dimecres, 27 de maig de 2009

Lideratge i direcció

[articles 100, 142 i 143 del projecte de llei d’educació]

El Projecte de llei d’educació introdueix un nou concepte en el sistema educatiu, el del “lideratge educatiu”, paraula que no trobo recollida en cap article de la LOE. Des del preàmbul del projecte de llei, el lideratge s’utilitza amb dues accepcions: l’una referida als professionals del món educatiu, en especial, als responsables de la direcció i gestió dels centres, però l’altra, de forma sorprenent, es refereix al “lideratge actiu del propi sistema educatiu per a donar resposta a les demandes de la societat actual”, una vegada s’introdueixi en el sistema una “profunda reforma estructural”.

La primera de les accepcions, la referida al professorat, s’esmenta al preàmbul de la Llei en el mateix entorn en què s’esmenten la innovació pedagògica, el reconeixement de les bones pràctiques, la formació del professorat i la previsió de centres de referència pedagògica. Així, el mateix text del projecte de llei reforça aquesta idea i li dedica l’article 100, sobre el “foment i suport al lideratge educatiu”. En aquest article l’Administració educativa assumeix la promoció i el foment de la capacitat de “lideratge dels professionals de l’organització i la gestió dels centres educatius” en relació directa amb la gestió de “la innovació en l’àmbit educatiu”, i amb la participació de professionals dels diferents àmbits econòmics i socials.

Que aquest “lideratge” es refereix, en concret, al director del centre es dedueix d’altres passatges del text legal:
-“El director o directora té funcions de representació, funcions de lideratge pedagògic i de lideratge de la comunitat escolar i funcions de gestió” (article 142.3);
-“Correspon al director o directora les funcions de direcció i lideratge pedagògics (article 142.5);
-“En el procés de selecció del director o directora es valoren els mèrits de competència professional i capacitat de lideratge” (article 143.2 i 4).

En definitiva, el significat de la paraula “liderar” és “dirigir”, actuació essencial del director del centre i que el projecte de Llei li atribueix en més d’una ocasió. Per una banda, en el cas dels centres públics:
-“Orientar, dirigir i supervisar les activitats del centre” (article 142.5.h);
-“Dirigir l’aplicació de la programació general anual (article 142.5.h);
-“Impulsar l’elaboració i l’aprovació de les normes d’organització i funcionament del centre i dirigir-ne l’aplicació” (article 142.7.a);
-“Dirigir i gestionar el personal del centre per garantir que compleix les seves funcions, la qual cosa comporta, si escau, l’observació de la pràctica docent a l’aula” (article 142.7.h).

Paral·lelament, la funció de “dirigir” també s’atribueix al directors dels centres privats concertats (article 150.2.a i c) i dels centres privats no concertats (article 154.2.a i c).

Finalment, una de les finalitats de l’aplicació de la prospectiva en l’àmbit educatiu, previstes a l’avaluació del sistema, és “orientar les actuacions en matèria de gestió del canvi i de promoció del lideratge educatiu” (article 182.3), per complementar el coneixement del sistema i de les bones pràctiques educatives.

3 comentaris:

  1. Hola,

    No és la meva intenció entrar a debatre sobre si "dirigir" i "liderar" s'han d'interpretar en la nova llei com conceptes amb el mateix significat o no. En general no crec que siguin equivalents, i tan sols voldria constatar que actualment en els centres del nostre sistema educatiu no és estrany trobar directius que no lideren i líders que no dirigeixen. Si aixo pot canviar amb la LEC no ho sé, confiem que sí encara que l'albiro com una de les tasques i reptes més complicats del nou marc legal de governança escolar proporcionat per la LEC.

    Salutacions cordials

    ResponElimina
  2. Estic totalment d'acord amb el comentari d'mcano. No és el mateix dirigir que liderar, tot i que la LEC (i posteriorment, el Decret de direcció de centres) han confós ambdós termes. Liderar és molt més que dirigir, és (entre altres possibles definicions) la capacitat d'influir en el comportament d'un grup induint-lo perquè dugui a terme allò que calgui per assolir els objectius fixats. A partir d'aquesta definició es poden deduir un seguit de competències o habilitats necessàries per a ésser un líder, entre les quals, ser referent com a persona per als seus col·laboradors, tenir capacitat per a motivar i mobilitzar, capacitat per fomentar relacions interpersonals adequades, tenir un pensament estratègic i visionari, ser un bon comunicador, capacitat per treballar en equip i fomentar aquesta forma de treball, etc. Es veu, doncs, que la majoria dels directors i directores dels nostres centres són uns bons (fins i tot, uns excel·lents) directius, però que no tots, potser, posseiexen el que s'anomena lideratge directiu.
    Veient el nou Decret de direcció de centres hom es lamenta que no s'hagi tingut clara la diferència entre dirigir i liderar i que no s'hagi pensat en la figura del director/a escolar en termes de lideratge, sinó de direcció i gestió. En aquest sentit, es troba a faltar en aquest Decret algun article sobre les habilitats necessàries per a exercir el lideratge directiu. En conseqüència, els processos de selecció dels directors/es no tindran en compte la necessitat que els futurs directors i directores a més de ser bons directors siguin també líders.

    ResponElimina
  3. Benvolgut Juanjo,

    no puc estar totalment d’acord amb el teu comentari en el meu blog sobre el lideratge dels directors docents (encara que he de reconèixer que m’ha fet molta il•lusió veure que has entrat i has deixat rastre escrit. Fa molt temps que no ens veiem...). No veig que hagi cap confusió ni a la LEC ni als decrets d’autonomia i de direcció entre lideratge i direcció docent dels centres públics. És cert que no he trobat en cap d’aquestes normes una definició de “lideratge”, i la que proporciones tu em sembla molt correcta, així com també les competències que li atribueixes, però des de fa temps estic convençut que les lleis i decrets no tenen com a finalitat definir els conceptes tècnics que utilitza el legislador, això és més bé una tasca del filòleg o de l’operador jurídic (sigui aquest un tècnic que interpreta el text legal, però sobre tot els que han de definir els conceptes són els jutges quan dicten sentència: les millors definicions dels conceptes jurídics les he trobat sempre a les sentències del Tribunal Suprem o del Constitucional, no als textos legals).

    La novetat de la LEC en aquesta matèria és haver introduït el “lideratge” com a qualitat que ha de tenir el director del centre públic: a la LOE no hi apareix ni una sola vegada aquesta paraula, però a la LEC el director té funcions de lideratge pedagògic i de la comunitat escolar (LEC, 142.3 i 5), i es converteix en un mèrit a valorar en el procés de selecció del director la capacitat de lideratge, que es converteix en un requisit amb puntuació mínima (LEC, 143.2) i en un criteri a tenir en compte en el nomenament de director extraordinari, en absència de candidats (LEC, 143.4). Els decrets d’autonomia i de direcció recullen i desenvolupen aquest lideratge directiu com un dels elements essencials en el procediment de selecció o nomenament del director (“el procés de selecció ha de valorar de manera objectiva ... la seva capacitat de lideratge”, decret de direccions, art. 13.3; “en la segona fase es valoren el projecte de direcció i la capacitat de lideratge de les persones candidates”, art. 17.1; “el nomenament amb caràcter extraordinari s’ha de fer d’acord amb criteris de competència professional i capacitat de lideratge”, art. 19.1 i 20.1; “el projecte de direcció ha d’incorporar els elements que es considerin pertinents per a l’aprofundiment en l’exercici del lideratge distribuït”, art. 25.5; “el Departament ha de promoure programes de formació orientats a millorar la qualitat de l’exercici de la funció directiva i del lideratge en els centres educatius”, art. 29.1).

    El decret de direccions ha definit la figura del director docent en termes de lideratge i de direcció, des del moment en què aquesta qualificació intervé en els procediments de selecció o nomenament com un mèrit a ser valorat necessàriament, una altra cosa és que hagis trobat a faltar un desplegament més detallat d’aquest lideratge, però les convocatòries de selecció de directors en aplicació d’aquest decret hauran de concretar les habilitats necessàries per a exercir el lideratge directiu, i les comissions de selecció hauran de valorar necessàriament aquest aspecte recollit explícitament a les especificacions de l’annex del barem al decret de direccions, que haurà de ser completat per la convocatòria amb major detall.
    Alberto del Pozo

    ResponElimina