L’autonomia del director del centre públic

Als alumnes del primer curs en Direcció de Centres Docents Públics, i especialment al director pedagògic del curs, Carles Mata

Tal com us vaig avançar en el darrer post, avui us faig un resum de la meva intervenció del dissabte 2 de juliol de 2011 en el curs en Direcció de Centres Docents Públics, a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Veureu que vaig intentar fer una síntesi de molt del material que us he facilitat aquest any al blog, referit a l’autonomia del centre educatiu i, en especial, al paper fonamental que hi té la figura del director del centre públic, com a màxim responsable de la gestió del centre i de l’aplicació de l’autonomia en els diferents àmbits (pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos).

Introducció

L’organització de l’autonomia dels centres públics es fonamenta en una estructura complexa, en la qual interactuen els diferents òrgans de govern unipersonals i col•legiats (tant els membres de l’equip directiu i altres òrgans de coordinació com el consell escolar i el claustre de professors) que són els responsables de l’exercici de l’autonomia en els diferents àmbits, i per una altra banda, també hi intervenen els diferents instruments educatius de què es dota cada centre educatiu per impulsar la seva autonomia (sobretot, el projecte educatiu, les normes d’organització i funcionament del centre, la programació general anual i el projecte de direcció, entre altres documents).

Avui intentaré analitzar els nexes que posen en relació els diferents responsables (en especial, la direcció i el seu equip directiu) i els quatre instruments essencials de l’autonomia (que acabo d’esmentar) en l’aplicació dels tres àmbits de l’autonomia. Això ens permetrà entendre millor el funcionament de l’autonomia a partir del disseny de l’estructura dels diferents elements que hi intervenen, i que, com passa amb qualsevol estructura organitzativa, comprèn diferents components (els responsables, els documents educatius en què es concreten les regles, els objectius i els criteris) i les relacions de tota mena que es defineixen entre uns i altres. Sóc conscient de la dificultat del tema que abordo, ja que sempre resulta complicat descriure les estructures d’una organització, precisament perquè es tracta d’una matèria amb un fort contingut abstracte.

En definitiva, repassaré l’estructura que ha teixit la Llei d’educació i el seu desplegament normatiu que permet exercir l’autonomia dels centres públics en el marc de les responsabilitats dels diferents òrgans de govern, de què es dota el centre, i a través dels diferents instruments en què es concreten les regles, els principis i les finalitats que fan possible el desenvolupament de l’autonomia.


L’autonomia del centre i l’autonomia del director

La LEC i els dos decrets que la despleguen, el d’autonomia i el de les direccions, sempre es refereixen a “l’autonomia dels centres educatius”, mai no hi trobem recollida explícitament “l’autonomia del director del centre públic”. Però és evident que el desplegament de l’autonomia dels centres educatius, tal com queda recollida pel capítol II del títol VI de la LEC, sobre els criteris per a l’organització pedagògica dels centres i pel títol VII, de l’autonomia dels centres educatius, no es pot interpretar sense la regulació del capítol I del títol IX, sobre el govern dels centres educatius de titularitat pública, i en especial l’article 142, sobre el director o directora, que és el complement necessari de la regulació de l’autonomia del títol VII.

L’ampliació de les competències del director en extensió —l’article 142 LEC inclou 26 apartats amb diferents competències de les direccions i els decrets d’autonomia i de direccions preveuen 28 competències del director en matèria de gestió del personal del centre— i en intensitat —moltes de les noves competències són decisions o resolucions finals del director en comptes de meres propostes o iniciatives— és conseqüència directa de l’ampliació del marge d’autonomia en l’actuació del director.

La darrera atribució de competències al director, segons l’art. 142.8 LEC, té una amplitud extraordinària: “El director o directora té qualsevol altra funció que li assigni l’ordenament i totes les relatives al govern del centre no assignades a cap altre òrgan”. És a dir, el director té assignada qualsevol competència que la LEC atribueixi “al centre educatiu” i que no estigui assignada explícitament a cap altre òrgan del centre.


L’autonomia com a llibertat d’opció

La LEC no defineix l’autonomia, a part d’incloure-la com un “principi organitzatiu” del centre (art. 2.3.c LEC), però referida al director l’hem d’entendre com una “llibertat d’opció”, que li permet optar entre diverses solucions, totes vàlides, és a dir, l’autonomia del director es converteix en un marge de la discrecionalitat tècnica de la direcció del centre, i també en la capacitat per a decidir i resoldre determinats assumptes que són competència seva.

El director gaudeix d’autonomia en la seva gestió en la mesura en què disposa de possibilitat d’opció en les seves decisions, que li permet actuar amb “arbitri” (que és el contrari d’arbitrarietat) dins un marge, més o menys ampli de discrecionalitat, dins l’àmbit de la decisió o resolució en els diferents àmbits educatius.

Podem definir l’autonomia del centre educatiu d’una manera més propera a l’àmbit de la política, com la potestat que té el centre per a regir-se mitjançant normes i òrgans de govern propis.


Límits de l’autonomia

L’autonomia de cada centre es concreta en els diferents instruments de què es doten els centres educatius. Aquests instruments, a més de constituir la definició de l’autonomia, limiten els diferents òrgans del centre per exercir-la. Així hi trobem, entre altres, els següents límits a l’exercici de l’autonomia:

— Acords del consell escolar del centre
— Acords del claustre de professors
— Normativa (lleis, decrets, ordres)
— Projecte educatiu del centre
— Normes d’organització i funcionament del centre
— Programació general anual
— Projecte de direcció aprovat
— Pressupost del centre
— Carta de compromís educatiu
— Acords de coresponsabilitat


Novetats de la LEC en relació amb els instruments educatius de l’autonomia

La majoria dels instruments educatius en què es fonamenta l’exercici de l’autonomia dels centres estan recollits per la normativa estatal:

— les normes de convivència (LOE, 121.2, “pla de convivència”)
— la carta de compromís educatiu (LOE, 121.5, sense donar-li nom específic)
— el projecte educatiu (LOE, 121)
— el projecte lingüístic (no amb aquest nom, però la LOE preveu projectes, per exemple als art. 125 i 127.a)
— les normes d’organització i funcionament (LOE, 124)
— els criteris de l’organització pedagògica (LOE, 121)
— la programació general anual (LOE, 125)
— els acords de coresponsabilitat i el contracte programa (no amb aquest nom, però l’art. 122.2 LOE preveu la mateixa idea).

D’altra banda, la LEC introdueix les següents novetats importants, que permeten incrementar el grau d’autonomia dels centres educatius públics:

— el projecte educatiu es concreta i s’aplica per mitjà del projecte de direcció, que es converteix en un instrument “aprovat” de l’autonomia del centre — a diferència de la LOE, on només és un requisit dels candidats a la direcció (art. 135.4 LOE)—, que no manté cap virtualitat després del procés de selecció del director;
— les normes d’organització i funcionament inclouen l’estructura organitzativa pròpia del centre, que no apareix a la LOE; el projecte educatiu inclou els criteris de l’estructura organitzativa pròpia;
— l’equip directiu és el responsable de la gestió del projecte de direcció i de l’aplicació del projecte educatiu;
— el director del centre nomena tots els responsables del centre (a diferència de la LOE, en què només proposa el nomenament) i és el màxim responsable de la gestió dels centres educatius públics.


Responsables de l’autonomia dels centres

Els diferents òrgans de govern del centre (director, equip directiu, claustre de professors i consell escolar del centre) intervenen en els tres àmbits de l’autonomia:

Autonomia pedagògica
— El director impulsa i lidera l’exercici de l’autonomia pedagògica i assegura l’aplicació del PEC.
— El claustre de professors aprova i avalua la concreció del currículum i tots els aspectes educatius dels projectes (LOE).
— El consell escolar aprova el projecte educatiu.

Autonomia organitzativa
— El director ha d’establir els elements organitzatius del centre.
— El director dirigeix l’aplicació de les NOFC.
— El director impulsa l’elaboració i l’aprovació de les NOFC i adopta mesures per a millorar l’estructura organitzativa.
— El projecte de direcció ha de concretar l’estructura organitzativa pròpia del centre.
— El consell escolar aprova les NOFC.

Autonomia de gestió (de personal i econòmica)
— L’equip directiu és el responsable de la gestió del projecte de direcció.
— El director és responsable de l’organització, el funcionament i l’administració del centre (= “gestió del centre”).
— La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre.
— El director dirigeix i gestiona el personal del centre.


Ara bé, el claustre de professors només té competències en els àmbits pedagògic i organitzatiu, no en el de gestió. En canvi, el director i el seu equip directiu, així com el consell escolar, intervenen en tots tres àmbits (pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos), com es dedueix del quadre següent:



Els àmbits i els instruments de l’autonomia

Si comparem el contingut dels diferents instruments educatius en què es concreta l’autonomia dels centres educatius, es pot comprovar que dels quatre instruments principals (PEC, projecte de direcció, NOFC i programació general anual), ningú no està especialitzat en un àmbit únic, sinó que tots quatre comparteixen la definició de cadascun dels àmbits, de manera que podem concloure que l’exercici de l’autonomia, en els diferents àmbits —pedagògic, organitzatiu i de gestió—, és el fruit de l’exercici compartit dels quatre instruments mitjançant un procés complex en el qual intervenen —com hem vist abans—, els diferents responsables i instruments de l’autonomia.

1. L’autonomia pedagògica
Projecte educatiu de centre
— Objectius i criteris educatius
— Prioritats i plantejaments educatius
— Procediments d’inclusió educativa
— Criteris d’atenció a la diversitat
— Concreció i desenvolupament del currículum
— Acció tutorial

Projecte de direcció aprovat
— Precisió dels objectius educatius
— Concreció de necessitats educatives
— Concreció de plantejaments educatius
— Concreció de criteris d’organització pedagògica i curricular

Normes d’organització i funcionament del centre
— Criteris i mecanismes pedagògics
— Concreció de l’organització pedagògica
— Criteris d’organització dels grups
— Criteris de formació d’equips docents
— Mecanismes d’acció tutorial

Programació general anual
— Concreció dels objectius del PEC i del currículum i de tots els plans d’actuació acordats i aprovats


2. L’autonomia organitzativa
Projecte educatiu de centre
— Criteris d’estructura organitzativa pròpia
— Valors i objectius per a l’aprenentatge de la convivència
— Elements organitzatius
— Criteris que han d’orientar les mesures organitzatives

Projecte de direcció aprovat
— Concreció de l’estructura organitzativa
— Concreció dels elements organitzatius del PEC
— Propostes per a la revisió del PEC

Normes d’organització i funcionament del centre
— Estructura organitzativa pròpia
— Competències i composició dels òrgans
— Concreció de les funcions del cap d’estudis
— Encàrrecs de funcions de la direcció
— Procediments
— Normes de convivència

Programació general anual
— Concreció anual de totes les prioritats dels projectes i normes
— Previsió de totes les activitats de l’horari escolar


3. L’autonomia de gestió de recursos
Projecte educatiu de centre
— Indicadors de progrés
— Criteris i procediments d’avaluació
— La direcció proposa requisits o perfils propis d’alguns llocs, adequats a les necessitats educatives del PEC

Projecte de direcció aprovat
— Orienta i vincula l’acció del conjunt d’òrgans
— En aplicació del projecte de direcció es constitueix un consell de direcció
— Actuacions d’aplicació del PEC i indicadors per a l’avaluació del mandat

Normes d’organització i funcionament del centre
— Assignació o delegació de funcions de la direcció
— La direcció ha d’impulsar i adoptar mesures per a millorar l’estructura organitzativa
— La direcció dirigeix l’aplicació de les NOFC

Programació general anual
— El claustre i el consell escolar donen suport a l’equip directiu en el compliment de la programació
— El director dirigeix l’aplicació de la programació general anual
— El director dirigeix i supervisa totes les activitats del centre
— El director concreta els indicadors d’avaluació


Tal com es pot deduir del quadre següent, tots tres àmbits d’autonomia es concreten en els quatre instruments que acabem d’analitzar:



Finalment, podem dibuixar visualment les relacions que hi ha entre els tres àmbits d’autonomia i els quatre instruments principals mitjançant els quals s’exerceix, segons l’esquema següent:



La gestió del projecte de direcció aprovat
El projecte de direcció és l’únic instrument que no ha estat aprovat pel consell escolar del centre, i en la LEC esdevé l’eina fonamental de gestió (de fet, podem concloure que la LEC ha incorporat al projecte de direcció el projecte de gestió de l’article 123.4 de la LOE, com a instrument d’ordenació i utilització dels recursos humans i materials), en la mesura que ordena el desplegament i l’aplicació del projecte educatiu, concreta l’estructura organitzativa del centre i orienta i vincula l’acció del conjunt d’òrgans unipersonals i col•legiats.

Als membres de l’equip directiu, com a òrgan executiu de govern del centre públic, els correspon la gestió del projecte de direcció (art. 35.1 del Decret d’autonomia) i, entre altres competències, els correspon retre comptes dels resultats de la gestió del personal del centre, preparar propostes per a millorar aquesta gestió, així com adequar l’estructura de la plantilla i de l’organització pròpia del centre als objectius fixats pel projecte educatiu (art. 50.2 del Decret d’autonomia).


Competències del director en la gestió del personal del centre
La LEC, en dissenyar el perfil del director del centre públic en l’àmbit de gestió del personal, ha apropat la seva figura a la de l’inspector d’educació, ja que comparteixen les atribucions següents: tenen la consideració d’autoritat pública, intervenen en l’avaluació del personal, observen la pràctica docent a l’aula i supervisen les activitats educatives del centre.

De manera paral·lela, els inspectors d’educació, en l’exercici de llurs funcions i atribucions, han d’adequar llur actuació al règim d’autonomia dels centres i a l’assignació de responsabilitats a la direcció (art. 179.2 LEC).

Algunes de les competències de les direccions dels centres públics en matèria de gestió del seu personal es poden agrupar en els següents àmbits d’actuació:

Plantilles docents dels centres
— Proposar requisits (o perfils propis) addicionals de titulació o de capacitació d’alguns llocs de treball
— Proposar al Departament la plantilla de personal del centre i les modificacions successives

Provisió de llocs de treball
— El director intervé en els procediments de concurs específic i de provisió especial

Cap de tot el personal
— Resoldre sobre les faltes d’assistència i puntualitat no justificades
— Imposar sancions disciplinàries per faltes lleus
— Assignar responsabilitats de direcció, gestió i coordinació docent
— Assignar la jornada especial
— Participar en l’avaluació de tot el personal del centre

Nomenaments
— El director nomena els responsables dels òrgans de gestió i coordinació i proposa l’assignació dels seus complements retributius
— El director selecciona el personal docent per cobrir substitucions temporals


Altres competències
— Adopció de mesures organitzatives provisionals en un procediment disciplinari
— Proposta de l’assignació de complements retributius als òrgans unipersonals de direcció i de coordinació
— Direcció i gestió del personal del centre per a garantir que compleix les seves funcions.


Conclusió
1. L’autonomia dels centres públics és una “autonomia compartida”, ja que en cadascun dels tres àmbits —pedagògic, organitzatiu i de gestió— hi ha implicats els quatre instruments principals de l’autonomia —PEC, projecte de direcció, NOFC i programació general anual— i, d’altra banda, cadascun dels diferents òrgans unipersonals i col•legiats exerceix l’autonomia del centre en cadascun dels tres àmbits.

2. L’autonomia s’exerceix, doncs, per mitjà d’una “xarxa” complexa, formada per tres tipus d’elements:

— (1) els responsables (cadascun en la seva àrea de competència)
— (2) els àmbits d’autonomia (que comparteixen molts elements relacionats)
— (3) els instruments educatius (amb els criteris i regles de l’autonomia)

3. El director del centre públic és el principal responsable (quasi “únic”) de l’autonomia de gestió del personal del centre.

Aquest és el darrer post d’aquest curs. Ben aviat començo les vacances i, com cada estiu, deixaré descansar el blog fins al nou curs escolar. Que gaudiu d’unes vacances d’estiu tranquil•les.

Actes administratius

Ús dels verbs referits als actes administratius en l’exercici de l’autonomia dels centres públics

Han passat ja dos mesos des de la finalització del meu curs de formació sobre l’autonomia dels centres educatius, que em va permetre oferir-vos a tots vosaltres, els seguidors del blog, un seguit de quadres que permetien distribuir els diferents instruments educatius en què es concreten tots els àmbits de l’autonomia. Aquests dies he tornat a revisar tot aquell material didàctic per preparar una altra intervenció en una sessió formativa que impartiré al final d’aquest curs, i m’he adonat que encara és possible esprémer una mica més la informació que contenen aquelles graelles.

Com podreu comprovar en el quadre que penjo avui en el blog, sense comentaris (les conclusions són fàcils d’extreure, ja hi arribareu vosaltres mateixos), he reorganitzat els diferents verbs que s’utilitzen en descriure les actuacions administratives en l’exercici de l’autonomia dels centres públics, prenent com a criteri d’ordenació les tres fases clàssiques de qualsevol procediment administratiu (l’inici, els actes de tràmit i la finalització del procediment), diferenciant els actes definitius (resolucions) dels tràmits i posant en relació aquestes paraules amb els diferents responsables de l’exercici de l’autonomia.


Ja tindré ocasió, abans de marxar de vacances, de fer-vos un resum de la meva intervenció en el curs de formació de directors.



Descarregueu-vos el document

L’experimentació educativa en l’àmbit de l’autonomia dels centres educatius

A la Marta Duñach

Ara fa uns dies em van consultar si la normativa actual, després de l’aprovació de la LEC, preveu encara la possibilitat que els centres educatius facin “experimentacions educatives” o les anomenades “proves pilot”. D’entrada, em va sobtar la pregunta, perquè tinc clar que “l’experimentació, la innovació i la recerca educatives” són conceptes directament relacionats entre ells que caben tots dins l’àmbit de l’autonomia pedagògica i organitzativa dels centres educatius. Però en repassar, una vegada més, els preceptes de la LEC que fan referència a aquestes tres paraules, he comprovat que no sempre van lligades totes tres, i he aprofitat aquesta recerca puntual que vaig fer sobre “l’experimentació educativa” en la Llei, per a informar-vos avui de les conclusions a què he arribat, després d’analitzar els textos de la LEC i de la LOE, de manera complementària.



1) Derogació de la Llei de centres docents experimentals

La LEC deroga explícitament, i en la seva totalitat, la Llei 8/1983, del 18 d’abril, de centres docents experimentals (disposició derogatòria 1.a LEC), i d’altra banda, la LEC no inclou cap precepte que reguli aquesta tipologia de “centres educatius experimentals”, que no he trobat esmentats en cap precepte de la Llei. Però d’això no hem de deduir que els centres no puguin fer, en l’exercici de la seva autonomia pedagògica i organitzativa, “experimentacions educatives”, ja que el que ha fet la LEC és, simplement, no recollir la tipologia de “centres experimentals”, però no ha eliminat les “experimentacions dels centres educatius”.

2) La innovació, recerca i experimentació educatives a la LEC

Al preàmbul de la LEC, quan s’enumeren les competències exclusives en matèria d’educació atribuïdes a la Generalitat i desenvolupades per la LEC, s’inclou “la innovació, la recerca i l’experimentació educatives” (esmentada, explícitament, a l’apartat d) de l’article 131.2 EAC), però en el cos del text legal no he sabut trobar un desplegament conjunt d’aquests tres conceptes.

Repassem, com sempre, els textos:

— L’article 84 LEC en regular els projectes d’innovació pedagògica i curricular menciona “la innovació (pedagògica i curricular)” [3 vegades] i “la recerca” [1 vegada], però no fa cap referència explícita a “l’experimentació” (vegeu també l’article 16 del Decret d’autonomia).

— L’article 86.3 LEC, entre les funcions dels serveis educatius, preveu la col•laboració amb els centres en “la innovació educativa” i el suport als centres en la dinamització de llurs “projectes d’innovació” i en l’intercanvi “d’experiències i bones pràctiques educatives”, però tampoc no fa esment a “l’experimentació educativa”.

— L’article 100 LEC fixa l’oferta, per part de l’Administració educativa, de serveis d’assessorament, orientació i suport per a la gestió de “la innovació en l’àmbit educatiu”.

— L’article 104.2 LEC és l’únic precepte en què, en enumerar les funcions dels professors, s’esmenta explícitament el concepte “experimentació” en el mateix context de “la recerca i el millorament continu dels processos d’ensenyament” (apartat h) de l’art. 104.2 LEC, que reprodueix literalment l’art. 91.1.l LOE).

— L’article 107 LEC estableix que l’Administració educativa faciliti a les associacions professionals de docents legalment constituïdes la participació en l’organització i la realització “d’activitats d’innovació”.

— L’article 110.5 LEC regula la possibilitat de convocatòries públiques per a concedir llicències o atorgar permisos retribuïts al professorat dels centres públics i concertats, amb l’objectiu de promoure “la recerca i la innovació educatives” entre els professors, sense mencionar tampoc “l’experimentació”.

— L’article 136.1.c) LEC, en establir l’estructura de les retribucions complementàries dels funcionaris docents, entre altres conceptes del nou complement de lloc de treball o funció docent, esmenta “la innovació i la recerca educativa i la implicació en el millorament dels rendiments escolars”. En aquest mateix sentit, l’apartat 2.c) d’aquest article 136, entre altres criteris per a establir la quantia de les retribucions complementàries, recull el rendiment o els resultats obtinguts en el treball docent i l’esforç i “la innovació” que es porten a terme.

— Finalment, l’article 178.1.c) LEC atribueix a la Inspecció d’Educació la funció de participar en el desplegament d’accions per al millorament de la pràctica educativa i del funcionament dels centres, i també dels processos de “reforma i innovació educativa”.


3) La innovació, recerca i experimentació educatives a la LEC

A la LOE, en canvi, es fa esment, reiteradament, de “la recerca, l’experimentació i la innovació educativa” en diferents preceptes:

— L’article 1.n) LOE considera entre els principis del sistema educatiu el foment i la promoció de “la recerca, l’experimentació i la innovació educativa”, que també formen part del conjunt de factors que afavoreixen la qualitat de l’ensenyament (art. 2.2 LOE).

— L’article 91.1.l) LOE inclou, entre les funcions dels professors, “la recerca, l’experimentació i la millora contínua” dels processos d’ensenyament corresponent (funcions docents que ja hem vist abans reproduïdes a l’art. 104.2.h LEC).

— L’article 120.4 LOE situa les experimentacions en el marc de l’autonomia dels centres, que “poden adoptar experimentacions, plans de treball, formes d’organització o ampliació de l’horari escolar en els termes que estableixin les administracions educatives”. Quan aquestes experimentacions, plans de treball o formes d’organització puguin afectar l’obtenció de títols acadèmics o professionals, han de ser autoritzats expressament pel Govern (art. 120.5 LOE).

— Finalment, l’article 129 LOE atribueix al claustre de professors la competència de “promoure iniciatives en l’àmbit de l’experimentació i de la recerca pedagògica”.


4) Conclusió

D’una interpretació conjunta de la LEC i la LOE es pot concloure que encara que no s’esmenti explícitament “l’experimentació educativa”, els projectes d’innovació pedagògica i curricular (art. 84 LEC, art. 16 D_aut), els acords de coresponsabilitat (art. 48.5, 50.3, 92 i 98.2 LEC i art 12 D_aut) i les estratègies didàctiques pròpies (D_aut, art. 17 i DA 23) poden comportar activitats educatives experimentals, a més de la innovació i la recerca, com a factors de la qualitat educativa. Reprodueixo, a continuació, tres preceptes del Decret d’autonomia en què queda palesa aquesta relació entre la innovació (i, implícitament, també l’experimentació) i la qualitat i excel•lència educatives:

“Els centres poden desenvolupar projectes d’innovació pedagògica i curricular, d’acord amb el seu projecte educatiu, amb l’objectiu d’afavorir la millora de la qualitat del servei educatiu que presten i, en particular, la millora dels resultats educatius” (art. 16.1 D_aut).

“El Departament d’Educació ha de prioritzar els acords de coresponsabilitat amb els centres que desenvolupin estratègies orientades a assegurar l’equitat i a millorar els resultats educatius en entorns de característiques socioeconòmiques i culturals especialment desafavorides o singulars, o projectes d’excel•lència educativa que aportin experiències de qualitat al sistema educatiu” (art. 12.2 D_aut).

“En la concreció i desenvolupament del currículum, que s’ha de recollir en el projecte educatiu, els centres poden implantar estratègies didàctiques pròpies que requereixin una organització horària de les matèries diferent de l’establerta amb caràcter general, amb l’objectiu fonamental de millorar els resultats educatius de l’alumnat i els processos d’ensenyament i aprenentatge” (art. 17.1 D_aut).

A la LEC s’ha produït, per tant, un aparent buit en alguns preceptes que no mencionen l’experimentació al costat de la innovació i recerca (i millora) educatives, buit que cal emplenar amb la previsió explícita de l’article 131.2.d) de l’Estatut d’autonomia i dels preceptes de la LOE que he esmentat abans.

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (29) [Equip docent - Equip de suport - Equipaments escolars]

[Continuo avui amb la sèrie sobre el lèxic de l’autonomia dels centres educatius, que vaig interrompre fa ja unes quantes setmanes.]

Equip docent

1. Àmbit. L’equip docent que intervé en un mateix grup classe o en el mateix curs. L’equip docent és responsable de l’avaluació dels alumnes. Els mecanismes interns de coordinació en els equips docents. Treball en equip dels docents. Treball en equip de la direcció amb els membres de l’equip directiu.

2. Coordinació de l’equip docent i treball en equip

—En les etapes que integren l’educació bàsica, s’ha de garantir la coordinació dels integrants de l’equip docent que intervenen en un mateix grup classe (art. 79.2 LEC). Se n’ha de garantir la coordinació del tutor amb tot el professorat i amb els professionals d’atenció educativa.

—En els ensenyaments postobligatoris, correspon al tutor o tutora de cada grup garantir l’atenció educativa general dels alumnes, directament i per mitjà de l’orientació de l’acció conjunta de l’equip docent (art. 80.2 LEC).

—Les normes d’organització i funcionament del centre han de preveure els criteris per a la formació dels equips docents i els mecanismes interns de coordinació en els equips docents (art. 22.1.a D_aut).

—Correspon a les administracions educatives potenciar els equips de professors que imparteixin classe en el mateix curs, com també la col·laboració i el treball en equip dels professors que imparteixin classe a un mateix grup d’alumnes (art. 130.1 LOE).

—Els professors també han de participar en la presa de decisions pedagògiques que corresponen al claustre, als òrgans de coordinació docent i als equips de professors que imparteixin classe en el mateix curs (art. 119.3 LOE).

—La funció docent ha d’incorporar els valors de la col·laboració, de la coordinació entre els docents i els professionals d’atenció educativa i del treball en equip (art. 104.5 LEC). S’ha d’afavorir i facilitar el treball en equip del personal del centre (art. 19.1.c D_aut i art. 25.3 D_dir). Les concrecions organitzatives han de buscar la implicació de tot el personal en el treball en equip (art. 50.1 D_aut).

—Les funcions de la direcció comporten l’exercici d’un lideratge distribuït i del treball en equip amb els membres de l’equip directiu i, si s’escau, del consell de direcció (art. 3.2 D_dir).

—Entre les funcions dels òrgans unipersonals de coordinació, hi ha la coordinació d’equips docents i de departaments (art. 41.2 D_aut).

3. Avaluació de l’alumnat.

—Excepcionalment, es pot autoritzar la promoció d’un alumne de l’ESO amb avaluació negativa en tres matèries quan l’equip docent consideri que la naturalesa de les matèries no li impedeix seguir amb èxit el curs següent, es consideri que té expectatives favorables de recuperació i que l’esmentada promoció beneficiarà la seva evolució acadèmica (art. 28.3 LOE). Les administracions educatives han de regular les actuacions de l’equip docent responsable de l’avaluació.

—Els alumnes que passin de curs sense haver superat totes les matèries de l’ESO han de seguir els programes de reforç que estableixi l’equip docent i han de superar les avaluacions corresponents (art. 28.5 LOE).

Equip de suport (al desenvolupament del projecte educatiu)

1. Definició. La LEC introdueix un concepte nou quan preveu dins de la plantilla docent uns llocs de treball d’especial responsabilitat que tenen com a finalitat donar suport als òrgans de govern per al desenvolupament del projecte educatiu.

2. Llocs de treball d’especial responsabilitat.

—La plantilla dels centres públics pot incloure llocs d’especial responsabilitat que donen suport als òrgans de govern del centre per al desenvolupament del projecte educatiu i l’aplicació del projecte de direcció (art. 115.2 LEC i art. 49.3 D_aut)

—Els centres públics disposen d’un conjunt de docents i de professionals d’atenció educativa que formen l’equip de suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre (art. 102.1 LEC).

—Aquests llocs tenen un perfil específic a fi d’assegurar la continuïtat del projecte educatiu, (art 115.1 LEC).

—Alguns docents dels centres són nomenats per provisió especial a partir d’una convocatòria per a equips docents de gestió amb un projecte educatiu (art. 124.2 LEC).

3. Professionals d’atenció educativa.

—Els centres educatius poden disposar de professionals d’atenció educativa, que han de tenir la titulació, la qualificació i el perfil professionals adequats, per a complementar l’atenció educativa als alumnes, en funció de les necessitats de cada centre, i donar suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre, coordinadament amb els docents ( art. 108.1 LEC).

4. Administrador del centre.

—Correspon a l’administrador assistir la direcció en la gestió administrativa i econòmica del centre i donar-li suport en l’exercici de les funcions corresponents (art. 140 LEC).

5. Claustre del professorat i consell escolar.

—El claustre del professorat dels centres públics té la funció de donar suport a l’equip directiu i, si escau, al consell de direcció, en el compliment de la programació general del centre (art. 146.2.g LEC) i per al compliment del projecte de direcció (art. 48.2 D_aut)..

—Al consell escolar li correspon vetllar i donar suport a l’equip directiu per al compliment de la programació anual del centre i del projecte de direcció (art. 46.1 D_aut).

Equipaments escolars (del centre)

1. Context. Dependències i equipaments. Instal·lacions i equipaments. Espais, instal·lacions i equipaments. Normativa general sobre construccions i equipaments escolars. Equipaments i materials.

2. Organització dels espais escolars i dels entorns d’aprenentatge.

—Els projectes constructius de centres educatius han de definir espais, instal·lacions i equipaments que maximitzin la sostenibilitat, redueixin l’impacte ambiental i permetin integrar les tecnologies digitals (art. 87 LEC).

—El Consell Escolar de Catalunya ha de ser consultat preceptivament sobre les normes generals sobre construccions i equipaments escolars (art. 171.3.c LEC).

3. Àmbit de la convivència. Es consideren faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre educatiu el deteriorament greu de les dependències o els equipaments del centre (art. 37.1.b LEC).

4. Centres educatius de formació professional. tenen la consideració de centre educatiu per als estudis de formació professional els centres situats en instal·lacions i equipaments d’agents econòmics, empreses i institucions que siguin autoritzats pel Departament (art. 72.2 LEC).

5. Ús social dels centres educatius.

—L’ajuntament adopta les mesures oportunes en matèria de vigilància, manteniment i neteja dels locals i instal·lacions emprades, respon que els equipaments i materials del centre eventualment emprats per a l’exercici de l’activitat romanen en perfecte estat d’ús (art. 54.2 D_aut).

—La direcció dels centres fixa l’import de la compensació econòmica derivada de l’activitat a desenvolupar, la qual ha de respondre a la finalitat de donar cobertura a tota la despesa generada, tant corrent com de reposició de material i de reparació d’instal·lacions i equipaments eventualment malmesos (art. 54.4 D_aut)

[Vegeu “instal·lacions”]