dimarts, 1 de març de 2011

El projecte de direcció aprovat

[art. 142.3 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació]

La setmana passada vaig començar a impartir un curs de formació sobre l’autonomia i la direcció dels centres educatius, segons ja us havia anunciat fa molts mesos en escriure el primer post del "Lèxic d’autonomia". Ara bé, com que la preparació del curs de formació m’ha ocupat tot el temps lliure aquests dies, aprofitaré una part del material que he recollit sobre l’autonomia del centre per comentar-vos, als lectors del blog, alguns dels aspectes que he comentat als assistents al curs sobre la importància del projecte de direcció a la LEC.

El projecte de direcció "aprovat": instrument central en l’autonomia dels centres a la LEC

És evident el canvi que ha sofert el projecte de direcció tal com està regulat a la LOE, i com ha quedat a la LEC. A la LOE es dissenya un projecte de direcció com un dels requisits que han de reunir els candidats a la direcció del centre públic, i en el qual només s’inclouen "propostes" programàtiques del futur director, com "entre altres, els objectius, les línies d’actuació i la seva avaluació" (art. 134.1.d LOE). Aquest projecte és valorat per la comissió en el procés de selecció del director, a més d’altres "mèrits acadèmics i professionals acreditats pels aspirants" (art. 135.4 LOE). I una vegada nomenat com a director la persona candidata seleccionada per la comissió, el projecte de direcció de la LOE no torna a aparèixer en cap altre moment, ja que no se li atribueixen efectes posteriors al nomenament del candidat seleccionat i no s’esmenta en cap altre precepte.

En canvi, a la LEC el projecte de direcció que "han de presentar els candidats a la direcció en formalitzar la candidatura" (art. 144.1) es converteix en un instrument de l’autonomia del centre, ja que "una vegada nomenat el director o directora, la implementació del projecte de direcció orienta i vincula l’acció del conjunt d’òrgans de govern unipersonals i col·legiats del centre" (art. 144.4) i, en definitiva, els membres de l’equip directiu, i no només el director, "són responsables de la gestió del projecte de direcció" (147.3).

El paper central d’aquest projecte del director nomenat no pot provocar cap dubte: després que el projecte de direcció intervingui en el procés de selecció del director com a proposta que formula el candidat, el projecte de direcció esdevé un document "aprovat" (i que produeix efectes en l’exercici de l’autonomia del centre) com qualsevol document dels que formen part del projecte educatiu. En aquest sentit, la LEC esmenta "el projecte de direcció aprovat" al costat del projecte educatiu del centre i de l’ordenament jurídic vigent, quan defineix el marc en què el director exerceix les seves funcions (art. 142.3 LEC).


Novetats de l’autonomia dels centres a la LEC en relació amb la LOE

Si busquem les diferències més evidents entre els instruments de l’autonomia dels centres educatius tal com els ha definit la LOE i la seva translació a la LEC, podem constatar, sense gaire esforç, que quasi tots els instruments de l’autonomia del centre apareixen esmentats a la LOE (explícitament, o sota una denominació genèrica, a la que la LEC a vegades posa nom). Sense ànim de ser exhaustiu, es poden assenyalar les coincidències següents:
— les normes de convivència (= "pla de convivència", art. 121.2 LOE),
— la carta de compromís educatiu (= "compromisos educatius entre les famílies i el centre", art. 121.5 LOE),
— el projecte educatiu (= art. 121 LOE, entre altres),
— el projecte lingüístic (no amb aquesta denominació específica, però la normativa estatal estableix altres projectes del centre, art. 125 i 127.a),
— les normes d’organització i funcionament del centre (= art. 124 LOE),
— l’estructura organitzativa pròpia (novetat legal de la LEC, que preveu que sigui el centre qui determina l’estructura organitzativa d’òrgans de direcció i de coordinació),
— els criteris d’organització pedagògica (= art. 121 LOE),
— la programació general anual (= art. 125 LOE),
— el projecte de direcció (= art. 135.4 LOE, però la LEC manté actiu el projecte de direcció aprovat al llarg del mandat del director, en encarregar a l’equip directiu la tasca d’aplicar el projecte educatiu mitjançant la gestió del projecte de direcció),
— el caràcter propi (= art. 121.6 LOE, que només es refereix als centres privats. La LEC, en canvi, atribueix un caràcter propi als centres públics, la definició del qual s’inclou en la mateixa Llei, a l’article 93.2, quan defineix "l’escola pública catalana com a inclusiva, laica i respectuosa amb la pluralitat"),
— finalment, els acords de coresponsabilitat i el contracte programa dels centres públics i concertats (no apareixen esmentats explícitament a la LOE, però l’art. 122.2 preveu la mateixa idea).

D’aquesta anàlisi comparativa dels instruments de l’autonomia del centre públic es poden concloure les següents novetats de la LEC en relació amb la situació de la LOE:

(1) — el projecte educatiu del centre públic es concreta i s’aplica per mitjà del projecte de direcció "aprovat";
(2) — el projecte de direcció passa de ser un programa del candidat que intervé només en el procés de selecció, a un instrument de gestió del centre i a un complement necessari i essencial del projecte educatiu. És un document que "s’aprova" quan resulta nomenat el candidat seleccionat per la comissió;
(3) — el projecte educatiu inclou una estructura organitzativa pròpia, que permet adaptar els òrgans de direcció i de coordinació a les previsions del projecte educatiu;
(4) — l’equip directiu és el responsable de la gestió del projecte de direcció, i per tant, de l’aplicació del projecte educatiu;
(5) — el director del centre, autor del projecte de direcció, nomena tots els responsables del centre i és el màxim responsable de la gestió del centre.

Per tant, entre les novetats de la LEC, el projecte de direcció passa de ser només un programa electoral del director seleccionat a un instrument de gestió del centre al llarg del seu mandat, incorporant-se en definitiva al projecte educatiu, una vegada aprovat.


Projecte de direcció dels directors nomenats amb caràcter extraordinari

La importància del projecte de direcció en l’organització de tots els centres públics es pot deduir del fet que la LEC preveu que sigui un document necessari quan no hi ha hagut procediment selectiu del director, és a dir, quan s’hagi nomenat un director amb caràcter extraordinari, "en absència de candidats, o si no se n’ha seleccionat cap, el Departament nomena director o directora, amb caràcter extraordinari […], un funcionari o funcionària docent, que, en el termini que sigui determinat per reglament, ha de presentar el seu projecte de direcció" (art. 143.4 LEC). I, per tant, el director nomenat amb caràcter extraordinari ha de presentar el seu projecte de direcció amb posterioritat al nomenament, atès que, com que no s’ha produït el procediment selectiu, cap comissió de selecció no ha pogut valorar el projecte.

Ni la LEC ni el Decret de direccions precisa davant de quin òrgan el director extraordinari ha de presentar la seva proposta de projecte de projecte de direcció perquè sigui aprovada, però hem d’entendre que s’haurà de presentar davant el consell escolar, que és l’òrgan responsable d’aprovar el projecte educatiu.


El projecte de gestió de la LOE

A la LOE es relaciona l’autonomia dels centres educatius amb "l’aprovació i execució d’un projecte educatiu i un projecte de gestió" (art. 120.2), que en el cas dels centres públics, "han d’expressar l’ordenació i la utilització dels seus recursos, tant materials com humans, a través de l’elaboració del seu projecte de gestió, en els termes que regulin les administracions educatives" (art. 123.4 LOE, precepte que no és bàsic).

La LEC no ha incorporat a la regulació de l’autonomia dels centres educatius cap referència a aquest "projecte de gestió" de l’ordenació i la utilització dels recursos materials i humans, si bé la gestió dels centres públics s’atribueix a la responsabilitat de la direcció de cada centre (art. 99.1 LEC) i l’àmbit de l’autonomia de gestió abasta la gestió de tot el personal, l’adquisició i la contractació de béns i serveis, la distribució i l’ús dels recursos econòmics, el manteniment i el millorament de les instal·lacions i l’obtenció de recursos econòmics i materials addicionals (art. 99.1), sense esmentar cap altre projecte de gestió que no sigui el projecte educatiu i el projecte de direcció.


El projecte de direcció com a concreció del projecte educatiu del centre

Com ja vaig analitzar en el post publicat el proppassat 16 de febrer, dedicat al projecte de direcció, quasi tots els continguts del projecte de direcció estan referits a l’aplicació del projecte educatiu al llarg del mandat. Així, el projecte de direcció:

— ha d’establir les línies d’actuació prioritàries (D_dir, 24.1) i ha de preveure actuacions d’aplicació del projecte educatiu (D_dir, 25.1);
— ha d’incloure la precisió d’objectius a assolir en l’àmbit pedagògic (D_dir, 25.2) i ha de concretar tots els plantejaments educatius que tingui incorporats el projecte educatiu (D_dir, 6.c);
— concreta les necessitats derivades del projecte educatiu (LEC, 102.2);
— concreta els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu (D_aut, 20.1 i D_dir, 25.1), i en concret l’estructura organitzativa (LEC, 144.1 i D_dir, 23.1);
— precisa els indicadors explícits per a l’avaluació del mandat d’acord amb els indicadors de progrés establerts en el projecte educatiu (LEC, 144.3, D_aut, 31.2 i D_dir, 23.1);
— incorpora els elements pertinents per a l’aprofundiment en l’exercici del lideratge distribuït (D_dir, 25.5);
— finalment, el projecte de direcció també pot "formular propostes en relació amb l’adaptació o modificació, total o parcial, del projecte educatiu" (D_dir, 24.1).

Per tant, el projecte de direcció va lligat, necessàriament, al projecte educatiu vigent i al mandat del director. Quan s’arriba al final de cada període de mandat del director, la renovació de les direccions es condiciona, fins a un màxim de quatre períodes, a l’obtenció "d’una avaluació positiva en l’exercici de llur funció" (art. 143.5 LEC) i a la presentació "abans de fer-se’n efectiva la renovació, de l’actualització del seu projecte de direcció" (D_dir, 21.1).

En l’actualització del projecte de direcció, pel que fa a la renovació del mandat s’han de tenir en compte "les actualitzacions de tots els aspectes del projecte de direcció inicial que es considerin pertinents, sens perjudici de la possibilitat d’introduir-ne de nous, amb els indicadors corresponents" (D_dir, 26.1).


Blindatge del contingut del projecte de direcció aprovat

A diferència del que succeeix amb el projecte educatiu, que s’ha de posar a disposició de l’Administració educativa, la qual "n’ha de requerir la modificació en cas que no s’ajusti a l’ordenament" (art. 94.2 LEC), no he trobat cap referència semblant en relació amb el projecte de direcció, ja que una vegada aprovat no està prevista cap revisió per part de l’Administració educativa. Podríem pensar, per tant, que el projecte de direcció resulta immodificable al llarg del mandat, encara que això seria difícil de justificar: en la mesura que es modifiquin els documents que formen part del projecte educatiu, pel procediment legalment establert, s’hauran d’adaptar també les previsions del projecte de direcció, que en cap moment no pot contradir el contingut del projecte educatiu vigent en cada moment.

El Decret de direccions fixa que "el projecte de direcció es concreta cada curs, mitjançant les programacions generals anuals, que han de permetre assolir els objectius formulats en el projecte" (D_dir, 24.2) i el que no es pot produir són contradiccions entre els "aspectes relatius a l’organització i el funcionament del centre, inclosos els projectes, el currículum, les normes, i tots els plans d’actuació acordats i aprovats" (art. 125 LOE), tant si estan inclosos en el projecte educatiu, en el projecte de direcció o en la programació general anual.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada