dimarts, 19 de gener de 2010

El Servei d'Educació de Catalunya

[article 42 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació]

"El desplegament de la nova llei catalana d'educació haurà de basar-se, entre altres aspectes cabdals per a l'assoliment dels seus objectius", segons deia el Pacte Nacional per a l'Educació (PNE, pàg. 8-9), "en una planificació de les necessitats educatives territorialment equilibrada i que emmarqui en el servei educatiu d'interès públic la totalitat de centres sostinguts amb fons públics, de manera que aquest es presti en un marc que garanteixi la integració de tot l'alumnat, la igualtat d'oportunitats i la llibertat d'ensenyament […], i adquirir així les connotacions pròpies d'un servei d'utilitat pública".

Al llarg del debat produït a Catalunya entre la signatura del PNE (el 20 de març de 2006) i l'aprovació de la LEC pel Parlament de Catalunya (l'1 de juliol de 2009), un dels aspectes més controvertits de la llei va ser, precisament, la denominació i el contingut (i, per tant, la regulació legal) del "servei públic educatiu de Catalunya".

El concepte "servei educatiu" no està recollit, explícitament i amb aquesta denominació, a l'article 27 de la Constitució (que sí que menciona, a l'article 106.2, "els serveis públics fonamentals", entre els quals hem d'incloure, necessàriament, el "servei públic educatiu"), però l'apartat 7 d'aquest mateix article 27 CE es refereix al contingut del "servei educatiu" amb l'expressió "tots els centres sostinguts per l'Administració amb fons públics", en establir la garantia constitucional de la intervenció dels professors, dels pares i, si escau, dels alumnes "en el control i en la gestió de tots els centres sostinguts per l'Administració amb fons públics, en la forma que la llei estableixi".

En regular el dret a l'educació, la Constitució perfecciona aquest concepte, al preveure que "els poders públics ajudaran aquells centres docents que reuneixin els requisits que la llei estableixi" (article 27.9 CE). Hi ha, per tant, dues condicions constitucionals per a definir aquest conjunt de centres educatius, en el control i la gestió dels quals ha d'intervenir la comunitat escolar: primer, que siguin centres "sostinguts per l'Administració amb fons públics" (article 27.7 CE), i segon, que "reuneixin els requisits que la llei estableixi" (article 27.9 CE).

1) El "servei públic educatiu" a la legislació orgànica estatal

La LODE (1985), en regular per primera vegada el règim de concerts, va introduir un nou concepte jurídic, la "prestació del servei públic de l'educació" per part dels centres privats que "imparteixin l'educació bàsica i reuneixin els requisits previstos en aquella mateixa llei orgànica" (article 47.1). Al text articulat de la LODE, aquesta prestació del servei només apareix una altra vegada, a l'article 62.2.a), quan es regulen les causes d'incompliment greu del concert per part del titular del centre, "amb pertorbació manifesta en la prestació del servei de l'ensenyament o de forma reiterada o reincident", en què no s'ha explicitat la paraula "públic" referida al servei educatiu, però és evident que aquest article es refereix al mateix concepte jurídic que el de l'article 47.1.

El preàmbul de la LODE és molt explícit en relació amb el sentit d'aquest servei públic educatiu, en afirmar que "el dret a l'educació s'ha anat configurant progressivament com un dret bàsic i que els estats han assumit la seva provisió com un servei públic prioritari". Aquest preàmbul legal també remet a la Llei general d'educació de 1970, que va "establir l'obligatorietat i gratuïtat d'una educació bàsica unificada, concebuda com a servei públic, del qual responsabilitzava prioritàriament l'Estat de la seva provisió", on apareixen dues notes essencials del servei públic educatiu, l'obligatorietat i la gratuïtat de la prestació de l'educació bàsica.

La LOGSE (1990), en canvi, només recull "la provisió de l'educació com a servei públic" en el preàmbul de la llei, no a l'articulat, si bé amb una accepció molt àmplia "que integra tant l'ensenyament públic com l'ensenyament privat i l'ensenyament privat concertat", és a dir, tots els centres educatius, públics i privats, estiguin aquests o no concertats o no.

Anys després, la LOCE (2002) va substituir "la prestació del servei públic de l'educació" de la LODE per "la prestació del servei d'interès públic de l'educació" (article 75.1), intercalant "d'interès" entre "servei" i "públic", sense que aquesta modificació comportés conseqüències en la regulació dels concerts tal com va ser recollida per aquesta llei.

Finalment, la vigent LOE (del 3 de maig de 2006) ha recuperat el concepte de la LODE: "la prestació del servei públic de l'educació es fa a través dels centres públics i privats concertats" (article 108.4), amb una detallada explicació històrica del concepte al preàmbul de la llei orgànica.


2) El "model educatiu d'interès públic" a l'Estatut d'autonomia de Catalunya (del 20 de juliol de 2006)

L'article 21.1 de l'Estatut regula els drets i deures en l'àmbit de l'educació i hi introdueix el concepte nou "d'un model educatiu d'interès públic que garanteixi aquests drets" a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d'igualtat.

Els apartats 3 i 4 d'aquest mateix article 21 recullen, com a garantia del dret d'accés en condicions d'igualtat i del dret a la qualitat de l'ensenyament, que "els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics d'acord amb el que determinin les lleis" i que "l'ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s'estableixin per llei".


3) El "servei educatiu d'interès públic" o "servei públic d'educació" al Pacte Nacional per a l'Educació (20 de març de 2006)

El PNE, signat amb anterioritat a l'aprovació de la LOE i de l'Estatut, utilitza l'expressió "servei educatiu d'interès públic" (que no deixa de ser un híbrid del "servei públic d'educació" de la LOE i del "model educatiu d'interès públic" de l'Estatut), però de la lectura global del PNE es pot constatar que en el Pacte s'utilitzen indiferenciadament "servei públic educatiu" i "servei educatiu d'interès públic", amb un mateix significat, ja que totes dues frases es poden trobar en uns mateixos contextos (introduïdes, per exemple, per les paraules "prestació / prestar", "oferta", "planificació", "construir", "consolidar" o "integrar").

El PNE va considerar equivalents el "servei públic educatiu" i el "model educatiu d'interès públic" de l'Estatut: "El concepte de servei públic educatiu que s'estableix per a aquest Pacte s'entén equivalent al model educatiu d'interès públic que es determina en el projecte d'Estatut d'autonomia" (PNE, pàg. 22).

En la mateixa línia de la LODE i de la LOE, el text del PNE inclou una definició rotunda del "servei públic educatiu": "Per servei públic educatiu entenem el servei de l'educació escolar considerat com un servei essencial de la comunitat, destinat a fer que l'educació escolar sigui accessible a tothom, sense distinció de cap classe, en condicions d'igualtat d'oportunitats, amb la garantia de regularitat i continuïtat, i amb l'adaptació progressiva als canvis socials. El servei públic educatiu pot ser prestat pels poders públics i per la iniciativa social, com a garantia dels drets fonamentals dels ciutadans i de la llibertat d'ensenyament" (PNE, pàg. 22).


4) El "Servei d'Educació de Catalunya" de la LEC (2009)

Durant l'elaboració de la LEC, abans i després que el Govern aprovés el projecte de llei, un dels debats més intensos va ser el contingut i la mateixa denominació del "servei públic d'educació" (LOE), que l'EAC havia denominat com a "model educatiu d'interès públic", i el PNE de diferents maneres, com acabem de veure a l'apartat anterior.

El primer document de Bases de la LEC, seguint de prop el text del PNE, va mantenir diferents expressions per a referir-se al servei d'educació de Catalunya: "servei escolar públic", "servei educatiu d'interès públic", "servei d'utilitat pública", "servei públic d'educació", "servei educatiu", "servei educatiu de qualitat" o "model educatiu propi".

En canvi, el text articulat de l'Avantprojecte de la LEC va unificar tot aquest policrom ram d'expressions, tant del Document de bases com del PNE, en una forma única: "el servei públic d'educació", que "presten / integren / conformen / s'incorporen a la prestació del servei, tots els centres educatius públics i privats concertats", i és constituït en definitiva "pels serveis i les prestacions que configuren el servei públic d'educació".

Aquesta unificació de la denominació del servei educatiu, no coincident literalment amb el "model educatiu d'interès públic" de l'Estatut, va provocar en el debat del Consell Escolar de Catalunya que es plantegés el dubte, no resolt en aquell moment, de si eren o no equivalents les dues denominacions (la de l'Avantprojecte, "servei públic d'educació", i la de l'EAC, "model educatiu d'interès públic").

La semblança excessiva entre "servei públic educatiu" i "servei educatiu públic" va provocar al llarg del debat de l'Avantprojecte en el Consell Escolar de Catalunya les suspicàcies d'alguns sectors, ja que es podia interpretar que la LEC podia provocar que els centres concertats perdessin les senyes de la seva identitat "privada". Tot plegat, aquest concepte es va modificar amb la desaparició de la paraula "públic" en el text aprovat pel Govern com a Projecte de Llei, i va passar a denominar-se "Servei d'Educació de Catalunya", que és l'expressió que s'ha mantingut al text definitiu de la LEC.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada