4)
L’etapa de l’educació primària
1.- Organització curricular de l’etapa
D’entrada, desapareixen els cicles de l’etapa,
que ara s’organitzarà en sis cursos sense agrupar-los de dos en dos com
succeeix actualment.
L’àrea actual de Coneixement del medi
natural, social i cultural es divideix en dos àrees, la de Ciències de la
naturalesa i la de Ciències socials.
Se suprimeix l’àrea d’educació per a la
ciutadania i els drets humans, prevista en un dels cursos del tercer cicle de l’etapa.
S’afegeix un apartat 4 a l’article 19, amb la següent
redacció:
“La lengua castellana o la lengua cooficial sólo se
utilizarán como apoyo en el proceso de aprendizaje de la lengua extranjera. Se
priorizarán la comprensión y la expresión oral.”
2.- L’avaluació dels alumnes durant l’etapa
Se substitueix l’accés de l’alumnat al
cicle següent per l’accés al curs següent, després d’assolir les competències bàsiques
corresponents i el grau de maduresa adequat.
Se suprimeix l’apartat 3 de l’article
20 de la LOE:
“No obstant el que s’assenyala a l’apartat anterior, l’alumnat que no hagi
assolit algun dels objectius de les àrees pot passar al cicle o etapa següent
sempre que aquesta circumstància no li impedeixi seguir amb aprofitament el nou
curs. En aquest cas ha de rebre els suports necessaris per recuperar els
objectius esmentats.”
El nou apartat 3 d’aquest article 20 de
la LOE inclou una avaluació de tots els alumnes en finalitzar el tercer curs de
Primària, “en la qual es comprovarà el grau d’adquisició de les competències bàsiques
en comunicació lingüística i matemàtica”.
Aquesta avaluació substitueix, de fet, l’avaluació de diagnòstic de les competències
bàsiques assolides pels alumnes, prevista a l’article 21 LOE (en el seu
redactat actual) en finalitzar el segon cicle de l’educació primària.
L’avaluació de diagnòstic del final del
segon cicle és “competència de les administracions educatives, (i) té caràcter
formatiu i orientador per als centres i informatiu per a les famílies i per al
conjunt de la comunitat educativa” (art. 21 LOE, suprimit per l’avantprojecte
amb un nou redactat que comentaré després).
En canvi aquesta nova avaluació del
final del tercer curs no s’atribueix a les administracions educatives, ja que “les
característiques seran les indicades en els apartats 2 i següents de l’article
21 per a l’avaluació de final de l’Educació Primària” (art. 20.3 LOE, segons el
nou redactat de l’avantprojecte), característiques atribuïdes directament al
Govern de l’Estat, no a les administracions educatives.
La finalitat de la nova avaluació de
final del tercer de Primària és molt diferent a l’avaluació de diagnòstic:
“De resultar desfavorable esta
evaluación, el equipo docente deberá adoptar las medidas ordinarias o
extraordinarias más adecuadas, que podrán
incluir la repetición del tercer curso” (art. 20.3 LOE, segons nova redacció).
S’afegeix un nou apartat 4 a l’article 20, totalment
innecessari, ja que el seu contingut és pràcticament idèntic a l’art. 19.1 LOE
(no modificat per l’avantprojecte, i per tant quedarà en vigor). Comparem els
dos textos:
LOE, art. 19.1. En aquesta etapa es
posa especial èmfasi en l’atenció a la diversitat de l’alumnat, en l’atenció individualitzada, en la
prevenció de les dificultats d’aprenentatge i en la posada en pràctica de mecanismes de reforç tan aviat com es detectin
aquestes dificultats.
LOE, art. 20.4. Se
prestará especial atención en la etapa de Educación Primaria a la atención personalizada de los alumnos, la realización de diagnósticos precoces y al
establecimiento de mecanismos de refuerzo para lograr el éxito escolar.
3.- L’avaluació final de l’Educació
Primària
L’article 21 de la LOE rep un redactat
totalment diferent: de l’avaluació de diagnòstic passem ara a l’avaluació final
de l’etapa, que no existia en la LOE.
Evaluación final de Educación Primaria.
1. Al finalizar el sexto curso de Educación Primaria,
se realizará una evaluación a todos los alumnos, sin efectos académicos, en la
que se comprobará el grado de adquisición de las competencias básicas y de
cumplimiento de objetivos de la
etapa. Su resultado tendrá carácter informativo y orientador
para los centros, el equipo docente, las familias y los alumnos.
2. Los criterios de evaluación serán establecidos
por el Gobierno para todo el Sistema Educativo Español. Las características
generales de las pruebas que componen esta evaluación serán fijadas por el
Gobierno, previa consulta a las Comunidades Autónomas.
3. Las pruebas deberán ser realizadas por las
respectivas Administraciones educativas en el centro educativo en el que el
alumno curse estudios, y aplicadas y calificadas por especialistas externos al
centro.
En aquest nou precepte hi ha problemes
greus de possible inconstitucionalitat. El Govern de l’Estat no pot assumir la
competència exclusiva per a establir els criteris d’avaluació ni les característiques
generals d’aquestes proves, s’hauria de limitar, com a molt, als aspectes bàsics.
Com aquestes proves es referiran a la globalitat del currículum cursat pels
alumnes, i no només als aspectes bàsics, les haurien d’establir les
administracions educatives, que són les responsables de fixar el currículum de
l’etapa.
Per una altra banda, i atès el
“caràcter informatiu i orientador per als centres, l’equip docent, les famílies
i els alumnes” (art. 21.1 de l’avantprojecte), aquestes proves no poden tenir
caràcter de normativa bàsica, ja que no tenen cap incidència sobre la superació
de l’etapa educativa ni tampoc sobre cap titulació acadèmica o professional
dels alumnes (l’Estat, per tant, no pot invocar les competències previstes a
l’article 149.1.30 de la Constitució).
En conseqüència, a més de ser molt
discutible el caràcter bàsic de l’avaluació final de l’educació primària, s’ha
de rebutjar per invasió de competències la remissió al Govern de l’Estat de
l’establiment dels criteris d’avaluació i de la fixació de les característiques
generals de les proves, sense que salvi aquesta invasió competencial el tràmit
de consulta prèvia a les Comunitats Autònomes, en el cas de les característiques
generals de les proves.
