dissabte, 28 de novembre de 2020

Novetats del projecte de LOMLOE (6) “El professorat”

 

1. Valoració personal dels canvis en matèria de professorat

La LOMCE no va modificar cap dels preceptes del títol III de la LOE, sobre el professorat, ni tampoc cap de les disposicions addicionals que regulen la funció pública docent. Va ser evident que el legislador del 2013 no tenia intenció d’afrontar la reforma de la normativa sobre professorat, al mateix temps que innovava a fons el sistema educatiu.

En aquesta segona reforma de la LOE aquest 2020, catorze anys després d’aprovar-se el text inicial de la Llei orgànica educativa, el legislador s’ha atrevit a modificar alguns preceptes del títol III i algunes disposicions addicionals, relatives a la funció docent.

Però el resultat és decebedor: molts dels canvis són menors, ja que la majoria no aporten cap novetat al sistema del professorat ni afecten aspectes essencials de l’organització docent.

Entre d’altres, que analitzo a la nota d’avui, aquests exemples:

¾     Hi ha canvis que són merament correccions d’estil, com ara substituir una paraula per un sinònim, sense afegir res més: Per exemple, canviar “la carrera docent” per “el desenvolupament professional docent” a l’art. 106.4 [substitució que no entenc, quan l’EBEP ha establert la terminologia de “la carrera professional” definida com a “el conjunt ordenat d’oportunitats d’ascens y expectatives de progrés professional d’acord amb els principis d’igualtat, mèrit i capacitat”, a l’art. 16.2. Aquesta “carrera professional” ja existeix a la LOE, a la DA 12.7, i la LOMLOE no l’ha modificat];

¾     Tampoc té massa rellevància jurídica canviar “estar en posesión del título de Doctor, Licenciado, Ingeniero, Arquitecto o título equivalente” per “estar en posesión del título de Doctorado, Máster Universitario, Licenciatura, Ingeniería, Arquitectura o título equivalente”, a la DA 10.5;

¾     Alguns altres canvis es limiten a suprimir les referències a titulacions universitàries avui ja extingides, com les llicenciatures o diplomatures, i que han estat substituïdes al text pels nous Graus universitaris (“Graus equivalents” que ja apareixien a la LOE, al costat dels títols extingits);

¾     Fins i tot, hi ha alguns que es limiten a actualitzar la denominació antiga del “Ministerio de Educación, Cultura y Deporte” per l’actual “Ministerio de Educación y Formación Profesional” (art. 111 bis.1).

Per a aquest viatge no necessitàvem tantes alforges...

Tanmateix he trobat, al menys, tres canvis que són una innovació real de la normativa:

¾     Se declara “a extingir” el cos de Professors Tècnics de Formació Professional (DA 7.1.c LOE i DA 11 LOMLOE)

¾     Es modernitza el procediment d’accés al cos d’Inspectors d’educació (DA 12.4 LOE) i

¾     Es regula la remoció del funcionari docent per una manifesta manca de condicions per ocupar un lloc de treball o una notòria manca de rendiment que no comporti inhibició (DA 48 LOE, nova).

Davant aquestes tres novetats sobre la funció pública docent, em venen al cap més d’una pregunta:

¾     Si s’ha decidit suprimir el Cos de PTFP, per què no s’ha abordat també la reordenació de tots els cossos docents, per adequar-los al nou sistema educatiu d’una forma més flexible?

¾     Si ara ha convingut millorar el procediment d’accés al cos d’Inspectors d’Educació, afegint una valoració específica del lideratge educatiu de l’aspirant, no és també ara el moment d’actualitzar al segle XXI els procediments d’accés a la resta de cossos docents, que no han estat modificats per llei des de l’any 1990, quan van ser regulats a la LOGSE?

¾     Quin sentit té regular ara, amb caràcter bàsic, només la remoció docent per incompetència manifesta del funcionari, i no regular la resta de preceptes de l’EBEP que no són d’aplicació directa als funcionaris docents i que no han estat desenvolupats des de l’any 2007?

Ja vaig comentar a la nota Novetats del projecte de LOMLOE (1) “La modernització de la professió docent”  del dia 10 d’aquest mes, el compromís del Gobierno per presentar en el termini d’un any “una proposta normativa que reguli, entre altres aspectes, la formació inicial i permanent, l’accés i el desenvolupament professional docent” (DA 7 LOMLOE). Ara, davant aquestes tres novetats normatives i la promesa d’una norma parcial sobre el professorat en el termini d’un any, trobo a faltar a la LOMLOE un calendari per regular la resta d’aspectes relacionats amb la funció docent, diferents dels esmentats a aquesta DA 7, tenint en compte els mateixos objectius que s’esmenten a aquesta disposició: “a fi que el sistema educatiu pugui afrontar en millors condicions els nous reptes demandats per la societat i impulsar el desenvolupament de la professió docent”.

 

2. Poc interès del Gobierno per regular les matèries de professorat

El preàmbul de la LOMLOE comenta els diferents continguts i novetats en els títols de la llei, un a un, però se salta el títol III, sobre el professorat, del que no diu ni una paraula. Tampoc es comenten els canvis introduïts a les disposicions addicionals de la LOE referents a la funció pública docent, i breument s’esmenta la supressió del Cos de Professors Tècnics de Formació Professional i la propera regulació del desenvolupament de la professió docent:

“En las disposiciones propias de esta Ley se incluyen once disposiciones adicionales referentes a diversos asuntos, como (…) Ley. Especialmente novedosas, por su alcance social o por responder a los actuales requerimientos profesionales, son las disposiciones adicionales referentes a la adaptación de los centros y extensión del primer ciclo de educación infantil, a la evolución de las modalidades de escolarización del alumnado con necesidades educativas especiales, así como las relativas a próximas regulaciones de las Enseñanzas Artísticas, del desarrollo de la profesión docente y del profesorado del Cuerpo de Profesores Técnicos de Formación Profesional, declarado a extinguir.”

 

Aquesta manca de justificació d’aquest títol III del professorat al preàmbul de la llei s’explica pel fet que tots els canvis del text, menys tres que ja figuraven a l’avantprojecte inicial, s’han produït a la Comissió d’Educació i Formació Professional del Congrés que ha elaborat l’informe de la ponència, canvis que no han estat recollits al preàmbul de la Llei orgànica.

Tot això demostra el poc interès del Gobierno en regular la matèria de professorat, quan va redactar l’avantprojecte de llei orgànica, ja que pràcticament no hi va introduir propostes de modificació. De fet, en aquest avantprojecte només hi havia tres modificacions de professorat, que s’han mantingut fins al text de la ponència: l’increment del requisit per accedir al cos d’Inspectors d’educació  a un mínim de 8 anys d’antiguitat en qualsevol cos docent (DA 10.5 i 12.4 LOE), la modificació de la normativa del professorat visitant procedent de l’estranger (DA 37 LOE) i l’anunci d’una futura normativa sobre el desenvolupament professional docent (DA 7 LOMLOE).

Tota la resta de canvis que comentaré a continuació han estat afegits per la Comissió parlamentària del Congrés que ha elaborat l’informe de la ponència del projecte de llei, aprovat finalment al ple del Congrés.

 

 

 

3. Canvis introduïts per la LOMLOE al títol III de la LOE, sobre el professorat, i a les disposicions addicionals reguladores de la funció pública docent

 

¾     (1) Article 91. Funcions del professorat.

Es modifiquen dues funcions del professorat:

- a l’apartat 1.a) s’afegeixen “els àmbits curriculars” a les àrees, matèries i mòduls de la programació i l’ensenyament que té encomanats el professorat;

- a l’apartat g) s’afegeixen els valors “de la cultura de pau” als de la ciutadania democràtica.

¾     (2) Article 94. Professorat d’educació secundària obligatòria.

Es suprimeix la referència  les titulacions de Llicenciat, Enginyer o Arquitecte i es manté només “la titulació de Grau universitari o titulació equivalent”. Aquesta mateixa modificació es fa també als art. 96.1 i 98.1, i a les DA 9.2, 9.4, 9.5, 9.6, 9.7, DA 10.1, 10.2, 10.3 i 10.4. A vegades la titulació de Grau no té l’adjectiu “universitari” (per exemple a la DA 9.4, 95 i 9.6).

¾     (3) Article 100. Formació inicial.

S’afegeix un nou apartat 5: El Ministerio competente en enseñanza universitaria junto a las Administraciones educativas garantizarán, a través de los órganos de coordinación universitaria, la oferta de formación pedagógica y didáctica a la que se refiere el apartado 2, de modo que quede asegurado que el sistema educativo dispone de suficientes profesionales en todas las enseñanzas y especialidades, así como el derecho de toda la ciudadanía al acceso al empleo público de acuerdo con los principios constitucionales de mérito y capacidad.”

¾      (4) Article 102. Formació permanent.

A l’apartat 2, sobre els continguts dels programes de formació permanent, s’afegeix a la coordinació, orientació, tutoria... “l’educació inclusiva”, “l’atenció educativa a la diversitat” es converteix en “l’atenció a la diversitat”, i al final de l’apartat s’afegeix: así como formación específica en materia de acoso y malos tratos en el ámbito de los centros docentes. Del mismo modo deberán incluir formación específica en prevención, detección y actuación frente a la violencia contra la infancia”.

A l’apartat 3, a la formació en llengües estrangeres s’afegeix “en digitalització” i al final de l’apartat, sobre el foment dels programes d’investigació i innovació, s’afegeix: impulsando el trabajo colaborativo y las redes profesionales y de centros para el fomento de la formación, la autoevaluación y la mejora de la actividad docente”.

S’afegeix també un nou apartat 5: Las Administraciones educativas impulsarán acuerdos con los Colegios Profesionales u otras instituciones que contribuyan a mejorar la calidad de la formación permanente del profesorado”.

¾     (5) Article 106. Avaluació de la funció pública docent.

A l’apartat 4, es substitueix “la carrera docent” pel “desenvolupament professional docent”, justificat a l’esmena presentada com a “una millora tècnica”.

¾     (6) Disposició addicional tercera. Professorat de religió.

Als apartats 1 i 2 s’afegeix la paraula “confessional” a “l’ensenyament de la religió”.

¾     (7) Disposició addicional setena. Ordenació de la funció pública docent i funcions dels cossos docents.

Es modifiquen la lletra c) i els dos darrers paràgrafs de l’apartat 1, convertint en “a extingir” el Cos de professors tècnics de formació professional i afegint les següents modificacions:

“El Gobierno previa consulta a las Comunidades Autónomas, podrá establecer las condiciones y los requisitos para que los funcionarios pertenecientes a alguno de los cuerpos docentes recogidos en el apartado anterior puedan excepcionalmente desempeñar funciones en una etapa o, en su caso, enseñanzas distintas de las asignadas a su cuerpo con carácter general. Para tal desempeño se determinará la titulación, formación o experiencia que se consideren necesarias. En todo caso se considerará a estos efectos al profesorado de los centros que impartan conjuntamente enseñanzas de educación primaria y educación secundaria.

Los cuerpos y escalas declarados a extinguir por la presente ley, así como por normas anteriores a la Ley Orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de Ordenación General del Sistema Educativo, se regirán por lo establecido en aquellas disposiciones, siéndoles de aplicación lo señalado a efectos de movilidad en la disposición adicional duodécima de esta ley.»

¾     (8) Disposició addicional novena. Requisits per a l’ingrés en els cossos de funcionaris docents.

Es suprimeix l’apartat 3, referent a l’extingit Cos de professors tècnics de formació professional, i en l’apartat 7 (nou) també es suprimeixen les dues referències a l’esmentat cos docent.

¾     (9) Disposició addicional desena. Requisits per a l’accés als cossos de catedràtics i d’inspectors.

A l’apartat 5 s’amplia a 8 anys el requisit d’experiència en un cos docent per a l’accés al Cos d’inspectors d’educació. Aquest mateix canvi es fa també a l’apartat 4 de la DA 12.

¾     (10) Disposició addicional dotzena. Ingrés i promoció interna.

A l’apartat 4.c) es modifica la fase d’oposició d’accés al Cos d’inspectors d’educació:

“b) La fase de oposición consistirá en la valoración de la capacidad de liderazgo pedagógico y la evaluación de las competencias propias de la función inspectora de los aspirantes, así como los conocimientos pedagógicos, de administración y legislación educativa para el desempeño de la misma”.

 

¾     (11) Disposició addicional trigèsim setena. Professorat visitant.

Es modifica tot el text d’aquesta disposició, suprimint tots els requisits que han de complir aquests professors estrangers inicialment enumerats en aquesta disposició addicional introduïda per la LOMCE, que ara seran regulats, directament, pel Gobierno, a més de les seves funcions i el seu règim, sempre que el Gobierno hagi suscrit el corresponent conveni. Tot un xec en blanc al Gobierno, amb la única condició del caràcter temporal d’aquest personal docent:

El Gobierno regulará los requisitos, funciones y régimen del profesorado visitante procedente de los países con los que haya suscrito el correspondiente convenio y que con carácter temporal se incorpore a los centros docentes.”

 

¾     (12) Disposició addicional quadragèsim octava (nova), sobre la remoció del funcionari docent.

S’afegeix una nova disposició addicional, amb el següent text:

“Los funcionarios docentes que muestren una manifiesta falta de condiciones para ocupar un puesto docente o una notoria falta de rendimiento que no comporte inhibición, podrán ser removidos de su puesto de trabajo y realizar otras tareas que no requieran atención directa con el alumnado. La remoción ha de ser consecuencia de un expediente contradictorio que finalice con una evaluación negativa realizada por la inspección educativa”.

 

Aquesta innovació va ser proposada pel Grup Parlamentari Republicà i sembla extreta dels articles 21 i 22 sobre “la remoció per avaluació negativa”, del Decret 39/2014, de 25 de març, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docents:

 

1. El professorat que ocupa un lloc de treball proveït per qualsevol sistema de provisió pot ser remogut del lloc pels motius següents:

(...)

c) Avaluació negativa de l’acompliment del lloc de treball, motivada en un rendiment insuficient que no comporta inhibició o en una manca evident de capacitat per ocupar el lloc de treball i que impedeixi complir les funcions assignades. (...)

 

Article 22

Remoció per avaluació negativa

1. La remoció del lloc de treball d’un funcionari de carrera docent per avaluació negativa de l’acompliment del lloc implica l’adscripció provisional a tasques sense docència directa en un altre lloc de treball vacant de la mateixa zona educativa, d’acord amb el procediment regulat a l’apartat 2 d’aquest article, (...)

2. Aquest tipus de remoció requereix la instrucció prèvia d’un expedient administratiu contradictori i de caràcter no disciplinari, (...)

 

Precisament, l’apartat 1.c) de l’article 21 i l’article 22 tot sencer d’aquest decret van ser anul·lats per laSentència núm. 626/2019, de 7 de novembre, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en resolució del recurs administratiu núm. 797/2014, interposat pel Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, contra el Decret 39/2014, de 25 de març, amb la següent argumentació jurídica:

FJ 2. “Y el examen efectivamente de todo lo alegado nos ha de llevar a concluir que hallándonos ante un cuerpo estatal la remoción por evaluación negativa y sus consecuencias exigen efectivamente un desarrollo legislativo del artículo 20 del EBEP que no se ha producido, debiendo añadirse que como argumenta la parte actora los preceptos de la LEC (art. 183.1, 131.2, 102.4, 142.5, 178.1, 185.1, 186.1, 117.1.d, 131.1, 120.2, 129.2 y 133.1) y del DL 1/97 (art. 75), en los que se ampara la Administración demandada no dan cobertura a una consecuencia tan gravosa derivada de la evaluación negativa cual es la remoción del puesto de trabajo en las condiciones más arriba señaladas”.  

La nova disposició addicional 48, amb caràcter bàsic, de la LOE corregeix les dificultats jurídiques que van permetre al TSJC anul·lar aquests dos preceptes del Decret 39/2014, de 25 de març, i a partir de la data d’entrada en vigor de la nova llei orgànica, el Govern podrà tornar a aprovar els dos preceptes anul·lats, ja que ara tindran cobertura legislativa estatal bàsica.

 

¾      (13) Disposició addicional setena LOMLOE. Normativa sobre el desenvolupament de la professió docent.

El proppassat 10 d’aquest mes vaig comentar en aquest bloc la novetat de la disposició addicional setena de la LOMLOE, sobre el futur desenvolupament de la professió docent. Dies després, la comissió parlamentària encarregada d’aprovar l’informe de la ponència va introduir dues modificacions en aquesta disposició: una, per coherència amb el canvi introduït a l’article 106.4, se substitueix la carrera docent per “el desenvolupament professional docent”; l’altra té més calat: en lloc de ser el Gobierno el responsable de presentar la proposta normativa sobre el desenvolupament professional docent, el nou text atribueix aquesta responsabilitat a “les comunitats autònomes i els representants del professorat”. No tinc clar si es refereix al desenvolupament normatiu a nivell autonòmic o si està pensant en una proposta conjunta de les CCAA i els representants sindicals, que, per cert, no comparteixen cap taula de negociació en l’àmbit estatal que pugui arribar a acordar aquesta proposta de norma.

Text de l’avantprojecte de llei orgànica:

“Disposición adicional séptima. Normativa sobre el desarrollo de la profesión docente.

A fin de que el sistema educativo pueda afrontar en mejores condiciones los nuevos retos demandados por la sociedad e impulsar el desarrollo de la profesión docente, el Gobierno presentará, en el plazo de un año a partir de la entrada en vigor de esta ley, una propuesta normativa que regule, entre otros aspectos, la formación inicial y permanente, el acceso a la profesión y el desarrollo de la carrera docente.”

Text aprovat per la Comissió encarregada de l’informe de la ponència

Disposición adicional séptima. Normativa sobre el desarrollo de la profesión docente.

A fin de que el sistema educativo pueda afrontar en mejores condiciones los nuevos retos demandados por la sociedad e impulsar el desarrollo de la profesión docente, las comunidades autónomas y los representantes del profesorado presentarán, en el plazo de un año a partir de la entrada en vigor de esta Ley, una propuesta normativa que regule, entre otros aspectos, la formación inicial y permanente, el acceso y el desarrollo profesional docente.

 

¾      (14) Disposició addicional onzena LOMLOE. Professorat del Cos a extingir de Professors Tècnics de Formació Professional.

Aquesta nova disposició addicional de la LOMLOE regula el procediment d’integració dels funcionaris procedents del Cos declarat a extingir en un altre cos i la situació en què resten els que no puguin ser integrats, per no reunir les condicions de titulació suficient:

“1. Se integran en el cuerpo de profesores de enseñanza secundaria las especialidades de formación profesional incluidas en el cuerpo a extinguir de profesores técnicos de formación profesional, manteniendo la atribución docente reconocida por la normativa vigente.

2. El Gobierno, de acuerdo con las administraciones educativas, establecerá el procedimiento para el ingreso en este cuerpo, así como para el acceso al mismo del profesorado técnico de formación profesional que estuviera en posesión en la fecha de entrada en vigor de esta Ley Orgánica de la titulación de grado universitario, o equivalente a efectos de acceso a la función pública, en las condiciones que se determinen.

3. Los funcionarios de carrera del cuerpo de profesores técnicos de formación profesional que, por no reunir los requisitos de titulación exigidos en la fecha de entrada en vigor de esta Ley, no puedan acceder al cuerpo de profesores de enseñanza secundaria, permanecerán en el cuerpo a extinguir de profesores técnicos de formación profesional. Estos profesores mantendrán su especialidad y la atribución docente reconocida por la normativa vigente”.

 

 

4. Origen de les modificacions de la LOMLOE en matèria de professorat

 

Llevat de les tres modificacions que ja apareixen al text original de l’avantprojecte de llei orgànica elaborat pel Gobierno (la primera a les DA 10.5 i 12.4 LOE, la segona a la DA 37 LOE i la tercera a la DA 7 LOMLOE), tota la resta de modificacions de professorat en relació amb la LOE-2006 han estat introduïdes a la Comissió d’Educació i Formació Professional encarregada d’elaborar l’informe de la ponència, acceptant o rebutjant les esmenes presentades pels diferents grups parlamentaris del Congrés de Diputats:

 

Grups parlamentaris del Congrés dels Diputats

Esmenes acceptades al projecte de llei orgànica

Grupo Parlamentario Plural

Art. 91.1.c) i 106.4

Grupo Parlamentario Republicano

Art. 91.1.a); DA 12.4.c) i DA 48

Grupos Parlamentarios Socialista y Confederal de Unidas Podemos-En Comú Podem-Galicia en Común

Art. 100.5; 102.2; 102.3 i 102.5; DA 1.c) –extinció del cos de PTFP- i DA 11 LOMLOE

 

 

5. Conclusió:

L’avantprojecte inicial elaborat pel Gobierno pràcticament tenia el mateix objectiu en relació al professorat que el de la LOMCE: no innovar la situació normativa del professorat tal com està regulada des de l’any 2006, quan es va aprovar la primera versió de la LOE. Ara ja s’han aprovat tres versions i continua pendent la reforma de la funció docent per adequar-la al sistema educatiu actual. El preàmbul de la LOE original ho va dir molt clar en relació al paper clau que representa el professorat en el si del sistema educatiu, i com els canvis produïts al sistema educatiu i al funcionament dels centres docents requereixen revisar el model de la professió docent:

“La actividad de los centros docentes recae, en última instancia, en el profesorado que en ellos trabaja. Conseguir que todos los jóvenes desarrollen al máximo sus capacidades, en un marco de calidad y equidad, convertir los objetivos generales en logros concretos, adaptar el currículo y la acción educativa a las circunstancias específicas en que los centros se desenvuelven, conseguir que los padres y las madres se impliquen en la educación de sus hijos, no es posible sin un profesorado comprometido en su tarea. Por una parte, los cambios que se han producido en el sistema educativo y en el funcionamiento de los centros docentes obligan a revisar el modelo de la formación inicial del profesorado y adecuarlo al entorno europeo. Por otra parte, el desarrollo profesional exige un compromiso por parte de las Administraciones educativas por la formación continua del profesorado ligada a la práctica educativa. Y todo ello resulta imposible sin el necesario reconocimiento social de la función que los profesores desempeñan y de la tarea que desarrollan.

(...)

El protagonismo que debe adquirir el profesorado se desarrolla en el título III de la Ley. En él se presta una atención prioritaria a su formación inicial y permanente, cuya reforma debe llevarse a cabo en los próximos años, en el contexto del nuevo espacio europeo de educación superior y con el fin de dar respuesta a las necesidades y a las nuevas demandas que recibe el sistema educativo. La formación inicial debe incluir, además de la adecuada preparación científica, una formación pedagógica y didáctica que se completará con la tutoría y asesoramiento a los nuevos profesores por parte de compañeros experimentados. Por otra parte, el título aborda la mejora de las condiciones en que el profesorado realiza su trabajo, así como el reconocimiento, apoyo y valoración social de la función docente.

(...)

Una parte importante de las disposiciones adicionales tiene que ver con el personal docente, estableciéndose las bases del régimen estatutario de la función pública docente, las funciones de los cuerpos docentes, los requisitos de ingreso y acceso a los respectivos cuerpos, la carrera docente y el desempeño de la función inspectora”.

 

En canvi, com ja hem vist, el preàmbul de la LOMLOE evita pronunciar-se sobre el professorat, que continua sent l’assignatura pendent del legislador estatal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada