


Responsables de l’autonomia dels centres

Els diferents òrgans de govern del centre (director, equip directiu, claustre de professors i consell escolar del centre) intervenen en els tres àmbits de l’autonomia:

Autonomia pedagògica
— El director impulsa i lidera l’exercici de l’autonomia pedagògica i assegura l’aplicació del PEC.
— El claustre de professors aprova i avalua la concreció del currículum i tots els aspectes educatius dels projectes (LOE).
— El consell escolar aprova el projecte educatiu.

Autonomia organitzativa
— El director ha d’establir els elements organitzatius del centre.
— El director dirigeix l’aplicació de les NOFC.
— El director impulsa l’elaboració i l’aprovació de les NOFC i adopta mesures per a millorar l’estructura organitzativa.
— El projecte de direcció ha de concretar l’estructura organitzativa pròpia del centre.
— El consell escolar aprova les NOFC.

Autonomia de gestió (de personal i econòmica)
— L’equip directiu és el responsable de la gestió del projecte de direcció.
— El director és responsable de l’organització, el funcionament i l’administració del centre (= “gestió del centre”).
— La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre.
— El director dirigeix i gestiona el personal del centre.


Ara bé, el claustre de professors només té competències en els àmbits pedagògic i organitzatiu, no en el de gestió. En canvi, el director i el seu equip directiu, així com el consell escolar, intervenen en tots tres àmbits (pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos), com es dedueix del quadre següent:



Els àmbits i els instruments de l’autonomia

Si comparem el contingut dels diferents instruments educatius en què es concreta l’autonomia dels centres educatius, es pot comprovar que dels quatre instruments principals (PEC, projecte de direcció, NOFC i programació general anual), ningú no està especialitzat en un àmbit únic, sinó que tots quatre comparteixen la definició de cadascun dels àmbits, de manera que podem concloure que l’exercici de l’autonomia, en els diferents àmbits —pedagògic, organitzatiu i de gestió—, és el fruit de l’exercici compartit dels quatre instruments mitjançant un procés complex en el qual intervenen —com hem vist abans—, els diferents responsables i instruments de l’autonomia.

1. L’autonomia pedagògica
Projecte educatiu de centre
— Objectius i criteris educatius
— Prioritats i plantejaments educatius
— Procediments d’inclusió educativa
— Criteris d’atenció a la diversitat
— Concreció i desenvolupament del currículum
— Acció tutorial

Projecte de direcció aprovat
— Precisió dels objectius educatius
— Concreció de necessitats educatives
— Concreció de plantejaments educatius
— Concreció de criteris d’organització pedagògica i curricular

Normes d’organització i funcionament del centre
— Criteris i mecanismes pedagògics
— Concreció de l’organització pedagògica
— Criteris d’organització dels grups
— Criteris de formació d’equips docents
— Mecanismes d’acció tutorial

Programació general anual
— Concreció dels objectius del PEC i del currículum i de tots els plans d’actuació acordats i aprovats


2. L’autonomia organitzativa
Projecte educatiu de centre
— Criteris d’estructura organitzativa pròpia
— Valors i objectius per a l’aprenentatge de la convivència
— Elements organitzatius
— Criteris que han d’orientar les mesures organitzatives

Projecte de direcció aprovat
— Concreció de l’estructura organitzativa
— Concreció dels elements organitzatius del PEC
— Propostes per a la revisió del PEC

Normes d’organització i funcionament del centre
— Estructura organitzativa pròpia
— Competències i composició dels òrgans
— Concreció de les funcions del cap d’estudis
— Encàrrecs de funcions de la direcció
— Procediments
— Normes de convivència

Programació general anual
— Concreció anual de totes les prioritats dels projectes i normes
— Previsió de totes les activitats de l’horari escolar


3. L’autonomia de gestió de recursos
Projecte educatiu de centre
— Indicadors de progrés
— Criteris i procediments d’avaluació
— La direcció proposa requisits o perfils propis d’alguns llocs, adequats a les necessitats educatives del PEC

Projecte de direcció aprovat
— Orienta i vincula l’acció del conjunt d’òrgans
— En aplicació del projecte de direcció es constitueix un consell de direcció
— Actuacions d’aplicació del PEC i indicadors per a l’avaluació del mandat

Normes d’organització i funcionament del centre
— Assignació o delegació de funcions de la direcció
— La direcció ha d’impulsar i adoptar mesures per a millorar l’estructura organitzativa
— La direcció dirigeix l’aplicació de les NOFC

Programació general anual
— El claustre i el consell escolar donen suport a l’equip directiu en el compliment de la programació
— El director dirigeix l’aplicació de la programació general anual
— El director dirigeix i supervisa totes les activitats del centre
— El director concreta els indicadors d’avaluació


Tal com es pot deduir del quadre següent, tots tres àmbits d’autonomia es concreten en els quatre instruments que acabem d’analitzar:



Finalment, podem dibuixar visualment les relacions que hi ha entre els tres àmbits d’autonomia i els quatre instruments principals mitjançant els quals s’exerceix, segons l’esquema següent:



La gestió del projecte de direcció aprovat
El projecte de direcció és l’únic instrument que no ha estat aprovat pel consell escolar del centre, i en la LEC esdevé l’eina fonamental de gestió (de fet, podem concloure que la LEC ha incorporat al projecte de direcció el projecte de gestió de l’article 123.4 de la LOE, com a instrument d’ordenació i utilització dels recursos humans i materials), en la mesura que ordena el desplegament i l’aplicació del projecte educatiu, concreta l’estructura organitzativa del centre i orienta i vincula l’acció del conjunt d’òrgans unipersonals i col•legiats.

Als membres de l’equip directiu, com a òrgan executiu de govern del centre públic, els correspon la gestió del projecte de direcció (art. 35.1 del Decret d’autonomia) i, entre altres competències, els correspon retre comptes dels resultats de la gestió del personal del centre, preparar propostes per a millorar aquesta gestió, així com adequar l’estructura de la plantilla i de l’organització pròpia del centre als objectius fixats pel projecte educatiu (art. 50.2 del Decret d’autonomia).


Competències del director en la gestió del personal del centre
La LEC, en dissenyar el perfil del director del centre públic en l’àmbit de gestió del personal, ha apropat la seva figura a la de l’inspector d’educació, ja que comparteixen les atribucions següents: tenen la consideració d’autoritat pública, intervenen en l’avaluació del personal, observen la pràctica docent a l’aula i supervisen les activitats educatives del centre.

De manera paral·lela, els inspectors d’educació, en l’exercici de llurs funcions i atribucions, han d’adequar llur actuació al règim d’autonomia dels centres i a l’assignació de responsabilitats a la direcció (art. 179.2 LEC).

Algunes de les competències de les direccions dels centres públics en matèria de gestió del seu personal es poden agrupar en els següents àmbits d’actuació:

Plantilles docents dels centres
— Proposar requisits (o perfils propis) addicionals de titulació o de capacitació d’alguns llocs de treball
— Proposar al Departament la plantilla de personal del centre i les modificacions successives

Provisió de llocs de treball
— El director intervé en els procediments de concurs específic i de provisió especial

Cap de tot el personal
— Resoldre sobre les faltes d’assistència i puntualitat no justificades
— Imposar sancions disciplinàries per faltes lleus
— Assignar responsabilitats de direcció, gestió i coordinació docent
— Assignar la jornada especial
— Participar en l’avaluació de tot el personal del centre

Nomenaments
— El director nomena els responsables dels òrgans de gestió i coordinació i proposa l’assignació dels seus complements retributius
— El director selecciona el personal docent per cobrir substitucions temporals


Altres competències
— Adopció de mesures organitzatives provisionals en un procediment disciplinari
— Proposta de l’assignació de complements retributius als òrgans unipersonals de direcció i de coordinació
— Direcció i gestió del personal del centre per a garantir que compleix les seves funcions.


Conclusió

1. L’autonomia dels centres públics és una “autonomia compartida”, ja que en cadascun dels tres àmbits —pedagògic, organitzatiu i de gestió— hi ha implicats els quatre instruments principals de l’autonomia —PEC, projecte de direcció, NOFC i programació general anual— i, d’altra banda, cadascun dels diferents òrgans unipersonals i col•legiats exerceix l’autonomia del centre en cadascun dels tres àmbits.

2. L’autonomia s’exerceix, doncs, per mitjà d’una “xarxa” complexa, formada per tres tipus d’elements:

— (1) els responsables (cadascun en la seva àrea de competència)
— (2) els àmbits d’autonomia (que comparteixen molts elements relacionats)
— (3) els instruments educatius (amb els criteris i regles de l’autonomia)

3. El director del centre públic és el principal responsable (quasi “únic”) de l’autonomia de gestió del personal del centre.

Aquest és el darrer post d’aquest curs. Ben aviat començo les vacances i, com cada estiu, deixaré descansar el blog fins al nou curs escolar. Que gaudiu d’unes vacances d’estiu tranquil•les.

2 comentaris:

  1. Dins dels paràmetres de l'autonomia de centre es contemplen la proposta, l'aplicació i el seguiment de les mesures d'Atenció a la Diversitat.
    Però en aplicar-se models tals com el Servei Escolar Personalitzat, no tant sols es redueix la capacitat del centre en la Gestió d'aquestes Meures d'atenció a la Diversitat, sinó que es posa en risc la continuïtat de Projectes que durant els darrers sis anys han anat consolidant-se

    Sergi Sabater
    Director d'escola
    http://reflexionsdeducacio.blogspot.com/

    ResponElimina
  2. Benvolgut Alberto,

    Felicitats pel treball ben fet i gràcies per la feina de clarificació.

    És evident que la LEC permet aprofundir molt en l'autonomia, la direcció i l'avaluació. També cal, però, discernir clarament allò que és rellevant d'allò que sovint només constitueix literatura pedagògica.

    M'ha semblat molt interessant el plantejament coherent del PdD, de les NOFC i de les PGAC en relació al PEC; als que jo afegiria, si escau, els PMQCE, PAC o els acords de coresponsabiiltat.

    En especial m'agradaria compartir amb tu un article que he escrit titulat "El projecte de direcció. La concreció del projecte educatiu del centre" i que recentment es publicarà en una revista de psicopedagogia. Així que m'agradaria enviar-te'l per e-mail si estàs interessat.

    Bé, novament molts ànims i endavant.

    Mario González Jorge
    mgonza28@xtec.cat
    mario.gonzalez@urv.cat
    Director de l'Escola Remolins i professor de la URV

    ResponElimina