Desmitificar el currículum

[articles 52 i 53 del Projecte de llei d'educació]


Des de la primera llei orgànica que va desplegar l'article 27 de la CE, em refereixo a la Llei orgànica de l'estatut de centres docents, de 19 de juny de 1980, aprovada en una data molt propera en el temps a la promulgació de la Constitució, el legislador estatal va introduir en la regulació del dret fonamental a l'educació el concepte de "ensenyaments mínims" com a competència estatal exclusiva que no apareix recollida al text constitucional.

La finalitat d'aquesta competència, "no discutida" per les comunitats autònomes davant el Tribunal Constitucional (segons la STC 88/1983, de 27 d'octubre) era "aconseguir una formació comuna en un determinat nivell de tots els escolars d'educació general bàsica, sigui quina sigui la Comunitat Autònoma a la qual pertanyin". No és estrany, doncs, que el Tribunal Constitucional fonamenti aquests ensenyaments mínims en l'homologació del sistema educatiu (article 27.8 CE) i en la regulació estatal de les condicions d'obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals i normes bàsiques per al desplegament de l'article 27 CE.

La LODE (1985), en regular directament el dret a l'educació, va fer un pas endavant en l'ampliació de les competències estatals en l'ordenació dels ensenyaments, i a més de recollir, com ja havia fet la LOECE (1980), "la fixació dels 'ensenyaments mínims' i la resta de condicions per a l'obtenció, expedició i homologació dels títols acadèmics i professionals" va afegir, "per la seva pròpia naturalesa", tres competències estatals no recollides al text constitucional:

- "l'ordenació general del sistema educatiu",

- "la programació general de l'ensenyament" i

- "l'alta inspecció"

(LODE, disposició addicional primera, apartat 1, encara vigent).

Cinc anys després, l'Estat va regular l'ordenació general del sistema educatiu mitjançant la LOGSE (1990), desenvolupant una de les competències reconegudes per la LODE, la de fixar el sistema educatiu amb caràcter orgànic i bàsic. Entre les múltiples innovacions d'aquest text legal, destaquem ara la introducció d'un nou concepte jurídic en aquell moment, el del "currículum" com a instrument clau en l'organització de tots els ensenyaments, obligatoris i no obligatoris, concepte que ha estat recollit i ampliat en les dues lleis orgàniques que han incidit després en el sistema educatiu: la LOCE (2002) i la LOE (2006).

L'Estat ha considerat el "currículum" com una peça clau que suporta tota l'organització bàsica dels ensenyaments no universitaris, sobretot perquè ha assignat al "currículum bàsic" els ensenyaments mínims que constitueixen el nucli bàsic estatal que "assegura una formació comuna i garanteix l'homologació dels títols", mitjançant la fixació, pel Govern de l'Estat, "dels objectius, competències bàsiques, continguts i criteris d'avaluació dels aspectes bàsics del currículum, que constitueixen els ensenyaments mínims" (LOE, preàmbul).

El mateix article 6.2 de la LOE remet a la LODE quan identifica "els aspectes bàsics del currículum" amb els "ensenyaments mínims a què es refereix la disposició addicional primera, apartat 2, lletra c), de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l'educació", amb un precedent poc freqüent en què una llei orgànica esmenta explícitament una altra llei del mateix tipus, en lloc de remetre a la Constitució, que és el que hauria d'haver fet. Però ja he dit que no és possible trobar cap precepte constitucional que mencioni explícitament els ensenyaments mínims, com a competència exclusiva de l'Estat en matèria educativa.

En qualsevol cas, resulta difícil justificar el caràcter bàsic del currículum, si no fos perquè inclou aquests ensenyaments mínims estatals que han de formar part del currículum establert per les Administracions educatives (LOE, article 6.4). És evident que el currículum no és més que un instrument organitzatiu dels ensenyaments, i que pel seu caràcter tècnic, tal com ha reconegut el Tribunal Suprem, "no pot pensar-se que aquest conjunt (d'objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació) formi part intrínseca del nucli bàsic de cap dret fonamental pertanyent a l'educació" (STS 5278/1994, de 24 de juny).

L'alt tribunal arriba a afirmar que "els mètodes pedagògics o els continguts de les diferents etapes són aspectes puntuals i tècnics més propis de la regulació reglamentària que de la regulació legal"; dit amb altres paraules, el Tribunal Suprem considera el contingut del currículum com "aspectes perifèrics" del dret a l'educació, i, en conseqüència, considero que no haurien de tenir caràcter bàsic, en la mesura que no formen part del nucli del dret a l'educació.

Per tant, ens trobem davant d'una "mitificació" del 'currículum' per part de l'Estat, que li ha atorgat "una importància molt gran" en atribuir-li caràcter bàsic i elevar-lo així a la categoria d'aspecte nuclear dels ensenyaments, assignant-li com a contingut bàsic els "ensenyaments mínims". D'aquesta manera, el currículum bàsic tal com apareix definit a les lleis orgàniques, des de la LOGSE fins a la LOE, participa d'algunes de les traces rellevants de la categoria del "mite grec", pel fet que té continguts tradicionals, intencionadament lligats a la Constitució, i per tant al passat llunyà, amb connotacions quasi extraordinàries, en la mesura que s'ha de respectar i només es pot modificar per part de l'Estat, atès el seu valor exemplar per a totes les comunitats autònomes.

Aquest respecte que han de tenir les comunitats autònomes pel currículum bàsic i la seva naturalesa excepcional em recorda, no ho puc evitar, la magnífica definició del mite grec que ens va fer Carlos García Gual als alumnes de doctorat de la Universitat de Barcelona ja fa molts anys, i que ha recollit després en algun dels seus llibres:

"Entendemos por 'mito' un relato tradicional que cuenta la actuación memorable de unos personajes extraordinarios en un tiempo prestigioso y lejano" (Mitos, viajes, héroes, Madrid, ed. Taurus, 1981, pàg. 9).

En canvi, el Projecte de llei d'educació regula el currículum en diferents preceptes (entre altres, el articles 52, 53, 91.4, 104.2, 112.4, 142.5, 158.2, 193.3), sense esmentar ni una sola vegada els "ensenyaments mínims" (com tampoc esmenta aquest concepte la reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006) i apropant el currículum des del "món mític de les idees", en què l'ha col·locat la legislació orgànica, a la realitat quotidiana de l'activitat educativa dels centres i del professorat, "que té la responsabilitat última a l'hora de concretar-ne l'aplicació" (article 52.1).