Ningú no pot negar que una de les preocupacions dels legisladors en redactar la Llei d'educació va ser afrontar el finançament. Aquesta preocupació es manifesta al llarg del text, des del mateix preàmbul, en què es proclama l'objectiu d'"un finançament que s'acosti als nivells europeus", fins al darrer títol de la Llei, el XII, dedicat al finançament del sistema educatiu i subdividit en tres capítols: I, «Principis que regeixen la gestió dels recursos econòmics del sistema educatiu»; II, «Finançament dels ensenyaments del Servei d'Educació de Catalunya» i III, «Finançament dels centres».
No ens ha de sorprendre, per tant, aquesta preocupació reiterada pel "principi de suficiència i estabilitat pressupostària" (art. 197.1 i 3 LEC), quan la crisi econòmica que ha esclatat, finalment, aquest any 2010, es va gestar al llarg dels dos cursos en què es van redactar l'Avantprojecte de llei (curs 2007-2008) i el text definitiu aprovat pel Parlament (curs 2008-2009).
La Llei preveu, entre altres, moltes garanties pressupostàries: "la Generalitat ha de dotar el sistema educatiu dels recursos econòmics necessaris per a garantir la suficiència econòmica derivada de la gratuïtat dels ensenyaments" (art. 197.3 LEC); ara bé, ningú no podia preveure amb els indicadors disponibles els anys 2007 i 2008 la magnitud de la crisi econòmica i financera que aleshores s'estava gestant i que ens portaria a les fortíssimes restriccions pressupostàries decretades (mai millor dit, ja que s'han aprovat per decret llei tant a l'Estat com a Catalunya) aquest mes de juny de 2010.
El principal antecedent de la LEC, el Pacte Nacional per a l'Educació (2006), incloïa una memòria econòmica redactada poc abans dels primers indicis de la crisi mundial, en què es va detallar un increment de la despesa educativa a Catalunya de més de 1.197,46 milions d'euros per al període 2006-2009. Aquest xifra prevista al PNE representava un increment del 31,8% del pressupost del Departament d'Educació per a l'any 2005, però, de fet, l'evolució pressupostària immediatament posterior al Pacte demostra que el finançament educatiu va experimentar en aquell període un increment encara superior al previst en la memòria econòmica: entre els anys 2006 i 2009 el pressupost del Departament d'Educació es va incrementar 1.362,69 milions d'euros, un 36,2% en relació amb el pressupost del 2005.
A més d'aquestes previsions pressupostàries per a l'aplicació dels compromisos del Pacte, es va incloure també un objectiu econòmic final a assolir en sis anys, mitjançant "un ambiciós conjunt de mesures que han de permetre situar l'educació del nostre país entre les més avançades d'Europa. Per a fer-ho possible, el Govern incrementarà progressivament els recursos econòmics destinats a l'educació, amb l'objectiu d'assolir en un termini de sis anys una convergència amb l'esforç de finançament públic que realitzen de mitjana els països del nostre entorn i que se situa al voltant del 6% del PIB" (PNE, pàg. 11).
La LEC ha recollit, quasi literalment, aquest objectiu d'increment progressiu dels recursos econòmics destinats al sistema educatiu a l'entorn del 6% del producte interior brut, amb la simple modificació de la data prevista d'assoliment (al cap de vuit anys d'haver estat aprovada la Llei, és a dir, l'any 2017, en comptes de sis anys després de la signatura del Pacte, l'any 2012):
LEC, Disposició final segona
Finançament general
El Govern, a fi d'assolir els objectius d'aquesta llei, ha d'incrementar progressivament els recursos econòmics destinats al sistema educatiu i, prenent com a referència els països europeus que excel·leixen en educació, ha de situar progressivament durant els propers vuit anys la despesa educativa a l'entorn, com a mínim, del 6% del producte interior brut.
En la nota d'avui, i amb la informació de què disposo, faré un breu apunt de les dificultats amb què toparà el Govern per a acostar durant els propers vuit anys, entre 2009 i 2017, la despesa educativa a aquest 6% del producte interior brut, atesa la distància actual que ens separa actualment de l'assoliment de l'objectiu i ateses les restriccions del pressupost que s'han aprovat tot just fa unes setmanes.
D'entrada, la proporció del pressupost del Departament l'any en què es va aprovar la LEC era un 2,45% en relació amb el PIB (5.122,01 M€ del pressupost d'Educació l'any 2009; 208.926,80 M€ del PIB del mateix any). Per a arribar a l'objectiu de situar la despesa educativa a l'entorn del 6% del PIB s'hauria d'incrementar 7.413,59 M€ (un creixement equivalent al 3,55% del PIB), per a arribar a un pressupost anual de 12.535,60 M€ l'any 2017 (la qual cosa comportaria un increment del 145% en relació amb el pressupost inicial del 2009), als vuit anys del període d'implantació de la Llei.
Per a valorar l'esforç pressupostari que representaria assolir aquest increment en vuit exercicis, podem comparar-lo amb l'espectacular creixement del pressupost d'Educació al llarg dels vuit anys immediatament anteriors a l'aprovació de la LEC: entre els anys 2002 i 2009 el pressupost d'Educació s'ha incrementat 2.628,34 M€ (un 105,4% d'increment en relació amb el pressupost del 2001; pressupost del 2002: 2.705,13 M€; pressupost del 2009: 5.122,01 M€). És a dir, el creixement futur hauria de ser tres vegades superior al que ha experimentat en els darrers vuit anys, que ja ha comportat duplicar el pressupost inicial de l'any 2001.
L'estudi econòmic que acompanyava l'Avantprojecte de Llei no va incorporar, explícitament, aquest objectiu final del 6% del PIB, en les previsions de despesa educativa durant els vuit anys de la seva implantació, entre altres motius, perquè el text de la DF 3 de l'Avantprojecte aprovat pel Govern no precisava aquest percentatge, que va ser afegit en la tramitació parlamentària:
"El Govern incrementa progressivament els recursos econòmics destinats al sistema educatiu per tal d'assolir els objectius d'aquesta Llei i situar progressivament la despesa educativa, com a mínim, en la mitjana dels països de la Unió Europea" (DF 3 de l'Avantprojecte de LEC).
Així, el pressupost estimat (en euros 2008) de l'estudi econòmic de la LEC va preveure 1.038,45 M€ al cap de quatre anys d'haver estat aprovada la Llei, i un total de 1.501,80 M€ al cap de vuit anys d'haver estat implantada; aquestes quantitats són molt més properes al creixement del pressupost fixat pel PNE del 2006 per als quatre anys del període 2006-2009, i a l'increment real del pressupost del Departament aquest mateix període.
Sigui com sigui, el creixement pressupostari que he comentat abans entre els anys 2002 i 2009, els vuit anys anteriors a l'aprovació de la LEC, ha estat molt superior a altres indicadors del sistema educatiu de Catalunya:
- El nombre d'alumnes dels centres de qualsevol titularitat s'ha incrementat un 28,6% entre els cursos 2001-2002 i el 2009-2010.
- La plantilla total de professorat de tots els centres públics i concertats s'ha incrementat un 30,1% en aquest mateix període.
- La ràtio alumnes/professor, pràcticament, no ha variat: 12,19 al/prof. el curs 2001-2002; 12,05 al/prof. el curs 2009-2010.
En canvi, l'increment pressupostari del Departament d'Educació ha arribat fins a un 105,4% entre els anys 2002 i 2009. Es tracta d'un creixement molt important dels "recursos econòmics posats a disposició del sistema educatiu" que, gestionats "d'acord amb els principis generals d'equitat, eficàcia, eficiència i economia" (art. 196 LEC), ha de permetre redistribuir els recursos educatius disponibles "amb la finalitat d'assolir l'equitat i la qualitat" (art. 201.3 LEC).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada