dissabte, 14 de febrer de 2015

El lideratge educatiu en el context de l’autonomia del centre


A Juliana Vilert i Carles Mata, en agraïment per les bones estones que hem compartit aquests darrers temps, durant la formació dels futurs líders educatius



Porto llegint aquests dies molta literatura sobre el “lideratge escolar”, concepte al qual vaig dedicar la segona nota en aquest blog fa ja quasi sis anys per destacar que era la primera vegada que apareixia aquesta paraula en una llei educativa (“Lideratge i direcció”, publicada el dimecres, 27 de maig de 2009, abans que es publiqués la LEC al DOGC). Avui, aprofitant  l’anàlisi que els experts de molts països han fet d’aquest concepte fonamental per a l’organització escolar, repassaré com ha estat regulat a la LEC i als tres decrets de desplegament de l’autonomia dels centres.

A la normativa educativa es poden trobar les següents accepcions de la paraula “lideratge”:



Lideratge del sistema educatiu català

El sistema educatiu català, d’acord amb les previsions de la LEC, necessita una profunda reforma estructural “que permeti al dit sistema assumir un paper de lideratge actiu per a donar resposta a les demandes de la societat actual” (Preàmbul). És el propi sistema educatiu català que assumeix aquesta funció de “liderar” la reforma educativa per respondre les demandes actuals.


Lideratge educatiu

La LEC reconeix, obertament, com a principis, “el foment i el suport del lideratge educatiu”, així com d’altres aspectes de millora de la qualitat educativa, com la formació del professorat, les infraestructures digitals del centre i la previsió de centres de referència pedagògica (Preàmbul).

És tal la importància que concedeix la llei al lideratge educatiu, que dedica un precepte sencer al “foment i suport al lideratge educatiu”, tal com s’ha esmentat al Preàmbul:

LEC, Article 100
Foment i suport al lideratge educatiu
L’Administració educativa ha de promoure i fomentar la capacitat de lideratge dels professionals de l’organització i la gestió dels centres educatius i l’oferta de serveis d’assessorament, orientació i suport per a la gestió de la innovació en l’àmbit educatiu, amb la participació de professionals dels diversos àmbits econòmics i socials, i ha de proposar i adoptar les mesures pertinents a aquests efectes.

El foment i suport de la capacitat de lideratge educatiu es refereix a tots els professionals de l’organització i la gestió dels centres educatius, és a dir, a tots els professors i altres professionals destinats al centre, no només al director (el que es coneix com a “lideratge distribuït”, que no apareix amb aquesta denominació a la LEC, però de fet el legislador s’hi refereix quan atribueix la gestió del projecte de direcció a l’equip directiu i a la direcció el lideratge pedagògic). Cal destacar que en aquest precepte el suport al lideratge educatiu apareix acompanyat per la gestió de la innovació en l’àmbit educatiu a través de l’oferta de serveis d’assessorament, orientació i suport. Lideratge i innovació educativa són dos conceptes que, moltes vegades, apareixen lligats.

En un altre precepte, entre les finalitats de l’aplicació de la prospectiva en l’àmbit educatiu, la llei inclou la d’orientar les actuacions “en matèria de gestió del canvi i de promoció del lideratge educatiu” (art. 182.3 LEC). El lideratge apareix ara en el mateix context que la gestió del canvi, que freqüentment és una de les competències del lideratge educatiu, a través de l’execució del projecte.


Lideratge pedagògic

El lideratge pedagògic s’atribueix al director del centre públic, a qui correspon “impulsar i liderar l’exercici de l’autonomia pedagògica”. En els centres concertats també correspon al director “liderar l’exercici de l’autonomia pedagògica” i al titular de cada centre impulsar-lo (art. 97.5 LEC).

Aquest exercici de l’autonomia pedagògica permet als centres públics i concertats “a partir del marc curricular establert, (...) concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació” (art. 97.1 LEC).

Les funcions de lideratge pedagògic són, doncs, atribuïdes al director dels centres públics, i concretades a l’article 142.5 LEC, amb la denominació de “funcions de direcció i lideratge pedagògics”. En concret, se li atribueixen les següents responsabilitats pedagògiques:

a) Formular la proposta inicial de projecte educatiu i les modificacions i adaptacions corresponents.
b) Vetllar perquè s’aprovin un desplegament i una concreció del currículum coherents amb el projecte educatiu i garantir-ne el compliment.
c) Assegurar l’aplicació de la carta de compromís educatiu, del projecte lingüístic i dels plantejaments tutorials, coeducatius i d’inclusió, i també de tots els altres plantejaments educatius del projecte educatiu del centre recollits en el projecte de direcció.
d) Garantir que el català sigui la llengua vehicular de l’educació, administrativa i de comunicació en les activitats del centre, d’acord amb el que disposen el títol II i el projecte lingüístic del centre.
e) Establir els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu.
f) Proposar, d’acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostàries, la relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives.
g) Instar que es convoqui el procediment de provisió de llocs a què fa referència l’article 124.1 i presentar les propostes a què fa referència l’article 115.
h) Orientar, dirigir i supervisar les activitats del centre i dirigir l’aplicació de la programació general anual.
i) Impulsar, d’acord amb els indicadors de progrés, l’avaluació del projecte educatiu i, eventualment, dels acords de coresponsabilitat.
j) Participar en l’avaluació de l’exercici de les funcions del personal docent i de l’altre personal destinat al centre, amb l’observació, si escau, de la pràctica docent a l’aula.

Sorprèn trobar en aquesta llista entre les responsabilitats purament pedagògiques (les relacionades amb el projecte educatiu, el desplegament del currículum, la carta de compromís educatiu, el projecte lingüístic, els plantejaments educatius, la programació general anual, l’avaluació del projecte educatiu... així com la participació en l’avaluació de l’exercici de les funcions del personal del centre) unes funcions relacionades amb la proposta de la plantilla i el procediment de provisió especial, funcions aquestes últimes que el legislador ha considerat, per tant, relacionades amb els aspectes pedagògics del centre públic.

En canvi, al desplegament d’aquesta direcció pedagògica i lideratge, en l’article 6 del decret de direccions dels centres públics, només s’inclouen les funcions purament pedagògiques, no les relatives a la proposta de la plantilla, que apareixen recollides en l’article 8, sobre les funcions en matèria d’organització i funcionament.

El lideratge pedagògic és una de les competències que ha d’acreditar el directiu professional docent (art. 36.5, D_dir).

A la LOE no apareix en cap dels seus preceptes la paraula “lideratge”, però en canvi la LOMCE es refereix al “lideratge pedagògic i de gestió” en el seu preàmbul, no en l’articulat:

LOMCE, Preàmbul VII
“La reforma contribuirá también a reforzar la capacidad de gestión de la dirección de los centros, confiriendo a los directores, como representantes que son de la Administración educativa en el centro y como responsables del proyecto educativo, la oportunidad de ejercer un mayor liderazgo pedagógico y de gestión”.

Aquest paràgraf del preàmbul de la LOMCE s’està referint, sens dubte, al nou article 122.bis (que s’afegeix a la LOE, sense caràcter bàsic) on es regulen accions destinades a fomentar la qualitat dels centres docents, i en el qual es preveu que les Administracions educatives afavoreixin l’exercici de la funció directiva en els centres, “dotant els directors de la necessària autonomia de gestió per a impulsar i desenvolupar les accions de qualitat educativa”. A aquests efectes, “el director disposarà d’autonomia per adaptar (...) els recursos humans a les necessitats derivades del projecte educatiu de qualitat”, sense mencionar en cap moment el “lideratge pedagògic i de gestió” de la direcció (que sí s’ha mencionat al preàmbul de la llei) i confonent, per tant, lideratge amb autonomia de gestió.


Lideratge de gestió de personal

La LEC no utilitza l’expressió “lideratge de gestió”, ja que sempre es refereix a la gestió com un dels tres àmbits de l’autonomia del centre: la gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre i l’autonomia de gestió comprèn, entre altres, la gestió de tot el personal del centre (art. 99.1 LEC), amb les concrecions de l’article 102, sobre l’exercici de l’autonomia en matèria de gestió de personal, i de l’article 142.7, que atribueix al director les següents funcions relatives a l’organització i la gestió del centre:

a) Impulsar l’elaboració i l’aprovació de les normes d’organització i funcionament del centre i dirigir-ne l’aplicació.
b) Nomenar els responsables dels òrgans de gestió i coordinació establerts en el projecte educatiu.
c) Emetre la documentació oficial de caràcter acadèmic establerta per la normativa vigent.
d) Visar les certificacions.
e) Assegurar la custòdia de la documentació acadèmica i administrativa pel secretari o secretària del centre.
f) Autoritzar les despeses i ordenar els pagaments d’acord amb el pressupost aprovat.
g) Contractar béns i serveis dins els límits establerts per l’Administració educativa i actuar com a òrgan de contractació.
h) Dirigir i gestionar el personal del centre per garantir que compleix les seves funcions, la qual cosa comporta, si escau, l’observació de la pràctica docent a l’aula.

En matèria de gestió, la LEC es refereix a les funcions de la direcció utilitzant els verbs “dirigir i gestionar el personal” (art. 142.7.h/ LEC) o “la gestió del professorat, del personal d’atenció educativa i del personal d’administració i serveis” (art. 99.1.a/ LEC), mai s’utilitza “liderar” ni “lideratge de gestió”, a diferència del que fa en l’àmbit de l’autonomia pedagògica, on e legislador utilitza l’expressió “les funcions de direcció i lideratge pedagògics”, com ja hem vist abans.

Malgrat això, és evident que la direcció i gestió del personal del centre es pot interpretar també com a direcció i lideratge del personal, de la mateixa forma que se li atribueix el lideratge de la comunitat escolar, que inclou el professorat, a més dels alumnes i les seves famílies.


Lideratge de la comunitat escolar

Al director dels centres públics també s’atribueixen “funcions de lideratge de la comunitat escolar” (art. 142.3 LEC), que es concreten a l’apartat 6 d’aquest mateix article:

LEC, art. 142.6. Corresponen al director o directora les funcions següents amb relació a la comunitat escolar:
a) Vetllar per la formulació i pel compliment de la carta de compromís educatiu del centre.
b) Garantir el compliment de les normes de convivència i adoptar les mesures disciplinàries corresponents.
c) Assegurar la participació del consell escolar.
d) Establir canals de relació amb les associacions de mares i pares d’alumnes i, si s’escau, amb les associacions d’alumnes.


Capacitat de lideratge com a mèrit docent

En el procés de selecció del director dels centres públics “es valoren els mèrits de competència professional i capacitat de lideratge” (art. 143.2 LEC). El nomenament del director amb caràcter extraordinari també s’ha de basar en “criteris de competència professional i capacitat de lideratge” (art. 143.4 LEC).

La capacitat de lideratge de l’aspirant a ser nomenat director del centre també es recull entre altres mèrits que s’han de valorar, en el desplegament reglamentari de la LEC, juntament amb la competència professional, la idoneïtat i l’experiència en l’àmbit de la gestió i la docència:

D_dir, art. 13.3 El procés de selecció ha de valorar de manera objectiva els mèrits relacionats amb la competència professional, la idoneïtat i l’experiència dels aspirants en l’àmbit de la gestió i la docència, i el projecte de direcció que ha de presentar cada candidat o candidata, i la seva capacitat de lideratge.

D_dir, art. 17.1 El concurs de mèrits per a la selecció de la direcció consta de dues fases eliminatòries. En la primera fase es valoren els mèrits relacionats amb la competència i l’experiència professional dels aspirants en l’àmbit de la gestió i la docència en centres i serveis educatius, així com la formació específica i la formació acadèmica general. En la segona fase es valoren el projecte de direcció i la capacitat de lideratge de les persones candidates.

La valoració de la capacitat de lideratge de l’aspirant es fa a partir de la defensa del projecte de direcció que ha presentat i d’una entrevista personal (apartat D de l’annex 2, D_dir)

El nomenament del director amb caràcter extraordinari també s’ha de fer tenint en compte els criteris de competència professional i capacitat de lideratge:

D_dir, art. 19.1 El nomenament, que s’ha de fer d’acord amb criteris de competència professional i capacitat de lideratge, ha de recaure en un professor o professora que tingui l’acreditació de personal directiu professional docent o, si no, en un professor o professora que compleixi els requisits que estableix l’article 14.
Lideratge distribuït

Al desplegament de la LEC, en els decrets d’autonomia i de direccions dels centres públics, s’introdueix explícitament aquest tipus de lideratge distribuït no només en els preàmbuls de les normes, sinó també en el seu articulat, i, per tant, amb valor normatiu.

Així, el decret d’autonomia aposta perquè la presa de decisions es faci en l’àmbit del centre “de manera distribuïda entre el seu personal professional”, per enfortir institucionalment cada centre “en un context de lideratge fort i distribuït de les direccions”:

D_aut, Preàmbul
Tant la Llei d’educació com aquest Decret que la desplega fan una opció decidida perquè sigui en l’àmbit del centre i de la seva direcció on se situï l’eix central de la presa de decisions i que en tot cas sigui des del centre, en exercici dels seus marges d’autonomia, que se situïn de manera distribuïda entre el seu personal professional les diverses preses de decisió. En definitiva, els preceptes del Decret se situen en un context de lideratge fort i distribuït de les direccions i en un procés d’enfortiment institucional de cada centre educatiu.

En conseqüència, la direcció del centre adquireix “un paper de lideratge global en l’acció dels centres públics” (el que la doctrina ha batejat com a lideratge “holístic”, en la mesura que integra en un tot les diferents parts que actuen en el centre), lideratge que té com a referent el projecte de direcció que concreta el projecte educatiu:

D_aut, Preàmbul
Tal com prescriu la Llei d’educació, la direcció del centre adquireix un paper de lideratge global en l’acció dels centres públics. Aquest lideratge té per referent la concreció del projecte educatiu formulada en el projecte de direcció que, per accedir al càrrec, el director o directora del centre ha hagut d’elaborar i defensar.

Entrant ja en els preceptes, l’article 37 del decret d’autonomia regula el consell de direcció (previst a l’article 139.2 de la LEC), com a òrgan col•legiat constituït per “persones membres del claustre de professorat que tenen assignades o delegades tasques de direcció o de coordinació”, entre les quals han de formar part els membres de l’equip directiu (art. 37.2, D_aut) per aplicar el projecte de direcció i “per aprofundir en la pràctica del lideratge distribuït”:

D_aut, Article 37
Consell de direcció
1. En aplicació del projecte de direcció, i per aprofundir en la pràctica del lideratge distribuït, el director o directora del centre pot constituir un consell de direcció, amb les funcions i el règim de funcionament i de reunions que estableixin les normes d’organització i funcionament del centre.

Les funcions del lideratge distribuït a través del consell de direcció s’exerceixen, per tant, de manera compartida per tots els responsables del centre amb tasques de direcció o de coordinació, no només a través de la direcció.

Per altre banda, el decret de direccions dels centres públics desenvolupa, amb més detall, el lideratge distribuït en l’exercici de l’autonomia dels centres educatius en els tres àmbits: pedagògic, organitzatiu i de gestió. Aquest lideratge educatiu requereix “disposar de capacitats i competències professionals específiques per formular i desenvolupar propostes pedagògiques, organitzatives i de gestió” i ha d’estar orientat “a estimular la participació de la comunitat escolar” en la presa de decisions:

D_dir, Preàmbul
L’exercici de l’autonomia als centres públics exigeix a les direccions dels centres desenvolupar lideratge educatiu, la qual cosa comporta disposar de capacitats i competències professionals específiques per formular i desenvolupar propostes pedagògiques, organitzatives i de gestió al servei de l’assoliment de l’excel•lència pedagògica en un context d’equitat. Així mateix, l’exercici del lideratge en els centres educatius s’orienta a estimular la participació de la comunitat escolar, especialment en el consell escolar i en el claustre, d’acord amb el que estableixen les lleis.
(...)
La pràctica directiva, l’avaluació del seu exercici i els elements de formació inicial i permanents que s’hi relacionen s’entenen en el context de l’exercici del lideratge educatiu, que en els centres ha d’adoptar les característiques que defineixen el lideratge distribuït.

De manera oberta, el preàmbul del decret identifica l’exercici del lideratge educatiu amb el lideratge distribuït que és el que han d’adoptar els centres en la pràctica directiva, l’avaluació del seu exercici i en la seva formació inicial i permanent. I amb més detall a l’article 3.2 se situen les responsabilitats de la direcció en el context de l’autonomia del centre i en “l’exercici d’un lideratge distribuït i del treball en equip” d’acord amb el que s’estableixi en cada centre en definir les funcions dels membres de l’equip directiu i, si s’escau, del consell de direcció:

D_dir, art. 3.2 Les funcions de la direcció s’exerceixen en el marc reglamentari de l’autonomia dels centres públics i comporten l’exercici d’un lideratge distribuït i del treball en equip d’acord amb el que s’estableixi a cada centre en relació amb les funcions dels membres de l’equip directiu i, si s’escau, del consell de direcció.

Les concrecions de les característiques que defineixen el lideratge distribuït s’han d’incloure en el projecte de direcció, per tal de fomentar la participació de la comunitat escolar en les decisions del centre:

D_dir, art. 25.5 El projecte de direcció ha d’incorporar els elements que es considerin pertinents per a l’aprofundiment en l’exercici del lideratge distribuït i per al foment de la participació de la comunitat escolar en el centre.

Tanmateix, en els mestratges o altres programes de formació en direcció i gestió de centres educatius “han d’incloure aspectes de desenvolupament del lideratge en aquests contextos” (art. 27.2 D_dir). També la formació permanent de les direccions ha d’estar orientada “a millorar la qualitat de l’exercici de la funció directiva i del lideratge en els centres educatius” (art. 2.1 D_dir).

Finalment, a la Resolució ENS/57/2012, de 23 de gener, sobre el procediment per obtenir l’acreditació de directiu professional docent (publicada al DOGC núm. 6064, de 10.2.2012), dins les competències relacionades amb les funcions i atribucions de la direcció, relacionades a l’annex 3, es detallen les següents capacitats de la competència sobre “Gestió i direcció d’equips humans en el context educatiu. Lideratge pedagògic. Treball en equip, treball en xarxa”:

Capacitat d’exercir un lideratge distribuït orientat a la delegació de funcions i responsabilitats, la motivació i desenvolupament professional, en un clima relacional positiu.
Capacitat en la promoció del treball col•laboratiu dels equips docents orientat al progrés de l’alumnat i de l’ambient d’aprenentatge en el centre.
Capacitat en l’impuls de processos i estructures participatives en relació a la implicació i compromís de les famílies en l’èxit educatiu.
Capacitat en l’impuls dels equips humans del centre en la seva relació amb l’entorn més immediat, les xarxes i agents educatius.

El detall de les capacitats incloses en la competència de gestió i direcció pot ajudar  comprendre les característiques i contingut del lideratge distribuït, en què estan implicats els diferents sectors de la comunitat escolar, orientat al progrés de l’alumnat i a la millora dels resultats, tal com ha estat regulat a la LEC i als decrets de desenvolupament de l’autonomia del centre.


Conclusions

Per finalitzar, resumeixo unes quantes idees de la literatura sobre lideratge que he llegit aquests darrers dies i que poden ajudar a perfilar el concepte.

La complexitat dels processos educatius que es desenvolupen als centres fan insostenible un lideratge individual, segons opinió generalitzada des de fa unes décades. El lideratge, per tant, s’ha de distribuir i compartir en una organització per a l’aprenentatge, com és el centre educatiu. La investigació ha posat de manifest que, després de la qualitat i del treball dels professors a l’aula, el lideratge directiu és el segon factor intern a l’escola que més rellevància té en l’assoliment d’aprenentatges. A més, la qualitat del professorat es pot veure potenciada per la pròpia acció dels líders.

El lideratge distribuït no equival a una mera delegació de funcions, té més a veure amb “compartir responsabilitats”, de diferents maneres ja que no hi ha un únic model d’aquest lideratge. La distribució implica que els líders, estiguin o no formalment identificats, exerceixen influència en els seguidors i aconsegueixen comprometre’ls en la millora de l’organització interna i dels resultats educatius.

Tanmateix, el lideratge distribuït no suposa que la direcció del centre, com a lideratge formal, perdi el seu paper. Al contrari, sense el suport de la direcció com a líder educatiu, és poc provable que arribi a produir-se el lideratge distribuït en un centre.

A més, l’autonomia de gestió de personal és necessària perquè el director pugui incidir en el professorat, que s’ha de comprometre amb el projecte educatiu com a condició imprescindible per a la millora dels resultats dels alumnes. L’acció del líder educatiu no incideix directament en la millora dels alumnes, sinó en el professorat, que és el responsable directe d’incrementar els bons resultats dels alumnes.

Els líders educatius només poden influir en els resultats dels estudiants si tenen suficient autonomia com per prendre decisions importants sobre el currículum i la selecció i formació dels professors. El líder pedagògic, per tant, ha de participar en l’assignació de professorat al centre, per tal d’aconseguir un equip homogeni i que s’identifiqui amb els objectius acordats en el projecte educatiu, seleccionant el professorat per la seva idoneïtat amb relació amb el projecte educatiu.

De fet, són dues les funcions que defineix el lideratge educatiu: dirigir a l’entorn d’objectius comuns en una organització i exercir influència perquè el personal assoleixi els objectius compartits del centre. Els directors poden crear condicions i contextos perquè els docents puguin realitzar millor el seu treball en l’aula i, per tant, millorar l’aprenentatge dels alumnes. La capacitat d’incrementar la qualitat del professorat augmenta quan els centres educatius disposen de major autonomia i, en conseqüència, d’una major responsabilitat pels resultats escolars.

En les experiències i literatura internacional, cada vegada és més clar que si els professors són la clau de la millora, els directors han de crear el clima adequat perquè els docents siguin millors.

El lideratge distribuït s’entén, en definitiva, com la interacció entre múltiples líders, estesa en tot el context del centre i no només en el director o algun altre responsable directiu. Així la direcció no recau en una única persona, sinó que tots els membres participen en la presa de decisions o accions de millora, i el lideratge és compartit, ja que està repartit o descentrat entre diferents líders, que influeixen i són influïts en un marc d’autoritat.

Cal recordar, per acabar, que liderar no és equivalent a dirigir. Dirigir significa més que liderar, ja que comporta utilitzar recursos per assolir objectius, gestionar prioritats i informació, decidir, pressupostar, organitzar, coordinar, controlar, avaluar, sancionar... Ara bé, la direcció no sempre és lideratge ni el lideratge suposa necessàriament dirigir, però, normalment, quan ens referim al lideratge en el centre ens estem referint a la direcció del centre.

No pot haver-hi autonomia del centre sense projecte educatiu propi, i precisament per portar a terme un projecte específic es fa necessària l’existència d’un lideratge que pugui impulsar, desenvolupar i avaluar aquest projecte. Aquest model de direcció s’ha d’inspirar en un model de lideratge distribuït o compartit, i pedagògic. Per a l’èxit dels objectius del projecte cal disposar d’un equip docent que es coresponsabilitzi del projecte educatiu que lidera el director i el seu equip directiu. I per tal de garantir aquesta coresponsabilitat és fonamental poder elegir els professionals més idonis per assumir el projecte educatiu.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada