dimarts, 1 de setembre de 2009

Estructura del sistema educatiu

[article 51 del Projecte de llei d'educació]

El text de la Llei recorre a diferents classificacions dels ensenyaments en què s'estructura el sistema educatiu, en funció de diferents criteris:

- Ensenyaments de règim general / ensenyaments de règim especial;
- Educació bàsica;
- Ensenyaments obligatoris / no obligatoris / postobligatoris;
- Ensenyaments declarats gratuïts / ensenyaments no gratuïts;
- Educació primària / educació secundària;
- Ensenyaments universals;
- Primer ensenyament / primera infància;
- Ensenyaments reglats / no reglats;
- Ensenyaments professionalitzadors;
- Ensenyaments presencials / no presencials;
- Ensenyaments elementals / professionals / superiors (de música);
- Ensenyaments de grau mitjà / de grau superior;
- Ensenyaments artístics finalistes de caràcter professionalitzador;
- Ensenyaments superiors;
- Ensenyaments universitaris / no universitaris.

La complexitat d'aquest entramat d'ensenyaments prové del fet que alguns se superposen, de manera que alguns criteris de classificació (com el caràcter obligatori, gratuït, bàsic o universal) es prediquen de més d'un tipus d'ensenyament, i per això es fa difícil, a vegades, delimitar amb precisió els àmbits en què s'apliquen els drets i les garanties protegides pel dret fonamental a l'educació, ja que no sempre és possible delimitar amb precisió el contingut d'un dret o d'un deure educatius.

Aquí ens limitarem a descriure breument l'estructura dels ensenyaments reglats que conformen el sistema educatiu, tant els de règim general com els de règim especial:


1. Primera infància i primer ensenyament

La Llei d'educació introdueix dues denominacions noves per als dos cicles de l'educació infantil: la "primera infància" com a denominació del primer cicle, i el "primer ensenyament" com a denominació del segon cicle d'aquesta mateixa etapa (article 56.2).

Fins ara, tant a la Llei de normalització lingüística de 1983 com a la Llei de política lingüística de 1998, la interpretació jurisprudencial del primer ensenyament havia englobat no només l'etapa d'educació infantil, sinó que també arribava fins al primer cicle de l'educació primària (per exemple, la STSJ de Catalunya, núm. 1062/2004, de 14 de setembre) i en aquest període els infants tenien el dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui aquesta el català o el castellà:

"14.2. Els infants tenen dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui aquesta el català o el castellà. L'Administració ha de garantir aquest dret i posar els mitjans necessaris per fer-lo efectiu. Els pares o els tutors poden exercir-lo en nom de llurs fills instant que s'apliqui" (article 14.2 de la Llei 7/1983, de 18 d'abril, i article 21.2 de la Llei 1/1998, de 7 de gener).

Ara, en canvi, la Llei d'educació preveu que els pares puguin instar que llurs fills rebin atenció lingüística individualitzada en castellà en el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ensenyament, és a dir, als tres anys d'edat (article 11.4).


2. Ensenyaments obligatoris

L'educació bàsica comprèn els ensenyaments obligatoris, que només són l'educació primària i l'educació secundària obligatòria (article 5, de la Llei d'educació), ensenyament bàsic que ja apareix a la Constitució amb el caràcter d'obligatori i gratuït (article 27.4 CE).

Aquest dret a l'educació obligatòria i gratuïta ha rebut un reconeixement internacional. En aquest sentit, la Declaració universal dels drets humans disposa que "tota persona té dret a l'educació. L'educació ha de ser gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria" (article 26.1), i de manera semblant, el Pacte internacional dels drets econòmics, socials i culturals estableix que "l'ensenyament primari ha de ser obligatori, a l'abast de tothom, i gratuït" (article 13, apartat segon, lletra a).


3. Ensenyaments "universals" declarats gratuïts (article 5.2)

Però la Llei d'educació, seguint les previsions de l'Estatut d'autonomia de Catalunya,

"L'ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s'estableixin per llei" (article 21.4 EAC),

inclou dintre dels ensenyaments gratuïts, a més dels obligatoris, el segon cicle de l'educació infantil, els programes de qualificació professional inicial i la formació professional de grau mitjà (article 5.2). D'aquesta manera, els continguts dels ensenyaments obligatoris i dels ensenyaments gratuïts no coincideixen en la seva extensió, ja que hi ha ensenyaments que són gratuïts malgrat el fet de no ser obligatoris.

La Llei d'educació, com ja hem analitzat en una altra nota (la núm. 13), ha creat el concepte "ensenyaments universals" per referir-se als ensenyaments gratuïts, tant si són obligatoris com si no ho són (article 5.2).

Per una altra banda, en finalitzar l'ensenyament obligatori la Llei marca l'objectiu que els alumnes adquireixin "el ple domini del català i del castellà" (article 17.3), tot concretant allò previst a l'Estatut d'autonomia de Catalunya, que reconeix el "dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l'ensenyament obligatori" (article 35.2 EAC).

Finalment, per a garantir la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris es preveu la vinculació dels centres privats "que ofereixen ensenyaments obligatoris i satisfan necessitats d'escolarització", a la prestació del Servei d'Educació de Catalunya per mitjà de l'accés al concert educatiu (article 45.2) i, d'aquesta manera, la Llei garanteix la gratuïtat de l'escolarització de tots els ensenyaments declarats "universals" i impartits pels centres públics i privats sostinguts amb fons públics que presten el Servei d'Educació de Catalunya (article 199).


4. Ensenyaments postobligatoris

Els ensenyaments postobligatoris inclouen tots els posteriors a l'educació bàsica i obligatòria, tant els de règim general (batxillerat i formació professional) com els de règim especial (ensenyaments d'idiomes, ensenyaments artístics, ensenyaments esportius i educació d'adults).

Però la Llei d'educació menciona altres ensenyaments posteriors a les etapes obligatòries: "els ensenya¬ments que no condueixen a titulacions o certificacions amb validesa a tot l'Estat, els cursos de formació pre¬paratòria per a les proves d'accés al sistema educatiu, la formació en les competències bàsiques, la formació per a l'ocupació i la formació permanent" (article 55.2) i "l'acreditació de les competències professionals i les accions formatives mitjançant pràcti¬ques en les empreses" (article 63.1), que han de permetre completar els ensenyaments obligatoris.


5. Ensenyaments superiors

La Llei d'educació només regula els ensenyaments artístics superiors, de música i dansa, d'art dramàtic, de conservació i restauració de béns culturals i de disseny (article 65, punts 3, 7 i 8), però no regula el sistema universitari de Catalunya, que es regeix per la seva normativa específica (article 1.2).

1 comentari:

  1. Hola, soc professora ( en atur ) de Cies Socials de Secundària. Estic preparant la PD per les opos de l'any que ve. tenia un dubte i he trobat el teu blog a la xarxa i penso q potser em podria ajudar: la llei que regula el Currículum a dia d'avui és la LEC aprovada el Jul.2009, oi? No cal, doncs, fer esment de la LOE 2/2006, o si? Gràcies per l'ajuda

    ResponElimina