dimecres, 26 d’agost de 2009

Conceptes "específics" al Projecte de llei d'educació

Avui analitzarem l'ús d'un adjectiu molt freqüent al text de la Llei, "específic", el qual apareix prop de 70 vegades. Amb aquesta paraula es restringeix l'àmbit d'aplicació de molts conceptes jurídics que, a més de la seva accepció "general" o "ordinària", en tenen una altra de més concreta i limitada a un camp semàntic molt restringit, que en alguns casos s'identifica amb "especial", però la Llei diferencia, en alguns casos, un mateix concepte amb els qualificatius específic i especial per a referir-se a realitats jurídiques diferents.

No sempre és fàcil delimitar el contingut del concepte "específic" en contraposició al concepte "general", atesa la gran complexitat i varietat de situacions en què s'utilitza. En general, la Llei intenta precisar amb aquest adjectiu tot un conjunt d'entitats jurídiques que es distingeixen, en algun aspecte, de l'ús ordinari.

Ara bé, a vegades la Llei usa indistintament "específic" i "especial" per a referir-se a un mateix concepte: per exemple, la ciutat de Barcelona gaudeix d'un "règim especial" que li permet gestionar les competències que li atorga la Carta municipal de Barcelona (article 160), però la Vall d'Aran té un "règim específic", en el marc de les "competències que determini la llei reguladora del 'règim especial' de l'Aran" (article 161), on es veu clarament la identificació de "especial" i "específic" referit a una mateixa entitat, en aquest cas, el règim competencial de dues administracions.

Pot semblar, d'entrada, que el comentari d'avui és més filològic que jurídic, i que he abandonat temporalment l'ofici d'operador jurídic, per recuperar la meva professió inicial de filòleg, però val més que avisi de bell antuvi que no és possible enfrontar-se a un text legal únicament amb les eines de l'intèrpret filòleg, ja que la interpretació d'un text legal no es pot separar de la seva aplicació, dels seus efectes jurídics. Per tant, encara que no ho sembli, em mantindré en la mateixa línia d'interpretar els textos legals amb l'objectiu final de trobar una aplicació correcta dels continguts jurídics, que no sempre serà l'única possible.

És evident que "específic" i "especial" tenen un mateix origen etimològic (del llatí species) i es refereixen a les qualitats d'una cosa que la caracteritzen o distingeixen de tota altra, i la fan "singular" o "particular", a diferència del que és "comú" o "general", que significa que és compartit per dues o més persones alhora o pertanyent a la majoria o a tothom.

Al llarg del text legal es troba la paraula "específic/a" atribuïda, entre altres, als següents camps semàntics:
- Normativa "específica" (article 1.2), regulació "específica" (article 66.3), llei "específica" (article 69.1) i ordenament "específic" (article 174.2), en tots els casos contraposades a la normativa "general" (articles 111.2 i 127.2);
- Principis "específics" (articles 2.2, 196, 197) i principis "generals" (articles 2.1 i 196); - Drets i deures "específics" dels mestres i professors en l'exercici de llurs funcions docents (article 29, punts 1 i 2);
- Criteris "específics" en l'admissió d'alumnes (article 47.3) diferents dels criteris "generals" de prioritat (article 47, punts 1, 2 i 6);
- La impartició "específica" dels ensenyaments en la modalitat de l'educació no presencial s'ha d'organitzar per mitjà d'un centre "singular" (article 55.4) a diferència dels ensenyaments dels centres públics "ordinaris" (article 55.4);
- Programes "específics" de qualificació professional inicial (article 60.5), de formació i flexibilitat en la durada de cada etapa educativa (article 83.1), per a millorar les condicions de treball i perfeccionar els nivells de prevenció i protecció (article 134), programes i accions "específics" d'inserció laboral (article 63.5) i plans i programes socioeducatius "específics" (disposició final 1.3);
- Requisits "específics" per a ocupar els llocs de treball (articles 65.7 i 114.2.b), a més dels requisits "generals" (article 121.4);
- L'educació d'adults es pot impartir en centres "específics", "ordinaris" i en unitats educatives dels establiments penitenciaris (article 70.1); - Els sistemes de provisió poden ser "ordinaris", "específics" i "de provisió especial" (articles 114.2.c, 117.2.g i 123, punts 1, 2 i 6);
- Els mèrits docents poden ser "específics", com ara el mèrit de ser catedràtic (article 112.2), o l'adquisició de la categoria superior de sènior (article 132) o l'avaluació positiva del desenvolupament de les funcions dels docents (article 133.1);
- L'escola rural té un caràcter "específic" (article 114.7), que la distingeix de l'escola "ordinària";
- Els llocs de treball docents "específics" i els llocs de treball d'especial responsabilitat (article 115), als quals s'atorga un perfil "específic" són diferents dels llocs "ordinaris";
- El personal directiu docent té un règim jurídic "específic" (article 116.1), diferent del règim jurídic "general" dels funcionaris docents;
- L'especialitat docent exigeix, evidentment com indica el seu nom, coneixements i tècniques "específics" (articles 119.2 i 121.3), diferents en cada especialitat;
- Els ensenyaments poden ser de règim "general" (articles 55-63) i de règim "especial" (articles 64-71);
- Els objectius del sistema educatiu poden ser "generals" (article 98.2) i de caràcter "específic" (article 197.2);
- La programació de l'ensenyament pot ser "general" (article 4.2) i pot contenir també una oferta "específica" (disposició addicional 26) amb una programació "específica" (article 200.2).

De tots aquests exemples destaquem la sèrie que relaciona els "concursos de provisió específics" per adjudicar "llocs de treball específics", denominats així pel fet de tenir "requisits específics", en la mesura que la seva valoració és individualitzada, candidat a candidat, mitjançant l'elaboració de memòries o la realització d'entrevistes. És a dir, són els requisits específics els que justifiquen la denominació dels llocs de treball i del sistema de provisió amb la paraula "específics". En canvi, els llocs ordinaris tenen requisits d'ocupació generals i es poden adjudicar de manera massiva, sense necessitat de valorar individualment les capacitats, habilitats i competències dels aspirants.

Però tot això no és nou, ja estava regulat en la normativa general de funció pública amb anterioritat a l'aprovació de la Llei d'educació; la innovació legal, com ja hem comentat en una altra nota (la núm. 6), és el fet de diferenciar un tercer tipus de procediment de provisió de llocs, diferents de l'ordinari o general i també de l'específic, és a dir, el procediment "de provisió especial" (regulat a l'article 124) per a proveir els llocs d'especial responsabilitat que donen suport als òrgans de govern del centre per al desenvolupament del projecte educatiu (article 115.2).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada