Avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) [3]

3) Nova definició del currículum bàsic




La nova redacció de l’article 6 de la LOE, sobre el currículum, introdueix moltes modificacions en la definició que sobre aquest concepte havia mantingut l’Estat des de la LOGSE (1990), que va ser la primera llei estatal en definir-lo amb caràcter bàsic, però no orgànic. Enumero, breument, aquestes innovacions:





1.- Contingut del currículum


Desapareixen de la definició del currículum (a l’apartat 1 de l’art. 6 LOE) els objectius dels diferents ensenyaments. Per tant, el currículum inclou “el conjunt de competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cadascun dels ensenyaments”.


2.- Currículum bàsic, que ha de fixar el Govern de l’Estat


Desapareix tota referència als “aspectes bàsics” del currículum que ha de fixar l’Estat: la llei atribueix al Govern la competència per a establir i definir la globalitat de les competències bàsiques de cada ensenyament i els criteris per a la seva avaluació, i no només els aspectes bàsics, com succeïa fins ara.

Se substitueixen també els “aspectes bàsics dels continguts” o els “continguts bàsics dels ensenyaments mínims” pels “continguts comuns necessaris per a l’adquisició de les competències bàsiques” que s’amplien fins al 65% i el 75%, segons tinguin o no llengua cooficial les Comunitats Autònomes.

En definitiva, i de manera descarada, hi ha una ampliació del concepte “ensenyaments mínims” establert a la LODE (1985), a la disposició addicional 1.2.c), com a concreció dels aspectes bàsics del currículum que han de ser fixats per l’Estat.

L’Estat no pot reassumir competències i reduir les de les Comunitats Autònomes, augmentant els horaris dels ensenyaments mínims en un 10%, com fa aquest apartat 2 de l’art.6 LOE. De fet s’està modificant el règim de distribució de competències entre l’Estat i les Comunitats Autònomes a través d’una llei estatal, i no a través de la Constitució o els Estatuts d’Autonomia.



3.- Establiment dels currículums per les Administracions educatives

L’apartat 3 d’aquest precepte atribueix a les Administracions educatives l’establiment del currículum dels diferents ensenyaments, d’una manera molt menys respectuosa amb les seves competències per desenvolupar la normativa bàsica estatal: així, explícitament se’ls recorda a les Comunitats Autònomes que hauran de “respectar i integrar els ensenyaments mínims (...) i que desenvoluparan els continguts comuns i podran establir directrius pedagògiques, reconeixent en tot cas cert grau d’autonomia als centres educatius”.

Aquesta darrera referència als mètodes pedagògics se la podia estalviar el legislador estatal, ja que la metodologia dels ensenyaments no ha format mai part dels aspectes bàsics del currículum, i per tant no cal recordar en un precepte bàsic que les administracions educatives podran establir directrius pedagògiques, quan aquestes administracions són les competents per a establir els mètodes pedagògics del currículum.


4.- Intervenció dels centres educatius en el desenvolupament del currículum

Després de reproduir en l’apartat 4 les previsions actuals de la LOE, en el sentit que “els centres docents desenvoluparan i completaran, si s’escau, el currículum de les diferents etapes i cicles en ús de la seva autonomia, tal com es recull en el capítol II del títol V d’aquesta llei orgànica”, s’afegeix una limitació totalment innecessària que contradiu de fet l’autonomia pedagògica reconeguda per la LOE.

És, certament, molt poc afortunat l’afegitó de l’avantprojecte en aquest precepte: “En concret, els centres educatius disposaran d’autonomia per a dissenyar i implantar mètodes pedagògics propis, de conformitat amb les directrius que, si s’escau, estableixin les administracions educatives”. Els redactors del nou text legal haurien de ser coherents amb la resta de la LOE, especialment quan no s’han molestat en introduir modificacions. Vegeu, si més no, l’amplitud de l’autonomia pedagògica, d’organització i de gestió que reconeix als centres educatius els art. 120 i 121 de la LOE.


5.- Conclusió

En aquest article que he comentat avui, hi ha una manifesta invasió de competències de l’Estat en matèria educativa, que hauria de ser regulada per les Administracions educatives competents, ja que de fet, el currículum no és més que un instrument organitzatiu dels ensenyaments, que no hauria de tenir caràcter bàsic, com ja he analitzat en una nota anterior del blog (“Desmitificar el currículum”, publicat el 5 d'agost de 2009).

A aquesta mateixa conclusió va arribar el Tribunal Suprem, quan afirmava categòricament que “no pot pensar-se que aquest conjunt (d’objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació) formi part intrínseca del nucli bàsic de cap dret fonamental pertanyent a l’educació” (STS 5278/1994, de 24 de juny). L’alt tribunal arriba a afirmar que “els mètodes pedagògics o els continguts de les diferents etapes són aspectes puntuals i tècnics més propis de la regulació reglamentària que de la regulació legal”; dit amb altres paraules, el Tribunal Suprem considera el contingut del currículum com “aspectes perifèrics” del dret a l’educació, i, en conseqüència, no haurien de tenir caràcter bàsic, en la mesura que no formen part del nucli del dret a l’educació.

Avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) [2]

2) Definició del sistema educatiu espanyol

De forma sorprenent, l’avantprojecte de llei orgànica afegeix a la LOE un nou article 2.bis sobre el sistema educatiu espanyol:

“A efectos de esta ley orgánica, se entiende por Sistema Educativo Español el conjunto de agentes, públicos y privados, que desarrollan funciones de regulación, de financiación o de prestación del servicio de la educación en España y sus beneficiarios, así como el conjunto de relaciones, estructuras, medidas y acciones que se implementan para prestarlo” (art. 2.bis.1 LOE, segons LOMQE).

Ja fa temps que estic convençut que les lleis no haurien d’incloure definicions dels termes tècnics, llevat de casos excepcionals d’un contingut marcadament especialitzat, que no és el cas que comento avui.

No s’entén l’objectiu d’afegir un precepte a la LOE amb aquesta definició del sistema educatiu espanyol, si no és per a destacar el caràcter espanyol del sistema quan, com veurem, la definició no s’està referint al sistema espanyol sinó a l’estatal: el sistema educatiu espanyol és el conjunt de tots els sistemes educatius de les diferents Comunitats Autònomes, que no apareixen mencionades explícitament en aquest precepte, quan els responsables de definir el sistema educatiu són els poders públics (Estat i Administracions educatives), d’acord amb les previsions de l’article 27 de la Constitució:

-          “els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares per tal que els fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb les seves conviccions”, apart. 3

-          “els poders públics garanteixen el dret de tothom a l’educació, mitjançant una programació general de l’ensenyament”, apart. 5

-          “els poders públics inspeccionaran i homologaran el sistema educatiu per tal de garantir el compliment de les lleis”, apart.8 i

-          “els poders públics ajudaran aquells centres docents que reuneixin els requisits que la llei estableixi”, apart. 9.

Però el que s’està entenent en aquest precepte per “sistema educatiu espanyol” és només el “sistema educatiu estatal”, no els sistemes educatius de les diferents Administracions amb competències en matèria educativa, com es dedueix amb facilitat del segon apartat del precepte on s’enumeren una sèrie d’instruments “amb els quals comptarà el sistema educatiu espanyol per a la consecució dels fins previstos a l’article 2”, tots ells de caràcter estatal:

-          el Consell Escolar de l’Estat

-          la Conferència Sectorial d’Educació

-          la Mesa de Diàleg Social per a l’Educació (?)

-          el Sistema d’Informació Educativa

-          el Sistema Estatal de Beques i Ajuts a l’Estudi (vegeu l’art. 83.2 LOE que denomina aquest sistema com a “sistema general de beques i ajuts a l’estudi”).

No hi ha en aquesta relació cap instrument semblant de les Administracions educatives per facilitar la consecució dels fins previstos del sistema educatiu, i per tant podem concloure que el que s’ha fet és afegir a la LOE una definició del sistema educatiu estatal, destacant-lo dels sistemes educatius de les Comunitats Autònomes. Però tinc clar que l’Estat no hauria de definir un sistema educatiu espanyol que no tingui en compte els sistemes educatius autonòmics.

No es mencionen, per tant, en aquesta definició els dos àmbits del sistema educatiu espanyol, l’estatal i el propi de cada Administració educativa amb competències per a regular el sistema educatiu. Així, les avaluacions del sistema educatiu previstes a la LOE es refereixen a “l’àmbit territorial estatal o autonòmic en què s’apliquin” (art. 140.2 LOE, precissament suprimit per la LOMQE). La suma d’aquests dos àmbits estatal i autonòmic conformen el sistema educatiu espanyol, però l’avantprojecte sembla referir-se només al sistema estatal (que només pot comprendre els aspectes bàsics del sistema, però que no inclou un sistema educatiu complet).

El concepte “sistema educatiu” ja l’he analitzat en aquest blog en notes anteriors (especialment en la de 24 de març de 2010, “El sistema educatiu de Catalunya” i en la de 28 de novembre de 2011, “El sistema educatiu com a espai educatiu”). De fet, aquest és un concepte molt ampli, més del que es dedueix del precepte nou de la LOE, i hauria de referir-se a “tots els elements i aspectes que integren el sistema educatiu” (art. 148.3  i 151.c/ LOE), per exemple als següents:

-          els principis (rectors, organitzatius) i els objectius generals del sistema educatiu (art. 1 i 2 LOE)

-          els ensenyaments que ofereix el sistema educatiu, organitzats en etapes, cicles, graus, cursos i nivells d’ensenyament (art. 3.1 i 2, i 72 LOE)

-          els centres i serveis educatius (art. 107 i 112.2 LOE)

-          els alumnes, com a usuaris dels sistema educatiu (art. 176.3 LEC)

-          el professorat i altres professionals d’atenció educativa, com a agents del procés educatiu (art. 92 i ss. LOE)

-          els programes educatius (art. 79 LOE)

-          el procés educatiu i les activitats educatives, és a dir, els processos d’ensenyament i aprenentatge (art. 148 LOE)

-          la recerca i la innovació educatives (art. 105.2.d/ LOE)

-          les experiències d’interès pedagògic per al sistema educatiu (art. 116.2 LOE)

-          l’accès l la permanència en el sistema educatiu, així com la progressió de l’alumnat (art. 3.8, 66.3 i 74.1 LOE)

-          les polítiques d’educació compensatòria per a reforçar l’acció del sistema educatiu (art. 80.2 LOE)

-          el mapa escolar i la programació educativa, com a instruments que reflecteixen l’oferta del sistema educatiu (art. 109 LOE)

-          la llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu (art. 11.1 LEC)

-          els suports específics per a la incorporació tardana al sistema educatiu (art. 78.1 i 2, i 79.3 LOE)

-          les activitas de lleure (art. 39.1 i 2 i 41 LEC)

-          l’ordenació general del sistema educatiu (art. 150.1.a/ LOE), que comprèn les lleis, els reglaments i altres disposicions vigents que afectin el sistema educatiu (art, 151.d/ LOE)

-          les necessitats del sistema educatiu, ja siguin les necessitats de titulació i qualificació requerides pel sistema weducatiu i també les necessitats d’escolarització (art. 95.2, 96.3 i 4, 97.2, 98.2 i 100.1)

-          la qualitat, l’eficiència i l’equitat del sistema educatiu (art. 7 LOE), així com la millora del sistema educatiu i la qualitat i l’equitat de l’ensenyament (art. 148 LOE)

-          la inspecció del sistema educatiu (art. 148.1 LOE)

-          l’avaluació (general) del sistema educatiu i els resultats dels processos avaluadors (art. 10.2, 140.1 i 2, 142.1 i 143.1 LOE). Els principals indicadors del sistema educatiu (art. 147.1 LOE)

-          la comunitat educativa i els sectors implicats en l’educació (els agents i les institucions amb incidència en el sistema educatiu) (art. 143.3 LOE)

-          el finançament dels recursos econòmics del sistema educatiu (art. 155.1 LOE).

Peró és un atreviment que l’Estat defineixi amb caràcter bàsic el sistema educatiu sense referir-se als sistemes educatius de les Comunitats Autònomes, quan la Constitució atribueix als poders públics la regulació del sistema educatiu que no pot convertir-se en monopoli estatal.

Finalment, l’apartat 3 d’aquest article recull uns quants principis (en concret 8) que regeixen el funcionament del sistema educatiu espanyol, quan l’article 1 de la LOE, que no ha estat modificat enumera fins a 17 principis que orienten el sistema educatiu. Caldria suprimir aquest apartat, per innecessari.

Avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE)

El 25 de setembre d’enguany el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports ha fet públic al seu web l’avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa, que modifica profundament la LOE (2006). En la nota d’avui començo una anàlisi del contingut de l’avantprojecte, en què intentaré repassar les principals novetats de la nova llei, que amb l’excusa de la millora del sistema educatiu introdueix moltes modificacions en l’actual LOE, totes elles amb caràcter bàsic, i que tenen una incidència directa en la LEC (2009).

1) La millora de la qualitat educativa

Segons el preàmbul de l’avantprojecte, “el principal objetivo de esta reforma es mejorar la calidad educativa, partiendo de la premisa de que la calidad educativa debe medirse en función del "output" (resultados de los estudiantes) y no del "input" (niveles de inversión, número de profesores, número de centros, etc.)”.

Resulta curiós que aquesta “millora del sistema educatiu o de la qualitat educativa” només aparegui al preàmbul de l’avantprojecte, no a l’articulat de l’avantprojecte (on només trobem els “programes de millora de l’aprenentatge i el rendiment”, art. 27, 28.8 i “la millora del rendiment escolar”, art. 122.4), ja que després del preàmbul en cap precepte no es torna a mencionar l’objectiu de la millora de la qualitat educativa.

No és nou aquest objectiu legal de la millora de la qualitat educativa, reconegut explícitament i reiterada a la LOE, on intervenen les Administracions públiques educatives en la consecució d’aquest objectiu, molt més que a la nova llei. Així podem trobar-hi a la LOE vigent totes aquestes referències a la qualitat del sistema educatiu:

(1) “Les administracions educatives poden concertar l’establiment de criteris i objectius comuns amb la finalitat de millorar la qualitat del sistema educatiu i garantir l’equitat. La Conferència Sectorial d’Educació ha de promoure aquest tipus d’acords i ha de ser informada de tots els que s’adoptin” (LOE, art. 7).

(2) “Correspon a les administracions educatives facilitar l’intercanvi d’informació i la difusió de bones pràctiques educatives o de gestió dels centres docents, a fi de contribuir a la millora de la qualitat de l’educació” (LOE, art. 10.1).

(3) “Els programes de formació permanent han de preveure l’adequació dels coneixements i mètodes a l’evolució de les ciències i de les didàctiques específiques, així com tots els aspectes de coordinació, orientació, tutoria, atenció educativa a la diversitat i organització encaminats a millorar la qualitat de l’ensenyament i el funcionament dels centres” (LOE, art. 102.2).

(4) “Les administracions educatives han de prestar una atenció prioritària a la millora de les condicions en què el professorat du a terme el seu treball i a l’estímul d’una creixent consideració i reconeixement social de la funció docent” (LOE, art. 104.2).

(5) “A fi de millorar la qualitat de l’ensenyament i el treball dels professors, les administracions educatives han d’elaborar plans per a l’avaluació de la funció docent, amb la participació del professorat”, (LOE, art. 106.1).

(6) “Elaborar propostes i informes, a iniciativa pròpia o a petició de l’Administració competent, sobre el funcionament del centre i la millora de la qualitat de la gestió, i sobre els altres aspectes relacionats amb aquesta qualitat” (LOE, art, 127,k).

(7) “Les administracions educatives han d’afavorir l’exercici de la funció directiva en els centres docents, mitjançant l’adopció de mesures que permetin millorar l’actuació dels equips directius en relació amb el personal i els recursos materials i mitjançant l’organització de programes i cursos de formació” (LOE, art. 131.5).

(8) “L’avaluació del sistema educatiu té com a finalitat (...) contribuir a millorar la qualitat i l’equitat de l’educació” (LOE, art. 140.1.a).

(9) “L’avaluació del sistema educatiu té com a finalitat (...) oferir informació sobre el grau de compliment dels objectius de millora establerts per les administracions educatives” (LOE, art. 140.1.d).

(10) “Amb la finalitat de millorar el funcionament dels centres educatius, les administracions educatives, en l’àmbit de les seves competències, poden elaborar plans per a la valoració de la funció directiva” (LOE, art. 146).

(11) “La inspecció educativa s’ha d’efectuar sobre tots els elements i aspectes del sistema educatiu, a fi d’assegurar el compliment de les lleis, la garantia dels drets i l’observança dels deures de tots els qui participen en els processos d’ensenyament i aprenentatge, la millora del sistema educatiu i la qualitat i equitat de l’ensenyament” (LOE, art. 148.3).

(12) “[Funcions de la inspecció educativa] Supervisar la pràctica docent, la funció directiva i col·laborar en la seva millora contínua” (LOE, art. 151.b).

(13) “Correspon a les administracions educatives proveir els recursos necessaris per garantir, en el procés d’aplicació d’aquesta Llei: (...) c) L’establiment de programes de reforç i suport educatiu i de millora dels aprenentatges (LOE, art. 157.1.c).

De tot l’anterior és fàcil deduir que la LOE vigent ja té com a una de les seves finalitats principals la millora de la qualitat educativa, finalitat concretada al llarg del seu articulat en molts dels seus preceptes, i en canvi la LOMQE, malgrat el que s’anuncia en el seu títol i al llarg del preàmbul, no la menciona ni una sola vegada en els nous preceptes que afegeix a la LOE. El nou projecte es limita a modificar la LOE canviant a fons, i sense miraments, l’estructura del sistema educatiu i el repartiment competencial entre l’Estat i les Comunitats Autònomes.

De fet, hi ha poques propostes de noves millores de la qualitat educativa en l’avantprojecte de llei orgànica, el que trobem en el nou text és una revisió profunda de la LOE amb un objectiu polític clar i ocult, que no es pot reconèixer obertament: reduir la participació de les Administracions educatives en el desenvolupament normatiu del sistema educatiu i, paral·lelament, incrementar la competència estatal en matèria educativa amb una interpretació amplíssima de les funcions que la Constitució atribueix a l’Estat, buidant de contingut les actuals competències autonòmiques.

Evolució recent del sistema educatiu de Catalunya (2000-2012)

L'any 2004 vaig tenir l'ocasió de repassar l'evolució del sistema educatiu de Catalunya, en especial la de les plantilles docents, entre el curs 1990-1991, en què es va aprovar la LOGSE, i el 2003-2004, una vegada finalitzat el llarg període d'implantació de la reforma educativa del 1990 (1).

Avui, quasi vuit anys després d'aquell treball, completaré les dades referents al creixement del sistema educatiu fins a l'actualitat, per tal d'analitzar aquest darrer període en què s'han aprovat diverses lleis orgàniques educatives, la LOCE (2002) i la LOE (2006), i la LEC (2009), que fa temps que comento en aquest blog.

En els darrers 12 cursos els centres públics han vist incrementat en un 47,0% l'alumnat escolaritzat (268.096 alumnes més entre el curs 2000-2001 —570.312 alumnes— i el 2011-2012 —838.408 alumnes—), a diferència del que havia passat en el període d'implantació de la LOGSE, on es va produir una disminució significativa dels alumnes escolaritzats en els ensenyaments de règim general: així, entre el curs 1990-1991 i el curs 2000-2001 els centres públics de Catalunya van perdre un total de 131.685 alumnes (el 19,7%). Malgrat aquesta disminució d'alumnat, les plantilles de professorat es van incrementar en 5.547 professors (un 14,7%) al llarg del període d'implantació de la reforma educativa de la LOGSE.

Com a conseqüència d'aquest doble fenomen (decrement de l'alumnat i increment simultani de la plantilla docent) les ràtios d'alumnes per professor van millorar fins a nivells mai coneguts: en l'educació infantil i primària la ràtio alumnes/mestre va passar de 19,3 el curs 1990-1991 a 12,3 el curs 2000-2001, i en els ensenyaments secundaris la ràtio alumnes/professor va baixar de 15,1 el curs 1990-1991 a 12,5 el curs 2000-2001.

Les ràtios actuals han mantingut els nivells següents:

Curs	Alumnes / mestre	Alumnes / professor
2009-2010	12,1	10,7
2010-2011	12,3	10,1
2011-2012	13,0	10,4

El fort creixement de l'alumnat en un 47,0% entre el curs 2000-2001 i 2011-2012, que he mencionat abans, s'ha vist compensat amb un increment de la plantilla docent dels centres i serveis educatius en un 41,7% (19.544 professors més en aquest mateix període).

Curs	Plantilla docent	Increment	%
2000-2001	46.902
2001-2002	47.237	335	0,7
2002-2003	47.720	483	1,0
2003-2004	49.162	1.442	3,0
2004-2005	51.524	2.362	4,8
2005-2006	53.701	2.177	4,2
2006-2007	59.829	6.128	11,4
2007-2008	63.310	3.481	5,8
2008-2009	66.061	2.751	4,3
2009-2010	66.567	506	0,8
2010-2011	66.771	204	0,3
2011-2012	66.431	-340	-0,5

Tanmateix, el creixement de les despeses de personal docent (nòmines) ha estat superior al de la plantilla docent, com analitzarem després en el punt (3) d'aquest post. De moment em limito a destacar el indicador següent: entre els anys 2000 i 20012 el capítol I del pressupost inicial del Departament d'Ensenyament s'ha incrementat en 1.323,6 milions d'euros (un +102,6%). Vegeu, a continuació, l'evolució anual de les xifres pressupostàries entre el 2000 i el 2012 corresponents al capítol del personal docent:

Evolució de les despeses de personal docent

Anys	Capítol I personal docent (Pressupost inicial)	Increment	%
2000	1.290,3
2001	1.339,9	49,6	3,8
2002	1.395,2	55,3	4,1
2003	1.585,4	190,2	13,6
2004	1.729,5	144,1	9,1
2005	1.872,5	143,0	8,3
2006	2.071,9	199,4	10,6
2007	2.343,8	271,9	13,1
2008	2.579,1	235,3	10,0
2009	2.758,1	179,0	6,9
2010	2.685,3	-72,8	-2,6
2011	2.606,4	-78,9	-2,9
2012	2.613,9	7,5	0,3

(milions d'euros)

Durant aquest mateix període el pressupost inicial del Departament d'Ensenyament va créixer en menor proporció: un increment de +2.256,8 milions d'euros (un +95,9%) entre 2000 i 2012.

Evolució del Pressupost Inicial del Departament d'Ensenyament

Anys	Pressupost inicial total	Increment	%
2000	2.354,2
2001	2.493,6	139,4	5,9
2002	2.705,1	211,5	8,5
2003	2.903,7	198,6	7,3
2004	3.376,0	472,3	16,3
2005	3.759,3	383,3	11,4
2006	4.177,0	417,7	11,1
2007	4.540,2	363,2	8,7
2008	4.881,3	341,1	7,5
2009	5.122,0	240,7	4,9
2010	5.317,6	195,6	3,8
2011	4.894,3	-423,3	-8,0
2012	4.611,0	-283,3	-5,8

(milions d'euros)

Analitzaré, a continuació, una selecció dels indicadors més significatius d'aquest darrer període de dotze anys en què ha coincidit l'expansió del sistema educatiu de Catalunya amb una assignació molt important de recursos humans als centres públics, i amb un increment de la despesa de nòmines en una proporció superior a altres factors, per exemple al creixement de l'alumnat dels centres públics. Quan calgui, compararé també les dades d'aquest període recent de l'evolució del sistema educatiu de Catalunya amb el període d'implantació de la LOGSE (1990-2000), que ja vaig analitzar en l'estudi que he esmentat abans (publicat el 2005).

(1) Evolució de l'oferta educativa d'educació infantil 3 anys en els centres públics

L'oferta del segon cicle de l'educació infantil ha evolucionat de manera espectacular: s'ha passat de 4.913 grups d'educació infantil el curs 2000-2001 als actuals 7.580 en aquest curs 2011-2012 (amb un increment del 54,2%); en P3 l'increment ha estat superior: dels 1.590 grups del curs 2000-2001 als 2.559 grups el curs actual, amb un increment del 60,9%.

L'evolució de la plantilla de mestres d'educació infantil s'ha incrementat en una proporció superior als grups: s'ha passat d'una plantilla de 6.118 mestres el curs 2000-2001 (amb una ràtio d'1,24 mestres/grup) als actuals 10.036 mestres (amb una ràtio d'1,32 mestres/grup).

Aquesta situació actual contrasta molt amb la del curs 1990-1991, quan es va aprovar la LOGSE: en aquell curs, on per primera vegada es va iniciar la implantació d'aquest nivell educatiu, només hi havia 197 grups de P3 dels 3.347 grups de tota l'etapa de l'educació infantil (llavors, amb una ràtio d'1 mestre per grup).

En definitiva, entre el 1990-1991 i el 2011-2012 l'oferta de grups d'educació infantil s'ha incrementat en un 126,4%.

Evolució de l'educació infantil en els centres públics

Curs	Grups P3	Total grups ed. infantil
1990-1991	197	3.347
1991-1992	604
1992-1993	997
1993-1994	1.235
1996-1997	1.553	4.908
2000-2001	1.590	4.913
2005-2006	2.101	6.140
2011-2012	2.559	7.580

El creixement de 969 grups de P3 entre el 2000-2001 i el curs actual 2011-2012 (un 60,1%) correspon al creixement continu dels naixements entre els anys 1998 i 2008 a Catalunya: hem passat de 56.572 naixements l'any 1998 a 89.024 naixements l'any 2008, amb un increment de 32.452 naixements entre els dos anys (un +57,3%). A partir de l'any 2009 es produeix un decreixement dels naixements: 84.849 l'any 2009 i 84.015 l'any 2010.

(2) Creixement de l'alumnat dels centres públics 2000-2012

Com ja he comentat abans, entre els cursos 2000-2001 i 2011-2012 l'alumnat als centres públics s'ha incrementat en 268.096 alumnes (un 47,0%). Malgrat aquest fort creixement de l'alumnat, la ràtio alumnes/professor s'ha mantingut pràcticament estable, gràcies a l'increment simultani de les plantilles docents (en els dotze cursos hi ha hagut un increment de plantilla docent de 19.544 professors, un 41,7%).

Curs	Alumnat centres públics	Increment	%
2000-2001	570.312
2001-2002	574.167	3.855	0,7
2002-2003	593.897	19.730	3,4
2003-2004	616.487	22.590	3,8
2004-2005	637.391	20.904	3,4
2005-2006	655.505	18.114	2,8
2006-2007	680.576	25.071	3,8
2007-2008	716.438	35.862	5,3
2008-2009	752.601	36.163	5,0
2009-2010	782.000	29.399	3,9
2010-2011	806.439	24.439	3,1
2011-2012	838.408	31.969	4,0

L'evolució de la ràtio alumnes/professor ha passat, a primària, de 19,3 el curs 1990-1991 a 13,0 el curs 2011-2012, i a secundària, de 15,1 el curs 1990-1991 a 10,4 el curs 2011-2012. Els dos últims cursos aquesta ràtio ha pujat lleugerament en haver-se congelat les plantilles docents malgrat el creixement d'alumnes:

Curs	Alumnes/mestre	Alumnes/professor
1990-1991	19,3	15,1
2000-2001	13,8	9,5
2002-2003	12,4	10,9
2003-2004	12,3	10,8
2004-2005	12,0	10,6
2005-2006	11,9	10,4
2006-2007	10,9	10,3
2007-2008	12,0	10,3
2008-2009	11,9	10,2
2009-2010	12,1	10,7
2010-2011	12,3	10,1
2011-2012	13,0	10,4

(3) Evolució del pressupost del Departament d'Ensenyament, en especial la de les nòmines de personal docent

Com he comentat abans, entre els anys 2000 i 2012 el pressupost inicial total del Departament d'Ensenyament s'ha incrementat en un 95,9% i ha passat dels 2.354,2 M€ l'any 2000 als 5.317,6 M€ l'any 2010 i a 4.611,0 aquest any 2012. En aquest mateix període, les nòmines del personal docent s'han incrementat, en una proporció superior a la del pressupost total, en un 102,6% des dels 1.290,3 M€ l'any 2000 fins als 2.613,9 M€ l'any 2010 (vegeu els quadres evolutius del capítol I docent i del pressupost inicial del Departament d'Ensenyament que he recollit a la introducció).

Per explicar aquest increment de les nòmines en una proporció molt superior a altres aspectes del sistema educatiu, com per exemple els alumnes dels centres públics, hem de recórrer a diferents factors:

(a) Increment de les retribucions dels empleats públics:

Entre els anys 2000 i 2009 les retribucions bàsiques i complementàries dels funcionaris docents es van incrementar en un 29,91% acumulat, segons la següent evolució anual:

Anys	% Increment retribucions
2000	+2
2001	+2
2002	+2
2003	+2
2004	+2
2005	+2,5
2006	+2,7
2007	+3,85
2008	+4,5
2009	+3
2010	-2,5
2011	-5,0

(b) Increment de les pagues extraordinàries dels funcionaris públics:

Entre els mesos de juny de 2003 i desembre de 2006 les pagues extraordinàries van incorporar, progressivament, el 100% del complement de destinació. A continuació, entre els mesos de juny de 2007 i desembre de 2009 es va anar incorporant a les pagues extraordinàries el 100% dels complements específics.

L'increment del complement de destinació en les pagues extraordinàries ha comportat uns 341,6 M€ entre el 2007 i el 2011; a més, la incorporació gradual dels complements específics a les pagues extraordinàries ha comportat un total de 498,4 M€ en aquest mateix període. Si es sumen les dues millores retributives, suposa un total de 840,0 M€ durant aquests darrers cinc anys.

(c) Increment de la despesa dels estadis docents:

Entre els anys 2004 i 2011 els estadis docents han sofert un doble increment (per una part, l'increment dels imports mensuals, i per una altra, l'increment del nombre de perceptors).

L'increment dels perceptors del complement retributiu d'estadis docents ha estat superior al 36,4% entre els anys 2004 i 2012: així, els perceptors han passat de 37.589 professors l'any 2004 (que cobraven un total de 107.550 estadis mensuals, amb una mitjana de 2,86 estadis/professor) a 51.285 perceptors l'any 2012, que cobren un total de 140.800 estadis mensuals, amb una mitjana de 2,74 estadis/professor).

L'increment dels imports dels estadis en el darrer període 2000-2012 (un 54,3%, passant de 378,11 €/mes els cinc estadis l'any 2000 als 583,38 €/mes l'any 2012) és molt superior al del període 1995-2000 (amb un increment del 9,7%, de 344,55 €/mes els cinc estadis l'any 1995 a 378,11 €/mes els cinc estadis l'ant 2000). Aquest any 2012 la mitjana dels cinc estadis a la resta de comunitats autònomes és de 395,01 €/mes els cinc estadis, mentre que a Catalunya aquest import mensual ascendeix a 583,38 €/mes.

Una altra novetat que ha incidit directament en l'increment de la despesa dels estadis docents és el fet que a partir del curs 2005-2006 estan percebent els complements dels tres primers estadis els funcionaris interins i substituts. Inicialment van rebre el reconeixement del primer estadi un total de 5.552 interins el curs 2005-2006, amb una despesa de 6,7 M€ anuals, i actualment estan cobrant aquest complement de promoció docent un total de 4.487 interins, amb una despesa anual de 6,3 M€. Els darrers tres anys, la despesa global acumulada per aquest concepte ha estat de 32,6 M€ (7.215 perceptors l'any 2010, 5.202 l'any 2011 i 4.487 aquest 2012).

Així la despesa en la nòmina anual per estadis docents ha passat de 146,4 M€ l'any 2005 a 188,3 M€ l'any 2011 (amb un increment del 28,6%), i amb una despesa total acumulada, al llarg d'aquests 7 anys, de 1.057,5 M€.

(d) Increment de la despesa pels complements específics dels càrrecs de direcció i de coordinació:

La plantilla de càrrecs de coordinació dels centres públics s'ha incrementat notablement entre els cursos 2000-2001 i 2005-2006; ha passat de 7.810 òrgans unipersonals de coordinació (amb dret a percebre complement específic pel càrrec de coordinació) a 16.621 entre aquests dos cursos (amb un increment del 112,8% en sis cursos), La plantilla de càrrecs ha continuat creixent fins a un total de 21.662 aquest curs 2011-2012 (amb un increment del 177,3% en tot el període).

L'increment de la despesa pels complements específics dels càrrecs de direcció i de coordinació entre els anys 2005 i el 2011 ha estat de 40,8 M€ (un 91,2%).

(e) Increment de les gratificacions extraordinàries per jubilació voluntària:

Els imports per les gratificacions extraordinàries per jubilació voluntària han passat de 3,6 M€ l'any 2004 a 16,3 M€ l'any 2010, amb una despesa total acumulada al llarg del període de 71,3 M€.

Aquest fortíssim creixement de la despesa per aquestes gratificacions coincideix amb l'increment del nombre de professors jubilats en els darrers anys: entre 1995 i 2000 es van jubilar un total de 1.926 docents, mentre que entre els anys 2001 i 2011 el total de professorat jubilat ha pujat a 11.277 professors.

(f) Increment de la plantilla de funcionaris dels cossos de catedràtics:

Durant els cursos 2207-2008, 2008-2009 i 2009-2010 es van resoldre tres convocatòries anuals d'accés als cossos de catedràtics, que van permetre accedir a aquests cossos un total de 3.270 professors. La despesa consolidada anual per retribuir la promoció professional d'aquest col·lectiu de professors ha estat, a partir de l'any 2010, d'11,1 M€ anuals (amb una despesa global acumulada per a tot el període 2008-2010 de 26,4 M€).

(4) Evolució de la plantilla de professorat dels centres públics

El creixement de les plantilles docents dels centres públics ha estat desigual en els dos períodes que estem analitzant, 1990-2000 i 2000-2012. En el primer, es va produir un increment de 5.547 dotacions (el 14,7%), repartides de manera desigual entre primària i secundària (el cos de mestres es va incrementar en 1.090 dotacions, el 4,7% de la plantilla inicial, i els cossos de secundària van assolir un increment superior, en 4.457 dotacions (el 30,7%).

En canvi, entre els cursos 2000-2001 i 2011-2012 el creixement global de la plantilla docent ha estat de 19.529 dotacions (el 41,6%), amb un repartiment entre primària i secundària radicalment diferent al del període anterior: en educació infantil i primària l'increment de plantilles ha arribat a 14.678 dotacions (el 67,1% de la plantilla del cos de mestres), mentre que en la resta de nivells educatius l'increment ha estat de 4.366 dotacions (el 18,1% de la plantilla inicial). Les plantilles dels serveis educatius han crescut en aquest mateix període un 49,9%.

La proporció entre les plantilles de primària i de secundària ha evolucionat de la següent manera en els darrers 22 anys:

1990-1991 —61,5% plantilla de mestres; 38,5% plantilla de secundària—
2000-2001 —47,6% plantilla de mestres; 52,4% plantilla de secundària—
2011-2012 —56,3% plantilla de mestres; 43,7% plantilla de secundària—.

També s'ha incrementat de manera molt significativa la plantilla dels òrgans de direcció i de coordinació dels centres públics: entre els cursos 2000-2001 i 2011-2012 els directors i els altres responsables dels equips de direcció han tingut un increment del 29,6% i 28,5%, respectivament (han passat de 2.083 directors el curs 2000-2001 a 2.701 aquest curs, i de 4.319 òrgans unipersonals de direcció a 5.550).

Com hem vist abans, la plantilla dels òrgans de coordinació amb complement específic ha crescut en un 177,3% entre el 2000-2001 i el curs 2011-2012 (han passat de 7.810 coordinadors en el 2000-2001 als actuals 21.662).

(5) Oferta pública d'ocupació docent i borsa de treball de personal docent

Un increment tan important de la plantilla docent ha permès al Departament d'Ensenyament convocar un elevat nombre de places a oposicions. Així, entre els anys 1991 i 2004 es van convocar un total de 17.938 places de tots els cossos docents, i entre el 2005 i el 2011 s'han convocat 27.506 noves places (amb un total de 45.444 places convocades entre 1991 i 2011).

El nombre de personal interí docent que ha superat els processos selectius ha estat desigual en els dos períodes: entre 1991 i 2004 van ingressar als cossos docents un total de 9.586 interins i substituts (el 39,2% de tots els seleccionats en aquest període); entre 2005 i 2011 el nombre d'interins i substituts seleccionats ha pujat fins als 21.737 professors (el 82,7% de tots els seleccionats). Cal tenir en compte, per a la interpretació d'aquests resultats, l'elevat nombre de places convocades els anys 2005 i 2006, un total 6.245, i el sistema transitori d'ingrés dissenyat per la LOE que s'ha aplicat entre els anys 2007 i 2011).

L'evolució del nombre d'interins docents al llarg d'aquest període ha estat la següent:

Curs	Interins	% sobre plantilla
1991-1992	3.692	9,1
2000-2001	4.780	10,2
2003-2004	7.513	15,4
2006-2007	13.937	22,5
2011-2012	7.574	11,8

Per cobrir les noves vacants de les plantilles i les substitucions temporals la borsa de treball de personal docent ha evolucionat des de 10.579 professors el curs 1995-1996 a 22.705 el curs 2000-2001 i a 38.686 el curs 2005-2006 (actualment, hi ha 38.009 aspirants a la borsa el curs 2011-2012).

(6) Evolució de les substitucions docents

El total de dies substituïts amb jornada sencera ha evolucionat de 831.848 dies l'any 2000 fins a 1.420.895 dies l'any 2011, amb un increment del 70,8%.

La despesa corresponent a les retribucions del professorat substitut s'ha incrementat en un 107,8% entre l'any 2000 (en què la nòmina dels substituts, tant els de jornada sencera com els de jornada parcial, va ser de 112,9 M€ anuals) i el 2009 (en què es va incrementar fins als 234,6 M€ anuals). L'any 2011 les retribucions anuals de substitucions van baixar a 199,8 M€.

Un dels factors que han intervingut en l'increment de la despesa de les substitucions és l'aplicació d'un acord que ha previst, entre els anys 2006 i 2011, el nomenament el mes de juliol dels substituts que havien treballat durant sis o més mesos al llarg del curs. Aquesta mesura ha suposat una despesa acumulada de 70,4 M€ en tot el període (amb un total de 27.879 substituts nomenats al llarg dels sis estius).

Conclusió

Aquesta expansió del sistema educatiu de Catalunya durant els darrers 12 anys ha comportat, per tant, un increment molt important dels recursos assignats als centres públics i que ha afectat la pràctica totalitat dels indicadors econòmics: plantilles de professorat, retribucions del professorat, plantilles dels òrgans de direcció i coordinació, substitucions del professorat, retribucions dels complements específics de responsabilitat i dels estadis docents, entre altres, fins a l'esclat de la crisi econòmica i financera l'any 2010, a partir del qual s'han pres decisions de contenció i reducció de la despesa pressupostària que han afectat tots els departaments de la Generalitat de Catalunya.

En una altra ocasió, quan passin alguns anys, tornaré per analitzar amb una certa distància l'evolució del sistema educatiu a partir de l'inici de la crisi econòmica i financera que ha sacsejat les partides pressupostàries del Departament d'Ensenyament des de l'any 2010.

En definitiva, la meva intenció en aquest post ha estat fer un breu repàs de l'evolució recent dels recursos humans i econòmics assignats als centres públics "per evitar, com deia Heròdot, que, amb el temps, els fets humans restin en l'oblit".

________________________________________

(1) Vegeu "Especialitats docents, plans d'estudis i plantilles dels centres". Conferència pronunciada el 20 de novembre de 2004 en el curs-seminari La secundària a debat, organitzat per la FETE-UGT i publicada en L'educació secundària a debat. Idees i propostes, Barcelona, Ediciones del Serbal, 2005, pàgs. 37-69, i a la Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, núm. 124, juliol de 2005, pàgs. 135-143, i núm. 125, gener de 2006, pàgs. 101-129.