[article 142.7.h) del Projecte de llei d'educació]
En alguns aspectes, la Llei d'educació atribueix al director dels centres públics més competències en matèria de gestió del personal docent de les previstes a la LOE. Per exemple, en comptes de "formular proposta de nomenament i cessament a l'Administració educativa dels càrrecs de cap d'estudis i secretari entre els professors amb destinació en el centre" (LOE, article 131.3) o de "proposar a l'Administració educativa el nomenament i cessament dels membres de l'equip directiu" (LOE, article 132.k), la Llei d'educació atribueix al director la funció de "nomenar els responsables dels òrgans de gestió i coordinació establerts en el projecte educatiu" (article 142.7.b), així com de "nomenar i cessar els membres de l'equip directiu i del consell de direcció" (article 147.6).
Les funcions de l'equip directiu dels centres públics, com a "òrgan executiu de govern del centre" (articles 139.2 i 147.2), reprodueixen quasi literalment allò que preveu la LOE (article 131.1 i 2), però la Llei d'educació converteix els membres de l'equip directiu en "responsables de la gestió del projecte de direcció" (article 147.3), projecte que "ha de desenvolupar el projecte educatiu" (article 91.8) i que "ha d'ordenar el desplegament i l'aplicació del projecte educatiu per al període de mandat i concretar l'estructura organitzativa del centre" (article 144.1), ja que "orienta i vincula l'acció del conjunt d'òrgans de govern unipersonals i col·legiats del centre" (article 144.4).
Ara bé, el principal responsable de la gestió del personal docent del centre és el director, al qual la Llei atribueix funcions relatives a l'organització i la gestió del centre, d'una manera més concreta que la LOE: així, el director rep la funció de "dirigir i gestionar el personal del centre per garantir que compleix les seves funcions, la qual cosa comporta, si escau, l'observació de la pràctica docent a l'aula" (article 142.7.h).
Aquesta atribució al director de l'observació de la pràctica docent a l'aula resulta una novetat legal, ja que fins ara "la supervisió de la pràctica docent" era una funció exclusiva de la Inspecció educativa (LOE, article 151.b). D'altra banda, la Llei d'educació atribueix al director competències en l'avaluació del professorat, a través de la funció de "participar en l'avaluació de l'exercici de les funcions del personal docent [...] amb l'observació, si escau, de la pràctica docent a l'aula" (article 142.5.j), col·laborant directament amb la Inspecció d'Educació en una de les seves funcions principals, la de "supervisar i avaluar l'exercici de la funció docent" (article 178.1.b).
Però la funció més important del director en relació amb la gestió del professorat és, sens dubte, la de "proposar, d'acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostàries, la relació de llocs de treball i les modificacions successives" (article 142.5.f), és a dir, el director intervé en el procediment d'elaboració de les plantilles de professorat, regulades a l'article 114, el qual li permet també proposar "requisits o perfils propis per a llocs de treball definits d'acord amb el projecte educatiu". Aquest mateix article 142 li reconeix, a més, la funció d'instar al Departament la convocatòria del procediment especial de provisió dels llocs de treball d'especial responsabilitat (article 142.5.g).
Ara només falta per completar el model de direcció amb els màxims nivells d'autonomia en la gestió, el desplegament previst en l'article 116 del Projecte de llei, que permet organitzar una direcció professional docent, en encarregar al Govern de la Generalitat l'establiment "d'un règim jurídic específic del personal directiu docent", així com "dels criteris i el procediment per a determinar la condició de personal directiu professional".
Quan es desplegui aquest règim jurídic del directiu professional, caldrà regular amb detall les responsabilitats específiques i les funcions directives de caràcter més executiu en l'àmbit organitzatiu i de gestió del personal docent, delegades pel Departament d'Educació, les quals podran incloure competències de gestió del personal docent en matèries com el nomenament del funcionari interí docent, la provisió dels llocs de treball específics i d'especial responsabilitat (de manera semblant a la funció que la Llei li atribueix per a "nomenar i cessar els membres de l'equip directiu i del consell de direcció", segons l'article 147.6).
Amb tots els respectes per la gran tasca que suposa fer una llei com aquesta, però em pregunto si aquesta llei no dóna peu a possibles prevaricacions i amiguismes per part de directors de centre i no resta veu i vot al professorat. Em ve al cap la imatge d'una empresa amb director general. Em fa por que la llei és molt idealista i en canvi l'ésser humà pot ser molt corrupte quan es tracta de poder i diners, i aquesta llei concentra molt poder en mans del director/a.
ResponEliminaEspero que el comentari que he fet passi l'aprovació i es faci públic, sinó sí que començaré a dubtar més de la llibertat d'expressió en el nostre país.
ResponEliminaEn aquest blog em reservo el dret a eliminar els comentaris aliens al tema del qual estic parlant o que siguin ofensius o contraris a les lleis del nostre país. Totes les aportacions dels internautes que enriqueixin el debat són benvingudes. Moltes gràcies per participar.
ResponEliminaBenvolgut Sr,
ResponEliminaL’article 159, apartat 3 b) de la LEC assigna als ents locals competències per organitzar i gestionar els centres propis. En l’apartat 4 tracta de la delegació , a petició de l’ens local, de les competències per crear, organitzar i gestionar centres públics que imparteixin el primer cicle d’Educació Infantil.
Segons les dades del Departament d’Educació, 494 municipis han creat 41.528 noves places de llars d’infants. De forma majoritària, els ajuntaments estan gestionant aquests centres mitjançant gestió indirecta i la funció directiva és desenvolupada per professionals que no són funcionaris públics ni, legalment, tenen vinculació laboral amb l’ajuntament, sinó amb l’empresa contractista de la gestió del servei.
El dubte que li plantejo té que veure amb la consideració del director/a com autoritat pública (article 142, apartat 9 de la LEC) en el cas de les escoles bressol municipals externalitzades. M’explico.
L’article 277.1 de la Llei 30/2007, de 30 de octubre, de Contractes del Sector Públic (LCSP) especifica que hi ha determinats àmbits d’actuació que no són susceptibles de ser externalitzats. Aquests àmbits d’actuació o funcions específiques són les que, directa o indirectament, responen a l’exercici de les potestats públiques o la salvaguarda dels interessos generals, que es corresponen amb aquells actes en que els poder públics actuen investits d’unes certes prerrogatives que comporten la possibilitat de generar eventuals deures, de caràcter positiu o negatiu, derivats de l’exercici de la seva actuació.
També la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Emprat Públic (EBEP), amb caràcter de normativa bàsica, tal com abans feia la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, reserva als funcionaris l’exercici de les funcions que impliquen la participació directa o indirecta en l’exercici de les potestats públiques o la salvaguarda dels interessos generals de les administracions públiques i remet a una norma amb rang de llei la determinació d’aquestes funcions.
L’article 13.5 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú prohibeix delegar potestats que són adquirides per delegació (“delegata potestas delegari non potest”).
Segons això,
1. Les funcions del director/a d’una escola bressol municipal que tingui externalitzada la seva gestió, són totes les que s’especifiquen en l’article 142 com a les funcions del director/a d’un centre educatiu públic?
2. Estan limitades en algun aspecte?
3. En quins aspectes concrets?
4. Un ajuntament pot delegar les potestats administratives que hagi rebut per delegació de l’autoritat educativa, com ara l’exercici de l’autoritat pública, a la direcció d’una escola bressol municipal externalitzada?
5. La LEC obre la possibilitat de col•laboració externa en la gestió de determinades actuacions que impliquen l’exercici d’autoritat?
El nivell local està necessitat d’un desplegament jurídic molt clar pel que toca a les escoles bressol municipals externalitzades, que són munió.
Moltes gràcies per la seva atenció
Hola a tothom,
ResponEliminaen relació als possibles efectes perniciosos derivats de la LEC per concentració de capacitat de decisió en les direccions de centre públics, caldria preguntar-se un cop més si aquests son causats (de forma no excloent però) per:
1.- la "maldat" intrínseca de la norma.
2.- per una aplicació fraudulenta de la norma
3.- per no ser prou curosos en la selecció de les persones que hauran d'aplicar la norma.
Per pensar-hi, crec jo.
Salutacions cordials,
marià :-)