dilluns, 3 d’agost de 2009

La llibertat de càtedra del professorat

[article 2.1.d) del Projecte de llei d'educació]

En la tramitació parlamentària del Projecte de llei d'educació, el legislador ha introduït un concepte que no havia estat recollit en el text aprovat pel Govern de la Generalitat. Em refereixo a la "llibertat de càtedra" del professorat, afegida a la llista de principis generals del sistema educatiu relacionats en l'apartat 1 de l'article 2, que inicialment només recollia "la llibertat d'ensenyament":

"2.1.d) El respecte de la llibertat d'ensenyament, la llibertat de creació de centres, la llibertat d'elecció entre centres públics o altres que els creats pels poders públics, la llibertat de càtedra del professorat i la llibertat de consciència dels alumnes."

Aquesta llibertat està recollida a la CE com a garantia constitucional, entre altres drets fonamentals, a l'article 20.1, i, per tant, no forma part del dret a l'educació, regulat a l'article 27 CE:

"CE, 20.1. Es reconeixen i es protegeixen els drets:
a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l'escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció.
b) A la producció i a la creació literària, artística, científica i tècnica.
c) A la llibertat de càtedra.
[...]"

Però la seva relació amb el dret a l'educació és evident, i no ens ha d'estranyar que fos regulat a l'article 3 de la LODE (1985), que encara està en vigor:

"Els professors, en el marc de la Constitució, tenen garantida la llibertat de càtedra. El seu exercici s'orientarà a la realització de les finalitats educatives, de conformitat amb els principis establerts en aquesta Llei."

Aquesta és l'única referència a la llibertat de càtedra de tota la legislació orgànica que ha desenvolupat l'article 27 de la CE. Cap altra llei orgànica posterior no ha incorporat ni una sola menció a la garantia constitucional de la llibertat del docent en la transmissió de la seva disciplina. Sense esmentar-la explícitament, l'article 115.1 de la LOE, en regular el "caràcter propi dels centres privats" fa una referència general al respecte dels "drets garantits a professors".

Des de la Sentència del Tribunal Constitucional 5/1981, de 13 de febrer, de la qual va ser ponent Francisco Tomás y Valiente, la doctrina constitucional ha reconegut que aquesta llibertat de càtedra està atribuïda a tots els docents, de tots els nivells educatius, tant si estan destinats als centres públics com als privats. Es tracta, doncs, d'una llibertat "enfront dels poders públics, el contingut de la qual està necessàriament modulat per les característiques pròpies del lloc de treball docent o 'càtedra', l'ocupació de la qual atorga el títol per a l'exercici d'aquesta llibertat" (FJ 9).

En reiterades sentències posteriors el Tribunal Constitucional ha delimitat el contingut d'aquest dret "com una llibertat individual del docent, que és en primer lloc i fonamentalment una projecció de la llibertat ideològica i del dret a difondre lliurement pensaments, idees i opinions dels docents en l'exercici de la seva funció. Consisteix, per tant, en la possibilitat d'expressar idees i conviccions que cada professor assumeix com a pròpies en relació amb la matèria objecte del seu ensenyament, presentant d'aquesta manera un contingut, no exclusivament, però sí predominantment negatiu" (SSTC 179/1996, 212/1993 i 217/1992).

Però la llibertat de càtedra "no pot identificar-se amb el dret del seu titular a autoregular per si mateix la funció docent en tots els seus aspectes, al marge i amb total independència dels criteris organitzatius del centre" (STC 179/1996). L'autonomia del centre garanteix un espai de llibertat per a organitzar l'ensenyament, mentre que la llibertat de càtedra confereix a cada docent "un espai intel·lectual propi i resistent a pressions ideològiques i que el faculta per a explicar, segons el seu criteri científic i personal, els continguts de la seva matèria" (STC 106/1990).

Tornant al text del Projecte de llei d'educació, la llibertat de càtedra de l'article 2.1.d) l'hem de posar en relació amb el principi més ampli de "llibertat acadèmica" esmentat a l'article 104, que regula les funcions del professorat, ja que hem d'interpretar que la llibertat acadèmica inclou la de càtedra:

"104.5. La funció docent s'ha d'exercir en el marc dels principis de llibertat acadèmica, de coherència amb el projecte educatiu del centre i de respecte al caràcter propi del centre i ha d'incorporar els valors de la col·laboració, de la coordinació entre els docents i els professionals d'atenció educativa i del treball en equip."

L'autonomia organitzativa dels centres ha de respectar la "llibertat acadèmica" (d'ensenyament, estudi i investigació) en front de qualsevol ingerència externa, per tal de garantir individualment i col·lectivament la llibertat de ciència, ja que en definitiva la llibertat acadèmica ha de garantir i completar la seva dimensió personal, constituïda per la llibertat de càtedra (STC 26/1987 i 75/1997).

Malgrat tot això, des de fa temps s'ha estès, en alguns ambients, l'opinió que aquesta garantia ha perdut tota justificació en la societat actual, entre altres motius perquè s'ha confós la llibertat de càtedra amb una "llibertat" (absoluta, sense límits) de l'autonomia docent del professorat, que no pot estar sotmesa a cap control dins el nucli de la seva actuació educativa (especialment, quan actua a l'aula amb els seus alumnes).

Res més lluny de la realitat jurídica, ja que la mateixa CE a l'apartat 4 del mateix article 20 preveu que "aquestes llibertats tenen el límit en el respecte als drets reconeguts en aquest Títol, en els preceptes de les lleis que el desenvolupin i, especialment, en el dret a l'honor, a la intimitat, a la imatge pròpia i a la protecció de la joventut i de la infància".

Entre els límits a la llibertat de càtedra el principal és, precisament, el dret a l'educació que garanteix que "els poders públics inspeccionaran i homologaran el sistema educatiu per tal de garantir el compliment de les lleis" (article 27.8 CE), i garantiran el dret de tothom a l'educació "mitjançant una programació general de l'ensenyament, amb la participació col·lectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents" (article 27.5 CE).

L'autonomia docent que garanteix la llibertat de càtedra està limitada, per tant, per l'ordenació dels ensenyament regulats per la mateixa Llei d'educació i la normativa que la desplegui, així com per l'organització interna del centre en aplicació de la seva autonomia "en els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials" (article 90.1).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada