Ensenyaments universals

[article 5.2 del Projecte de llei d'educació]

La Llei diferencia, en l'article 5.2, dos tipus d'ensenyaments: els obligatoris (l'educació primària i l'educació secundària obligatòria) i els gratuïts (el segon cicle de l'educació infantil, l'educació primària, l'educació secundària obligatòria, els programes de qualificació professional inicial i la formació professional de grau mitjà). Aquests ensenyaments gratuïts els denomina també "universals", amb una qualificació de nova creació en la normativa educativa, referida als ensenyaments.

Així, dels ensenyaments que comprèn el sistema educatiu, segons l'article 51, només en queden fora d'aquesta classificació de "gratuïts i universals" el primer cicle de l'educació infantil, el batxillerat, la formació professional de grau superior, l'ensenyament d'idiomes, els ensenyaments artístics, els ensenyaments esportius i l'educació d'adults.

Aquest concepte d'ensenyaments "universals" té un cert suport en els principis generals que enumera l'article 2.1.c) del projecte de Llei, en què trobem "la universalitat i l'equitat com a garantia d'igualtat d'oportunitats i la integració de tots els col·lectius". La concreció d'aquest principi d'universalitat dels ensenyaments i d'integració de tots els col·lectius es fa a l'article 5.2, amb la nova categoria dels "ensenyaments gratuïts i universals".

Aquesta novetat s'ha introduït en la tramitació parlamentària del Projecte de llei: a la versió inicial de l'article 5 de l'avantprojecte aprovat pel Govern de la Generalitat només eren gratuïts els ensenyaments obligatoris i el segon cicle de l'educació infantil, els mateixos que tenen atribuït aquest caràcter de gratuïtat a la LOE (articles 4.21 i 15.2).

La paraula "universal" només figura una vegada a la legislació orgànica educativa (però referida a l'accés a l'aprenentatge, no a l'ensenyament), si bé hi trobem algunes expressions amb un contingut molt similar, sobretot als preàmbuls de les lleis, i per tant sense vigor normatiu:

- "l'extensió de l'educació a tots els ciutadans", "l'extensió de l'educació a la totalitat de la població en el seu nivell bàsic" o "l'extensió del dret a l'educació i el seu exercici per un major nombre d'espanyols en condicions homogèniament creixents de qualitat" (LOGSE, preàmbul);
- "la universalització de l'ensenyament primari, que ja s'havia assolit en alguns països a finals del segle XIX, s'aniria completant al llarg del següent, incorporant a més l'accés generalitzat a l'etapa secundària, que va passar així a considerar-se part integrant de l'educació bàsica" (LOE, preàmbul);
- "Per garantir l'accés universal i permanent a l'aprenentatge, les diferents administracions públiques […]" (LOE, article 5.3).

Però el fet realment nou és que el legislador ha considerat dintre dels ensenyaments "gratuïts i universals" la formació professional de grau mitjà, que actualment no és ni gratuïta ni universal. Ens trobem, doncs, davant d'una innovació legal que tindrà conseqüències immediates des de l'inici de l'aplicació de la Llei.

En conseqüència, i en relació amb la matèria de finançament de l'escolarització obligatòria i d'altres ensenyaments gratuïts, l'article 199 del projecte de Llei garanteix la gratuïtat de l'escolarització "dels ensenyaments a què fa referència l'article 5.2", és a dir, els gratuïts i universals, "i ha de sostenir amb els recursos econòmics necessaris els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya, d'acord amb la programació educativa", que evidentment haurà d'incloure, pel seu caràcter de gratuït, els ensenyaments de formació professional de grau mitjà.

En definitiva, aquestes mateixes garanties de recursos econòmics suficients del sistema educatiu es reconeixen en l'article 197.3:

"[…] la Generalitat ha de dotar el sistema educatiu dels recursos econòmics necessaris per a garantir la suficiència econòmica derivada de la gratuïtat dels ensenyaments a què fa referència l'article 5.2, establerts en la programació educativa, i per a asssolir-ne els objectius".

Per tant, no ens ha de sorprendre que en l'article 42.2, de "definició i àmbit del Servei d'Educació de Catalunya", que és un dels nuclis del Projecte de llei, s'incloguin els centres públics i privats sostinguts amb fons públics per garantir "a totes les persones l'accés a una educació de qualitat i en condicions d'igualtat en els ensenyaments obligatoris i en els declarats gratuïts", és a dir, els ensenyaments de l'article 5.2.