dimecres, 25 de maig de 2011

La qualitat de l’ensenyament en la LEC i en altres lleis educatives

Aquest 26 de maig de 2011 es compleixen dos anys de la publicació de la primera nota en aquest blog “Nous conceptes a la Llei d’educació”, que es titulava “La implicació del professorat en el millorament dels rendiments escolars”. Estic sorprès d’haver mantingut actiu aquest blog durant tot aquest temps, quan inicialment vaig pensar que no passaria del primer any. Però aquesta tasca d’escriure en un blog és engrescadora i molt diferent de la d’escriure un llibre o un article científic (experiència per la qual ja he passat més d’una vegada, sobretot quan em dedicava al grec antic, però ara he canviat d’ofici) i torno al blog una vegada i una altra, sobretot quan veig que sou molts els qui hi entreu cada dia i em feu saber que us resulten útils els meus comentaris de la Llei d’educació.

Avui m’enredo en l’anàlisi d’un concepte difícil d’atrapar amb exactitud, la “qualitat de l’ensenyament”, d’un ús tan freqüent i en contextos tan diferents que a vegades sembla que s’hagi buidat del seu contingut precís com a principi i objectiu educatiu, pel fet d’haver-se saturat el concepte a conseqüència d’un ús excessiu, no sempre afortunat. M’estic referint, per exemple, a la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació (LOCE), que va incloure aquest concepte en el títol de la Llei orgànica i en 45 preceptes. Va ser una llei que mai no es va arribar a aplicar, derogada en la seva totalitat per la LOE abans que entrés en vigor.

Per a celebrar l’aniversari del blog, ampliaré el camp dels meus comentaris sobre la “qualitat de l’ensenyament” a altres lleis d’educació que han estat aprovades per diferents Parlaments autonòmics aquests darrers anys: les dues primeres, la d’Andalusia i la de Cantàbria, són anteriors a la Llei d’educació de Catalunya; les altres dues, la de Castella-la Manxa i la d’Extremadura, s’han aprovat amb posterioritat. En ordre cronològic són les següents:


Objectiu de garantir i afavorir la “qualitat educativa” / la “qualitat de l’ensenyament”


El preàmbul de la LEC relaciona la “qualitat educativa” amb la superació de les desigualtats socials encara vigents en el sistema educatiu i amb els objectius “d’equitat i d’excel·lència de la nostra educació, que són garantia de progrés personal” (vegeu, també, els art. 2.1, 93.1, 43.2, 182.2.a, 201.3 i DF 1.2 LEC). La garantia de “la qualitat i l’equitat” també es recull en altres lleis (art. 1.1, 10, 41.2 i 90 LEEx, art. 10.1 i 162 LECM, art. 2.a LECa) com a “dos principis indissociables” (preàmbul, art. 7, 140.1.a i 148.3 LOE i art. 2.d i 181.2 LEEx).

També trobem “la finalitat d’assegurar la qualitat educativa per a tothom” (art. 87.1 LOE) en el mateix context de la cohesió social i com a “garantia de la igualtat d’oportunitats en l’educació” (art. 112.1, 122.1 LOE), garantia que es reprodueix en altres lleis juntament amb l’educació de qualitat (art. 125.1, 129.1 LECa, art. 1.1 i 139.2 LEEx, art. 2, 7.1, 10 i 121.1 LECM), així com en l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que garanteix “els drets d’accés en condicions d’igualtat i a la qualitat de l’ensenyament” (art. 21.3 EAC, també els art. 42.2 i 166 LEC).

Així, el Govern de la Generalitat de Catalunya “ha de garantir que la prestació del Servei d’Educació de Catalunya esdevingui un referent de qualitat en el procés d’assoliment de l’equitat i l’excel·lència” (art. 43.2 LEC; aquesta mateixa idea l’expressa l’art. 93.1 LEC, referida només als centres públics).

El Govern, per tant, “ha d’afavorir la qualitat” (dels centres públics) (DA 25 LEC), seguint la mateixa línia traçada per la LOE: “Els poders públics han de prestar una atenció prioritària al conjunt de factors que afavoreixen la qualitat de l’ensenyament” (art. 2.2 LOE, art. 144 LECM).

Factors que afavoreixen la “qualitat de l’ensenyament”

A l’article 2.2 de la LOE s’enumeren els factors que afavoreixen la qualitat de l’ensenyament: “en especial, la qualificació i formació del professorat, el seu treball en equip, la dotació de recursos educatius, la recerca, l’experimentació i la renovació educativa, el foment de la lectura i l’ús de biblioteques, l’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió, la funció directiva, l’orientació educativa i professional, la inspecció
educativa i l’avaluació” (explícitament esmentat per l’art. 144 de la LECM).

Ara bé, el “factor essencial de la qualitat de l’educació” recau en la funció docent (art. 1.m LOE) i així el professorat esdevé “pedra angular del sistema per a la millora de la qualitat de l’educació” (art. 56.1 LEEx).

Oferir / assolir / garantir una “educació de qualitat”

Els dos principis de qualitat i igualtat van, molt sovint, units: “Els centres (públics i privats) han d’estar dotats dels recursos educatius, humans i materials necessaris per a oferir un ensenyament de qualitat i garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació” (art. 122 LOE, art. 129.1 LECa, art. 6.l LECM). I, per tant, correspon a les administracions educatives “dotar els centres públics dels mitjans materials i humans necessaris per a oferir una educació de qualitat i garantir la igualtat d’oportunitats en l’educació” (art. 112.1 LOE, art. 125.1 LECa, art, 133.1 i 144.1 LEEx).

L’assoliment “d’una educació de qualitat”, fonamentada —com ja hem vist abans— en l’equitat, en la igualtat d’oportunitats i en la participació social, esdevé l’objectiu primer de la Llei d’educació d’Extremadura (art. 1.1 LEEx). Objectiu de qualitat que es detallarà en el projecte educatiu, com a instrument bàsic en el qual es concreta l’autonomia pedagògica dels centres, i que ha d’establir “les prioritats, els valors i objectius necessaris per a assolir una educació de qualitat” (art. 141.1 LEEx).

La finalitat de la Llei d’educació de Castella-la Manxa és “garantir un sistema educatiu de qualitat en condicions d’igualtat” (art. 2 LECM), de manera que “el sistema educatiu públic de Castella-la Manxa garantirà a tots els alumnes i les alumnes una educació de qualitat, amb el respecte a les diferències personals, per a la superació de les desigualtats, independentment dels seus orígens i les seves característiques” (art. 121.1 LECM).

D’una manera molt semblant, “el sistema educatiu extremeny garantirà una educació de qualitat que, des de l’equitat i el respecte a les capacitats individuals, persegueixi la universalització de l’èxit educatiu de l’alumnat” (art. 10 LEEx). La Llei d’educació d’Andalusia té, entre altres objectius, el de “garantir la qualitat del sistema educatiu d’Andalusia” (art. 5.b LEA).

També la LEC, en aquesta mateixa direcció, declara que “el sistema educatiu (de Catalunya), en el marc dels valors definits per la Constitució i per l’Estatut, es regeix […] per la qualitat de l’educació, que possibilita l’assoliment de les competències bàsiques i la consecució de l’excel·lència, en un context d’equitat” (art. 2.1 LEC; vegeu l’art. 1 a LOE).

Dret a una “educació de qualitat” / a “la qualitat de l’ensenyament”

El dret a una educació de qualitat, no recollit explícitament per la Constitució, apareix a l’Estatut d’autonomia de Catalunya: “Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets” (art. 21.1 EAC). Referint-se, però, als centres privats sostinguts amb fons públics, l’Estatut d’autonomia també garanteix “els drets d’accés en condicions d’igualtat i a la qualitat de l’ensenyament” (art. 21.3 EAC).

Com a protagonistes del procés educatiu, la LEC ha concretat aquest dret dels alumnes, “a rebre una educació integral i de qualitat” (art. 21.1 i 98.2 LEC), ja reconegut per la LOE, quan estableix que “els pares o tutors, en relació amb l’educació dels seus fills o pupils, tenen el dret a rebre una educació, amb la màxima garantia de qualitat, d’acord amb els fins que estableixen la Constitució, l’estatut d’autonomia corresponent i les lleis educatives” (art. 4.1 LOE; vegeu, també, l’art. 7.1 LEA, l’art. 7.1 i 10.1 LECM i l’art. 45.1 LEEx).

Garantiment de l’accés a “una educació de qualitat”

Com a desplegament de l’Estatut d’autonomia, la LEC regula el Servei d’Educació de Catalunya, el qual “conformat pels centres públics i pels centres privats sostinguts amb fons públics, garanteix a totes les persones l’accés a una educació de qualitat i en condicions d’igualtat en els ensenyaments obligatoris i en els declarats gratuïts” (art. 42.2 LEC).

Al preàmbul de la Llei d’educació d’Andalusia es remet a l’Estatut d’autonomia d’Andalusia, que recull la garantia “de l’accés de tots els andalusos a una educació permanent i de qualitat que els permeti la seva realització personal i social”. Però a la Llei d’educació de Castella-la Manxa s’inclou “el servei educatiu públic de Castella-la Manxa”, d’una manera molt semblant al Servei d’Educació de Catalunya, ja que la seva finalitat és “garantir l’accés de totes les persones a una educació de qualitat en condicions d’igualtat en els ensenyaments obligatoris i en els declarats gratuïts” (art. 7.1 LECM; vegeu també “garantir una educació de qualitat” art. 3.b i 10 LEEx, “garantir una escolarització de qualitat”, art. 178.4 LEEx, “fer efectiva una educació inclusiva de qualitat”, art. 160.c LECM o “la qualitat de l’educació, en el marc d’una escola inclusiva”, art. 4.b LECM).

Garantiment de “la qualitat del sistema educatiu” / “del sistema d’ensenyament” / “de l’ensenyament”

D’acord amb les previsions de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, “els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament i han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica de l’alumnat basada en els valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica” (art. 44.1 EAC). I, en aquest mateix context, “el garantiment de la qualitat del sistema educatiu” s’inclou entre les competències exclusives de la Generalitat de Catalunya en matèria d’educació (art. 131.2.d EAC).

Aquesta mateixa garantia l’esmenta la LOE: “com a garantia de la qualitat de l’ensenyament [les administracions educatives han de programar] una adequada i equilibrada escolarització dels alumnes amb necessitat específica de suport educatiu” (art. 109.2 LOE) o l’escolarització dels alumnes de l’educació bàsica en un municipi pròxim en les zones rurals (art. 82.2 LOE).

“La qualitat de l’educació” com a principi del sistema educatiu

La qualitat de l’educació per a tot l’alumnat és un dels principis generals que regeixen el sistema educatiu (art. 2.1 LEC, art. 1.a LOE, art. 2.d LEEx). Aquest principi es trasllada als diferents ensenyaments (“qualitat dels ensenyaments artístics”, art. 65.1 i 66.6 LEC, “qualitat dels ensenyaments d’educació infantil i primària”, art. 112.4) per tal de garantir que “tots els centres disposin dels recursos necessaris per a assegurar la qualitat dels ensenyaments corresponents” (art. 125.6 LECa).

En un altre precepte, aquest principi educatiu s’esmenta també com a “principi de qualitat pedagògica” (art. 93.3 LEC).

Millora de la “qualitat de l’educació” / “de l’ensenyament” / “del sistema educatiu”

La difusió de les bones pràctiques educatives o de gestió dels centres docents, així com l’avaluació del sistema educatiu han de contribuir “a la millora de la qualitat de l’educació” (art. 10.1 i 140.1.a LOE). Per una altra banda, la coordinació, l’orientació, la tutoria, l’atenció educativa a la diversitat i l’organització estan “encaminats a millorar la qualitat de l’ensenyament i el funcionament dels centres” (art. 102.2 LOE, art. 114.3 LECa, art. 153.1.a LECM i art. 158.3 LEEx).

En el marc de la seva autonomia, els centres han de facilitar la realització “d’actuacions que contribueixin a la millora de la qualitat educativa, de l’èxit acadèmic i de la convivència escolar” (art. 54.3 LEEx i art. 153.1.a LECM). La millora educativa també es concreta en “la millora de la qualitat de la gestió” del centre (art. 127.k LOE).

La inspecció del sistema educatiu assegura “la millora del sistema educatiu i la qualitat i equitat de l’ensenyament” (art. 148.3 LOE, art. 162 LECM i art. 181.2 LEEx).

L’avaluació del sistema educatiu té entre les seves finalitats, “contribuir a la millora contínua de la qualitat de l’educació” (art. 166.1 LEEx, art. 182.2.a LEC) o “augmentar la qualitat de la pràctica dels centres” (art. 6.k LECM). La Llei d’educació d’Extremadura és molt clara en aquest aspecte: “Els nivells de qualitat i equitat del sistema educatiu extremeny seran objecte d’avaluacions nacionals i internacionals” (art. 174 LEEx).

La investigació i la innovació pedagògiques, per la seva banda, han de promoure “la millora de la qualitat de l’ensenyament” (art. 159 LEEx).

La millora de la qualitat de l’educació s’estableix com a objectiu educatiu “en un marc d’equitat i justícia social que afavoreixi la supressió de desigualtats” (art. 2.a LECa) o en el marc de les “activitats de formació, investigació i innovació educatives, que tinguin per objecte la millora de la qualitat i la cerca de l’excel·lència” (art. 185 LEEx).

En definitiva, el que es pretén és “la millora sistemàtica de la qualitat del sistema educatiu català”, segons reconeix el preàmbul de la LEC, “per a singularitzar el sistema educatiu català, millorar-ne la qualitat i dotar-lo de l’estabilitat necessària per a assolir els seus objectius” (vegeu l’art. 166 LEC, l’art. 7 LOE i l’art. 176 LEA). A la LEC apareixen, indistintament, les expressions “millorar la qualitat de l’ensenyament” (art. 171.2.d i 172.5 LEC) i “millorar la qualitat i l’equitat del sistema educatiu” (art. 182.2.a LEC, art. 20 LECa i art. 132.1 LECM) i també “millorar l’equitat i la qualitat del Servei d’Educació de Catalunya” (DF 1.2 LEC).

Qualitat (millora contínua) de la pràctica docent / de la formació del professorat

L’avaluació de la funció docent té com a finalitat “millorar la qualitat de l’ensenyament i el treball dels professors” (art. 106.1 LOE i art. 122.1 LECa), que “han de mantenir-se professionalment al dia i participar en les activitats formatives necessàries per a la millora contínua de la pràctica docent” (art. 29.2 LEC, art. 102.2 LOE, art. 185 LEEx i art. 114.3 LECa). La formació del professorat, en definitiva, “redunda en la qualitat de la pràctica docent” (art. 21.1.c LECM).

El Departament ha de “garantir la qualitat d’aquesta formació inicial del professorat, en el marc del sistema de graus i postgraus propi de l’Espai Europeu d’Educació Superior” (art. 109.3 LEC i art. 4.f LECM). Ja hem vist abans que el principal factor que afavoreix la qualitat de l’ensenyament és “la qualificació i formació del professorat” (art. 2.2 LOE).

Les administracions educatives “poden reconèixer i premiar la tasca didàctica o de recerca de professors i centres, facilitant la difusió dels treballs o experiències que hagin merescut aquest reconeixement per la seva qualitat i esforç” (art. 90 LOE).

Servei educatiu “de qualitat” / “cartes de serveis”

En definitiva, s’han de garantir “les condicions bàsiques de qualitat que garanteixen la prestació del servei educatiu” (DA 22 LEC). Així, és freqüent trobar l’expressió “la prestació d’un servei educatiu de qualitat” en les diferents lleis educatives (art. 2 LEA, art. 6.n LECM i art. 136 LEEx), i aquesta qualitat dels serveis educatius es recull en la realització de “cartes de serveis” i en el desenvolupament de sistemes d’avaluació de la qualitat dels òrgans i unitats administratives que conformen l’Administració educativa.

Algunes de les lleis d’educació recullen aquestes cartes de serveis, “on es plasma el compromís de qualitat de l’òrgan corresponent i es recullen les prestacions i els drets de la ciutadania en relació amb els serveis que s’ofereixen” (DA 5 LECa i art. 176.3 LEEx). També s’estableixen “sistemes de gestió de qualitat en els centres educatius” (art. 106.2 LEEx).

Millora de la qualitat de vida

L’Estatut d’autonomia de Catalunya garanteix també “la qualitat del servei i la gratuïtat de l’assistència sanitària pública” (art. 42.4 EAC) i “la qualitat del servei i la gratuïtat dels serveis socials que les lleis determinen com a bàsics” (art. 42.5 EAC), juntament amb el dret de totes les persones a “una educació de qualitat” (art. 21.1 EAC), el dret a “la qualitat de l’ensenyament” (art. 21.3 EAC) i la garantia general de la “qualitat del sistema d’ensenyament” (art. 44.1 i 131.2.d EAC), així com el foment de “la investigació i la recerca científica de qualitat” (art. 44.4 EAC) i “el garantiment de la qualitat i de l’excel•lència de l’ensenyament universitari” (art. 172.2.f EAC), garanties i drets que podem incloure dins l’objectiu més general de “la millora de la qualitat de vida de totes les persones”, reconegut també a l’Estatut d’autonomia de Catalunya i a la Constitució (art. 40.1 EAC i art. 45.2 CE).

Conclusió: qualitat i avaluació del sistema educatiu

He fugit en aquesta nota d’intentar oferir-vos una definició del concepte “qualitat educativa”, repte que ajorno per a una altra ocasió. Però us he facilitat una revisió dels contextos legals on s’usa aquesta paraula per tal que pugueu, cadascun de vosaltres, arribar a una conclusió personal: em conformo amb què copseu la complexitat i dificultat de definir-la, quan s’utilitza en contextos molt diversos: la “qualitat” (com a principi, criteri o valor educatiu) es predica de tot el sistema educatiu, i per tant, la trobem referida a cadascun dels elements que componen aquest sistema: l’ensenyament (els ensenyaments) / l’educació, la formació inicial i permanent del professorat, el treball en equip, la dotació de recursos educatius, la recerca / l’experimentació / la renovació educativa, l’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió, la funció docent i la funció directiva, la inspecció i l’avaluació.

Tanmateix, si hem de destacar, per acabar la nota, algun element essencial d’aquesta “qualitat educativa” és, precisament, la seva relació amb l’avaluació de tot el sistema (partint del nivell curricular, i passant pels centres educatius i els agents que hi intervenen: professorat i altre personal i els alumnes), ja que com a valor educatiu, la qualitat educativa es pot mesurar i valorar en els seus nivells d’excel•lència. Com es diu al preàmbul de l’EBEP, “la finalitat primordial de qualsevol reforma ha de ser millorar la qualitat dels serveis que el ciutadà rep de l’Administració”. (Vegeu també el que fixa l’art. 16.1 del Decret d’autonomia dels centres educatius: “Els centres poden desenvolupar projectes d’innovació pedagògica i curricular amb l’objectiu d’afavorir la millora de la qualitat del servei educatiu que presten i, en particular, la millora dels resultats educatius”.)

I, per tant, l’element primordial de tot el que he analitzat és l’objectiu de millora de la qualitat, que cal assolir com a conseqüència de les mesures que s’adoptin a partir de l’avaluació de tot el sistema educatiu, tot mesurant els indicadors que ens permeten valorar la qualitat del servei educatiu.

Com a cloenda, reprodueixo un apartat de l’article 55 del Decret d'autonomia, on queda molt ben definida aquesta relació essencial entre la millora de la qualitat del servei educatiu i l’avaluació:

“55.1. L’avaluació té per finalitat contribuir a la millora de la qualitat del servei que presten els centres i té com a referència l’assoliment de les competències de l’alumnat. D’acord amb les característiques del context en què es desenvolupa l’acció educativa, l’avaluació dels centres relaciona els resultats educatius amb els processos d’ensenyament i aprenentatge, els recursos i la seva gestió, els objectius del centre i els indicadors de progrés del projecte educatiu”.

3 comentaris:

  1. Felicitats per aquest dos anys!!!

    ResponElimina
  2. La feinada que fas no té preu. I tampoc la informació que arribes a donar. Per molts anys!

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies a vosaltres dues, Victòria i Mercè.
    Sense la vostra col·laboració, impagable, no existiria aquest blog.

    Alberto del Pozo

    ResponElimina