dimecres, 1 de juliol de 2009

Entrada en vigor

[disposició final quarta del Projecte de llei d'educació]

Avui el ple del Parlament de Catalunya aprova la Llei d'educació, quasi un any després que el Govern de la Generalitat aprovés l'avantprojecte de llei en la sessió del 29 de juliol de 2008. Per ressaltar la importància d'aquest esdeveniment, en la nota d'avui no analitzaré cap concepte jurídic, sinó que comentaré la disposició que regula l'entrada en vigor de la llei (la disposició final quarta) i les seves conseqüències immediates, que mereixen un comentari pels canvis que suposarà la entrada en vigor de la Llei.

En principi, hem de tenir en compte que el legislador ha modificat profundament el text inicial d'aquesta disposició tal com va ser aprovat pel Govern, ja que ha eliminat la "vacatio legis" de dos mesos prevista en la redacció de l'avantprojecte ("Aquesta Llei entrarà en vigor en el termini de dos mesos a partir de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya") i l'ha substituït per una entrada en vigor immediata a la seva publicació (el text actual pel projecte de Llei preveu que "aquesta llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya"), eliminant el termini de dos mesos i canviant el futur "entrarà" per un reforçat present "entra en vigor".

Són evidents les presses del legislador perquè la llei entri en vigor de manera immediata, sense ajornar la seva aplicació durant un breu termini de temps, com és costum des de fa temps: la LOE va entrar en vigor "al cap de vint dies de la seva publicació al BOE" (disposició final vuitena), i l'EBEP, "en el termini d'un mes a partir de la publicació en el BOE" (disposició final quarta). És poc freqüent que les lleis educatives entrin en vigor amb terminis tan breus de temps: la LOPEG va entrar en vigor també l'endemà de la seva publicació, però la LOGSE i la LOCE van entrar en vigor al cap de vint dies de la seva publicació. La intenció manifesta del legislador ha estat que la llei estigui en vigor des del primer dia del curs 2009-2010.

Ara bé, si relacionem aquesta entrada immediata en vigor del nou text legal amb els efectes, també immediats, de la derogació de tota la normativa "de rang igual o inferior que s'oposin al que estableix aquesta llei" (apartat 2 de la disposició derogatòria), cal valorar les conseqüències immediates que es desprenen d'aquestes dues disposicions de la Llei.

Per una banda, caldrà estudiar si la normativa vigent en matèria educativa ha quedat afectada, en part o totalment, per l'esmentada derogació de la Llei d'educació, i en concret, sense ànim d'exhaurir la llista de decrets promulgats pel Govern:

- la normativa sobre drets i deures de l'alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya (Decret 279/2006, de 4 de juliol);
- l'ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l'educació infantil (Decret 181/2008, de 9 setembre);
- l'ordenació general de la formació professional (Decret 332/1994, de 4 de novembre);
- l'ordenació dels ensenyaments del batxillerat (Decret 142/2008, de 15 de juliol);
- la normativa sobre mobilitat del professorat de formació professional (Decret 200/2000, de 13 de juny);
- la regulació de les reduccions de jornada (Decret 223/2002, de 23 de juliol);
- la regulació dels plans estratègics de centres sostinguts amb fons públics (Decret 132/2001, de 29 de maig);
- la gestió econòmica dels centres (Decret 235/1989, de 12 de setembre);
- els reglaments orgànics dels centres docents públics (Decrets 198/1996 i 199/1996, de 12 de juny);
- el projecte lingüístic dels centres (Decret 362/1983, de 30 d'agost, sobre aplicació de la Llei 7/1983, de 18 d'abril);
- l'atenció educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials (Decret 299/1997, de 25 de novembre);
- la regulació de l'ús social dels edificis dels centres docents públics (Decret 218/2001, de 24 de juliol);

La Llei d'educació no ha previst cap ajornament a futur dels efectes derogatoris del text legal, d'una manera semblant a com ho han fet altres lleis recents, per exemple, la disposició final quarta, apartat 3, de l'Estatut bàsic de l'empleat públic manté temporalment en vigor algunes normes vigents fins que no es dictin les noves lleis de funció pública i les normes reglamentàries de desplegament. En canvi, la Llei d'educació només ha mantingut en vigor, explícitament, dos reglaments sobre l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària i de l'educació secundària:

"Disposició transitòria sisena. Marc horari en el desplegament curricular
Mentre el Govern no dicti les disposicions reglamentàries corresponents al desplegament d'aquesta llei, són aplicables els preceptes del Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària, i del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària."

D'una interpretació literal d'aquesta disposició es pot deduir que han estat derogades totes les normes actualment vigents, a excepció d'aquestes dues mencionades explícitament, però no sempre són aconsellables les interpretacions jurídiques literals, i a més, la disposició derogatòria només deroga les normes "que s'oposin al que estableix aquesta llei". Així, és difícil interpretar quines normes s'oposen, i quines no, a allò establert per la Llei d'educació. Les comparacions entre conceptes jurídics (què és igual, què és diferent, què és contrari...) són molt difícils d'establir amb seguretat, i tot sovint no hi ha acords sobre la manera d'aplicar les regles de la lògica relacional en els textos jurídics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada