dilluns, 26 d’octubre de 2009

Les retribucions docents

El complement del lloc de treball (2) [article 136.1.c) de la Llei 12/2009, d'educació]

A aquest nou "complement del lloc de treball o funció docent", ja li vaig dedicar una breu nota el proppassat 6 de juliol. En el comentari d'avui em dedicaré a comparar-lo amb l'actual "complement específic", desglossat en el cas dels col·lectius docents en diferents components, que contenen molts punts de contacte amb el nou complement retributiu.

Faré, al mateix temps, un resum històric de la gènesi del complement específic docent, sense el qual és difícil comprendre la seva naturalesa jurídica, aparentment molt allunyada de les previsions bàsiques de l'article 23.3.b) de la Llei 30/1984:

"El complement específic destinat a retribuir les condicions particulars d'alguns llocs de treball, atenent l'especial dificultat tècnica, el grau de dedicació, la responsabilitat, la incompatibilitat, la perillositat o la penalitat. No es pot assignar més d'un complement específic a cada lloc de treball." [derogat per l'Estatut bàsic de l'empleat públic]

1) El complement específic docent es va regular, inicialment, per Ordre de 19 d'octubre de 1987 (BOE núm. 252, de 21.10.1987) i per Ordre de 18 de juliol de 1988 (BOE núm. 173, de 20.7.1988).

L'aplicació del complement específic docent, tal com està regulat a l'article 23.3.b) de la Llei 30/1984, es va acordar a la Mesa Sectorial de Personal Docent de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, en què es va signar el 7 d'abril de 1989 un acord sobre retribucions, homologació i d'altres aspectes que afecten les condicions de treball dels ensenyants públics no universitaris [ratificat pel Govern de la Generalitat en les sessions dels dies 24 de gener de 1989, 17 de juliol de 1989 i 20 de novembre de 1989, acords no publicats al DOGC] amb la finalitat, segons diu el preàmbul, d'homologar el sistema retributiu del personal docent al sistema retributiu general dels funcionaris públics, "amb la necessària adaptació a les condicions específiques de treball de la funció docent".

A l'apartat 2 sobre "Retribucions" de l'esmentat acord, entre altres aspectes i a partir de l'1 de gener de 1989 es va acordar "afegir un complement específic de 6.000 ptes. mensuals als catedràtics", i també es va fixar "afegir un complement específic docent per a tots els professors esmentats en l'apartat anterior, de 6.000 ptes. mensuals", complement específic que s'havia d'incrementar l'1 de juny i l'1 d'octubre del 1990.

"El complement específic resultant seria de 17.000 ptes. mensuals des de l'1 d'octubre de 1990". Aquest és l'origen del component "general" del complement específic docent, que inicialment tenia la mateixa quantia per a tots els cossos docents, i que més endavant s'ha diferenciat entre el cos de primària i els cossos de secundària.

2) Però en aquella data ja existien els complements específics per "responsabilitat" dels càrrecs directius i altres òrgans unipersonals de coordinació. El que no hi havia encara a l'any 1990 era el tercer component del complement específic per "estadis docents".

Una altra vegada, i després d'una manifestació del professorat que va omplir la Diagonal fins a la seu del Departament, per Acord de la Mesa Sectorial de negociació del personal docent d'ensenyament públic sobre el "complement específic de la funció docent", de 18 de juny de 1992, s'estableix el component "d'estadis docents" del complement específic docent, donant compliment, segons el seu preàmbul, als "acords subscrits entre el Departament d'Ensenyament i les organitzacions sindicals el 7 d'abril de 1989" [esmentat al punt anterior], i per això "s'estableix, per als funcionaris de carrera docent, un sistema de promoció mitjançant l'assoliment d'estadis personals, amb la corresponent retribució del complement específic de la funció docent".

El procediment d'aplicació d'aquest Acord es va regular per Ordre del Departament de 4 de novembre de 1994, publicada al DOGC núm. 1979, de 30.11.1994, en què es recullen les conseqüències retributives d'aquest sistema de promoció docent:

Article 2.1, "Segons el que preveu l'acord de la mesa sectorial de negociació del personal docent d'ensenyament públic sobre el complement específic de la funció docent, de 18 de juny de 1992, la promoció retributiva dels funcionaris docents de carrera es realitzarà, al llarg de la seva carrera professional, mitjançant cinc estadis diferents de promoció que comportaran diferents nivells retributius del complement específic".

Aquí trobem una primera definició de la naturalesa del complement específic docent, que "comporta diferents nivells retributius", és a dir components, segons el nivell educatiu (component "general" de primària o de secundària), segons la responsabilitat (component "singular" per responsabilitats de direcció o coordinació docent, incloent la tutoria, que és una modalitat de coordinació), i segons el nombre d'estadis docents reconeguts dintre de la carrera professional (component "d'estadis", en què es valora la formació, entre altres mèrits docents al llarg d'un període de sis anys).

3) L'estructura del complement específic docent en tres "components" és comuna a totes les comunitats autònomes i a l'Estat, i ha estat sancionada per sentències del Tribunal Suprem, com ara la STS 6578/1996, de 20 de setembre, FJ 5:

"El complemento específico de 359.184 ptas. anuales que percibe el personal funcionario estatal, según la certificación del Ministerio de Educación y Ciencia de 15 abril de 1994, aportado a los autos consta de 3 componentes: uno el denominado coloquialmente «sexenio cero», otro singular por el desempeño de órganos unipersonales o puestos singulares de trabajo y un tercero y último llamado componente por formación que se percibe por cada seis años de servicio como funcionario de carrera en la función pública docente, siempre que se hayan acreditado durante dicho período 100 horas de actividad de formación. Es pues, claro, que este complemento en su conjunto es como afirma el apartado tercero de los hechos probados un nuevo sistema retributivo que premia la permanencia y formación y que como aclara el fundamento jurídico primero de la sentencia impugnada es un complemento que no es común para todos los profesores estatales, sino que sólo lo perciben los que reúnen las cualidades exigidas […]"

Cap dels tres components del complement específic docent no té relació directa amb els llocs de treball ocupats, malgrat les prescripcions de l'article 23.3.c) de la Llei 30/1984, ja esmentat al principi d'aquesta nota.

4) Aquesta mateixa estructura en tres components del complement específic es troba en la regulació del professorat universitari (vegeu, per exemple, l'article 2.3 del Reial decret 1086/1989, de 28 de agosto, sobre retribucions del professorat universitari): el complement específic del docent universitari resulta de la suma del "component general", igual per a tots els membres de cada cos de funcionaris, el "component singular" per l'acompliment dels diferents càrrecs acadèmics, i els "components per mèrits docents, fruit d'una avaluació de l'activitat docent realitzada cada cinc anys.

5) Amb molt poques modificacions, l'apartat b) de l'article 24 EBEP ha recollit els criteris de l'article 23.3.b) sobre el complement específic de la Llei 30/1984:

L'Estatut bàsic de l'empleat públic manté amb una lleu modificació els criteris per a definir els complements específics dels llocs de treball (ha substituït "perillositat i penositat" per una expressió oberta "les condicions en què es desenvolupa la feina", la qual permet introduir altres criteris).

Segons la jurisprudència, el complement específic regulat a la Llei 30/1984 tenia dos característiques fonamentals:

• La concreció del complement es fixa atenent les característiques d'"un" lloc de treball;
• L'objectivitat: s'havia de fer atenent les condicions particulars d'aquell lloc de treball, prèvia valoració de les condicions, i no atenent els cossos o escales dels funcionaris.

6) Finalment, la LEC, desplegant l'esmentat article 24.b de l'EBEP, ha regulat a l'article 136.1.c) el nou complement del lloc de treball o funció docent, adaptant-lo a les especificitats dels col·lectius docents i introduint nous criteris per a quantificar els imports corresponents als diferents conceptes o components del complement:

"Complement del lloc de treball o funció docent, en atenció a l'especial dificultat tècnica, l'especial dedicació o la responsabilitat, i per a retribuir també la major dedicació al centre, la innovació i la recerca educativa i la implicació en el millorament dels rendiments escolars.

El Govern ha de determinar les condicions per a la percepció de més d'un d'aquests conceptes per part d'un mateix funcionari o funcionària docent."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada