dimarts, 1 de gener de 2013

Els motius de la reforma educativa de la LOMCE



He deixat per al final el comentari de l’Exposició de motius de la LOMCE, on s’enumeren els pretesos objectius, finalitats i principis que serveixen de fonament a la millora del sistema educatiu proposat. I malgrat s’afirmi en aquesta Exposició de motius que “és necessària una reforma del sistema educatiu que defugi els debats ideològics que han dificultat el progrés en els darrers anys”, la veritat és que resulta molt difícil acceptar que la reforma del sistema educatiu de la LOMCE no tingui un fort contingut ideològic de rebuig frontal a tot el que ha comportat la universalització dels estudis secundaris en l’etapa de l’ESO, creada per la LOGSE en el 1990, i que el legislador titlla de fracàs absolut del sistema.



El somni i els talents dels alumnes

La tècnica jurídica de l’Exposició de motius és manifestament millorable, ja que a vegades la seva redacció conté fragments de difícil comprensió: per exemple, al començament de la justificació de la llei, després de situar els alumnes com a centre del sistema educatiu, s’afirma de sobte que “tots els alumnes tenen un somni”, sense que sigui fàcil interpretar-ho en aquest el context, ni anterior ni posterior.

Destaca, d’entrada, al costat d’aquest somni dels alumnes, la defensa reiterada de l’adquisició del talent, al llarg dels primers paràgrafs del text, com a condició d’una educació de qualitat:

“Todos los alumnos tienen un sueño, todas las personas jóvenes tienen talento. Nuestras personas y sus talentos son lo más valioso que tenemos como país”. (…)

“Todos los estudiantes poseen talento, pero la naturaleza de este talento difiere entre ellos,  por lo que el sistema educativo debe contar con los mecanismos necesarios para reconocerlo y potenciarlo”. (…)

“Detrás de los talentos de las personas están los valores que los vertebran, las actitudes que los impulsan, las competencias que los materializan y los conocimientos que los construyen. El reto de una sociedad democrática es crear las condiciones para (que) todos los alumnos puedan adquirir y expresar sus talentos, en definitiva, el compromiso con una educación de calidad como soporte de la igualdad y la justicia social”.

Però de la constatació de la necessitat d’adquirir els talents, es passa amb massa facilitat a obrir la via de la segregació dels alumnes, segons les seves capacitats (segons els diferents talents). La primera conseqüència, doncs, de la “diferent naturalesa del talent dels estudiants”, que ha reconegut d’entrada el legislador, és la de classificar els alumnes segons les seves capacitats, “canalitzar (els estudiants)” és el terme que s’utilitza per definir un dels objectius del nou sistema educatiu:

“La lógica de la reforma se basa en la evolución hacia un sistema capaz de canalizar a los estudiantes hacia las trayectorias más adecuadas a sus capacidades, de forma que puedan hacer realidad sus aspiraciones y se conviertan en rutas que faciliten la empleabilidad y estimulen el espíritu emprendedor a través de la posibilidad, para los alumnos y sus padres o tutores, de elegir las mejores opciones de desarrollo personal y profesional”.

Es nota la improvisació i poca elaboració del text, construït en pocs mesos, sense una anàlisi profunda de la situació del sistema educatiu, només s’han destacat els mals resultats espanyols en els darrers PISA. La solució contra aquest mal ha estat senzilla: separar els alumnes amb dificultats d’aprenentatge als 12 anys, i enviar-los a la formació professional, tornant al vell model de la FP I dels anys 70 del segle passat.

Amb dues referències breus als informes PISA el legislador es despatxa la insuficiència del sistema educatiu espanyol:

“Por otra parte, el Informe PISA 2009 arroja unos resultados para España que ponen de relieve el nivel  insuficiente obtenido en comprensión lectora, competencia matemática y competencia científica, muy alejado del promedio de los países de la OCDE”.

“Sin embargo, el sistema actual no permite progresar hacia una mejora de la calidad educativa, como ponen en evidencia los resultados obtenidos por los alumnos en las pruebas de evaluación internacionales como PISA (Programme for International Student Assessment), las elevadas tasas de abandono temprano de la educación y la formación, y el reducido número de estudiantes que alcanza la excelencia”.

Després d’haver afirmat, com hem vist, que “els alumnes són el centre i la raó de ser de l’educació”, l’Exposició de motius converteix l’educació en el centre de la societat i economia, amb una referència un tant confusa a la introducció de “nous patrons de conducta” com un dels objectius de la reforma educativa:

“La educación es una tarea social que trasciende al sistema educativo. Uno de los objetivos de la reforma es introducir nuevos patrones de conducta que ubiquen a la educación en el centro de nuestra sociedad y economía”.



Modificació parcial (però profunda) de la LOE

El Govern no s’ha atrevit a fer una llei educativa sencera, que reguli el sistema educatiu de cap a peus, i ha encetat una modificació parcial de la LOE, tatxant, modificant i afegint preceptes a dojo a la llei vigent, amb una tècnica jurídica poc afortunada, ja que el legislador, sense adonar-se’n, incorre de tant en tant en aparents contradiccions amb altres preceptes que no ha modificat ni derogat.

Aquesta modificació parcial es justifica a l’Exposició de motius de la llei en les recomanacions de l’OCDE, basades en les millors pràctiques dels països amb bons sistemes educatius:

La técnica normativa elegida de modificación limitada de la Ley Orgánica de Educación responde a las recomendaciones de la OCDE basadas en las mejores prácticas de los países con sistemas educativos con mejores resultados, en los que las reformas se plantean de manera constante sobre un marco de estabilidad general según se van detectando insuficiencias o surgen nuevas necesidades”.

Però, de fet, com hem tingut ocasió d’analitzar aquestes darreres setmanes, la transformació del sistema pràcticament només afecta l’ESO, que es desdobla en dues vies curriculars alternatives, obligatòries i gratuïtes totes dues, l’ESO i la formació professional bàsica.



La lluita contra les elevades taxes d’abandonament escolar

El principal motiu per afrontar la reforma educativa és, segons l’Exposició de motius, la lluita contra les elevades taxes d’abandonament escolar i els baixos nivells de qualitat del sistema educatiu actual:

“La lucha contra la exclusión de una buena parte de la sociedad española propiciada por altas tasas de abandono escolar temprano y por los bajos niveles de calidad que hoy día reporta el sistema educativo son el principal impulso para afrontar la reforma”.

Aquesta és, doncs,  la principal justificació del  canvi del sistema educatiu que es proposa en la llei orgànica, ja que el sistema actual no permet progressar a una millora de la qualitat educativa:

“Sin embargo, el sistema actual no permite progresar hacia una mejora de la calidad educativa, como ponen en evidencia los resultados obtenidos por los alumnos en las pruebas de evaluación internacionales como PISA (Programme for International Student Assessment), las elevadas tasas de abandono temprano de la educación y la formación, y el reducido número de estudiantes que alcanza la excelencia. La objetividad de los estudios comparativos internacionales, que reflejan como mínimo el estancamiento del sistema, llevan a la conclusión de que es necesaria una reforma del sistema educativo que huya de los debates ideológicos que han dificultado el avance en los últimos años. Es necesaria una reforma sensata, práctica, que permita desarrollar al máximo el potencial de cada alumno”.
(...)
“Los resultados de 2011, difundidos por EUROSTAT (Statistical Office of the European Communities) en relación con los indicadores educativos de la Estrategia Europa 2020, apuntan con claridad al abandono educativo temprano como una de las debilidades del sistema educativo español, al situar la tasa de abandono en el 26,5% en 2011, con tendencia al descenso pero muy lejos del valor medio europeo actual (13,5%) y del objetivo del 10% fijado para 2020”.

La proposta de reforma educativa inclou, per tant, respostes als problemes actuals del sistema educatiu espanyol i es basen en evidències detectades en les avaluacions periòdiques dels organismes internacionals, recollint les millors pràctiques comparades:

“La propuesta de la Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE) surge de la necesidad de dar respuesta a problemas concretos de nuestro sistema educativo que están suponiendo un lastre para la equidad social y la competitividad del país, primando la consecución de un marco de estabilidad y evitando situaciones extraordinarias como las vividas en nuestro sistema educativo en los últimos años”.

“Los cambios propuestos en nuestro sistema educativo por la LOMCE están basados en evidencias. La  reforma pretende hacer frente a los principales problemas detectados en el sistema educativo español sobre los fundamentos proporcionados por los resultados objetivos reflejados en las evaluaciones periódicas de los organismos europeos e internacionales”.

La reforma de la LOMCE se apoya en evidencias y recoge las mejores prácticas comparadas”.


Els principals objectius de la reforma estan relacionats amb la millora dels resultats educatius:

“Los principales objetivos que persigue la reforma son reducir la tasa de abandono temprano de la educación, mejorar los resultados educativos de acuerdo con criterios internacionales, tanto en la tasa comparativa de alumnos excelentes, como la de titulados en Educación Secundaria Obligatoria, y mejorar la empleabilidad y estimular el espíritu emprendedor de los estudiantes”.



El contingut de la reforma educativa

Segons els estudis internacionals (que no s’esmenten), els països que han millorat la qualitat dels seus sistemes educatius de forma relativament ràpida han implantat les següents mesures:

-          la simplificació del currículum i reforç dels coneixements instrumentals,
-          la flexibilització de les trajectòries perquè els alumnes puguin elegir les més adequades a les seves capacitats i aspiracions,
-          el desenvolupament de sistemes d’avaluació externa, censals i consistents en el temps,
-          l’increment de la transparència dels resultats,
-          la promoció d’una major autonomia i especialització dels centres educatius,
-          l’exigència del retiment de comptes als alumnes, professors i centres,
-          i l’incentiu de l’esforç.

No resulta difícil comprovar que en la llei no s’han establert totes aquestes mesures per a la millora de la qualitat del sistema educatiu:

-          No s’ha simplificat en absolut el currículum, el que sí s’ha fet és fixar-lo (fossilitzant-lo) curs a curs en totes les etapes bàsiques i en el batxillerat, determinant les matèries que s’han de cursar en cada esgraó de cada etapa. En lloc del reforç dels coneixements instrumentals, el que es fa és unificar els continguts de les assignatures fonamentals, les anomenades “troncals”, la regulació de les quals assumeix l’Estat de forma exclusiva, eliminant-hi tota intervenció de les Administracions educatives.

-          No hi ha tampoc cap flexibilització de les trajectòries curriculars, sinó una segregació dels alumnes massa aviat (als 12, 13 o 14 anys) que poden iniciar un viatge sense retorn a la formació professional, allunyats dels estudis obligatoris de secundària.

-          L’Estat s’ha apropiat, de manera excloent, la regulació dels sistemes d’avaluació externa en l’educació primària, l’ESO i el batxillerat, centralitzant i unificant rígidament el control estatal sobre el que es considera el currículum fonamental.

-          No hi ha un major grau d’autonomia dels centres educatius en relació amb l’actual regulació de la LOE sobre els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de l’autonomia dels centres educatius. L’única mesura organitzativa que s’introdueix, la planificació estratègica dels centres, no és cap novetat, ja que es pot implantar a partir de la vigent regulació de l’autonomia dels centres educatius (art. 120-123 LOE). Tampoc és una novetat el retiment de comptes dels directors (art. 123.5 LOE), dels centres (art. 119.1, 120.3 i 127.a/ LOE) i dels alumnes.

L’Exposició de motius enumera, en coherència amb les mesures internacionals esmentades, els següents principis sobre els quals “pivota” la reforma, per aquest ordre:

1) L’augment de l’autonomia dels centres.
2) El reforç de la capacitat de gestió dels directors.
3) Les avaluacions externes.
4) La simplificació del currículum.
5) L’establiment de diferents trajectòries curriculars.

1) El redactor de l’Exposició de motius és molt crític amb la situació actual de l’autonomia dels centres educatius, malgrat les previsions de la LOE en aquesta matèria, segons es desprèn de les enquestes internacionals:

“El aumento de la autonomía de los centros es una recomendación reiterada de la OCDE para mejorar sus resultados, necesariamente unida a la exigencia de una mayor transparencia en la rendición de cuentas. Pese a la reiteración formal de la Ley orgánica de Educación (LOE) sobre la importancia de autonomía, las encuestas internacionales siguen marcando esta circunstancia como un déficit de nuestro sistema”.


2) És cert, s’ha de reconèixer, que l’avantprojecte atribueix una major capacitat de gestió dels directors dels centres públics, ja que assumeixen funcions d’aprovació dels documents de gestió de l’autonomia dels centres, que fins ara estaven atribuïts al consell escolar del centre: 

“La reforma contribuirá también a reforzar la capacidad de gestión de la dirección de los centros confiriendo a los directores, como representantes que son de la Administración educativa en el centro, y como responsables del proyecto educativo, la oportunidad de ejercer un mayor liderazgo pedagógico y de gestión. Por otro lado, se refuerza la idea de la profesionalización de la función directiva a través de un sistema de certificación previa para acceder al puesto de director, y se establece un protocolo para rendir cuentas de las decisiones tomadas, de las acciones de calidad y de los resultados obtenidos al implementarlas”.


3) Sorprèn els efectes que s’atribueixen a la implantació de les avaluacions externes, d’una millora d’almenys 16 punts d’acord amb els criteris de PISA:

“Las evaluaciones externas de fin de etapa constituyen una de las principales novedades de la LOMCE con respecto al marco anterior y una de las medidas llamadas a mejorar de manera más directa la calidad del sistema educativo. 20 países de OCDE realizan a sus alumnos pruebas de esta naturaleza, y las evidencias indican que su implantación tiene un impacto de al menos 16 puntos de mejora de acuerdo con los criterios de PISA”.

També és difícil d’acceptar la següent afirmació de l’Exposició de motius en relació amb les avaluacions de final d’etapa:

“El éxito de la propuesta de evaluaciones consistirá en conseguir que ningún alumno encuentre ante ellas una barrera insoslayable. Cada prueba debe ofrecer opciones y pasarelas, de manera que nadie que quiera seguir aprendiendo bajo ningún concepto pueda quedar fuera del sistema”.

En efecte, les passarel·les que s’ofereixen com a alternativa als alumnes que no superin les revàlides de final de les etapes, van totes en la mateixa direcció, encaminades als estudis de la formació professional (els que no superen la revàlida de l’ESO poden continuar estudiant els cicles formatius de grau mitjà, malgrat no tenir el títol de graduat en ESO, i el mateix succeeix amb la revàlida de batxillerat, que només és requisit per accedir a la universitat, però els que no la superin, poden accedir als estudis de grau superior de FP, sense posseir el títol de batxiller).


4) No hi ha a la LOMCE cap simplificació curricular, el que s’ha dissenyat és reforçar en totes les etapes l’aprenentatge de les matèries troncals “que són les que contribueixen a l’adquisició de les competències fonamentals”, i per tant queda clar quin és el paper que la llei atorga a aquest tipus de matèries, relacionades amb els coneixements essencials, i no com s’ha pretès justificar, amb el repartiment de competències entre l’Estat i les CCAA.


5) L’objectiu de l’establiment de diferents trajectòries curriculars a l’ESO és, en definitiva, separar els alumnes segons les seves capacitats, amb unes conseqüències evidents: transportar els alumnes “les expectatives dels quals no s’adeqüen al marc establert” als estudis de formació professional, molt abans d’acabar els estudis obligatoris de secundària. Aquesta és la forma com s’entén a la llei la flexibilització curricular de l’ESO, resumida de forma molt lúcida, i que no porta a engany, en aquest paràgraf de l’Exposició de motius:

“La flexibilización de las trayectorias, de forma que cada estudiante pueda desarrollar todo su potencial, se concreta en el desarrollo de programas de mejora del aprendizaje y el rendimiento en segundo y tercer curso de la Educación Secundaria Obligatoria, la anticipación de los itinerarios hacia Bachillerato y Formación Profesional, y la transformación del actual cuarto curso de la Educación Secundaria Obligatoria en un curso fundamentalmente propedéutico con dos trayectorias bien diferenciadas. Esta diversificación permitirá que el estudiante reciba una atención personalizada para que se oriente hacia la vía educativa que mejor se adapte a sus necesidades y aspiraciones, lo que debe favorecer su progresión en el sistema educativo”.

En canvi, no es pot acceptar que la reforma pugui assolir els següents objectius, en la mesura en què no és cert que la llei obri passarel·les entre totes les trajectòries formatives (aquestes només van en una direcció, a la formació professional, no en sentit invers) i tampoc és cert que qualsevol alumne pugui transitar en el seu procés de formació d’uns àmbits a uns altres (el trànsit sempre acaba en la formació professional, de la que no es preveuen passarel·les a altres etapes, com ara el batxillerat):

“Es una obsesión en la reforma el eliminar las barreras para favorecer al menos la realización de las etapas superiores de secundaria, una exigencia cada vez más evidente en la sociedad en la que vivimos, para lo que se han planteado nuevos itinerarios y se han dotado los existentes de mayor permeabilidad. La permeabilidad del sistema es una de las mayores preocupaciones de la Unión Europea, tanto de forma vertical como horizontal; así, la ley abre pasarelas entre todas trayectorias formativas y dentro de ellas, de manera que ninguna decisión de ningún alumno sea irreversible. Cualquier alumno puede transitar en su proceso de formación de unos ámbitos a otros de acuerdo con su vocación, esfuerzo y expectativas vitales, enlazando con las necesidades de una formación a lo largo de la vida”.

Juntament amb aquests cinc principis, l’Exposició de motius destaca tres àmbits d’especial incidència en la transformació del sistema educatiu:

a) Les tecnologies i “la creació d’un ecosistema digital d’àmbit nacional”;
b) El plurilingüisme, com a domini d’una segona o tercera llengua estrangera;
c) La formació professional.


Una reforma basada en el sentit comú (però mancada d’acords en la seva elaboració)

És la primera vegada a la història recent educativa que es fonamenta una reforma del sistema educatiu en el sentit comú. Sobren els comentaris sobre el següent paràgraf rotund de l’Exposició de motius de la LOMCE:

“Esta reforma del sistema educativo pretende ser gradualista y prudente, basada en el sentido común y sostenible en el tiempo, pues su éxito se medirá en función de la mejora objetiva de los resultados de los alumnos. Esta ley orgánica es el resultado de un diálogo abierto y sincero enriquecido con las aportaciones de toda la comunidad educativa”.


Finalment, sobta que es proposi promoure una cooperació sincera entre les administracions educatives per a la transformació del sistema educatiu, quan la llei redueix en gran mesura el paper d’aquestes administracions educatives en el disseny i regulació del sistema, sense haver aplicat el sentit comú que predica de la reforma:

“La transformación del sistema educativo es el resultado de un esfuerzo contenido y constante de reforma educativa, esfuerzo que sólo es posible realizar con la colaboración permanente y respetuosa de todos los actores. De manera especial, será relevante promover una cooperación sincera entre las administraciones educativas que permita compartir las mejores prácticas del sistema y mejorar la cohesión territorial”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada