Novetats del projecte de LOMLOE (2) “L’autonomia dels centres”

 

1. Objectius del projecte de llei en relació amb l’autonomia dels centres

La millora de l’autonomia dels centres apareix destacada dins dels objectius de la reforma educativa a l’infograma penjat al web del Ministeri d’Educació sobre la LOMLOE:

Dins l’objectiu 1, “Modernitzar el sistema educatiu”, s’inclou “l’augment de l’autonomia pedagògica i curricular dels centres amb rendiments de comptes”, el qual a l’Educació Primària es concreta en “l’autonomia dels centres per flexibilitzar les àrees, metodologies, espais i temps”, i a l’ESO “l’autonomia dels centres per agrupar matèries per àmbits interdisciplinaris”.

I dins de l’objectiu 3, en aquest mateix document, “Millorar els resultats i augmentar l’èxit escolar” hi trobem “l’aposta per l’autonomia dels centres i els seus plans estratègics de millora”.

S’hi inclouen, finalment, 7 novetats de “l’autonomia dels centres i professionalitat docent per elevar els resultats”:

¾      Més autonomia pedagògica per innovar i millorar continguts, metodologies i organització d'espais i temps.

¾      Plans de millora dels centres a partir dels resultats de les avaluacions-diagnòstic.

¾      Es reforça la vinculació comunitària dels centres amb el seu entorn.

¾      Dona suport als centres que escolaritzen alumnat que té més necessitats.

¾      Foment del lideratge pedagògic dels directors.

¾      Participació del Claustre i del Consell Escolar en la selecció del director o directora.

¾      Es torna al Consell Escolar la seva funció d'òrgan de govern, control i gestió dels centres sostinguts amb fons públics.

 

A la Memòria d’anàlisi d’impacte normatiu del projecte s’assenyala entre els objectius de la llei aquests dos:

¾      “Vincular la autonomía de los centros al fomento de planes estratégicos y líneas de trabajo para mejorar su calidad, exigiendo una mayor transparencia en la rendición de cuentas” (pàg. 168).

¾      “Facilitar la autonomía de los centros a partir de una reflexión sobre unas líneas estratégicas en el que enmarcar el proyecto educativo. El plan debe partir del análisis de las evaluaciones internas y externas, pudiendo dar lugar a un compromiso con la Administración para la mejora del centro” (pàg. 129).

Finalment, al preàmbul del projecte de llei, es resumeixen tots els aspectes innovadors en la regulació de l’autonomia dels centres:

“Por otra parte, se señala que, en el ejercicio de su autonomía, los centros pueden adoptar experimentaciones, programas educativos, planes de trabajo, formas de organización, normas de convivencia o ampliación del calendario escolar o del horario lectivo de áreas o materias, en los términos que establezcan las Administraciones educativas y cumpliendo algunas condiciones que se especifican. Se definen cuáles deben ser los aspectos que deben recoger los proyectos educativos de centro, relativos a los valores, los objetivos y las prioridades de actuación, así como algunos aspectos que deben necesariamente incorporar. Como novedad, se establece que el proyecto educativo debe incluir un plan de mejora del centro, que se revisará periódicamente.”

 

A la nota d’avui analitzo fins a quin punt aquests objectius de millora de l’autonomia dels centres s’han assolit al projecte de LOMLOE, i en quin grau podem constatar un augment de l’autonomia dels centres.

 

 

2. Canvis introduïts per la LOMLOE en els capítols I i II del títol V, sobre participació, autonomia i govern del centres

 

 

CAPÍTOL I

Participació en el funcionament i el govern dels centres

 

 

Article 119. Participació en el funcionament i el govern dels centres públics i privats concertats.

Es recupera el concepte de “participació de la comunitat educativa en el govern dels centres”, que havia estat suprimit per la LOMCE.

 

Així, l’apartat 1 recupera el redactat exacte de la LOE del 2006 amb la garantia de “la participació de la comunitat educativa en l’organització, el govern, el funcionament i l’avaluació dels centres”, en lloc de la modificació introduïda per la LOMCE: la garantia de “la intervenció de la comunitat educativa en el control i gestió dels centres”.

L’apartat 2 recupera la mateixa redacció del 2006: la comunitat educativa participarà en el govern dels centres a través del seu Consell Escolar, punt nuclear de l’organització que havia estat suprimit per la LOMCE.

L’apartat 5 recupera la consideració del Consell Escolar i Claustre del Professorat com a òrgans col·legiats de govern. També inclou la novetat que “a la composició del Consell Escolar s’haurà de promoure la presència equilibrada de dones i homes”.

Amb aquestes tres modificacions, l’article 119 recupera la redacció de la LOE originària.

 

 

CAPÍTOL II

Autonomia dels centres

 

Article 120. Disposicions generals.

Es mantenen sense canvis els dos primers apartats, que tampoc no havien estat modificats per la LOMCE.

L’apartat 3 recupera parcialment el text originari de la LOE-2006 (“Les Administracions educatives afavoriran l’autonomia dels centres”) en lloc del canvi introduït per la LOMCE (“... potenciaran i promouran l’autonomia dels centres”). També s’introdueixen els conceptes de “donar resposta i viabilitat als projectes educatius i propostes d’organització” en lloc del text coincident de LOE-2006 i LOMCE: “adequar-se als plans de treball i organització”. S’hi manté la modificació introduïda per la LOMCE: “Els centres sostinguts amb fons públics hauran de retre comptes dels resultats obtinguts”.

Se suprimeix un llarg paràgraf d’aquest apartat 3, que havia estat introduït per la LOMCE:

“Las Administraciones educativas publicarán los resultados obtenidos por los centros docentes, considerados en relación con los factores socioeconómicos y socioculturales del contexto en que radiquen, de acuerdo con lo indicado en los artículos 140 y siguientes de esta Ley Orgánica y en los términos que el Gobierno establezca reglamentariamente.

Las Administraciones educativas podrán establecer planes específicos de mejora en aquellos centros públicos que no alcancen los niveles adecuados.

En relación con los centros concertados se estará a la normativa reguladora del concierto correspondiente.”

L’apartat 4, en enumerar els àmbits en els quals els centres poden exercir la seva autonomia (“experimentacions, plans de treball, formes d’organització, normes de convivència o ampliació del calendari escolar o de l’horari lectiu d’àmbits, àrees o matèries”), previstos a la LOE modificada per la LOMCE, afegeix dos nous àmbits d’autonomia pedagògica: les innovacions pedagògiques i els programes educatius. També s’afegeix la condició que totes aquestes activitats no poden “suposar discriminació de cap tipus”.

L’apartat 5 es manté sense canvis des de la LOE-2006.

 

Article 121. Projecte educatiu.

En aquest article fonamental per a l’autonomia dels centres, la LOMCE només havia modificat l’apartat 3 i havia afegit dos nous apartats, el 7 i el 8. La LOMLOE suprimeix aquests darrers apartats sencers i modifica els apartats 1 i 2, afegint-hi també dos nous apartats: el 2.bis i el 2.ter.

A l’apartat 1, se substitueix els “objectius” del projecte educatiu pels “fins” i s’afegeix el següent:

“El proyecto educativo del centro (…) impulsará y desarrollará los principios, objetivos y metodología propios de un aprendizaje competencial orientado al ejercicio de una ciudadanía activa. Asimismo incluirá un tratamiento transversal de la educación en valores, del desarrollo sostenible, de la igualdad entre mujeres y hombres, de la igualdad de trato y no discriminación y de la prevención de la violencia contra las niñas y las mujeres, del acoso y del ciberacoso escolar, así como la cultura de paz y los derechos humanos.

El proyecto educativo del centro recogerá asimismo la estrategia digital del centro, de acuerdo con lo establecido en el artículo 111 bis.5.”

Com a novetat, l’apartat 2 (no modificat per la LOMCE) emmarca el projecte educatiu en “unes línies estratègiques” i amplia l’entorn social i cultural del centre a “l’entorn social, econòmic, natural i cultural de l’alumnat del centre”.  Aquestes línies estratègiques cal posar-les en relació amb la planificació estratègica de l’article 122 bis.2, introduït per la LOMCE i mantingut per la LOMLOE.

L’acció tutorial i el pla de convivència es converteixen en “les mesures relatives a l’acció tutorial, els plans de convivència i de lectura”.

També s’hi afegeixen les següents noves previsions:

“(…) especificando medidas académicas que se adoptarán para favorecer y formar en la igualdad particularmente de mujeres y hombres.”

S’hi afegeixen dos nous apartats a aquest article 121:

¾      “2 bis. Los centros adoptarán las medidas necesarias para compensar las carencias que pudieran existir en la competencia en comunicación lingüística, en lengua castellana y en su caso en las lenguas cooficiales, tomando como referencia el análisis realizado previamente e incluyendo dicho análisis y tales medidas en su proyecto educativo.

Las Administraciones educativas adoptarán las iniciativas necesarias para facilitar a los centros la aplicación de dichas medidas.”

¾      “2 ter. El proyecto educativo incorporará un plan de mejora, que se revisará periódicamente, en el que, a partir del análisis de los diferentes procesos de evaluación del alumnado y del propio centro, se planteen las estrategias y actuaciones necesarias para mejorar los resultados educativos y los procedimientos de coordinación y de relación con las familias y el entorno.”

Aquests plans de millora apareixien abans a l’article 120.3, en un text ara suprimit per la LOMLOE, però tenien una altra condició: eren “es Administracions educatives les qui “podien establir plans específics de millora en aquells centres públics que no assoleixin els nivells adequats”. Ara, en canvi, el pla de millora es converteix en un component obligatori dels projectes educatius dels centres públics i concertats.

 

No hi ha cap canvi als apartats 3, 4, 5 i 6 que es mantenen tal com van ser aprovats a la LOE del 2006.

Se suprimeixen els apartats 7 i 8, que havien estat afegits per la LOMCE, referents als instituts d’educació secundària amb especialització curricular.

 

Article 122. Recursos.

Només es modifica l’apartat 3 per retornar al Consell Escolar la competència per aprovar l’obtenció de recursos complementaris, competència atribuida per la LOMCE al director del centre.

 

Article 122 bis. Accions destinades a fomentar la qualitat dels centres docents

Se suprimeixen els apartats 3, 4 i 5 d’aquest article 122 bis afegit per la LOMCE, referents al projecte educatiu de qualitat i les actuacions tendents a l’especialització curricular, així com l’autonomia del director per realitzar les esmentades actuacions. Sorprèn, especialment, la supressió de l’apartat 4, sobre l’autonomia del director en matèria de gestió de personal docent i de proposar requisits i mèrits per als llocs de treball lligats al projecte educatiu, sense que aquestes competències directives s'hagin recollit en un altre precepte.

L’apartat 1 es manté sense canvis i a l’apartat 2 es manté la planificació estratègica per a desenvolupar les accions de qualitat educativa. Tanmateix a aquest segon apartat s’elimina tota referència al projecte educatiu de qualitat i s’afegeix la següent especificació sobre les accions de qualitat educativa:

“2. Las Administraciones educativas fomentarán acciones de calidad educativa que podrán dirigirse, de manera específica, a aspectos de una etapa o enseñanza de las impartidas por el centro o, de manera general, a aspectos asociados a una consideración integral del centro y podrán tomar como referencia diversos modelos de análisis y gestión (…)”

 

Article 123. Projecte de gestió dels centres públics.

No es modifica l’apartat 1, que queda igual que va ser aprovat, inicialment, a la LOE-2006.

A l’apartat 2 es fan dues modificacions:

¾     Substituir dues vegades “les Administracions educatives” per “les Administracions públiques”: “Las Administraciones públicas podrán delegar en los órganos de gobierno de los centros públicos la adquisición de bienes, contratación de obras, servicios y suministros (…). El ejercicio de la autonomía de los centros para administrar estos recursos estará sometido a las disposiciones que las Administraciones públicas establezcan para regular el proceso de contratación, de realización y de justificación del gasto”, ja que aquestes matèries econòmiques estan regulades per normativa dictada per un Ministeri diferent del d’Educació.

¾     S’actualitza la normativa vigent, substituint el Real Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, per “la Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de Contratos del Sector Público, por la que se transponen al ordenamiento jurídico español las Directivas del Parlamento Europeo y del Consejo 2014/23/UE y 2014/24/UE, de 26 de febrero de 2014 y, en su caso, con la legislación autonómica en materia de contratación del sector público”.

No es modifiquen els apartats 3, 4 i 5 que mantenen la redacció originària del 2006.

 

Article 124. Normes d’organització i funcionament.

L’evolució d’aquest precepte sobre les NOFC ha sofert un tractament sorprenent per part de la LOE, LOMCE i LOMLOE:

¾     La redacció inicial de la LOE-2006 només tenia dos apartats, amb un total de 6 línies de text a dues columnes.

¾     La LOMCE va ampliar extraordinàriament l’extensió d’aquests dos apartats, amb un detall impropi d’una norma que regula l’autonomia dels centres, arribant a un total de 26 línies a una columna. A més, va afegir dos nous apartats amb 10 línies més.

¾     La LOMLOE no toca ni una paraula de tot el regulat per la LOMCE, i afegeix un cinquè apartat nou, amb 9 línies més a una columna. Per tant, hem passat de 6 línies de text normatiu a 51 en 5 apartats, dos ells amb caràcter bàsic ( el 3 i el 5).

El nou apartat 5 afegit per la LOMLOE diu:

“5. Las Administraciones educativas regularán los protocolos de actuación frente a indicios de acoso escolar, ciberacoso, acoso sexual, violencia de género y cualquier otra manifestación de violencia, así como los requisitos y las funciones que debe desempeñar el coordinador o coordinadora de bienestar y protección, que debe designarse en todos los centros educativos independientemente de su titularidad. Las directoras, directores o titulares de centros educativos se responsabilizarán de que la comunidad educativa esté informada de los protocolos de actuación existentes así como de la ejecución y el seguimiento de las actuaciones previstas en los mismos. En todo caso deberán garantizarse los derechos de las personas afectadas.”

A aquest pas, el precepte de les NOFC acabarà tenint major extensió que el del Projecte Educatiu.

 

Article 125. Programació general anual.

El breu precepte de 5 línies sobre la Programació general anual no ha estat modificat per la LOMLOE, ni tampoc ho havia estat per la LOMCE, i per tant manté la redacció inicial de la LOE-2006.

 

3. Grau de modificació de la LOE i de la LOMCE per part de la LOMLOE:

Si repassem el nombre d’apartats d’aquests dos capítols de la llei sobre la participació i l’autonomia dels centres, podem dibuixar el següent quadre que permet comparar la diferent incidència de la nova llei sobre els preceptes originaris de la LOE i sobre les modificacions introduïdes per la LOMCE:

Capítols I i II del títol V de la LOE: participació i autonomia dels centres

Graus de la innovació normativa en els preceptes de LOMLOE	Total apart.	%
1. Apartats innovadors (totalment nous, afegits per la LOLMOE)	3	7,5
2. Recuperen el text de LOE 2006 (que havia modificat la LOMCE)	3	7,5
3. Mantenen el mateix text de LOE-2006 (no modificat per LOMCE)	15	37,5
4. Modifiquen el text de LOE-2006 (no modificat per LOMCE)	5	12,5
5. Suprimeixen el text de LOE-2006 (no modificat per LOMCE)	0	0
6. Mantenen el mateix text de LOMCE-2013 (que havia modificat LOE)	6	15
7. Modifiquen el text de LOMCE-2013 (que havia modificat LOE)	3	7,5
8. Suprimeixen el text de LOMCE-2013 (que havia modificat LOE)	5	12,5
TOTAL APARTATS	40	100

 

Si sumem tots els apartats en que s’han introduït modificacions (les files 1, 2, 4, 7 i 8) resulta que no arriben a la meitat del total (el 47,5%), mentre que en un 52,5% dels apartats es manté el text originari de la LOE o les modificacions introduïdes per la LOMCE, sense cap variació (en concret, les files 3 i 6).

L’apartat 1 de la Disposició derogatòria única del projecte de LOMLOE, proclama que “queda derogada la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre per a la millora de la qualitat educativa” (LOMCE). Aquesta derogació no afecta a l’article únic que incloïa les modificacions de la LOE, que es van incorporar al propi text vigent de la llei, sinó a les disposicions addicionals, transitòries i finals de la pròpia LOMCE que no haguessin modificat preceptes d’una altra llei.

 Així, dels 40 apartats que contenen aquests dos capítols de la Llei Orgànica d’educació, la LOMCE va modificar 17 apartats, dels quals ara la LOMLOE modificarà 6 apartats (en 3 d’ells, recuperant el text originari de la LOE) i suprimirà 5, però els altres 6 apartats de la LOMCE continuaran vigents, sense cap canvi. No es pot, per tant, acceptar sense més que la LOMLOE derogui “tota” la LOMCE.

La LOMCE, en canvi, havia respectat, sense cap modificació, 20 apartats d’aquests capítols de la LOE. D’aquests 20, ara la LOMLOE introdueix modificacions en 5.

 

4. Conclusió:

En resum, en aquests dos capítols sobre la participació de la comunitat educativa en el govern del centre i sobre l’autonomia del centre, s’han introduït les següents modificacions del text:

1.       Es recupera la participació de la comunitat educativa en l’organització, el govern, el funcionament i l’avaluació dels centres (art. 119.1);

2.       El Consell Escolar i el Claustre del Professorat tornen a tenir la consideració d’òrgans col·legiats de govern (art. 119.5);

3.       Se suprimeix la publicació dels resultats obtinguts pels centres docents (art. 120.3);

4.       S’afegeixen les innovacions pedagògiques i els programes educatius als àmbits de l’autonomia dels centres (art. 120.4);

5.       S’afegeixen al projecte educatiu els següents conceptes: aprenentatge competencial orientat a l’exercici de la ciutadania activa, tractament transversal de l’educació en valors, del desenvolupament sostingut, de la igualtat entre dones i homes, de la igualtat de tracte i no discriminació i de la prevenció de la violència contra les nenes i les dones, del assetjament i del ciberassetjament escolar, així com de la cultura de pau i els drets humans (art. 121.1);

6.       El projecte educatiu recollirà l’estratègia digital del centre (art. 121.1);

7.       El projecte educatiu s’emmarca en unes línies estratègiques, tenint en compte les característiques de l’entorn social, econòmic, natural i cultural de l’alumnat, així com les relacions amb agents educatius, socials, econòmics i culturals de l’entorn. (art. 121.2);

8.       El projecte educatiu recollirà plans de lectura a més de la forma d’atenció a la diversitat de l’alumnat, les mesures relatives a l’acció tutorial i els plans de convivència, que ja estaven recollits a la LOMCE (art. 121.2);

9.       El projecte educatiu inclourà l’anàlisi prèvia i les mesures necessàries per compensar les carències en comunicació lingüística, en llengua castellana i en les llengües cooficials (art. 121.2 bis);

10.   El projecte educatiu inclourà també un pla de millora, prèvia una anàlisi dels diferents processos d’avaluació dels alumnes i del propi centre, amb les estratègies i actuacions per millorar els resultats educatius i els procediments de coordinació i de relació amb les famílies i l’entorn (art. 121.2 ter);

11.   Se suprimeix el projecte educatiu de qualitat i les actuacions tendents a l’especialització curricular dels instituts d’educació secundària (art. 121.7 i 8, i 122 bis.3, 4 i 5);

12.   El Consell Escolar recupera la competència per aprovar l’obtenció de recursos complementaris (art. 122.3);

13.   Es manté la planificació estratègica per a desenvolupar les accions de qualitat educativa, que podran dirigir-se, de manera específica, a aspectes d’una etapa o ensenyament o, de manera general, a aspectes d’una consideració integral del centre (art. 122 bis.2);

14.   Se substitueixen “les Administracions educatives” per “les Administracions públiques”, en relació amb la delegació en els òrgans de govern dels centres públics l’adquisició de béns, contractació d’obres, serveis i subministraments (art. 123.2);

15.   Les Administracions educatives regularan els protocols d’actuació en front dels indicis d’assetjament escolar, ciberassetjament, assetjament sexual, violència de gènere i qualsevol altra manifestació de violència (art. 124.5) i, finalment,

16.   Nova figura del coordinador o coordinadora de benestar i protecció, en tots els centres educatius, les funcions i requisits del qual seran regulades per les Administracions educatives (art. 124.5).

 

Una vegada revisades les 16 modificacions introduïdes per la LOMLOE en l’àmbit de l’autonomia dels centres, podem comprovar si han comportat una innovació normativa que suposi un increment en l’autonomia del centre, tal com fixaven els objectius de la nova llei.

De fet, només hi ha innovació normativa, que comporti un increment de l’autonomia del centre en relació amb la regulació de la LOMCE, en els següents dos apartats: el números 6 i el 16 del llistat anterior. En totes les altres modificacions, no hi ha cap innovació normativa, perquè en uns casos les competències ja estaven a mans dels centres, i en altres aquestes innovacions no suposen cap increment en l’autonomia del centre.

La incidència de les modificacions ha estat també desequilibrada en els diferents àmbits de l’autonomia: a l’àmbit de l’autonomia pedagògica hi ha més modificacions (en 9 apartats) que als altres dos àmbits, el de l’autonomia organitzativa (2 apartats) i de gestió (3 apartats).

Sobta, finalment, comprovar que no s’ha regulat cap mesura nova relativa a la gestió del personal docent del centre, i en canvi s’ha suprimit sencer l’apartat 4 de l’art. 122 bis, en què el director rebia “autonomia per adaptar els recursos humans a les necessitats derivades de les accions de qualitat”, amb les següents facultats: “a) Establir requisits i mèrits específics per als llocs de funcionaris docents i d’interins; b) Rebutjar la incorporació de professorat interí; i c) Proposar la pròrroga de funcionaris docents en comissió de serveis o la renovació del nomenament de personal interí”.

 

 

 

Novetats del projecte de LOMLOE (1) “La modernització de la professió docent”

 

Molt aviat farà 6 anys que estic jubilat i he tingut diferents ocasions de continuar comentant en aquest blog les novetats legislatives en matèria educativa. La primera nota que vaig publicar va ser al desembre del 2015, en què vaig comentar el “Llibre Blanc dela professió docent”, encarregat pel Ministeri d’Educació per reordenar la funció docent; en la segona, al juny del 2017, al post “No és possible reformarel sistema educatiu sense reformar la funció pública docent”, vaig comentar el pacte educatiu que s'estava discutint des de feia mesos a la Subcomissió d’Educació del Congrés dels Diputats, amb la proposta que havia preparat jo mateix per defensar-la a la subcomissió, però per problemes d’agenda no vaig arribar a anar al Congrés; i la tercera al desembre de 2018, sobre “La derogació de la LOMCE”, sobre el primer projecte de derogació de la LOMCE preparat pel Ministeri d’Educació.

Les dues primeres iniciatives no van tenir cap èxit: ni el llibre blanc es va convertir en llei ni la subcomissió d’educació del Congrés de Diputats va arribar a cap pacte educatiu per reformar la LOE. La tercera, en canvi, va aconseguir entrar al Congres com a projecte de llei a principis d’any i està a punt de ser aprovada com a modificació de la LOE i derogació de la LOMCE, dos anys després que el Ministeri fes públic el primer esborrany el 19 de novembre de 2018.

El títol del projecte de llei, LOMLOE, és una mica sorprenent, ja que hi apareixen dues vegades les paraules “llei orgànica”: Llei Orgànica de modificació de la Llei Orgànica d’educació. Ens trobem, doncs, davant una llei orgànica “al quadrat”, que modifica la LOE del 2006 i pretén derogar la LOMCE del 2013. Aquesta derogació de la LOMCE es fa formalment en una disposició derogatòria que la deroga sencera, però de fet no se suprimeixen tots els preceptes que havien estat afegits a la LOE per la LOMCE, i per tant dins la LOE ha quedat incrustada una part important de la LOMCE originària. Però això ja ho comentaré un altre dia, més endavant.

En aquesta primera nota sobre la nova llei orgànica educativa reviso un dels objectius que s’ha fixat el legislador: la reforma de la professió docent mitjançant un nou marc normatiu, o dit d’una altra forma, modernitzar la professió docent per liderar la innovació curricular i didàctica.

 

1. Definició de l’objectiu de modernitzar la professió docent

1.1 En una infografia penjada al web del Ministerio de Educación y Formación Profesional, entre els “10 desafiaments del sistema educatiu espanyol” s’inclou amb el número 5 el següent:

“Modernizar la PROFESIÓN DOCENTE para liderar la innovación curricular y didáctica”.

I dins l’objectiu 4 “ESTABILIZAR EL SISTEMA EDUCATIVO COMO PILAR BÁSICO DE LAS POLÍTICAS DE CONOCIMIENTO”, hi trobem el següent objectiu referent al professorat:

“Propone la creación de un nuevo marco normativo para abordar la reforma de la profesión docente”.

 

1.2 Al preàmbul del projecte de llei hi trobem aquesta mateixa idea del “desenvolupament de la professió docent”, relacionat amb el quart objectiu del Desenvolupament Sostenible i l’agenda 2030:

“Igualmente (estas disposiciones adicionales de la ley) pretenden la adaptación del sistema educativo a las nuevas demandas aquellas que vienen referidas a las prioridades en los programas de cooperación territorial, al cumplimiento del cuarto Objetivo de Desarrollo Sostenible y la Agenda 2030, al desarrollo de la profesión docente y al incremento del gasto público educativo.”

 

1.3 A la pág. 36 de la “Memoria de análisis de impacto normativo del proyecto de ley” del 28 de febrer de 2020, es reprodueix literalment aquest mateix paràgraf del preàmbul, sense afegir cap altra justificació.

 

1.4 Però revisat el text del projecte, es pot concloure que la “modernització de la professió docent” com a desafiament del sistema educatiu espanyol s’ha reduït tan sols a l’anunci d’una futura “proposta” de creació d’un nou marc normatiu per abordar la reforma de la professió docent, sense cap concreció sobre el seu contingut, tal com analitzo a continuació. No hi ha, per tant, cap contingut normatiu de reforma de la professió docent, només un compromís legal que en el termini d’un any el Govern estatal presentarà una proposta normativa, és a dir un projecte, no una norma aprovada.

 

2. Futura proposta normativa sobre el desenvolupament de la professió docent

2.1 En tot el títol III de la LOE-LOMCE, sobre el professorat, no s’hi preveu cap innovació en matèria de professorat, ni tampoc a les disposicions addicionals de la sisena a la desena, les que regulen la funció pública docent.

Al desenvolupament de la professió docent només s’ha dedicat una breu disposició addicional setena de la LOMLOE, sense contingut normatiu, que diu el següent:

“Disposición adicional séptima. Normativa sobre el desarrollo de la profesión docente.

A fin de que el sistema educativo pueda afrontar en mejores condiciones los nuevos retos demandados por la sociedad e impulsar el desarrollo de la profesión docente, el Gobierno presentará, en el plazo de un año a partir de la entrada en vigor de esta ley, una propuesta normativa que regule, entre otros aspectos, la formación inicial y permanente, el acceso a la profesión y el desarrollo de la carrera docente.”

Realment, no es pot considerar que aquesta previsió normativa compleixi l’objectiu de la LOMLOE de reformar la professió docent, ja que ens trobem davant d’un xec en blanc al Govern de l’Estat per regular la matèria elaborant una proposta normativa, sense intervenció directa de las restants administracions educatives.

 

2.2. Tots aquests temes ja estan regulats a la LOE (“funcions del professorat”, art. 91; “formació inicial”, art. 100; “formació permanent”, art. 102 i 103; “accés a la professió”, art. 101 i, més específicament, els requisits d’accés a la professió, art. 92-99 i “desenvolupament de la carrera docent”, art. 106.4; 122.bis 5 i DA 12.7), uns amb més detall que altres.

En concret, la “carrera docent” o “carrera professional” només apareix lleugerament mencionada a la llei, en dues ocasions en relació amb ‘avaluació del professorat i en una tercera en un compromís entre l’Estat i les Comunitats Autònomes per “impulsar l’estudi i implantar mesures per al desenvolupament de la carrera professional”, compromís previst l’any 2006 a la LOE original i que encara està pendent de portar-se a la pràctica en la majoria de CCAA:

LOE, art. 106.4. Corresponde a las Administraciones educativas disponer los procedimientos para que los resultados de la valoración de la función docente sean tenidos en cuenta de modo preferente en los concursos de traslados y en la carrera docente, junto con las actividades de formación, investigación e innovación.

LOE, art. 122.bis 5. La actividad realizada por el personal afecto a la ejecución de las acciones de calidad educativa, con una valoración positiva, deberá serle reconocida tanto en la provisión de puestos de trabajo como a efectos de carrera profesional, entre otros.

LOE, DA 12.7. La Administración del Estado y las Comunidades Autónomas impulsarán el estudio y la implantación, en su caso, de medidas destinadas al desarrollo de la carrera profesional de los funcionarios docentes sin que necesariamente suponga el cambio de cuerpo.

 

2.3 Catorze anys després d’aprovar-se la LOE, el projecte de LOMLOE torna a incloure una nova menció a una futura regulació la carrera docent, en què s’inclouen algunes novetats:

a) En lloc del subjecte responsable de la futura norma “l’Administració de l’Estat i les Comunitats Autònomes”, que hi apareix a la DA 12.7 LOE, en el projecte de LOMLOE el responsable se substitueix pel “Govern (de l’Estat)” no per tots els governs autonòmics amb competències educatives. Hi ha, per tant, un retrocés autonòmic important.

b) En lloc de la “implantació de mesures destinades al desenvolupament de la carrera professional dels funcionaris docents”, ara es descafeïna encara més el text reduint el futurible a “una proposta normativa”, no a una realitat legal que entri en vigor en el termini de l’any previst, i sense especificar-se si aquesta “proposta” es materialitzarà en una llei o en un simple real decreto.

Aquestes dues novetats suposen una pèrdua important del paper de les administracions autònomes en el desenvolupament de la professió docent, que seran convidades de pedra davant d’una norma estatal bàsica que hauran d’aplicar elles, sense haver-la aprovat directament.

 

2.4 La proposta de futura regulació de la carrera professional docent per l’Estat xocarà també amb les competències autonòmiques en aquesta matèria, reconegudes pels Estatuts d’Autonomia i pel propi Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (2007) que atribueix a totes les administracions competents la possibilitat de desenvolupar la carrera professional dels seus funcionaris:

EBEP, art. 2.3. El personal docente y el personal estatutario de los Servicios de Salud se regirán por la legislación específica dictada por el Estado y por las comunidades autónomas en el ámbito de sus respectivas competencias (...)

EBEP, art. 16.3. Las leyes de Función Pública que se dicten en desarrollo de este Estatuto regularán la carrera profesional aplicable en cada ámbito que podrán consistir, entre otras (...)

EBEP, art. 17. Las leyes de Función Pública que se dicten en desarrollo del presente Estatuto podrán regular la carrera horizontal de los funcionarios de carrera, pudiendo aplicar, entre otras, las siguientes reglas: (...)

Així, la Llei d’educació de Catalunya regula amb detall la carrera docent, en desenvolupament de la LOE i de l’EBEP, al capítol VI, sobre la carrera professional docent, del títol VIII, articles 128-133.

 

2.5 Dels altres aspectes sobre la professió docent mencionats a la nova DA 7 del projecte de LOMLOE, la formació permanent també pot presentar problemes competencials. Per exemple, l’article 131.2 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (2006) atribueix a la Generalitat de Catalunya competència exclusiva en matèria de formació permanent del professorat:

“Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, amb relació als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l’Estat i amb relació als ensenyaments d’educació infantil, la competència exclusiva que inclou: (...) f) La formació permanent i el perfeccionament del personal docent i dels altres professionals de l’educació i l’aprovació de directrius d’actuació en matèria de recursos humans.”

En desenvolupament d’aquest precepte, l’article 110 de la LEC regula la formació permanent del professorat.

 

3. Conclusió

Sorprèn molt comprovar que un dels objectius de la LOMLOE, sobre la reforma i modernització de la professió docent “per liderar la innovació curricular i didàctica” i “estabilitzar el sistema educatiu com a pillar bàsic dels polítiques del coneixement”, hagi quedat molt lluny de assolir-se al projecte de llei, ja que el text s’ha limitat a incloure una breu disposició addicional programàtica d’una futura proposta normativa del Govern estatal, sense precisar en absolut les seves línies mestres.

Realment, el Ministeri ha utilitzat molt poc les vint propostes de canvi del “Llibre Blanc de la professió docent” que va encarregar el 2015, com ara “el model de professió docent d’alt nivell de qualificació i d’excel·lència, el qual implica elevar el nivell de formació i selecció”, mitjançant la proposta de MIR educatiu com a un procés d’inducció a la professió docent.

 

 

 

Desenvolupaments estatal i autonòmic dels drets educatius

A Rosa Maria Cama, in memoriam

Va ser ella la que va tenir la idea d’aquest blog sobre la LEC, quan jo no sabia ni què era un blog. M’ho va explicar i em va animar a escriure sobre la llei d’educació. Aviat farà ja 11 anys... que continuo escrivint.

Aquests darrers anys el TC ha tingut l’oportunitat de revisar les tres darreres lleis orgàniques educatives i la LEC:

¾     la LOCE-2002, que mai va arribar a entrar en vigor, però tanmateix el TC va resoldre el 2012 els recursos d’inconstitucionalitat presentats 10 anys abans, malgrat haver estat ja derogada per la LOE-2006;

¾     la LOE també va ser recorreguda davant el TC i encara està en vigor avui dia, després d’haver estat totalment reformada per la LOMCE-2013,

¾     la LOMCE que havia estat recorreguda per diferents Comunitats Autònomes per possible invasió de les competències pròpies)

¾     i finalment, l’any 2019 es va dictar sentència sobre el recurs contra la Llei d’educació de Catalunya (LEC-2009).

Així l’Alt Tribunal ha dictat un reguitzell de sentències sobre les competències estatals i autonòmiques per desenvolupar les matèries educatives previstes a l’article 27 CE.

El cert és que la Constitució no defineix el contingut del concepte jurídic “bases” o “norma bàsica” o “aspectes bàsics” que apareixen atribuïts a l’Estat en nombrosos preceptes constitucionals. Tanmateix ha estat el Tribunal Constitucional, com a màxim i únic intèrpret de la Constitució, l’òrgan que ha fixat la doctrina sobre el contingut de les normes bàsiques atribuïdes en exclusiva a l’Estat.

Però sense que hagi estat mai modificat l’art. 27 de la CE que és on es regula el contingut dels drets a l’educació que han de ser desenvolupats amb caràcter bàsic per l’Estat, al llarg de quasi 40 anys el TC ha anat desdibuixant la seva interpretació del que cal entendre per “bàsic”, relaxant i ampliant l’àmbit competencial de l’Estat que amb el pas del temps ha anat incrementat la seva capacitat normativa per regular els drets educatius.

Així, inicialment, el TC va limitar la competència bàsica estatal a  “la función de definir los principios normativos y generales y uniformes de ordenación de las materias enunciadas en tal art. 27 de la CE” (STC 77/1985, de 27 de junio, FJ 15). Però pocs anys després la finalitat material de les bases es va ampliar fins a assegurar “una orientación unitaria y dotada de cierta estabilidad en todo aquello que el legislador considera en cada momento aspectos esenciales de dicho sector material (STC 223/2000, de 21 de septiembre, FJ 6), deixant en mans del propi legislador estatal la decisió del que s’ha de considerar essencial en cada cas i, per tant, “bàsic”.

En l’àmbit educatiu, l’Estat ha anat estenent la seva regulació bàsica de les lleis orgàniques des d’aquella primera (la LOECE 1980, sobre l’estatut dels centres escolars), la LODE (1985, encara en vigor parcialment i que va derogar la LOECE), la LOGSE (1990, la primera llei estatal del sistema educatiu), la LOCE (2002, que va derogar la LOGSE, però que mai va arribar a ser aplicada) i fins a la vigent LOE (2006, que va derogar la LOCE i que ha estat profundament modificada per la LOMCE,2013) la qual regula la totalitat del sistema educatiu, llevat dels pocs precepte encara vigents de la LODE.

De l’anàlisi del següent quadre, on es fa un recompte dels preceptes i apartats que contenen totes les lleis orgàniques educatives aprovades per l’Estat fins a l’actualitat, es desprèn amb facilitat la capacitat de l’Estat per anar incrementant, cada vegada més, el contingut de la norma educativa bàsica en aquests 33 anys de regulació orgànica del dret a l’educació:

Distribució del contingut bàsic de les lleis educatives	LOECE 1980	LODE 1985	LOGSE 1990	LOCE 2002	LOE-LOMCE 2006-2013
Total d’articles i disposicions	46	77	98	143	227
Total d’apartats	78	152	312	418	733
Total d’apartats “bàsics”	78	152	312	418	650
Total d’apartats “no bàsics”	0	0	0	0	83

Les dues primeres lleis orgàniques aprovades per l’Estat els anys 1980 i 1985, molt poc temps després de proclamar-se la CE el 1978, només van regular el dret a l’educació dels protagonistes educatius (alumnes, famílies, professors, centres escolars...), però no van dissenyar el conjunt del sistema educatiu. Per aquest motiu, l’extensió normativa d’aquestes dues primeres lleis és molt més breu que les següents, en què l’Estat va entrar a regular el model de sistema educatiu bàsic i uniforme mitjançant la LOE, la LOCE i la LOE (revisada a fons per la LOMCE).

Entre els anys 1990 i 2013 els preceptes legals dedicats a regular el sistema educatiu espanyol s’ha més que duplicat: s’ha passat de 98 articles i disposicions de la LOGSE als 227 de la LOE vigent (amb un increment de 129 preceptes, un 131,6%) i des dels 312 apartats inicials la llei orgànica educativa ha arribat fins als 733 apartats (amb un increment de 421 apartats, un 135%), dels quals són bàsics 650, la immensa majoria dels seus apartats (el 88,7% de la LOE és bàsica).

Aquesta situació d’abús normatiu, en què el més fort s’ha apropiat de la part més important del sistema educatiu, s’ha produït malgrat la vigilància del TC que ha hagut d’estudiar totes les 6 lleis orgàniques en nombrosos recursos presentats per les CCAA, sense reconèixer en cap moment que hi hagi hagut cap invasió de competències de l’Estat en les competències reservades pels corresponents Estatuts a les CCAA.

El que va passar, va ser el contrari: ja a la primera Sentència sobre la LOECE (STC 5/1981, de 13 de febrer de 1981) l’Alt Tribunal va declarar inconstitucional i nul·la, parcialment, la DA 3 que permetia a les CCAA modificar o substituir un total de 10 articles de la llei orgànica en l’àmbit de les seves facultats i competències, és a dir, el legislador estatal els declarava “no bàsics”:

LOECE, DA Tres. “Los artículos veintiuno; veinticuatro, apartados dos y tres; veinticinco, tres y cuatro; veintiséis; veintisiete; veintiocho, uno y dos; veintinueve; treinta; treinta y uno, y treinta y siete de esta Ley. Sin perjuicio de su carácter general podrán ser modificados o sustituidos por las Comunidades Autónomas en el ámbito de sus facultades y competencias determinadas por sus respectivos Estatutos de Autonomía.”

La resposta del TC va ser contundent, en declarar que 7 dels 10 articles esmentats a la DA 3 no podien ser modificats per les CCAA, per la seva naturalesa “bàsica”:

STC 5/1981, FJ 25: “Todos ellos están insertos en el Título II relativo a los centros públicos, y todos también se refieren a los órganos de gobierno de tales centros y a sus competencias. Regulan el marco institucional de la escuela pública, pieza clave del sistema educativo cuya homologación impone el art. 27.8 de la Constitución y cuya «ordenación general» corresponde al Estado «en todo caso», según la Disposición adicional número dos de la misma L.O.E.C.E. Todos ellos contienen «normas básicas para el desarrollo del art. 27 de la Constitución» (art. 149.1.30.° de la misma), estableciendo «condiciones básicas» para el ejercicio de los derechos fundamentales de padres, profesores y alumnos, (…). Su modificabilidad por Leyes de las Comunidades Autónomas permitiría la creación en ellas de escuelas públicas organizadas de modo radicalmente diferente al contenido en la Ley Orgánica 5/1980, con lo cual se violaría tanto el art. 81 de la Constitución como su art. 149.1.1.° y 30.°”.

En el post d’avui, analitzaré els següents punts en relació amb tota aquesta conflictivitat institucional:

1. El desenvolupament estatal de la matèria educativa amb caràcter bàsic

2. Límits al desenvolupament legislatiu autonòmic. Què hem d’entendre per “desenvolupar” els preceptes “bàsics” de la LOE?

3. La llei estatal “bàsica” no pot esgotar tota la matèria orgànica del dret a l’educació

4. Cal evitar les repeticions (totals o parcials) de la norma bàsica en el desenvolupament autonòmic

5. La regulació autonòmica dels preceptes “no bàsics” de la LOE-LOMCE

1. El desenvolupament estatal de la matèria educativa amb caràcter bàsic

La jurisprudència constitucional té molt clara la competència estatal per desenvolupar el dret a l’educació de l’article 27 CE que el TC detalla amb precisió:

1. El “desenvolupament directe del conjunt de drets reconeguts a l’article 27 CE s’ha de regular mitjançant llei orgànica”, interpretant el desenvolupament directe dels drets fonamentals com a “una regulació global o dels seus aspectes essencials de l’àmbit subjectiu o objectiu dels drets fonamentals que requereix d’una llei orgànica”(STC 31/2018, FJ 7.a).

2. L’àmbit de la reserva de llei orgànica no és “coextens” amb les competències atribuïdes a l’Estat per desenvolupar l’article 27 CE: les normes bàsiques per al desenvolupament de l’art. 27, segons l’art. 149.1.30, no té el mateix abast que el que s’anuncia a l’art. 81.1 de reserva de llei orgànica, ja que hi ha normes de desenvolupament de l’art. 27 CE que són bases, però no són “desenvolupament dels drets fonamentals”, als fins previstos a l’art. 81.1 (STC 49/2018, FJ 4.c).

3. La LOMCE no pretén “regular la totalitat dels aspectes de desenvolupament del dret a l’educació, de la llibertat d’ensenyament o del sistema educatiu”, ja que la seva finalitat és incrementar els estàndards de qualitat del sistema (STC 31/2018, FJ 3), si bé queda clar que la competència de l’Estat per dictar normes bàsiques per al desenvolupament de l’art. 27 CE s’estén a l’ordenació general del sistema educatiu i a la programació general de l’ensenyament (STC 214/2012, FJ 3.a).

4. La finalitat de la normativa bàsica ex art. 149.1.30 CE és “garantir una política homogènia per a tot el territori nacional” (STC 214/2012, FJ 5), ja que l’art. 27 ce no estableix un model educatiu concret sinó una sèrie de principis del sistema educatiu que li han de permetre al legislador estatal dissenyar el model educatiu en els seus aspectes bàsics (STC 184/2012, FJ 3). Des d’un principi, el TC ha considerat la finalitat de la normativa bàsica “garantir en tot l’Estat un comú denominador normatiu dirigit a assegurar, d’una manera unitària i en condicions d’igualtat els interessos generals” (SSTC 69/1988, FJ 5 i 156/2011, FJ 5).

5. L’article 149.1.30 CE preveu una doble competència estatal en matèria educativa: per una banda, la regulació de les condicions d’obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals suposa “la reserva a l’Estat de tota la funció normativa en relació amb aquest sector, i per una altra, la competència estatal en relació amb les normes bàsiques per al desenvolupament de l’art. 27 CE s’ha d’entendre en el sentit que li correspon a l’Estat “la funció de definir els principis normatius i generals i uniformes d’ordenació de les matèries enunciades a l’art. 27 CE” (STC 184/212, FJ 3).

6. Segons aquesta segona competència de l’art. 149.1.30 CE, la funció de la normativa bàsica de l’Estat és “definir els principis normatius generals i uniformes d’ordenació de les matèries enunciades a l’art. 27 CE”, la qual cosa és coherent amb la finalitat de les bases d’assegurar “una orientació unitària i dotada de certa estabilitat en tot allò que el legislador considera en cada moment aspectes essencials d’aquest sector material” (STC 214/2012, FJ 3.a).

7. Així el TC enumera les següents competències estatals en matèria d’ensenyament: l’alta inspecció, l’ordenació general del sistema educatiu, la fixació dels ensenyaments mínims, la regulació de les condicions per a l’obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals i l’establiment de normes bàsiques per al desenvolupament de l’art. 27 CE (STC 184/2012, FJ 3).

8. L’apartat 1.1 de l’art. 149 CE li atribueix a l’Estat una competència transversal que li permet intervenir també en l’àmbit educatiu, de manera exclusiva: segons el TC, aquest precepte no li atribueix la fixació de les bases sobre els drets i llibertats constitucionals, sinó només “l’establiment –això si, sencer- d’aquelles condicions bàsiques que tendeixin a garantir la igualtat”, de forma que no pot suposar una regulació completa i acabada del dret o deure que es tracti, sense que puguin intervenir-hi les Comunitats Autònomes. Per condicions bàsiques el TC entén “el contingut primari del dret, les condicions jurídiques fonamentals (facultats elementals, límits essencials, deures fonamentals, prestacions bàsiques, certes premisses o pressupòsits previs). En qualsevol cas, les condicions bàsiques han de ser les imprescindibles o necessàries per garantir la igualtat, però no una igualtat formal absoluta”, sempre amb el benentès que la igualtat no impedeix la divergència autonòmica (STC 184/2012, FJ 4.a).

9. Finalment, el TC declara que el dret a l’educació incorpora “un contingut primari de dret de llibertat”, a partir del qual s’ha d’entendre el mandat prestacional als poders públics encaminat a promoure les condicions perquè aquesta llibertat sigui real i efectiva i que el seu exercici ha de tenir lloc en el marc d’un sistema educatiu definit pels poders públics, de forma que l’educació constitueix una activitat reglada. En tot cas, “en la configuració d’aqueix sistema educatiu han de participar necessàriament els nivells de govern estatal i autonòmic, d’acord amb les seves competències” (STC 51/2019, FJ 3).

2. Límits al desenvolupament legislatiu autonòmic. Què hem d’entendre per “desenvolupar” els preceptes “bàsics” de la LOE?

Les normes bàsiques constitueixen un límit absolut a la competència compartida per les CCAA per a regular el sistema educatiu en el seu àmbit territorial. En aquesta labor legislativa compartida entre l’Estat i les CCAA sobta comprovar com la CE utilitza el verb “desenvolupar” per a descriure l’activitat legislativa en tres contextos:

a) L’Estat fa un desenvolupament directe del dret fonamental a l’educació, mitjançant una llei orgànica;

b) L’Estat desenvolupa les bases dels drets continguts a l’art. 27 CE;

c) Les CCAA poden desenvolupar les bases aprovades per l’Estat per regular el dret a l’educació.

Resulta, doncs, molt útil analitzar el sentit que té la paraula “desenvolupar” en el context constitucional de les competències compartides entre l’Estat i les CCAA: llei orgànica en desenvolupament directe del dret fonamental a l’educació (art. 27 CE), llei estatal de bases o bàsica de desenvolupament de l’article 27 CE i desenvolupament de les bases estatals i de la llei orgànica per les CCAA. En poques paraules, l’Estat desenvolupa el dret a l’educació de l’art. 27 CE per llei orgànica i per llei bàsica, mentre que les CCAA poden desenvolupar el desenvolupament constitucional de l’Estat per definir conjuntament el sistema educatiu amb les competències exclusives de l’Estat i les compartides de les CCAA.

En aquest context competencial entre l’Estat i les CCAA, “desenvolupar” s’ha d’entendre com a “desplegar”, “completar”, “detallar”, “concretar”, “afegir nous criteris d’aplicació”, “formular el sistema educatiu autonòmic afegint-hi nous preceptes al sistema bàsic dissenyat per l’Estat, sense contradir cap precepte bàsic”...

Correspon, per tant, a la CA la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l'Estat com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei. En exercici d'aquestes competències, la CA pot establir polítiques pròpies i el Parlament ha de desplegar i concretar per mitjà d'una llei les dites disposicions bàsiques.

Efectivament, la competència legislativa autonòmica en matèria d'educació es veu limitada per les normes amb rang de llei orgànica dictades per l'Estat en aquesta matèria. I en aquest cas, s'han de respectar tant els preceptes orgànics que responen a el desenvolupament directe el contingut essencial de el dret, dictats en virtut de l'article 81 CE, com els preceptes bàsics dictats en virtut de la competència de l'Estat per al desenvolupament de l'article 27 CE de la Constitució, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics en la matèria.

La competència autonòmica de desenvolupament normatiu necessita fer remissió a la resta de l'ordenament general per exercir el que la STC 10/1982, FJ 9 va denominar "un poder de coregulació" "consistent a detallar i perfilar el que la norma bàsica estableix", sent això possible sempre que la Comunitat Autònoma tingui competència en la matèria regulada (SSTC 26/1982 i 40/1981, citades per la 150/1998, FJ 4).

El concepte que ha d'imperar en l'anàlisi de la relació entre la LOE i la llei autonòmica és el de col·laboració internormativa, i més quan ens referim al desenvolupament de preceptes orgànics, com en el cas del currículum, per exemple. Així, efectivament la llei ordinària autonòmica ha de partir del desenvolupament directe el dret fonamental, sense que el legislador autonòmic pugui entrar en contradicció alguna, sinó només limitar-se a la col·laboració internormativa.

Per tant, la CE utilitza el mateix verb, “desenvolupar”, per atribuir les competències de regulació normativa a l’Estat i a les CCAA en matèria educativa:

·         l’Estat té la competència exclusiva per a desenvolupar els aspectes bàsics de l’article 27 de la CE i per al desenvolupament “directe” el dret a l’educació, d’aquest mateix article;

·          i les CCAA, d’acord amb les competències dels seus Estatuts, poden desenvolupar les normes bàsiques dictades per l’Estat en relació amb el dret fonamental a l’educació i també pot desenvolupar els preceptes aprovats amb el caràcter d’orgànics.

La regulació del sistema educatiu és, doncs, el resultat del desenvolupament legal del dret a l’educació a dos nivells diferents per dos poders públics: l’estatal (de desenvolupament de la CE per llei orgànica i llei bàsica) i l’autonòmic de desenvolupament de la legislació bàsica i orgànica.

Aquesta competència autonòmica s’ha reconegut fins i tot en el desenvolupament i concreció de les bases fixades per l'Estat en matèria de funció pública docent, establint una política pròpia en una matèria tan relacionada amb l'organització pròpia com són els concursos de provisió i l'estructura administrativa. En definitiva, l'autoorganització pròpia de una CCAA.

Així, el Tribunal Constitucional ha reconegut la facultat autonòmica d'adaptació de la legislació estatal en matèria de règim estatutari dels funcionaris públics a les característiques pròpies de l'Administració autonòmica en un cas on la Comunitat Autònoma només posseïa competències d'execució:

“Sin embargo, tratándose de una administración distinta del Estado y de otras Administraciones públicas, la ejecución de la legislación estatal sobre el régimen estatutario no puede limitarse estrictamente a una aplicación mecánica de las normas correspondientes, pues es evidente que tales normas pueden desconocer las características propias de la organización administrativa autonómica y, por lo tanto, no adaptarse con la suficiente eficacia y previsión a ellas. (…) De ello se deduce que la Comunidad Autónoma, si bien no puede en ningún caso modificar o desarrollar las normas del Estado en lo que atañe al régimen sustantivo de las relaciones jurídicas funcionariales, sí puede en cambio utilizar instrumentos normativos propios para hacer posible el ejercicio de los derechos y obligaciones, deberes y facultades y, en general, de las situaciones jurídicas que aquel régimen sustantivo contempla, dentro de la estructura organizativa de su administración” (STC 164/1986, FJ 7).

Recentment el Tribunal Constitucional ha explicitat en què consisteix el desenvolupament autonòmic d’una llei bàsica (segons les seves pròpies paraules, la llei autonòmica “afegeix mèrits específics”, “concreta els termes de la reserva de places”...), ja que no es limiten a reproduir parcialment les normes bàsiques:

STC 51/2019 FJ 7.f)  “Por su parte, los apartados 2 a 4 del precepto, si bien repiten algunas normas que están en la LOE, sí contienen un desarrollo normativo autonómico susceptible de ser calificado como tal, puesto que añaden méritos específicos valorables en la fase de concurso, como el de haber ocupado puestos de responsabilidad técnica en la administración educativa de Cataluña o la función inspectora con evaluación positiva (apartado 2); o conocimientos que deberán acreditarse en la fase de oposición, como el catalán (apartado 3); y concretan los términos de la reserva de un tercio de plazas a funcionarios que hayan ejercido puestos directivos o de inspección, prevista como posible en la disposición adicional decimosegunda, apartado 4, de la Ley Orgánica de educación. Por tanto, en el caso de estos tres apartados, la reproducción parcial de la normativa básica estatal se estima necesaria para hacer inteligible la norma autonómica, debiendo, pues, desestimarse el recurso frente a ellos.”

Altres exemples del correcte desenvolupament autonòmic de les bases estatals, segons la jurisprudència constitucional:

¾     L’Estat fixa uns criteris que han de ser concretats per l’Administració educativa competent, mitjançant la ponderació concreta dels criteris establerts pel legislador bàsic (STC 184/2012, FJ 4.b).

¾     L’Administració educativa ha de complementar els criteris d’avaluació relatius als bloc d’assignatures troncals i específiques, i establir els criteris d’avaluació del bloc d’assignatures de lliure configuració autonòmica (STC 53/2018, FJ 4.b).

3. La llei “bàsica” no pot esgotar tota la matèria orgànica del dret a l’educació ni buidar les competències de les CCAA

La norma bàsica no pot esgotar tota la matèria que està regulant, ja que no pot arribar a tal punt de concreció en la seva regulació de la matèria que impedeixi de facto el desenvolupament autonòmic de la norma bàsica amb legislació pròpia que defineixi una política educativa divergent en les CCAA. La llei bàsica no pot impedir el desenvolupament autonòmic, malgrat el fet que les darreres interpretacions del TC sobre el contingut de la llei bàsica no posa pràcticament límits al legislador estatal en controlar l’abast del detall amb què pot regular una matèria.

D’acord amb la STC 5/1981 sobre centres escolars i reiterada durant tots aquests anys, la determinació de l’àmbit d’una llei orgànica ha d’interpretar-se restrictivament, deixant marge a les competències autonòmiques, incloent-hi expressament l’Alt Tribunal una referencia a les competències legislatives autonòmiques en matèria d’educació:  

“[…] resulta evidente que, frente a las Comunidades Autónomas, el ámbito reservado a la ley orgánica en materia educativa no se extiende necesariamente a todo el desarrollo del derecho a la educación y los demás derechos fundamentales enumerados en el art. 27 de la Constitución, sino a la regulación de las condiciones básicas para garantizar la igualdad de todos los españoles en el ejercicio de los derechos y en el cumplimiento de los deberes constitucionales (art. 149.1.1.°), al establecimiento, de las condiciones de obtención, expedición y homologación de títulos académicos y profesionales (art. 149.1.30.°), y a las normas básicas para el desarrollo del art. 27 a fin de garantizar el cumplimiento de las obligaciones de los poderes públicos en esta materia (ibíd.).

Al menos en materia educativa, la delimitación competencial entre los poderes generales o centrales del Estado y las Comunidades Autónomas no puede utilizar como criterio orientador la distinción entre normas de desarrollo y normas conexas, cuya utilización conduciría a imposibilitar pura y simplemente toda legislación autonómica en esta materia, sino la distinción entre principios o normas básicas y normas de desarrollo y de detalle.” (FJ2)

Quasi tot el camp de l'educació -amb l'única excepció de l'expedició dels títols oficials educatius- queda en l'àmbit de les competències compartides entre l’Estat i les CCAA, "respectant els aspectes essencials del dret a l'educació i a la llibertat d'ensenyament", d'acord amb l'article 149.1.30 CE, que precisament atribueix a l'Estat la competència per establir les normes bàsiques de desenvolupament de l'article 27 CE.

Així, la llei autonòmica educativa podria regular la totalitat dels vessants des de la programació de l'educació i l'ordenació de l'activitat que inclou l'ordenació curricular i l'avaluació de resultats, passant pel règim d'accés a el sistema educatiu i de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments, fins als aspectes organitzatius, tant pel que fa als centres i el seu funcionament com a el personal dels centres públics. Ara bé, la competència autonòmica és de caràcter compartit amb l’Estat que s’ha reservat el desenvolupament dels aspectes bàsics de l’article 27 CE.

Concretament en matèria d'educació, i des de la primerenca STC 5/1981, FJ 2, es va establir que

“En el ejercicio de esa competencia propia, los poderes generales o centrales del Estado pueden limitarse al establecimiento de tales principios o normas básicas o, por el contrario, dictar normas que, desarrollándolos, los hagan de inmediata aplicación. La primera de estas dos soluciones, que tiene en su favor, sin duda, la de dar expresión nítida a las dos fases o niveles (general y particular, del Estado y de la Comunidad Autónoma) que cabe distinguir en todos los supuestos de competencias concurrentes o compartidas, tiene, en cambio, en su contra, además de su dificultad intrínseca, la desventaja notoria de que hace depender el ejercicio efectivo de esos derechos fundamentales de las normas legislativas que, en uso de su competencia propia y para su propio ámbito, dicten las Comunidades Autónomas ya existentes y las mismas Cortes Generales para el resto del territorio nacional.

Es por ello fácilmente comprensible, que el legislador, sobre todo en el actual estadio de nuestro desarrollo constitucional, haya optado por la segunda de las soluciones apuntadas. El recurso a esta técnica no debe inducir, sin embargo, a error. Las Comunidades Autónomas que, como la catalana o la vasca, tienen estatutariamente competencia plena sobre la enseñanza, no tienen cerrada la vía para legislar sobre materias reguladas por la L.O.E.C.E. ni pueden legislar sobre ninguna de ellas con entera libertad.

Se encuentran, en todos los casos, vinculadas por los principios y normas básicas que la propia L.O.E.C.E. establece o que de ella se derivan. Es claro que hay en ella preceptos que se limitan al establecimiento de un principio general, en tanto que en otros éste aparece sólo orientando una regulación de detalle y que en consecuencia es también muy distinto el margen de libertad de que para su propia legislación dispone la Comunidad Autónoma, pero la determinación de cual sea este margen sólo puede ser hecha en el caso concreto a través de una jurisprudencia de principios. Este sistema de articulación de poderes sólo puede operar con eficacia, sin duda, si éstos actúan con extraordinaria mesura y dentro del más profundo respeto a la Constitución, pero es el que ésta ha adoptado y no puede ser soslayado por ningún género de definiciones a priori.”

El problema de la delimitació competencial entre l’Estat i les CCAA en el desenvolupament del dret a l’educació és que la doctrina del TC ha anat evolucionant des de les primeres sentències del 1981, en què es va analitzar la primera llei orgànica de desenvolupament de la Constitució, la LOECE, a les més recents del 2018 i 2019 sobre la LOMCE i la LEC. El marge de desenvolupament que tenen actualment les CCAA és molt menor que el de les primeres lleis orgàniques (LOECE i LOGSE), ja que s’han incrementat exponencialment el nombre de preceptes reservats a la normativa bàsica a mesura que s’han anat aprovant noves lleis orgàniques educatives. Cada nova llei orgànica educativa ha incrementat el nombre de preceptes declarats bàsics pel legislador estatal, que en molt poques ocasions ha estat corregit pel TC.

Només cal comparar el repartiment competencial en la regulació del currículum bàsic entre la LOGSE-1990 i la LOMCE-2013, quan el paper de les CCAA ha passat de tenir inicialment reservada una part important del currículum educatiu a una intervenció residual en la LOMCE. Aquesta intervenció expansiva de l’Estat en matèria educativa ha tingut el recolzament ple del TC, que ha anat adaptant  i ampliant en la seva doctrina el que s’ha d’entendre per bàsic en aquests 40 anys d’interpretació constitucional: el paper de l’Estat en la tasca d’uniformar el sistema educatiu ha passat d’un inicial “mínim comú denominador” que havia de permetre un marge suficient per al desenvolupament normatiu de les CCAA, a un “màxim denominador comú” que unifica amb detall la part del sistema educatiu reservada a l’Estat, que continua deixant marge autonòmic, però ara es tracta d’un marge “mínim” en moltes matèries, que impedeix de facto el desenvolupament autonòmic amb polítiques pròpies educatives.

En realitat, darrerament el TC ha deixat en mans del legislador bàsic la delimitació del contingut de les normes bàsiques (és la pròpia llei bàsica la que atribueix el caràcter de bàsic a una part important de la llei orgànica) i el TC ha reconegut reiteradament que l’Estat pot regular les matèries que li corresponen, amb el detall que convingui en cada cas, sense cap limitació, fins i tot mitjançant un RD bàsic que acabarà de detallar la normativa estatal, amb caràcter excepcionalitat, fins i tot ha arribat a l’extrem d’acceptar una ordre ministerial amb caràcter bàsic.

Però és conegut per tothom que aquesta excepcionalitat del reglament bàsic pel Govern no s’ha complert mai: de qualsevol llei orgànica han penjat moltíssims RD que han regulat tot tipus de matèries amb tot el detall necessari per a la seva aplicació directa, declarant bàsics fins i tot els annexos amb els barems de mèrits de les convocatòries. D’aquesta forma, la feina de les CCAA s’ha reduït a copiar, sense més, el detall del reglament bàsic quan han d’aprovar els seus actes d’execució en publicar les convocatòries.

En aquest sentit, l'Alt Tribunal, en una doctrina posterior i més recent, es pronuncia sobre la naturalesa de la intervenció competencial dels poders públics, estatal i autonòmics, i la necessària participació de tots dos nivells de govern en la configuració de sistema educatiu:

"El derecho de todos a la educación, no cabe olvidarlo, se ejerce en el marco de un sistema educativo en el que los poderes públicos -esto es, el Estado a través de la legislación básica y las Comunidades Autónomas en el marco de sus competencias en esta materia- determinan los currículos de los distintos niveles, etapas, ciclos y grados de enseñanza, las enseñanzas mínimas y las concretas áreas o materias objeto de aprendizaje, organizando asimismo su desarrollo en los distintos Centros docentes; por lo que la educación constituye, en términos generales, una actividad reglada." (STC 337/1994, de 23 de desembre, FJ 9. En el mateix sentit, la STC 134/1997, FJ 4).

Per tant, a la vista d'aquesta jurisprudència, el Tribunal ha optat per encaixar l'ordenació curricular en la competència estatal sobre la legislació bàsica referida a l'article 27 CE, susceptible de posterior desenvolupament legislatiu i reglamentari per part de les comunitats autònomes competents.       

En realitat, la mateixa jurisprudència constitucional ja va analitzar en la Sentència 137/1986 la necessària i evident col·laboració internormativa entre Llei orgànica i llei ordinària en matèria d'educació. Més encara tenint en compte que les normes de caràcter orgànic no són en si mateixes criteris de repartiment competencial, sinó desenvolupament directe de l'article 27 CE que vinculen a tots els poders públics. Concretament, en el FJ 3 de l'esmentada STC 137/1986 es va dir:

“En términos generales puede decirse que la reserva enunciada en el art. 81.1 de la Constitución para el desarrollo de los derechos fundamentales y de las libertades públicas no es incompatible con la colaboración internormativa entre la fuente a favor de la cual la reserva se establece y otras fuentes de producción reconocidas en la Constitución, para alcanzar, de este modo, una disciplina integral y articulada del ámbito de que se trate.  (…)

El enunciado de aquel precepto impone al intérprete considerar que, respecto de las Comunidades que ostenten competencias en su virtud, las instituciones generales del Estado no retienen, como competencia exclusiva, la normación de todo aquello que, en lo relativo al art. 27 de la Constitución, pueda considerarse «desarrollo» (art. 81.1) de los derechos fundamentales allí reconocidos. Ni la unidad de la Constitución toleraría que una de sus disposiciones (art. 149.1.30) se desvirtuase íntegramente por lo establecido en otra (art. 81.1) ni, de otra parte, un precepto ordenador del sistema de fuentes en el ordenamiento integral del Estado (art. 81.1) puede sobreponerse a la norma que, en un plano del todo diverso, busca articular los ámbitos materiales que corresponden a ordenamientos diversos, por más que obviamente unidos (art. 149.1.30). El criterio general de que, en el Estado de autonomías territoriales, las normas entronizadoras de reservas a determinadas fuentes no son, sólo por ello, atributivas de competencia a un cierto ente (STC 37/1981, fundamento jurídico 2.°) parece habría aquí de tenerse en cuenta, tanto más cuanto que, según antes se apuntó, la colaboración en términos generales entre Ley Orgánica y ordinaria no ha de reputarse, en todo caso, constitucionalmente ilegítima.”

La jurisprudència més recent del TC continua parlant del “comú denominador normatiu” com a definició de la legislació bàsica estatal i de l’amplitud de les competències de l’Estat en matèria educativa, però recordant que “ha de deixar marge perquè les CCAA puguin desenvolupar les facultats que els reconeixen els seus Estatuts”:

STC 17/2014, de 30 de gener de 2014

FJ 8. “(…) la normativa cuestionada persigue la mencionada finalidad de garantizar en todo el territorio del Estado un común denominador normativo dirigido a asegurar, de manera unitaria y en condiciones de igualdad, los intereses generales, pero dejando, al mismo tiempo, el espacio correspondiente a las Comunidades Autónomas para su ulterior desarrollo. Y ello, porque, según tenemos declarado, «es innegable la amplitud de las competencias del Estado en materia educativa, pero también lo es que su ejercicio debe dejar siempre un margen para que las Comunidades Autónomas puedan desarrollar las facultades que les reconocen sus Estatutos» [STC 111/2012, de 24 de mayo, FJ 12 b)].”

STC 24/2014, de 13 de febrer de 2014

FJ 4. “Segundo, porque el recurrente no explica por qué tal determinación de un mínimo le priva de la facultad de desarrollar el currículo de la enseñanzas primarias y de su facultad de ordenar la actividad educativa en esta etapa, toda vez que la regulación básica, no es que no agote ni siquiera, como acaba de indicarse, el tiempo que obligatoriamente ha de destinarse a diario a la actividad, sino que deja abierto todos los extremos relativos al modo de ejercerla, a la distribución del tiempo entre distintas áreas, las eventuales evaluaciones sobre el grado de cumplimiento del objetivo, la determinación de los textos de lectura más adecuados o de las técnicas didácticas más convenientes, entre otros; extremos que dejan un extenso y amplio margen a las administraciones educativas con competencia en la materia (entre ellas la perteneciente a la Comunidad Autónoma recurrente) y centro docentes para intervenir en este particular, habiendo quedado constreñida la normación básica del Estado a fijar un mínimo horario que posibilite la existencia de unas competencias o capacidades mínimas en lectura, que se conforma como un objetivo básico de la etapa educativa concernida.”

STC 68/2018, de 21 de juny de 2018.

FJ 4.c) “Por otra parte, el mandato de materialización de la igualdad efectiva que deriva del artículo 9.2 CE no vincula solo al legislador estatal, sino a todos los poderes públicos. En materia educativa también están constitucionalmente habilitados para ordenar la educación, tanto el Gobierno, en su condición de titular de la potestad reglamentaria que puede completar la regulación de los aspectos básicos, como las Comunidades Autónomas, como titulares de la competencia legislativa de desarrollo de las bases y de ejecución y como organizadores del servicio público educativo en su territorio. En suma, la acción del legislador estatal no puede impedir –no es esto, ciertamente, lo que se impugna en la demanda– ni cerrar el elenco ni la extensión posible de las medidas que promueven la igualdad efectiva o que remueven los obstáculos que la impiden o dificultan. También los legisladores autonómicos pueden, en el marco de sus competencias y con pleno respeto al contenido de las bases estatales, adoptar medidas suplementarias de promoción de la igualdad efectiva (STC 40/2011, de 31 de marzo, FJ 7).”

4. Cal evitar les repeticions (totals o parcials) de la norma bàsica en el desenvolupament autonòmic

La normativa bàsica és d’aplicació directa en tot el territori de l’Estat, sense necessitat que el desplegament legislatiu de les CCAA hagi de reproduir-la i incorporar-la a la llei autonòmica, ja que la regulació del sistema educatiu resulta de la “regulació compartida” entre l’Estat (llei bàsica) i les CCAA (lleis de desenvolupament). La suma de les dues normatives és la que produeix la regulació completa del sistema educatiu d’una determinada CA.

Evidentment, quan un determinat principi bàsic o un precepte de la llei bàsica no és recollit a la llei autonòmica això no vol dir que aquesta norma no s'apliqui a la CA, ja que la norma bàsica no requereix de transposició, com les directives, sinó, simplement, que aquest no és un principi que s'hagi considerat susceptible de ser desenvolupat per la llei autonòmica.

Recentment, la STC 51/2019 ha utilitzat la seva doctrina sobre les leges repetitae per a revisar la constitucionalitat de la LEC. A continuació es resumeixen les principals idees d’aquesta doctrina:

1) Només és acceptable la reiteració de la norma bàsica en una llei autonòmica “si així contribueix a fer intel·ligible o comprensible el règim autonòmic de desenvolupament”, ja que no és acceptable “la refosa en un únic text normatiu de tota la regulació aplicable en una matèria (bases i desenvolupament), encara que fos amb la intenció de facilitar l’aplicació del dret” (FJ 6.a).

2) El TC no accepta la repetició de la norma bàsica “quan la versió és més breu i incompleta que la base estatal” i “pot induir a confusió sobre el contingut vigent de la norma bàsica” (FJ 6.c), “encara que no siguin contradictòria materialment amb les bases” (FJ 6.f).

3) EL TC declara inconstitucional la repetició de la norma bàsica quan aquesta és “simplificada i incompleta, per oferir una imatge parcial o distorsionada, que es converteix en una regulació innecessària que penetra en el espai de la norma bàsica sense innovar i generant confusió” (FJ 6.f).

 4) El FJ 7.f) resumeix la doctrina constitucional sobre les leges repetitae:

“De acuerdo con la doctrina de las leges repetitae que venimos aplicando en esta sentencia, entendemos que la reproducción de esos contenidos estatales básicos que, en general, como técnica normativa debe ser evitada por los peligros que comporta, puede tener sentido cuando respetándose los términos de la normativa básica se hace una utilización de aquella para hacer comprensible la normativa de desarrollo, sin ánimo de generar un texto refundido de bases estatales y desarrollo autonómico que no está previsto en nuestro sistema constitucional de reparto de competencias porque supone en la práctica una usurpación del espacio normativo que corresponde al Estado en una suerte de conmixtión de competencias. (…) “

“Por su parte, los apartados 2 a 4 del precepto, si bien repiten algunas normas que están en la LOE, sí contienen un desarrollo normativo autonómico susceptible de ser calificado como tal, puesto que añaden méritos específicos valorables en la fase de concurso, como el de haber ocupado puestos de responsabilidad técnica en la administración educativa de Cataluña o la función inspectora con evaluación positiva (apartado 2); o conocimientos que deberán acreditarse en la fase de oposición, como el catalán (apartado 3); y concretan los términos de la reserva de un tercio de plazas a funcionarios que hayan ejercido puestos directivos o de inspección, prevista como posible en la disposición adicional decimosegunda, apartado 4, de la Ley Orgánica de educación. Por tanto, en el caso de estos tres apartados, la reproducción parcial de la normativa básica estatal se estima necesaria para hacer inteligible la norma autonómica, debiendo, pues, desestimarse el recurso frente a ellos.”

5. Regulació autonòmica dels preceptes “no bàsics” de la LOE-LOMCE

Els legisladors autonòmics poden regular el contingut dels preceptes “no bàsics” de la LOE-LOMCE, encara que aquest desenvolupament contradigui obertament els propis preceptes no bàsics, però el desenvolupament mai pot contradir els aspectes bàsics de la llei estatal, que es poden desenvolupar però no contradir.

La disposició final cinquena de la LOE, sobre el títol competencial de la llei inclou 83 apartats que no tenen caràcter bàsic, i que poden, per tant ser desenvolupats per les CCAA sense limitacions bàsiques (llevat dels que es refereixen al MEC, declarats no bàsics per tractar-se de matèria estatal).

En cas que no siguin regulats per una llei autonòmica, aquests preceptes tenen caràcter supletori i serien d’aplicació en l’àmbit de la comunitat autònoma.

Hi ha alguns preceptes prou importants dins la llista d’aquests preceptes no bàsicscom per ser regulats a una llei autonòmica, amb contingut i criteris propis:

a) Mesures per al professorat dels centres públics (LOE, art. 105.2)

b) Recursos dels centres públics i concertats (LOE, art. 122.2)

c) Accions destinades a fomentar la qualitat dels centres docents (LOE, art. 122 bis)

d) Projecte de gestió dels centres públics (LOE, art. 123)

e) Normes d’organització, funcionament i convivència (LOE, art. 124)

f) Programació general anual (LOE, art. 125)

g) Òrgans de coordinació docent (LOE, art. 130)

h) Organització de la inspecció educativa (LOE, art. 154)

i) La regulació del concurs de provisió de llocs de treball d’àmbit autonòmic (LOE DA 6.4)

6. Conclusió

En 23 anys l’Estat ha aprovat 4 lleis orgàniques de regulació del sistema educatiu, ampliant cada vegada més el contingut legislatiu reservat a la normativa bàsica: resulta molt difícil d’explicar que la LOGSE-1990 tingués 98 preceptes (pocs més que els 77 de la LODE-1985) i que en pocs anys la mateixa legislació educativa hagi passat a 143 preceptes (LOCE-2002) i fins a 227 a la llei vigent actualment (LOE-LOMCE 2006-2013). Si ens fixem en el nombre d’apartats de les lleis, l’increment de contingut normatiu encara és més espectacular: dels 312 apartats de la LOGSE s’ha passat a 733 apartats de la LOE-LOMCE.

Encara em sobta més que el TC no hagi dit ni una paraula sobre aquesta ampliació meteòrica del contingut bàsic de la llei del sistema educatiu, i que hagi anant reformulant la doctrina constitucional sobre la distribució competencial entre l’Estat i les Administracions educatives, fins que pugui encabir, sense problema, les successives lleis orgàniques malgrat la seva extensió creixent.

Per acabar, només un prec al Govern de l’Estat que acaba de prendre possessió aquesta setmana: que la llei orgànica que han anunciat per derogar la LOMCE, retalli àmpliament la seva extensió en lloc de sobrepassar els actuals 733 apartats de regulació estatal del sistema educatiu.