divendres, 11 de desembre de 2020

Novetats del projecte de LOMLOE (7) “Equitat en l’educació”

 

La LOMCE només va modificar 9 apartats del Títol II de la LOE, sobre l’equitat en l’educació (dels 62 apartats de tot el títol), i va afegir-hi 4 apartats nous. La LOMLOE no es limita ara a recuperar el text originari de la LOE, sinó que només modifica o suprimeix 8 dels 13 apartats afectats per la LOMCE. Tanmateix la nova llei modifica molts altres apartats originaris de la LOE (un total de 33 apartats) i introdueix 8 de nous, afegint així molt més detall del que contenia aquest títol inicialment i tal com va ser modificat per la LOMCE (tot el títol conté, finalment, 74 apartats).

 

1. Alumnat amb necessitat educativa de suport educatiu

1.1 Principis (art.71)

Apartat 1:

Es recupera la redacció original de la LOE, suprimint el següent afegitó que havia inclòs la LOMCE:

“Las Administraciones educativas podrán establecer planes de centros prioritarios para apoyar especialmente a los centros que escolaricen alumnado en situación de desventaja social”.

 

Apartat 2:

S’amplia la tipologia de necessitats específiques de suport educatiu, afegint les següents 5 causes:

¾     Retard maduratiu;

¾     Trastorns del desenvolupament del llenguatge i la comunicació;

¾     Trastorns d’atenció;

¾     Desconeixement greu de la llengua d’aprenentatge, i

¾     Trobar-se en situació de vulnerabilitat socioeducativa.

Es mantenen la resta de causes que ja preveia la llei (necessitats educatives especials, trastorns d’aprenentatge, altes capacitats intel·lectuals, incorporació tardana al sistema educatiu, condicions personals o d’història escolar), llevat del TDAH que se suprimeix.

 

1.2 Recursos (art. 72)

Apartat 5:

L’únic canvi de tot el precepte és molt menor, ja que es limita a afegir al final una consideració molt general, que es pot aplicar a qualsevol tipus d’alumnat: “promoviendo su éxito educativo y la prevención del fracaso y del abandono escolar”.

 

1.3 Alumnes que presenten necessitats educatives especials (art. 73 i 74)

Apartat 73.1

Igual que a l’art. 71.2 s’han ampliat les causes que justifiquen les necessitats específiques de suport educatiu, ara s’amplia també la definició del concepte de “necessitats educatives especials” com aquell “alumnat que afronta barreres que limiten el seu accés, presència, participació o aprenentatge”, derivades “de la comunicació i del llenguatge” a més de la discapacitat o de transtorns greus de conducta, que eren els dos únics orígens anteriors de les necessitats especials. Al final de l’apartat s’afegeix “per a la consecució dels objectius d’aprenentatge adequats al seu desenvolupament”.

 

Apartat 73.2

Aquest apartat sobre els recursos necessaris per a aquests alumnes és nou:

2. El sistema educativo dispondrá de los recursos necesarios para la detección precoz de los alumnos con necesidades educativas especiales, temporales o permanentes, y para que puedan alcanzar los objetivos establecidos con carácter general para todos los alumnos. A tal efecto, las Administraciones educativas dotarán a estos alumnos del apoyo preciso desde el momento de su escolarización o de la detección de su necesidad.

Però, de fet, no afegeix res de nou que no s’hagi dit en altres preceptes anteriors o posteriors, per la qual cosa el podem considerar una repetició sense innovació normativa:

Ap. 72.2. Corresponde a las Administraciones educativas dotar a los centros de los recursos necesarios para atender adecuadamente a este alumnado. (…)

Ap. 71.2. (…) puedan alcanzar (…), en todo caso, los objetivos establecidos con carácter general para todo el alumnado.

Ap. 71.3  Las Administraciones educativas establecerán los procedimientos y recursos precisos para identificar tempranamente las necesidades educativas específicas de los alumnos y alumnas a las que se refiere el apartado anterior.

Ap. 74.5. Corresponde asimismo a las Administraciones educativas (…) proporcionar los recursos y apoyos complementarios necesarios y proporcionar las atenciones educativas específicas derivadas de discapacidad o trastornos de algún tipo durante el curso escolar.

 

Apartat 74.2

En aquest apartat sobre la identificación i valoració de les necessitats educatives d’aquest alumnat, a més d’un canvi estilístic sense major transcendència (es substitueix “personal con la debida cualificación” per “professionals especialistes”), s’afegeix el següent:

En este proceso serán preceptivamente oídos e informados los padres, madres o tutores legales del alumnado. Las Administraciones educativas regularán los procedimientos que permitan resolver las discrepancias que puedan surgir, siempre teniendo en cuenta el interés superior del menor y la voluntad de las familias que muestren su preferencia por el régimen más inclusivo.

 

Apartats 74.3, 4 i 5

Els canvis introduits als apartats restants d’aquest art. 74 sobre l’escolarització dels alumnes amb necessitats eduatives especials són menors, alguns merament estilístics, com es pot concloure del següent quadre comparatiu entre LOE-2006 i LOMLOE (la LOMCE no els va modificar):

 

LOE 2006

LOMLOE 2020

3. Al finalizar cada curso se evaluarán los resultados

conseguidos por cada uno de los alumnos en función de los objetivos propuestos a partir de la valoración inicial. Dicha evaluación permitirá proporcionarles la orientación adecuada y modificar el plan de actuación así como la modalidad de escolarización, de modo que pueda favorecerse, siempre que sea posible, el acceso del alumnado a un régimen de mayor integración.

3. Al finalizar cada curso se evaluará el grado de consecución de los objetivos establecidos de manera individual para cada alumno. Dicha evaluación permitirá proporcionar la orientación adecuada y modificar la atención educativa prevista, así como el régimen de escolarización, que tenderá a lograr la continuidad, la progresión o la permanencia del alumnado en el más inclusivo.

4. Corresponde a las Administraciones educativas promover la escolarización en la educación infantil del alumnado que presente necesidades educativas especiales y desarrollar programas para su adecuada escolarización en los centros de educación primaria y secundaria obligatoria.

4. Corresponde a las Administraciones educativas promover la escolarización en la educación infantil del alumnado que presente necesidades educativas especiales y desarrollar programas para su adecuada escolarización en los centros de educación primaria y secundaria obligatoria. Para atender adecuadamente a dicha escolarización, la relación numérica entre profesorado y alumnado podrá ser inferior a la establecida con carácter general.

5. Corresponde asimismo a las Administraciones educativas favorecer que el alumnado con necesidades educativas especiales pueda continuar su escolarización de manera adecuada en las enseñanzas postobligatorias, así como adaptar las condiciones de realización de las pruebas establecidas en esta Ley para aquellas personas con discapacidad que así lo requieran.

5. Corresponde asimismo a las Administraciones educativas favorecer que el alumnado con necesidades educativas especiales pueda continuar su escolarización de manera adecuada en todos los niveles educativos pre y postobligatorios; adaptar las condiciones de realización de las pruebas establecidas en esta ley para aquellas personas con discapacidad que así lo requieran; proporcionar los recursos y apoyos complementarios necesarios y proporcionar las atenciones educativas específicas derivadas de discapacidad o trastornos de algún tipo durante el curso escolar.

 

¾     Així, l’avaluació “del grau de consecució dels objectius establerts de manera individual per a cada alumne” substitueix l’avaluació “dels resultats aconseguits per cadascun dels alumnes en funció dels objectius proposats a partir de l’avaluació inicial”, modificar “l’atenció educativa prevista” substitueix  modificar “el pla d’actuació”, “el règim d’escolarització” substitueix “la modalitat d’escolarització” i “tendirà a assolir la continuïtat, la progressió o la permanència de l’alumnat en el (règim) més inclusiu” substitueix “de forma que pugui afavorir-se, sempre que sigui possible, l’accés de l’alumnat a un règim de major integració” (apartat 3).

¾     La “relació numèrica entre professorat i alumnat” de l’apartat 4 és el mateix concepte que ja apareix recollit, per a aquest mateix tipus d’alumnat, a l’art. 112.3, on es recull amb una expressió diferent però amb el mateix significat (“proporció d’alumnat per professor”):

“3. Los centros que escolaricen alumnado con necesidad específica de apoyo educativo, en proporción mayor a la establecida con carácter general o para la zona en la que se ubiquen, recibirán los recursos complementarios humanos y materiales necesarios para atender adecuadamente a este alumnado. A tal fin, la proporción de alumnado por profesor podrá ser inferior a la establecida en el apartado 1 del artículo 157.

¾     A l’apartat 5, una vegada més, s’afegeix una referència a l‘obligació de les Administracions educatives de “proporcionar els suports i recursos complementaris necessaris” per a aquest alumnat, i de proporcionar “les atencions educatives específiques derivades de discapacitat o trastorns d’algun tipus” que és pràcticament una repetició del que ja s’ha dit als art. 72.2 i 71.3, que he esmentat abans:

Art. 72.2. Corresponde a las Administraciones educativas dotar a los centros de los recursos necesarios para atender adecuadamente a este alumnado. (…)

Art. 71.3  Las Administraciones educativas establecerán los procedimientos y recursos precisos para identificar tempranamente las necesidades educativas específicas de los alumnos y alumnas a las que se refiere el apartado anterior.

 

1.4 Inclusió educativa, social i laboral (art. 75)

A l’article 75 es modifica el títol en substituir “integració” per “inclusió”, afegint també “educativa” a  la inclusió “social y laboral”.

Els dos apartats d’aquest precepte es mantenen sense cap canvi, llevat de la numeració, perquè ara passen a ser els apartats 3 i 4, ja que se afegeixen dos nous apartats inicials:

“1. Cuando las circunstancias personales del alumno o alumna con necesidades educativas especiales lo aconsejen para la consecución de los objetivos de la enseñanza básica, este alumnado podrá contar con un curso adicional. Estas circunstancias podrán ser permanentes o transitorias y deberán estar suficientemente acreditadas.

2. Con objeto de reforzar la inclusión educativa, las administraciones educativas podrán incorporar a su oferta educativa las lenguas de signos españolas.

 

2. Equitat i compensació de les desigualtats en educació

2.1 Educació de major equitat (art. 80)

Al títol del capítol II sobre “compensació de les desigualtats en educació” s’afegeix el concepte d’equitat, i en aquest primer article sobre els principis, s’introdueixen els següents canvis, tots ells relacionats amb la substitució de la paraula “igualtat” per “equitat”, així com la supressió del concepte “educació compensatòria”:

¾     Les accions de caràcter compensatori en relació amb les persones, grups i àmbits territorials que es trobin en situacions desafavorides es converteixen, amb major detall, en:

“(...) acciones dirigidas hacia las personas, grupos, entornos sociales y ámbitos territoriales que se encuentren en situación de vulnerabilidad socioeducativa y cultural con el objetivo de eliminar las barreras que limitan su acceso, presencia, participación o aprendizaje, asegurando con ello los ajustes razonables en función de sus necesidades individuales y prestando el apoyo necesario para fomentar su máximo desarrollo educativo y social, de manera que puedan acceder a una educación inclusiva, en igualdad de condiciones con los demás” (apartat 1).

¾     El principi “d’igualtat” es converteix en el principi “d’equitat” (apartat 1);

¾     Les “polítiques d’educació compensatòria” es converteixen en “polítiques de compensació” (apartat 2);

¾     Els “objectius prioritaris d’educació compensatòria” es converteixen en “objectius prioritaris a fi d’assolir una educació de major equitat” (apartat 3).

 

2.2 Escolarització (art. 81)

En aquest article s’introdueixen modificacions de fons en relació amb les mesures d’escolarització de l’alumnat en situació de vulnerabilitat socioeducativa, ja que s’amplia l’àmbit d’actuació de les Administracions educatives que estava limitat a l’educació infantil, primària i obligatòria, i ara es refereix a les “diferents etapes de l’educació”. Són nous tots aquests textos, subratllats:

¾     1. Corresponde a las Administraciones educativas asegurar una actuación preventiva y compensatoria garantizando las condiciones más favorables para la escolarización de todos los niños cuyas condiciones personales o sociales supongan una desigualdad inicial para acceder a las distintas etapas de la educación. La escolarización del alumnado en situación de vulnerabilidad socioeducativa se regirá por los principios de participación e inclusión y asegurará su no discriminación ni segregación y la igualdad efectiva en el acceso y la permanencia en el sistema educativo. Con este fin, las Administraciones educativas adoptarán las medidas necesarias para actuar de forma preventiva con el alumnado en situación de vulnerabilidad socioeducativa con objeto de favorecer su éxito escolar.

¾      2. En aquellos centros escolares, zonas geográficas o entornos sociales en los cuales exista concentración de alumnado en situación de vulnerabilidad socioeducativa, las Administraciones educativas desarrollarán iniciativas para compensar esta situación. A este fin se podrán establecer actuaciones socioeducativas conjuntas a nivel territorial con las Administraciones locales y entidades sociales, incluyendo una especial atención a la oferta educativa extraescolar y de ocio educativo, así como acciones de acompañamiento y tutorización con el alumnado que se encuentre en esta situación y con sus familias. Dichas iniciativas y actuaciones se realizarán de manera que se evite la segregación de este alumnado dentro de los centros educativos.

¾      3. Las Administraciones educativas adoptarán las medidas necesarias para desarrollar acciones de acompañamiento y tutorización con el alumnado que se encuentre en esta situación y con sus familias.

Finalment, a l’apartat 4, en relació amb els recursos dels centres públics i concertats, es substitueix “els objectius de l’educació obligatòria” pels “objectius educatius”, ampliant una vegada més, l’àmbit d’actuació de les Administracions.

 

2.3 Igualtat d’oportunitats en l’àmbit rural (art. 82)

Aquest precepte també ha estat transformat a fons, ja que s’ha modificat el títol (substituint “el món rural” per “l’àmbit rural”), els dos apartats que contenia, i s’han afegit 4 apartats nous.

Apartat 1

A l’inici de l’apartat s’afegeix el següent text:

1. Las Administraciones educativas prestarán especial atención a los centros educativos en el ámbito rural, considerando las peculiaridades de su entorno educativo y la necesidad de favorecer la permanencia en el sistema educativo del alumnado de las zonas rurales más allá de la enseñanza básica.

En relació amb el text originari es fan un canvis cosmètics de vocabulari: així, “el caràcter particular de l’escola rural” passa a ser “el caràcter específic de l’escola rural”, i al revés, les “necessitats específiques (de l’escola rural)” passen a ser “les seves necessitats particulars”. Tot un intercanvi de les paraules “particular” i “específic” en relació amb el caràcter i les necessitats de l’escola rural.

 

Apartat 2

A l’inici d’aquest apartat, es trasllada el contingut de l’antic art. 81.3, sobre la garantia de plaça escolar d’educació primària en el mateix municipi, que ha estat suprimit a l’art. 81.

Al final de l’apartat, s’afegeix el següent:

La planificación del transporte del alumnado a su centro se realizará minimizando el tiempo de desplazamiento”.

 

Nous apartats 3, 4 , 5 i 6

3. Las Administraciones educativas impulsarán el incremento de la escolarización del alumnado de zona rural en las enseñanzas no obligatorias. Así mismo procurarán una oferta diversificada de estas enseñanzas, relacionada con las necesidades del entorno, adoptando las oportunas medidas para que dicha oferta proporcione una formación de calidad, especialmente con programas de formación profesional vinculados a las actividades y recursos del entorno, en los centros de educación secundaria y formación profesional de las áreas rurales.

4. Para garantizar la igualdad de oportunidades en el ámbito rural, se realizará un ajuste razonable de los criterios para la organización de la optatividad del alumnado de educación secundaria en los centros que por su tamaño pudieran verla restringida.

5. Las administraciones educativas facilitarán la dotación de los centros del ámbito rural con recursos humanos suficientes y fomentarán la formación específica del profesorado de las zonas rurales, favoreciendo su vinculación e identificación con los proyectos educativos del centro. Asimismo, dotarán a la escuela rural de materiales de aprendizaje y de recursos educativos en Internet.

Por otro lado se impulsará la realización de prácticas en los centros educativos del medio rural por parte de estudiantes universitarios y de formación profesional.

6. La planificación de la escolarización en las zonas rurales deberá contar con recursos económicos suficientes para el mantenimiento de la red de centros rurales, el transporte y comedor del alumnado que lo requiera y el equipamiento con dispositivos y redes informáticas y de telecomunicación y acceso a Internet.

 

 

2.4 Beques i ajust a l’estudi (art. 83)

Després de moltes sentències del Tribunal Constitucional en les quals s’ha reconegut la competència de les Comunitats Autònomes per desenvolupar normativament el dret a gaudir de beques i ajuts i a gestionar les convocatòries corresponents d’àmbit estatal, el legislador orgànic ha introduït algunes modificacions en aquest article, desplegant amb més detall el que ja es deia inicialment a l’apartat 3:

sin detrimento de las competencias normativas y de ejecución de las Comunidades Autónomas.”

 

Les modificacions introduides són le següents:

Apartat 2

2. El Estado establecerá, con cargo a sus presupuestos generales, y sin perjuicio de las competencias de las comunidades autónomas, un sistema general de becas y ayudas al estudio, con el fin de que todas las personas (…)

Las comunidades autónomas, de acuerdo con lo previsto en sus estatutos de autonomía, podrán regular su propio sistema de becas y ayudas al estudio, cuando se desarrollen con cargo a su propio presupuesto en ejercicio de sus competencias.

Es reconeix la competència autonòmica per regular el seu propi sistema de beques i ajuts a l‘estudi, amb càrrec al seu propi pressupost, mentre l’Estat estableix, amb càrrec als pressupostos generals, un “sistema general de beques i ajuts a l’estudi”, però no es diu clarament que les CCAA tinguin també competència per desplegar el sistema general de beques i ajuts a l’estudi, i que elles siguin les responsables per gestionar i resoldre les convocatòries d’aquest sistema general. L’Estat és, en definitiva, el responsable de fixar el model general de beques, però la competència de gestió de les beques del sistema general no és del Ministerio de Educación, com ha fet moltíssims anys, sinó de cada Comunitat Autònoma.

El redactat d’aquest apartat és ambigu, ja que sembla contraposar dos sistemes de beques totalment separats: l’un, el general, regulat per l’Estat i finançat pels pressupost generals, i l’altre, l’autonòmic finançat a través dels pressupostos propis, quan el cert és que l’Estat només pot regular els aspectes bàsics (com dirà l’apartat 3) del sistema general, que ha de ser desenvolupat normativament i gestionat per les Comunitats Autònomes, cadascuna en el seu propi territori.

 

Apartat 3

Aquest tercer apartat ja delimitava inicialment les competències estatals en relació al sistema general de beques i ajuts a l’estudi (modalitats i quanties, condicions econòmiques i acadèmiques, incompatibilitat, revocació, reintegrament i qualsevol requisit necessari per assegurar la igualtat en l’accés a les beques), i ara s’afegeix “de forma bàsica amb caràcter de mínims”, és a dir, l’Estat es reserva les bases i les CCAA han de desplegar-les i executar-les.

Però el final d’aquest apartat, gràcies a la modificació introduïda per la LOMLOE, torna a ser ambigu: la LOE deia “sin detrimento de las competencias normativas y de ejecución de las Comunidades Autónomas”, és a dir, els correspon el desenvolupament normatiu i l’execució del sistema general dissenyat per l’Estat, ja que la LOE no parlava en cap moment del sistema propi autonòmic.

En canvi, la nova redacció del final de l’apartat es referix al sistema autonòmic de beques i ajuts (“amb càrrec als seus pressuposts”), quan segons el TC la competència per desenvolupar i executar el sistema general estatal no és de l’Estat, sinò de cadascuna de les CCAA:

preservando las competencias de las comunidades autónomas que, con cargo a sus presupuestos, regulen y gestionen un sistema de becas y ayudas al estudio.

Queda confús quin és el paper de les CCAA en relació amb el sistema general de beques i ajuts, en esmentar, explícitament, només la seva participació en el sistema propi de beques, però no es diu res de la seva competència per desenvolupar i executar també el sistema general.

 

Apartat 4

Als procediments d’informació, coordinació i cooperació entre les Administracions educatives s’afegeix, a més de la finalitat de verificació i control de les beques i ajuts concedits, la de “coordinar les beques i ajuts amb altres polítiques dirigides a la compensació de les desigualtats en l’educació”.

 

Nous apartats 5 i 6

5. Las convocatorias que se realicen del sistema general de becas respetarán el derecho subjetivo a recibirlas por parte de aquellos beneficiarios que cumplan las condiciones económicas y académicas que se determinen, sin que se pueda establecer un límite al número de las mismas.

6. Con independencia del sistema general de becas a que se refieren los párrafos anteriores, las comunidades autónomas podrán ofertar becas y ayudas para el fomento del estudio con cargo a sus fondos propios, conforme a lo establecido en sus correspondientes estatutos de autonomía.

L’apartat 6 (nou) no afegeix res de nou que no s’hagi dit en els apartats anteriors, en especialsal 2 i 3.

 

2.5 Conclusió

La LOMLOE ha modificat a fons tot aquest capítol II, sobre equitat i compensació de les desigualtats en educació (articles 80-83), que encara mantenia la redacció inicial de la LOE-2006, ja que la LOMCE no va afectar cap dels seus preceptes.

 

 

3. Escolarització en centres públics i privats concertats

3.1 Admissió d’alumnes (art. 84 i 85)

¾     En la regulació de l’admissió dels alumnes als centres públics i concertats s’afegeix el principi de no segregació, a l’apartat 1:

En dicha regulación se dispondrán las medidas necesarias para evitar la segregación del alumnado por motivos socioeconómicos o de otra naturaleza.

¾     A l’apartat 2 passen a ser no prioritaris els criteris d’admissió següents: que els pares, mares o tutors legals treballin al centre, la condició legal de família nombrosa, d’alumnat nascut de part múltiple, de família monoparental, la situació d’acolliment familiar de l’alumne, la concurrència de discapacitat en l’alumne o en algun dels seus pares, mares, germans o germanes, i la condició de víctima de violència de gènere o terrorisme.

¾     Cap dels criteris tindrà caràcter excloent ni podrà suposar més del 30% del total de la puntuació màxima, llevat de la proximitat al domicili que podrà superar aquest límit (apartat 2).

¾     Es suprimeix el criteri de rendiment acadèmic de fins a un 20% de la puntuació, lligat als centres amb una especialització curricular o que participen en una acció destinada a fomentar la qualitat, tipologia prevista a l’art. 122 bis per la LOMCE i que la LOMLOE ha suprimit.

¾     A l’apartat 3, s’afegeix la discapacitat, edat, malaltia, orientació sexual o identitat de gènere als motius de no discriminació.

¾     També es suprimeix d’aquest apartat 3 la referència als centres d’educació diferenciada per sexes, eliminant els següents paràgrafs:

No constituye discriminación la admisión de alumnos y alumnas o la organización de la enseñanza diferenciadas por sexos, siempre que la enseñanza que impartan se desarrolle conforme a lo dispuesto en el artículo 2 de la Convención relativa a la lucha contra las discriminaciones en la esfera de la enseñanza, aprobada por la Conferencia General de la UNESCO el 14 de diciembre de 1960.

En ningún caso la elección de la educación diferenciada por sexos podrá implicar para las familias, alumnos y alumnas y centros correspondientes un trato menos favorable, ni una desventaja, a la hora de suscribir conciertos con las Administraciones educativas o en cualquier otro aspecto. A estos efectos, los centros deberán exponer en su proyecto educativo las razones educativas de la elección de dicho sistema, así como las medidas académicas que desarrollan para favorecer la igualdad.

¾     S’afegeix a l’inici de l’apartat 5 el següent text, que inicialment es trovaba a l’apartat 6 (no hi ha, per tant, cap novetat, llevat d’una diferent ordenació del contingut):

Corresponde a las Administraciones educativas establecer el procedimiento y las condiciones para la adscripción de centros públicos, respetando la posibilidad de libre elección de centro.

¾     El contingut inicial de l’apartat 7 de LOE es desdobla ara entre els apartats 6 i 7, tot diferenciant entre la “prioritat” d’admissió dels alumnes que procedeixin de centres que tinguin adscrits (apartat 6) i la “preferència” a l’àrea o zona d’escolarització del domicili o lloc de treball dels pares , mares o tutors legals, motivada per trasllat forçós de la unitat familiar, una discapacitat ssobrevinguda de qualsevol membre de la família o un canvi de residència derivat d’actes de violència de gènere (apartat 7).

¾     Es mantenen sense modificació els apartats 8 a 11. Tampoc no es modifica l’article 85, sobre condicions específiques d’admissió d’alumnes en etapes postobligatòries.

 

3.2 Igualtat en l’aplicació de les normes d’admissió (art. 86)

Apartat 1

S’amplia molt el contingut de la regulació de les àrees “d’escolarització o influença” dels centres públics i privats concertats, en funció dels ensenyaments que imparteixen i del nombre de llocs autoritzats, amb la participació de les administracions locals, i sense que puguin intervenir les característiques específiques d’un centre o de la seva oferta educativa:

1. Las Administraciones educativas garantizarán la igualdad en la aplicación de las normas de admisión, lo que incluye el establecimiento de las mismas áreas de escolarización o influencia para los centros públicos y privados concertados, de un mismo municipio o ámbito territorial, en función de las enseñanzas que imparten y de los puestos escolares autorizados.

Las áreas de influencia se determinarán, oídas las administraciones locales, de modo que permitan garantizar la aplicación efectiva de los criterios prioritarios de proximidad al domicilio y cubran en lo posible una población socialmente heterogénea.

En ningún caso las características propias de un centro o de su oferta educativa, tales como las derivadas del hecho de que el centro imparta enseñanzas plurilingües, de que hubiera tenido reconocida una especialización curricular o hubiera participado en una acción destinada a fomentar la calidad, podrán suponer modificación de los criterios de admisión.

 

Apartat 2

Les novetats sobre les comissions o òrgans de garantíes d’admissió són les següents:

¾     Aquestes comissions es constitueixen quan la demanda de places supera l’oferta “incloses les places reservades per a l’alumnat amb necessitats de suport educatiu”.

¾     Supervisaran el compliment de la normativa d’admissió d’alumnat, “especialment les relatives a evitar la segregació de l’alumnat per motius socioeconòmics o d’una altra naturalesa”.

¾     Particularment, vetllaran per la presència equilibrada de l’alumnat amb necessitat específicca de suport educatiu o que es trobin en situació socioeconòmica desafavorida entre els centres sostinguts amb fons públics del seu àmbit d’actuació”.

¾     A la composició de les comissions s’afegeixen “l’alumnat, en el seu cas”. Els representants de les comissions seran “designats per les organitzacions d’aquests col·lectius o institucions, havent de promoure, en la seva composició, el principi de representació equilibrada de dones i homes”.

Apartat 3

Les sol·licituds d’admissió poden ser presentades, a més del centre en què desitgin escolaritzar els seus fills o filles, “davant la comissió o òrgan de garanties d’admissió o davant l’administració educativa”.

 

Apartat 4

Es suprimeix aquest apartat, que havia estat afegit per la LOMCE:

4. En la oferta a distancia, se podrán establecer criterios específicos adicionales en relación con las situaciones personales y laborales de las personas adultas.

 

3.3 Equilibri en l’admissió d’alumnes (art. 87)

Apartat 1

S’inclouen les següents novetats:

¾     Les Administracions “disposaran les mesures necessàries per evitar la segregació de l’alumnat per raons socioeconòmiques o d’una altra naturalesa”.

¾     Per això, establiran una proporció “equilibrada” de l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu que hagi de ser escolaritzat en cadascun dels centres públics i concertats.

¾     Al final de l’apartat s’afegeix:

Asimismo, establecerán las medidas que se deban adoptar cuando se concentre una elevada proporción de alumnado de tales características en un centro educativo que irán dirigidas a garantizar el derecho a la educación en condiciones de igualdad de todos los alumnos y alumnas.

 

Apartat 2

Aquest apartat queda redactat de la següent forma, amb les modificacions ressaltades (en especial, la substitució de “podran autoritzar” per “autoritzaran” referent a l’increment del nombre màxim de places per aula):

2. Para facilitar la escolarización y garantizar el derecho a la educación del alumnado con necesidad específica de apoyo educativo las Administraciones educativas deberán reservarle hasta el final del período de preinscripción y matrículas, derivadas tanto de la evaluación ordinaria como extraordinaria, una parte de las plazas de los centros públicos y de las autorizadas a los centros privados concertados. Dicha reserva podrá mantenerse hasta el inicio del curso escolar.

Asimismo, autorizarán un incremento de hasta un diez por ciento del número máximo de alumnos y alumnas por aula en los centros públicos y privados concertados, bien para atender necesidades inmediatas de escolarización del alumnado de incorporación tardía, bien por necesidades que vengan motivadas por traslado de la unidad familiar en período de escolarización extraordinaria debido a la movilidad forzosa de cualquiera de los padres, madres o tutores legales, o debido al inicio de una medida de acogimiento familiar en el alumno o la alumna.

 

Apartats 3 i 4

Sense canvis.

 

3.4 Garanties de gratuïtat (art. 88)

Apartat 1

Es modifica la regulació de les aportacions econòmiques de les activitats complementàries (que, juntament amb les extraescolars i els serveis escolars havien quedat excloses de la prohibició de ser cobrades pels centres), amb un tractament específic:

Las actividades complementarias que se consideren necesarias para el desarrollo del currículo deberán programarse y realizarse de forma que no supongan discriminación por motivos económicos.

Las actividades complementarias que tengan carácter estable no podrán formar parte del horario escolar del centro.

 

Apartat 2

En aquesta mateixa direcció de garantir la gratuïtat de l’educació, l’apartat 2 s’amplia per protegir l’accés de tots els alumnes a les activitats complementàries i serveis escolars:

2. Las Administraciones educativas dotarán a los centros de los recursos necesarios para hacer efectiva la gratuidad de las enseñanzas que en esta ley se declaran gratuitas y establecerán medidas para que la situación socioeconómica del alumnado no suponga una barrera para el acceso a las actividades complementarias y los servicios escolares. Las Administraciones educativas supervisarán el cumplimiento por parte de los centros educativos del presente artículo.

 

4. Capítol IV sobre premis, concursos i reconeixements (art. 89 i 90)

Sense canvis es mantenen els preceptes de la LOE original, ja que la LOMCE tampoc no els va modificar.

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada