dilluns, 29 de juny de 2009

Estructura de les retribucions complementàries docents

[article 136 del Projecte de llei d'educació]

Amb l'article 136 del projecte de Llei d'educació, que regula l'estructura de les retribucions complementàries dels funcionaris docents, s'ha produït una situació legal totalment inusitada i insòlita: és la "primera" disposició legal que desplega la nova estructura de les retribucions complementàries establerta als articles 22.3 i 24 de la Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut bàsic de l'empleat públic (EBEP).

El que té d'extraordinari aquesta novetat és que la Llei d'educació s'avança a totes les altres comunitats autònomes, i a l'Estat mateix, en la regulació d'aquesta matèria retributiva, no només en l'àmbit docent sinó també en el de la funció pública general. No conec cap altre projecte de llei, en tràmit parlamentari, que desplegui l'estructura de les retribucions complementàries dels funcionaris, tal com l'ha fixat l'EBEP.

Per una altra banda, cal tenir en compte que aquests dos preceptes, el 22.3 i el 24 EBEP, no són d'aplicació al personal docent (queden exclosos d'aplicació al personal docent, entre altres, per l'article 2.3 EBEP) i, a més, s'ha de destacar que l'Estat encara no ha dictat cap legislació específica amb caràcter bàsic sobre el règim estatutari dels funcionaris públics docents. Dit d'una altra manera, ens trobem per primera vegada des de la promulgació de la Constitució Espanyola, amb una regulació legal d'un Parlament autonòmic que desplega directament l'Estatut d'Autonomia i les bases estatals contingudes en una llei de funció pública general, abans que l'Estat dicti la normativa específica sobre la matèria.

El caràcter excepcional del que avui estic comentant també es desprèn de l'evolució de la normativa sobre les retribucions complementàries docents al llarg dels darrers vint-i-cinc anys. Des de l'aprovació de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de mesures per a la reforma de la funció pública, als funcionaris docents no se'ls ha aplicat la reforma de les retribucions complementàries relacionades amb els llocs de treball ocupats ni la consolidació del grau de carrera lligat a la promoció per canvi de lloc de treball dins el mateix cos de funcionaris. Aquesta congelació de l'aplicació de la carrera professional als funcionaris docents s'ha mantingut durant tot aquest temps, fins que l'EBEP ha derogat totalment aquest sistema retributiu, i l'ha substituït per una carrera lligada a l'avaluació de l'acompliment del lloc de treball ocupat: "Les retribucions complementàries són les que retribueixen les característiques dels llocs de treball, la carrera professional o l'acompliment, rendiment o resultats assolits pel funcionari" (article 23.3 EBEP).

I ara, el Projecte de llei d'educació ha regulat la nova estructura de les retribucions complementàries docents abans que es despleguin, amb caràcter general, a tots els funcionaris públics, ja que l'Estatut bàsic ha ajornat l'aplicació de les noves retribucions dels funcionaris fins a "l'entrada en vigor les lleis de funció pública que es dictin en desplegament d'aquest Estatut" (disposició final quarta de l'EBEP), i, com ja he dit, la Llei d'educació és el primer desplegament legal de totes les comunitats autònomes i de l'Estat mateix, en matèria de funció pública.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada