dimarts, 14 de setembre de 2010

La disposició derogatòria del Decret d'autonomia dels centres educatius

Des de la meva experiència com a lector de decrets (a vegades també com a redactor de projectes de decret), ja fa temps que he après a valorar la importància que tenen en qualsevol norma, tant als decrets com a les lleis, les disposicions addicionals, transitòries, finals i derogatòries. Sovint, a fi de copsar la importància d'un text jurídic, convé començar-lo a llegir pel final: mireu, per exemple, la força demolidora de la disposició final quarta de l'EBEP, que ajorna ad calendas graecas l'aplicació efectiva de gran part del text de l'articulat i manté, en conseqüència, en vigor la legislació vigent en matèria de funció pública, malgrat que la disposició derogatòria de l'EBEP hagi derogat una gran part de la normativa bàsica estatal. Aquest tipus de disposicions finals que completen l'articulat d'un text normatiu poden amagar sorpreses jurídiques, quan l'òrgan legislador inclou en l'últim moment de l'elaboració de la norma aquells aspectes que no s'ha atrevit a incloure en l'articulat.
Avui us convido a llegir el Decret 102/2010, de 5 d'agost, d'autonomia dels centres educatius (publicat aquest estiu al DOGC de 5.8.2010), començant per la disposició derogatòria, que és el darrer precepte del Decret, al final del text, just abans de les signatures del president de la Generalitat i del conseller d'Educació.

Aquesta proposta, que pot semblar un desgavell, té un objectiu molt clar: per a valorar i interpretar correctament el text del decret d'autonomia cal tenir present des del primer moment que el nou Decret d'autonomia deroga una amplíssima normativa aprovada per la Generalitat entre els anys 1983 i 2007, al llarg d'un espai temporal de vint-i-quatre anys, i també que algunes de les matèries derogades no estan regulades en el corpus del decret. Per tant, en molts casos, no hi hagut una substitució d'un reglament per un altre de més actualitzat. Per contra, sovint la regulació de la matèria es remet a l'autonomia dels centres educatius, que hauran d'aprovar-la en el context de les normes d'organització i funcionament del centre, de l'estructura organitzativa pròpia i del projecte educatiu, com a instruments centrals de la seva organització.


També heu de tenir en compte que el decret d'autonomia no exhaureix la normativa vigent sobre autonomia dels centres educatius: el decret s'ha de llegir tenint també a la vista la detallada regulació de l'autonomia dels centres a la LEC (no només al títol 7, específic de l'autonomia dels centres educatius, sinó també molts altres preceptes al llarg de tota la Llei d'educació) i també la normativa bàsica de la LOE sobre aquesta matèria, normativa bàsica que no sempre ha estat desplegada ni recollida per la LEC.

Avui em limitaré, doncs, a repassar la importància evident de la disposició derogatòria del Decret d'autonomia. Ja tindrem temps en altres ocasions per a analitzar-ne la resta del contingut:

1) D'entrada sorprèn, com ja he dit abans, l'extensió de la normativa derogada. No és freqüent que una única norma derogui 15 normes, totalment o parcialment (queden derogats, en definitiva, un total de 237 articles i 61 disposicions de tot tipus).

En canvi, l'extensió del nou decret és molt menor: només inclou 91 preceptes (60 articles i 31 disposicions), que suposen tan sols el 30,5% del total de preceptes derogats.

Si comparem, amb més precisió, el total de paraules o d'apartats en què se subdivideixen els articles i disposicions del nou decret amb l'extensió de la normativa que deroga el decret, el percentatge és una mica superior:

- per una banda, el decret d'autonomia conté 17.156 paraules (sense tenir en compte el preàmbul), que suposen un 38,9% de les 44.049 paraules de les normes derogades;

- o, prenent en consideració el total d'apartats (no d'articles), el decret d'autonomia inclou 260 apartats, que només són el 41,7% dels 623 apartats de normativa anterior ara derogada.

2) La disposició derogatòria del decret d'autonomia és, doncs, molt més àmplia que altres derogatòries d'altres decrets, però malgrat aquesta amplitud de normativa derogada per un únic decret, no deixa de cridar l'atenció també el fet que no es deroguen en la seva totalitat algunes d'aquestes normes. Així, es mantenen en vigor, sense que sigui de manera transitòria, els següents preceptes de decrets pràcticament derogats:

- L'article 4 del Decret 235/1989, de 12 de setembre, pel qual es regula el procediment per a dur a terme l'autonomia de gestió econòmica dels centres públics no universitaris del Departament d'Ensenyament, es manté en vigor malgrat el fet que el seu contingut sobre l'execució del pressupost del centre ha estat recollit quasi literalment per l'article 52.1 del Decret d'autonomia. L'únic aspecte que no ha recollit el nou decret és la referència al manteniment, vigilància i conservació dels centres de primària, en aplicació d'un decret preconstitucional del 1967.

- Tampoc no es deroguen els articles 2 i 6 del Decret 72/1994, de 6 d'abril, pel qual es regulen els centres de formació d'adults, i per tant es mantenen en vigor la creació i autorització de centres de formació d'adults i la regulació dels requisits mínims dels centres d'adults, quan el Decret d'autonomia deroga els articles 3 i 4 del Decret 198/1996, de 2 de juny, del ROC dels centres públics que imparteixen educació infantil i primària, sobre la creació, supressió i modificació de CEIP, així com els articles 3 i 4 del Decret 199/1986, de 2 de juny, del ROC dels centres docents públics que imparteixen educació secundària i formació professional de grau superior, sobre la creació, supressió i modificació d'IES.

3) El nou decret d'autonomia no regula el règim jurídic dels centres públics, malgrat que es deroguen els articles 1-6 del Decret 198/1996 i els articles 1-5 del Decret 199/1996, ja esmentats, i la disposició transitòria quarta del decret anuncia explícitament la futura aprovació dels nous règims jurídics de creació dels centres públics (ja previstos per l'apartat 2.1 de l'Acord GOV/181/2009, de 3 de novembre, pel qual s'aprova el calendari de desplegament de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació). Mentre no s'aprovi aquesta nova normativa, no ha quedat vigent cap normativa reglamentària sobre el règim jurídic de centres, i caldrà, per tant, aplicar el que preveu l'article 74 de la LEC, sobre la creació, autorització i supressió de centres educatius.

En canvi, en no haver-se derogat els articles 2 (sobre la creació i autorització de centres de formació d'adults) i 6 (sobre els requisits mínims dels centres d'adults) del Decret 72/1994, com hem vist a l'apartat 2, aquesta és l'única normativa reglamentària vigent que he trobat sobre el règim de creació i supressió de centres, llevat del que preveu la disposició addicional 15.12 del decret d'autonomia, sobre la creació de les ZER.

4) Es manté, transitòriament, el procediment per a determinar la denominació específica dels centres públics d'educació infantil i primària i dels centres de secundària, i es generalitza a altres centres públics el procediment de denominació previst per l'article 5 del Reglament orgànic dels centres de secundària (segons la DT 4, apartat b), mentre no s'aprovin els nous règims de creació de centres públics.

5) Per acabar, l'altre aspecte que vull destacar avui és que es deroguen algunes normes que no són matèria de regulació al decret d'autonomia. Això succeeix per diferents motius: perquè s'ajorna la seva regulació, com hem vist al punt 3), en el cas del règim jurídic dels centres públics, o bé perquè es delega en altres organismes la futura regulació, ja sigui els ens locals, o els centres educatius públics, o els titulars dels centres privats concertats:

- Així, la disposició addicional tercera preveu, en relació amb els ens locals, l'atribució de competències organitzatives dels òrgans de govern i de coordinació dels seus centres i la delegació eventual de les competències per a crear, organitzar i gestionar centres d'ensenyaments artístics o d'educació d'adults, sense que es detallin les funcions dels diferents òrgans unipersonals i col•legiats com havia fet el Decret 132/1989, ara derogat.

- Es deroga en la seva totalitat el Decret 110/1997, de 29 d'abril, pel qual es regulen els òrgans de govern i de coordinació dels centres docents privats acollits al règim de concerts educatius, sense que el nou decret d'autonomia reprodueixi els òrgans unipersonals de govern dels centres concertats, ni el funcionament del consell escolar, ni la figura del director/a del centre concertat ni dels equips directius de nivell o d'etapa.

- Es deroguen els articles 1-8 del Decret 132/2001, de 29 de maig, pel qual es regulen els plans estratègics dels centres docents sostinguts amb fons públics, sobre els plans estratègics i els llocs de treball de caràcter singular, però es mantenen vigents, segons la disposició transitòria sisena, els procediments de provisió que estableixen els articles 9 i 10 del decret derogat, mentre no es reguli reglamentàriament el sistema de provisió de llocs docents singulars per concurs específic, és a dir, mentre no es desplegui el que preveu la LEC.

- Es deroguen, dels reglaments orgànics dels centres docents públics, els articles que atribuïen competències a molts òrgans unipersonals dels centres, sense que es recullin en el decret d'autonomia ni el detall ni l'estructura organitzativa pròpia del centre ni les funcions que hauran d'exercir, els quals hauran de ser determinats pels centres mateixos en l'exercici de llur autonomia organitzativa.

1 comentari:

  1. Haig d'entendre que actualment no esta regulat el regim jurídic dels centres docents públics ?

    Gràcies.

    ResponElimina