dimecres, 10 de juny de 2009

Les zones educatives i les destinacions del professorat

[articles 123 i 176 del Projecte de llei d’educació]

La zona educativa com a unitat estructural del sistema educatiu de Catalunya és una creació legal del Projecte de llei d’educació. L’article 176.2 defineix les zones educatives com a “unitats de progra­mació de l’oferta educativa” en les quals es poden desenvolupar tasques de coordinació de les actuacions de les diferents administracions i dels recursos humans i econòmics. La zona educativa pot coincidir amb un municipi o incloure diversos municipis que han d’acordar sistemes de col·laboració amb el conjunt d’administracions que intervenen en l’àmbit territorial de la zona (article 176.3).

La finalitat de la zona és garantir “una oferta suficient de places en els ensenyaments obli­gatoris, amb una distribució equilibrada dels alumnes, […] i una previsió dels serveis educatius corresponents” (article 176.2).

A la ciutat de Barcelona, els òrgans competents del Consorci d’Educació de Bar­celona han de determinar, en l’àmbit d’aquesta ciutat, les zones edu­catives definides per la Llei d’educació (disposició addicional cinquena).

Les zones educatives, doncs, intervenen en els diferents factors de la planificació educativa de Catalunya:
- l’establiment dels criteris de programació de l’oferta educativa (article 43.3);
- la creació d’una comissió de garanties d’admissió d’alumnes en cada zona (article 46.2);
- l’agrupació de diversos centres públics d’una mateixa zona educativa, considerats com un únic centre educatiu (article 72.3);
- l’adscripció entre centres educatius d’una mateixa zona educativa, si comparteixen els objectius del projecte educatiu (article 76.1);
- l’actuació dels serveis educatius en l’àmbit de llur zona educativa (article 86.4);
- els criteris que defineixen les necessitats d’escolarització i els que intervenen en la concertació d’ensenyaments tenen com a referència la zona educativa (article 205.3) i, finalment,
- l’elaboració del mapa escolar de Catalunya, que inclou els instruments i els criteris de la programació de l’oferta educativa del Servei d’Educació de Catalunya en totes les etapes educatives i ensenyaments que estableix la Llei d’educació (article 158.2.c).

La Llei atribueix, en definitiva, a l’Administració educativa de la Generalitat la funció de promoure la implicació activa dels centres en l’entorn i una cooperació entre tots els centres vinculats al Servei d’Educació de Catalunya, facilitant la cooperació per zones educatives, amb implicació de l’Administració local i dels altres agents socials i educatius del territori (article 158.3.c).

A més d’aquest paper nuclear de la zona educativa en la planificació del Servei d’Educació de Catalunya, la Llei d’educació també li atribueix a aquest àmbit territorial una importància central en els procediments de provisió de llocs de treball docents, ja que introdueix novetats en els drets dels professors en relació amb l’ocupació dels llocs de treball.

L’obtenció de destinació en un lloc de treball d’un centre docent o servei educatiu per concurs general o específic de mèrits comporta l’adscripció amb caràcter definitiu a un centre de la zona educativa on estigui situat el lloc de treball. Del fet que el lloc de treball es trobi sempre ubicat en una zona educativa, el projecte de Llei en dedueix una novetat en el procediment de recol·locació del professorat desplaçat per supressió o remoció del lloc de treball: “l’adscripció a un al­tre lloc de treball vacant a la mateixa zona educativa, sense que calgui tornar a participar en un procediment de provisió”, és a dir, una adscripció directa, amb caràcter definitiu, dins l’àmbit de la mateixa zona educativa (article 123.2). Dintre de l’àmbit territorial de la zona educativa, el professorat desplaçat no ha de tornar a concursar en un procediment per a obtenir un nou lloc de treball.

D’acord amb aquest mateix criteri, el professor en comissió de serveis voluntària que hagi perdut la reserva al lloc de treball obtingut per concurs, transcorreguts dos anys (article 123.3), en el cas que cessi en la comissió de serveis serà adscrit a un lloc de treball de la zona educativa on tenia la darrera destinació definitiva, “sense que li calgui participar en un nou procediment de provisió”.

La Llei atorga aquesta mateixa “preferència per a ocupar, amb caràcter definitiu, la primera vacant pròpia de llur especialitat, sense ne­cessitat de participar en un concurs de provisió” (article 124.3) en la mateixa zona educativa corresponent al lloc de treball que havien obtingut amb anterioritat per concurs de mèrits.

En realitat, la Llei ha ampliat d’alguna manera el concepte “destinació” del lloc de treball al centre educatiu i a la zona educativa en què aquest està ubicat, donant a l’àmbit territorial de la zona el caràcter de destinació, en sentit ampli, de manera que el fet de ser adscrit a un altre lloc de treball no requereix haver de participar en un procediment de concurs de mèrits.

A la mateixa conclusió s’arriba a partir d’una altra novetat legal: dintre de la mateixa zona educativa no s’exigeix el requisit de permanència mínima en el lloc de treball anterior per a poder participar en nous concursos de provisió de llocs de treball docents (article 125) i, per tant, el requisit de permanència mínima es transfereix del lloc de treball a la zona educativa. Aquesta solució és molt semblant a la situació actual del personal d’administració general, al qual no s’exigeix cap permanència mínima en el lloc de treball anterior per a obtenir una altra destinació dintre del mateix Departament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada