dimecres, 29 de setembre de 2010

Estudi de freqüències de conceptes a la Llei d'educació

Al llarg d'aquest darrer any he tingut ocasió de comentar en el blog molts conceptes de la Llei d'educació. Avui faré un repàs de les paraules més importants que han anat sortint en els posts durant aquest temps, tot fixant-me en la freqüència amb què apareixen recollides a la llei (freqüència que posaré entre parèntesis). Les ordeno seguint, més o menys, l'índex de la mateixa Llei d'educació:

1) El sistema educatiu

L'objecte de la LEC és regular el sistema educatiu (100) no universitari de Catalunya (art. 1), que apareix a la LEC, amb una freqüència semblant a la d'Administració educativa (107), la qual també es regulada per la LEC. No he trobat, en canvi, cap referència directa al sistema educatiu "estatal" (ni bàsic o espanyol) ni a altres sistemes educatius, però sí que trobem referències a la regulació / legislació orgànica (5) del dret a l'educació.

Evidentment, la paraula més freqüent és la que dóna el títol a la llei, l'educació (392), que juntament amb l'ensenyament (269) forma un entramat sobre el qual es construeix tot el teixit legal al llarg dels seus preceptes.

Aquestes dues paraules essencials a la LEC, "educació" i "ensenyament", no sempre són intercanviables en un mateix context: així, el dret a l'educació (13) sempre apareix reconegut amb aquest clixé, mai no es recull a la llei com a "dret a l'ensenyament" (0). D'altra banda, amb relació a l'accés al sistema educatiu es pot accedir (22) a l'educació (art. 4.2; 21.2.a), a la formació permanent, al sistema educatiu mateix, a l'educació d'adults, i també a l'ensenyament (universitari, art. 166.2.c); en canvi, es pot "iniciar l'ensenyament", però no "iniciar l'educació". Semblantment, podem constatar que l'ordenació (22) i l'organització (72) normalment es refereixen als ensenyaments o al sistema educatiu, però a la llei mai no hi apareix "l'organització de l'educació" (0).

Amb una freqüència menor que "educació" o "ensenyament", la paraula formació (130) s'ha especialitzat en determinats contextos específics: formació permanent (14), formació per a l'ocupació (2), formació professional (51). Em sorprèn que no aparegui ni en una ocasió a la LEC la formació contínua (0), com a formació del treballador en actiu; la LEC sempre es refereix a la formació contínua del professorat com a formació permanent (en canvi la LOE usa les dues expressions: formació continua i formació permanent, referides al professorat i als treballadors). A més de la formació permanent adreçada a les persones adultes, apareixen a la LEC aprenentatge permanent (2), educació permanent d'adults (1), però mai "ensenyament permanent" (0).


2) La comunitat educativa

La LEC utilitza comunitat educativa (29) en un sentit molt ampli, ja que hi inclou totes les persones i les institucions que intervenen en el procés educatiu (art. 19.1), i restringeix comunitat escolar (15) per referir-se a la comunitat educativa del centre, en un sentit més limitat i més proper al contingut de la "comunitat educativa" en sentit tradicional. En formen part els alumnes (270), les famílies (69) o mares, pares o tutors (26), el professorat (133), els professionals d'atenció educativa (23), el personal d'administració i serveis (12), la representació dels ens locals (33) i, en els centres privats, els representants de llur titular (88).


3) La programació educativa

La paraula programació (62) sempre està referida al sistema educatiu, entesa com a programació de l'oferta educativa (16), ja que normalment la programació fa referència a l'oferta (52), ja sigui l'oferta de llocs escolars (2) o l'oferta dels ensenyaments (3). La programació també es refereix a les tasques del professorat i als ensenyaments, però mai no s'utilitza "programació de l'educació" (0). L'educació no es programa; es programa l'oferta educativa.

La LEC, per tant, regula amb detall la programació educativa (11) i el mapa escolar (4) com l'instrument que reflecteix l'oferta del sistema educatiu o oferta educativa (20), instrument a partir del qual s'ha d'elaborar la programació de l'oferta educativa (art. 8 i 44).

En aquest àmbit, la LEC reserva sempre el terme "programació" per referir-se a la programació educativa, mentre que planificació (2) només apareix en contextos econòmics.


4) L'ordenació dels ensenyaments

L'organització de l'ensenyament inclou una detallada classificació dels diferents ensenyaments reglats (11), siguin els de règim general (7) o els de règim especial (6), diferenciats dels no reglats (4). Els ensenyaments reglats són els següents:

- Educació infantil (40), mai "ensenyament infantil" (0): el primer cicle rep la denominació de primera infància (1) i el segon cicle, primer ensenyament (4);
- Educació primària (18), mai "ensenyament primari" (0);
- Educació bàsica (17), que consta de dues etapes: l'educació primària i l'educació secundària obligatòria. La LEC no utilitza "ensenyament bàsic" (0), a diferència de la LOE, que, a més de "educació bàsica" (art. 3,3), també aplica "ensenyament bàsic" (art. 4.1 i 4.2);
- Educació secundària (31);
- Educació secundària obligatòria (23);
- Programes de qualificació professional inicial (9);
- Formació professional (51), ja sigui la formació professional inicial (11) o la superior (1), que també anomena ensenyaments professionalitzadors (2);
- Ensenyaments d'idiomes (12);
- Ensenyaments artístics (30), ja siguin els professionals (1), els superiors (7) o els finalistes de caràcter professionalitzador (3);
- Ensenyaments esportius (13);
- Educació d'adults (14), a diferència de la denominació de la LOE: "educació de persones adultes", que mai no apareix recollida a la LEC.

Aquests ensenyaments es classifiquen, d'acord amb diferents criteris, en les categories següents:

- Ensenyaments obligatoris (20), que es corresponen amb l'educació bàsica, és a dir, amb l'educació primària i l'ESO, i ensenyaments no obligatoris (1); en aquest aspecte, la LEC usa, indistintament, l'educació obligatòria (art. 36.1, 205.1, DF 1.2) i l'ensenyament obligatori, en singular i en plural (art. 6.4, 10.1, 17.3, 63.3).
- Educació postobligatòria (3) o ensenyaments postobligatoris (14), aquesta última forma,sempre en plural;
- Ensenyaments gratuïts (9), amb més precisió declarats gratuïts, que són: el segon cicle de l'educació infantil, l'educació primària, l'educació secundària obligatòria, els programes de qualificació professional inicial i la formació professional de grau mitjà: també els anomena ensenyaments sostinguts amb fons públics (1) o ensenyaments universals (1). Tots ells són els ensenyaments obligatoris i els declarats gratuïts. No he trobat el contrari d'ensenyaments gratuïts: la LEC no utilitza mai l'expressió "ensenyaments no gratuïts";
- Els ensenyaments artístics es classifiquen en ensenyaments professionals (1) i ensenyaments superiors (7), que conformen l'educació superior (4) i agrupen diferents ensenyaments professionalitzadors de grau superior, com ara els ensenyaments de música, de dansa, d'arts plàstiques i disseny, d'art dramàtic, de conservació i restauració de béns culturals i de disseny.

Finalment, hi ha diferents modalitats (19) dels ensenyaments: presencial (7), no presencial (18) i semipresencial (2). Per a referir-se a aquestes modalitats de l'ensenyament, la LEC utilitza sempre la paraula "educació" ("educació presencial, educació no presencial", art. 61.4, 62.9, 64.2, 70.1, entre altres), mai "ensenyament".


5) Els centres educatius

La paraula centre (759) és, de llarg, la més freqüent de les que estic comentant avui, si bé la LEC ha especialitzat l'expressió centre educatiu (108) per referir-se als "centres escolars" (0), arraconant pràcticament la denominació centre docent (5). A la LOE, en canvi, s'utilitzen totes dues paraules indistintament, si bé és més freqüent a la llei orgànica centre docent (51) que no pas centre educatiu (32).

Es manté la classificació tradicional entre centres públics (94) i centres privats (52), que inclouen els centres (privats) concertats (21) o centres sostinguts amb fons públics (5). S'introdueix una agrupació de centres públics d'una mateixa zona educativa (27) amb la denominació estereotipada d'únic centre educatiu (3).


6) L'autonomia i la direcció dels centres educatius

La paraula autonomia (57) sempre està referida al centre educatiu, mai no trobem a la LEC "l'autonomia de les direccions" (0). Són molt freqüents, en canvi, la major part dels components de l'autonomia dels centres educatius (14):

- projecte educatiu (94),
- normes d'organització i funcionament (24),
- estructura organitzativa (7),
- òrgans de govern (16),
- òrgans unipersonals (5),
- equip directiu (10),
- consell de direcció (4),
- consell escolar (49),
- claustre del professorat (20),
- carta de compromís educatiu (20),
- programació general anual (5),
- acció tutorial (5),
- projectes d'innovació educativa (4),
- normes de convivència (4),
- projecte de direcció (12)

L'altre fonament del govern dels centres educatius és la figura del director o directora (106) o, d'acord amb la segona accepció, la direcció del centre (61).


Conclusió

No vull acabar aquest breu recorregut per algunes de les paraules més freqüents de la LEC sense referir-me, encara que sigui de passada, als que només apareixen una vegada en tot el text, és a dir, les paraules que els grecs antics anomenaven hapax legomena ('paraules dites una única vegada' en l'obra sencera d'un autor clàssic). Però la baixa freqüència d'un concepte no equival, en absolut, a tenir poc valor, tal com vosaltres mateixos podeu deduir dels exemples següents, a més dels que ja han aparegut esmentats en els apartats anteriors:

- "Codi deontològic" del professorat (art. 106.4; "deontologia" apareix un altre cop a l'art. 195, referida a l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació),
- "(Valoració) ponderada" (art. 119.7),
- "Món laboral" (art. 68.1),
- "Llibertat de càtedra" (art.2.1.d),
- "Amortització (d'una plaça vacant)" (art. 118.3).

Però l'anàlisi d'aquest altre tipus de conceptes, esmentats una sola vegada en un precepte de la LEC, mereix que hi dediquem un altre post, més endavant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada