dimecres, 14 d’abril de 2010

Continguts funcionals mínims del lloc de treball

[article 114.4 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació]

Com a continuació dels blogs publicats l'any passat, sobre les plantilles, els llocs de treball docents i les retribucions, avui analitzaré el significat del concepte "contingut funcional" del lloc de treball docent, que apareix a l'article 114.4 de la LEC.

En aquest precepte s'ha introduït un concepte, el "contingut funcional" dels llocs de treball docent, que no és freqüent dins el món de la docència (tant és així, que aquesta és l'única vegada que apareix en tota la Llei), i que mereix una explicació tècnica.

El precedent més immediat el podem trobar al Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, que regula la funció pública de la Generalitat de Catalunya, quan preveu que la reglamentació dels tribunals o òrgans tècnics de selecció han de garantir "la idoneïtat i la professionalitat dels seus membres, pel que fa al coneixement del contingut funcional dels llocs que es convoquen" [art. 54.1].

En la mesura que podem definir el lloc de treball com una agrupació de funcions o responsabilitats determinades per l'administració corresponent, el contingut funcional d'un lloc de treball coincideix amb el conjunt de funcions que tingui assignades el lloc en qüestió. Així, és normal trobar a la legislació de funció pública l'expressió "el contingut del lloc de treball" [art. 43, 64.c) i 75.b) del DL 1/1997], amb el sentit del "contingut de les funcions pròpies de les places" (DA 14 del DL 1/1997).

En altres preceptes legals, també podem trobar l'expressió "contingut professional" (dels cossos de funcionaris, per exemple a l'article 59.2 del Decret legislatiu 1/1997 i als articles 22.2, 22.3 i 27.2 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost), amb una significació molt propera a la del "contingut funcional" dels llocs de treball.

El contingut professional dels funcionaris, per una altra banda, també té com a contrapunt la "capacitat funcional" per a complir les tasques que s'assignen a cada funcionari dins l'estructura organitzativa en cossos funcionarials (així, podem trobar "la capacitat funcional com a requisit per a poder participar en els processos selectius", per exemple en l'article 56.1.b de l'EBEP), o, dit amb altres paraules, en la mateixa direcció, "les condicions per a exercir les funcions que li poden ser encomanades dins el cos" [art. 45.d) del Decret legislatiu 1/1997), la qual cosa ens permet equiparar "capacitat funcional" amb "condicions que permeten l'exercici de les funcions" dins el cos de funcionaris.

Seguint per aquest camí que ens permet comparar les funcions dels llocs de treball amb les funcions dels cossos de funcionaris, que és el que estic fent avui, també podem relacionar la "capacitat funcional" del funcionari amb una altra novetat de l'EBEP: "l'actuació professional" [art. 17.b) EBEP] o, dit amb una altra expressió, la "conducta professional" [art. 20.1 EBEP], que intervé en l'avaluació de l'acompliment dels treballs realitzats i, per tant, en la valoració de la carrera professional dels funcionaris. El punt de connexió d'aquest nou concepte amb les funcions (siguin del cos o del lloc) és el component de professionalitat que intervé necessàriament en la definició del concepte de "empleat públic".

La novetat de la LEC, que no he trobat en la legislació general de funció pública, consisteix a limitar el contingut funcional del lloc als "continguts funcionals mínims de cada lloc de treball" (art. 114.4 LEC), és a dir, les plantilles no inclouen tot el contingut funcional de cada lloc, sinó només les atribucions i responsabilitats mínimes, que ha de definir el Departament en formular les plantilles docents. Aquests continguts funcionals "mínims" són, per tant, ampliables a altres funcions docents, dins l'organització pròpia de cada centre:

-"El director o directora de cada centre pot assignar al professorat que hi ocupa els llocs de treball docent les responsabilitats de direcció, gestió i coordinació docent que requereixi l'aplicació del projecte educatiu, que han d'ésser adequades a la seva preparació i experiència" (art. 114.5 LEC).

- "Les administracions públiques poden assignar al seu personal funcions, tasques o responsabilitats diferents de les corresponents al lloc de treball que acompleixin, sempre que resultin adequades a la seva classificació, grau o categoria, quan les necessitats del servei ho justifiquin sense minva en les retribucions" (art. 73.2 EBEP).

Finalment, i per a acabar amb l'anàlisi del concepte, no s'ha de confondre "contingut funcional mínim" amb "especialitat docent", ja que la mateixa Llei d'educació ha considerat l'especialitat docent com un dels "requisits específics exigits per a ocupar els llocs" [art. 114.2.b) LEC] que han d'especificar-se a les plantilles docents de la Generalitat. De fet, una mateixa qualificació (com ara l'especialitat docent del funcionari) pot convertir-se en requisit quan es refereix a les condicions d'ocupació d'un lloc de treball o d'ingrés a un cos.

Aquesta innovació de la LEC en relació amb els continguts dels llocs de treball docents de les plantilles comportarà en el desplegament de la LEC el fet que el Departament hagi de definir els continguts funcionals mínims del diferents tipus de llocs de treball docent: els dels centres i serveis educatius i els de la Inspecció educativa.

Els efectes d'aquesta novetat legal als llocs de treball de la Inspecció educativa pot ser il•lustratiu del canvi que comportarà el model de plantilles docents de la LEC.

Ara per ara, la normativa vigent sobre l'organització de la Inspecció (regulada pel Decret 266/2000, de 31 de juliol i per l'Ordre ENS/289/2002, de 31 de juliol) no preveu cap diferència funcional entre els llocs de treball dels inspectors i inspectores i les funcions del cos d'inspectors d'Educació. Així, els inspectors i inspectores ocupen llocs de treball de caràcter docent dels serveis territorials del Departament sense requisits específics ni contingut funcional diferenciat, amb l'excepció dels càrrecs de comandament i coordinació.

Dit d'una altra manera, l'atribució de funcions i competències dels llocs de treball i la del cos de funcionaris és la mateixa (tots els llocs de treball tenen assignades, de manera uniforme, totes les funcions pròpies del cos) i, per tant, no es poden detectar perfils professionals que singularitzin les tasques i responsabilitats entre els diferents llocs. L'única dispersió funcional la provoca, de forma original, no l'estructura dels llocs, tots clònics, sinó una estructura organitzativa diferent que adscriu cada inspector o inspectora a una àrea específica, que corresponen a les especialitats dels inspectors i inspectores. Aquesta estructura afegida a la dels llocs depèn, per tant, de la classificació "subjectiva" dels inspectors i inspectores, no pas de l'organització "objectiva" mitjançant llocs de treball diferenciats i l'assignació de responsabilitats i tasques pròpies de la Inspecció, lligades a cada lloc de treball.

Espero que el futur desplegament per decret de l'article de la 114 LEC sobre les plantilles docents, que és d'aplicació a l'organització de la Inspecció, introdueixi innovacions en la definició d'alguns perfils professionals de l'estructura organitzativa, llevat que s'interpreti que l'article 114 només és d'aplicació al professorat, de manera que en quedi exclòs el cos de la Inspecció d'Educació. Però aquesta interpretació tan restrictiva de l'article 114 no puc acceptar-la, ja que ens arrossegaria a conclusions absurdes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada