Autonomia pedagògica: on és el projecte curricular de centre (PCC)?

La normativa anterior al decret d’autonomia preveia dos projectes en els centres públics: el “projecte educatiu”, que s’ha mantingut amb aquesta denominació, si bé amb un contingut més ampli i amb un pes molt més important, com fa temps que estic comentant en aquest blog, i el “projecte curricular” que ha desaparegut amb aquest nom com a instrument de l’autonomia dels centres. Per analitzar aquest canvi important en la gestió de l’autonomia pedagògica i curricular, avui faré una comparació entre el contingut de l’antic “projecte curricular”, tal com estava definit en els dos reglaments orgànics de centres públics (als decrets 198 i 199, aprovats el 12 de juny del 1996), i els instruments educatius que han estat regulats al decret d’autonomia: el projecte educatiu i les normes d’organització i funcionament del centre. Com ara veurem, no ha desaparegut el contingut del “projecte curricular”, ja que ha estat conservat pràcticament en la seva globalitat, amb molt poques modificacions, en els nous instruments d’autonomia; el que ha succeït ha estat la supressió del “projecte curricular” com un instrument separat del projecte educatiu. A la LEC no s’esmenta ni una vegada el “projecte curricular” (que tampoc trobo a la LOE). L’expressió equivalent que apareix a la LEC és “el desenvolupament i la concreció del currículum (o dels currículums) en el projecte educatiu de cada centre” (art. 53.2, 91.4.c, 142.5.b i 193.3). En aquest mateix sentit, la Llei d’educació estableix que els centres privats no concertats “han de desenvolupar i concretar el currículum dels ensenyaments que imparteixen, d’acord amb el que estableix l’article 53” (LEC, 96.2) i els seus titulars “han de posar a disposició de l’Administració educativa la concreció del currículum” (LEC, 96.4). Aquesta mateixa concreció del currículum forma part del projecte educatiu dels centres públics i concertats, que “exerceixen l’autonomia pedagògica a partir del marc curricular establert, i poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació” (LEC, 97.1). Les concrecions curriculars, juntament amb “les característiques de l’acció tutorial, del projecte lingüístic i de la carta de compromís educatiu, i les opcions pedagògiques (...) s’han d’incorporar al projecte educatiu” (LEC, 97.3 i 4). Per tant, el PCC s’ha amagat dins del PEC (i, en part, dins les normes d’organització i funcionament del centre), però ha perdut la unitat com a document pedagògic “que completa i desplega” els currículums (art. 8.b del Decret 198/1996 i art. 7.b del Decret 199/1996). En la nova normativa s’ha evitat el verb “completar” referit al currículum; en el decret d’autonomia, el currículum només es desenvolupa i es concreta en el projecte educatiu. Repassem, per acabar, els principals elements del PCC i la seva ubicació en la regulació actual de l’autonomia dels centres públics: —(1) “La seqüenciació dels continguts amb la seva distribució per cicles” (art. 10.3.a del Decret 198) o “la contextualització dels objectius generals de l’etapa i de cada àrea a les característiques del centre” (art. 9.3.a del Decret 199) les podem ubicar en “la concreció dels objectius i dels continguts dels currículums” del projecte educatiu (LEC, 91.4.c i 97.1). —(2) “Els objectius de cicle corresponent a cada àrea en funció de la seqüenciació dels continguts previstos” (art. 10.3.b del Decret 198 i 9.3.b del Decret 199) es poden ubicar en “la concreció dels objectius curriculars” del projecte educatiu (LEC 91.4.c i 97.1). —(3) “La selecció de les metodologies més adequades” (art. 10.3.c del Decret 198 i 9.3.c del decret 199) també es pot situar en “la concreció dels mètodes pedagògics” del projecte educatiu (LEC, 91.4.c i 97.1). —(4) “La concreció de criteris i la selecció de les formes d’avaluació adequades a les característiques de l’alumnat i als propòsits educatius” (art. 10.3.d del Decret 198 i 9.3.d del Decret 199) és equivalent a “la concreció dels criteris d’avaluació” del projecte educatiu (LEC, 91.4.c i 97.1). —(5) “La concreció de formes organitzatives de l’alumnat, dels professors, de l’espai i del temps que afavoreixin el procés d’ensenyament-aprenentatge” (art. 10.3.e del Decret 198 i 9.3.e del Decret 199) pot incloure’s en “els criteris per a organitzar els alumnes en grup classe, amb les limitacions quantitatives que pugui determinar el Departament”, criteris que formen part del projecte educatiu (LEC, 79.2) o de les NOFC (D_aut, 22.1.a) o “els criteris per a la formació dels equips docents”, que s’han d’incloure en les NOFC (D_aut, 22.1.b) i també “les mesures (curriculars que) poden afectar variables com l’ús del temps i dels espais, l’agrupament de l’alumnat i els criteris d’assignació de docència al professorat”, mesures totes elles del projecte educatiu (D_aut, 14.2). —(6) “La selecció dels recursos funcionals, materials i d’altra índole adequats a les metodologies proposades (art. 10.3.f del Decret 198) o “la distribució dels recursos humans, funcionals, materials i d’altra índole, adients a les metodologies proposades” (art. 9.3.f del Decret 199), en canvi, no estan incloses ni en el PEC ni en les NOFC, ja que és el director del centre públic el responsable de la seva gestió, que abasta “la gestió del professorat, del personal d’atenció educativa i del personal d’administració i serveis” i de “la distribució i l’ús dels recursos econòmics del centre” (LEC, 991.a i c). —(7) “L’organització i el seguiment de l’acció tutorial dels alumnes” (art. 10.3.g del Decret 198 i 9.3.g del Decret 199) correspon al projecte educatiu, igual que el projecte lingüístic i la carta de compromís educatiu (LEC, 97.3). —(8) “Els criteris i procediments per a l’atenció a la diversitat de l’alumnat i per a la realització de les adaptacions curriculars necessàries per a alumnes amb necessitats educatives especials” (art. 10.3.h del Decret 198 i 9.3.h del Decret 199) es mencionen en el projecte educatiu (“els criteris que orientin l’atenció a la diversitat”, D_aut, 5.1.c) o en les NOFC (“els criteris per a l’atenció de la diversitat de l’alumnat, d’acord amb el principi d’inclusió”, D_aut, 22.1.c). —(9) “Els criteris i procediments per a l’atenció lingüística específica dels alumnes que s’incorporen tardanament al sistema educatiu de Catalunya” (art. 10.3.i del Decret 198 i 9.3.j del Decret 199) s’incorporen al projecte educatiu, que ha “considerar els elements curriculars, metodològics i organitzatius per a la participació de tots els alumnes en els entorns ordinaris”, també els alumnes amb necessitats educatives específiques derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu (LEC, 81.2 i 3). —(10) “Els criteris per a l'avaluació del procés d'ensenyament i d'aprenentatge i de la pràctica docent dels mestres i dels professors” (art. 10.3.j del Decret 198 i 10.3.i del Decret 199) es troben a les concrecions curriculars del projecte educatiu, que contenen els criteris d’avaluació (LEC, 91.4.c i 97.1), però no els criteris per a l’avaluació de la pràctica docent (vegeu LEC, 186.1.c). —(11) “La incorporació a les diferents àrees dels continguts de caràcter transversal” (art. 10.3.k del Decret 198 i 9.3.k del Decret 199). La paraula “transversal” no apareix ni a la LEC ni al D_aut, però hi podem trobar “la globalitat de l’acció educativa” (LEC, 79.6) i “criteris de globalitat i no-especialització” (LEC, 78.4 i 79.5). En qualsevol cas, els continguts curriculars formen part, com ja hem vist, de les concrecions curriculars del projecte educatiu. —(12) “Els criteris i les pautes de seguiment per a l’orientació educativa” (art. 10.3.l del Decret 198 i 9.3.l del Decret 199) estan dins de l’acció tutorial del projecte educatiu: “dur a terme la informació i l’orientació de caràcter personal, acadèmic i professional de l’alumnat” (D_aut, 15.2.d) i en “l’aplicació dels criteris d’organització pedagògica, les prioritats i els plantejaments educatius” (LEC, 91.4.a). Com és fàcil de deduir de la comparativa anterior, les referències de la nova normativa als aspectes curriculars tenen menys detall que en l’antic “projecte curricular”, i per això mateix es confereix més marge de maniobra als centres per a la seva concreció en el PEC i en les NOFC.