Àmbits d’autonomia i instruments educatius dels centres públics

L’exercici de l’autonomia dels centres es concreta, en els diferents àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials (art. 90.1 LEC), per mitjà dels diferents instruments i documents educatius que estic analitzant des de fa ja unes quantes setmanes. Així, en l’exercici de l’autonomia dels centres, els òrgans de govern de cada centre “poden fixar objectius addicionals i definir les estratègies per a assolir-los, organitzar el centre, determinar els recursos que necessita i definir els procediments per a aplicar el projecte educatiu” (art. 90.2 LEC).

D’acord amb les previsions de la Llei d’educació, el director o directora del centre públic té responsabilitats en els tres àmbits de l’autonomia: “és responsable de l’organització, el funcionament i l’administració del centre, n’exerceix la direcció pedagògica i és cap de tot el personal” (art. 142.1 LEC). I, consegüentment, les seves funcions es poden agrupar segons els àmbits de l’autonomia del centre, classificant-les en “funcions de representació, funcions de lideratge pedagògic i de lideratge de la comunitat escolar i funcions de gestió (art. 142.3 LEC).

La majoria dels instruments d’autonomia dels centres intervenen també, igual que el director del centre públic, en els tres àmbits de l’autonomia, tant en l’àmbit pedagògic com en l’organitzatiu i en el de gestió del centre, si bé és evident que uns tenen més incidència en un àmbit que en un altre, com és fàcil de deduir a partir dels quadres següents, en què us proposo avui una classificació del contingut dels diferents instruments de l’autonomia del centre públic, segons els diferents àmbits d’autonomia.

Deixo per a una altra ocasió la possibilitat de completar aquests quadres amb les competències i responsabilitats del director i de l’equip directiu, perquè pugueu comprovar el major pes que aquests òrgans de direcció tenen en la gestió del centre públic.



Descarregeu-vos el document