La idoneïtat com a criteri en la selecció del professorat al Decret 39/2014, de 25 de març

Una de les novetats del Decret 39/2014, de 25 de març, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docents, és el paper que s’atorga a la idoneïtat com a criteri a valorar, necessàriament, en diferents procediments de selecció del professorat (en el concurs específic de mèrits, en els nomenaments de funcionaris de carrera o pràctiques amb destinació provisional, en les propostes de les direccions referents als nomenaments del personal interí i substitut, així com en el nou període de prova del personal interí i substitut novell).

Ja vaig tenir ocasió en tres posts anteriors d’aquest blog (els publicats el 25 de juny i 14 de setembre de 2009, i el del 2 de març de 2010) d’analitzar el criteri de la idoneïtat en la selecció del professorat. Torno avui a revisar aquest concepte, una altra vegada, aprofitant que la idoneïtat és un aspecte nuclear en el Decret 39/2014, de 25 de març.

La valoració de la idoneïtat comporta valorar les competències professionals

A diferència dels principis constitucionals del mèrit i de la capacitat (que també intervenen en tots els procediments de selecció regulats al Decret, i que estan més relacionats amb els coneixements, les aptituds o la suficiència dels candidats i que el capaciten per a l’exercici de les seves funcions), la idoneïtat està més vinculada a les competències necessàries per a l’acompliment del lloc de treball (perfil professional o competencial del professor), i per tant, en la valoració de la idoneïtat d’un professor per ocupar un lloc de treball s’ha de tenir en compte la seva adequació als continguts funcionals del propi lloc.

Per poder valorar la idoneïtat d’un professor cal provar que reuneix els requisits exigits per a ocupar el lloc i, a més, valorar que el seu perfil professional s’adequa als continguts funcionals del lloc de treball. Valorar des de la perspectiva de la idoneïtat suposa abandonar la concepció tradicional de predomini, en la selecció, dels coneixements i valorar altres variables que permeten predir el comportament laboral, com ara les competències professionals, que impliquen el domini no només de coneixements, sinó també d’habilitats, actituds, motivacions...

Aquesta primera idea queda molt clara en aquest Decret quan es regula la valoració de la idoneïtat de les persones seleccionades en el procediment de provisió especial:

“Les propostes d’adscripció al lloc de treball han d’incloure una valoració explícita de la idoneïtat de les persones seleccionades, en relació amb la seva competència professional en l’àmbit de la gestió i la docència, així com amb la formació específica i acadèmica. És criteri per a la valoració l’adequació al perfil i continguts funcionals del lloc de treball a proveir” (art. 19.2 D_plan).

La valoració de la idoneïtat permet comprovar l’adequació al lloc de treball

Hi ha sempre una relació directa entre la idoneïtat de l’aspirant i la seva competència “per a l’acompliment de les responsabilitats associades al contingut funcional del lloc” (art. 17.2) o “amb relació a les responsabilitats exigides per ocupar els llocs” (art. 17.4), la qual queda recollida també en altres procediments:

— Concurs específic de mèrits

Malgrat no es mencioni, explícitament, la idoneïtat dels aspirants, aquests “han de defensar davant de la comissió de valoració el projecte estratègic de desplegament dels continguts funcionals del lloc de treball al qual opten, vinculat al projecte educatiu del centre” (art. 15.2.b), la finalitat de la qual és acreditar la idoneïtat en relació amb els continguts del lloc de treball a ocupar.

— Propostes de destinacions provisionals de funcionaris de carrera o en pràctiques

Les propostes ’han de motivar en una valoració de “la capacitat i idoneïtat del candidat per desenvolupar els continguts funcionals del lloc de treball d’acord amb el projecte educatiu del centre i amb el projecte de direcció” (art. 26.1). “Les propostes de la direcció s’han de fer degudament motivades valorant l’adequació de la persona candidata al lloc de treball atenent a la seva capacitat i idoneïtat per a l’acompliment del lloc de treball (art. 26.3).

— Propostes de nomenaments d’interins en vacant de plantilla

En cas de noves incorporacions, s’han de fer “de manera degudament motivada, valorant l’adequació de la persona candidata atenent a la seva capacitat i idoneïtat per al lloc de treball, d’acord amb les previsions del projecte educatiu” (art. 27.2). En cas de propostes de continuïtat en el mateix centre, la proposta de la direcció ha d’estar també “motivada en la valoració de la capacitat i la idoneïtat de la persona candidata per al lloc de treball” (art. 27.3).

— Nomenaments de substituts docents

El director del centre educatiu públic pot nomenar “de forma motivada aquell candidat que hagi accedit a la borsa de treball de personal interí docent i reuneixi els criteris de major mèrit i capacitat i s’adeqüi millor a les peculiaritats del centre educatiu públic i al contingut del lloc de treball” (art. 28.1 i 3). La selecció s’ha de motivar, doncs, en “una valoració de la formació i especialitats acreditades per l’aspirant seleccionat, la seva experiència docent i l’adequació al projecte educatiu del centre” (art. 28.4).

Aquesta mateixa justificació del nomenament del substitut pel director del centre educatiu “en la selecció de la candidatura més adequada per al lloc de treball en el centre” ja estava recollida en el art. 50.6 del Decret d’autonomia.

— Selecció del director del centre educatiu

En el Decret de direccions, la valoració “de manera objectiva dels mèrits relacionats amb la competència professional, la idoneïtat i l’experiència dels aspirants en l’àmbit de la gestió i la docència” intervé en el procés de selecció del director (art. 13.1, 17.1, 19.1 i 20.1 del D_dir), procediment que ha de “permetre seleccionar els candidats més idonis professionalment” (art. 17.4 D_dir). També en l’obtenció de l’acreditació de personal directiu professional docent s’han d’atendre “criteris d’idoneïtat per a la funció directiva” (art. 34 D_dir) i s’ha de valorar “el perfil competencial del candidat” mitjançant una entrevista amb l’òrgan tècnic de valoració (art. 36.4 i 5 D_dir).

La valoració de la idoneïtat permet realitzar una entrevista personal o proves

Hi ha, doncs, una relació necessària entre la valoració de la idoneïtat i la del perfil professional (competencial) de l’aspirant per a ocupar un determinat lloc de treball, valoració que es pot realitzar a través d’una “entrevista personal” o de “proves d’idoneïtat adequades al lloc de treball” en el nomenament d’interins de determinats ensenyaments:

— Concurs específic de mèrits

En la segona fase del concurs específic, mitjançant una entrevista o altre procediment previst a la convocatòria, “es poden valorar altres coneixements, habilitats i aptituds específiques amb relació als continguts funcionals i a les característiques específiques del lloc de treball” (art. 15.2.b).

— Propostes del procediment de provisió especial

La proposta motivada del director del centre educatiu públic ha de valorar la idoneïtat del candidat seleccionat per al lloc de treball, a partir del currículum professional. “Per completar la valoració de la idoneïtat del seu perfil professional, el director, conjuntament amb un altre membre de l’equip directiu, entrevista personalment les persones candidates” (art. 19.1).

— Propostes de destinacions provisionals de funcionaris de carrera o en pràctiques

“Per a la valoració de la capacitat i idoneïtat del candidat per ocupar el lloc de treball, la direcció del centre educatiu públic pot realitzar una entrevista” (art. 26.1).

— Propostes de nomenaments d’interins en vacant de plantilla

Poden realitzar-se “proves d’idoneïtat adequades al lloc de treball amb la participació de la direcció del centre educatiu públic, en els ensenyaments esmentats a l’article 3.3 del Decret 133/2001, de 29 de maig” (art. 27.5).

— Nomenaments de substituts docents

La selecció s’ha de fer “després d’haver entrevistat un mínim de tres aspirants”, d’entre els vint primers que “compleixin els criteris d’adequació a les peculiaritats del centre educatiu i al contingut del lloc de treball, segons la seva experiència docent o formació” (art. 28.3).

La valoració de la  idoneïtat també intervé en altres procediments

1) Prova d’idoneïtat sobre la seva especialitat docent, després de la remoció per avaluació negativa

Els funcionaris de carrera remoguts per avaluació negativa, abans de reincorporar-se a un lloc de treball ordinari amb docència directa, “han de superar una prova d’idoneïtat sobre la seva especialitat docent i s’ha d’iniciar un període de tutorització, que inclou l’avaluació del seu acompliment” (art. 22.4).

2) Provisió de llocs docents amb caràcter provisional

Entre els criteris que s’han d’establir en les convocatòries públiques de destinacions provisionals, s’han d’acreditar “els requisits d’especialitat docent i d’idoneïtat referits a titulació, formació o experiència docent” (art. 25.2).

3) Període de prova de l’interí i substitut novell

Amb l’objectiu d’avaluar la competència docent del funcionari interí docent, s’estableix un període de prova durant els quatre primers mesos de l’exercici docent, la superació del qual permet “acreditar la seva idoneïtat en l’exercici docent en els nivells d’ensenyament per als quals s’hagi efectuat el nomenament” (art. 3 bis.1 del Decret 133/2001).

En aquest període de prova inicial cal acreditar “la idoneïtat per a l’exercici pràctic docent”, entre altres requisits com la suficiència per impartir la docència, l’aptitud pedagògica i el domini de les tècniques necessàries per a l’exercici docent (art. 3 bis.1 del Decret 133/2001),

Quan la valoració per part de la direcció del centre sigui negativa, la Inspecció Educativa ha d’emetre “un informe sobre la idoneïtat docent inicial de l’interí o substitut novell, realitzant l’avaluació directa de la seva activitat docent i tenint en compte els informes emesos pels directors dels centres” (art, 3 bis.2 del Decret 133/2001).

La valoració negativa de la seva competència docent determinarà la seva exclusió de la borsa de treball, i l’interessat no podrà tornar a accedir-hi si no “supera una prova específica d’idoneïtat de l’especialitat docent i un nou període de prova inicial” (art. 3 bis.3 del Decret 133/2001).

La valoració positiva del període de prova comporta l’obtenció d’un “certificat de capacitació docent inicial (que) té els mateixos efectes que la superació de les proves d’idoneïtat previstes a l’article 3.3” (art. 3 bis.5 del Decret 133/2001).

4) Prova d’idoneïtat com a requisit a superar per ocupar un lloc de treball específic

Entre altres funcions docents específiques, d’acord amb les necessitats derivades del projecte educatiu, els llocs de treball docent específics han “d’assumir responsabilitats docents lligades a un perfil específic, que exigeix una titulació, una formació o una capacitació professional (...) i, si escau, amb entrevista o una prova d’idoneïtat” (annex 1.A.3.b).

Conclusió: la idoneïtat en la Llei d’educació

La idoneïtat no apareix mencionada ni a la Constitució ni a l’Estatut d’autonomia, on només trobem els principis del mèrit i de la capacitat en l’accés a la funció pública, en condicions d’igualtat  (art. 103.3 i 23.2 CE). Però aquest concepte de la idoneïtat, juntament amb les capacitats i coneixements, fa anys que ha estat recollit per la doctrina constitucional:

“El propio principio de mérito y capacidad supone la carga para quien deba acceder a una determinada función pública de acreditar las capacidades, conocimientos e idoneidad exigibles para la función a la que aspira” (STC 46/1991, F. 3).

L’EBEP, en canvi, ha diferenciat entre els “principis de mèrit i capacitat” i “els criteris d’idoneïtat” (art, 13.2), relacionant també la idoneïtat dels aspirants amb els requisits exigits per acomplir un lloc de treball (art. 80.1 i 3) i, en definitiva, la LEC ha recollit amb claredat la relació entre els criteris d’idoneïtat i la competència docent:

“El Govern ha d’establir els criteris d’idoneïtat i el procediment  específic perquè el personal funcionari docent pugui acreditar competència docent per a impartir àrees, matèries i mòduls professionals diferents dels atribuïts a la seva especialitat docent. Per a l’acreditació de competència docent en una àrea, matèria o mòdul, cal tenir en compte els criteris de titulació acadèmica, formació i experiència docent acreditada i la superació d’un període de pràctiques amb avaluació positiva” (art. 112.5 LEC).

Finalment, la provisió dels llocs de treball, segons la LEC, “ha de valorar en tot cas la idoneïtat dels candidats amb relació a les responsabilitats exigides per a ocupar el lloc de treball” (art. 124.1). De manera semblant, en el sistema d’ingrés a la funció pública docent “les proves de selecció s’han d’orientar a determinar la idoneïtat i la competència dels candidats sobre la base dels coneixements i les aptituds, i poden incloure una entrevista” (art. 119.3).

Tanmateix, el Decret 39/2014, de 25 de març, quan utilitza com a criteri de valoració la idoneïtat del professorat està plenament recolzat per les previsions de la Llei d’educació.

Novetats del Decret 39/2014, de 25 de març, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docents

Aquest post està especialment dedicat a les directores i als directors de les escoles i dels instituts de Catalunya, amb el desig que els pugui ésser útil en l’aplicació del Decret, ja que els hi pertoca desplegar el paper principal.

Ha passat quasi un any entre la primera versió del projecte de Decret, feta pública pel Departament al seu web institucional el dia 10 d’abril de 2013 (pocs dies després, el Consell Tècnic va aprovar l’inici de la seva tramitació en la sessió celebrada el 30 d’aquell mateix mes) i el text definitiu del Decret, aprovat pel Govern de la Generalitat en la sessió de 25 de març de 2014 (publicat al DOGC núm. 6591, de 27 de març).

Durant aquest període de temps ja he tingut l’oportunitat de comentar-vos aquesta norma en dos posts anteriors (el del 6 de maig de 2013, a l’inici de la seva tramitació, i el del 22 de gener de 2014, poc abans de la seva aprovació). Aquests posts han estat els més visitats del blog en els darrers mesos, amb unes 2.000 visites. Ara, una vegada aprovat ja el Decret pel Govern, crec que us pot ser útil per interpretar-lo fer un repàs de les principals novetats que s’han introduït en el text al llarg de la seva elaboració, comparant-lo amb el primer esborrany, que és el que faré avui. Més endavant tindré ocasió d’anar analitzant, en profunditat, els principals aspectes de la nova norma, en especial els més innovadors

Descarregueu el document

Passat, present i futur de la LOMCE

El 23 de gener d’enguany vaig intervenir en una sessió monogràfica sobre la LOMCE en el Consell Escolar Municipal de Barcelona. Avui vull compartir amb vosaltres el contingut de la meva xerrada sobre la Llei orgànica, que ja va ser publicada en el BOE del dimarts 10 de desembre de 2013 i que va entrar en vigor el proppassat 3 de gener de 2014.

Com veureu, vaig organitzar la meva conferència al voltant de tres aspectes que considero essencials per poder interpretar-la:

1. Antecedents de la llei orgànica: precipitació en la seva elaboració.

2. Contingut principal: novetats normatives de la llei.

3. Futur de la llei: dificultats màximes en la seva aplicació.

Ara bé, el transcurs del temps ens demostrarà que no basta amb elaborar i desplegar una llei per poder portar-la a la realitat. La interpretació correcta dels preceptes és una condició imprescindible. En aquest cas, els errors tècnics i jurídics són tan forts que difícilment podrà aplicar-se la norma en la seva globalitat, tal com ha estat concebuda, per diferents motius.

D’entrada, una llei no pot contenir contradiccions ni prescriure coses impossibles de portar a la pràctica, perquè es converteix en absurda, i el que mai no pot esdevenir una norma, ja sigui una llei o un reglament, tant se val, és arribar a la irracionalitat, ja que amb això esdevindria inconstitucional, d’acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional.

El legislador orgànic tampoc no pot arribar a la irracionalitat, sinònim d’arbitrarietat, ja que la Constitució proclama “la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics” (art. 9.3 CE), entre altres principis constitucionals que han d’inspirar tot l’ordenament, i aquest principi constitucional també l’ha de respectar la legislació bàsica dictada per l’Estat, que ha de respectar la Constitució i la doctrina del Tribunal Constitucional, que juntament amb els estatuts d’autonomia conformen el bloc constitucional, que no pot ser modificat per cap llei, ordinària o orgànica.

Entre altres contradiccions internes de la Llei orgànica, us en vull destacar tres, abans que llegiu el text de la meva conferència que penjo en el blog:

1) En el nou sistema educatiu dissenyat per la LOMCE, sorprenentment hi ha dues etapes educatives simultànies, d’oferta obligatòria i caràcter gratuït: l’educació secundària obligatòria i la formació professional bàsica, que coincideixen en unes mateixes franges d’edat dels alumnes i que permeten l’obtenció d’una titulació acadèmica oficial (amb efectes diferents) en cadascun d’aquests nivells educatius: el graduat en ESO i el nou títol professional bàsic, respectivament. Amb qualsevol d’aquestes dues titulacions un alumne pot accedir, entre altres opcions, als cicles formatius de grau mitjà de la formació professional.

Malgrat totes aquestes coincidències en la definició d’aquests itineraris curriculars, el disseny legal dels itineraris simultanis d’aquests dos nivells educatius “obligatoris i gratuïts” incorre en la contradicció de no respectar en cap moment un dels nuclis centrals del dret a l’educació, reconegut explícitament a la Constitució (“l’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït”, art. 27.4 CE, “tothom té dret a l’educació”, art. 27.1 CE, i també “els poders públics garanteixen el dret de tothom a l’educació, mitjançant una programació general de l’ensenyament), com és l’exercici del dret dels pares a optar per un determinat ensenyament, ja que la Llei orgànica només ha previst com a via d’accés als cicles de la formació professional bàsica una “proposta de l’equip docent (de l’ESO) als pares, mares o tutors legals, mitjançant el consell orientador”, sempre que compleixin els tres requisits previstos a l’art. 41.1 LOE (tenir entre 15 i 17 anys, haver cursat el primer cicle d’ESO o, excepcionalment, el segon curs, i la proposta d’incorporació a un cicle per part de l’equip docent de l’ESO).

En cap precepte es reconeix el dret dels pares, mares o tutors legals de l’alumne a fer una opció entre els dos nivells educatius obligatoris i, per tant, malgrat tenir aquests nous ensenyaments de formació professional la consideració de cicles de formació professional bàsica (art. 39.4 LOE), les condicions d’accés estan lligades a una proposta de l’equip docent d’avaluació, “quan el grau d’adquisició de les competències així ho aconselli” (art. 30. LOE), que no deixa de ser un “concepte indeterminat” i de difícil precisió, i no a la voluntat de la família de l’alumne o del mateix alumne. Serà, per tant, molt difícil “programar l’oferta dels cicles de formació professional bàsica”, tal com preveu la mateixa LOE, sense conèixer la demanda de places generada per la llibertat d’elecció de centres per pares o tutors, llibertat reconeguda per la llei, abans d’acabar el curs escolar, quan l’equip docent faci, si escau, les propostes dins els consells orientadors a les famílies dels alumnes:
 
“LOE, art. 42.1. (Modificat per la LOMCE) Corresponde a las Administraciones educativas programar la oferta de las enseñanzas de Formación Profesional, con respeto a los derechos reconocidos en la presente Ley.”

“LOE, art. 83.1. (No modificat per la LOMCE) Les administracions educatives han de regular l’admissió d’alumnes en centres públics i privats concertats de manera que garanteixi el dret a l’educació, l’accés en condicions d’igualtat i la llibertat d’elecció de centre per pares o tutors.”

“LOE, art. 86.2. (No modificat per la LOMCE) Sens perjudici de les competències que els són pròpies, les administracions educatives poden constituir comissions o òrgans de garanties d’admissió, que en tot cas s’han de constituir quan la demanda de places en algun centre educatiu de l’àmbit d’actuació de la comissió superi l’oferta.”

Caldria, per exemple, organitzar un procés de preinscripció dels cicles de formació professional bàsica durant els mesos d’estiu, una vegada s’hagin efectuat les corresponents propostes dels equips docents en els seus consells orientadors al final del 2n i 3r curs de la nova ESO, tal com l’ha modificat la LOMCE.


2) Una segona contradicció la podem trobar a l’apartat 4 de la disposició addicional 38 LOE, afegida per la LOMCE, sobre la llengua castellana, llengües cooficials i llengües que gaudeixen de protecció legal, on l’Estat regula les llengües vehiculars de les comunitats autònomes que tenen, juntament amb el castellà, una altra llengua oficial, envaint obertament les competències de la Generalitat de Catalunya, reconegudes per l’Estatut d’autonomia i la doctrina constitucional, i desplegades a la LEC i a la Llei de normalització lingüística.

Doncs bé, resulta que en els apartats b) i c) d’aquest apartat 4 el legislador incorre en contradicció, quan sembla oferir una doble opció de disseny o sistemes de l’ús vehicular de les llengües oficials [b/ “Les administracions educatives podran dissenyar i implantar sistemes (...)” i c/ “Les administracions educatives podran, així mateix, establir sistemes (...)”], que no és tal opció, ja que es produeix una relació circular entre les previsions dels dos apartats.

M’explico: malgrat que sembli que es regula una opció entre l’apartat b) i el c), això és una fal•làcia, ja que l’opció c) inclou també, com a garantia afegida, la b) com a requisit indispensable per poder-la aplicar, i per tant és impossible aplicar aquest apartat c) en tots els centres públics i concertats de Catalunya, malgrat que aparentment sembla coincidir amb el model d’immersió (i així ho ha manifestat el ministre en declaracions públiques), tal com preveu l’article 35 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

Tal com estan redactats aquests dos apartats, l’única opció vàlida i real és la b) (que “garanteix la impartició d’assignatures no lingüístiques integrant la llengua castellana i la llengua cooficial en cadascun dels cicles i dels cursos de les etapes obligatòries”). En canvi l’opció c) és només parcial (quan preveu la possibilitat “d’impartir exclusivament en llengua castellana, en llengua cooficial o en alguna llengua estrangera, sempre que existeixi oferta alternativa d’ensenyament sostinguda amb fons públics en la qual s’utilitzi com a vehicular cadascuna de les llengües cooficials”), ja que si s’elegeix aquesta opció la Generalitat de Catalunya ha de garantir, a més a més, “una oferta docent sostinguda amb fons públics en la qual el castellà sigui utilitzat com a llengua vehicular en una proporció raonable”, és a dir, el mateix que ja s’ha regulat en l’apartat b), quan estableix que “les administracions educatives determinaran la proporció raonable de la llengua castellana i la llengua cooficial en aquests sistemes, podent-se fer de manera heterogènia en el seu territori, atenent les circumstàncies concurrents”. En definitiva, no es pot aplicar l’opció c) si simultàniament no es garanteix una oferta docent d’acord amb les previsions de l’opció b) en centres sostinguts amb fons públics. No hi ha, doncs, dues opcions de sistemes lingüístics.


3) El calendari d’implantació dels nous currículums (regulat a la disposició final 5 de la LOMCE) és contradictori en la temporalització d’implantació de les modificacions dels diferents ensenyaments:
• l’apartat 4 d’aquesta disposició final preveu la implantació del primer curs dels cicles de formació professional bàsica en el curs escolar 2014-2015.
• l’apartat 2 de la mateixa disposició ajorna als cursos 2015-2016 i 2016-2017 “la implantació de les modificacions introduïdes en el currículum, l’organització, objectius, requisits per a l’obtenció de certificats i títols, programes, promoció i avaluacions d’educació secundària obligatòria”, modificacions que inclouen el nou consell orientador i la proposta de l’equip docent als pares, mares i tutors legals per tal d’incorporar un alumne a un cicle de formació professional bàsica.

De nou es produeix un bucle jurídic contradictori, ja que no es pot implantar la nova formació professional bàsica abans d’implantar les modificacions de l’ESO, que són les que preveuen la clau per accedir als nous cicles de formació professional bàsica.

Un altre post sobre el projecte de Decret de definició i provisió de plantilles

"El director té més poder que abans, però no és un poder il·limitat"

Avui, per primera vegada en aquest blog, en lloc d’escriure jo personalment la nota, us facilito la transcripció de la meva intervenció en un sopar- col·loqui celebrat a Girona el 31 de maig de 2013, que va ser enregistrada i ara transcrita, i al qual em van convidar els meus alumnes del “curs de formació inicial dels equips directius dels centres educatius”, organitzat a Girona pel Departament i l’Escola d’Administració Púbica de Catalunya durant el curs 2011-2012.

Com podreu comprovar quan llegiu la transcripció, els temes inicials que em van proposar estaven relacionats amb les possibilitats de desenvolupament i aplicació del Decret de definició i provisió de plantilles, la revisió dels requisits d’accés a la direcció, la formació continuada per a direccions en actiu i, finalment, els procediments i opcions en la gestió dels recursos humans del centre.

Per a mi era una novetat parlar de tots aquests temes en el context d’un sopar (com dirien els grecs antics, dins la celebració d’un symposi, d’un banquet) i us puc assegurar que ens ho van passar molt bé tots els assistents. Havia compatir amb ells moltes hores de formació en un entorn molt diferent, en una aula, impartint-los un curs oficial de formació inicial de l’EAPC, i ells em van donar l’ocasió de repassar amb ells alguns temes del curs des d’una perspectiva molt diferent.

Em vaig presentar, per tant,  sense papers ni apunts, ni evidentment cap powerpoint, que eren innecessaris en la xerrada-col·loqui entre plat i plat i després dels postres. La finalitat i el format de la trobada no requeria, en absolut, aquests instruments tecnològics, l’objectiu era transmetre’ls la meva opinió personal dels temes proposats, de la manera més clara possible i despullada de tecnicismes i d’elements burocràtics, que carreguen moltes vegades els textos administratius i dificulten la seva comprensió.

Gran part de la meva intervenció responia a les preguntes concretes dels assistents, tal com recull la transcripció. Podreu comprovar el canvi d’estil de la transcripció d’aquell de la meva intervenció d’aquell dia de maig del 2013, molt diferent de les notes que us vaig aportant des de fa molt temps en aquest blog.

Descarregueu la transcripció de la conversa