L'horari lectiu dels alumnes

[article 54 del Projecte de llei d'educació]

De manera sorprenent, i entre nombroses innovacions que afecten l’organització de les activitats educatives dels centres escolars, la Llei d’educació manté la paraula “lectiva” per a qualificar l’activitat ordinària dels alumnes a les escoles i als instituts; aquesta paraula enfonsa les arrels en l’educació clàssica de Grècia i de Roma.

Com és ben conegut, la paraula “lectiva” deriva del llatí lectio, que significa “lectura”, normalment en veu alta, que durant molts segles va constituir el nucli essencial de l’educació clàssica, juntament amb l’educació física i la música. Actualment, ja fa molts anys que s’utilitza aquest concepte de “lectiu” referit a les activitats dels alumnes, malgrat el fet evident que la naturalesa de les activitats de classe ha deixat de ser únicament la lectura en veu alta dels textos escolars, ja que s’han diversificat les activitats educatives que es desenvolupen als centres, dintre i fora de la classe.

El Projecte de llei regula a l’article 54 el calendari escolar i la jornada escolar, definint “l’horari lectiu”, “als efectes del que disposa aquesta Llei”, com “les hores destinades al desenvolupament del currículum establert per a cada etapa o nivell d’ensenyament” (article 54.2). Aquesta accepció en sentit ampli del concepte “lectiu” coincideix amb la diferenciació entre “períodes lectius” i “períodes de vacances”, que també apareix a l’apartat 1 d’aquest mateix article 54.

Però aquesta diferenciació general entre l’horari lectiu escolar i els períodes de vacances es complica quan la Llei mateixa preveu l’existència “d’activitats educatives fetes més enllà de l’horari lectiu” (article 186.1.g), i que en principi hem de suposar que no es tracta d’activitats lectives, però sí “educatives”, i per això d’alguna manera poden estar relacionades amb el currículum, que, com hem vist, és el criteri utilitzat pel legislador per definir el concepte actual de “lectiu”.

La complicació esdevé més gran quan intentem diferenciar les activitats “lectives” dels alumnes, no en el sentit general coincident amb l’horari escolar, sinó en el sentit específic directament lligat a l’activitat educativa i curricular a l’aula, oposada a les activitats complementàries i extraescolars, esmentades en altres articles del Projecte de llei (articles 6.3, 25.1.f, 35.3, 38.3, 50.3, 150.3, 152.2.c. i g, 158.2.k, 169, 202, 205.11), totes elles incloses dins el concepte ampli de “horari escolar”.

En definitiva, el desenvolupament de la Llei haurà de concretar el contingut i la relació amb el currículum de totes les activitats que realitza l’alumne en el seu horari “lectiu” escolar, ja siguin hores lectives, complementàries o extraescolars, atès que el currículum “guia (totes) les activitats educatives escolars” (article 52.1), dintre o fora del centre (article 59.4). Aquestes activitats poden ser col·lectives a classe o “individuals de treball i estudi” (article 87).

Per acabar, en un sentit molt impropi, aquesta mateixa paraula “lectiva” es continua emprant al text de la Llei d’educació, referida a l’activitat del professorat, quan ja fa molts anys que les activitats docents s’han allunyat de les activitats educatives clàssiques del magister, que recitava en veu alta les lliçons als seus alumnes, però això es mereix que li dediqui una altra nota.