divendres, 23 de juliol de 2010

Procediment de selecció del director del centre públic

[article 143 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació]

Una vegada resolta la darrera convocatòria pública de selecció de directors dels centres públics (en què encara s'ha aplicat la normativa anterior a la LEC, és a dir, el Decret 56/2007, de 13 de març), no s'ha modificat significativament la proporció de directors seleccionats per concurs de mèrits (1.819, el 73,2%) en relació amb el dels directors nomenats amb caràcter extraordinari (666, el 26,8%, situació provocada per diferents motius: en absència de candidats, en el cas de centres de nova creació o quan la Comissió corresponent no ha seleccionat cap aspirant), si ho comparem amb les dades del curs 2009-2010 (amb un 72,7% de directors seleccionats per concurs de mèrits i un 27,3% de directors nomenats amb caràcter extraordinari).


Les xifres són molt significatives:
a) El percentatge de directors seleccionats per al curs 2010-2011 per concurs de mèrits és superior a l'educació secundària (el 78,1%) en comparació amb l'educació infantil i primària (el 71,4%), amb uns percentatges molt semblats als del curs anterior.
b) L'evolució dels resultats de les convocatòries dels darrers sis cursos (entre el 2004-2005, en què es van convocar 1.131 centres, i el curs 2009-2010, amb 254 centres convocats) mostra una disminució creixent de la participació del professorat en aquests concursos de mèrits:
c) En el conjunt dels sis darrers cursos el Departament ha convocat concurs de mèrits per a seleccionar director en 4.207 centres públics, amb només 2.412 participants admesos (el 61,9% de tots els centres convocats). Aquest indicador de participació en els procediments selectius ha baixat del 76,3% el curs 2004-2005 al 56,4% el curs 2009-2010 (amb un mínim de participació del 40,4% el curs 2008-2009).
d) També és molt sorprenent el percentatge de centres en què no es va presentar cap aspirant (un 38,3% al llarg del període, amb un 21,8% el curs 2004-2005, que s'ha anat incrementant progressivament fins a superar la meitat dels centres convocats: un 59,4% el curs 2008-2009 i un 51,2% el curs 2009-2010.
e) En definitiva: aquest curs 2009-2010 els centres públics en què s'ha nomenat un director o directora seleccionat per concurs de mèrits, no han arribat a la meitat dels convocats (el 48,8%, mentre que en el curs 2004-2005 es va arribar fins al 72,4% de tots els centres convocats).

Un dels objectius de la Llei d'educació és, precisament, invertir aquesta tendència, fomentant la participació en la selecció dels directors dels centres públics, malgrat haver dedicat poc espai a aquesta matèria (només els articles 143, 144 i 145), en comparació amb el detall amb què ho regula la LOE, que hi dedica molts més preceptes (articles 133 al 139).

Som, una vegada més, davant la tècnica legislativa de la LEC, que no ha repetit minuciosament tot el camp ja regulat amb caràcter bàsic per l'Estat, sinó que s'ha limitat, sense contradir en cap moment la legislació bàsica, a completar els aspectes que s'han considerat essencials.

Per a interpretar aquesta matèria de la selecció dels directors dels centres públics, hem de tenir a la vista, com sempre, els preceptes de la LEC i de la LOE referents a la selecció dels directors. De fet, aquesta tècnica de desplegament de la normativa bàsica per una llei autonòmica ha estat considerada constitucional pel TC en la seva darrera Sentència sobre l'Estatut de Catalunya (no cal, diu reiteradament el Tribunal, esmentar explícitament la salvaguarda de les competències estatals, ja que malgrat que s'ometi qualsevol referència a les competències estatals en la matèria, els legisladors autonòmics han d'atenir-se a la legislació bàsica; vegeu, entre altres, els FJ 31, 37 i 38).

La regulació legal de la selecció dels directors dels centres públics ha quedat, per tant, establerta en els següents punts principals:
1) Procediment de selecció per concurs (LEC, art. 143.1 i 4; LOE, art. 133 i 135).
2) Mèrits a valorar (LEC, art. 143.2; LOE, art. 135.4).
3) Requisits dels candidats (LEC, art. 143.1; LOE, art. 134).
4) Comissió de selecció (LEC, art. 143.3; LOE, art. 135.2 i 3).
5) Projecte de direcció (LEC, art. 143.2 i 144; LOE, art. 135.4).
6) Programa de formació inicial (LOE, art. 136.1).
7) Nomenament del seleccionat (LOE, art. 136.2).
8) Nomenament amb caràcter extraordinari (LEC, art. 143.4; LOE, art. 137).
9) Renovació del mandat (LEC, art. 143.5; LOE, art. 136.3).
10) Cessament del director (LOE, art. 138).
11) Reconeixement de la funció directiva (LEC, art. 145.2 i 3; LOE, art. 139).

Sense ànim de ser exhaustiu, les novetats més remarcables de la Llei d'educació, en relació amb la LOE, són les següents:
a) S'afegeix, als mèrits que ha de valorar la comissió, "la competència professional i capacitat de lideratge" (art. 143.2).
b) Es preveu que el reglament fixarà una puntuació mínima per a cada un dels aspectes del barem que s'han de valorar en el procediment (art. 143.2).
c) La superació dels programes de formació relatius a la funció directiva es considera un mèrit preferent en el procediment de selecció (art. 145.1).
d) L'avaluació positiva de l'exercici de la funció directiva en els successius mandats per a qui ha estat nomenat consecutivament permet al director o directora la consolidació d'un grau personal docent superior al que tindria reconegut si no hagués exercit la direcció (art. 145.2).
e) El nou complement pel reconeixement de la funció directiva" (art. 136.1.d), que ja vaig comentar el passat 4 de gener en aquest blog.

Per acabar, només em queda acomiadar-me aquesta temporada. Aquest és el darrer post del curs 2009-2010, ja que avui mateix començo les vacances i deixaré inactiu el blog fins a la tornada, a les darreries d'agost.

Fins aviat, que tingueu un bon estiu.

1 comentari:

  1. Benvolgut Senyor del Pozo,

    Soc fill de pares gallecs, però vaig néixer a Alemanya, on cursà el batxillerat (Abitur) i vaig estudiar Dret a l'Universitat de Tübingen. Visc a Catalunya des de fa tres anys. Nogensmenys, encara veig a Catalunya (i Espanya) amb els meus ulls “alemanys”, i puc dir que hi veig coses i fenòmens estranyes; coses que a vegades em causen gran estupefacció.

    Així, em semble molt estrany que un estat descentralitzat (com és el cas d'Espanya) hagi pogut aprovar en pocs anys sengles lleis d'educació (Ley Orgánica de Educación 2/2006 i Llei d'Educació de Catalunya de 2009) -secundats per una legió de normes de rang inferior (reial decrets, decrets, ordres...), mitjançant els quals introdueixen canvis de gran transcendència i calat, però, malgrat la transcendència, amb molta precipitació i sense cap tipus de previsió. Tanmateix, puc dir que (com a “Alemany”) vet aquí un tret característic de Catalunya i d'Espanya: un frenesí legislatiu, sense coordinació o previsió.

    Per exemple, s'introdueix un “nou màster de secundària”, d'acord amb el que estableixen la LOE 2/2206, el Reial Decret 1393/2007 i l'Ordre ECI 3858/2007, el qual estableix que
    “Para el ingreso en el Máster se establece como requisito de acceso la acreditación del dominio de las competencias relativas a la especialización que se desee cursar, mediante la realización de una prueba diseñada al efecto por las Universidades, de la que quedarán exentos quienes estén en posesión de alguna de las titulaciones universitarias que se correspondan con la especialización elegida.”

    Per tant, a les pàgines webs de les Universitats catalanes es pot llegir que “el màster s'adreça a persones amb una titulació universitària oficial (fonamentalment una llicenciatura, una enginyeria o un grau) que vulguin formar-se per a exercir la docència en l'educació secundària obligatòria i el batxillerat, i que tinguin una bona formació en els continguts disciplinaris corresponents a l’especialitat triada, atès que els continguts del màster són essencialment professionalitzadors”.

    Ara bé, tenint en compte el fet que els continguts del màster són essencialment professionalitzadors, el caos que es va crear arran de la seva implantació no és només rocambolesc, però un exemple trist de incapacitat legislatiu.
    A més a més, nogensmenys el fet que és tracta d'un màster professionalitzador que fa necessari tenir una titulació especifica per poder accedir-hi, las Universitats catalanes –amb el beneplàcit de la Generalitat de Catalunya- ni tan sols ofereixen totes les especialitats. Així, en el cas de llengües estrangeres, només s'ofereix la especialitat d'Anglès i de Francès.
    Per tant, tots aquelles qui no disposen de la titulació corresponent, sinó que tenen com a especialitat, per exemple, l'Italià o l'Alemany, no poden accedir al màster; fet molt greu, atès que això equival de fet a la prohibició d'exercir la professió per als afectats.

    Sense dubte, ha d'haver un canvi normatiu relatiu a l'exigència d'acreditar estar en possessió del màster en cas de totes aquelles especialitats per les quals no hi existeix cap possibilitat de cursar-ne un, diferir-ne la exigència mentre no s'ofereixi totes les especialitats a les Universitats catalanes.

    Ben cordialment,

    Daniel Prieto

    ResponElimina