dimarts, 2 de novembre de 2010

Formació inicial del professorat de secundària

[article 109 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació]

1) L'article 109 de la LEC no desenvolupa, amb gaire detall, la formació inicial del professorat de secundària, ja que pràcticament reprodueix el contingut dels articles 92 al 100 de la LOE.

És evident que el legislador va caminar de puntetes en redactar l'article que comento avui, ja que estava trepitjant obertament terreny bàsic, reservat a la competència exclusiva de l'Estat (art. 149.1.30 CE), tal com va reconèixer l'Acord de 3 de maig de 2010, de la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat (publicat per la Resolució IRP/1453/2010, de 3 de maig, al DOGC núm. 5625, de 10.5.2010).

Com ja vaig comentar en el post del 7 de maig d'enguany, el Govern de l'Estat va requerir a la Generalitat la possible incompetència d'aquest mateix article, si bé finalment es va renunciar a presentar recurs d'inconstitucionalitat davant del TC, amb l'argumentació següent:

"En el marc dels articles 111 i 131.3.j) de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, la Generalitat reconeix que l'article 109 de la Llei catalana 12/2009 s'ha d'interpretar de conformitat amb la normativa bàsica estatal sobre formació inicial del personal docent, dictada a l'empara de l'article 149.1.30.a) de la Constitució i, en particular, dels articles 92 a 100 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació" (apartat 1.F de l'esmentat Acord de 3 de maig de 2010).


2) En canvi, si posem en relació els articles 109 i 133 LEC es poden descobrir novetats importants respecte a la intervenció del Departament d'Educació en la definició i l'organització de la formació inicial del professorat, ja que l'article 109.3 LEC fixa que "el Departament ha d'establir convenis amb les universitats per a definir i organitzar la formació inicial del professorat i per a garantir la qualitat d'aquesta formació en el marc del sistema de graus i postgraus de l'Espai Europeu d'Educació Superior" (vegeu també l'art. 100.3 LOE).

En aquest mateix sentit, l'article 133.3 LEC obre la porta als funcionaris docents a "participar, tant a les universitats com als centres públics en la impartició i la tutoria dels ensenyaments universitaris oficials que habiliten per a l'exercici de la docència" (és a dir, la titulació oficial de Màster del professorat de secundària, regulada pel Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre).

L'instrument que regula la possibilitat als funcionaris docents d'intervenir en aquesta formació inicial del professorat és a l'article 133.2 LEC: mitjançant convenis entre el Departament i les universitats "que facilitin la incorporació als departaments universitaris, com a professors associats, amb jornada completa o parcial, dels funcionaris destinats a centres educatius i serveis educatius i a la Inspecció Educativa. Si la jornada és parcial, es pot compatibilitzar amb l'activitat docent no universitària" (vegeu també la DA 12.6 LOE).


3) El nou màster de formació del professorat d'educació secundària obligatòria i batxillerat, formació professional i ensenyament d'idiomes va ser organitzat per primera vegada per les universitats catalanes el passat curs 2009-2010.

Es van impartir un total de 51 grups amb 1.320 matriculats (d'un total de 2.012 sol•licitants, i 1.531 alumnes assignats inicialment, abans que es tanquessin diversos grups perquè no arribaven al nombre mínim d'estudiants preinscrits). Dels 51 grups, 42 corresponien a les especialitats d'ESO i batxillerat, i 9 a les especialitats de formació professional.

Finalment, no es van activar 16 grups dels inicialment oferts, a causa de la baixa demanda, en concret, 5 grups de l'especialitat d'orientació educativa, 4 de llengua i literatura catalanes i castellanes; 3 d'educació física, i un de cadascuna de les especialitats següents: física-química, llatí grec/cultura clàssica, geografia i història, matemàtiques, salut i serveis.

El nombre d'estudiants titulats en el màster el curs 2009-2010 fou només de 835 (el 74% dels estudiants matriculats), perquè van abandonar els estudis, o bé van decidir cursar el màster per la via lenta (en dos cursos) o perquè no van acreditar el requisit de l'idioma en el moment de finalitzar els estudis.

En canvi, el nombre de crèdits superats és molt alt, més del 95%, per damunt de la majoria dels estudis universitaris, cosa que ens fa plantejar si el màster discrimina prou entre qui té competències per a ser professor de secundària i qui no en té.


3) És interessant analitzar quants d'aquests titulats de la primera promoció del màster s'han incorporat a la borsa de treball del personal interí docent del Departament.

Una primera constatació és el fet que aquest estiu de 2010, en comparació amb el del 2009, ha baixat molt la incorporació de nous professors d'educació secundària a la borsa de treball del personal interí docent del Departament, ja que només s'hi han inscrit 4.605 professors, quasi la meitat de professorat que l'any 2009 (8.664 aspirants inscrits) i molts menys que els anys immediatament anteriors, tal com es dedueix del quadre següent:

Evolució de les noves incorporacions a la borsa de treball docent (convocatòries de juliol)
Anys
Primària Secundària Total
2005 1.869 2.976 4.845
2006 2.852 4.279 7.131
2007 3.790 6.777 10.567
2008 2.827 7.118 9.945
2009 2.645 8.664 11.309
2010 3.740 4.605 8.345
Total 17.723
34.419 52.142

Ara bé, també cal destacar que, dels professors incorporats aquest estiu a la borsa de treball que havien d'acreditar una "formació pedagògica i didàctica" (art. 100.2 LOE), només 539 han al•legat el títol oficial de màster de secundària (el 17,6% del total a què fa referència el requisit), la major part dels nous inscrits han presentat el CAP o altres certificats de qualificació pedagògica (2.468, el 80,7% del total) i 52 estaven exempts del requisit del màster perquè ja posseïen una titulació universitària amb contingut pedagògic (que representa només l'1,7% del total).


4) El curs actual, 2010-2011, es fa la segona edició dels màsters de secundària, amb la mateixa tendència del curs anterior: en algunes especialitats la demanda supera l'oferta de places, però en altres s'ha hagut de reduir l'oferta prevista de grups.

Així, en anglès, geografia i història, matemàtiques, tecnologia i orientació educativa, la demanda ha superat l'oferta, però el que ens ha de fer reflexionar és la poca demanda per a algunes especialitats, la qual, segons les dades provisionals de matriculats en tota Catalunya, es recull en el quadre següent:

ESO i Batxillerat Matriculats (2010-2011)
Cultura clàssica 5
Música 9
Filosofia 14
Llengua i literatura catalana i castellana 28
Formació professional
Administració 15
Salut 8
Serveis 16
FOL 8


El total de persones matriculades aquest curs és inferior al del curs anterior (956 matriculats el 2010-2011, enfront dels 1.320 matriculats el 2009-2010).

Malgrat tot això, a la borsa de treball del personal interí docent d'aquest curs hi ha prou aspirants de les especialitats minoritàries del màster (cultura clàssica: 200; música: 264; filosofia: 296; llengua catalana i literatura: 1.068; llengua espanyola i literatura: 1.308; administració d'empreses: 816; organització i gestió comercial: 462; processos sanitaris: 489; formació i orientació laboral: 1.353), com per a poder cobrir totes les necessitats de substitucions al llarg del curs. Sigui com sigui, la prudència aconsella que es faci una reflexió sobre les dades del quadre anterior, per intentar trobar solucions a mitjà termini que permetin cobrir les necessitats de professorat substitut docent, si es manté durant més cursos aquesta demanda tan baixa.


5) Hauré de continuar un altre dia amb aquesta mateixa matèria, per a completar l'anàlisi amb la formació inicial dels mestres d'educació infantil i primària, per als quals no s'exigeix actualment més que la titulació de grau de mestre/a (art. 92 i 93 LOE), ja que la llei no estableix una titulació de postgrau per a aquests nivells educatius.

Però encara resta per decidir el procediment per a acreditar "l'especialització o qualificació corresponent […] per a impartir l'ensenyament de la música, de l'educació física, dels idiomes estrangers o d'aquells altres ensenyaments que determini el Govern, amb la consulta prèvia a les comunitats autònomes" (art. 93.2 LOE), ja que les úniques titulacions oficials actuals són la de mestre/a d'educació infantil i mestre/a d'educació primària. No hi ha més titulacions oficials específiques de mestres.

2 comentaris:

  1. Sr.del Pozo,

    Només li voldria comentar que, molts dels alumnes que durant el curs 2009-2010 vam cursar el màster, ens vam trobar amb la impossibilitat d'apuntar-nos a la borsa de treball de personal interí docent, malgrat complir amb tots els requisits que se'ns demanava, degut a que per a algunes especialitas no es va obrir la borsa de treball. Un dels exemples seria l'especialitat de geografia i història, com va ser en el meu cas. La resposta que se'ns va donar va ser que hi havia massa substituts d'aquesta especialitat.
    Per això penso que les dades oficials no són reals del tot, ja que no tothom ha tingut les mateixes oportunitats.
    Gràcies i perdoni.
    Anna

    ResponElimina
  2. Benvolgut Sr.del Pozo,

    Us escric per informar-vos que pel que fa al nou màster de formació del professorat d'educació secundària obligatòria i batxillerat, formació professional i ensenyament d'idiomes, actualment els PSICÒLEGS estem obligats a realitzar-lo si no tenim dotze mesos treballats en períodes continus o discontinus en centres públics o privats d'ensenyament en els nivells d'ESO, batxillerat, formació professional i idiomes. Per tant, per continuar a la borsa hem de realitzar el Màster de Formació Pedagògica abans del curs vinent, i per fer el màster se’ns demana el nivell B1 d’una tercera llengua. Tenint present que la majoria dels psicòlegs afectats ens hem assabentat d’això fa cosa d’un mes, com comprendreu, ens és impossible fer-lo abans del curs vinent. M’agradaria aclarir que anteriorment, la majoria de nosaltres quan ens vam apuntar a llistes NO se’ns va demanar el CAP (Certificat d’Aptitud Pedagògica). No entenc perquè ara se’ns demana el Màster en Formació Pedagògica quan en el moment d’entrar a formar part de la borsa no se’ns va demanar el CAP. Crec que se’ns hauria d’haver demanat en el seu moment i no ara quan ja portem uns anys treballats (a primària). És totalment il•lògic. En el seu moment els psicòlegs vam treballar a primària i a infantil, i per tant, molts de nosaltres tenim experiència docent a primària. Això és així ja que en el seu moment el Departament d’Educació no tenia els mestres suficients per cobrir les places de mestres i va demanar als llicenciats que cobríssim aquestes places. Per tant, en el seu moment els psicòlegs érem aptes per fer de docents a primària. Personalment no tinc experiència a secundària perquè no se m’ha brindat l’oportunitat d’exercir docència en aquest àmbit i no perquè jo no vulgui treballar-hi. Crec que si el Departament ens va utilitzar per fer de mestres de primària, com a mínim i per respecte a nosaltres, se’ns hauria de convalidar aquesta docència amb la formació pedagògica i didàctica que ara actualment se’ns demana per tal de poder mantenir-nos a la borsa. Tampoc trobo raonable que les llicenciatures de psicopedagogia i pedagogia obtingudes abans de l'1 d'octubre del 2009 estiguin exemptes de fer el màster i la llicenciatura de psicologia no, ja que tots hem realitzat la mateixa feina i tots formem part de l’especialitat d’Orientació Educativa.

    Per tot això comentat fins ara, crec que s’hauria de considerar exemptes les llicenciatures en psicologia obtingudes abans de l’1 l’octubre del 2009.

    Gràcies per la seva atenció.

    Montse

    ResponElimina